XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

Documentos relacionados
XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

Smart and flexible 100% renewable district heating and cooling systems for European cities

PUNTOS CLAVES PARA LA VIABILIDAD DE UNA NUEVA RED

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

SmartReFlex. Smart and Flexible 100% Renewable District Heating and Cooling Systems for European Cities

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

INTRODUCCIÓ ENERGIES RENOVABLES A LA XARXA DE CALOR I FRED DE PARC DE L ALBA

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

Estat energètic dels edificis

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

AGUA DE MAR COMO FUENTE DE ENERGÍA RENOVABLE EN LA CLIMATIZACIÓN

TONDO ENERGIA. L energia de sempre aplicada al futur

Prospectiva de les energies renovables a Lleida

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines

Experiencias de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona

RePublic_ZEB Joana Ortiz, Investigadora Grup d Energia Tèrmica i Edificació Institut de Recerca en Energia de Catalunya, IREC

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

FONT D ENERGIA RENOVABLE

PUNTOS CLAVES PARA LA VIABILIDAD DE UNA NUEVA RED

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

La biomassa forestal en el sector primari: exemples en hivernacles i granges avícoles

Microcogeneració en Edificis Terciaris. Expo de l Estalvi Energètic Badalona, 25 d Octubre de 2013

La protecció solar i l eficiència energètica

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

ENERGIA SOLAR TÈRMICA Càlcul i disseny de la instal.lació

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

Situació de l energia solar tèrmica

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Rehabilitación energética de edificios públicos en base a niveles coste-óptimos y nzeb

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

Potencial a zones turístiques de les Illes Balears. Casos pràctics

Biomassa al Ripollès

PONENCIA. 22 de Septiembre de 2011

Rehabilitación de Sistemas Térmicos en edificios. Eficiencia y experiencia frente a los mitos

Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge

Redes de Calor y Frío. con Energía Solar Térmica BT.

INTRODUCCIÓ A LES TECNOLOGIES D APROFITAMENT ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA

Hibridación de generadores y combinación con sistemas de emisión específicos.

PLANTA REFRIGERACIÓN SOLAR Edificio ETSI. F. Javier Pino Lucena Plataforma Tecn. SOLAR CONCENTRA, 18 de diciembre de 2017

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

La energía geotérmica somera, una solución para la climatización eficiente de edificios

Biomassa: La Solució a un Gran Sector. Girona Xavier Piñero Director Comercial

Conceptes Avançats de Sistemes Operatius

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre

APROFITAMENT ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Apostes de futur del 2007

La construcció sostenible d edificis

INSTAL LACIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA A 4 EDIFICIS MUNICIPALS DE RIPOLL MITJANÇANT UN CONTRACTE M.E.S.E

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

Manel Romero Enginyer Industrial, especialitzat en energies renovables Soci cofundador de SUD Renovables. Representant d UNEF a Catalunya

cencat.comcom Aprofitament de l energia geotèrmica. Casos d èxit: Edifici d Habitatges Plurifamiliar a Granollers

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

CIDES 23 septiembre 2015 Bilbao

Particularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès

PELLEMATIC Condens. La nova generació de calderes de pellets

Evaluación tecnológica de la generación eléctrica distribuida con gas natural: la micro-cogeneración.

Escola Tècnica Professional del Clot

Tecnologías de Calefacción de alta eficiencia energética

PROJECTES D INSTAL LACIONS DE PARCS SOLARS

INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

Servicios Energéticos en District Heating FEDA ECOTERM

Sistemas de climatización de distrito para un medio urbano sostenible y su potencial en México. José Fiacro CASTRO FLORES

ASPECTOS ECONÓMICOS Y MEDIOAMBIENTALES DE LA GEOTERMIA SOMERA

ULTZAMA ECOSISTEMAS PROTEGIDOS Y AREAS DE INTERES MEDIOAMBIENTAL

CURSO CLIMATIZACIÓN SOLAR CAPÍTULO 0. INTRODUCCIÓN

La Cooperativa d Energia Verda. Barcelona, 25 abril de 2013 Equip de Som Energia

L ús eficient de l energia a la llar

Tecnologías con gas natural. El mejor socio de las energía renovables en los edificios

