Llengua catalana i Literatura

Transcripción

1 MILLORA DE L APRENENTATGE Llengua catalana i Literatura Gramàtica II

2 Índex 1. Les categories gramaticals... 4 Les categories gramaticals en el diccionari Característiques i ús de les categories gramaticals 2. Els verbs... 8 Tipus de verbs segons la conjugació a què pertanyen Repàs dels temps verbals El mo. Temps verbals del subjuntiu Formes verbals homònimes i homòfones Verbs regulars i verbs irregulars Precisió lèxica en els verbs Les perífrasis verbals 3. Les preposicions Funció Morfologia de les preposicions Contracció de les preposicions Les preposicions compostes cap a i fins a Les preposicions a, amb i en Les preposicions en els complements de règim 4. Els adverbis Classificació semàntica dels adverbis Classificació de les locucions adverbials Els adverbis tan i tant 5. Les conjuncions Les conjuncions i i o, i els pronoms hi i ho La conjunció si, l adverbi sí i la combinació de pronoms s hi La conjunció sinó i la combinació de conjuncions si no Per què, perquè i per a què Classificació de les conjuncions 6. El sintagma nominal Distinció dels sintagmes El SN subjecte i el SV predicat Característiques del sintagma nominal 7. El sintagma verbal Forma del sintagma verbal (SV). El nucli del SV Concordança entre el subjecte i el predicat Els complements del verb Verbs copulatius i verbs predicatius 8. L oració simple Ordre dels elements dins de l oració Concordança entre subjecte i verb El subjecte el líptic Oracions impersonals Oracions simples i oracions compostes Oracions atributives i oracions predicatives 9. Anàlisi de l oració simple Categories i funcions sintàctiques Passos per analitzar una oració simple 3

3 1 Les categories gramaticals 1 Les paraules següents representen nou categories gramaticals diferents. Col loca-les en el lloc corresponent del quadre, seguint l exemple. abans oh aquell ràpid aquí brut de donar hi locutor li o per prat que algun sortir ui Categories Exemples nom adjectiu determinant verb pronom adverbi preposició conjunció interjecció taula petit el fer ho mai amb i ai 2 Hi ha paraules que poden tenir diferents formes, però en el diccionari només n hi apareix una; per tant, no sempre hem de buscar una paraula al diccionari tal com la trobem. Llegeix el text següent i fixa t en les paraules destacades: El procés d industrialització, i el funcionament de la societat tal com la coneixem, senzillament no haurien estat possibles sense l aportació dels combustibles fòssils. La demanda energètica ha assolit xifres astronòmiques i el 80 % d aquesta la cobreixen els combustibles fòssils. Les previsions sobre l evolució de la demanda n apunten un creixement sostingut. Abans del 2010, l increment es pot acostar a un 20 % respecte al moment actual, i a prop del 60 % el Martínez, Juan. «Els dos dilemes de futur del petroli». Dossier econòmic de Catalunya (4 desembre 2004). 4

