IDEES PRELIMINARS SOSTENIBILITAT AMBIENTAL TÈRMIQUES. Abril 2015

Transcripción

1 IDEES PRELIMINARS SOSTENIBILITAT AMBIENTAL TÈRMIQUES

2 360 Ø TÈRMIQUES DISENYAR UN BARRI QUE INTENTI TANCAR CICLES 360º + CLOSING LOOPS => BE MORE EFFICIENT Actividad /procesos Morfología urbana Recursos Edificación TANCAR CICLES ÉS UNA QÜESTIÓ DE PROCESSOS, ON INTERVÉ L ENERGIA I EL FACTOR TEMPS 2 2

3 360 Ø TÈRMIQUES DISENYAR UN BARRI QUE INTENTI TANCAR CICLES 360º + CLOSING LOOPS => BE MORE EFFICIENT Undimotriz Res. Terc. Ind. Equip. Verde Servicios Tráfico públicos Información PIB Mixtura Vehículo eléctrico de usos Peatón Gestión Bici Productividad Vehículo público Vehículo privado Movilidad Agua Residuos Actividad /procesos Alimentos Intensidad de consumo Energía Gas Energía natural exógena Electricidad Recursos Suelo Autoproducción Residual Ocupación Marino Biogas Viento Solar DHC Minieolica Eolica Térmica FV Áreas verdes Espacio público Morfología urbana Edificación Tecnología Áreas peatonales Materiales Sistemas Activos Domótica Red viaria Estructura urbana Tipologías Edificabilidad Efecto isla de calor Aperturas Ventilación natural Aislamientos Cerramientos Sistemas Pasivos TANCAR CICLES ÉS UNA QÜESTIÓ DE PROCESSOS, ON INTERVÉ L ENERGIA I EL FACTOR TEMPS 3 3

4 BARRI INTEGRAT EN L'ENTORN I QUE INCORPORI DES DE L'INICI DE DISSENY ELS CONDICIONANTS DE CONTORN 4

5 INTEGRACIÓ DELS CONDICIONANTS AMBIENTALS DES DE L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ URBANISME Connexió teixits dificultada per infraestructures existents Alta densitat Patrimoni industrial Capacitat de càrrega. Necessita d espai lliure Soroll/servitud tren AIGUA Freàtic elevat i contaminat Interceptor aigües residuals i bombaments associats Punt crític inundabilitat Desembocadura Besòs Clima mediterrani Capacitat de càrrega ENERGIA Poc vent aprofitable però elevada ventilació Poc efecte illa de calor per localització BIODIVERSITAT Dinàmica litoral. Serveis existents Desembocadura Besòs Qualitat ecològica Besòs RESIDUS Sòls contaminats Proximitat a central pneumàtica, ecoparc, Planta de Valorització 5

6 TREBALLAR EN EL FRONT LITORAL Actuar a primera línia de mar Orientacions: Vent, brises marines Espai públic Alçada Cicle aigua Llarg termini: canvi climàtic, estabilitat platges 6

7 4 pilars per a la transformació SÒL ENERGIA AIGUA MATERIALS Sòl com a recurs Compliment marc normatiu vigent Recuperació del litoral Materials amb baix contingut en carboni Compacitat i mixtura d usos Sistema de verds i espai públic Mínima demanda energética Mínim consum energètic Inundabilitat Eficiència en el cicle de l aigua Recuperació ambiental front litoral Màxim aprofitament de recursos locals 7

8 SÒL 8

9 TREBALLAR PER ESTABLIR UN SISTEMA DE VERDS I ESPAI PÚBLIC 9

10 TREBALLAR PER ESTABLIR UN SISTEMA DE VERDS I ESPAI PÚBLIC Estàndards d'espais lliures a escala municipal i de barris Les Tèrmiques com a oportunitat Zones verdes de 0,2 ha a 200 m Zones verdes de 1 ha a 500 m 10

11 RECUPERACIÓ AMBIENTAL DEL FRONT LITORAL (BIODIVERSITAT, PLATGES, PASSEIG MARÍTIM DE CARÀCTER TOU) - L arbrat ajuda a articular l espai públic des de l espai ròtula de la rambla. - Passeig litoral amb recuperació d hàbitats dunars que augmenten la biodiversitat i permeten recuperar un paisatge litoral natural. - Zones d accés a la platja articulades amb els principals eixos. - Recuperació d un dels ponts que s endinsa al mar amb panoràmica privilegiada del barri. - Bassa de laminació de pluvials que dona suport a la funcionalitat ecològica del Besòs. - Espai de pineda litoral, al parc gran, recuperant hàbitats reradunars i propiciant una zona d ús públic amb gran qualitat ambiental. - Coberta verda sobre l edifici principal de tèrmiques. 11

