TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO"

Transcripción

1 TREBALL DE VACANCES ASSIGNATURA: CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

2 Nom... TEMA Ompli la llegenda del mapa i fes un comentari. 2.- La prehistòria; fes una redacció que explique els orígens i la data o esdeveniment que es pren com l acabament de l etapa. 3.- En quines coses es semblen les religions cristianes i islàmiques? 4.- Què vol dir que l Islam és una religió monoteista? 5.- Quina funció té un cadí?

3 6.-Explica amb les teves paraules perquè l islam es va estendre tan ràpidament. 7.- Digues almenys tres aportacions en el camp de les ciències de la cultura islàmica en la Península Ibèrica. 8.- Qui són: Berbers: Mossàrabs: Muladis: 9.- Quines connotacions té el fet d anomenar-se Califa? 10.- Quin nom rep la darrera dinastia islàmica que governà una taifa en la Península Ibèrica.

4 11.- Què és l hègira? 12.- Quina és la funció dels imans? 13.-Escriu almenys tres coses que prohibeix la religió islàmica? 14.- Explica amb les teves paraules perquè la conquesta del la Península Ibèrica fou tan ràpida Quines són les característiques de l economia andalusí? 16.- Quines són les diferències entre un emirat independent i un dependent?

5 TEMA Explica amb les teves paraules en què consisteix la cerimònia del homenatge, i quines conseqüències en té per ambdues participants. 2.-Segons Aldalberó de Laó en quins tres ordres es divideix la societat? 3.- Explica les diferències entre: Reserva senyorial / mansos: Camperols lliures / serfs: 4.- Què és el delme? 5.- Quines són les funcions dels monestirs?

6 6.- Explica les característiques de les construccions romàniques. 7.-Quines funcions tenen l escultura i la pintura? 8.- Ompli els quadres.

7 9.- Explica amb les teves paraules com s articulen les relacions entre els nobles i el rei, i per altra part entre els nobles i els camperols Què era la cúria? 11.- Explica les característiques de la pintura romànica a partir d aquesta imatge.

8 12.-Quines funcions tenen l escultura i la pintura? 13.- Respon i ompli els quadres. Tipus de planta

9 TEMA Explica el desenvolupament de l agricultura, i quina relació té amb la revitalització de les ciutats i l augment demogràfic. 2.- Per què són importants la instal lació de fires i mercats a una localitat? 3.- Quines diferències podem trobar entre viure a una ciutat o al camp en l Edat Mitjana? 4.- Quines son les raons per les quals un rei dóna una Carta Pobla? 5.- Qui són, per què apareixen els burguesos i a que es dediquen? 6.- Què eren els Gremis?

10 7.- Quines tres catàstrofes van desencadenar la crisi del segle XIV? 8.-Ompli els requadres: 9.- Explica les característiques de l escultura gòtica Fes un comentari d aquesta pintura.

11 11.- Explica amb les teves paraules en què consisteix l expansió del món agrari, i les conseqüències que en té. 12.-Relaciona artesans, comerç i desenvolupament de les ciutats i la banca Per què als reis els interessa fer costat amb els burguesos? 14.- Quines relacions s hi establien en les Corts? (representants i joc de poder) 15.- Quins són els efectes que va tindre la crisi del Segle XIV a les ciutats? i al camp? 16.- Quins trets caracteritzen l arquitectura gòtica?

12 17.- Fes un comentari de les característiques de l escultura Explica les característiques de la pintura gòtica. 19.-Com i per què s organitzen i apareixen els gremis Ompli els requadres.

13 TEMA Explica amb les teves paraules la formació i independencia de Castella. 2.- La batalla de Covadonga, explica els dos punts de vista de les cròniques; la musulmana i la cristiana. 3.- Quines són les diferències entre la formació dels regnes orientals i del occidentals? 4.- Quines són les diferències que troben entre les conquestes del Regnes orientals i dels occidentals? 5.- Explica per què en un moment determinat la conquesta cristiana a vegades s atura i altres avança ràpidament? Raona la teva resposta.

14 6.- Explica amb les teves paraules en què consisteix una repoblació comunal? 7.- Per què és tant important el camí de Sant Jaume? 8.- Com s anomena el lloc on viuen els jueus? 9.- Qui són els mossàrabs? 10.- Quina és la funció de l Escola de traductors de Toledo? 11.- Explica amb les teves paraules com es va formar el Regne d Astúries?

