GRÈVOL, COVA DEL. Muntanyes de Prades. Nivell sobre el Mar:975 metres. 1 : Caracteristiques. 2 : Boques

Documentos relacionados
TAVERNA, COVA DE LA. Cova de 472 metres de recorregut al Montsant Margalef BOCA INFERIOR. Nivell sobre el Mar:440 metres BOCA SUPERIOR

SAVARNEDA, COVA. Cavitat de 23 metres de desnivell i 125 metres de recorregut al municipi de Soriguera. Nivell sobre el Mar:689 metres

FOU DE CAPÇANES, LA. Coneguda surgència a Capçanes (Priorat) Serra de Llaberia - Colldejou

CALMA, AVENC DELA. Avenc de 52 metres de fondària a Llers, Alt Empordà. UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:170 metres

ROQUETA, FORAT DE LA

VENT, AVENC DEL. Petit avenc de 6 metres de fondària a Santa Maria de Besora. Santa Maria de Besora. Serra de Milany - Vidranès

POMPEU FABRA, AVENC. Avenc de 104 metres de desnivell al municipi de Vallirana. Ordal, muntanyes de l' Nivell sobre el Mar:453 metres

NEGRE DE LA ROCA DE SET COMELLES, FORAT

SANT CRISTÒFOL, AVENC DE

PAPIOL, ESCLETXES DE

CARLES V, AVENC DE. Cal Rosquin, Avenc de Modest però interessant avenc de 14 m. de fondària al Montmell.

CONILL, COVA DEL. Interessant cova d'uns 300 m. de recorregut amb un riu subterrani a Horta de Sant Joan. Nivell sobre el Mar:425 metres

BARGADÈRA, SISTEMA DE LA

CASTELLET, GRALLER DE

CODOLEDA, AVENC DE LA

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA, AVENC DEL

SIMANYA, COVA. 3 : Descripció

CARLES SELICKE, AVENC

RUFINO, COVA DEL. Cavitat de 430 metres de recorregut amb cinc boques d'accés, a l'arbolí. Cingles d'arbolí

CORT FOSCA DE MATARRODONA

ANES, COVA D' Interessant cova de 360 m. de recorregut a Prullans (la Cerdanya) UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:1278 metres

DONA MORTA, COVA DE LA

GRIOTERES, COVA DE LES

LLEST, AVENC DEL. Bonic i popular avenc de 56 m. de fondària a la Serra de l'obac. Obac, Serra de l' Nivell sobre el Mar:852 metres

JOEU, UELHS DETH. La surgència més important de les fonts de la Garona (Vall d'aran)

RIALB, COVA DE. Encantada, cova de l' Coneguda cova de 501 metres de recorregut al lloc de Rialb (Queralbs).

MAMELONS, AVENC DELS

BOIXEGUER, GRALLER DEL

SANT JAUME, BÒFIA DE

RONDES, COVA DE LES. Roca del Frare, Cova de la. Interessant cova de 552 metres de recorregut a La Llacuna.

CRISI, AVENC DE LA. Crisis, Avenc de la Avenc de 148 metres de fondària amb la vertical més gran de Catalunya, el Port (Tortosa).

FEBRÓ, AVENCS I COVES DE LA

CAN NADAL, COVA DE. Ermità, Cova de l' Petita cavitat artificial excavada en granit. Corredor, el - Sant Mateu

Del Monestir de Montserrat a Manresa

CABANA D'EN GARRABA, AVENC DE LA

Itinerari 15 De Santes Creus a l Albà

GEL, FORAT DEL. Correis, Espluga de. Cova de 180 metres de recorregut i 60 metres de fondària al Montsec de Rúbies (Llimiana).

OBAGA DE BALERAN, CIGALERA DE L'

ESQUIROLS, AVENC DELS

FONT I SAGUÉ, AVENC. Mossèn Faura, Avenc Arcada Gran, Avenc de l' Interessant avenc de 104 metres de fondària a Olesa de Bonesvalls, (Ordal).

