Ordre i cànon a la literatura catalana

Transcripción

1 Ordre i cànon a la literatura catalana Manel Ollé (coordinador) Ramon Pla i Arxé (coordinador) Jaume Subirana (coordinador) Jordi Gàlvez Francesc Josep Gómez Martín Jordi Malé Manel Ollé Enric Sullà PID_

2 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana Jordi Gàlvez Francesc Josep Gómez Martín Jordi Malé Manel Ollé Enric Sullà Segona edició (revisada): setembre 2010 Jordi Gàlvez, Francesc Josep Gómez Martín, Jordi Malé, Manel Ollé, Enric Sullà Tots els drets reservats d'aquesta edició, FUOC, 2010 Av. Tibidabo, 39 43, Barcelona Disseny: Manel Andreu Il lustracions: Arxiu ECSA Realització: Eurecamedia SL ISBN: Dipòsit legal: B Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

3 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana Introducció El curs Ordre i cànon a la literatura catalana complementa l'estudi del fet literari, enfocat a les assignatures pertinents del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Des d'una perspectiva fonamentalment metodològica i crítica, aporta una sèrie de reflexions teòriques i historiogràfiques al voltant dels pressupòsits conceptuals i dels contextos intel lectuals i històrics que han marcat el desenvolupament dels estudis de la literatura catalana com a disciplina. En aquest curs es parteix de la constitució del fet que la història de la literatura i, en un sentit més ampli, els estudis literaris són activitats que empren un utillatge conceptual i metodològic sotmès a discussió i a canvi. El curs pretén de contribuir a evitar que l'estudiant de Llengua i Literatura catalanes pugui arribar a percebre la disciplina com un territori acotat, en el qual es transmeten uns coneixements, unes dades i unes percepcions consolidades que cal assimilar, juntament amb una sèrie de repertoris, d'obres, d'interpretacions, de perioditzacions, de procediments i de mètodes inqüestionats i inqüestionables. Examinarem, doncs, els principis teòrics i els contextos de producció dels textos principals que han definit la tradició historiogràfica de la literatura catalana, examinarem la historicitat i les implicacions de l'ús de determinats marcs conceptuals perioditzadors i ordenadors del procés literari, i reflexionarem sobre les diferents instàncies que intervenen en la transmissió i transformació de la tradició literària. No es tracta, doncs, d'aportar respostes, sinó de plantejar interrogants, i no es tracta de transmetre certeses o dades incontrovertibles, sinó de contagiar el costum de dubtar, de replantejar i de qüestionar radicalment els pressupòsits teòrics i metodològics amb què es treballa. Es tracta, en definitiva, d'un curs que no s'orienta a transmetre coneixements autoritzats, sinó a aportar una sèrie d'incursions analítiques que permetin que l'estudiant desenvolupi una capacitat reflexiva i crítica quant a la disciplina en què s'introdueix. Es tracta, doncs, de fornir els instruments que facin possible una intervenció en la mateixa àrea de coneixement amb perspectiva històrica, amb capacitat de reflexió metodològica, amb consciència del caràcter contingent i subjecte a discussió dels plantejaments i procediments d'estudi, i amb voluntat d'incidència crítica i de replantejament de principis de recerca i interpretació. En la primera unitat, "Aspectes teòrics", d'enric Sullà, s'aporta una discussió introductòria i de caire teòric que articula el marc conceptual necessari per a poder reflexionar al voltant del cànon literari i al voltant de les relacions entre història i literatura en el cas concret de l'estudi de la literatura catalana. En la segona unitat, "Història de les històries de la literatura catalana", de Jordi Malé, es fa un repàs dels pressupòsits, els estils historiogràfics i els contextos

4 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana de producció i de recepció de les obres principals que al llarg d'aquests dos últims segles han provat d'historiar la literatura catalana, i es dedica una atenció especial a aquells textos que tenen una incidència més gran sobre la nostra percepció present de la disciplina. En la tercera unitat, "La periodització del procés literari", de Jordi Gàlvez i Francesc Josep Gómez Martín, el discurs gira al voltant de les implicacions i les discussions que genera l'ús de determinats conceptes perioditzadors i organitzadors del procés literari (medieval, clàssic, Decadència, Barroc, noucentisme, etc.). Finalment, en la quarta unitat, "La invenció de la tradició literària: formació i transformació del cànon", de Manel Ollé, es reflexiona sobre els processos de canonització i sobre la incidència canonitzadora dels diferents elements que intervenen en la comunicació literària.