15 12.- Explica com es van formar els regnes orientals. 13 Quina importància té Sanç III en la formació del regnes al començament del S XI? 14.- Què són les paries? 15.- Qui són i en què consisteix l arribada dels almoràvits i del almohades? 16.- Què és una carta de repoblament?

16 17.- Explica amb les teves paraules en què consisteix una repoblació lliure? 18.- Realment varen conviure cristians musulmans i jueus? Raona la teva resposta Qui són els moriscos?

17 TEMA A les acaballes del S XV a la Península Ibèrica hi havia cinc regnes; diu de quins regnes es tracta. 2.- Per què és tan important la batalla de la Navas de Tolosa. 3.- Explica amb les teves paraules quins són les diferències entre les repoblacions de Andalucia i de les terres de València. 4.- Què és la Mesta? 5.- Per què diem a la Corona d Aragó hi havia una economia diversificada?

18 6.- A la Corona d Aragó va aparèixer uns burguesia forta que controlava el poder deles ciutats. Sabries explicar per què? 7.- Saps quin productes exportava i importava la Corona d Aragó? 8.- Quines foren les conseqüències de la Peste Negra? 9.- Què és el moviment remença? 10.- Comentari del mapa; Títol

19 11.- Per què diem que la Corona Castellana tenia una organització unitària i la Corona d Aragó no. Raona la teva resposta En què es basava l economia de la Corona de Castella? 13.- Per què Castella la burguesia no va ser important? 14.- Explica el conflicte entre la Biga i la Busca Quins dos estils de gòtic hi ha a la Penísula Ibèrica? 16 Comentari del Mapa; i títol.

20 TEMA Com s anomenen els llocs on vivien els llauradors a l època islàmica? 2..- Diu el nom d almenys tres sistemes d emmagatzemament i / o transport d aigües. 3.- Què és un aljub? 4.- Quins són els tres tractats pels quals es divideixen els territoris a conquerir la Corona de Castella i la Corona d Aragó? 5.- Explica amb les teves paraules com es feien les conquestes, sobre tot la cristiana?

21 6.- Per què diguem que Jaume I generà un regne nou? 7.- Que va succeir amb les terres expropiades al musulmans? 8.- Quin trets socioculturals portaren les persones que vingueren a repoblar les terres valencianes? D on venien? 9.- Per què van aparèixer edificis d estil gòtic civil a la ciutat de València? 10.- Diu el nom de quatre construccions gòtiques de la ciutat de València.

22 11.- Com s anomenen les tres taifes que varen sorgir al territori valencià al llarg del segle XI? 12.- Diu tres dels productes agrícoles que van introduir els musulmans Enumera les tres activitats artesanals principals en època medieval Què és un mecenes? 15.- Qui va recolzar o donar suport la conquesta catalana? 16.- Quins instruments s utilitzen per afavorir la població en indrets concrets?

23 17.- Explica amb les teves paraules les causes per les quals es va afavorir el desenvolupament de l agricultura Per què el port de València es va convertir en un important centre de comerç.

24 TEMA Diu les quatre característiques principals de l Humanisme. 2.- Explica, amb les teves paraules,les causes de la reforma. 3.- Com va lluitar l església contra els protestants.

25 4.- Nom de l obra: Nom de l autor: Explica a partir d aquesta imatge les caracterítiques de l escultura renaixentista. 5.- Explica amb les teves paraules per què la impremta fou un invent tant important. 6.-En què consisteix la reforma Luterana.

26 7.-Per què parlem del Renaixement com de una nova concepció de l art?. 8.- Nom de l obra: Nom de l autor: Explica a partir d aquesta imatge les caracterítiques de la pintura renaixentista.

27 TEMA Diu quins són els factors que provoquen el creixement demogràfic i econòmic al començament de l Edat Moderna. 2.- En què es basava l economia d Aragó? 3.- Explica l expansió territorial en terres peninsulars per part dels Reis Catòlics. 4.- Quins són els nous organismes que crearen els Reis Catòlics per controlar l estat? 5.- Per què diem que la unió dels Reis Catòlics fou només dinàstica? 6.- Com s aconseguí la uniformitat religiosa? 7.- En què es basava l economia Castellana?

28 8.- Què és la primogenitura? 9.- Relaciona les tres fotos amb els seus estils: Herrerià Plateresc Classicista 10.- Explica a partir del quadre les característiques de la seva pintura. Diu l autor i títol de l obra.

