Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Biosfera I. L autoregulació de les poblacions. Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament. Fase de creixement exponencial"

Transcripción

1 Biosfera I L autoregulació de les poblacions Nombre d individus Capacitat de sosteniment (K) Període d assentament Fase de creixement exponencial K limita el creixement i la població s estabilitza 1 4 El nombre d individus oscil la al voltant de K Temps

2 El cicle de la matèria Matèria inorgànica (Descomposició o Mineralització) Productors primaris secundaris terciaris Matèria orgànica Matèria orgànica Descomponedors El flux d energia Energia lluminosa Energia despresa (calor) Productors primaris secundaris terciaris Energia química Energia química Descomponedors - Energia endosomàtica: generada a l interior de les cèl lules dels éssers vius. - Energia exosomàtica: circula fora dels organismes, utilitzada en desplaçamentsm dispersió de llavors.

3 La cadena tròfica Descomponedor Consumidor terciari Consumidor terciari Consumidor secundari Consumidor primari Productor La xarxa tròfica

4 La piràmide tròfica Piràmide de nombres Nombre d individus en cada nivell Unitat de superfície o volum primaris terciaris secundaris Pirámide de biomassa Quantitat de matèria orgànica seca Unitat de superfície o volum primaris terciaris secundaris Piràmide d energia Energia emmagatzemada en un nivell en un temps determinat terciaris Calor Energia solar Calor secundaris Calor Calor primaris Productors Productors Productors Els cicles biogeoquímics En els ecosistemes la matèria és reciclada en part, hi ha un intercanvi constant d àtoms entre els éssers vius (en forma orgànica) i l entorn (forma inorgànica). Els cicles dels diversos elements circulen per la biosfera, atmosfera, hidrosfera i l escorça terrestre, seguint processos biològics, geològics i reaccions químiques. Els cicles tenen una part abiòtica i una biòtica.

5 Cicle del fòsfor El fòsfor és el factor limitant en ecosistemes aquàtics i en molts de terrestres. Els fosfats inorgànics són ràpidament absorbits per les plantes i organismes fotoautòtrofs i transformats en àcids nucleics i altres compostos orgànics. Els consumidors l obtenen del nivell tròfic anterior i els descomponedors el retornen al medi. Els fòsfors del guano pot ser arrossegat als llacs o mars on pot formar roques que al degradar-se inicia un nou cicle. Cicle del fòsfor

6 Cicle del fòsfor Cicle de l oxigen

7 Cicle de l oxigen Amb l aparició dels organismes fotosintètics (cianobacteris) es va alliberar gran quantitats d oxigen a l atmosfera, desenvolupant la capa d ozó, protectora de la radiació d ona curta. El cicle de l oxigen és regulat pels organismes, els fotoautòtrofs desprenen oxigen en la fotosíntesi, excepte els anaerobis, i tots els organismes en consumeixen amb la respiració. L ús de combustibles fòssils i els incendis de boscos disminueixen la concentració d oxigen a l atmosfera. L oxigen atmosfèric és capaç d oxidar alguns minerals i generar meteorització química i degradació de les roques. Al erosionar les roques oxidades s inicia un nou cicle. Atmosfera Hidrosfera Geosfera Biosfera O 2, oxigen molecular O 3, ozó H 2 O, aigua CO 3 2-, SiO 4 4-, altres anions i oxisals CO 2, NO 2, i altres òxids gasosos SiO 2, òxids de Fe, Cu i altres Cicle de carboni