4 Ara, digues com trobaríem en un diccionari les paraules destacades en el text anterior i a quina categoria pertany cada paraula. Fes-ho seguint els exemples resolts. No hi trobaré coneixem. Hi trobaré conèixer. Conèixer és un verb. No hi trobaré. Hi trobaré. és un nom. No hi trobaré. Hi trobaré. és un adjectiu. No hi trobaré. Hi trobaré. és un. No hi trobaré. Hi trobaré. és un. No hi trobaré. Hi trobaré. Aquí, en és un pronom. No hi trobaré. Hi trobaré de i el. De és una i el és un. No hi trobaré. Hi trobaré. Poder és un. 3 En el text que hi ha a continuació, que tracta de reaccions absurdes provocades per la por, han desaparegut les preposicions, els articles determinats (un tipus de determinants) i els pronoms febles (un tipus de pronoms). Afegeix-los-hi, tenint en compte les pistes següents: Cada color sempre representa la mateixa categoria. Cada quadret representa una lletra de les paraules que falten. por vegades provoca reaccions il lògiques. Per exemple, reaccions que tenim quan estem sols casa... Si sentim un soroll estrany quan som llit, per què tapem cap i tot amb llençol? Si hagués un assassí, que no podria veure? Que llençol és invisibilitzador? Si assassí volgués matar un ganivet... que llençol és metàl lic i un ganivet no podria travessar-? O potser llençol és antibales i... tant seria si assassí portés una pistola? I, si sentim sorolls estranys i no som llit, per què mirem si ha un lladre sota llit? Si trobéssim un, què trauríem, descobrir-. Per què obrim armaris bruscament? Que cabria, un lladre, aquells armaris que ja no poden encabir ni una samarreta més? més, suposant que hagués un, lladre, que no tindria temps fu gir- si obríssim els armaris un un? I, per què demanem, una entonació que vol indicar seguretat, si ha ningú? Que contestaria, un lladre? I voldríem, que contestés? I si casa ha, posem cas, àvia vuitanta anys, o germanet sis, o mare (que tan prima se emportaria vent) o pare (que seria capaç trucar bombers si veiés un ratolí)..., que hauria menys, perill, estant acompanyat, si entrés casa un assassí o un lladre? 5

5 4 Resol aquest encreuat tenint en compte que els mots definits poden estar escrits del dret o del revés. I fixa t en els accents, que en aquest encreuat també n hi ha. a h i b c e d f g a. Paraula que serveix per expressar una impressió, un avís, una ordre, una salutació. Gairebé sempre s escriu amb un signe d admiració. b. Paraula invariable que uneix paraules, grups de paraules i oracions. c. En gramàtica, paraula que unida al nom serveix per qualificar-lo. d. Categoria gramatical que complementa el verb, l adjectiu, un altre adverbi o tota una oració, indicant circumstàncies de lloc, temps, manera i altres. e. En gramàtica, categoria gramatical, classe de paraula, que serveix per designar qualsevol cosa o persona. f. Paraula que expressa les accions que fa el subjecte, o bé una situació o un procés. g. Paraula que representa un nom i que fa referència a una persona, un animal o una cosa sense dir-ne el nom. h. En gramàtica, paraula que va davant del nom i que el concreta o determina. i. Paraula invariable que relaciona uns elements amb uns altres que els fan de complement. Ara escriu el nom de totes les categories gramaticals que has trobat a l encreuat i un exemple de cada categoria. a. b. c. d. e. f. g. h. i. 6

6 5 En els diccionaris no s indiquen les categories gramaticals de les paraules, tal com hem fet fins ara en tots els casos. Busca al teu diccionari les paraules del requadre i copia n l abreviació de la categoria i la primera accepció que hi trobis. ep nou, nova formigó o liquidar amb mai 6 Esbrina quin nom reben en el diccionari les categories que no has vist en l activitat anterior i posa n algun exemple. 7

7 2 Els verbs 1 Llegeix el requadre sobre les conjugacions, i completa el quadre que hi ha a continuació amb la 3a persona del singular del present d indicatiu dels infinitius següents: entendre conduir cosir trobar sortir provar munyir ferir llegir córrer pondre innovar bullir gaudir tossir situar prendre imprimir vendre cantar 1a conjugació 2a conjugació Tipus de verbs segons la conjugació a què pertanyen infinitiu acabat en -ar (com cantar) infinitiu acabat en -er (com témer) infinitiu acabat en -re (com perdre) 3a conjugació incoativa infinitiu acabat en -ir (com servir). Afegeixen -eix- en quatre persones del present d indicatiu i : (serveixo, serveixes...). 3a conjugació pura infinitiu acabat en -ir (com dormir). També pertany a aquesta conjugació el verb dur. No afegeixen -eix- en el present d indicatiu i de subjuntiu: (dormo, dorms...). 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació incoativa 3a conjugació pura canta 2 Escriu un text on expliquis de forma inventada què fas un dia qualsevol. Utilitza la primera persona del present d indicatiu de cinc dels verbs anteriors. 8