12 COMPACITAT I MIXTURA D'USOS PER AFAVORIR L'AUTOCONTENCIÓ 12

13 ENERGIA 13

14 MARC NORMATIU DE L EDIFICACIÓ I L ANTIGUITAT DEL PARC EDIFICATORI Nombre d edificis 1977 Aprovació de les NBE Any de construcció NBE CTE Nou CTE 2002 Directiva Europea eficiència energètica edificis 2002/91/CE 2006 Aprovació del CTE (RD 314/2006) 2007 Entrada en vigor del CTE 2010 Directiva Europea Near zero energy buildings 2010/31/CE 2013 Certificació energètica edificis (RD 235/2013) 2014 Modificació del CTE 2018 transposició 2010/31/CE NZEB als edificis públics 2020 transposició 2010/31/CE NZEB a tots els nous edificis NBE Normas básicas de la edificación CTE Código Técnico de la Edificación NZEB Near Zero Emission Building 14

15 APLICACIÓ DE LA NORMATIVA EN CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA Què avalua la certificació energètica dels edificis? Demandes, consums d energia final i primària i emissions de CO 2 : ACS Calefacció Refrigeració Requeriment futur (2020) per nous edificis (transposició directiva 2010/31/CE NZEB) Requeriment actual per nous edificis (nou CTE) Situació actual major part dels edificis existents 15

16 OBJECTIUS ENERGÈTICS Mínima demanda energètica aplicació de les millors tècniques constructives Aconseguir reduir les demandes equivalents a la màxima certificació energètica Mínim consum energia aplicació dels sistemes més eficients Aplicar sistemes de producció de calor i fred d alta eficiència Màxim aprofitament recursos locals implantació de renovables i fonts residuals Implantació de Solar tèrmica, fotovoltaica i aprofitament dels RSU, refrigeració amb aigua de mar i/o geotèrmia 16

17 CRITERIS I REPTES ENERGÈTICS Mínima demanda energètica Mínim consum energètic Màxim aprofitament de recursos locals Orientacions Sistemes d alta eficiència Captació solar a les cobertes CRITERIS Assolellament Ventilació natural Proteccions solars Aïllament edificis Materials de baix contingut en carboni Sistemes de baixa temperatura (terres radiants) Aprofitament de sinèrgies amb l entorn (DHC) Integració sistemes solars amb DHC Aprofitament energia i calor procedent de valorització energètica de residus Geotèrmia de baixa entalpia REPTES Assolir demandes refrigeració i calefacció de la certificació energètica A Màxima cobertura dels sistemes de climatització centralitzada Edificis amb demanda A edificis amb consum A+ Màxima autosuficiència energètica del barri 17

18 AIGUA 18

19 POTENCIALITAT DE RECUPERACIÓ DEL LITORAL Dinàmica litoral Vegetació zones litorals Enfortir el paper del parc fluvial del besòs i del parc del litoral 19

20 SITUACIÓ: PROXIMITAT A RIU I MAR, PASSAT INDUSTRIAL DEL SÒL, RENFE zona inundable aqüífer protegit 20

21 EFICIÈNCIA EN EL CICLE DE L AIGUA Río Besòs Colector interceptor Pluviales calles - Primer lavado EDAR - Estanque de retención de agua - Depósito de pluviales / freáticas Pluviales azoteas -Cubiertas verdes / marrones Red de Agua potable Red de Agua Freática Deposito pluviales / freáticas - Riego zonas verdes - Limpieza de viales EDAR Besòs Alcantarillado Mar 21

22 EFICIÈNCIA EN EL CICLE DE L AIGUA Estudiar la possibilitat de una Xarxa separativa Aprofitament de recursos hídrics alternatius A estudiar possibilitat de implantar-ne només de carrers, no trànsit i de terrats El barri està a tocar medi receptor Reg amb aigua freàtica com ja es fa 22

23 MATERIALS 23

24 MATERIALS AMB BAIX CONTINGUT EN CARBONI Energia gris FACTOR TEMPS: El barri perdurarà Treballar amb materials de baix contigut en carboni confereix una major retorn amnbiental a curt i llarg termini 24

25 MATERIALS AMB BAIX CONTINGUT EN CARBONI Anàlisi del cicle de vida Ecoetiquetes Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Generalitat UE Ecolabel 25

26 CARRER 60, EDIFICI Z, PLANTA 2 SECTOR A, ZONA FRANCA BARCELONA br@bcnregional.com T , BARCELONA REGIONAL