8 Cicle del carboni El carboni forma part de tots els éssers vius. El CO 2 de l atmosfera i de la hidrosfera és absorbit pels organismes fotosintètics que el fixen en substàncies orgàniques. Per les cadenes i xarxes tròfiques passa als productors i descomponedors que les oxiden en la respiració produint CO 2 que alliberen a l atmosfera i hidrosfera. En el medi el CO 2 es pot transformar en carbonat o bicarbonat que poden quedar com ions o formar roques calcàries inorgàniques. Si el carboni orgànic queda enterrat en medis anòxics es redueix i forma combustibles fòssils, que al ser utilitzats alliberen CO 2 a l atmosfera. Aquest gas produeix meteorització de les roques calcàries, seguint la reacció química: Atmosfera Hidrosfera Geosfera Biosfera CO 2, diòxid de carboni CO 3 2-, ió carbonat i HCO 3 2-, ió bicarbonat CaCO 3, carbonat càlcic C n H 2n O n, matèria orgànica C n H 2n2 hidrocarburs

9 Cicle del carboni

10 Cicle del nitrogen Cicle del nitrogen El nitrogen pot ser un factor limitant en alguns ecosistemes a causa de la seva escassetat en alguns sòls. Del 78% del nitrogen de l atmosfera només el poden incorporar en aquesta forma els bacteris fixadors del nitrogen (rizobis dels nòduls de les lleguminoses) que transformen en N 2 en amoníac o nitrats. Les plantes i la resta d autòtrofs absorbeixen en nitrat i l incorporen a les proteïnes, àcids nucleics o altres compostos. Els consumidors i descomponedors l utilitzen i el transformen en amoníac o ió amoni i l alliberen. Els bacteris nitrificants (quimioautòtrofs), nitrosomes i nitrobàcter, oxiden l amoníac a nitrit i a nitrat, respectivament. Els nitrats poden ser reutilitzats o transformats en roques, o fer la desnitrificació per alguns bacteris (de nitrats a N 2 ). Atmosfera Hidrosfera Geosfera Biosfera NO 2, NO 3, òxid nítric i nitrós NO 2- i NO 3-, anions nitrat i nitrit NH 3, NH 4, amoníac i amoni Productes d excreció nitrogenats Compostos orgànics nitrogenats

11 Cicle del nitrogen Cicle del nitrogen

12 Cicle del sofre

13

14 Cicle del fòsfor Cicle del fòsfor (antròpic)

15

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

Bacteris fotosintètics o fotòtrofs

Bacteris fotosintètics o fotòtrofs Tipus de bacteris Classificació extremadament complexa. Molts criteris diferents per classificar-los (morfologia, paret cel lular, forma de les colònies, metabolisme, aerobis o anaerobis, tolerància a

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

MICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A.

MICROORGANISMES II. Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A. MICROORGANISMES II Biologia 2n batxillerat M A R I A L L U Ï S A G E N É. P R O F E S S O R A D E B I O L O G I A I G E O L O G I A. Com tots els éssers vius els bacteris fan totes les funcions vitals.

Más detalles

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat METABOLISME 2n Batxillerat Concepte de metabolisme El metabolisme és el conjunt de totes les reaccions químiques i per tant transformacions d energia que succeeixen en l'interior de les cèl lules. L esquema

Más detalles

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o

o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o L Atmosfera TEMA 4 o L origen i composició de l atmosfera o Estructura vertical de l atmosfera o La radiació tèrmica que emet la Terra. Funció protectora i reguladora o Dinàmica atmosfèrica o Climes o

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES 1.* Digueu quina part de la planta porta a terme les següents funcions. a) Les fulles b) Les tiges c) Les arrels 1.1. Capten energia de la llum

Más detalles

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament

Más detalles

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

Fitxes de repàs UNITAT 4

Fitxes de repàs UNITAT 4 CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents:

1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: 1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: a) Està formada per milers de milions d estrelles. b) Orbita entre Mart i Júpiter. c) La Terra només en té un. d) És

Más detalles

13 CIRCULACIÓ DE MATÈRIA I ENERGIA EN LA BIOSFERA

13 CIRCULACIÓ DE MATÈRIA I ENERGIA EN LA BIOSFERA 13 CIRCULACIÓ DE MATÈRIA I ENERGIA EN LA BIOSFERA Olga Aracil IES Sivera Font 1.INTRODUCCIÓ: BIOSFERA: És el conjunt format per tots els ésser vius que habiten la Terra. Des del punt de vista termodinàmic

Más detalles

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA DE JUNY 2009 CONVOCATORIA DE JUNIO 2009 MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE): MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE): De Ciències de la Natura i de la Salut De Ciencias de la Naturaleza y de la Salud

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica

Más detalles

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?

