SUMARI. 1. SALUTACIÓ PRESIDENT PATRONAT p ACTIVITAT p QUALITAT p UNITAT D ATENCIÓ AL CIUTADÀ p NOTÍCIES p.

Transcripción

1

2 2

3 SUMARI 1. SALUTACIÓ PRESIDENT PATRONAT p ÒRGANS DE GESTIÓ p MISSIÓ, VISIÓ I VALORS p ÀREA D INFLUÈNCIA p CARTERA DE SERVEIS p ACTIVITAT p MEMÒRIA CIENTÍFICA p QUALITAT p RECURSOS HUMANS p UNITAT D ATENCIÓ AL CIUTADÀ p NOTÍCIES p

4 4

5 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DEL PATRONAT Un any més, la Fundació Salut Empordà presenta la seva memòria de gestió, un document de resum i balanç de la feina duta a terme i de reconeixement als prop de 800 professionals que l han fet possible. De l any que queda enrere en destaquen especialment dues circumstàncies. D una banda, l entrada en funcionament de l Edifici Est de l Hospital, una obra de gran impacte per a la institució i que ha permès potenciar la qualitat i el confort dels serveis tant pels pacients que els utilitzen com pels professionals que hi treballen. Serveis assistencials com Urgències, Nefrologia Hemodiàlisi i Hospital de Dia han doblat la seva superfície, millorat la seva qualitat i confortabilitat. Igualment, serveis de suport com Laboratori, Farmàcia i Magatzem han guanyat en funcionalitat i eficiència. Després de l obertura del nou edifici ha començat la reforma dels espais alliberats a l Edifici Central. Una intervenció que es basa en la remodelació i ampliació del bloc quirúrgic, la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés i les àrees de formació continuada, docència i recerca. Està previst que les obres s acabin a finals del El segon aspecte que ha marcat el desenvolupament de l exercici és la greu crisi econòmica i financera que ens toca viure, i en especial els efectes negatius provocats en el finançament dels concerts sanitaris del Servei Català de la Salut, circumstància que ha fet inevitable una dura política d ajustos i de reducció de les despeses de la Fundació. Enmig d aquesta situació excepcional que viu el sector, l entitat ha hagut d extremar les mesures de gestió. La recerca de sinèrgies i l establiment d aliances configuren la línia estratègica a potenciar per assolir la màxima eficiència. El compromís dels professionals ha estat un element cabdal durant tot el 2010 i alhora constitueix la base de la nostra confiança en el futur per assolir el repte de garantir la sostenibilitat dels serveis que prestem sense comprometre la qualitat i la seguretat dels mateixos. Tot i això, de l exercici del 2010 en destaca, també, la millora en l ús de les noves tecnologies, amb la incorporació de tots els centres gestionats per la Fundació Salut Empordà a la Història Clínica Compartida de Catalunya. Aquesta inclusió permet que qualsevol facultatiu pugui consultar al moment els antecedents dels seus pacients per assistències rebudes en altres institucions i a la inversa. En aquest període de temps que repassem també s han fomentat polítiques de tipus social, com l elaboració del Pla d Igualtat d Oportunitats, una mostra del compromís de la Fundació amb l establiment i desenvolupament d iniciatives d igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes. Per totes aquestes raons, no vull cloure aquestes paraules de presentació de la Memòria, sense reiterar la gratitud del Patronat i la meva pròpia al compromís de tots i cadascun dels treballadors i directius en pro de la Fundació i de la qualitat del servei sanitari i sociosanitari a l Alt Empordà. Santi Vila Vicente President de la Fundació Salut Empordà i alcalde de Figueres 5