Potencial de implantación de tecnologías de refrigeración accionadas con energía solar térmica

L AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC. - L Onada Solar -

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

Direcció General d Indústria i Energia

AGÈNCIA LOCAL DE OSONA Impulso de la biomassa. Gil Salvans Agència Local de l Energia d Osona Granada, 12 de noviembre 2013 CONAMA LOCAL 2013

La hibridación de la energía solar fotovoltaica con el gas natural La cobertura de las demandas térmicas

Badia del Vallès NZEB. Àrea Territori Ajuntament de Badia del Vallès

Foment de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

ECOCONGOST Y CONGOSTNET SIMBIOSIS INDÚSTRIAL EN LOS POLÍGONOS DE GRANOLLERS

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

Orientació/proteccions guanys directes

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

Evaluación tecnológica de la generación eléctrica distribuida con gas natural: la micro-cogeneración.

Apartment buildings in Sabadell - Assessment Report

Ingeniería especializada en el desarrollo de proyectos de Geotermia Somera y Profunda.

AUDITORÍA ENERGÉTICA EN LOS EDIFICIOS

Mejora de la gestión energética municipal, financiada mediante los ahorros. Buenas prácticas llevadas a cabo.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS MUNICIPALS

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Transcripción:

Smart and flexible 100% renewable district heating and cooling systems for European cities XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA Energy Efficiency: Systems, Buildings and Communities Research Group IREC Laura Sisó Badalona, 6 de juny de 2016

XARXA CALOR 100 % RENOVABLE Font: Presentació Instal lacions de biomassa. Tipus, rendibilitat i ajuts per Toni Campanyà, cap de la Unitat de Biomassa de l ICAEN

Opcions Inicials: xarxa calor i xarxa fred Option 1 Option 2 Option 3 Option 4 1 BIOMASS BOILER (300 kw, η=0.9) Base-load Shut down during summer 1 BIOMASS BOILER (300 kw, η=0.9) Base-load Shut down during summer 1 BIOMASS BOILER (300 kw, η=0.9) Base-load Shut down during summer FLAT PLATE SOLAR COLLECTOR FIELD (500 m2, 350 kw) 1 NATURAL GAS BOILER (200 kw, η=0.95) Peak-load 1 BIOMASS BOILER (200 kw, η=0.9) Peak-load 1 BIOMASS BOILER (200 kw, η=0.9) Peak-load 1 BIOMASS BOILER (350 kw, η=0.9) Back-up for solar energy ELECTRIC CHILLER (1100 kw, COP 3.5) ELECTRIC CHILLER (1100 kw, COP 3.5) ELECTRIC CHILLER (1100 kw, COP 3.5) ELECTRIC CHILLER (1100 kw, COP 3.5) Thermal storage: 20 m3 Thermal storage: 25 m3 Thermal storage: 40 m3 Thermal storage: 40 m3

Índex 1. Demanda energètica 2. Solucions tècniques 3. Anàlisi energètica 4. Anàlisi econòmica 5. Anàlisi ambiental 6. Exemples d instal lacions 7. Conclusions

1. Demanda Energètica. Estimació demanda calefacció i ACS Ratis Demanda Anual (kwh/m2) Calefacció ACS Categoria edifici Font Residencial 11.89 13.52* Oficines, comercial 25.00 0.85 Edifici terciari 25.00 0.85 Categoria B. Documento reconocido escala de certificación C 1 =0,2 energética IDAE 2011 Categoria B. Rati per oficines > 500 m 2 C=0,5 (PEMB 2002) Hipòtesi: mateix perfil de demanda que el d oficines/comercial * Calculat en base estadística assumint 28 l/dia persona & 2.7 persones/habitatge (Código Técnico de Edificación 2013; IDAE 2011) Demanda anual d energia Demanda pic de l any 1 112 MWh/any 800 kw