LA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA? QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta

Más detalles

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és

Más detalles

IES PICASSO. Concepte de mol

IES PICASSO. Concepte de mol IES PICASSO Concepte de mol 1 Unitat de quantitat de matèria 12 g del isótop de C-12 conte 6,022x10 23 àtoms. Aquest nombre es coneix amb el nom de nombre d Avogadro (N A ) 1 mol 12 C = 12 g de C-12 =

Más detalles

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons

Más detalles

MATERIA Y ENERGIA EN LOS ECOSISTEMAS

MATERIA Y ENERGIA EN LOS ECOSISTEMAS MATERIA Y ENERGIA EN LOS ECOSISTEMAS Los organismos interactúan entre sí y el medioambiente para obtener la energía y los recursos para satisfacer sus necesidades biológicas. En el planeta, la cantidad

Más detalles

ALIMENTS I NUTRIENTS

ALIMENTS I NUTRIENTS ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies

Más detalles

1. EL METABOLISME. Les reaccions químiques del metabolisme s agrupen en vies metabòliques i les molècules que hi intervenen s anomenen metabòlits.

1. EL METABOLISME. Les reaccions químiques del metabolisme s agrupen en vies metabòliques i les molècules que hi intervenen s anomenen metabòlits. BLOC I: BIOQUÍMICA Tema 7: Introducció al Metabolisme 1. EL METABOLISME El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l interior de les cèl lules amb la finalitat de transformar

Más detalles

ECOSISTEMES. és el conjunt d éssers vius, components físico-químics del medi al que viuen i les relacions entre ambdos

ECOSISTEMES. és el conjunt d éssers vius, components físico-químics del medi al que viuen i les relacions entre ambdos ECOSISTEMES és el conjunt d éssers vius, components físico-químics del medi al que viuen i les relacions entre ambdos BIOCENOSI (èssers vius) BIOTOP (medi) ECOSISTEMA Relacions entre ambdos Factors ambientals

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

Continguts per a Cicle Inicial. Primària. 3 - Biodiversitat

Continguts per a Cicle Inicial. Primària. 3 - Biodiversitat 3 - Biodiversitat Continguts Introducció als serveis ambientals dels boscos vells i madurs i les basses interiors 3 3- Biodiversitat 14 Activitat 1: diversitat d espècies 14 Activitat 2: funció de nutrició

Más detalles

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Què és la geosfera? Tema 3 La geosfera. Minerals i roques 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Quina estructura presenta? Què és l escorça? Quines característiques té? Quins tipus d

Más detalles

Betzy Escobedo Zamarripa. Cobaeh 2013-a

Betzy Escobedo Zamarripa. Cobaeh 2013-a Betzy Escobedo Zamarripa Cobaeh 2013-a Son procesos naturales que reciclan elementos en diferentes formas químicas desde el medio ambiente hacia los organismos, y luego a la inversa. Agua, carbón, oxígeno,

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa ECOSISTEMES

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa ECOSISTEMES CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa ECOSISTEMES RELACIONS ALIMENTÀRIES Autòtrofs: productors Els organismes es classifiquen en heteròtrofs i autòtrofs. Els heteròtrofs, com els animals, han d obtenir

Más detalles

Tipus de reaccions químiques

Tipus de reaccions químiques Tipus de reaccions químiques Nivell a qui s adreça Temes Fonament Instruccions Recursos Aquesta activitat està dissenyada fonamentalment per a alumnes de 14-16 anys, als quals ja s ha parlat del tipus

