cencat.comcom Aprofitament de l energia geotèrmica. Casos d èxit: Edifici d Habitatges Plurifamiliar a Granollers

Documentos relacionados
XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

Estat energètic dels edificis

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

L ús eficient de l energia a la llar

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

Aplicacions geotèrmiques en l edificació EL SISTEMA GEOTÈRMIC

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

20 Novembre. Cap a una rehabilitació energètica

La protecció solar i l eficiència energètica

Centre Recerca Biomèdica - UdL

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

Eines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Ajuts a la rehabilitació d edificis d habitatges

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

GUIA PRÀCTICA SOBRE EDIFICIS DE CONSUM D'ENERGIA GAIREBÉ ZERO

Estat de la qüestió fotovoltaica

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

12. AMPLIACIONS I MILLORES

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Bombament solar, on som?

La Cooperativa d Energia Verda. Barcelona, 25 abril de 2013 Equip de Som Energia

Geotèrmia a Catalunya

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

Alternatives Energètiques a Instal lacions Esportives

Manel Romero Enginyer Industrial, especialitzat en energies renovables Soci cofundador de SUD Renovables. Representant d UNEF a Catalunya

TONDO ENERGIA. L energia de sempre aplicada al futur

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.

Programa d impuls a la generació d energia solar a Barcelona. L increment de la generació energètica renovable i local

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

elèctric de casa nostra

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

Conceptes Avançats de Sistemes Operatius

La Rehabilitación con Geotermia: Si, es posible GENERA 2015

Antylop Remote Management Solutions

Barcelona, 20 de maig de 2008

SETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia

CONNEXIÓ ELÈCTRICA VALL D HEBRON BARCELONA HOSPITAL CAMPUS 2A FASE CLAU HHB (1v)

Tecnologia industrial Sèrie 4

Estudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca ÍNDEX... 1 C TAULES... 3

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

gasolina amb la UE-15 Març 2014

energètica a casa Alpens 16 de juny 2016 Agència Local de l Energia d Osona Gil Salvans

L AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC. - L Onada Solar -

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

Prospectiva de les energies renovables a Lleida

Produeix una immensa tristor pensar que la naturalesa parla mentre el gènere humà no escolta. -Victor Hugo-

Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge

Microcogeneració en Edificis Terciaris. Expo de l Estalvi Energètic Badalona, 25 d Octubre de 2013

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

Foment de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA DEL SEGLE XXI. Ramon Sans Rovira Enginyer Industrial

COMISIÓN TÉCNICA ASIT SUSTITUCIÓN EST POR OTRAS TECNOLOGÍAS

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

El projecte RELS. Reptes en la implementació de les renovables en edificis plurifamiliars.

Programa de rehabilitació d habitatges amb finalitat social

Direcció General d Indústria i Energia

XARXA ESPAVILADA DE CLIMATITZACIÓ D OLOT UN PROJECTE PER A LA MILLORA ENERGÈTICA I LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Modificació de les tarifes dels espais Parc UPC

Premi de Recerca Josep Moragas Estudi sobre la viabilitat econòmica d energies renovables als edificis públics de Sant Hilari

Orientació/proteccions guanys directes

BS Rènting Introducció al rènting en les Administracions Públiques Xavier García G. de Villaumbrosia Director Administracions Públiques Banc Sabadell

JORNADA DE PORTES OBERTES DE LES ENERGIES RENOVABLES

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

Escola Tècnica Professional del Clot

AJUNTAMENT DE TIANA. Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS MUNICIPALS

El 2015 serà probablement el 4t any més càlid a Catalunya des de que hi ha registres

La construcció sostenible d edificis

Experiencias de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona

ASSESSORIA ENERGÈTICA

PROSPECTIVA ENERGÈTICA DE CATALUNYA PROENCAT 2050-

Biomassa al Ripollès

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques

Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra

Aerotermia como medida de ahorro en viviendas particulares y comunidades. Energía renovable.