1. Demanda Energètica. Estimació demanda calefacció i ACS Demanda anual d energia Demanda pic de l any 1 112 MWh/any 800 kw

2. Solucions tècniques. Biomassa i Solar Tèrmica Capacitat sistemes Opció 1 BIOMASSA OPCIÓ 2 BIOMASSA i SOLAR TÈRMICA Demanda màxima 800 kw 800 kw Biomassa 2 calderes de biomassa estella: 300 kw 200 kw 1 caldera de biomassa estella: 350 kw Solar tèrmica - Camp captadors plans: 350 kw - 500 m 2 Acumulació tèrmica Tanc d aigua calenta Tanc d aigua calenta 25 m 3 40 m 3

2. Solucions tècniques. Disseny xarxa canonades i sala màquines Temperatura de Temperatura de subministrament retorn 85 ºC 60ºC Longitud total de la xarxa (anada i tornada) 945 m Pèrdues de calor a les canonades 6 % de la càrrega total del sistema Canonades d acer Diàmetre màxim Diàmetre mínim DN65 DN32 Espai necessari sala màquines Aprox 100 m 2

2. Solucions tècniques. Inversió de Capital Structure investment 20% Biomassa Biomassa + Solar tèrmica Structure investment 20% Subtotal for DH network investment 12% Subtotal for central plant investment 68% Subtotal for DH network investment 8% Subtotal for central plant investment 72% Opció 1 - Biomassa Opció 2 Solar tèrmica & Biomassa Inversió central 264 600 396 500 Inversió xarxa DH 45 570 45 570 Subtotal central + DH 310 170 442 070 Costos d estructura 77 540 110 510 Inversió total 387 700 552 600

3. Anàlisi energètica Hipòtesis Biomassa Estella (30% humitat) Solar tèrmica Captadors solars plans Poder calorífic / Paràmetres de rendiment dels captadors Cost energia 3.25 kwh/kg 0.031 /kwh η 0 = 0.806; a1 = 2.58 W/m²K; a2 = 0.009 W/m²K² 0 /kwh Producció de calor Opció 1 - Biomassa Opció 2 - Solar tèrmica & Biomassa Biomassa (MWh/any) 1 176 820 Solar tèrmica (MWh/any) - 356 Consum de combustible Biomassa (t/any) 401 281 Hores d operació Biomassa (hores/any) 5 031 2 950 Solar tèrmica (hores/any) - 2 320 Fracció solar en base anual per Opció 2 30% Fracció solar a l estiu per Opció 2 90%

Preu de l'energia (cèntims /kwh) 4. Anàlisi econòmica Comparació preu calor 16.00 14.00 14.19 12.00 10.00 9.15 10.43 10.32 11.59 Opció 1 - Biomassa 8.00 Opció 2 - Solar tèrmica & Biomassa 6.00 4.00 Sistema convencional 2.00 0.00 Excloent cost subestacions Incloent cost subestacions

5. Anàlisi ambiental. Estalvi d emissions Barri convencional Sistema calefacció individual Gas Natural ECO Barri Xarxa de calor amb Biomassa i Solar tèrmica Estalvi combustibles fòssils Estalvi de tones de CO2 1 170 MWh/any 230 tones CO 2 /any

7. Conclusions Una xarxa de calor amb 100% energies renovables al barri de l Estrella és una solució econòmicament competitiva enfront altres tecnologies convencionals basades en combustibles fòssils. La solució proposada és tècnicament viable i ofereix un estalvi de 1170 MWh/any de combustible fòssil i 230 tones de CO 2 /any Al consumir biomassa en un entorn urbà, el projecte d enginyeria haurà de contemplar les normatives al respecte en el disseny de filtres necessaris. [Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire horitzó 2015 (PAMQA) i altres] El sistema DH 100% Renovable completa el disseny d un barri sostenible, on els edificis hauran de ser dissenyats amb una demanda mínima, contribuint a aconseguir una Certificació A.