La arquitectura del segle XVI Del plateresc al classicisme herrerià. 1a part

Transcripción

1 La arquitectura del segle XVI Del plateresc al classicisme herrerià 1a part

2 Introducció de les formes del renaixement - no serà definitiva fins a les darreries del segle XVI [Itàlia: manierisme, inici del barroc] - la producció artística es manté en el sistema tradicional [activitat gremial] - els canvis provenen d iniciatives d artistes i clients 1 er terç segle XVI suggestió italiana en ple domini del substrat gòtic de 1530 a 1666 lenta difusió de les formes renaixentistes 1666 i ss. no desapareixen del tot les maneres gòtiques, si bé hi ha una clara assimilació dels nous principis estètics

3 Creixement demogràfic activitat constructiva continuació models gòtics - planta - alçat - tipologies (tipus o models) - morfologies (formes o elements decoratius) per raons econòmiques es tendeix a simplificar - en lloc de pedra tallada: paredat amb rajola i arrebossats (cobriment amb argamassa) - falsificació de materials - pedra només a motllures i elements decoratius arcs de mig punt: precedents autòctons al gòtic català - dos centres de curvatura molt pròxims o bé coincidents es prescindeix de la recerca formal i de l originalitat dels dissenys el valor de les obres es posa en funció de la seva realització material - valoració dels contractes

4 Característica de la arquitectura castellana Estils: plateresc, isabelí, Reis catòlics, Cisneros... Elements decoratius Influencia flamenca, castellana islàmica Formes flamígeres Predomini de motius heràldics i epigràfics Símbols com boles i fletxes i jou Utilització de balustres Tractadística: Medidas del Romano de Diego de Sagredo Serlio, Palladio i Vignola

5 Serlio:Regles d arquitectura sobre les Cinc maneres dels edificis, aixó es, toscà Óric, jónic, corinti i compost.( Llibre Quart, Venecia, 1537) Toscà Dòric, un xic més esvelt Jònic: elegant Corinti: altiu i refinat Compost

6 Vignola:Regola delli cinque ordini D architettura Toscà Dòric Jònic Corinti Compost Entaulament Columna Pedestal

7 Andrea Palladio I Quatro Libri dell architettura. 1570

8 Gil de Medina. Pati dels Tarongers, llotja de ponent, Barcelona, palau de la Generalitat Solució reproduïda per Diego de Sagredo, Medidas del Romano (1526)

9 Façana de la Universitat de Salamanca ( )

10 Façana Universitat de Salamanca

11 Detall de la façana de la Universitat de Salamanca ( )

12 Convent de San Pablo. Valladolid

13 Convent de san Gregorio. Valladolid. Gil de Siloe

14 En el timpà principal i sobre el dintell decorat amb flors de lis hi ha la dedicatòria i la ofrena del Col legi per part del frare dominic Alonso de burgos a sant Gregori Magne en presencia de San Pau i Sant Domènec..

15 Claustre Convent de San Gregori. Valladolid

16 Capella del Condestable. Burgos

17 Façana de l Hospital de la Santa Cruz de Toledo ( )

18 Interior. San Juan de los Reyes. Juan Guas

19 Relleus amb els blasons dels Reis Catòlics a l interior de l'església.

20 Façana Universitat de Salamanca

21

22 Hospital dels Reis Catòlics Santiago de Compostela

23 Estil Cisneros Pedro Gumiel: Paranimf de la Universidad de Alcalá de Henares (1508)

24 Façana de l Ajuntament de Sevilla obra de Diego de Riaño.1527

25

26

27 Casa de l Ardiaca Lluís Desplà, ca

28 Façana de l església del convent de San Esteban, Salamanca (1524)

29 Casal de Lluís de Centelles remodelat ca. 1514

30 Pati del Casal de Lluís de Centelles Remodelat ca. 1514

31 El griu apareix en nombrosos escuts heràldics de famílies nobles: representava el poder de la vista de l'àliga i el de la rapidesa del lleó, que són les virtuts principals dels grius Pati del Casal de Lluís de Centelles Remodelat ca. 1514

32 Obres de comitència Reial Emperador Carles V

33 Reials Col legis de Tortosa Bibliografia SEBASTIÁN, S.: Arte y Humanismo. Barcelona: Cátedra, 1978, pp MASIP, J. F.: «Els orígens del Renaixement a Catalunya. Joan Anglès, un arquitecte tortosí del XVI»; «El Renaixement a Tortosa. El conjunt més important a Catalunya (Estudi artístic dels Reials Col legis)»; «El Renaixement a Tortosa. El millor monument de la ciutat (Estudi del pati de Sant Maties». Informes, (Tortosa, 1981), núms. 160, 163, 164 i 165, pp. 5, 2, 2 i 2, respectivament. GARRIGA, J.: L època del Renaixement. S. XVI. Història de l Art Català, v. IV. Barcelona: Edicions 62, 1986 pp GARRIGA, J.: «Col legi de sant Jaume i sant Maties». L Arquitectura en l a Història de Catalunya (ed. Carme Farré Sanpera). Barcelona: Caixa de Catalunya, 1987, pp TRIADÓ, J.-R.: «Segle XVI: de l Humanisme culte a l Humanisme reformat». Art de Catalunya. Escultura Moderna i Contemporània, Barcelona: L Isard, 1997, pp VIDAL, J.: «El primer canvi de model: la fundació dels Reials Col legis de Sant Jaume i Sant Maties (1544) i la construcció del conjunt dominicà (ca )» dins Cultura i art a la Tortosa del Renaixement. Tortosa, Quaderns de recerca (2), 2005, pp