29 TEMA Observa aquestes dues piràmides de població. a) Per què creus que hi ha tantes diferències per la base de la piràmide? b) per què creus que hi ha tantes diferències per la part mitjana i superior? c) a quin del dels dos països creus que hi major expectativa de vida? d) quins dels dos països té la població més envellida?, per què? e) A quin dels dos països aniries a viure? Per què?

30 2.- Aquest és un mapa de de. Fes un comentari de la informació que hi ha al mapa. 3.- Per què emigren les persones. 4.- Digues els sectors productius que hi ha i posa un exemple d activitat de cadascun d ells. 5.- Digues algunes de les causes que hi han per a que augmente la taxa d atur actualment.

31 6.- Defineix : Població activa: Pobalció no activa: 7.- Defineix: Emigrant: Immigrant: 8.- Digues algunes de les causes que provoquen l augment de la taxa d atur al nostre país.

32 TEMA Explica amb les teves paraules per què en un moment donat s enderroquen les muralles de les ciutats. 2.- Quin són els trets més característics que es poden observar d un ciutat medieval? 3.- Per què parlem de metròpolis globals; quins són els seus trets característics? 4.- Relaciona, amb una redacció, el creixement urbà al llarg del temps amb la morfologia urbana.

33 5.- Explica amb les teves paraules les característiques d aquest model de ciutat. 6.- Explica amb les teves paraules les característiques d aquest model de ciutat.

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL

INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 5 INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 1. És obligatori presentar aquest dossier per poder aprovar. 2. El dossier, ben fet, significarà el 50% de la qualificació. 3. L examen serà l altre 50% de la qualificació

Más detalles

DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs

DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO 2n ESO A i B La professora de Socials informarà als alumnes dels deures que han de fer, i donarà les instruccions individualitzades

Más detalles

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 6è Medi - UD 12 L edat mitjana i l edad moderna Llagostí L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 1. L edat mitjana a Europa /1 Any 476: caiguda de l Imperi romà Els pobles germànics

Más detalles

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a 1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a mitjan segle XIII: Ara, contesta les preguntes següents: Quines comunitats autònomes actuals corresponen aproximadament

Más detalles

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg. 78 1.- Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? 2.- Què va passar a finals del segle XIV? Pàgs. 80-81 1.- Què era el catarisme? 2.- Què va

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 1 Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 2 1. Distribució de la població mundial. A partir del document, respon: a) Classificació.

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.

Más detalles

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de TASQUES D ESTIU 2017 Ciències Socials 2n Curs d ESO Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de l examen per poder aprovar la matèria. TEMA 1: DEL MÓN ANTIC AL MÓN MEDIEVAL 1. Indica si

Más detalles

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les

Más detalles

CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO

CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO TREBALL D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO Pràctica tema 1 del llibre: L ISLAM I AL-ANDALUS 1. Fixa t en el mapa de la pàg. 19 del teu llibre de text (L Edat Mitjana). Quines grans

Más detalles

QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL

QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL 1. Com es va iniciar la resistència armada als exèrcits islàmics? La batalla de Covadonga, l any 722, va ser la primera victòria dels regnes cristians

Más detalles

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE:

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: CONCEPTES: 1. Defineix els termes següents en relació als temes estudiats: Hègira:... Califa:... Alcorà:... Islam:... Feu:...

Más detalles

RECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis?

RECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis? 1.- Qui eren Ròmul i Rem? RECUPERACIÓ ESTIU ROMA 2.- Qui eren els patricis? 3.- Qui es va enfrontar a les guerres Púniques? Qui va guanyar? Per què es varen enfrontar? 4.- Qui va ser Espàrtac? Què va fer?

