PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Transcripción

1 PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

2 ÍNDEX: Presentació 1.- Finalitat i justificació 1.1- Un pla director de consens 2.- Marc normatiu de la cooperació descentralitzada. Marc estatal i autonòmic. 3.- Context actual de la cooperació al desenvolupament. 4.- Missió del Pla director 5.- Principis basics i línees estratègiques 5.1 Principis 5.2 Línees transversals 5.3 Sectors prioritaris 5.4 Àrees geogràfiques prioritàries 6.- Fites i objectius 7.- Modalitats d actuació 8.- Instruments d actuació 9.-Seguiment i avaluació 2

3 PRESENTACIÓ La cooperació al desenvolupament ha estat una de les qüestions rellevants en la política municipal de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Partim del convenciment de la responsabilitat de les societats del Nord en la situació de vulnerabilitat que pateixen moltes de les societats del Sud. L Ajuntament ha estat donant suport a iniciatives de cooperació al desenvolupament des de fa quasi 20 anys, amb un pressupost que ha sobrepassat l 1% en moltes anualitats, sobretot en l últim decenni. Però una política de qualitat en aquest camp no és només assignar recursos financers, també és fer-ho de forma planificada, ordenada i eficaç, sota la base de línies d actuació clares i també transparents. El present document és un punt de partida, des del qual i en funció de la proposta que es fa, relativa al Consell de Cooperació i Solidaritat Municipal, que ha de servir de guia i de document base per tal de redactar mitjançant la participació dels agents locals i entitats relacionades, un document final que abasti el quadrienni del 2012 al Es tracta, per tant, d una proposta inicial feta amb la voluntat de facilitar el treball i fomentar la participació. Cal assenyalar que el document present està detallat fins al 5è punt, és a dir, fins el moment que cal definir els principis i les línies estratègiques i transversals, sectors prioritaris i àrees geogràfiques prioritàries i preferents; aquesta part és la que la Comissió que es proposa haurà de desenvolupar segons el seu criteri i a parir de la seva discussió i el debat. Igualment, el document apunta les línies mencionades per tal de facilitar el treball d aquesta Comissió que ha de sorgir del si del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional. 1. FINALITAT I JUSTIFICACIÓ DEL PLA DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT El document que es presenta a continuació està motivat per una clara aposta per millorar la qualitat, l eficàcia i, en darrer terme, l impacte de la cooperació al desenvolupament que s executa des de l Ajuntament. Aquesta aposta és particularment rellevant en un context, com és l actual, de crisi econòmica i de racionalització de la despesa pública. Es persegueix l objectiu central d establir un model de cooperació municipal per instituir les bases d una política pública local de cooperació a llarg termini, que sigui part del conjunt de la política municipal i involucri els principals actors de la ciutadania. La proposta d elaborar un Pla director de cooperació sorgeix de l Alcaldia, la Regidoria de Cooperació i de l Equip de Govern de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Es basa en la motivació i decisió municipal de revalorar el paper de l Ajuntament com a agent de cooperació internacional i de solidaritat. 3

4 D aquesta manera, el Pla s insereix en la perspectiva d una ciutat solidària en un context de noves complexitats i diversitats que exigeixen, a la vegada, polítiques actives de construcció d una nova ciutadania i de nous instruments per a la cohesió social i la convivència. S entén com a primera necessitat definir les principals línies estratègiques del Pla i concretar-les en el marc d una política municipal de cooperació, d acord amb els principis següents: La promoció d un debat sobre la política municipal de cooperació adequada al municipi i que doni coherència a les accions de cooperació que es fan des del municipi. El foment de la definició d una política municipal de cooperació, integrada en el conjunt de polítiques del municipi, i emmarcada dins de la planificació estratègica de la ciutat. La definició, en aplicació d aquesta política, de la missió, les funcions de l Ajuntament com a primer agent de la cooperació en l àmbit local, els principis bàsics i línies estratègiques, les línies transversals, els sectors prioritaris i les àrees geogràfiques prioritàries. Així mateix es pretén establir les modalitats de cooperació, sensibilització i educació al desenvolupament. La fixació de les condicions generals d execució, de seguiment i d avaluació de les accions de cooperació dutes a terme des del municipi. Així mateix es defineix la necessitat d establir el marc general per a la confecció de les bases per subvencionar els projectes que cal desenvolupar des del municipi. En aquesta direcció, el Pla vol ser més que una simple reordenació o regulació de les polítiques municipals i ha d incloure una perspectiva de ciutat solidària com a referent estratègic de les polítiques de cooperació municipal. Es tracta d un factor clau de plantejament en la mesura que proposa la necessitat d una forta adhesió i protagonisme de la societat civil i de les seves propostes. En aquest sentit, la voluntat central del Pla és ser una guia o un marc de referència per a les polítiques i les actuacions en el camp de la cooperació internacional i la solidaritat en el nostre municipi. El Pla té, en conseqüència, caràcter institucional. No es tracta d un programa d actuacions concretes, sinó que estableix les línies estratègiques adoptades per l Ajuntament. Per tant, es proposa que les actuacions o els programes d acció en l àmbit de la solidaritat i la cooperació prenguin com a referència els plantejaments i les estratègies definits pel Pla. 4