34 Reials Col legis (ca ) Tortosa Institucionalitzats per Carles V i el seu fill Felip (1544) Objectius: instruir els cristians nous i, en especial els joves moriscos conversos per tal de facilitar-ne l assimilació lingüística i guiar-los en la concepció d una única llei i una única religió. Població morisca al Principat: País Valencia Aragó Catalunya Tres àmbits: * Col legi-convent de sant Jordi i sant Domènec * Nova església conventual * Col legi de sant Jaume i sant Maties Atribució: Tradicionalment s atribuí l obra al tortosí Miquel Joan Anglès (1528 d 1593), autoria actualment qüestionada. Els darrers estudis proposen l atribució a Antoni Lidon (o Lledon), oriünd del regne de França

35 Portal del Col legi-convent dominicà de Sant Jordi i sant Domènec, 1570 [data inscrita] Fundat el segle XIV (1ª pedra ) ( làmina XXX del Libro Quarto de Serlio) «DOMUS SAPIENTAE» s impartien estudis de Teologia Fou determinant la intervenció de: fra Baltasar Sorió ( 1557), valencià, lector de la catedral i administrador del convent probablement, Ferran de Lloaces, bisbe de Tortosa ( ), primer, i posteriorment arquebisbe de Tarragona i València, on morí l any 1586 hipotèticament, Jeroni de Requesens, bisbe de Tortosa fra Juan Izquierdo, aragonès, prior del convent i futur bisbe de la Diòcesi ( ) Lloaces intervingué en la fundació del Col legi-convent de sant Domènec a Oriola, la seva ciutat nadiua, on participà en la construcció el pedrapiquer tortosí Miquel Joan Anglès (consta que s hi desplaçà el 1570 i el 1593 encara hi treballava)

36 Església de Sant Domènec. Tortosa inscripció a la portada d accès: «año 1585 acabose a los dezisiete de septiembre» inscripció sobre l entaulament del segon cos: «Quan terribilis est locus iste: non est aliud hic nisi domus Dei et porta coeli» presideix el portal l escut del bisbe Juan Izquierdo, la lauda sepulcral del qual està al peu de l altar.

37 Dates inscrites a l obra i altres referències documentals del Col legi de sant Jaume i Sant Maties Tortosa 1549: en els fonaments i la planta baixa 1557: «Mirau los col legis reals que a Sant Domingo se fabriquen, lo hu per a instruir los fills dels nous christians convertits de la secta maomètica i l altre per a llegir theologia y altres sciències, que magnífica obra és» 1564: al claustre i a l accés al recinte Cristòfor Despuig, Col loquis de la insigne ciutat de Tortosa

38 Portal del col legi de sant Jaume i sant Maties Font de l òrgan, 1560 (detall) Roma, Villa d Este

39 Compluvi, descobert del teulat de quatre vessants a l atri de la casa romana Reials Col legis de Tortosa, des del camí que porta cap al castell àrab de la Zuda (segle X)

40 Parelles reials de la corona d Aragó (rei a la dreta i reina a l esquerra), separats per l escut i per rigorós ordre cronològic: des de Ramon Berenguer IV i la reina Peronel lla ( ), cap i origen de la Corona d Aragó, fins a Felip IV, atribuïdes al burgalès Francisco de Montehermoso. [Felip III i Margarida ( ), així com Felip IV i Mariana d Àustria ( ) s ha apuntat la possibilitat de que s afegiren més tard; recentment han sorgit altres opinions d identificació] En un dels angles es pot llegir aquests versos en homenatge al primer: «Ecce Berengarius splendens Aragonis origo Resum huius vindex maximus urbis adest Barcino quem Comitem, vidit Catalonia Regem Nomine Turca tremit dum Reymunde Tuo» Col legi de Sant Jaume i sant Maties, pati

41 Col legi de Sant Jaume i sant Maties, pati Segons Santiago Sebastián: Temple de la Saviesa Cristiana promogut pels reis de la Corona d Aragó i continuat per la dinastia austríaca Quatre vents dominants amb els evangelistes (espai sagrat - orientació còsmica) sant Lluc (NE) sant Marc (SE) sant Mateu (SO) sant Joan (NO) Remarca la importància del número quatre: pati quadrat de cinc arcs per costat que permeten 16 personatges sagrats al pis noble [els 12 apòstols + Elies i Henoc, que formaran part del Judici Final + sant Joan Baptista, prefiguració de Crist + sant Maties, un dels patrons de col legi i substitut de Judes Iscariot + sant Pau] 16 personatges més sobre els capitells (conversos).

42 Pedro Machuca: Palau de Carles V a l Alhambra, Granada (1527)

43

44

45

46

47

48 Pedro Machuca: Pati del Palau de Carles V a l Alhambra, Granada (1527)

49

50

51 Diego de Siloé: Escalera Dorada, Catedral de Burgos ( )

52 Diego de Siloé: Catedral de Granada (1528)

53 1. Catedral 2. Capilla Real 3. Iglesia Parroquial del Sagrario 4. Sacristía.

54 Un programa funerari Santa Capella del Salvador Comitència de Francisco de los Cobos Secretari personal de Carles V

55 Diego de Siloé [projecte 1536]Andrés de Vandelvira [realització ], Esteban Jamete [escultures]: Església de El Salvador, Úbeda

56

57

58 Intradós de l Arc de triomf

59

60

61 Alonso Berruguete: Retaule de la Transfiguració

62 Porta de la Sacristia

63 Porta nord dedicada a Sant Jaume. [Orden de Santiago]

64 Porta sud dedicada a la caritat [Virtud de Maria de Mendoza]