13/07/2015 TEMA 4: ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA -SOCIETAT. La influència del medi en l activitat humana
|
|
- Vanesa Suárez Salazar
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 La influència del medi en l activitat humana El medi natural com a recurs TEMA 4: ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURALESA -SOCIETAT Relleu Clima Vegetació Aigua i recursos hídrics Sòl 1 Els riscos naturals Geològics Climàtics Induïts 2 MEDI NATURAL COM A RECURS RELLEU CLIMA SÒL VEGETACIÓ Influeix en assentaments Fonts d energia CONDICIONA Fàbrica d oxígen Atractiu turístic Afecta comunicacions Atractiu turístic Afecta transports Agricultura Ramaderia Forestal Atractiu turístic Protector medi ambient Activitats agrícoles Relleu costaner: Desfavorable: ports Favorable: platges Activitats agrícoles Distribució població i hàbitat Construcció Enfonsaments Relliscaments Corriments terra Proporciona: aliments, matèria primera, fonts d energia 3 4 1
2 Riscos naturals pel clima Inundacions / Sequeres Ones de calor Boira Inundacions Incendis Granís / Pedra Ones de fred i temporals de neu Gelades Adveccions del Sud 5 Adveccions del N i NE Adveccions del N i NE Inversions tèrmiques 6 Intents de solució Onada de fred Infraestructures drenatges condicionar els llits dels rius reforestar riberes... Advecció del nord Sistemes de previssió i vigilància Normes de prevenció Conscienciar la població 7 Advecció del NE 8 2
3 RISCOS NATURALS INDUÏTS Canvis en la dinàmica litoral Incendis forestals Construcció espigons litorals Fenòmens meteorològics + acció antròpica 9 Platja de Tavernes de la Valldigna, 25 d octubre de EROSIÓ Procés natural del cicle geològic accentuat per EROSIÓ Forts pendents Pluges torrencials DEFORESTACIÓ Procés natural del cicle geològic 11 Agreujat per l acció antròpica: pastoreig abusiu deforestació construcció roturacions Roturacions agricultura ramaderia Incendis forestals Altres usos construcció urbana infraestructures indústria 12 3
4 Resultat final DESERTITZACIÓ DESERTIFICACIÓ Procés natural de degradació ecològica Procés humà que provoca pèrdua de fertilitat del sòl i degradació Reforestació Gestió sostenible actividats agràries i recursos hídrics Rehabilitació zones afectades 13 Monòxid de carbó (CO) Diòxid de Carbó (CO 2 ) Diòxid de Sofre (SO 2 ) Òxid de Nitrogen (NO) Clor (CL 2 ) PRIMARIS: llançats directament a l atmosfera SECUNDARIS: reaccions químiques dels anteriors CONTAMINANTS Contaminació atmosfèrica FORMES PLUJA ÀCIDA EFECTE HIVERNACLE CAPA D OZÓ CAMPANA DE POLS URBANA
5 PLUJA ÀCIDA CAMPANA DE POLS CAPA D OZÓ EFECTE HIVERNACLE Sofre i nitrogen reaccionen amb el vapor d aigua Precipitacions amb un nivell d acidesa superior al normal Alteracions en sòls, vegetació, vivendes, edificis... reduir emissions diòxid de sofre < ºC A > ºC En situacions anticiclòniques Ozó (O 3 ) filtra radiacions ultraviolades del sol. CL 2 + O 3 = O (Oxigen normal) O 3 perd capacitat de filtre 30% radiació solar torna a l atmosfera Gasos com el CO 2 ho impedeixen reduir emissions òxid de nitrogen millores tècniques centrals tèrmiques reduir ús centrals tèrmiques Malalties respiratòries promoure transport públic col lectiu estalvi energètic ús energies alternatives 17 Prohibició de CFC i substitució per altres com el gas Augmenta temperatura PROTOCOL DE KIOTO 1997 reduir emissions CO 2 18 RESIDUS SÒLIDS SOBREEXPLOTACIÓ I CONTAMINACIÓ AIGÜES Nuclears, industrials, urbans No biodegradables molts d ells Abocadors incontrolats PROVOQUEN: alteracions paisatge gasos per descomposició fangs lixiviació Reduir, Reutilitzar, Reciclar Produir energia: biogàs Fabricar compost; regenerar el sòl abocadors controlats conscienciació ciutadana 19 Sobreexplotació Per l augment en el consum Altera aqüífers Trenca l equilibri Salinització Necessari obres hidràuliques Estalvi d aigua Millora regadius Reutilització aigua Projecte LINDE Projecte RAMSAR Contaminació Residus produïts per l home Urbans Rurals Industrials 20 5