5 1.1. UN PLA DE CONSENS Cal dotar-nos d una metodologia participativa i oberta que enceti un procés d elaboració definitiva d aquest Pla. Per tant, i com a conseqüència del paper que li correspon, es proposa que sigui el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, ja constituït en el nostre municipi, el que adquireixi el protagonisme necessari per tal d iniciar un procés capaç d elaborar el Pla i dotar-nos a tots d aquesta eina que creiem necessària. El Consell Municipal recull en els seus estatuts les funcions següents: Article 4. FUNCIONS. Són funcions del Consell de Cooperació i Solidaritat Internacional: a) Actuar com a òrgan consultiu d informació, proposta i assessorament de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en les qüestions relacionades amb l àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. b) Proposar els sectors i projectes on es creu necessària la intervenció municipal dins d aquest àmbit. c) Assessorar en l establiment de criteris i objectius d elecció de programes i campanyes. d) Estudiar i valorar la memòria anual de l àmbit de cooperació i solidaritat internacional sobre els projectes i campanyes treballats al Consell. Pel que respecta al Ple del Consell, les següents: Article 8. FUNCIONS DEL PLE. - Establir les normes internes de funcionament del Consell i el seu règim específic de sessions plenàries. - Exercir la iniciativa davant l Ajuntament formulant propostes relatives al seu sector d activitat. - Sol licitar informació sobre les matèries que afectin al camp d actuació del Consell. - Emetre informes previs a iniciativa pròpia o de l Ajuntament, en les matèries de competència municipal que incideixin en el seu àmbit d actuació. - Debatre la problemàtica de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. A tal efecte es podran crear Comissions de Treball a proposta del President/a o del Ple del Consell. - Dur a terme el seguiment, control i avaluació dels resultats dels projectes de cooperació aprovats i vetllar per l eficiència amb què han estat utilitzats els recursos assignats. - Qualsevol altra competència necessària per a la consecució de les seves finalitats i pròpies de la seva naturalesa jurídica, no atribuïda als altres òrgans del Consell. Per tant es considera adequat i procedent que el Consell Municipal assumeixi el seu paper previst als estatuts, i sigui l impulsor d aquest Pla director, i que estableixi, per aquesta finalitat, els instruments que consideri oportuns i que té al seu abast, com podria ser constituir una comissió específica per a l elaboració i la proposta definitiva. 5

