13/07/2015 TEMA 4: ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA -SOCIETAT. La influència del medi en l activitat humana

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "13/07/2015 TEMA 4: ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA -SOCIETAT. La influència del medi en l activitat humana"

Transcripción

1 La influència del medi en l activitat humana El medi natural com a recurs TEMA 4: ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA -SOCIETAT Relleu Clima Vegetació Aigua i recursos hídrics Sòl 1 Els riscos naturals Geològics Climàtics Induïts 2 MEDI NATURAL COM A RECURS RELLEU CLIMA SÒL VEGETACIÓ Influeix en assentaments Fonts d energia CONDICIONA Fàbrica d oxígen Atractiu turístic Afecta comunicacions Atractiu turístic Afecta transports Agricultura Ramaderia Forestal Atractiu turístic Protector medi ambient Activitats agrícoles Relleu costaner: Desfavorable: ports Favorable: platges Activitats agrícoles Distribució població i hàbitat Construcció Enfonsaments Relliscaments Corriments terra Proporciona: aliments, matèria primera, fonts d energia 3 4 1

2 Riscos naturals pel clima Inundacions / Sequeres Ones de calor Boira Inundacions Incendis Granís / Pedra Ones de fred i temporals de neu Gelades Adveccions del Sud 5 Adveccions del N i NE Adveccions del N i NE Inversions tèrmiques 6 Intents de solució Onada de fred Infraestructures drenatges condicionar els llits dels rius reforestar riberes... Advecció del nord Sistemes de previssió i vigilància Normes de prevenció Conscienciar la població 7 Advecció del NE 8 2

3 RISCOS NATURALS INDUÏTS Canvis en la dinàmica litoral Incendis forestals Construcció espigons litorals Fenòmens meteorològics + acció antròpica 9 Platja de Tavernes de la Valldigna, 25 d octubre de EROSIÓ Procés natural del cicle geològic accentuat per EROSIÓ Forts pendents Pluges torrencials DEFORESTACIÓ Procés natural del cicle geològic 11 Agreujat per l acció antròpica: pastoreig abusiu deforestació construcció roturacions Roturacions agricultura ramaderia Incendis forestals Altres usos construcció urbana infraestructures indústria 12 3

4 Resultat final DESERTITZACIÓ DESERTIFICACIÓ Procés natural de degradació ecològica Procés humà que provoca pèrdua de fertilitat del sòl i degradació Reforestació Gestió sostenible actividats agràries i recursos hídrics Rehabilitació zones afectades 13 Monòxid de carbó (CO) Diòxid de Carbó (CO 2 ) Diòxid de Sofre (SO 2 ) Òxid de Nitrogen (NO) Clor (CL 2 ) PRIMARIS: llançats directament a l atmosfera SECUNDARIS: reaccions químiques dels anteriors CONTAMINANTS Contaminació atmosfèrica FORMES PLUJA ÀCIDA EFECTE HIVERNACLE CAPA D OZÓ CAMPANA DE POLS URBANA

5 PLUJA ÀCIDA CAMPANA DE POLS CAPA D OZÓ EFECTE HIVERNACLE Sofre i nitrogen reaccionen amb el vapor d aigua Precipitacions amb un nivell d acidesa superior al normal Alteracions en sòls, vegetació, vivendes, edificis... reduir emissions diòxid de sofre < ºC A > ºC En situacions anticiclòniques Ozó (O 3 ) filtra radiacions ultraviolades del sol. CL 2 + O 3 = O (Oxigen normal) O 3 perd capacitat de filtre 30% radiació solar torna a l atmosfera Gasos com el CO 2 ho impedeixen reduir emissions òxid de nitrogen millores tècniques centrals tèrmiques reduir ús centrals tèrmiques Malalties respiratòries promoure transport públic col lectiu estalvi energètic ús energies alternatives 17 Prohibició de CFC i substitució per altres com el gas Augmenta temperatura PROTOCOL DE KIOTO 1997 reduir emissions CO 2 18 RESIDUS SÒLIDS SOBREEXPLOTACIÓ I CONTAMINACIÓ AIGÜES Nuclears, industrials, urbans No biodegradables molts d ells Abocadors incontrolats PROVOQUEN: alteracions paisatge gasos per descomposició fangs lixiviació Reduir, Reutilitzar, Reciclar Produir energia: biogàs Fabricar compost; regenerar el sòl abocadors controlats conscienciació ciutadana 19 Sobreexplotació Per l augment en el consum Altera aqüífers Trenca l equilibri Salinització Necessari obres hidràuliques Estalvi d aigua Millora regadius Reutilització aigua Projecte LINDE Projecte RAMSAR Contaminació Residus produïts per l home Urbans Rurals Industrials 20 5