6 6

7 7

8 8

9 JUNTA DE PATRONAT Sr. Santi Vila Vicente, alcalde president de la FSE Sra. Consol Cantenys Arbolí, vicepresidenta Sr. Pere Casellas Borrell, secretari Vocals: Sr. Ramon Boixadós Malé Dra. M. Antònia Bonany Pagès Sr. Pere Cabrafiga Cristina Sr. Joan Company Agustí Mn. Jesús Franco Escribano Sra. Pilar Heras Trias Sr. Marià Lorca Bard Sra. Sílvia Oliveras Casadellà Sr. Pere Padrosa Pierre Mn. Josep Taberner Vilar Sr. Jaume Torrent Echevarria EQUIP DIRECTIU Dra. Margarita Bou i Vendrell Directora gerent Dr. Pere Plaja i Román Director Assistencial Dr. Jordi Roca Comas Director d Atenció Primària Dr. Arcadi Boixadera Camps Director d Atenció Sociosanitària Sra. Francesca Abulí Picart Directora d Infermeria Dr. Miquel Sala Gómez Director de l Àrea Mèdica Dr. Jesús Marimon Giménez Director de l Àrea Quirúrgica Sra. M. Àngels Ortega Paradeda Directora de Recursos Humans Sr. Ramon Puig Rich Director Econòmic i Financer Dr. Joan Carles Forment Cots Director Sistemes d Informació i Avaluació Sr. Jordi Massons Solano Director d Enginyeria Sr. Josep Esteve Mateo Pla Director d Informàtica 9

10 10

11 11

12 12

13 Missió Prestar serveis d atenció integral, en l àmbit de la salut i de la dependència, orientats a les necessitats de la població de l Alt Empordà. Visió Ser una institució prestigiosa, de referència a la comarca de l Alt Empordà i reconeguda en el sistema de salut. Valors Qualitat: professionalitat, ètica professional, eficàcia, competència, confidencialitat, innovació i millora. Equitat: amb els usuaris, el personal i les persones. Respecte: entre companys, amb els usuaris, a la intimitat, a les creences i els valors (humanisme). Compromís: implicació, vocació de servei i tracte. Sostenibilitat: amb el medi ambient i els recursos 13

14 14

15 15

16 16

17 1. ÀREA D INFLUÈNCIA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ IDESCAT RCA IDESCAT RCA ABS de Bàscara ABS de l Escala ABS de Figueres ABS de la Jonquera ABS de Llançà ABS de Peralada ABS de Roses ABS de Vilafant TOTAL POBLACIÓ DE LES ABS SEGONS L IDESCAT 2.1 ABS de Bàscara Bàscara Garrigàs Garrigoles Palau de Santa Eulàlia Pontós Sant Miquel de Fluvià Sant Mori Saus, Camallera Vilademuls Vilaür Vilopriu TOTAL ABS de l Escala Albons Armentera, l' Bellcaire d'empordà Escala, l' Sant Pere Pescador Torroella de Fluvià Ventalló Viladamat

18 Vilamacolum TOTAL ABS de Figueres El Far d Empordà Figueres Fortià Riumors Vila-sacra TOTAL ABS de la Jonquera Agullana Biure d'empordà Boadella i les Escaules Cantallops Capmany Darnius Garrigoles Jonquera, la Maçanet de Cabrenys Pont de Molins Vajol, la TOTAL ABS de Llançà Colera Llançà Port de la Selva Portbou Selva de Mar, la TOTAL ABS de Peralada Cabanes Espolla Garriguella Masarach

19 Mollet de Peralada Pedret i Marzà Peralada Rabós Sant Climent Secebes Vilabertran Vilajuïga Vilamaniscle TOTAL ABS de Roses Cadaqués Castelló d'empúries Palau-saverdera Pau Roses TOTAL ABS de Vilafant Albanyà Avinyonet de Puigventós Borrassà Cabanelles Cistella Lladó Llers Navata Ordis Sant Llorenç de la Muga Santa Llogaia d'àlguema Siurana Terrades Vilafant Vilamalla Vilanant TOTAL

20 20

21 21

22 22

23 1. CATÀLEG D ESPECIALITATS FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ Anàlisis Clíniques Anatomia Patològica Anestesiologia, Reanimació i Clínica del Dolor Aparell Digestiu Cardiologia Cirurgia General i Digestiva Cirurgia Oral i Odontologia Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Cirurgia Vascular Dermatologia Endocrinologia Farmàcia Hospitalària Geriatria Hematologia Medicina de l Esport Medicina Familiar i Comunitària Medicina Interna Nefrologia Neurofisiologia Neurologia Obstetrícia i Ginecologia Odontologia Oftalmologia Oncologia Otorinolaringologia Pediatria i especialitats Pneumologia Podologia Psicologia Clínica Radiodiagnòstic Rehabilitació Reumatologia Urologia 23