5 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana Objectius Aquesta assignatura es planteja com una reflexió metodològica i conceptual sobre la disciplina dels estudis literaris catalans. La contemplació de la historiografia literària com una construcció subjecta a condicionants diversos, el qüestionament dels marcs perioditzadors i la reflexió sobre el procés de reformulació de la tradició literària en són l'eix central. En acabar el treball amb aquest curs podreu: 1. Adquirir capacitat de reflexió teòrica i metaliterària. 2. Familiaritzar vos amb les característiques, les metodologies i els estils historiogràfics de les principals històries de la literatura catalana. 3. Adquirir una actitud crítica i reflexiva respecte de la disciplina dels estudis literaris catalans. 4. Ser capaços d'establir models comparatius entre els pressupòsits metodològics de diferents estudis literaris i sistemes canonitzadors. 5. Explicitar els discursos institucionals latents de reescriptura de la tradició literària. 6. Conèixer els diferents formats i corrents del discurs historiogràfic accessible a l'estudiós i estudiar ne la funció i els pressupòsits metodològics. 7. Objectivar mitjançant l'anàlisi historiogràfica els diferents condicionants i discursos que determinen la percepció canviant de la història literària catalana. 8. Ser capaços d'investigar i reflexionar sobre els processos de recepció i de canonització amb què la institució literària ha acollit les trajectòries dels escriptors de la tradició literària. 9. Analitzar críticament la periodització del procés literari com una construcció amb uns pressupòsits teòrics, unes repercussions en la percepció del procés i un procés dialèctic de reformulació. 10. Conèixer i valorar críticament la intervenció de diferents instàncies de la institució literària (editors, professors, crítics, antòlegs, escriptors, traductors, adaptadors...) en els mecanismes de canonització del passat literari.

6 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana Continguts 1 Aspectes teòrics Enric Sullà 1. La literatura i la història 2. La història de la literatura 3. El cànon literari 2 Història de les històries de la literatura catalana Jordi Malé 1. Precedents historiogràfics 2. L'escola històrica: Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Nicolau d'olwer 3. Les grans històries generals de la postguerra: Rubió i Balaguer, Riquer, Comas, Molas 4. Alguns manuals d'història literària a partir dels anys cinquanta 3 La periodització del procés literari Jordi Gàlvez i Francesc Josep Gómez Martín 1. La literatura dels orígens 2. Dels clàssics 3. Decadència i Renaixença 4. Modernisme, noucentisme, avantguardes... 4 La invenció de la tradició literària Manel Ollé 1. Canvi i perduració en la tradició literària 2. La projecció social del cànon 3. Cànon i cànons 4. Perifèries 5. Instàncies de canonització

7 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana Bibliografia Badia, L. (1988). "L'humanisme català: formació i crisi d'un concepte historiogràfic. Sobre l'edat Mitjana, el Renaixement, l'humanisme i la fascinació ideològica de les etiquetes historiogràfiques". A: De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Barcelona: Quaderns Crema. Bordons, G. ; Subirana, J. (ed.) (1999). Literatura catalana contemporània. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya/Proa. Castellanos, J. (1992). "El clos matern dels clàssics". A: Diversos autors. Cicle de teatre clàssic català. Temporada (pàg. 8 11). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Even Zohar, I. (1998). "Factors i dependències en la cultura". Els Marges (62, pàg ). Fuster, J. (1976). Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial. Gibert, M. (2000, primavera estiu). "La complicitat dels clàssics". El pou de lletres (0 15/16 P, pàg ). Guillén, C. (1989). "Sobre los períodos literarios: cambios y contradicciones. Teorías de la historia literaria (pàg ). Madrid: Espasa Calpe. Kermode, F. (1979). "El control institucional de la interpretació". Saber (núm. 6, 1985, pàg. 5 13). Lefevere, A. (1997) Traducción, reescritura y la manipulación del cánon literario. Salamanca: Ediciones Colegio de España. Massot i Muntaner, J. (1996). "La història de la literatura catalana als Països Catalans". A: Escriptors i erudits contemporanis (pàg ). Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. Molas, J. (1981). "Els estudis de literatura: L'Escola històrica". A: Diversos autors. L'aportació de la universitat catalana a la ciència i a la cultura (pàg ). Barcelona: L'Avenç. Molas, J. (1984). "Sobre la periodització en les històries generals de la literatura catalana". A: Symposium in honorem prof. M. de Riquer (pàg ). Barcelona: Universitat de Barcelona / Quaderns Crema. Pont, J.; Sala Valldaura, J.M. (1998). Cànon literari: ordre i subversió. Lleida: Institut d'estudis Ilerdencs. Riquer, M. de; Comas, A.; Molas, J. ( ). Història de la literatura catalana (11 vol.). Barcelona: Ariel. Romero Muñoz, C. (1983, setembre). "Breve historia de las historias de la literatura catalana". Rassegna iberistica (núm. 17, pàg. 3 34).

8 FUOC PID_ Ordre i cànon a la literatura catalana Rossich, A. (1990, tardor). "La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme". Caplletra (núm. 9, pàg ). Rubió i Balaguer, J. ( ). Historia de la literatura catalana (3 vol.) Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. Rubió i Balaguer, J. (1917). "De literatura catalana". La Revista (núm. III, pàg , reproduït a Estudis de literatura catalana. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1992, pàg ). Sullà, E. (ed.) (1998). El cánon literario. Madrid: Arco/Libros.