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

ENERGIA SOLAR TÈRMICA I FOTOVOLTAICA

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Pequeñas Instalaciones de Geotermia en el Sector Residencial 15/03/2012 ASURMENDI SISTEMAS DE ENERGIA

L OFERTA D HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA TARRAGONA. Associació de Promotors de Catalunya

ACTIVITATS D APRENENTATGE

Transcripción:

www.cencat cencat.comcom Aprofitament de l energia geotèrmica. Casos d èxit: Edifici d Habitatges Plurifamiliar a Granollers Esteve Garreta,, Col. 13920 EIC Barcelona, Desembre 2013

Característiques Obra Trama Urbana: Entre mitgeres, entre 2 carrers. 2 edificis als extrems finca, pati comunitari interior entre edificis. Parking a sòtan,, de carrer a carrer. S accedeix per 1 dels carrers, PB + P1 +P2 amb altell. A cada edifici: : local (120m 2 )+habitatge (160m 2 )+habit. amb altell (200m 2 ). Per tant, 2 locals i 4 habitatges. Obra acabada 2on TRIM 2013, sota nou CTE. El projecte comença amb la finca nua de carrer a carrer La superficie construida utilitza TOTA la finca.

Condicionants propietat i arquitecte: Calefacció i Refrigeració independent disponible a cada habitatge. Zonificació termostàtica a cada recinte. Evitar sorolls i fums a l exterior,, molt millor. S admet la solució comunitària si: En suposa un estalvi important d inversió i/o explotació. Permeti calefacció,, o refrigeració,, o ACS independent a cada habitatge. S admet la contractació comunitaria de subministrament energètic per, a través de compteig energètic, fer-ne la re- distribució a cada habitatge.

Solució de base: Geotermia Comunitaria amb producció simultània de calefacció i refrigeració i ACS. Avantatges : Cada habitatge determina independentment si vol escalfar o refrigerar, està disponible simultàniament: Si el servei no s usa,, no consumeix. La producció tèrmica d origen geotèrmic suposa un preu energètic molt baix. La producció de demandes creuades (ACS i refrigeració) gairebé en duplica l eficiència COP>7 Modulant en 3 etapes: adapta la producció a la demanda. Inconvenients: Si cau màquina, cau clima del conjunt.

Acompanyament necessari a la Solució Geotèrmica: Calefacció: Terra Radiant que permeti impulssar aigua d escalfament a baixa temperatura (35ºC). Llosa tèrmica sobre tub radiant de gruix mínim possible. Gruix pannell aillant sota tub radiant d alt aillament. Regulació termostàtica tica individual a cada recinte amb cronotermostats amb consigna comfort/eco. Refrigeració: Granollers zona climàtica amb humitat elevada: fan-coils amb conductes per zones dia i nit, respectivament,, i per cada local. Regulació termostàtica per zona,, no per recinte.

Problemàtic perforar a trama Urbana? Prioritàriament a terreny fora de l edificació. Alternativament a mateixa cota de terreny on es realitzarà el parking En algun cas, s ha fet a rampa parking amb el permís de la comunitat de propietaris. Està tolerat (puntualment)) a terreny públic a canvi d una adient senyalització.

Necessari Test Rendiment Tèrmic? Recomenat a qualsevol terreny desconegut. Obligatori (tècnicament parlant) ) a partir de certa potència tèrmica i/o de bescanvi energètic poc equilibrat. En suposa un sobrecost no negligible, però molt justificat per donar projecció in-situ real (no teòrica) de comportament del terreny en un escenari de 20-25 25 anys. Sobre 1 perforació geotèrmica finalitzada amb reblert tèrmic simulant l injecció d energia (coneguda)) i analitzant la resposta del terreny amb la temperatura de retorn I d altres sondes exteriors.

Sala d instal lacions lacions: Centralitzat Un únic comptador:permet tarifes elèctriques més baixes. Millor adaptabilitat a demanda (periodes ON-OFF): OFF): la producció la pot utilitzar qualsevol habitatge. Simultanitat fred-calor calor-acs: màquina pre-configurada per treballar així No requereix controls afegits! Moments de demanda simultània creuada (calefacció- refrigeració,, ACS-refrigeració refrigeració, piscina-refrigeració refrigeració) ) el rendiment augmenta fins COP>7. En èpoques de només demanda de calor,, la demanda de fred queda estabilitzada a temperatura ambient, per no suposar-ne pèrdues al sistema.