6 1916 Llei de Parcs Nacionals 1997 Ministeri de Medi Ambient 1971 ICONA Política mediambiental espanyola 1989 Llei de conservació d espais naturals i de la flora i fauna silvestres 1975 Llei d espais protegits 1977 Subsecretaria d ordenació del territori i medi ambient 21 Acords internacionals Política mediambiental espanyola Basada en La UE (Agència del Medi Ambient) Desenvolupament sostenible Prevenció (Informes impacte ambiental) Correcció problemes a Europa Normativa europea Sancions Investigació Inversió (LIFE, Fons de Cohesió) Correcció problemes ambientals globals Protocols de Montreal i Kyoto Conservació espais naturals de la UE Xarxa Natura 2000 ** Actuacions del MARM (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) Parcs Nacionals Parcs Naturals Reserves Naturals Monuments Naturals Paisatges Protegits 22 XARXA NATURA 2000 Conservació espais naturals, flora i fauna silvestres amenaçats Llocs d Interés Comunitari (LIC) Zones Especials de Conservació (ZEC) Zones Especials Protecció Aus (ZEPA) Conscienciació ciutatana!
Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS
LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies
Más detallesTema 1 El medi i la societat. Sostenibilitat i impactes mediambientals
Tema 1 El medi i la societat Sostenibilitat i impactes mediambientals RECURSOS NATURALS CONSUM DIRECTE/TRANSFORMACIÓ GARANTIA DE SOSTENIBILITAT Sostenibilitat dels recursos que ens ofereix el planeta per
Más detallesEls riscos ambientals
Els riscos ambientals resulten de la interacció entre un fenomen natural i les activitats humanes. Els riscos ambientals Els conceptes que cal tenir en compte a l hora d avaluar una situació de risc són:
Más detallesHarmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet
Montesquiu, 16 d octubre de 2014 Jornada sobre infraestructures verdes Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet Carles Castell Oficina Tècnica
Más detallesPLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET
PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d
Más detallesTema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta?
Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Riscos del planeta: 1. Aigua 2. Terratrèmols 3. Volcans Recursos limitats:1. Aliments 2. Aigua 3. Energia Impactes ambientals: 1. Canvi climàtic 2. Pluja
Más detallesEl POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori
EL POUM -instrument d ordenació integral del municipi -planificació del desenvolupament del territori -definició i ordenació de diferents aspectes de la ciutat (carrers, edificis, parcs i equipaments)
Más detallesL'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez
Títol: Autor: nivell: L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez (agomez62@xtec.cat) 2on ESO (Tecnologies) continguts: objectius: Fonts d'energia i classificació. Generació d'energia elèctrica:
Más detallesL Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA
L Atmosfera TEMA 4 IMPACTES SOBRE L ATMOSFERA 1. Les fonts de la contaminació de l'aire FONTS NATURALS Quantitativament + importants que les antròpiques, però repartides per tot el planeta. Les + importants:
Más detallesEmissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs
Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs Aquestes activitats estan incloses en l'annex I.1 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció
Más detalleso L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o
L Atmosfera TEMA 4 o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o Dinàmica atmosfèrica o Climes o
Más detallesHORIZON 2020 LIFE Brussel les
INTERREG EUROPE Accions innovadores FEDER Nord Pas de Calais HORIZON 2020 LIFE Brussel les URBACT Commissariat Egalité Territoires SUDOE Govern de Cantabria POCTEFA Comunitat Treball Pirineus FEDER PO
Más detallesDesplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL
V Jornada Xarxa Local SITMUN 2016 / 27 de maig Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local ÀREA DE TERRITORI
Más detallesPla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona
Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona Àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació Regidoria de Paisatge i Hàbitat Urbà Què és el PACES? El Pla d Acció per l Energia
Más detallesEls efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local. Mataró, 9 de maig de 2014
Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local Mataró, 9 de maig de 2014 Els riscos ambientals al Maresme i els seus efectes sobre el territori Oriol Bassa i Vila
Más detallesEl distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,
El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, 01.06.17 Marc normatiu Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la
Más detallesQuímica i medi ambient. Dr. Èric Jover
Química i medi ambient Dr. Èric Jover Índex Tot és química Química i canvi climàtic Química i biocombustibles L ozó o un compost químic esquizofrènic Tot és química Tot és química Tot és química Objectiu
Más detallesTema 3 (I): El sector primari i secundari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : El sector primari és el que obté els recursos directament de la natura. En formen part : L agricultura La ramaderia La pesca L explotació de boscos El sector secundari comprén
Más detallesPla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat
Pla General de Política Forestal 2014 2024 Direcció General de Medi natural i Biodiversitat Diagnosi del sector forestal català El 64% del territori català és forestal (el 40% és arbrat) Són 2.060.173,56
Más detallesPla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya
Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya 2015-2020 Àmbit d aplicació Superfície d espais amb figures de protecció a Catalunya 960.102 ha terrestres protegides, de les quals
Más detallesCONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS PER A LA FAUNA LOCAL I ELS PASSEJANTS
MEDI AMBIENT PERMEABILITAT BIOLÒGICA ELIMINACIÓ D ACTIVITATS INCOMPATIBLES DECONSTRUCCIÓ DE RECINTES FABRILS QUALITAT AMBIENTAL DE LES OBRES REFORESTACIÓ DE TORRENTS CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS
Más detallesPRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA
UNITAT 2 PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1 BATXILLERAT Centrals elèctriques productores d energia (I) Principals centrals elèctriques a Catalunya el 2010 rincipals centrals
Más detallesPREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC
10 PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC DEL FENOMEN GLOBAL A LES RESPOSTES LOCALS Vilafranca del Penedès, 26 de novembre de 2010 1. Què és el canvi climàtic? 2. Què és l efecte hivernacle? 3.
Más detallesPLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF
PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF SITGES I VILANOVA I LA GELTRÚ JUNY 2007 Consultor: Promotor: PLA D ACTUACIONS DE GESTIÓ INTEGRADA DE LES ZONES COSTANERES DEL GARRAF
Más detallesEl verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21
El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21 Què som? L Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis. Depèn de la 3a
Más detallesEls boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat
Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen
Más detallesTEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.
TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,
Más detallesLA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA
LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA BASES AMBIENTALS
Más detallesNOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI
Les opinions expressades en aquesta presentació són de l exclusiva responsabilitat de l autor Direcció General de Desenvolupament Rural NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI Francesc Reguant
Más detallesFrancesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic
en equipaments municipals i Projecte Xarxa de calor de proximitat PO FEDER Eix 4 Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector
Más detallesCAMPANYA DE VIGILÀNCIA DELS NIVELLS D OZÓ ANY 2013
Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat CAMPANYA DE VIGILÀNCIA DELS NIVELLS D OZÓ ANY 2013 Eva Pérez Cap de la Secció d Immissions 27 DE MARÇ DE 2013 Campanya d ozó 2013 Servei
Más detallesBiosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial
Biosfera I L autoregulació de les poblacions Nombre d individus Capacitat de sosteniment (K) 3 4 2 1 2 3 Període d assentament Fase de creixement exponencial K limita el creixement i la població s estabilitza
Más detallesSalut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.
Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum chamorromc@diba.cat PAISATGE I SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT
Más detallesEl desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès
El desenvolupament rural a Catalunya. Pla de Busa, Solsonès No existeix la Catalunya pobra Renda familiar disponmible per habitant, 2000 i 2002 (elaboració pròpia a partir d Idescat) No tot es queda a
Más detallesESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE I INTEGRAT (DUSI) FINANÇAMENT PER A ENTITATS LOCALS Benicarló, 26 de gener de 2016
2014-2020 ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE I INTEGRAT (DUSI) FINANÇAMENT PER A ENTITATS LOCALS Benicarló, 26 de gener de 2016 La Unió Europea, en el marc de l Estratègia 2020 s ha compromès
Más detallesParticularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès
Particularitats tècniques i viabilitat econòmica d'instal lacions de biomassa en el sector primari, l'exemple del Lluçanès BIOMASSA AL LLUÇANÈS Àmbit territorial Territori format per 13 municipis: 36756
Más detallesEl canvi climàtic a Catalunya: els efectes sobre la nostra salut
El canvi climàtic a Catalunya: els efectes sobre la nostra salut Èrica Martínez Solanas Institut de Salut Global de Barcelona Sant Cugat del Vallès, 9 de novembre de 2017 Què en sabem? Context Context
Más detallesRESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012
PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012 QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers
Más detallesActivitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.
Activitats tema 4 ACTIVITAT 1. Indica quina forma o formes d energia es manifesten en cada cas: a. Cuina vitroceràmica: Energia tèrmica b. Llanterna: Energia radiant c. Un xiquet cantant: Energia d. Un
Más detallesExperiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat. Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat
Experiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat 1. Economia Circular L economia circular és un model que permet repensar
Más detallesUNITAT 4 PAISATGE I MEDI AMBIENT
UNITAT 4 PAISATGE I MEDI AMBIENT El desenvolupamentés la possessió d'un conjunt de mitjans que permeten fer créixer de manera adequada i permanent les capacitats bàsiques de les persones Sempre hi ha interacció
Más detallesSELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua. Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva
SELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva Antecedents La Selva, la comarca de l aigua L aigua com a element estratègic
Más detallesATRIBUCIONS PROFESSIONALS DELS AMBIENTÒLEGS Document informatiu
PROFESSIONALS DELS AMBIENTÒLEGS Document informatiu Els llicenciats i llicenciades en Ciències Ambientals són professionals especialistes, amb caràcter generalista, que treballen en l àmbit del medi ambient.
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Geografia Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Oferta de places hoteleres per municipis (2006)
Más detallesLes hidroelèctriques i la transformació del paisatge Tremp, 10 juliol 2015
Les hidroelèctriques i la Tremp, 10 juliol 2015 DEFINlCIONS El paisaje es, pues, un lugar y su imagen / Los paisajes no se ven sólo con los ojos, sino con el corazón (E. Martínez de Pisón, 2006). En general,
Más detallesPresentació projecte. Jornada FORUM FLIX 28 de juny de Carles Vilaseca i Padrós
Presentació projecte. a Jornada FORUM FLIX 28 de juny de 2011 Carles Vilaseca i Padrós Índex blocs informatius 1. Presentació de SE AG. 2. Descripció del projecte. Aprofitament energètic de la biomassa.
Más detallesPREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014
PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES Barcelona, 7 de novembre de 2014 Concepte de MTD LA FASE MÉS EFICAÇ I AVANÇADA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS I DE LES SEVES
Más detallesServei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges
Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Temporada d estiu de 2011 ÍNDEX Pàgina 1. Presentació...1 2. Programació i objectius del Servei de vigilància aèria...1 3. Publicació
Más detalles1.1. (1 punt) Representeu el tall geològic de la zona assenyalada (I II) en el perfil topogràfic següent.
Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària i Superior d Ensenyaments Professionals Guindàvols Departament de Ciències Experimentals Mercè del Barrio Arranz Curs 09 10
Más detallesMOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1
PRESENTACIÓ: El Molí del Foix és un equipament municipal que es dedica a l educació ambiental i a promoure la preservació i coneixement de l entorn natural. Com que està ubicat en un antic molí fariner
Más detallesDalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.
Dalkia Catalunya Compromís amb l Eficiència Energètica El valor de l Energia www.dalkia.com 12/02/2014 Agenda 1. Veolia Environnement: 1. Grup 2. Divisions 3. Ubicacions 2. Dalkia: Grup Activitats de Dalkia
Más detallesTEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Más detallesAplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST
Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal Eines i models ORGEST Jornada tècnica Ribes de Freser, 30 d abril de 2013 Teresa Cervera Zaragoza ORGEST (Orientacions de gestió
Más detallesASSIGNATURA: QUÍMICA AMBIENTAL
Pàgina 1 de 5 CARACTERISTIQUES GENERALS* Tipus: DESCRIPCIÓ Formació bàsica, Obligatòria, Optativa Treball de fi de grau, Pràctiques externes Duració: Semestral Semestre/s: 7 Número de crèdits ECTS: 5 Idioma/s:
Más detallesCIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (Batxillerat) Finalitat de l assignatura
CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT (Batxillerat) Finalitat de l assignatura La matèria de ciències de la Terra i el medi ambient té com a eix principal l ús que feim els humans dels recursos que ens
Más detallesLa nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
Más detallesa) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la
1.- MESSA: Qui és? Empresa privada de titularitat mixta constituïda per: Seu social Aigües de Mataró 48,9% 51,1% Constitució 13 d octubre de 2001 OBJECTE SOCIAL: a) Xarxa urbana de distribució de FRED
Más detallesX.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu. Miquel Erra
X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu Miquel Erra Manlleu, 18 de març de 2009 I.C.Q.A. Index Català de Qualitat de l Aire Manlleu Tona Catalunya I.C.Q.A.
Más detallesLa superfície protegida a Catalunya augmenta en hectàrees entre 2011 i 2015
La superfície protegida a Catalunya augmenta en 3.982 hectàrees entre 2011 i 2015 Les dades del darrer Informe sobre l estat del Medi Ambient de Catalunya mostren un descens del 13% en el nombre d'exemplars
Más detalles0,5 Km 01 TÍTOL: MAPA TOPOGRÀFIC 1/ DEL SECTOR D'ESTUDI INFORME AMBIENTAL. Límit P.E. Roses-2. Font: ICC, 2009
Límit P.E. Roses-2 Font: ICC, 2009 01 MAPA TOPOGRÀFIC 1/25.000 DEL SECTOR D'ESTUDI 0 0,5 Km Perimetre de la zona d'estudi Font: ICC, 2008 03 ORTOFOTOMAPA 1/5000 DE LA ZOA D'ESUDI 0 100 m Mas Tolzanes la
Más detallesQuin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013
Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013 CONTEXT INTERNACIONAL Costanza et al (1997): The value of the world s ecosystem services and natural
Más detallesRiscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I)
Riscos Atmosfèrics a Catalunya: Sequera (I)!El clima mediterrani es caracteritza per: < Manca de pluges a l'estiu amb el juliol i la primer a quinzena de l'agost secs i calorosos < Fortes precipitacions
Más detallesAnnexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de
Más detallesTundra: característica de les zones circumpolars, situada per sobre de 70º de latitud.
UNITAT 4 EL MEDI TERRESTRE I EL MEDI AQUÀTIC El medi terrestre El medi terrestre, està Naturalesa de les roques determinat per uns factors Condicions del sòl Latitud Factors climàtics Altitud Prox. del
Más detallesDEMOGRAFIA I SOSTENIBILITAT
DEMOGRAFIA I SOSTENIBILITAT 17 de desembre de 2008 Joan Alberich González Càtedra DOW de Desenvolupament Sostenible Esquema de la presentació Algunes definicions bàsiques i conceptes previs A. Línies de
Más detallesCiències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010
ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesPla Director del Parc del Alba: la urbanització i la posta en valor del territori.