6 (Article 17. Comissions de Treball. Les Comissions de Treball que pugui crear el Ple del Consell per a temes específics o sectors d actuació determinats, estaran integrades per membres del Consell i / o persones proposades per aquest com a especialistes en els diferents temes objecte d estudi designats pel President/a. Tindran com a finalitat l emissió d informes o l elaboració d estudis o treballs, el resultat dels quals elevaran als òrgans de govern del Consell). Així mateix pot requerir la participació de experts, per tal d assegurar que el Pla director tingui les més àmplies garanties d ajustar-se a les necessitats de Santa Perpètua de Mogoda (Article 16. A les sessions del Ple podran assistir altres persones que pels seus coneixements específics o interès en el tema a tractar es consideri convenient). La proposta de document final resultant d aquest procés es debatrà en el si del Consell, i incorporarà les aportacions de manera que es pugui comptar amb un document final consensuat per tots els actors. 2. El marc normatiu de la cooperació descentralitzada: marc estatal i autonòmic Es considera oportú introduir una breu referència, tant en el marc normatiu estatal i autonòmic, com institucional (relació d actors). Un reflex de l embranzida del municipalisme internacional és la transformació progressiva dels marcs i esquemes jurídics i institucionals d antany. Mentre en el passat la presència i l activisme internacionals de les autoritats locals i regionals semblava estar renyida amb els rols tradicionalment reservats als governs centrals, avui dia constatem com es comencen a instrumentalitzar marcs i mecanismes formals per permetre i potenciar l acció internacional dels governs locals i altres ens subestatals. Els paràgrafs següents examinen breument el marc jurídic i institucional (relació d actors) en matèria de cooperació al desenvolupament de l entorn l estatal i autonòmic: El marc estatal El reconeixement de facto de la importància de la cooperació descentralitzada a Espanya es fa palès durant els anys noranta. Com a mostra, l Informe sobre la cooperació espanyola elaborat pel Comitè d Ajut al Desenvolupament (CAD) de l OCDE l any 1998 valora molt positivament la consolidació d aquest fenomen. Aquest reconeixement s acompanya de la creació de mecanismes de concertació entre els diferents àmbits de l Administració, tant per part de l Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) en l àmbit estatal com per part de l Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) en l àmbit català. 6

7 Llei de cooperació internacional per al desenvolupament La Constitució espanyola de 27 de desembre de 1978 assenyala la competència exclusiva de l Estat en matèria de relacions internacionals (art ). No hi ha cap normativa que delegui competències en matèria de cooperació internacional a les comunitats autònomes o als municipis. Tot i així, el principi d autonomia municipal, consagrat per la mateixa Constitució (art. 140) empara les actuacions que es fan en aquest camp. I no és fins a l any 1998 que es fa el primer reconeixement oficial del paper de les administracions locals com a actors de la cooperació en l àmbit espanyol, mitjançant l aprovació de la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació per al desenvolupament. Cal destacar-ne el Capítol III, relatiu als òrgans competents en la formulació i l execució de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament, la 2a secció que fa referència a les comunitats autònomes i als ens locals i l article 20, en què s especifica el tipus de cooperació per al desenvolupament de les comunitats autònomes i les entitats locals. Art La cooperació per al desenvolupament que es realitza des de les comunitats autònomes i les entitats locals, expressió solidària de les seves respectives societats, s inspira en els principis, els objectius i les prioritats establerts en la secció 2a del Capítol I d aquesta llei. Art L acció de les esmentades entitats en la cooperació per al desenvolupament es fonamenta en els principis d autonomia pressupostària i d auto responsabilitat en el seu desenvolupament i execució, i ha de respectar les línies generals i les directrius bàsiques per al Congrés dels Diputats a què es refereix l article 15.1 d aquesta llei i el principi de col laboració entre administracions públiques quant a l accés i la participació de la informació i el màxim aprofitament dels recursos públics. Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) La Llei 23/1998 de cooperació internacional per al desenvolupament configura l AECID (aleshores AECI) com a òrgan de gestió de la política espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament. Aquesta llei determina que l organització d aquesta agència, les seves finalitats, funcions i competències, estarà subjecta a allò que disposi el seu estatut. La mateixa llei estableix que la política espanyola de cooperació per al desenvolupament s articularà entorn de dues línies d actuació preferents: la de caràcter geogràfic i la sectorial. La modificació de la Llei de cooperació internacional per al desenvolupament, segons allò que es disposa a l article 65 de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, atribueix a l AECID les funcions i competències del Ministeri d Assumptes Exteriors i de Cooperació en matèria de promoció i desenvolupament de les relacions culturals i científiques amb altres països. Reial decret de la Comissió Interterritorial de Cooperació per al Desenvolupament La Comissió Interterritorial de Cooperació per al Desenvolupament és un òrgan consultiu i de coordinació, concertació i col laboració entre les administracions públiques que executen despeses computables com a ajuda oficial al desenvolupament, adscrit funcionalment al Ministeri d Afers Exteriors (art. 1). El seu objectiu és garantir la coherència i la complementarietat de les activitats que 7