Consums: : /kwh tèrmic (IVA inclòs) No Renovables (cal complementar amb fracció renovable) Gasoil (1 /litre litre, η=90%) =90%) 11,4 c /kwhtc Gas canalitzat (tarifa T.2, η=90%) =90%) 8,719 c /kwhtc Renovables (amb condicions) Bomba calor aerotèrmica (Tarifa 2.1A 0,22 /kwhe kwhe,, COP estacional=3,1) 7,1 c /kwhtc 100% Renovables (no cal cap complement) Biomassa pellet (268 /Tm, η =93%) 5,88 c /kwhtc Bomba calor geotèrmica (Tarifa 3.0A 0,229 0,229 /kwhe kwhe,, COP estacional=4,6) 4,98 c /kwht c (no inclou estalvi usos creuats) 4,73 c /kwhtc (Cap cas inclou el transport d energia des de producció a cada habitatge) El major estalvi està en les tecnologies 100% renovables

Inversió Inicial -terra radiant i IVA no terra radiant i IVA no inclòs- Caldera Gasoli Comunit +xarxa calefacció + AC individual + Solar Tèrmica Caldera i diposit (7.200) + ACS indiv (10.000) + Xarxa (5.000) +AC (4 x 4.000 + 2x 2.500 + 2 x 2.500) + ST (4 x 2.500) 58.200 Caldera Gas individual + AC individual + Solar Tèrmica Calderes i escomesa (4 x 2.500 + 2 x 1.500 + 6.000) +AC (4 x 4.000 + 2x 2.500 + 2 x 2.500) +ST (4 x 2.500) 55.000 Caldera Biomassa Comunit +xarxa calefacció + AC individual Caldera Automatitzada i sitja lona (36.000)+ ACS indiv (10.000) + Xarxa (5.000 )+ AC (4 x 4.000 + 2x 2.500 + 2 x 2.500) 77.000 Bomba Calor Aerotèrmica Individual + Solar Tèrmica + Refrigeració amb Fan-coils BCA (2 x 14.000 + 2 x 11.000 + 2 x 9.000) +ST (4 x 2.500)+ R.FC. (24.000) 102.000 Bomba Calor Geotèrmica Comunit +xarxa calefacció + Refrigeració amb Fan-coils BCG i Perforacions (47.000) + ACS indiv (10.000) + Xarxa (5.000) + R.FC. (24.000) 86.000

Projecció Econòmica (Inv.Inicial Inicial + Consum) amb Calefacció+ACS+ +ACS+Refrigeració Inversió Inicial Acumulat 10 anys Acumulat 15 anys Gasoli (5%) 58.200 153.961 222.189 Gas (5%) 55.000 130.558 184.328 Biomassa (3%) 77.000 131.021 165.254 Aerotermia (5%) 102.000 170.816 209.257 Geotermia (5%) 86.000 132.332 165.487

Ideal: Autoproducció Fotovoltaica Ocupa 2 cobertes dels edificis (a 2 pendents) ) i part zona central entre edificis en disposició vertical. Utilitza microinverssors (a cada mòdul FV en alterna) ) per optimitzar-ne la producció quan hi han ombres. Recerca de l estalvi amb l autoconsum (pendents aprovació llei que malauradament la penalitza avui avui!!) Gran avantatge: : Com tots els usos dels habitatges son elèctrics, l autoconsum abastarà a tots ells! Producció estimada FV anual: : 21.622 kwhe, sabent que el consum de calefacció 10.869 kwhe,, 2.100 kwhe per refrigeració,, 2.700 kwhe per ACS, 1.100 kwhe pèrdues de transport, 9.500 kwhe electrodomèstics e iluminació 82% autocobertura

Conclusions: Un edifici d habitatges,, a trama urbana, TAMBÉ és possible amb geotermia. Si parlem de comfort, els acompanyants necessaris són els sistemes radiants i/o fan-coils (segons humitat a l estiu). Producció centralitzada: : Per fí una sola màquina aprofita tota la demanda i n optimitza demandes creuades. El cost més baix de l energia /kwh tèrmic

Conclusions: Si un edifici es dissenya/construeix per una vida de 60-100 anys, que la solució amb geotermia ja sigui el més barat en 10 anys,, no és s doncs la geotermia centralitzada el més s rendible per la propietat? Si hi ha espai disponible per accedir al terreny,, no és doncs també la geotermia la solució més recomanable per una reforma/rehabilitaci rehabilitació? I si a més el consum de base és s elèctric ctric,, no és l autoconsum FV amb balanç net el millor complement?