24 2. HOSPITAL DE FIGUERES 2.1. Atenció hospitalària Àrea mèdica Aparell Digestiu Cardiologia Clínica del Dolor Dermatologia Endocrinologia Hematologia Medicina Interna Nefrologia Neurologia Oncologia Pneumologia Àrea de cirurgia i especialitats quirúrgiques Cirurgia General i Digestiva Cirurgia Oral i Odontologia Cirurgia Vascular Oftalmologia Otorinolaringologia Urologia Àrea músculoesquelètica Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Rehabilitació Reumatologia Àrea maternoinfantil Obstetrícia i Ginecologia Pediatria Totes les especialitats quirúrgiques desenvolupen l atenció en la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés, a més de l hospitalització convencional Atenció ambulatòria Hospital de Dia Mèdic: Aparell Digestiu Cardiologia Endocrinologia Hematologia Oncologia Pneumologia Nefrologia Neurologia 24

25 Altres: Pediatria Reumatologia Urologia Clínica del Dolor Visites ambulatòries Anestesiologia: Clínica del Dolor Visites preoperatòries Aparell Digestiu Cardiologia: Insuficiència Cardíaca Arítmies Cirurgia General i Digestiva: Patologia endocrina Aparell digestiu Fetge i annexes Cirurgia Oral i Odontologia Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Ortopèdia Infantil Patologia de l esquena Patologia de la mà Patologia del genoll Patologia del peu Cirurgia Vascular: Cirurgia venosa Cirurgia vascular IRC Dermatologia Endocrinologia: Diabetologia Patologia de Tiroides i Paratiroides Altres endocrinopaties Hematologia: Seguiment control tractament amb dicumanirics Medicina de l esport Medicina Laboral i preventiva: Revisions laborals Revisions de salut Medicina interna: Malalties infeccioses Atenció i seguiment a la tuberculosi Nefrologia: Hipertensió Seguiment Transplantaments Educació IRC Neurologia: Demències 25

26 Esclerosi múltiple Ictus Obstetrícia i Ginecologia: Unitat de patologia mamària Unitat de reproducció Unitat d obstetrícia de risc Programa d atenció sexual i reproductiva: Planificació familiar Educació materna Hora Jove Menopausa Control postpart Oftalmologia: Optometria Entrenaments visuals Oncologia Otorinolaringologia Pediatria: Al lèrgies Digestiu i nutrició Endocrinologia Nefrologia Neurologia Pneumologia Pneumologia: Unitat de la son Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica Podologia Psicologia Clínica: Atenció oncològica Atenció infant i adolescent Rehabilitació: Unitat d esquena Respiratòria Incontinència Logopèdia Reumatologia: Osteoporosi Urologia: Andrologia Unitat d Incontinència Urinària Diàlisi Hemodiàlisi Diàlisi peritoneal Diàlisi domiciliària 26

27 3. PROVES COMPLEMENTÀRIES 3.1. Aparell Digestiu: Biòpsies hepàtiques Gastroscòpies Colonoscòpies 3.2. Cardiologia: Ecocardiogrames Electrocardiogrames Holter cardíac Proves d esforç Taula basculant Til test Ecocardiogrames d esforç 3.3. Cirurgia general i digestiva: Rectoscòpies 3.4. Cirurgia vascular: Ecografies vasculars 3.5. Hematologia: Biòpsies esternals Autotransfusions 3.6. Nefrologia: Holter de pressió arterial 3.7. Neurofisiologia: Electroencefalogrames Electromiogrames Polisomnografies 3.8. Neurologia: Ecografies 3.9. Obstetrícia i Ginecologia: Amniocentesi Biòpsies corials Ecografies Foniculocentesi Histeroscòpies Registres obstètrics Oftalmologia: Angiografies Biometries Campimetries Graduacions Làser Otorinolaringologia: Audiometries Impedanciometries Rinomanometries 27