Más detalles

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT ESPANYA EN L EDAT MITJANA. REGNE VISIGOT 476-711 CONQUESTA DE GRANADA 1492 INVASIÓ MUSULMANA 711-1492 REGNE VISIGOT Els visigots eren un poble germànic que es va instal lar a la península Ibèrica i va

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

Activitats del dossier:

Activitats del dossier: Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO C,D i E S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Setembre 2016 Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms

Más detalles

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS. 3r d'eso

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS. 3r d'eso DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 3r d'eso Nom i Cognoms: Curs: 1 Indica el nom de les formes del relleu numerades al dibuix: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 2 Fixa't en el mapa i contesta

Más detalles

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 1 Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 2 1. Defineix els següents conceptes: a. Atmosfera b. Clima

Más detalles

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval

Más detalles

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder

Más detalles

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS INTRODUCCIÓ L'any 711 els musulmans arriben a Espanya. Van cridar Al- Andalus a la zona de la Península Ibèrica sota el seu control. Durant el domini musulmà les ciutats de Al-Andalus van viure una època

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització

Más detalles

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

DE LA CIUTAT MEDIEVAL A LA MODERNA. ELS EIXAMPLES. Músics ambulants a Barcelona. [ ] Autor: Josep Gaspar i Serra Referència: ANC1-23-N-334

DE LA CIUTAT MEDIEVAL A LA MODERNA. ELS EIXAMPLES. Músics ambulants a Barcelona. [ ] Autor: Josep Gaspar i Serra Referència: ANC1-23-N-334 DE LA CIUTAT MEDIEVAL A LA MODERNA. ELS EIXAMPLES. Músics ambulants a Barcelona. [1925 1930] Autor: Josep Gaspar i Serra Referència: ANC1-23-N-334 Nom alumne/a: Grup / Matèria: Data: 1. INTRODUCCIÓ A L'ACTIVITAT

Más detalles

Activitats del dossier:

Activitats del dossier: Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO Setembre 2018 S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms de l

Más detalles

VISITA UN HOTEL COL LEGI : HOTEL: DATA VISITA: NOM I LLINATGES:

VISITA UN HOTEL COL LEGI : HOTEL: DATA VISITA: NOM I LLINATGES: VISITA UN HOTEL COL LEGI : NOM I LLINATGES: HOTEL: Adaptació dels manuals originals realitzats pels los autors: Francesc Barbón Sureda, Maria Orpi Mayol, Paco Galiana Costa i Antònia Tur DATA VISITA: Abans

Más detalles

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS. 2n d ESO CURS

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS. 2n d ESO CURS ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES SOCIALS 2n d ESO CURS 2016-17 TEMA 1. LA POBLACIÓ: DISTRIBUCIÓ, DINÀMICA I ESTRUCTURA 1.1. Els habitants de la Terra es distribueixen de forma desigual sobre el territori.

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

2n ESO CIÈNCIES SOCIALS

2n ESO CIÈNCIES SOCIALS DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS 2n ESO CIÈNCIES SOCIALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE 2n d ESO SETEMBRE 2016 Has de fer un dossier (enquadernat, amb portada, índex i numeració de pàgines ) amb les preguntes

Más detalles

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. Tema 7 La prehistòria 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. 2. Quin nom rep el primer avantpassat de l ésser humà? 3. Quin

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( ) DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE (2016-201) S ha de fer un dossier a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs, avaluació

Más detalles

Tema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS.

Tema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS. www.demonologia.com 1. ISLAM I MAHOMA. o Origen ISLAM s. VII a Aràbia. o Protagonistes: Al là déu en àrab. Mahoma profeta d Al là per aparició de l Arcàngel Sant Gabriel. Nascut a La Meca. o Mahoma no

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO Setembre 2017 S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms de l

Más detalles

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 1 Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament. 2 Completa aquestes frases sobre les àrees de la

Más detalles

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època

Más detalles

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: FITXA 1: Els elements del relleu A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: Depressió Vall Muntanya Altiplà A.2. RESPON A LES PREGUNTES SEGÜENTS: Com s anomena la localitat

Más detalles

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud 1.- Què són les coordenades geogràfiques? 2.- Defineix : paral lel: meridià: hemisferi: equador: meridià de Greenwich: 3.- Pàg. 25 (exercici

Más detalles

2 ESO Geografia i Història

2 ESO Geografia i Història 2 ESO Geografia i Història El regne germànic: els visigots a Hispània Setembre 2016 El regne germànic: els visigots a Hispània 2 ESO Geografia i Història Setembre 2016 1 / 17 Alta edat mitjana Grans invacions

Más detalles

Guió per fer la sol licitud de Pràcticum:

Guió per fer la sol licitud de Pràcticum: Guió per fer la sol licitud de Pràcticum: 1. Selecciona en quina situació (1, 2 o 3) es troba la teva sol licitud, d acord amb la Guia del Pràcticum. 2. Omple el formulari segons la situació que hagis