Más detalles

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Educación Ambiental BI 130

Educación Ambiental BI 130 Educación Ambiental BI 130 INTRODUCCION AL ESTUDIO DEL AMBIENTE 2 Ambiente. Se refiere a las condiciones físicas, químicas y biológicas (flora y fauna) del lugar donde viven los seres vivos, que influyen

Más detalles

Un Ecosistema es una unidad formada por componentes bióticos (seres vivos) y abióticos (luz, calor, suelo, humedad) interrelacionados, a través de

Un Ecosistema es una unidad formada por componentes bióticos (seres vivos) y abióticos (luz, calor, suelo, humedad) interrelacionados, a través de TRAMAS ALIMENTARIAS Un Ecosistema es una unidad formada por componentes bióticos (seres vivos) y abióticos (luz, calor, suelo, humedad) interrelacionados, a través de los cuales fluye la energía y circula

Más detalles

Equacions amb paraules

Equacions amb paraules Equacions amb paraules Nivell a qui s adreça Temes Aquests materials han estat dissenyats per utilitzar-los amb alumnes de 11-14 anys als quals se ls hagi ensenyat a utilitzar les equacions amb paraules.

Más detalles

TEMA 1 EL METABOLISME CEL LULAR I ELS ENZIMS

TEMA 1 EL METABOLISME CEL LULAR I ELS ENZIMS TEMA 1 EL METABOLISME CEL LULAR I ELS ENZIMS ATP Tipus de metabolisme Font d energia Llum (fotòtrof) Substrats oxidables (quimiòtrof) Font de carboni Matèria Orgànica (heteròtrof) Matèria Inorgànica

Más detalles

La dinàmica dels ecosistemes

La dinàmica dels ecosistemes 8 La dinàmica dels ecosistemes ESQUEMA RECURSOS INTERNET GAIA Ecosistema Terra o biosfera Biocenosi Biòtop Part superficial de la litosfera, la hidrosfera i la part inferior de l atmosfera Biocenosi Ecosistema

Más detalles

Procesos de liberación a la atmósfera naturales

Procesos de liberación a la atmósfera naturales TEMA 4: CICLO DEL CARBONO Subsistemas terrestres Biosfera Formas en las que se encuentra el CO 2 (almacén, sumidero o reserva) Biomasa (muerte seres vivos) almacenamiento Fotosíntesis liberación a la atmósfera

Más detalles

Tema 3: Les plantes i els fongs

Tema 3: Les plantes i els fongs En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs

Más detalles

ANABOLISME. 2n Batxillerat. Font de Carboni. Procariotes. Compostos. Procariotes. Cloroflexàcies Cromatiàcies Heliobacteriàcies. orgànics.

ANABOLISME. 2n Batxillerat. Font de Carboni. Procariotes. Compostos. Procariotes. Cloroflexàcies Cromatiàcies Heliobacteriàcies. orgànics. ANABOLISME 2n Batxillerat Font d Energia Font d e- o H+ Font de Carboni Organismes i la seva font d e- Llum Foto- Compostos inorgànics Lito- CO2 Auto- Procariotes Clorobiàcies i Cromatiàcies H 2 S, S Rodospiril.làcies

Más detalles

UNIVERSIDAD ESTATAL DE BOLIVAR

UNIVERSIDAD ESTATAL DE BOLIVAR ÁREA FORMATIVA: ECOLOGIA, AMBIENTE, IMPACTOS AMBIENTALES REACTIVO DE AMBIENTE 1. La definición de ambiente es: a) Combinación de todos los seres y los factores externos al individuo o la población que

Más detalles

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes? 1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors

Más detalles

OLIMPÍADA DE QUÍMICA FASE LOCAL 10 de Febrer de 2006

OLIMPÍADA DE QUÍMICA FASE LOCAL 10 de Febrer de 2006 OLIMPÍADA DE QUÍMICA 2005-2006 de 2006 Es disposa d'un temps màxim de cent minuts per resoldre aquesta part de la prova. Darrere del problema 3 trobareu les masses atòmiques relatives. PROBLEMES 1. Les

Más detalles

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR 1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen

Más detalles

Ecosistemas. Su influencia en el individuo, la familia y la comunidad. Dr. Fernando Durand Concha

Ecosistemas. Su influencia en el individuo, la familia y la comunidad. Dr. Fernando Durand Concha Ecosistemas Su influencia en el individuo, la familia y la comunidad Dr. Fernando Durand Concha Bioma Qué es un ecosistema? Área de la naturaleza, incluyendo seres bióticos y sustancias abióticas que

Más detalles

Ciclos biogeoquímicos

Ciclos biogeoquímicos Ciclos biogeoquímicos Los elementos más importantes que forman parte de la materia viva están presentes en la atmósfera, hidrosfera y geosfera y son incorporados por los seres vivos a sus tejidos. De esta

Más detalles

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

CHONPS Y LOS CICLOS BIOGEOQUIMICOS

CHONPS Y LOS CICLOS BIOGEOQUIMICOS CHONPS Y LOS CICLOS BIOGEOQUIMICOS UNIVERSIDAD INTERAMERICANA DE PUERTO RICO RECINTO DE BAYAMÓN Math and Science Partnership for the 21st Century Elementary and Secondary School MSP-21 Phase IV PROFESORA

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

Física i Química 4t ESO ENLLAÇ QUÍMIC

Física i Química 4t ESO ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ QUÍMIC 1. Justifica el tipus d enllaç de: a) sodi i brom b) magnesi i clor c) liti i hidrogen d) carboni i hidrogen e) sofre i hidrogen f) potassi i sofre g) magnesi i ferro h) sodi i sofre i) fòsfor

Más detalles

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma Energia i humanitat UNITAT DIDÀCTICA 4: LES FONTS D ENERGIA - Primeres energies: Foc i energia de sang (muscular) - Vent (veles dels vaixells) - Energia hidràulica (molins, fargues,...) - Màquina de vapor

Más detalles

2) El factor de un ecosistema que corresponde a los organismos vivos.se llama: a) Nitrificante b) Abiotico c) Biotico d) Trofico

2) El factor de un ecosistema que corresponde a los organismos vivos.se llama: a) Nitrificante b) Abiotico c) Biotico d) Trofico CIENCIAS NATURALES GRADO 7 TALLER # 12 RELACIONES EN LOS ECOSISTEMAS TIPO: CUESTIONARIO-TALLER-EVALUACION RECUPERACION POR: TARCILO SERNA CORDOBA LIC. QUIMICA Y BIOLOGIA 1) Los elementos que conforman

Más detalles

WALL E, EVA i la planta dins la sabata

WALL E, EVA i la planta dins la sabata WALL E, EVA i la planta dins la sabata 1.-Per què WALL E està tot sol a la Terra? 2.-Aquesta és l EVA (EVE en anglès). Com arriba a conèixer al robot terrestre? 3.-WALL E, EVA i la planta dins la sabata.

Más detalles

Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció o

Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció o Des del punt de vista mediambiental: és la capa de material fértil que recobreix la superfície de la Terra Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció

Más detalles

Los organismos productores, consumidores y descomponedores en el ecosistema

Los organismos productores, consumidores y descomponedores en el ecosistema Los organismos productores, consumidores y descomponedores en el ecosistema Los ecosistemas están formados por seres vivos (factores bióticos), que se relacionan entre sí y que ocupan un espacio físico,

Más detalles

Las sustancias que ejercen la función de nutrientes pueden ser de dos tipos: orgánicas e inorgánicas.