AL CASTELL DE SARROCA DE LLEIDA I A LA TORRE DE LA SENYORA PER LA VALL MAJOR

L olla de Sant Julià de Cerdanyola. Fitxa tècnica:

CORBA, BÒFIA DE LA. Pla de la Corba, Avenc del. Francesc Trepat, Avenc Interessant avenc de 110 m. de fondària al Rasos de Peguera

FITXA TÈCNICA LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS

SL-C 154 Masies Catalanes Distància: 8,200 quilòmetres. Durada aproximada: 2:03. Desnivell acumulat: 49 metres Llocs d interès: Creu Coberta, Vil la

ARLÀ, AVENC DE L' Avenc de 63 metres de fondària a les Peces Albinyana. Bonastre,Massís de

LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

Taules de Contingut automàtiques

Travessa Salvatge de Montserrat

CASTELLSAPERA, AVENC DE

Itinerari 17 La carena de Montagut

ITINERARI 5: Travessa Colomèrs-Saboredo Dificultat: mitja (BE S3) Desnivell: 700 m Longitud: 5.3 km

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

El tramvia arriba a Badalona

DE LES MASIES DE POBLET AL MIRADOR DE LA PENA I SENDER DEL COLOM

CASA REI, BOTET DE. Cova de 1278 metres de longitud a Tremp, (Serra de Lleràs). UTM X: UTM Y: Fus: 31 Nivell sobre el Mar:940 metres

LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013

AGULLES, POUETONS DE LES

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Cal Xic del Divinal CATÀLEG H-01

Punts del circuit a tenir en compte

FOSCA, SISTEMA DE LA BORA

Catàleg de Patrimoni del terme municipal d Inca

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Geocaching de fòssils urbans a Vic. Una ruta guiada amb GPS per conèixer la ciutat

SORTIM DE PLANOLES, DES DE LA CRUÏLLA D ENTRADA AL POBLE A PEU DE LA N H. SEGUIM LA N-152 DURANT UNS 6 KM FINS DÒRRIA.

Passejada fàcil que passa íntegrament per còmodes pistes forestals, tret d algun tram asfaltat.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral

Ruta 001. Salou Delta de l Ebre - Salou

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

L'al legoria de la cova de Plató

és natura és aventura Serra de Queralt és natura és aventura

Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca

12è Tomb de tardor (2010)

LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS FITXA TÈCNICA

MESURES D'ORDENACIÓ I REGULACIÓ DEL TRÀNSIT PER A TOTS ELS CIUTADANS AMB MOTIU DELS ACTES DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2013

Guia de turisme familiar o entre amics

SALNITRE, COVES DEL. Collbató, coves de Cavitat turística de 958 metres de recorregut al municipi de Collbató

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

BREU DE DADES (13) Eleccions Generals NOVEMBRE 2011

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques

SORTIDES RESPIR PRIMAVERA 2018

EL QUINZET GLOBAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA VERSIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Josep M. Solias, Juana María Huélamo, Susana Laudo

RUTÒMETRE RUTA DE LA TRANSHUMÀNCIA: TRAM 6

SANT PAU, EL MIRADOR DE VILAFRANCA

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

MONTSERRAT UBACH, AVENC

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques SOLUCIONS

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

Transcripción:

1 : Caracteristiques Nom: Sinonim: Sinonim: Descripció Breu: Tipus: Desnivell: Recorregut: Litologia: Comarca: Municipi: Gran Unitat: Unitat: Escudelleta, Cova de l' Barranc de la Pixera, Cova nº3 del Coneguda cova de poc més d'un centenar de metres de recorregut a Capafonts (Muntanyes de Prades) Cova 15 metres 107 metres Calcàries Baix Camp Capafonts Serralada Prelitoral Muntanyes de Prades 2 : Boques Nom: Datum: ETRS89 UTM X: 336478 UTM Y: 4572188 Fus: 31 Nivell sobre el Mar:975 metres Page 1/{nb}