8 realitzin les administracions públiques en l àmbit de la cooperació per al desenvolupament contribuint a un grau d eficàcia i eficiència més gran en els programes i projectes impulsats des de les diferents administracions públiques, autònomes a aquests efectes, en el marc de les seves respectives competències. Aquest òrgan, té vocació d esdevenir, per tant, un fòrum de cooperació i concertació entre aquests. Marc legal autonòmic Llei de cooperació al desenvolupament A Catalunya, la Llei de cooperació catalana reconeix oficialment la legitimitat de la seva actuació dels ens locals a final de l any 2001, per la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. L article 23 de la Llei catalana de cooperació, en particular, estableix que la Comissió de Coordinació amb els ens locals té la funció d impulsar la informació i la comunicació, la col laboració, la cooperació i l assistència recíproca en l execució de les actuacions de cooperació al desenvolupament de l Administració de la Generalitat i dels ens locals, i això sens prejudici de l autonomia respectiva. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, el 31 de desembre del 2001, la Llei 26/2001 de cooperació al desenvolupament. La llei té per objecte establir el règim jurídic al qual s ha d ajustar l activitat de l Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. Això va tenir lloc després d un llarg procés de consultes en què van participar molt activament diferents agents institucionals i de la societat civil. Pla director de cooperació al desenvolupament El Pla director de cooperació al desenvolupament és el principal instrument de planificació estratègica que la Llei de cooperació al desenvolupament crea per tal que l Administració de la Generalitat estableixi, amb una periodicitat quadriennal, les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials que s hauran de respectar i concretar en els plans anuals i que marcaran les línies de la seva política en matèria de cooperació al desenvolupament. Llei de foment de la pau L objecte de la Llei 21/2003, de 4 de juliol és establir les actuacions que han de dur a terme l Administració de la Generalitat i els ens locals per tal de promoure la cultura de la pau i el diàleg intercultural i interreligiós, contribuir a l eradicació dels conflictes violents i tractar-ne les causes. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) L Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, creada l octubre de l any 2003, és l entitat encarregada d executar i de gestionar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. Els estatuts de l ACCD s aproven l any 2003 amb la deliberació dels òrgans consultius establerts per la Llei de cooperació al desenvolupament i defineixen la naturalesa, l organització i les funcions de l Agència. 8

9 Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions municipals (diputacions, consells comarcals i mancomunitats), que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de cooperació al desenvolupament i de solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits. Gestiona de manera conjunta els recursos econòmics aportats per les institucions associades, fet que permet unificar els criteris d anàlisi i avaluació dels projectes i disposar d un equip tècnic d especialistes que faciliten un seguiment coordinat dels projectes que es financen, superant la dispersió d esforços, les duplicitats i les limitacions tècniques i econòmiques de molts ajuntaments. La Diputació de Barcelona En consonància amb les tendències actuals d internacionalització municipalista, i fruit d un procés de conscienciació gradual sobre la dimensió política de les relacions internacionals des de món local, la tasca de la Diputació de Barcelona en l esfera de les relacions internacionals ha estat marcada en la darrera època per un procés de transformació progressiu i d increment de la qualitat. Allò que en els seus inicis va ser un conjunt d accions puntuals com, per exemple, l assistència tècnica als municipis de la província per facilitar-ne la participació en l espai europeu i l accés, fonamentalment, als recursos disponibles, ha evolucionat per integrar progressivament l acció internacional a títol de política pública, amb característiques distintives, en l àmbit Govern local. En matèria de cooperació al desenvolupament, l Oficina de Cooperació al Desenvolupament gestiona el pressupost solidari de la Diputació, que representa el 0,7% dels seus ingressos, d acord amb la recomanació de Nacions Unides. Els objectius de la política de cooperació al desenvolupament són: (i) promocionar polítiques de cooperació internacional en l àmbit local; (ii ) sensibilitzar la ciutadania sobre les causes de les desigualtats en el desenvolupament, i (iii) fomentar el municipalisme i el desenvolupament local en els països en vies de desenvolupament. 3. CONTEXT ACTUAL DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT En primer lloc creiem que l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda ha de continuar impulsant polítiques per a la consecució dels del Objectius del Mil lenni (ODM). Cal, per tant, identificar-se i alinear-se amb les fites proposades en els OMD com a objectius últims de la seva cooperació, assegurant els recursos econòmics necessaris per aquesta finalitat. En conseqüència a l hora d establir prioritats s han de tenir en compte aquets objectius (ODM) i s han d elaborar assegurant que aquestes prioritats contribueixen directament o indirectament amb algun d ells. Donada la importància que te l equitat de gènere i l apoderament de la dona, l actuació de l Ajuntament s emmarca plenament en les línies i principis de la Cimera de Pequín (1995),sobre dona i igualtat, la Convenció sobre l eliminació de tota forma de discriminació contra la dona (1981), així com la més recent Comunicació de la Comissió Europea sobre Igualtat de gènere i capacitació de les dones en la cooperació al desenvolupament (2007). 9