8 3 Aparella cada temps verbal amb l exemple corresponent, tenint en compte que entre el nom del temps verbal i l exemple s ha de fer el salt del cavall del joc d escacs (dues caselles en una direcció i una tercera en una altra, fent forma de ela). A mesura que vagis trobant les parelles, copia-les a sota. podrem cantava perfet d indicatiu fiqués condicional haguéssim fet he volgut imperatiu suaríeu passat perifràstic escoltí imperfet imperfet d indicatiu futur passat simple traduïu plusquamperfet vaig tornar hauran sentit haguessis begut imperfet de subjuntiu indicant trobo estar entengués present tret infinitiu imaginaren gerundi plusquamperfet futur perfet passat simple escolti participi present d indicatiu NOM DEL TEMPS VERBAL EXEMPLE 9

9 4 El mode indicatiu serveix per expressar que una acció es considera real; el mode subjuntiu, en canvi, expressa que una acció és incerta, possible o hipotètica, i el mode imperatiu serveix per formular ordres o peticions. Fixa t en les formes verbals subratllades en cada oració i relaciona-les amb el mode al qual pertanyin. Treballa d una vegada. Fa dos dies que treballo. M agradaria que treballessis més. No crec que torni a casa aviat. Tornaré a casa a les set en punt. Torna de seguida a casa. Tant de bo torni aviat i el puguis veure. Si em dónes el teu telèfon, et trucaré. Para de parlar! Deixa m tranquil! Si apaguessis el llum, veuríem millor la pel lícula. Busquen algú que treballi els caps de setmana. Mode indicatiu Mode imperatiu Mo 5 Encercla la forma verbal que sigui correcta en cada cas. Llegeix l oració sencera i després decideix quina és l opció adequada. Mira t bé les revistes que hi ha i tria la que més t agrada / t agradi. Encara que no vols / vulguis ho hauràs de fer igualment. Em sembla que arriba / arribi tard. Espero que arriba / arribi a temps. És estrany que arriba / arribi tard. És segur que canta / canti avui. No és segur que canta / canti avui. Em fa por que no pot / pugui cantar avui. Crec que no hi pot / pugui fer res. M agrada que riu / rigui. Posa t aquell abric blau que et poses / posis sempre. Vull que vine / vingui en Joan. 6 Escriu una oració amb un verb amb cadascun dels modes. Subratlla l i digues a quin correspon. 10

10 7 Relaciona cada temps verbal amb el significat corresponent i amb el grup d oracions que en siguin exemple. Significat del temps verbal L acció que descriu el verb podria tenir lloc en el mateix moment en què es parla, o en el futur, però no en el passat. L acció que descriu el verb és una acció acabada que podria haver tingut lloc en el passat, o acomplir-se en el futur. L acció que descriu el verb pot estar condicionada a una altra, i podria acomplir-se en el futur o haver tingut lloc en el passat. L acció que descriu el verb se situa en un moment del passat anterior a l altre. Temps verbal Present Perfet Imperfet Plusquamperfet Exemples Si hagués volgut, hauria vingut. Si haguéssim tingut temps, hauríem acabat el treball. Si volgués, vindria. Si tinguéssim temps, acabaríem el treball. No crec que treballés tant, ahir. És normal que no hagi vingut. Quan haguem acabat el treball, te l donarem. Qui vulgui, que vingui. Quan tinguem temps, acabarem el treball. 8 Completa les oracions següents amb la forma que calgui, com en l exemple: Qui (ser) capaç de resoldre després aquest exercici, aprovarà l examen. Et demano que (parlar) una mica més fort. Si jo Quan El dia que (sortir), ell hauria entrat. (guarnir) la sala, començarà la festa. (tenir) temps, t escriuré. Ja sé que vindries a fer la verema, si no (viure) tan lluny. 11

