EL PAIS (ED. CATALUNYA) QUADERN

EL PAIS (ED. CATALUNYA) QUADERN 06/06/13 Semanal (Jueves) 80.591 Ejemplares 61.767 Ejemplares Sección: CULTURA Valor: 6.498,00 Área (cm2): 849,3 Ocupación: 89,87 % Documento: 1/3 Autor: Carles Geli Núm. Lectores: 159256 Cód: 71232832 Página: 1

EL PUNT AVUI 31/05/13 Diaria 22.149 Ejemplares 16.758 Ejemplares Página: 29 Sección: CULTURA Valor: 2.474,00 Área (cm2): 380,3 Ocupación: 39,93 % Documento: 1/1 Autor: David Castillo Núm. Lectores: 164000 Cód: 71047844

DIARI DE GIRONA GIRONA 31/05/13 Diaria 8.127 Ejemplares 6.141 Ejemplares Página: 44 Sección: CULTURA Valor: 1.292,00 Área (cm2): 372,9 Ocupación: 43,96 % Documento: 1/1 Autor: ACN/DdC Núm. Lectores: 46000 Cód: 71057747

Les obres completes de Pompeu Fabra, a l'abast - VilaWeb http://www.vilaweb.cat/noticia/4119911/20130530/obres-completes-pompeu-fabra-la... Pàgina 1 de 2 30/05/2013 Dijous 30.05.13 Informació Notícies Notícies Dijous 30.05.2013 06:00 Les obres completes de Pompeu Fabra, a l'abast Avui es presenta el darrer volum de la col lecció que recull tota l'obra fabriana 4 0 M'agrada 2 Del projecte començat l'any 2002 per editar les Obres Completes de Pompeu Fabra i Poch (1868-1948) tan sols restava el novè i darrer volum, que avui es presenta a l'institut d'estudis Catalans (IEC). Es culmina així la tasca de recuperació de l'obra del gran gramàtic i lexicògraf que va codificar la llengua catalana, una recuperació que ha durat més d'un decenni, sota la direcció de Jordi Mir i de Joan Solà --mort l'any 2010- -. L obra de Fabra, doncs, fins ara dispersa i en bona part difícil de consultar, ja és, íntegrament, a l'abast del públic. Els nou volums que la formen recullen des de la bibliografia essencial de Fabra fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En són un exemple els apunts presos per alumnes seus en conferències i cursos, que revelen continguts que no apareixen en les obres publicades, o bé idees gramaticals en estat embrionari. L'obra completa també inclou, per exemple, les seves gramàtiques francesa i anglesa, un seguit de traduccions teatrals fetes per Fabra, un ampli epistolari o un curs de català per correspondència, al costat de les obres més conegudes, com ara el diccionari o les gramàtiques de llengua catalana. Els llibres enclosos en aquests volums són editats en facsímil i precedits d'estudis exhaustius a càrrec d'especialistes. Aquest darrer volum ha estat curat pel lingüista Josep Murgades, que serà l'encarregat de presentar-lo avui, juntament amb el president del IEC, Salvador Giner, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, i el director de l obra, Jordi Mir. Aquest projecte editorial del IEC té el suport de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes, i hi participen quatre editorials del país: Enciclopèdia Catalana, Edicions 62, Editorial Moll (Mallorca) i Edicions 3 i 4 (València). Donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir i inauguració de l Espai Fabra L'acte també servirà per a fer efectiva la donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir al IEC. Es tracta d'un fons bibliogràfic format per 1.853 registres, que ha estat inventariat, catalogat, i ordenat a l Arxiu del IEC. I amb l objectiu de facilitar la difusió i la investigació de la persona i l obra de Pompeu Fabra, el IEC ha creat l Espai Fabra, on s exposaran material bibliogràfic, manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb el Mestre i més membres de l'institut que hi van tenir relació. També s ha creat un portal a internet amb informació exhaustiva referent a Pompeu Fabra, per exemple sobre el fons documental de l Institut d Estudis Catalans. Gràcies a aquest portal, per primera vegada es podran consultar a la xarxa, per exemple, les fitxes manuscrites del 'Diccionari general de la llengua catalana'. 