10 Hem d apostar així mateix, per una cooperació al desenvolupament que es basi en un genuí enfocament dels drets de la infància, tal i com s estableix en la Convenció dels drets del nen (1989), la Cimera Mundial en favor de la Infància (1990) i el Fòrum Mundial de Dakar sobre educació (2000). També en matèria de desenvolupament sostenible i medi ambient, s ha de tenir present les conclusions de la Cimera Mundial de Johannesburg (2002), tot tractant de promoure-les des de la nostra cooperació al desenvolupament. Finalment, i directament relacionat amb la qualitat i eficàcia de l ajuda, hem de tenir profundament en compte a l hora de planificar, prioritzar i gestionar la política de cooperació, les recomanacions i principis establerts a la Conferencia de París (2005), així com els compromisos concrets al respecte que es van desenvolupar més tard en el Fòrum d Accra (2008), i finalment el Codi de Conducta de la UE relatiu a la divisió del treball a l àmbit de la política del desenvolupament (2007). Per altra banda i sense pretendre realitzar una exhaustiva anàlisi de la situació econòmica, política i social, cal no perdre de vista que és obligatori reconèixer la crisi econòmica global, que està afectant tant les societats del nord com les del Sud, i que inevitablement afectarà sobretot als recursos destinats a la cooperació internacional. Les incomprensions que la crisi genera sobre la societat en general, fa que en moltes ocasions apareguin posicions insolidàries, injustes i de rebuig envers a aquestes, absolutament necessàries, polítiques. Cal per tant que les iniciatives en sensibilització i en educació per al desenvolupament, adquireixin un paper protagonista, que a la vegada han de constituir una garantía perquè les fites aconseguides, sobretot pel que respecta als països del sud, no pateixin una involució que pugui tenir conseqüències inacceptables. Aquesta situació de crisi, i les seves conseqüències, planteja reptes a l hora de comptabilitzar un balanç entre els recursos destinats a cooperació i els destinats a polítiques socials internes, a fi de pal liar els efectes de la crisi, és per això que haurem de definir amb claredat el compromís de destinació de recursos, prenen com a base no renunciar al 0,7% com a mínim, dels ingressos propis, destinats a cooperació. No podem oblidar, per coherència política i per l aprofitament de les sinèrgies que es produeixen, considerar la vinculació positiva que es genera entre migracions i desenvolupament. En concret es reflexa en un impuls més gran a la participació de la població immigrant com actor rellevant en cooperació al desenvolupament, junt amb l especial consideració dels orígens de la immigració en el nostre municipi i comarca a l hora de definir les prioritats geogràfiques del present Pla. Finalment, no podem oblidar el percentatge de població immigrada i el seu creixement en els darrers anys. El 13,5% de població del municipi és nascuda a l estranger amb procedència principalment del Marroc, Colòmbia, Gàmbia, Mali i el Perú. S ha de reforçar la importància d aquests col lectius en la cooperació al desenvolupament, com agents en destí i en origen. 10