6 1916 Llei de Parcs Nacionals 1997 Ministeri de Medi Ambient 1971 ICONA Política mediambiental espanyola 1989 Llei de conservació d espais naturals i de la flora i fauna silvestres 1975 Llei d espais protegits 1977 Subsecretaria d ordenació del territori i medi ambient 21 Acords internacionals Política mediambiental espanyola Basada en La UE (Agència del Medi Ambient) Desenvolupament sostenible Prevenció (Informes impacte ambiental) Correcció problemes a Europa Normativa europea Sancions Investigació Inversió (LIFE, Fons de Cohesió) Correcció problemes ambientals globals Protocols de Montreal i Kyoto Conservació espais naturals de la UE Xarxa Natura 2000 ** Actuacions del MARM (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) Parcs Nacionals Parcs Naturals Reserves Naturals Monuments Naturals Paisatges Protegits 22 XARXA NATURA 2000 Conservació espais naturals, flora i fauna silvestres amenaçats Llocs d Interés Comunitari (LIC) Zones Especials de Conservació (ZEC) Zones Especials Protecció Aus (ZEPA) Conscienciació ciutatana!

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies

Más detalles

Tema 1 El medi i la societat. Sostenibilitat i impactes mediambientals

Tema 1 El medi i la societat. Sostenibilitat i impactes mediambientals Tema 1 El medi i la societat Sostenibilitat i impactes mediambientals RECURSOS NATURALS CONSUM DIRECTE/TRANSFORMACIÓ GARANTIA DE SOSTENIBILITAT Sostenibilitat dels recursos que ens ofereix el planeta per

Más detalles

Els riscos ambientals

Els riscos ambientals Els riscos ambientals resulten de la interacció entre un fenomen natural i les activitats humanes. Els riscos ambientals Els conceptes que cal tenir en compte a l hora d avaluar una situació de risc són:

Más detalles

Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet

Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica

Más detalles

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d

Más detalles

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta?

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Riscos del planeta: 1. Aigua 2. Terratrèmols 3. Volcans Recursos limitats:1. Aliments 2. Aigua 3. Energia Impactes ambientals: 1. Canvi climàtic 2. Pluja

Más detalles

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori EL POUM -instrument d ordenació integral del municipi -planificació del desenvolupament del territori -definició i ordenació de diferents aspectes de la ciutat (carrers, edificis, parcs i equipaments)

Más detalles

L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez

L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez Títol: Autor: nivell: L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez (agomez62@xtec.cat) 2on ESO (Tecnologies) continguts: objectius: Fonts d'energia i classificació. Generació d'energia elèctrica:

Más detalles

L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA

L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA 1. Les fonts de la contaminació de l'aire FONTS NATURALS Quantitativament + importants que les antròpiques, però repartides per tot el planeta. Les + importants:

Más detalles

Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs

Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs Aquestes activitats estan incloses en l'annex I.1 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció

Más detalles

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o L Atmosfera TEMA 4 o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o Dinàmica atmosfèrica o Climes o

Más detalles

HORIZON 2020 LIFE Brussel les

HORIZON 2020 LIFE Brussel les INTERREG EUROPE Accions innovadores FEDER Nord Pas de Calais HORIZON 2020 LIFE Brussel les URBACT Commissariat Egalité Territoires SUDOE Govern de Cantabria POCTEFA Comunitat Treball Pirineus FEDER PO

Más detalles

Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL

Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL V Jornada Xarxa Local SITMUN 2016 / 27 de maig Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local ÀREA DE TERRITORI

Más detalles

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona Àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació Regidoria de Paisatge i Hàbitat Urbà Què és el PACES? El Pla d Acció per l Energia