Las sustancias que ejercen la función de nutrientes pueden ser de dos tipos: orgánicas e inorgánicas. Ecosistema Un ecosistema está formado por un conjunto de organismos vivos o componentes bióticos (también llamado biocenosis) y el medio físico o elementos abióticos (atmósfera, hidrosfera, litosfera)

Más detalles

PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment.

PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment. 3 PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment. 3.1. Inicis de la teoria atòmica 3.2. Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust 3.3. Teoria

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 46 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Digues quatre substàncies de la naturalesa que van ser proposades pels grecs com a constituents de la matèria. L aigua, l aire, la terra i el foc.

Más detalles

LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA

LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA JUNIO 2002 a) Estructura general de un aminoácido. Concepto de péptido Estructura general d'un aminoàci. Concepte de pèptid b)

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps? Energia solar fotovoltaica La central elèctrica I Centrals fotovoltaiques La central elèctrica II Centrals eòliques I La turbina Centrals eòliques II Turbines hidràuliques

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

GUÍA BIOLOGÍA: CICLOS BIOGEOQUÍMICOS

GUÍA BIOLOGÍA: CICLOS BIOGEOQUÍMICOS GUÍA BIOLOGÍA: CICLOS BIOGEOQUÍMICOS Nivel: 3 Medio Electivo La materia, de la que están formados todos los seres vivos, circula de ida y vuelta, permanentemente, entre el mundo vivo y el ambiente abiótico.

Más detalles

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució D24 Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució d aquest àcid de concentració 2,3 10 2 M, quina concentració d ions hidrogen tindrà la dissolució? 1r. Escriure

Más detalles

Canvi físic matèria invariable Així, la mecànica, l electricitat, el magnetisme, els canvis d estat... són fenòmens físics.

Canvi físic matèria invariable Així, la mecànica, l electricitat, el magnetisme, els canvis d estat... són fenòmens físics. 2.1 DIFERÈNCIA ENTRE CANVI FÍSIC I CANVI QUÍMIC Un canvi és la transformació d un sistema (cosa o conjunt de coses) al llarg del temps. Aquest canvi pot ser físic o químic. Un procés, fenomen o canvi és

Más detalles

Desaparición de niveles tróficos

Desaparición de niveles tróficos Si se altera el equilibrio de la cadena alimentaria de un ecosistema, todos los animales y plantas se ven afectados. Si desaparecen las plantas todos los animales (herbívoros y carnívoros), desaparecen

Más detalles

GUINV020B1-A16V1. Guía: Alteraciones negativas en el ecosistema

GUINV020B1-A16V1. Guía: Alteraciones negativas en el ecosistema Biología GUINV020B1-A16V1 Guía: Alteraciones negativas en el ecosistema Biología - Primero Medio Sección 1 Observando y reflexionando Actividad inicial Lee el siguiente texto y complétalo con los conceptos

Más detalles

2.3 Química de la troposfera.

2.3 Química de la troposfera. 2.3 Química de la troposfera. Les reaccions químiques i fotoquímiques possibles són les mateixes a qualsevol part de l atmosfera. Que es donin amb més o menys importància depèn de la concentració de les

Más detalles

Tema 7 Ecosistemas Introducción: conceptos que recordar Qué es un ecosistema?

Tema 7 Ecosistemas Introducción: conceptos que recordar Qué es un ecosistema? Tema 7 Ecosistemas Concepto Clave - Relaciones - Cómo interaccionan los distintos organismos dentro de un ecosistema? Conceptos Relacionados Relación y equilibrio Intenta imaginar cómo interaccionan los

Más detalles

PRÀCTIQUES DE MODELITZACIÓ DE SISTEMES. ECOLÒGICS (ordinador)

PRÀCTIQUES DE MODELITZACIÓ DE SISTEMES. ECOLÒGICS (ordinador) PRÀCTIQUES DE MODELITZACIÓ DE SISTEMES ECOLÒGICS (ordinador) Professor: Dr. Juan Rafael Sánchez Montahud PRÀCTICA 1. ORDINADOR. MODELITZACIÓ DE SISTEMES ECOLÒGICS. IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS QUE FORMEN