11 4. MISSIÓ DEL PLA DIRECTOR L objectiu últim o missió del Pla director, ha de constituir-se en l horitzó comú i estable a llarg termini, que ha de donar continuïtat a les línies estratègiques concretes que s estableixin en aquest Pla director. La missió o objectiu últim de la cooperació al desenvolupament de l Ajuntament de Santa Perpètua, pot definir-se de la manera següent: LLUITAR CONTRA LES DESIGUALTATS SOCIALS I CONTRA LA POBRESA, ENFORTINT LES CAPACITATS LOCALS I L APODERAMENT DE LES DONES, DONANT SUPORT ALS PROCESOS ENDÒGENS AMB AGENTS DEL SUD I DEL NORD. El paper de l Ajuntament ha de ser el d un agent actiu i compromès amb una cooperació eficaç i de qualitat, molt més enllà de la simple aportació de recursos financers, per això, ha d assumir les funcions següents: - Facilitar les iniciatives dels agents locals de la cooperació municipal mitjançant les aportacions financeres, a més de garantir les condicions marc i compromisos, perquè aquestes iniciatives tinguin el màxim impacte i sostenibilitat. - Impulsar iniciatives per a aquells sectors i zones geogràfiques i que per coherència amb la resta de polítiques municipals, en les quals sigui oportú intervenir, com pot ser impulsar processos de formació en el codesenvolupament. - Fomentar la implicació de les entitats del teixit associatiu local per tal de motivar-les a elles i als seus socis i veïns, envers els processos d inserció dels immigrants en la participació ciutadana i millorar la cohesió social. - Coordinar tots els agents que intervenen en el municipi, aprofitar la visió de conjunt i legitimitat, fomentar agrupacions, l intercanvi d experiències i evitar la duplicitat d accions i garantir les màximes sinèrgies entre ells. 5. PRINCIPIS BASICS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES Els principis bàsics, els valors i els aspectes transversals d aquest Pla han de constituir les senyes pròpies de la cooperació municipal de Santa Perpètua de Mogoda, i marcar-ne la identitat i la manera específica d entendre la mateixa. Partim del concepte de ciutadania universal, es tracta de situar l ésser humà i la defensa i la garantia dels seus drets, independentment del grau de desenvolupament de qualsevol comunitat, poble o país. D aquesta manera entenem, que les estratègies i els projectes, han de plantejar-se des de la promoció i l enfortiment del marc dels drets humans, al mateix temps que es 11

12 dota dels instruments per tal de lluitar contra les desigualtats socials, ja sigui en el si de les comunitats, o en la relació Nord Sud. Aspectes que es desprenen de la definició de missió: Lluita contra la fam i la pobresa Lluita contra les desigualtats socials Enfortiment de les capacitats Acompanyament de processos endògens Àmbit prioritari d actuació: àmbit local Bona governança Apoderament de les dones 5.1 Principis bàsics: 1. Solidaritat: L objectiu de la cooperació al desenvolupament de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda serà el de la lluita contra la fam i la pobresa. Altres objectius, com poden ser els comercials, no hi tenen cabuda. Aquest valor s haurà de tenir especialment en compte per a les iniciatives en les que intervinguin empreses. 2. Apropiació: Les diferents iniciatives o projectes hauran d estar acompanyats d una identificació prèvia feta a través d un procés participatiu de la comunitat destinatària. 3. Processos transformadors: En la mesura del possible s apostarà per processos transformadors i a llarg termini, intentant defugir accions puntuals i esporàdiques. 4. Impacte i eficiència: Es cercarà el major impacte i eficiència, establir tots els marcs possibles de coordinació tant amb les autoritats locals com amb les pròpies comunitats de destí, i per altra banda s intentarà coordinar les accions amb tots els actors que intervinguin a la zona (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació, Agencia Estatal de Cooperación Internacional para el Desarrollo, etc...) 5. Sensibilització i educació per al desenvolupament: Cal que la població de Santa Perpètua de Mogoda pugui tenir a l abast els elements per a comprendre la incidència que tenen els comportaments i les polítiques del nord envers el sud. 6. Qualitat, eficàcia i transparència: Aquests aspectes reflecteixen la necessitat d una gestió planificada i orientada a resultats, i que han de ser avaluables. El Consell Municipal analitzarà aquests resultats i els posarà en coneixement de la resta d actors i de la ciutadania. 12

