CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Documentos relacionados
ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Les noves Seccions HE 3, HE 4 i

L ús eficient de l energia a la llar

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

Escola Tècnica Professional del Clot

12. AMPLIACIONS I MILLORES

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

Apostes de futur del 2007

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

L AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC. - L Onada Solar -

ASSESSORIA ENERGÈTICA

Oskarº - El gestor d energia (Acumulador estratificat i Tècnica de regulació ratiotherm)

La construcció sostenible d edificis

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.

Alternatives Energètiques a Instal lacions Esportives

Microcogeneració en Edificis Terciaris. Expo de l Estalvi Energètic Badalona, 25 d Octubre de 2013

II Marató d estalvi energètic a l Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

SITUACIÓACTUAL DE LES EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS EN ENLLUMENAT PÚBLIC A LA PROVINCIA DE BARCELONA

MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.

Clúster d Eficiència Energètica del Baix Llobregat

CERTIFICAT GRUP SOLER OHSAS 18001:2007. conforme amb la norma: aplicable a: Data certificat inicial: 17/11/2009

Antylop Remote Management Solutions

Manel Romero Enginyer Industrial, especialitzat en energies renovables Soci cofundador de SUD Renovables. Representant d UNEF a Catalunya

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

Premi de Recerca Josep Moragas Estudi sobre la viabilitat econòmica d energies renovables als edificis públics de Sant Hilari

AVANTATGES I OPORTUNITATS D UN CONSUM SOSTENIBLE OCTUBRE 2009 AVANTATGES I OPORTUNITATS D'UN CONSUM SOSTENIBLE 1

Foment de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

elèctric de casa nostra

Electra Caldense Energia, S.A Com a E.S.E. gestiona i comercialitza energia tèrmica i elèctrica a prop de clients.

Estat energètic dels edificis

MILLORES D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AMB INNOVACIÓ EN BIBLIOTEQUES MUNICIPALS (SPEA)

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

Els aparells de monitoratge energètic d edificis com a eina d estalvi. Barcelona, 29 d octubre del 2015

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

Estudi Ramon Folch i Associats, S.L. Sistema d estalvi energètic immediat en equipaments municipals. Consultoria ambiental estratègica

PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er.

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Tres casos d èxit a l entorn municipal

PROJECTES REALITZATS I LINEES DE RECERCA AL MUNICIPI DE CALDES D ESTRAC.

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

EL PLA D ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELS EDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ECOVIURE 18 d octubre de 2013

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

Serveis Centrals i de suport de l'àrea Metropolitana de Barcelona (oficines de la seu corporativa de la Zona Franca)

El projecte RELS. Reptes en la implementació de les renovables en edificis plurifamiliars.

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

La protecció solar i l eficiència energètica

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez

Ordenança de medi ambient Barcelona

Parc central d'urbaser a Barcelona

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

L Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya desenvolupa una tecnologia per a mesurar la contaminació lumínica des de l aire

JORNADA DE PORTES OBERTES DE LES ENERGIES RENOVABLES

BS Rènting Introducció al rènting en les Administracions Públiques Xavier García G. de Villaumbrosia Director Administracions Públiques Banc Sabadell

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

Bombament solar, on som?

Pla d Acció per l Energia Sostenible del municipi de Parets del Vallès

COMISSARIA GUARDIA URBANA DE LLORET DE MAR PROJECTE DE QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA

NOM DE LA BONA PRÀCTICA: BIBILOTECA PER A TOTS ELS PÚBLICS: VISITES PER A COLLECTIUS ESPECIALS

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA DADES Juny 2014

Centre Recerca Biomèdica - UdL

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 2017

Mapa de recursos d energia renovable. Potencial d energia solar tèrmica, solar fotovoltaica i minieòlica

Produeix una immensa tristor pensar que la naturalesa parla mentre el gènere humà no escolta. -Victor Hugo-

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA. Octubre 2015

EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA #9 LES ENERGIES RENOVABLES A CASA

ASPECTOS ECONÓMICOS Y MEDIOAMBIENTALES DE LA GEOTERMIA SOMERA

XARXA ESPAVILADA DE CLIMATITZACIÓ D OLOT UN PROJECTE PER A LA MILLORA ENERGÈTICA I LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

A continua ci ó tens un croquis amb diferent s fonts i formes d energia.

INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

LA MEVA FACTURA ELÈCTRICA. kwh

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Com afecten les noves tarifes elèctriques a la indústria

El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades

PLEC TÈCNIC CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D UNA CENTRAL DE PRODUCCIÓ ENERGÈTICA INTEGRAL UA3 DEL GUINARDÓ - BARCELONA. PPT ANNEX IV Mètode de càlcul

AJUNTAMENT DE TIANA. Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament

ANNEX 1 Taules de recollida de dades per les visites a les comunitats

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

BS Rènting. 8 de novembre de 2012

ENERGIA AEROTÈRMICA. L aire com a font d energia

Els aparells de monitoratge energètic d edificis com a eina d estalvi

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

PROSPECTIVA ENERGÈTICA DE CATALUNYA PROENCAT 2050-

POTENCIAL D ESTALVI AMB MESURES DE BAIX COST ALS CENTRE EDUCATIUS D OSONA: DESENDOLLA T

Programa d impuls a la generació d energia solar a Barcelona. L increment de la generació energètica renovable i local

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

GEOTÈRMIA PASSIVA: Aerogeotèrmia, tecnologies i exemples

Transcripción:

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 2007-2015

Qui s encarrega de l eficiència energètica? En primer lloc, què és l eficiència energètica (ee)?: La ee es una práctica que tiene como objeto reducir el consumo de energía. La ee es el uso eficiente de la energía [ ] producir más con menos energía. No se trata de ahorrar luz, sino de iluminar mejor consumiendo menos electricidad De l ee tots en som responsables! Tot i que al CSA, com a la resta d'empreses, qui lidera la gestió de l energia i l ee és la direcció de serveis generals mitjançant la figura de gestor energètic.

Qui s encarrega de l eficiència energètica? II Quina activitat realitza el gestor energètic? La seva tasca és la d implementar, al sistema de control, les estratègies d estalvi més eficaces per l Hospital i verificar l efecte d aquestes estratègies en el consum energètic, mitjançant la monitorització diària dels valors de control amb eines de tele-gestió i l adaptació dels paràmetres de funcionament a les variacions de les condicions climàtiques i de confort de l edifici.

1.- Energia Solar Fotovoltaica Panells per produir electricitat mitjançant la radiació solar. Tota l electricitat produïda es ven a la Companyia elèctrica Superfície captació: 85 m2 (51 mòduls) Potència generadora: 12 KWp Energia produida: 17.000 KWh/any Ingressos anuals: 5.000 /any (tota l energia s exporta a Companyia) Llarg període de retorn: > 15 anys

2- Energia Solar Tèrmica Plaques que escalfen aigua glicolada mitjançant la radiació solar per poder produir Aigua Calenta Sanitària per consum humà - Superfície captació: 191 m2 - Acumulació d ACS: 9 m3 (3 dipòsits) - Estalvi anual: 160.000 KWh gas (10.000 ) - Llarg període de retorn: > 15 anys

3- Aprofitament de l aigua de rebuig de la planta de producció d aigua osmotitzada Objectius aconseguits: Aprofitar l aigua que es llençava en la producció d aigua osmotitzada. Estalvi: 3.900 m 3 /any (10% del consum total) Regular de forma independent la pressió de la instal lació de fluxors de la resta de subministrament. Estalvi: 2.700 m 3 /any (7% del consum total) Estalvi consum: 6.600 m 3 /any (17% del total) Estalvi econòmic: 13.300 /any Període de retorn: 4 anys

4- Control de la producció de fred per climatització Establir un sistema de funcionament eficient de la instal lació, depenent de les variables implicades (tª exterior, ocupació...) inclou accions per reduir la despesa energètica de producció de fred, com són: Modificació dels períodes de funcionament de la producció de climatització, de règims de temperatura de producció, dels locals, dels horaris, Millora/adaptació del mode de regulació dels equips de producció de fred, per tal de fer-ne ús en les condicions òptimes de rendiment.

4- Control de la producció de fred per climatització Resultats obtinguts d Estalvi anual: Consum : 0,5 GWh o 40% de l electricitat invertida en produir fred o 10% del total Econòmic: 50.000 Període retorn: 1 any

5- Modificació de la instal lació de producció de calor Instal lació de dos intercanviadors d aigua calenta per independitzar circuits primari i secundari. Regulació independent dels circuits de producció d aigua calenta sanitària i de calefacció. Instal lació de comptadors energètics Resulat obtinguts d estalvi anual: Consum: 1,3 Gwh (33%) Econòmic: 67.000 Període de retorn: 3 anys

Altres actuacions per millorar el consum d elements terminals. Instal lació de detectors de presència i interruptors temporitzats per il luminació en determinades zones (vestuaris, lavabos...). Canvi de controladors de climatització totalment lliures en la regulació de les consignes de temperatura, per altres amb limitació de regulació controlada amb el Sistema de Gestió Tècnica Centralitzada. Instal lació d interruptors crepusculars en diferents zones per aprofitar la il luminació natural. Anul lar l escomesa d aigua calenta sanitària en lavabos públics i de personal.

Estalvi acumulat anual a preus origen 1. Energia Solar Fotovoltaica: 5.000 2. Energia Solar Tèrmica: 10.000 3. Aprofitament de l aigua de rebuig: 13.300 4. Control producció fred per climatització: 50.000 5. Modificació instal lació producció calor: 67.000 TOTAL: 145.300