11 9 Llegeix la conjugació del verb cantar en tres modes i temps diferents, i encercla les formes verbals que siguin homònimes (que sonin i que s escriguin igual). Després, completa les afirmacions que hi ha a continuació. Present d indicatiu Present 1a persona singular canto canti Imperatiu 2a persona singular cantes cantis canta 3a persona singular canta canti canti 1a persona plural cantem cantem cantem 2a persona plural canteu canteu canteu 3a persona plural canten cantin cantin En els verbs regulars de la primera conjugació, la 3a persona del singular del present d indicatiu és igual que la de l. En els verbs regulars de la primera conjugació, la persona del plural del present d indicatiu és igual que la del del i que la del de l. En els verbs regulars de la primera conjugació, la del plural del present d indicatiu és igual que la persona del del i que la de l. En els verbs regulars de la primera conjugació, la 3a persona del singular del present de és igual que la del de l. I la 3a persona del present de és igual que la del de l imperatiu. 12

12 10 En les oracions que acompanyen aquestes imatges falten dues formes verbals que són homòfones en molts dialectes. Completa les oracions, tenint en compte el nombre de grafies diferents entre les dues formes verbals que has d escriure. Vaig a què puc. (1 grafia diferent) Com que havia estat tant de temps sense poder, quan ho va fer no es va poder estar de d alegria. (1 grafia diferent) Com que no pots és bé aquest dard perquè és tort, el millor que pots fer -lo. A les escombraries s ha dit! (1 grafia diferent) El nen d una manera molt egoista, perquè tots els regals, tant els d ell com els de la seva germana. (1 grafia diferent) 13

13 11 En les parelles de verbs següents, n hi ha un de regular i un altre d irregular. Encercla el verb irregular de cada parella. ésser/témer estimar/estar anar/caminar venir/dormir posseir/tenir 12 De vegades hi ha verbs que s assemblen i els confonem. Indica, en cada parella de verbs, quin correspon a cada dibuix. assentar seure adormir-se dormir celebrar festejar ficar posar 14

14 13 Les perífrasis verbals són formes verbals complexes formades per una forma personal del verb i per una forma no personal (infinitiu o gerundi), i de vegades també per una preposició entre les dues formes. Indica de quin tipus són les perífrasis verbals següents, escrivint-ne la lletra o lletres inicials, com en els exemples: obligació probabilitat imminència inici anterioritat duració Haver + de + infinitiu He de cantar. O Estar + a punt de + infinitiu Estic a punt de cantar. Im Anar + gerundi Anava cantant. Deure + infinitiu Deuré cantar. Posar-se + a + infinitiu Em posaré a cantar. Acabar + de + infinitiu He acabat de cantar. 14 Aparella les perífrasis i les expressions incorrectes en català, de la columna de l esquerra, amb les perífrasis i les expressions correctes en català, de la columna de la dreta. Tenir que + infinitiu (Tinc que fer tot això.) Ser necessari / caldre que + subjuntiu (Cal que faci tot això.) Haver-hi que + infinitiu (Hi ha que fer tot això.) Ser precís + infinitiu (Es precís fer tot això.) Igual (en sentit de probabilitat) (Igual arriben més tard.) Venir + gerundi (Ho ve dient les últimes setmanes.) Haver de + infinitiu (He de fer tot això.) Potser + verb (Potser arriben més tard.) Poder + ser + que + subjuntiu (Pot ser que arribin més tard.) Deure + infinitiu (Deuran arribar més tard.) Fer + expressió temporal + que (Fa setmanes que ho diu.) Portar + expressió temporal (+ gerundi) (Porto tres anys estudiant aquí.) Fer + expressió temporal + que (Fa tres anys que estudio aquí.) 15