13 5.2 Línies transversals: 1. Equitat de gènere: Superar les desigualtats entre homes i dones, mitjançant processos d apoderament de les dones, transformant les relacions de poder entre tots dos gèneres. Cal al mateix temps ser curosos amb les realitats culturals i religioses de cada comunitat: es tracta de demostrar els avantatges socials i per a la comunitat de l apoderament de les dones, no de imposar models socials, culturals i religiosos. Alhora cal impulsar processos per combatre el masclisme. 2. Participació: Garantir que tots els grups que composen la comunitat de destí de les accions siguin considerats a l hora de prendre decisions, procurar que hi participin en totes les fases de desenvolupament dels projectes, garantir d aquesta manera que seran més eficaces i sostenibles. Al mateix temps, sempre que sigui possible, s hauran d incloure components que enforteixin el teixit associatiu social amb la finalitat que tots els grups puguin tenir veu. 3. Drets humans: La cooperació al desenvolupament que es pretén es dirigirà a fer efectius els drets humans de primera, segona i tercera generació. Les accions no seran discriminatòries, fomentaran la responsabilitat de l Estat en la garantia de drets de la ciutadania. 4. Desenvolupament sostenible: Cal assegurar les satisfaccions de les necessitats de les generacions presents, però també de les futures. Garantir el respecte als ecosistemes i la conservació de la natura. No s hauran de perdre de vista els aspectes de sostenibilitat social i econòmica que sumada al respecte mediambiental han de formar un tot integral. Les iniciatives han de garantir la no afectació del medi ambient, promovent les bones pràctiques i canvis d actituds que siguin respectuoses amb el medi ambient. 5.3 Sectors prioritaris A) Apoderament de les dones: Malgrat que l equitat de gènere es una perspectiva permanent i transversal a totes les accions de cooperació al desenvolupament, l apoderament de les dones com sector específic d actuació, garanteix el fet de potenciar les capacitats de les dones i el seu accés als recursos materials i intel lectuals. Tindran cabuda en aquest sector totes les accions dirigides a satisfer de manera específica i directa, les necessitats pràctiques i estratègiques de les dones. Es recolliran accions de discriminació positiva, amb la finalitat de reduir l esquerda de desigualtat existent. En aquesta direcció s atorga prioritat als sectors concrets d actuació següents: Drets sexuals i reproductius (codi 130 del CAD) Educació i formació de nenes, joves i dones (codi 112 del CAD) Violència de gènere (codi CRS) Drets laborals i suport a processos productius de dones (codis i CRS) 13

14 B) Poder local: La línia de poder local es defineix com el procés estratègic a llarg termini, de desenvolupament participatiu i concertat entre les entitats locals i altres entitats socials, polítiques, comunitàries i econòmiques del territori. L objectiu és fomentar la gestió, la transparència i la rendició de comptes, també apoderar i capacitar a les segones per a col laborar en processos de decisió per garantir una millor cobertura de les necessitats i dels drets de la ciutadania, incorporant-les dones a l espai polític. En aquesta línia es dóna prioritat als sectors d actuació següents: Abastiment d aigua amb gestió pública i comunitària (codi 140 del CAD) Agricultura ( codi 311 del CAD) Educació (codi 110 del CAD) Salut bàsica (codi 122 del CAD) Administració i gestió local (codi 151 del CAD). C) Sensibilització i educació per al desenvolupament: S estima necessari incorporar aquesta línia prioritària per la importància que té formar les persones en la comprensió de les causes estructurals que generen les desigualtats entre el Nord i el Sud. Es pretén incentivar la implicació i el compromís en l eliminació de les desigualtats. En aquesta línia es dóna prioritat als sectors d actuació següents: Difusió i formació. Inclosa la dels actors, amb especial atenció a les relacionades amb el codesenvolupament Comerç just i responsable Banca ètica i microcrèdits Promoció de la consciència crítica i de les actituds solidàries Lluita contra les actituds racistes i xenòfobes 5.4 Àrees prioritàries Durant el temps que la cooperació al desenvolupament ha anat caminat en el nostre municipi, per diversos factors, algunes zones han rebut en major grau el suport municipal, i això ha determinat una trajectòria a la qual creiem que no hem de renunciar: s han establert llaços d amistat i col laboracions que han acostat a molts ciutadans a altres realitats i han servit per enraigar la cultura solidària entre la nostra població. No obstant això, seria desitjable, tot respectant l anterior, establir uns criteris mínims, per tal de no obeir a iniciatives poc rigoroses i casuals, i fer-ho de forma planificada, ordenada i eficaç, garantir-ne en tot moment la determinació gràcies a raonaments objectius i consensuats. Per tot això, s estableixen els criteris següents a tenir en compte: 14