28 3.12. Pediatria: Ecografies Otoemissions Proves d al lèrgia Test d exercici i suor Pneumologia: Broncoscòpies Biòpsies Espirometries Proves funcionals respiratòries Test de la marxa Test de metacolina Radiodiagnòstic: Ecografies Mamografies. Programa de cribratge de mama Escàner TAC Ortopantomografies Ressonàncies magnètiques Radiologia simple i contrastada Rehabilitació: Test de la marxa Reumatologia: Capil laroscòpies Ecografies Urologia: Ecografies Fluxometries Urodinamies 4. SERVEIS CENTRALS ASSISTENCIALS 4.1. Anàlisis Clíniques: Microbiologia Bioquímica Dipòsit de sang Hematologia Immunologia 4.2. Anatomia Patològica: Biòpsies Citologies Necròpsies 4.3. Anestesiologia i Reanimació 4.4. Farmàcia: Programa d atenció a les drogodependències 4.5. Rehabilitació: Fisioteràpia Logopèdia Teràpia ocupacional 28

29 4.6. Urgències: Triatge Banals Box d atenció de cirurgia menor Boxos d atenció especialitzada Àrea d observació Boxos de reanimació 5. CENTRE SOCIOSANITARI BERNAT JAUME 5.1. Convalescència 5.2. Subaguts 5.3. Llarga Estada 5.4. Psicogeriatria 5.5. Cures Pal liatives 5.6. PADES 5.7. Hospital de dia 5.8. UFISS (Unitat Funcional Interdisciplinària Sociosanitària) 6. AREA BÀSICA B DE SALUT DE L ESCALA 6.1. Medicina Familiar i Comunitària 6.2. Atenció continuada 24 hores 6.3. Pediatria 6.4. Programa d Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva 7. ALTRES LÍNIES L DE SUPORT 7.1. Centre autoritzat per a l extracció de còrnies, i transplantament de còrnies Àrea de treball social 7.3. Àrea de mediació cultural 7.4. Unitat d Atenció al Ciutadà 7.5. Servei religiós 7.6. Punt d Informació 29

30 30

31 31

32 32

33 SUMARI 1. HOSPITAL DE FIGUERES 1.1 DADES GLOBALS Hospitalització Hospital de Dia Consultes Externes Proves de laboratori Activitat quirúrgica GRD més freqüents GRD mèdics més freqüents GRD quirúrgics més freqüents 1.2 DADES PER SERVEIS Servei d Anàlisis Clíniques Servei d Anatomia Patològica Servei d Anestesiologia i Reanimació Servei de Cirurgia General Servei de Diagnòstic per la Imatge Servei de Ginecologia i Obstetrícia Servei de Medicina Interna i Especialitats Dades globals Dades per especialitats Especialitat de medicina interna Especialitat de cardiologia Especialitat de dermatologia Especialitat de digestiu Especialitat d endocrinologia 33

34 Especialitat d hematologia Especialitat de neurologia Especialitat d oncologia Especialitat de pneumologia Servei de Nefrologia i Diàlisi Servei d Oftalmologia Servei d Otorinolaringologia Servei de Pediatria Servei de Rehabilitació Servei de Traumatologia Dades globals Dades per especialitats Especialitat reumatologia Especialitat de traumatologia Servei d Urologia Servei d Urgències 2 CENTRE SOCIOSANITARI BERNAT JAUME 3 ABS DE L ESCALA 34

35 1. HOSPITAL DE FIGUERES 1.1. Dades generals Hospitalització Total Altes totals Altes convencionals Altes CMA Estades totals a l alta Ingressos des d'urgències Pressió d Urgències 50,43% Èxitus 231 Percentatge èxitus/altes 2,07% Remissió a altres centres 218 Percentatge remissions/altes 1,96% Procediments per alta 2,36 Diagnòstics per alta 3,71 Pes dels GRD 1, Hospital de Dia Nombre d altes total Nombre d altes H.D. mèdic Nombre d altes H.D. Urgències Pes relatiu mig H.D. 1, Pes relatiu mig H.D. mèdic 1, Pes relatiu mig H.D. Urgències 0, Consultes Externes Total Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 1,84 Proves complementàries realitzades