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

Títol: REACCIONS QUÍMIQUES (pàgina 1 de 15)

Títol: REACCIONS QUÍMIQUES (pàgina 1 de 15) Títol: Autora: nivell: REACCIONS QUÍMIQUES I ESTEQUIOMETRIA Esther Velasco evelasco@xtec.cat 1r de Batxillerat Científic Tecnològic C/ Mallorca, s/n Telèfon 937187506 08214 Badia del Vallès (Barcelona)

Más detalles

ACTIVITATS D ESTIU 1 r BATXILLERAT... QUÍMICA NOM...

ACTIVITATS D ESTIU 1 r BATXILLERAT... QUÍMICA NOM... ACTIVITATS D ESTIU 1 r BATXILLERAT... QUÍMICA NOM... Els alumnes que hagin superat la matèria podeu lliurar el DOSSIER d estiu complert el dia que comencin les classes a setembre. Els alumnes que NO hagin

Más detalles

Enzims A les cèl lules constantment tenen lloc moltes reaccions químiques. Substrat Producte Tant de síntesi: A + B -- P. Com de degradació: A- B + C

Enzims A les cèl lules constantment tenen lloc moltes reaccions químiques. Substrat Producte Tant de síntesi: A + B -- P. Com de degradació: A- B + C Enzims A les cèl lules constantment tenen lloc moltes reaccions químiques. Substrat Producte Tant de síntesi: A + B -- P. Com de degradació: A- B + C http://www.telefonica.net/web2/temasbiologia/proteinas/condensacion.htm

Más detalles

Niveles de organización de un ecosistema

Niveles de organización de un ecosistema 1. El ecosistema Todos los individuos que pertenecen a una misma especie y habitan en un área determinada forman una población. Por lo general, las poblaciones tampoco viven aisladas. El conjunto de poblaciones

Más detalles

Introducció. Procediments

Introducció. Procediments Introducció Aquest any, m he interessat per saber més coses sobre els processos d anàlisi i les característiques de diferents aigües. El que he fet és mesurar la conductivitat, el, els nitrits i nitrats

Más detalles

Tema: El temps i el clima

Tema: El temps i el clima Tema: El temps i el clima 1. L atmosfera 2. La temperatura 3. La humitat de l aire i les precipitacions 4. La pressió atmosfèrica i el vent Introducció Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps

Más detalles

REACCIONES DE QUÍMICA INORGÁNICA. RENDIMIENTO Y RIQUEZA.

REACCIONES DE QUÍMICA INORGÁNICA. RENDIMIENTO Y RIQUEZA. PROBLEMAS ESTEQUIOMETRÍA 1º BACH. REACCIONES DE QUÍMICA INORGÁNICA. RENDIMIENTO Y RIQUEZA. 1. El cloruro amónico con hidróxido de calcio produce al reaccionar cloruro de calcio, amoníaco y agua. Si el

Más detalles

Components essencials de la vida.

Components essencials de la vida. Què és la vida? Tothom estem acostumats a parlar en termes vitals. Expressions com ara: Això és el que dóna sentit a la meva vida. La meva vida està plena de dificultats. Formen part del nostre llenguatge

Más detalles

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17 ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós

Más detalles

Tema 6: la Terra, el nostre planeta

Tema 6: la Terra, el nostre planeta En aquest tema aprendràs que a l univers hi ha milers de milions d astres o cossos celestes com ara estrelles, planetes, satèl lits,... La Terra és un planeta del sistema solar format per roques, aire

Más detalles

Un tipus de proteïnes anomenades ENZIMS

Un tipus de proteïnes anomenades ENZIMS Un tipus de proteïnes anomenades ENZIMS Al nostre cos ocorren moltíssimes de reaccions químiques, on un substrat es transforma en un producte conjunt = metabolisme SUBSTRAT PRODUCTE Per a que estes reaccions