Más detalles

Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local. Mataró, 9 de maig de 2014

Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local. Mataró, 9 de maig de 2014 Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local Mataró, 9 de maig de 2014 Els riscos ambientals al Maresme i els seus efectes sobre el territori Oriol Bassa i Vila

Más detalles

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, 01.06.17 Marc normatiu Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la

Más detalles

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover Química i medi ambient Dr. Èric Jover Índex Tot és química Química i canvi climàtic Química i biocombustibles L ozó o un compost químic esquizofrènic Tot és química Tot és química Tot és química Objectiu

Más detalles

Tema 3 (I): El sector primari i secundari a Catalunya

Tema 3 (I): El sector primari i secundari a Catalunya En aquest tema aprendràs que : El sector primari és el que obté els recursos directament de la natura. En formen part : L agricultura La ramaderia La pesca L explotació de boscos El sector secundari comprén

Más detalles

Pla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat

Pla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat Pla General de Política Forestal 2014 2024 Direcció General de Medi natural i Biodiversitat Diagnosi del sector forestal català El 64% del territori català és forestal (el 40% és arbrat) Són 2.060.173,56

Más detalles

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020 Àmbit d aplicació Superfície d espais amb figures de protecció a Catalunya 960.102 ha terrestres protegides, de les quals

Más detalles

CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS PER A LA FAUNA LOCAL I ELS PASSEJANTS

CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS PER A LA FAUNA LOCAL I ELS PASSEJANTS MEDI AMBIENT PERMEABILITAT BIOLÒGICA ELIMINACIÓ D ACTIVITATS INCOMPATIBLES DECONSTRUCCIÓ DE RECINTES FABRILS QUALITAT AMBIENTAL DE LES OBRES REFORESTACIÓ DE TORRENTS CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS

Más detalles

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA UNITAT 2 PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1 BATXILLERAT Centrals elèctriques productores d energia (I) Principals centrals elèctriques a Catalunya el 2010 rincipals centrals

Más detalles

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC 10 PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC DEL FENOMEN GLOBAL A LES RESPOSTES LOCALS Vilafranca del Penedès, 26 de novembre de 2010 1. Què és el canvi climàtic? 2. Què és l efecte hivernacle? 3.

Más detalles

PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF

PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF SITGES I VILANOVA I LA GELTRÚ JUNY 2007 Consultor: Promotor: PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF

Más detalles

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 Què som? L Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis. Depèn de la 3a

Más detalles

Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat

Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen

Más detalles

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,

Más detalles

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA BASES AMBIENTALS

Más detalles

NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI

NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI Les opinions expressades en aquesta presentació són de l exclusiva responsabilitat de l autor Direcció General de Desenvolupament Rural NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI Francesc Reguant

Más detalles

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic en equipaments municipals i Projecte Xarxa de calor de proximitat PO FEDER Eix 4 Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector

Más detalles

CAMPANYA DE VIGILÀNCIA DELS NIVELLS D OZÓ ANY 2013

CAMPANYA DE VIGILÀNCIA DELS NIVELLS D OZÓ ANY 2013 Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat CAMPANYA DE VIGILÀNCIA DELS NIVELLS D OZÓ ANY 2013 Eva Pérez Cap de la Secció d Immissions 27 DE MARÇ DE 2013 Campanya d ozó 2013 Servei

Más detalles

Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial

Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial Biosfera I L autoregulació de les poblacions Nombre d individus Capacitat de sosteniment (K) 3 4 2 1 2 3 Període d assentament Fase de creixement exponencial K limita el creixement i la població s estabilitza

Más detalles

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum. Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum chamorromc@diba.cat PAISATGE I SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT

Más detalles

El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès

El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès El desenvolupament rural a Catalunya. Pla de Busa, Solsonès No existeix la Catalunya pobra Renda familiar disponmible per habitant, 2000 i 2002 (elaboració pròpia a partir d Idescat) No tot es queda a

Más detalles

ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE I INTEGRAT (DUSI) FINANÇAMENT PER A ENTITATS LOCALS Benicarló, 26 de gener de 2016

ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE I INTEGRAT (DUSI) FINANÇAMENT PER A ENTITATS LOCALS Benicarló, 26 de gener de 2016 2014-2020 ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE I INTEGRAT (DUSI) FINANÇAMENT PER A ENTITATS LOCALS Benicarló, 26 de gener de 2016 La Unió Europea, en el marc de l Estratègia 2020 s ha compromès

Más detalles

Particularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès

Particularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès Particularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès BIOMASSA AL LLUÇANÈS Àmbit territorial Territori format per 13 municipis: 36756

Más detalles

El canvi climàtic a Catalunya: els efectes sobre la nostra salut

El canvi climàtic a Catalunya: els efectes sobre la nostra salut El canvi climàtic a Catalunya: els efectes sobre la nostra salut Èrica Martínez Solanas Institut de Salut Global de Barcelona Sant Cugat del Vallès, 9 de novembre de 2017 Què en sabem? Context Context

Más detalles

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012 PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers

Más detalles

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica. Activitats tema 4 ACTIVITAT 1. Indica quina forma o formes d energia es manifesten en cada cas: a. Cuina vitroceràmica: Energia tèrmica b. Llanterna: Energia radiant c. Un xiquet cantant: Energia d. Un

Más detalles

Experiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat. Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat

Experiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat. Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat Experiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat 1. Economia Circular L economia circular és un model que permet repensar

Más detalles

UNITAT 4 PAISATGE I MEDI AMBIENT

UNITAT 4 PAISATGE I MEDI AMBIENT UNITAT 4 PAISATGE I MEDI AMBIENT El desenvolupamentés la possessió d'un conjunt de mitjans que permeten fer créixer de manera adequada i permanent les capacitats bàsiques de les persones Sempre hi ha interacció

Más detalles

SELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua. Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva

SELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua. Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva SELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva Antecedents La Selva, la comarca de l aigua L aigua com a element estratègic

Más detalles

ATRIBUCIONS PROFESSIONALS DELS AMBIENTÒLEGS Document informatiu

ATRIBUCIONS PROFESSIONALS DELS AMBIENTÒLEGS Document informatiu PROFESSIONALS DELS AMBIENTÒLEGS Document informatiu Els llicenciats i llicenciades en Ciències Ambientals són professionals especialistes, amb caràcter generalista, que treballen en l àmbit del medi ambient.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Geografia Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Oferta de places hoteleres per municipis (2006)

Más detalles

Les hidroelèctriques i la transformació del paisatge Tremp, 10 juliol 2015

Les hidroelèctriques i la transformació del paisatge Tremp, 10 juliol 2015 Les hidroelèctriques i la Tremp, 10 juliol 2015 DEFINlCIONS El paisaje es, pues, un lugar y su imagen / Los paisajes no se ven sólo con los ojos, sino con el corazón (E. Martínez de Pisón, 2006). En general,

Más detalles

Presentació projecte. Jornada FORUM FLIX 28 de juny de Carles Vilaseca i Padrós

Presentació projecte. Jornada FORUM FLIX 28 de juny de Carles Vilaseca i Padrós Presentació projecte. a Jornada FORUM FLIX 28 de juny de 2011 Carles Vilaseca i Padrós Índex blocs informatius 1. Presentació de SE AG. 2. Descripció del projecte. Aprofitament energètic de la biomassa.

Más detalles

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014 PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES Barcelona, 7 de novembre de 2014 Concepte de MTD LA FASE MÉS EFICAÇ I AVANÇADA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS I DE LES SEVES

Más detalles

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Temporada d estiu de 2011 ÍNDEX Pàgina 1. Presentació...1 2. Programació i objectius del Servei de vigilància aèria...1 3. Publicació

Más detalles

1.1. (1 punt) Representeu el tall geològic de la zona assenyalada (I II) en el perfil topogràfic següent.