36 Total no presentades Percentatge no presentades 17,35% Proves de laboratori Total Peticions Determinacions Activitat quirúrgica Total Intervencions urgents Intervencions urgents immediates Intervencions urgents diferides 778 Intervencions urgents hospitalitzades 808 Intervencions programades Intervencions programades amb hospitalització Intervencions programades amb CMA Intervencions totals Intervencions menors ambulatòries Reintervencions 20 Percentatge reintervencions 0,33% Èxitus 4 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 4 Índex de mortalitat 0, GRD més freqüents GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 373 Part vaginal sense diagnòstics de complicació 670 6,01% 2,41 0, Procediment quirúrgic cristal lí amb o sense vitrectomia 541 Pneumònia i altres infeccions respiratòries excepte bronquitis/asma amb complicació major 613 5,50% 0,02 0, ,38% 8,02 2, Lligadura i esquinçament de venes 284 2,55% 0,05 0, Part vaginal amb diagnòstics de complicació 243 2,18% 2,88 0, Insuficiència cardíaca congestiva i aritmia 235 2,11% 9,63 3,

37 amb complicació major 162 Procediment quirúrgic hèrnia inguinal/femoral >17a. sense complicacions 222 Procediment quirúrgic genoll sense complicacions 203 1,82% 0,59 0, ,79% 0,56 1, Cesària sense complicacions 183 1,64% 3,69 0, Substitució articulació major excepte maluc i reimplantació membre inferior excloent complicacions 170 1,53% 6,06 3, Alliberament canal carpià 165 1,48% 0,01 0, Bronquitis i asma >17a. amb complicació major 494 Colecistectomia laparoscòpica sense exploració colèdoc sense complicacions 162 1,45% 6,90 1, ,26% 2,07 0, Insuficiència cardíaca i xoc 138 1,24% 7,49 1, Reemplaçament maluc excepte per complicacions 136 1,22% 8,14 3, GRD mèdics més freqüents GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 373 Part vaginal sense diagnòstics de complicació ,29% 2,41 0, Pneumònia i altres infeccions respiratòries excepte bronquitis/asma amb complicació major ,11% 8,02 2, Part vaginal amb diagnòstics de complicació 243 4,09% 2,88 0, Insuficiència cardíaca congestiva i aritmia amb complicació major 588 Bronquitis i asma >17a. amb complicació major 235 3,96% 9,63 3, ,73% 6,90 1, Insuficiència cardíaca i xoc 138 2,33% 7,49 1, Ictus amb infart 112 1,89% 6,42 1, Signes i símptomes sense complicacions 94 1,58% 0,31 0, Nounat diagnòstic normal pes >2499g sense procediment quirúrgic significatiu 320 Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. amb complicacions 92 1,55% 2,61 0, ,55% 5,33 1, Problemes mèdics d'esquena 83 1,40% 6,14 0,

38 324 Càlcul urinari sense complicacions 79 1,33% 1,84 0, Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. sense complicacions 79 1,33% 3,73 0, Altres factors que influeixen estat de salut 77 1,30% 0,05 0, Trastorn hepatobiliar/pàncrees amb complicació major 68 1,15% 10,82 3, GRD quirúrgics més freqüents GRD Nombre de Percentatge Estada mitjana Pes relatiu mitjà casos de casos 039 Procediment quirúrgic cristal lí amb o sense vitrectomia ,77% 0,02 0, Lligadura i esquinçament de venes 284 5,45% 0,05 0, Procediment quirúrgic hèrnia inguinal/femoral >17a. sense complicacions 222 Procediment quirúrgic genoll sense complicacions 203 3,90% 0,59 0, ,82% 0,56 1, Cesària sense complicacions 183 3,51% 3,69 0, Substitució articulació major excepte maluc i reimplantació membre inferior excloent complicacions 170 3,26% 6,06 3, Alliberament canal carpià 165 3,17% 0,01 0, Colecistectomia laparoscòpica sense exploració colèdoc sense complicacions 867 Excisió local i extracció de dispositius excepte maluc/fèmur sense complicacions 160 Procediment quirúrgic hèrnia excepte inguinal/femoral >17a. sense complicacions 818 Reemplaçament maluc excepte per complicacions 158 Procediment quirúrgic anal i d'estoma sense complicacions 381 Avortament amb dilatació curetatge o histerotomia 140 2,69% 2,07 0, ,61% 0,87 1, ,61% 1,23 0, ,61% 8,14 3, ,55% 0,34 0, ,52% 0,69 0, Procediment quirúrgic peu 122 2,34% 0,57 1, Procediment quirúrgic úter/annexos sense neoplàsia maligna sense complicacions 121 2,32% 2,12 1,

