Generalitat de Catalunya Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. La Vespa velutina a Catalunya

Transcripción

1 La Vespa velutina a Catalunya

2 Introducció Origen asiàtic (Xina, Nord la Índia i Indonesia). Introduïda a França a finals de Estesa pel sud de França al 2007 (milers de nius): 100 km per any. Depredació sobre l abella de la mel (per a les larves). Adults s alimenten de líquids dolços.

3 Situació a França

4 Situació a França

5 Dades positives a Catalunya Març Vilamaniscle, Alt Empordà. 2 femelles capturades. Març Colera, Alt Empordà. 1 femella capturada Toran, Canejan, Vall d Aran. Dos nius a la tardor Pontaut, Bausen, Vall d Aran. Un niu a la tardor Sant Privat, La Vall d en Bas. La Garrotxa. 4 vespes capturades Molí d en Pau. Sant Privat, La Vall d en Bas. La Garrotxa. 2 vespes capturades Susqueda, Amer, La Selva. 1 vespa capturada Ripoll, Ripollès. 1 vespa capturada.

6 Actuacions realitzades Primera reunió a Barcelona. Protocol d actuacions. Fitxa de la vespa al DAAM. Col locació de paranys pels apicultors Segona reunió a Girona. Compra de 108 paranys. Col locació dels paranys. Actuació amb els apicultors per trobar el niu a Sant Privat, la Garrotxa. Vol amb helicòpter per a per trobar el niu a Sant Privat, la Garrotxa. Fitxa de seguiment del control i repartiment als apicultors. Gestions per comprar emissors de ràdio-seguiment. Comprovació (CAR) de tots els avisos generats, tant al camp com per correu electrònic (fotografies).

7 Fitxa a la web del DAAM

8 Dades actuals del seguiment Actualització: avisos: només 3 positius. La resta són la vespa xana (Vespa crabro), l escolia (Escolia flavifrons), la vespa comuna (Polistes gallicus), l abella de la mel (Apis mellifera), el borinot (Bombus terrestris), la uroceras, (Uroceras gigas), la xilocopa o abella de la fusta (Xylocopa violacea), mosques (Diptera: Sirphidae), etc.

9 Confusions

10 És perillosa per a les persones? A una persona no al lèrgica, una picada d aquesta vespa no és perillosa, no més que la de qualsevol altra vespa o abella autòctona. Com totes les picades de vespes i abelles pot produir una hipersensibilitat immediata especialment si es tracta d una persona al lèrgica o són picades múltiples: obstrucció de les vies aèries superiors i una forta reacció. En cas de picada, consulteu al vostre metge de capçalera. No és més agressiva contra les persones que les altres vespes autòctones si se sent amenaçada (aproximació al niu). No és una amenaça per a les persones, si que ho és per a l apicultura i les abelles de la mel.

11 Pla de lluita contra la Vespa vetulina Informació: pàgina web del DAAM, fulletó, TV, Ràdio, Premsa (notes de premsa). Informació específica per als professionals i per altres col lectius caçadors, pescadors, agricultors, boletaires, excursionistes, etc.- Formació: personal del DAAM (CAR i tècnics) i d altres Departaments (Bombers), administracions (Policia local) i personal aliè (apicultors) que puguin participar en la localització i destrucció dels nius. Comunicació de les troballes: control central del CAR (24h-365 dies), correu electrònic, formulari web del DAAM. Lluita contra el adults: paranys, atraient, etc. Distribució. Lluita contra els nius: planificació, material i procediment.

12 Pla de lluita contra la Vespa velutina Cal tenir en compte el seu cicle vital per a ser eficients en la lluita. Mitjans Febrer - Mitjans Abril: trampeig de les mares fundadores. Març Octubre: recerca i senyalament dels nius. Abril Finals Octubre: destrucció dels nius. Octubre Novembre: trampeig de les mares.

13 Pla de lluita contra la Vespa velutina Disminució dels danys a les zones més sensibles. Trampeig per detectar les mares fundadores. Es recomana en les proximitats de les arnes, evitant la predació directa. El trampegi no disminueix la densitat de la població. El mètode més eficaç és la destrucció dels nius (primaris i definitius). - Entre juny i agost. - Per la tarda-nit quan totes les vespes estiguin dintre. - Taponar l orifici de sortida. Injectar un insecticida. - Cremar-lo o congelar-lo.

14 Niu primari Nius Niu definitiu Començant el niu definitiu Primeres obreres

15 Potencialitat d invasió a Europa - Ha vingut per quedar-se. - Expansió continua fins arribar als límits naturals. - Evitarà zones molt fredes i molt eixutes. - Es realitzarà un model de potencialitat d invasió a Catalunya, més detallat i precís.