1.1. (1 punt) Representeu el tall geològic de la zona assenyalada (I II) en el perfil topogràfic següent. Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària i Superior d Ensenyaments Professionals Guindàvols Departament de Ciències Experimentals Mercè del Barrio Arranz Curs 09 10

Más detalles

MOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1

MOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1 PRESENTACIÓ: El Molí del Foix és un equipament municipal que es dedica a l educació ambiental i a promoure la preservació i coneixement de l entorn natural. Com que està ubicat en un antic molí fariner

Más detalles

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia. Dalkia Catalunya Compromís amb l Eficiència Energètica El valor de l Energia www.dalkia.com 12/02/2014 Agenda 1. Veolia Environnement: 1. Grup 2. Divisions 3. Ubicacions 2. Dalkia: Grup Activitats de Dalkia

Más detalles

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què

Más detalles

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal Eines i models ORGEST Jornada tècnica Ribes de Freser, 30 d abril de 2013 Teresa Cervera Zaragoza ORGEST (Orientacions de gestió

Más detalles

ASSIGNATURA: QUÍMICA AMBIENTAL

ASSIGNATURA: QUÍMICA AMBIENTAL Pàgina 1 de 5 CARACTERISTIQUES GENERALS* Tipus: DESCRIPCIÓ Formació bàsica, Obligatòria, Optativa Treball de fi de grau, Pràctiques externes Duració: Semestral Semestre/s: 7 Número de crèdits ECTS: 5 Idioma/s:

Más detalles

CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (Batxillerat) Finalitat de l assignatura

CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (Batxillerat) Finalitat de l assignatura CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (Batxillerat) Finalitat de l assignatura La matèria de ciències de la Terra i el medi ambient té com a eix principal l ús que feim els humans dels recursos que ens

Más detalles

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC

Más detalles

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la 1.- MESSA: Qui és? Empresa privada de titularitat mixta constituïda per: Seu social Aigües de Mataró 48,9% 51,1% Constitució 13 d octubre de 2001 OBJECTE SOCIAL: a) Xarxa urbana de distribució de FRED

Más detalles

X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu. Miquel Erra

X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu. Miquel Erra X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu Miquel Erra Manlleu, 18 de març de 2009 I.C.Q.A. Index Català de Qualitat de l Aire Manlleu Tona Catalunya I.C.Q.A.

Más detalles

La superfície protegida a Catalunya augmenta en hectàrees entre 2011 i 2015

La superfície protegida a Catalunya augmenta en hectàrees entre 2011 i 2015 La superfície protegida a Catalunya augmenta en 3.982 hectàrees entre 2011 i 2015 Les dades del darrer Informe sobre l estat del Medi Ambient de Catalunya mostren un descens del 13% en el nombre d'exemplars

Más detalles

0,5 Km 01 TÍTOL: MAPA TOPOGRÀFIC 1/ DEL SECTOR D'ESTUDI INFORME AMBIENTAL. Límit P.E. Roses-2. Font: ICC, 2009

0,5 Km 01 TÍTOL: MAPA TOPOGRÀFIC 1/ DEL SECTOR D'ESTUDI INFORME AMBIENTAL. Límit P.E. Roses-2. Font: ICC, 2009 Límit P.E. Roses-2 Font: ICC, 2009 01 MAPA TOPOGRÀFIC 1/25.000 DEL SECTOR D'ESTUDI 0 0,5 Km Perimetre de la zona d'estudi Font: ICC, 2008 03 ORTOFOTOMAPA 1/5000 DE LA ZOA D'ESUDI 0 100 m Mas Tolzanes la

Más detalles

Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013

Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013 Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013 CONTEXT INTERNACIONAL Costanza et al (1997): The value of the world s ecosystem services and natural

Más detalles

Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I)

Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I) Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I)!El clima mediterrani es caracteritza per: < Manca de pluges a l'estiu amb el juliol i la primer a quinzena de l'agost secs i calorosos < Fortes precipitacions

Más detalles

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de

Más detalles

Tundra: característica de les zones circumpolars, situada per sobre de 70º de latitud.

Tundra: característica de les zones circumpolars, situada per sobre de 70º de latitud. UNITAT 4 EL MEDI TERRESTRE I EL MEDI AQUÀTIC El medi terrestre El medi terrestre, està Naturalesa de les roques determinat per uns factors Condicions del sòl Latitud Factors climàtics Altitud Prox. del

Más detalles

DEMOGRAFIA I SOSTENIBILITAT

DEMOGRAFIA I SOSTENIBILITAT DEMOGRAFIA I SOSTENIBILITAT 17 de desembre de 2008 Joan Alberich González Càtedra DOW de Desenvolupament Sostenible Esquema de la presentació Algunes definicions bàsiques i conceptes previs A. Línies de

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

Pla Director del Parc del Alba: la urbanització i la posta en valor del territori.