Infraestructures verdes: inversió sostenible en benefici de les persones i la natura 16 d octubre de 2014 Pla Director del Parc del Alba: la urbanització i la posta en valor del territori. Consol Pérez
Más detallesEXPOSICIÓ La segona vida de la roba i la sostenibilitat global
EXPOSICIÓ La segona vida de la roba i la sostenibilitat global L EXPOSICIÓ HUMANA I LA PROTECCIÓ DEL La finalitat social de la roba usada Humana Fundación Pueblo para Pueblo promou des del 1987 la protecció
Más detallesADRINOC i els ajuts Leader. Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals
ADRINOC i els ajuts Leader Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Europa inverteix en les zones rurals L Associació ADRINOC L Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental
Más detallesLA QUALITAT DE L AIRE
LA QUALITAT DE L AIRE 31 d octubre de 2013 DAVID CASABONA FINA Cap de l Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Nota de premsa de l OMS
Más detallesAgenda 21 Escolar de Lleida CURS
CURS 2016-2017 El que passa al món ens afecta a nosaltres...... i el que fem nosaltres afecta el món la Terra Lleida Sostenibilitat planetària Sostenibilitat local El nostre centre, més sostenible! Pensar
Más detallesTRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA
TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA MODEL ENERGÈTIC ACTUAL Fonts: combustible fòssil, lluny la producció del lloc de consum Abastament: producció centralitzada en poques mans, dependència Econòmic:
Más detallesDiagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV
Diagnosi ambiental de l energia nuclear mitjançant tècniques d avaluació del cicle de vida, ACV Francesc Castells Departament d Enginyeria Química Universitat Rovira i Virgili V Jornades Risc i Anàlisi
Más detallesno s exhaureixen pel fet d utilitzar-los es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior al ritme d explotació renovables
1.1. Els recursos naturals 1.1.1. Tipus de recursos naturals recurs natural tots els béns que l home obté de la natura per cobrir necessitats biològiques per satisfer necessitats socials classificació
Más detallesLes Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra
23 de febrer de 2012 Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra Adjunt a Director General d Agefred 1. Presentació Agefred Agefred és una
Más detallesNous valors de la custòdia del territori: oportunitats per reforçar la infraestructura verda
Nous valors de la custòdia del territori: oportunitats per reforçar la infraestructura verda Carme Rosell www.minuartia.com La conservació i la restauració de la infraestructura verda estant rebent un
Más detallesL Agenda 21 de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant
L Agenda 21 de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant ESTUDIS DE BASE PER AL DESENVOLUPAMENT DE L AGENDA 21 FASE PRIMERA: DIAGNOSI AMBIENTAL I SOCIOECONÒMICA Vandellòs i l Hospitalet de l Infant h Baix Camp
Más detallesBENEFICIS DE L AGRICULTURA ECOLÒGICA
BENEFICIS DE L AGRICULTURA ECOLÒGICA XAVI LÓPEZ COMA xavilopez7@gmail.com AGRICULTURA CONVENCIONAL ALIMENTAREM AL MÓN! SOC FELIÇ TINC UN JOHN DEERE Agricultura convencional Agroquímics Energia Insums externs
Más detallesObjectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic
Objectiu del Pla de l Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 Assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg
Más detallesPrograma d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables
Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables Balanç a desembre 2016 (tancament) Ministeri de Medi
Más detallesEl canvi climàtic a Osona
TERRITORI (Jaume Font) En el darrer quart de segle s ha produït una transformació profunda del territori i de la societat osonenca, que s insereix de ple en els processos generals de canvi que es manifesten
Más detallesCIÈNCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS. Aquesta matèria requereix coneixements de la matèria biologia i geologia.