3 : Descripció Una àmplia boca de 15 metres d'ample per 10 d'alt, dóna pas a dues galeries, una a mà esquerra i penjada a uns 7 metres del terra i que presenta un recorregut ascendent de 20 metres. De nou a la boca i a mà dreta es troba l'altra galeria, amb un fort pendent ascendent i un recorregut de 36 metres. Al seu final, a mà dreta, una gatera ens condueix a una galeria estreta ascendent i que puja fins a la cota + 15 m. respecte a la boca d'entrada i amb un recorregut de 36 metres més. En l'última part d'aquesta galeria es poden observar moltes arrels que revelen la seva proximitat amb la superfície. Antiga surgència de les aigües del pla dels Motllats. La topografia realitzada l'any 1972 pel GIEM té unes lleugeres diferències amb la del GGG i situa la cota de màxim desnivell en + 10,3 m. i el recorregut total en 122 m. 4 : Situació Sortint del poble de Capafonts per la carretera TV-7041 en direcció a Mont-ral, a l'alçada del quilòmetre 21,220 a la dreta surt una pista, al cap de pocs metres trobem a l'esquerra un camí amb un indicador per anar a la Foradada. Cal seguir-lo, i en fort pendent ens enfilem sense pèrdua fins la Foradada. Un cop passada aquesta, el camí segueix pujant fins trobar una desviació a la dreta, seguirem pujant fins arribar a la base d'una cinglera on es troben totes les coves i la font conegudes com Escudelleta, el camí en aquest punt discorre pla en direcció a la capçalera del barranc de la Pixera, abans d'arribar al barranc trobem a la dreta del camí un pal indicador que ens mena a la cova, situada aquesta a l'esquerra del camí i a la base del cingle. 5 : Bibliografia Borràs, J.; Miñarro,J.M.; Talavera, F. (1984).-'el baix camp, el priorat i la ribera d'ebre'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.7):59-60 Ed Políglota. Ferraté, J.(1918).- Espeleologia a les Comarques Tarragonines. 134 pp. Reus. Iglesies, J.(1929).- Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. 366 pàg. Agrupació Excursionista de Reus. Iglesies, J.; en col.laboració amb Santasusagna, J. (1930).- Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra de la Llena. 2ª edició. 366 pàg. Agrupació Excursionista de Reus. Talavera, Ferran (1982).-'Las cavidades del barranc de la Pixera (Motllat-Baix Camp)'. Boletín Espeleoógico SIEP (14):30-41. SIEP ' CE Poblet. Vidal, M.; Ferreres, J. (1978).- ' Cova de l'escudelleta, Capafonts (Tarragona)'. Exploracions (2): 69-71. Grup Geogràfic de Gràcia ' Orfeó Gracienc. Barcelona. Coordenades, fotografies i dades actualitzades, aportades per l'equip d'espeleoíndex. 6 : Història Malgrat ser coneguda des de temps llunyans per la gent de la contrada, la primera cita que trobem és deguda a J. Ferraté (1918) que en fa esment del conjunt de coves tot anomenant-les Coves de Page 2/{nb}

l'escudelleta. J. Iglésies i J. Santasusagna (1930) a la seva guia excursionista de les Muntanyes de Prades, també fan esment però especifiquen que la més important de totes elles és l'anomenada Cova del Grèvol. Els anys 1968 i 1969, membres del Grup Geogràfic de Gràcia (després EC de Gràcia) la visiten i la topografien, anomenant-la Cova de l'escudelleta. Poc després, el març del 1972, és topografiada per membres del GIEM (Montblanc), (topografia inèdita fins ara) i ja recuperen el topònim Cova del Grèvol, que és pel que es coneix normalment a la cavitat. Encara més tard, els anys 1981 i 1982, membres de la SIEP ' CE Poblet de Barcelona, fan un treball de recopilació del conjunt de totes les cavitat i les numeren (1 al 10) però les anomenen del Barranc de la Pixera, encara que hagués més correcte fer-ho com a Coves de l'escudelleta. 7 : Biologia Page 3/{nb}

8 : Topografies Page 4/{nb}

8 : Topografies Page 5/{nb}

8 : Topografies Page 6/{nb}

Page 7/{nb}

Page 8/{nb}

Page 9/{nb}

Page 10/{nb}

Page 11/{nb}

Page 12/{nb}

Page 13/{nb}