Más detalles

METABOLISME. És el canvi o transformació d unes molècules en altres mitjançant un conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins de la cèl lula

METABOLISME. És el canvi o transformació d unes molècules en altres mitjançant un conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins de la cèl lula METABOLISME És el canvi o transformació d unes molècules en altres mitjançant un conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins de la cèl lula FINALITAT: -Obtindre i renovar les biomolècules i bioelements

Más detalles

Ecosistemas: una introducción

Ecosistemas: una introducción Universidad de Sonora Licenciatura en Biología Curso: Ecología Ecosistemas: una introducción Francisco Molina Freaner freaner@unam.mx biosfera región paisaje ecosistema comunidad Ecosistemas: propiedades

Más detalles

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden

Más detalles

OBSERVEM LA NOSTRA TERRA

OBSERVEM LA NOSTRA TERRA Paraules clau: ecosistemes, biòtop, sòl, aigua, llum, temperatura, biocenosi, adaptació al medi, productors, descomponedors, consumidors, herbívor, carnívors, omnívors, xarxes alimentàries o tròfiques,

Más detalles

Conjunt d àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.

Conjunt d àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre. Conceptes Fonamentals de Química - Estequiometria 1. DEFINICION Element Químic ubstància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics. Molècula Conjunt d àtoms, enllaçats

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO

FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO Exercicis Temes 0 i 1: 1- A) Escriu els següents nombres utilitzant la notació científica: 0,0000345m 768900000g 0,001mm 1200kg 0,23478s 981023456N B) Canvia les

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA UNITAT 2 PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA TECNOLOGIA INDUSTRIAL 1 BATXILLERAT Centrals elèctriques productores d energia (I) Principals centrals elèctriques a Catalunya el 2010 rincipals centrals

Más detalles

1. BIOELEMENTS PRIMARIS

1. BIOELEMENTS PRIMARIS BLOC I: BIOQUÍMICA Tema 1: Bioelements Els bioelements o elements biogènics són els elements químics que formen part de la matèria viva. Tots els éssers vius estan constituïts pels mateixos elements químics.

Más detalles

Ecosistemas. Productores Consumidores Hidrosfera Descomponedores

Ecosistemas. Productores Consumidores Hidrosfera Descomponedores Ecosistemas Esta formado por Medio Físico Biotopo Comunidad biológica Biocenosis En los que se encuentran Atmósfera Litosfera Productores Consumidores Hidrosfera Descomponedores A través de ellas La materia

Más detalles

Els éssers vius. Els cinc regnes... (Conceptes fonamentals a recordar)

Els éssers vius. Els cinc regnes... (Conceptes fonamentals a recordar) Els éssers vius. Els cinc regnes... (onceptes fonamentals a recordar) La Terra i la vida. La vida en el planeta Terra és possible gràcies a: La temperatura del planeta, ni massa alta ni massa baixa, i

Más detalles

MODULO PROFESIONAL: PRODUCTOS QUIMICOS Y VECTORES DE INTERÉS EN SALUD PÚBLICA. UT 2. ECOLOGÍA CFGS SALUD AMBIENTAL

MODULO PROFESIONAL: PRODUCTOS QUIMICOS Y VECTORES DE INTERÉS EN SALUD PÚBLICA. UT 2. ECOLOGÍA CFGS SALUD AMBIENTAL MODULO PROFESIONAL: PRODUCTOS QUIMICOS Y VECTORES DE INTERÉS EN SALUD PÚBLICA. UT 2. ECOLOGÍA CFGS SALUD AMBIENTAL ESQUEMA DE LA UT I. INTRODUCCIÓN. II. III. IV. ORGANIZACIÓN O NIVELES DE INTEGRACIÓN ECOSISTEMAS

Más detalles