Pla Director del Parc del Alba: la urbanització i la posta en valor del territori. Infraestructures verdes: inversió sostenible en benefici de les persones i la natura 16 d octubre de 2014 Pla Director del Parc del Alba: la urbanització i la posta en valor del territori. Consol Pérez

Más detalles

EXPOSICIÓ La segona vida de la roba i la sostenibilitat global

EXPOSICIÓ La segona vida de la roba i la sostenibilitat global EXPOSICIÓ La segona vida de la roba i la sostenibilitat global L EXPOSICIÓ HUMANA I LA PROTECCIÓ DEL La finalitat social de la roba usada Humana Fundación Pueblo para Pueblo promou des del 1987 la protecció

Más detalles

ADRINOC i els ajuts Leader. Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals

ADRINOC i els ajuts Leader. Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals ADRINOC i els ajuts Leader Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals L Associació ADRINOC L Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental

Más detalles

LA QUALITAT DE L AIRE

LA QUALITAT DE L AIRE LA QUALITAT DE L AIRE 31 d octubre de 2013 DAVID CASABONA FINA Cap de l Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Nota de premsa de l OMS

Más detalles

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS CURS 2016-2017 El que passa al món ens afecta a nosaltres...... i el que fem nosaltres afecta el món la Terra Lleida Sostenibilitat planetària Sostenibilitat local El nostre centre, més sostenible! Pensar

Más detalles

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA MODEL ENERGÈTIC ACTUAL Fonts: combustible fòssil, lluny la producció del lloc de consum Abastament: producció centralitzada en poques mans, dependència Econòmic:

Más detalles

Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV

Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV Francesc Castells Departament d Enginyeria Química Universitat Rovira i Virgili V Jornades Risc i Anàlisi

Más detalles

no s exhaureixen pel fet d utilitzar-los es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme d explotació renovables

no s exhaureixen pel fet d utilitzar-los es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme d explotació renovables 1.1. Els recursos naturals 1.1.1. Tipus de recursos naturals recurs natural tots els béns que l home obté de la natura per cobrir necessitats biològiques per satisfer necessitats socials classificació

Más detalles

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra 23 de febrer de 2012 Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra Adjunt a Director General d Agefred 1. Presentació Agefred Agefred és una

Más detalles

Nous valors de la custòdia del territori: oportunitats per reforçar la infraestructura verda

Nous valors de la custòdia del territori: oportunitats per reforçar la infraestructura verda Nous valors de la custòdia del territori: oportunitats per reforçar la infraestructura verda Carme Rosell www.minuartia.com La conservació i la restauració de la infraestructura verda estant rebent un

Más detalles

L Agenda 21 de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant

L Agenda 21 de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant L Agenda 21 de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant ESTUDIS DE BASE PER AL DESENVOLUPAMENT DE L AGENDA 21 FASE PRIMERA: DIAGNOSI AMBIENTAL I SOCIOECONÒMICA Vandellòs i l Hospitalet de l Infant h Baix Camp

Más detalles

BENEFICIS DE L AGRICULTURA ECOLÒGICA

BENEFICIS DE L AGRICULTURA ECOLÒGICA BENEFICIS DE L AGRICULTURA ECOLÒGICA XAVI LÓPEZ COMA xavilopez7@gmail.com AGRICULTURA CONVENCIONAL ALIMENTAREM AL MÓN! SOC FELIÇ TINC UN JOHN DEERE Agricultura convencional Agroquímics Energia Insums externs

Más detalles

Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic

Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 Assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg

Más detalles

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables Balanç a desembre 2016 (tancament) Ministeri de Medi

Más detalles

El canvi climàtic a Osona

El canvi climàtic a Osona TERRITORI (Jaume Font) En el darrer quart de segle s ha produït una transformació profunda del territori i de la societat osonenca, que s insereix de ple en els processos generals de canvi que es manifesten

Más detalles

CIÈNCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS. Aquesta matèria requereix coneixements de la matèria biologia i geologia.

CIÈNCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS. Aquesta matèria requereix coneixements de la matèria biologia i geologia. CIÈNCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS Aquesta matèria requereix coneixements de la matèria biologia i geologia. Introducció Les ciències de la Terra i mediambientals es configuren a l entorn de l estudi

Más detalles

Fenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues)

Fenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues) Fenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues) Data d actualització: Octubre de 2016 Índex de continguts 1 Presentació... 3 2 Què és la posidònia... 3 3 Quin és el grau

Más detalles

Conflicte Fauna Home

Conflicte Fauna Home Jornada tècnica Rajadell 3/11/2015 Afectacions per fauna salvatge als conreus agraris La gestió cinegètica a Catalunya i la compatibilització amb l activitat agrària Josep M López Secció de Biodiversitat

Más detalles

A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu.

A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu. III. REACCIONS QUÍMIQUES A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu. Símbol Explicació Dibuix F Cl Dos àtoms de fluor separats Dos àtoms de clor formant

Más detalles

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada Índex: 1. Dalkia Catalunya 2. Referències de xarxes de calor i instal lacions 3. Disseny,

Más detalles

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines Biomassa Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines Biomassa Biomassa forestal: Molt més que un biocombustible ENERGIA: Neta i sostenible

Más detalles

PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom

PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA 2008-2020 Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom La SAU representa el 35 % del territori català. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS REGADIUS A CATALUNYA La superfície de reg representa

Más detalles

SÈRIE 4 PAAU. LOGSE CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT. Curs

SÈRIE 4 PAAU. LOGSE CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT. Curs SÈRIE 4 PAAU. LOGSE CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Curs 2000-2001 Feu l exercici 1 i trieu una de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis més (en total, doncs,

Más detalles

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, 12.06.17 Requeriments tècnics per a les instal lacions d enllumenat per a esdevenir Punt de Referència a Catalunya Situació general

Más detalles

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca Jornades Entorn Urbà Saludable, 20 d octubre de 2011 Una ciutat saludable dissenya la

Más detalles

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA Smart and flexible 100% renewable district heating and cooling systems for European cities XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA Energy Efficiency: Systems, Buildings

Más detalles

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 2. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...

Convocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 2. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal... Proves d accés a la universitat Geografia Sèrie 2 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 2 Exercici 1 3 4 1 2 Exercici 2 3 4 Suma de notes parcials Convocatòria

Más detalles

LA CONTAMINACIÓ DERIVADA DE LA CREMA DE CARBÓ A LES CENTRALS TÈRMIQUES. Aida Vila Rovira Campaña Clima y Energía Greenpeace España

LA CONTAMINACIÓ DERIVADA DE LA CREMA DE CARBÓ A LES CENTRALS TÈRMIQUES. Aida Vila Rovira Campaña Clima y Energía Greenpeace España LA CONTAMINACIÓ DERIVADA DE LA CREMA DE CARBÓ A LES CENTRALS TÈRMIQUES Aida Vila Rovira Campaña Clima y Energía Greenpeace España Què es Greenpeace Ecologista existeix per denunciar els atemptats contra

Más detalles

CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 2n BATXILLERAT

CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 2n BATXILLERAT 1. CONTINGUTS CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 2n BATXILLERAT PROGRAMACIÓ Procediments Interpretació i realització d exercicis de bucles de variables causals a partir de lectures. Estudi, interpretació

Más detalles

EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA. Projeccions climàtiques i Pla Clima

EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA. Projeccions climàtiques i Pla Clima EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA Projeccions climàtiques i Pla Clima 12 de juliol de 2017 1 01 El Canvi Climàtic és una realitat 2 El Canvi Climàtic és una realitat 3 El Canvi Climàtic és una realitat L escalfament

Más detalles

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab. PLA D ACCIÓ D ENERGIA SOSTENIBLE DE: Terrassa Data d adhesió al Pacte d Alcaldes Habitants 194.947 hab. Població estacional 194.947 hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus

Más detalles

3. Els materials d us tècnic.

3. Els materials d us tècnic. Matèries primeres Materials tecnològics Productes tecnològics Propietats dels materials 1 COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9 CMCT: Competència matemàtica

Más detalles

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC QUI SOM? La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) és una organització de segon nivell que aglutina organitzacions sense ànim de lucre que realitzen

Más detalles