Más detalles

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè

Más detalles

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens

Más detalles

Comprensió lectora Quadern de preguntes

Comprensió lectora Quadern de preguntes Comprensió lectora Quadern de preguntes TEMPS: 45 minuts Material Abans de contestar les preguntes següents llegeix el text Postal des de la platja del Quadern de lectures Postal des de la platja Qui escriu

Más detalles

Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg )

Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg ) Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic

Más detalles

Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n

Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n IES Juníper Serra. Departament de Ciències Socials. 1 Geografia i història Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n Ha de realitzar la prova escrita. Ha de realitzar el dossier d activitats Per poder recuperar

Más detalles

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia

Más detalles

DEPARTAMENT DE SOCIALS IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CURS 2014/2015

DEPARTAMENT DE SOCIALS IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER CURS 2014/2015 L'EDAT MITJANA Per recuperar l assignatura, heu de treballar de manera completa i detallada les activitats proposades a continuació. Requereixen temps, dedicació i concentració, i per tant, les heu d anar

Más detalles

L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc

L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES

Más detalles

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric.

Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Tipus d Activitat: Comentari de Mapa Històric. Curs: 1º ESO. Continguts Currículum: La Hispania Romana, LA CONQUESTA DE HISPANIA. INTRODUCCIÓ. Un dels trets més significatius de la civilització romana

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Ciències socials SOLUCIONS PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Ciències socials Solucions Convocatòria ordinària.

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l

Más detalles

DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO

DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO DOSSIER DE CIÈNCIES SOCIALS 2n D ESO ACTIVITATS ESTIU Nom: Cognoms: Curs: ACTIVITATS QUE S HAURAN DE LLIURAR EL MATEIX DIA DE L EXAMEN. Fer les activitats al dossier. 1.- On va surgir l Islam? TEMA 1:

Más detalles

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys. ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys. I no tots els països van començar en el mateix moment a recollir-les.

Más detalles

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?

Más detalles

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte Les primeres civilitzacions L escriptura Una societat complexa Desenvolupament d una cosmogonia pròpia (religió) Divisió de la societat en classes

Más detalles

INS GALILEO GALILEI SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA ACTIVITATS D ESTIU

INS GALILEO GALILEI SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA ACTIVITATS D ESTIU INS GALILEO GALILEI SEMINARI DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA ACTIVITATS D ESTIU NOM I COGNOM 4t E.S.O. GRUP CURS 2015-2016 Tema 1. El segle XVIII. La crisi de l Antic Règim 1. Característiques de l agricultura

Más detalles

Exercicis. Segles XVIII XIX - XX

Exercicis. Segles XVIII XIX - XX Exercicis Segles XVIII XIX - XX Carmen 12/02/2015 1.- Goya: - Context històric de la seva obra - Explica les diferents etapes de la seva obra: temes, aspectes tècnics... 2.- Realitza un quadre comparatiu

Más detalles

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU 1r ESO Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista... La revolució industrial (1750-1850) 1.- Introducció: la revolució industial, un aspecte més de l època de les revolucions 1750-1850 ÈPOCA DE Transformacions 1- Polítiques i socials Revolucions liberals

Más detalles

EMILI PUJOL Qüestionari sobre l exposició (model 2)

EMILI PUJOL Qüestionari sobre l exposició (model 2) EMILI PUJOL Qüestionari sobre l exposició (model 2) Nom i cognoms:... En grups de 2 o 3 persones, llegiu atentament els 10 plafons de la mostra sobre el músic Emili Pujol, i contesteu el qüestionari següent:

Más detalles

Codi assignatura Assignatura Trimestre Crèdits Assignatures de formació bàsica

Codi assignatura Assignatura Trimestre Crèdits Assignatures de formació bàsica Grau en Humanitats Pla d estudis 598 (BOE 85 del 9 d'abril del 2013, resolució del 18 de març de 2013) D aplicació pels estudiants que inicien estudis a partir del curs 2015-2016 Càrrega lectiva 240 crèdits

Más detalles

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

Introducció als nombres enters

Introducció als nombres enters Introducció als nombres enters Mesures de temps La unitat bàsica de temps és el segon. La majoria de les cultures del nostre planeta utilitzen unitats de mesura del temps que tenen en compte aquests tres

Más detalles

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent:

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1 Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1453 476 inici divisió alta edat mitjana / baixa edat mitjana fi nal cap a l any 1000 revolució feudal Edat mitjana Esdeveniment

Más detalles

Grau en Humanitats. Pla d estudis 397 D aplicació pels estudiants que van iniciar estudis fins al curs Càrrega lectiva.