39 1.2 Dades per serveis Servei d Anàlisis Clíniques Peticions Determinacions Servei d Anatomia Patològica Biòpsies Citologies Necròpsies Servei d Anestesiologia i Reanimació Consultes Externes Anestèsia Primeres visites Visites successives 885 Total consultes ateses Índex de reiteració 0,17 Proves complementàries realitzades 746 Total visites no presentades 589 Percentatge visites no presentades 8,70% Proves radiològiques sol licitades Anestèsia Radiologia convencional 584 Ecografies 4 Mamografies 1 Ortopantomografies 1 TAC 24 Ressonàncies 25 39

40 Proves de laboratori sol licitades Anestèsia Peticions Determinacions Servei de Cirurgia General Hospitalització Cirurgia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 926 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 5,64 Ingressos des d Urgències 769 Pressió d Urgències 39,21% Èxitus 12 Percentatge èxitus/altes 0,61% Remissió a d altres centres 54 Percentatge remissions/altes 2,75% Procediments per alta 1,71 Diagnòstics per alta 2,95 Pes dels GRD 1,1854 Consultes Externes Cirurgia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 1,74 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 16,64% 40

41 Activitat quirúrgica q Cirurgia Intervencions urgents Intervencions urgents immediates Intervencions urgents diferides 67 Intervencions urgents hospitalitzades 208 Intervencions programades Intervencions programades amb hospitalització Intervencions programades amb CMA Intervencions menors ambulatòries 794 Intervencions totals Reintervencions 5 Percentatge reintervencions 0,3 Èxitus 2 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 2 Índex de mortalitat 0,12 Activitat a Urgències Cirurgia Urgències Urgències/dia 3 Ingressos d urgències 769 Percentatge d ingressos d urgències 67,75% Èxitus 2 Trasllats 68 Retorns 96 Percentatge retorns 8,46% Proves radiològiques sol licitades Cirurgia Radiologia convencional 807 Ecografies 449 Mamografies 19 Ortopantomografies 232 TAC 604 Ressonàncies

42 Proves de laboratori sol licitades Cirurgia Peticions Determinacions GRD més freqüents del Servei de Cirurgia GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 119 Lligadura i esquinçament de venes ,48% 0,05 0, Procediment quirúrgic hèrnia inguinal/femoral >17a. sense complicacions 494 Colecistectomia laparoscòpica sense exploració colèdoc sense complicacions 160 Procediment quirúrgic hèrnia excepte inguinal/femoral >17a. sense complicacions 158 Procediment quirúrgic anal i d'estoma sense complicacions ,35% 0,59 0, ,14% 2,07 0, ,94% 1,23 0, ,78% 0,34 0, Procediment quirúrgic perianal i pilonidal 67 3,42% 0,04 0, Trastorns pàncrees excepte neoplasia maligna 55 2,80% 5,29 0, Trastorns tracte biliar amb complicacions 46 2,35% 7,02 1, Apendicectomia laparoscòpica 46 2,35% 2,83 0, Trastorns tracte biliar sense complicacions 44 2,24% 5,64 0, Apendicectomia sense diagnòstic principal complicat sense complicacions 149 Procediment quirúrgic major intestí prim/gros sense complicacions 44 2,24% 2,75 0, ,84% 8,92 1, Procediment quirúrgic tiroides 28 1,43% 2,82 0, Esofagitis/gastroenteritis/miscel lània de diagnòstics digestius >17a. sense complicacions 161 Procediment quirúrgic hèrnia inguinal/femoral >17a amb complicacions 25 1,27% 4,36 0, ,17% 1,22 1, Servei de Diagnòstic per la Imatge Radiologia convencional Ecografies Mamografies Ortopantomografies

43 TAC Ressonàncies Servei de Ginecologia i Obstetrícia Hospitalització Ginecologia Obstetrícia Altes totals Altes convencionals Altes CMA Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització sense CMA 3,43 2,78 Ingressos des d'urgències Pressió d Urgències 13,75% 79,01% Èxitus 0 0 Percentatge èxitus/altes 0,00% 0,00% Remissió a altres centres 1 9 Percentatge remissions/altes 0,20% 0,67% Procediments per alta 1,66 2,80 Diagnòstics per alta 2,06 2,68 Pes dels GRD 1,0037 0,6694 Consultes Externes Ginecologia Obstetrícia Llevadores Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Index de reiteració 1,92 3,05 0,93 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 13,49% 13,45% 29,18% 43