CIÈNCIES DE LA TERRA I MEDIAMBIENTALS Aquesta matèria requereix coneixements de la matèria biologia i geologia. Introducció Les ciències de la Terra i mediambientals es configuren a l entorn de l estudi
Más detallesFenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues)
Fenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues) Data d actualització: Octubre de 2016 Índex de continguts 1 Presentació... 3 2 Què és la posidònia... 3 3 Quin és el grau
Más detallesConflicte Fauna Home
Jornada tècnica Rajadell 3/11/2015 Afectacions per fauna salvatge als conreus agraris La gestió cinegètica a Catalunya i la compatibilització amb l activitat agrària Josep M López Secció de Biodiversitat
Más detallesA III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu.
III. REACCIONS QUÍMIQUES A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu. Símbol Explicació Dibuix F Cl Dos àtoms de fluor separats Dos àtoms de clor formant
Más detallesLa biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada
La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada Índex: 1. Dalkia Catalunya 2. Referències de xarxes de calor i instal lacions 3. Disseny,
Más detallesBiomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines
Biomassa Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines Biomassa Biomassa forestal: Molt més que un biocombustible ENERGIA: Neta i sostenible
Más detallesPLA DE REGADIUS DE CATALUNYA Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom
PLA DE REGADIUS DE CATALUNYA 2008-2020 Ignasi Grau Roca. Enginyer agrònom La SAU representa el 35 % del territori català. DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS REGADIUS A CATALUNYA La superfície de reg representa
Más detallesSÈRIE 4 PAAU. LOGSE CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT. Curs
SÈRIE 4 PAAU. LOGSE CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Curs 2000-2001 Feu l exercici 1 i trieu una de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis més (en total, doncs,
Más detallesLa certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,
La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, 12.06.17 Requeriments tècnics per a les instal lacions d enllumenat per a esdevenir Punt de Referència a Catalunya Situació general
Más detallesLa implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca
La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca Jornades Entorn Urbà Saludable, 20 d octubre de 2011 Una ciutat saludable dissenya la
Más detallesXARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA
Smart and flexible 100% renewable district heating and cooling systems for European cities XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA Energy Efficiency: Systems, Buildings
Más detallesConvocatòria Geografia. Proves d accés a la universitat. Sèrie 2. Opció d examen. (Marqueu el quadre de l opció triada) Ubicació del tribunal...
Proves d accés a la universitat Geografia Sèrie 2 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació 1 2 Exercici 1 3 4 1 2 Exercici 2 3 4 Suma de notes parcials Convocatòria
Más detallesLA CONTAMINACIÓ DERIVADA DE LA CREMA DE CARBÓ A LES CENTRALS TÈRMIQUES. Aida Vila Rovira Campaña Clima y Energía Greenpeace España
LA CONTAMINACIÓ DERIVADA DE LA CREMA DE CARBÓ A LES CENTRALS TÈRMIQUES Aida Vila Rovira Campaña Clima y Energía Greenpeace España Què es Greenpeace Ecologista existeix per denunciar els atemptats contra
Más detallesCIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 2n BATXILLERAT
1. CONTINGUTS CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT 2n BATXILLERAT PROGRAMACIÓ Procediments Interpretació i realització d exercicis de bucles de variables causals a partir de lectures. Estudi, interpretació
Más detallesEL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA. Projeccions climàtiques i Pla Clima
EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA Projeccions climàtiques i Pla Clima 12 de juliol de 2017 1 01 El Canvi Climàtic és una realitat 2 El Canvi Climàtic és una realitat 3 El Canvi Climàtic és una realitat L escalfament
Más detallesHabitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.
PLA D ACCIÓ D ENERGIA SOSTENIBLE DE: Terrassa Data d adhesió al Pacte d Alcaldes Habitants 194.947 hab. Població estacional 194.947 hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus
Más detalles3. Els materials d us tècnic.
Matèries primeres Materials tecnològics Productes tecnològics Propietats dels materials 1 COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9 CMCT: Competència matemàtica
Más detallesXarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya XVAC QUI SOM? La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) és una organització de segon nivell que aglutina organitzacions sense ànim de lucre que realitzen
Más detalles