4 0 M'agrada 2 Els inicis, la reforma i la consolidació És dins la revista l'avenç, inspirada en el catalanisme progressista de Valentí Almirall, que Fabra comença a esbossar la reforma ortogràfica amb vista a fer del català una llengua moderna. Fou ell, de fet, l'ànima de l'anomenada campanya lingüística de l'avenç (1890-1891), que volia ajustar, degudament depurada, llengua escrita i oral, sobre la base de criteris científics (recordem que Fabra era enginyer). L'editorial de la revista va publicar les seves cinc primeres obres: 'Ensayo de gramática del catalán moderno' (1891), 'Contribució a la gramàtica de la llengua catalana' (1898), 'Sil labari català' (1904), 'Tractat d'ortografia catalana' (1904) i 'Gramática de la lengua catalana' (1912), anomenada 'l'altra gramàtica catalana'. Hi expressava, per exemple, algunes propostes que ja havia provat i posat en pràctica a les pàgines de la revista l'avenç, entre les quals assenyalem, d'àmbit ortogràfic, la supressió de la 'h' ('ome'), l'ús de la grafia 'll' per a la ela geminada ('tilla'), de la 'ł' per a la ela palatal (łuna) o de 'ył' per a representar la iodització de la 'l' ('uył', pronunciat regionalment 'ui'). Però, inevitablement, la reforma lingüística d'en Fabra i L'Avenç no fou ben vista per tothom. Alguns escriptors i institucions del país hi van plantar cara al legant que obliterava la llarga tradició d'una llengua mil lenària. Especialment dura fou la resistència d'una bona part dels membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels prohoms dels Jocs Florals. De fet, ni l'una institució ni l'altra no les van acceptar fins els anys 1930, quan també foren admeses al País Valencià, sota el nom de 'Normes de Castelló' (1932). Sigui com sigui, quan l'institut d'estudis Catalans (IEC), que assumí els plantejaments de Fabra, va promulgar les 'Normes ortogràfiques' (1913), l'oposició a la reforma va anar minvant progressivament. Més endavant Fabra va publicar la 'Gramàtica catalana' (1918), per encàrrec del IEC mateix, i el 'Diccionari general de la llengua catalana' (1932), culminació de la reforma començada una quarantena d'anys abans. El nou volums El primer volum inclou les tres primeres gramàtiques, de 1891, 1898 i 1912; el segon, les cinc gramàtiques publicades entre 1918 i 1946 i diversos cursos orals; el tercer, la gramàtica francesa de 1919 i l anglesa de 1924, juntament amb tot un seguit d articles tècnics publicats entre el 1887 i el 1926; el quart volum conté l obra ortogràfica de Pompeu Fabra ('Tractat d ortografia' del 1904, les 'Normes ortogràfiques' del 1913 i el 'Diccionari ortogràfic' de 1917-1937) i els manuals lingüístics publicats per l Editorial Barcino; el cinquè, el 'Diccionari general de la llengua catalana', el famós diccionari Fabra, del 1932; el sisè, les gramàtiques del 1918-1933, la gramàtica catalana del 1946 i la gramàtica pòstuma del 1956, a més de les traduccions teatrals; el setè conté les 'Converses filològiques'; el vuitè, l epistolari de Fabra i el 'Curs de llengua catalana per correspondència'; i el novè inclou textos i materials del lingüista trobats en diverses publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre l obra i la figura de Fabra. Publicitat

ARA 30/05/13 Diaria 27.841 Ejemplares 15.477 Ejemplares Sección: OPINIÓN Valor: 868,00 Área (cm2): 257,6 Ocupación: 25,46 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 50000 Cód: 71010959 Página: 46

ARA 31/05/13 Diaria 27.841 Ejemplares 15.477 Ejemplares Sección: CONTRAPORTADA Valor: 990,00 Área (cm2): 309,0 Ocupación: 29,02 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 50000 Cód: 71047189 Página: 48