Grau en Humanitats. Pla d estudis 397 D aplicació pels estudiants que van iniciar estudis fins al curs Càrrega lectiva. Grau en Humanitats Pla d estudis 397 D aplicació pels estudiants que van iniciar estudis fins al curs 2014-15 Càrrega lectiva 240 crèdits ECTS Matèries de formació bàsica: 60 crèdits ECTS Matèries obligatòries:

Más detalles

Deures d estiu de 2n D ESO

Deures d estiu de 2n D ESO DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Deures d estiu de 2n D ESO Professora: Mercè Briones RECORDEU Heu de respondre CORRECTAMENT a TOTES les qüestions del dossier Us el podeu imprimir i contestar les preguntes

Más detalles

DOSSIER RECUPERACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA CURS:1r ESO CURS: 2010/2011

DOSSIER RECUPERACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA CURS:1r ESO CURS: 2010/2011 DOSSIER RECUPERACIÓ EDUCACIÓ FÍSICA CURS:1r ESO CURS: 2010/2011 NOM:... GRUP: U.D.1 - L ESCALFAMENT: 1. Definició de l escalfament. Omple els espais buits amb la paraula adequada: Conjunt d... que fem...

Más detalles

ACTIVITATS D ESTIU CURS

ACTIVITATS D ESTIU CURS Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Marianao ACTIVITATS D ESTIU 4tESO CURS 2016-2017 NORMES GENERALS - Caldrà presentar aquest dossier: Complet Amb bona lletra Sense faltes d ortografia

Más detalles

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

Teresa Gregori Ricardo Alcántara PROPOSTA DIDÀCTICA Elaborada per Teresa Gregori Ricardo Alcántara Fils i tisores Il lustracions de Rebeca Luciani Ricardo Alcántara Fils i tisores FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR: IL LUSTRACIONS:

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

La diversitat religiosa a Catalunya. 6 de març de 2017

La diversitat religiosa a Catalunya. 6 de març de 2017 La diversitat religiosa a Catalunya 6 de març de 2017 Identitat religiosa Es considera una persona amb creences religioses? 0,2% Sí No No ho sap 44,7% 55,1% Base: 1.600 2 Nivell de coneixement sobre la

Más detalles

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?... NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Geografia Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades. Oferta de places hoteleres per municipis (2006)

Más detalles

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius

Más detalles

PROJECTE PROFESSIONAL

PROJECTE PROFESSIONAL CONSTRUEIX EL TEU PROJECTE PROFESSIONAL. DOSSIER DE PROJECTE PROFESSIONAL EL PROJECTE PROFESSIONAL RECORDA ELS ELEMENTS DEL PROJECTE RPOFESSIONAL Què vull? Interessos i motivacions Alternatives d objectiu/s

Más detalles

U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S

U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S Tecnologia 2n ESO 2018-2019 UD5 TRANFORMACIÓ DE LES MATÈRIES PRIMERES - 1 - U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S Q U A D E R N D E C L A S S E 2018-2019 NOM I COGNOMS:

Más detalles

1-DIVISIÓ COMARCAL. Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià

1-DIVISIÓ COMARCAL. Recursos educatius de les Terres de Lleida Comarca del Segrià 1-DIVISIÓ COMARCAL 2 1-DIVISIÓ COMARCAL Els municipis 3 Catalunya situació i orientació!dins el mapa d Espanya fes dues línies perpendiculars que es creuin en el punt just on hi ha la capital Madrid. Posa

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna. Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA Després de llegir els apunts sobre la resistència realitza les següents activitats: 1. Explica la diferència entre la resistència aeròbica

Más detalles

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

Visita un Hotel CENTRE: NOM I LLINATGES: HOTEL: DATA VISITA:

Visita un Hotel CENTRE: NOM I LLINATGES: HOTEL: DATA VISITA: Visita un Hotel CENTRE: NOM I LLINATGES: HOTEL: DATA VISITA: Adaptació dels manuals originals realitzats pels los autors: Francesc Barbón Sureda, Maria Orpi Mayol, Paco Galiana Costa i Antònia Tur Balaguer

Más detalles