EL RELLEU D'ESPANYA (2) Geografia 2n Batxillerat Bloc1: Medi ambient i paisatges

Transcripción

1 EL RELLEU D'ESPANYA (2) Geografia 2n Batxillerat Bloc1: Medi ambient i paisatges

2 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

3 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

4 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU MESETA 1 UNITATS INTERIORS SERRALADES INTERIORS CONTRAFORTS MUNTANYENCS DE LA MESETA SISTEMA CENTRAL MUNTANYES DE TOLEDO MASSÍS GALAICO-LLEONÉS SERRALADA CANTÀBRICA SISTEMA IBÈRIC SIERRA MORENA

5 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

6 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU 2 UNITATS EXTERIORS DEPRESSIONS SERRALADES EXTERIORS EBRE GUADALQUIVIR PIRINEUS SER. COSTANERA CATALANA SISTEMA BÈTIC

7 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU

8 LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU MESETA 1 UNITATS INTERIORS SERRALADES INTERIORS CONTRAFORTS MUNTANYENCS DE LA MESETA 2 UNITATS EXTERIORS DEPRESSIONS SERRALADES EXTERIORS SISTEMA CENTRAL MUNTANYES DE TOLEDO MASSÍS GALAICO-LLEONÉS SERRALADA CANTÀBRICA SISTEMA IBÈRIC SIERRA MORENA EBRE GUADALQUIVIR PIRINEUS SER. COSTANERA CATALANA SISTEMA BÈTIC

9 EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

10 LA MESETA La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la seva superfície) Presenta dos grans blocs: La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero). La submeseta sud (formada per dos altiplans Tajo i Guadiana separats pels Monts de Toledo).

11 LA MESETA - Diverses unitats de relleu L'antic sòcol paleozoic, que aflora a la part occidental de la Meseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, que es fa una mica més extens a Extremadura. Les conques sedimentàries, al costat oriental de la Meseta, que han format un relleu d'erms, camps i relleus en costa. Les vores muntanyoses de la Meseta. Les serralades interiors de la Meseta.

12 LA MESETA-> Serralades interiors El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serralades orientades d'est a oest. En general presenten formes suaus i arrodonides. El Sistema Central Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. Format per diferents serres d'altitud important: Ayllón, Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata, Serra de l'estrella (Portugal). Els Monts de Toledo Divideixen en dues parts la submeseta sud. Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Són un conjunt de serralades d'alçades modestes:

13 LA MESETA-> Vores muntanyoses Massís galaicolleonés Antic. Molt erosionat. Serralada Cantàbrica Destaquen els Picos de Europa (2.648 metres) Serralada Ibèrica A la part nord les alçades més grans: Picos de Urbión i Moncayo. Separa de la Depressió de l'ebre. Serralada Bètica Vora meridional de la Meseta. La separa de la depressió del Guadalquivir. De la meseta a la depressió del Guadalquivir hi ha més de 1000 m. de desnivell.

14 LES SERRALADES EXTERIORS

15 LES SERRALADES EXTERIORS Pirineus Pirineus axials o centrals Prepirineus Serralades Litorals Catalanes Serralada Prelitoral Serralada Litoral Serralades Bètiques Serralada Penibètica Serralada Subbètica

16 LES SERRALADES EXTERIORS -> ELS PIRINEUS Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus.

17 LES SERRALADES EXTERIORS AXIALS o CENTRALS Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres. -> ELS PIRINEUS És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica d'estats, 3143 m).

18 LES SERRALADES EXTERIORS -> ELS PIRINEUS Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus. AXIALS o CENTRALS És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica d'estats, 3143 m). Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres. PREPIRINEUS Presenten una menor altitud i unes formes més suaus. Sobre els m. Format per tot un conjunt de serralades: Cadí, Montsec, Boumort...

19 LES SER. EXT. -> SER.LITORALS CATALANES Dues rengleres muntanyoses paral leles a la costa, separades per una depressió longitudinal. Serralada Prelitoral. Presenta algunes altituds considerables (Turó de l'home, m). Serralada Litoral. Escassa alçada.

20 LES SER. EXT. -> SERRALADES BÈTIQUES Conformades per la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions. Paral leles a la costa Mediterrània andaluça-llevantina Serralada Penibètica. Situada vora la costa. Pics més alts de la Península Ibèrica (+ de m) Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m i Veleta 3396 m.). Serralada Subbètica. Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau. Poc més de m

21 LES DEPRESSIONS EXTERIORS

22 LES DEPRESSIONS EXTERIORS Les depressions de l'ebre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriorment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments. Amb el temps els rius erosionaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.

23 LES DEPRESSIONS EXTERIORS: DE L'EBRE Limitada pels Pirineus, Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani. Formació del delta al final. Presència de barrancs, plataformes,...

24 LES DEPRESSIONS EXTERIORS: DEL GUADALQUIVIR Plana de forma triangular oberta a l Atlàntic. Limitada per Sierra Morena i Sistema Bètic. Maresmes al final.