15 Països i zones principals d origen de la immigració, amb especial importància les iniciatives de codesenvolupament, com a instrument útil, per fomentar la participació de la població immigrant en la vida social del municipi. Compromís amb els països amb un IDH més baix, sent conscients que el mapa de la pobresa no obeeix exclusivament a països, sinó també a zones concretes i a grups concrets dins de cada país. Avançar en les relacions en cooperació i desenvolupament amb països, pobles i zones geogràfiques amb els quals Santa Perpètua de Mogoda ha desenvolupat una llarga trajectòria de cooperació i en els quals s impulsen processos a mig i llarg termini. 6. FITES I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTOR A) Millora de la qualitat de la cooperació municipal. Aconseguir la concentració geogràfica y sectorial de la cooperació municipal. Implementar la metodologia basada en l avaluació i la millora continuada dels projectes. Contribuir al desenvolupament d una consciència crítica i socialment responsable. B) Reforçar el paper de l Ajuntament com agent de cooperació. Impulsar iniciatives de cooperació directa. Impulsar iniciatives d educació al desenvolupament directa de l Ajuntament. Desenvolupar iniciatives de formació per a agents de la Cooperació. Consolidar una informació i comunicació constant i fluida, i un rendiment de comptes transparent i permanent. Suport tècnic per a la bona governança. C) Impulsar la coordinació amb la resta d agents de la cooperació. Consolidar el Consell Municipal de Cooperació. Coordinar iniciatives amb altres ajuntaments. Coordinar iniciatives amb entitats supramunicipals. Facilitar la participació d altres agents i d institucions privades. Impulsar i facilitar la participació d organitzacions de base i d associacions de població immigrant del municipi en cooperació al desenvolupament. D) Mantenir el compromís pressupostari municipal en el finançament. Mantenir l 1% - 0,7% dels ingressos propis de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda en funció de les possibilitats econòmiques i pressupostàries de l Ajuntament. Reservar a accions de cooperació directa un percentatge del pressupost municipal destinat a cooperació que podrà variar anualment en funció del projecte. 15

16 7. MODALITATS D ACTUACIÓ Cooperació internacional: Projectes que s ajustin als principis bàsics i a les línies transversals d aquest Pla Director, és a dir, que es dirigeixin a la lluita contra la pobresa, cap a l equitat de gènere, a garantir la participació de la comunitat de destinació, a fer efectius els drets humans i el desenvolupament sostenible. Els projectes hauran d estar acompanyats d una identificació prèvia, defugiran de les accions esporàdiques, s intentaran coordinar amb tots els actors que intervinguin en la zona, inclouran la sensibilització i hauran de ser avaluables. No hi tindran cabuda projectes amb objectius comercials. Sensibilització i educació al desenvolupament: Projectes que es dirigeixin a la població de Santa Perpètua de Mogoda sobre la realitat de la situació dels països empobrits i que promoguin valors i actituds de tolerància i solidaritat, fomentant la participació de les dones i especialment de les dones immigrades. Acció humanitària i ajuda d emergència: Activitats d assistència, socors, protecció i reconstrucció, defensa dels drets humans i denúncia en casos de desastre natural o motivat. 8. INSTRUMENTS D ACTUACIÓ Convocatòria de subvencions a entitats locals Convenis de col laboració amb agents de cooperació Aportacions a altres entitats supramunicipals Iniciatives de codesenvolupament Iniciatives directes de l Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Iniciatives del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional 9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DIRECTOR No podem oblidar que el Pla director és un instrument marc, que ha de servir de referent i guia de l actuació municipal en les polítiques de cooperació al desenvolupament, i ha de ser interpretat i desenvolupat, amb la flexibilitat necessària davant les circumstàncies i les necessitats que puguin sorgir en la seva vigència. És per això que s entén necessari realitzar una Memòria anual en la qual se n revisi i se n avaluï el compliment del mateix. Aquesta Memòria serà presentada davant el Consell Municipal i se li donarà la difusió i publicitat a través dels mitjans habituals amb els que compta l Ajuntament. Es preveu així mateix realitzar una avaluació del Pla director i del seu grau de compliment quan en finalitzi el període de vigència. D aquesta avaluació se n emetrà un informe que es presentarà davant el Consell Municipal i també es farà pública a través dels mitjans habituals de comunicació. 16

17 Llegendes: - Codis CAD: Comitè d ajuda per al desenvolupament de la OCDE - CRS: Sub-codis CAD - IDH: Índex de desenvolupament humà ( NNUU) - ODM: Objectius del mil lenni (NNUU) Documentació annexa: - Codis CAD ( ) - Objectius del Mil lenni. ( ) Documentació de referència: - Pla director de Cooperació al Desenvolupament ACCD Pla director de la Cooperació Espanyola Pla director del Ajuntament de Vitòria Gasteiz Pla director de l Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet Pla director de l Ajuntament de Bilbao