44 Activitat quirúrgica Ginecologia/ Obstetrícia Intervencions urgents Intervencions urgents immediates Intervencions urgents diferides 138 Intervencions urgents hospitalitzades 245 Intervencions programades Intervencions programades amb hospitalització Intervencions programades amb CMA 118 Intervencions totals 70 Reintervencions 6 Percentatge reintervencions 0,7 Èxitus 0 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 0 Índex de mortalitat 0 Activitat a Urgències Ginecologia Llevadores Total Urgències Urgències/dia Urgències ingressades Percentatge d urgències ingressades 24,53% 47,99% 3,73% Èxitus Trasllats Retorns Percentatge de retorns 6,45% 7,27% 4,48% Proves radiològiques sol licitades Ginecologia/ Obstetrícia Radiologia convencional 806 Ecografies Mamografies Mamografies (cribatge)

45 - Mamografies (complementàries de cribatge) 565 Total mamografies Ortopantomografies 4 TAC 119 Ressonàncies 111 Proves de laboratori sol licitades Ginecologia Obstetrícia Llevadores Peticions Determinacions GRD més freqüents de Ginecologia GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 359 Procediment quirúrgic úter/annexos sense neoplàsia maligna sense complicacions 369 Trastorns mestruals/altres trastorns aparell reproductor femení 260 Mastectomia subtotal per neoplasia maligna sense complicacions ,77% 2,12 1, ,22% 0,52 0, ,64% 2,07 1, Lligadura tubàrica amb endoscòpia 38 7,47% 0,05 0, Laparoscòpia o interrupció tubàrica incisional 32 6,29% 2,47 1, Mastectomia total per neoplàsia maligna sense complicacions 381 Avortament amb dilatació, curetatge o histerotomia 30 5,89% 4,17 1, ,30% 0,63 0, Procediment quirúrgic coll uterí/vagina/vulva 26 5,11% 0,81 0, Dilatació i curetatge/conitzacio sense neoplàsia maligna 358 Procediment quirúrgic úter/annexos sense neoplàsia maligna amb complicacions 356 Procediment quirúrgic reconstrucció aparell reproductor femení 17 3,34% 0,71 0, ,96% 3,80 1, ,77% 2,78 0, Biòpsia/excisió local mama sense malignitat 8 1,57% 1,00 0, Infeccions de l aparell reproductor femení 7 1,38% 2,43 0, Mastectomia subtotal per neoplàsia maligna amb complicacions 270 Altres procediments pell/teixit subcutani/mama sense complicacions 6 1,18% 3,33 1, ,18% 1,83 0,

46 GRD més freqüents d Obstetrícia GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 373 Part vaginal sense diagnòstics de complicació ,15% 2,41 0, Part vaginal amb diagnòstics de complicació ,92% 2,88 0, Cesària sense complicacions ,72% 3,69 0, Avortament amb dilatació, curetatge o histerotomia 104 7,80% 0,71 0, Cesària amb complicacions 33 2,47% 3,73 1, Altres diagnòstics avantpart sense procediment quirúrgic 20 1,50% 2,25 0, Amenaça d'avortament 19 1,42% 2,37 0, Cesària alt risc sense complicacions 17 1,27% 4,06 1, Embaràs ectòpic 13 0,97% 1,77 1, Avortament sense dilatació/curetatge 12 0,90% 1,17 0, Altres diagnòstics avantpart amb procediment quirúrgic 7 0,52% 1,86 0, Cesària alt risc amb complicacions 7 0,52% 4,43 1, Part vaginal amb esterilització i/o dilatació/curetatge 376 Diagnòstic postpart/postavortament sense procediment quirúrgic 377 Diagnòstic postpart/postavortament amb procediment quirúrgic 5 0,37% 2,60 0, ,22% 3,33 0, ,15% 2,50 1, Servei de Medicina Interna i Especialitats Dades globals Hospitalització Medicina Altes totals Altes convencionals Altes CMA 28 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 7,54 Altes procedents d'urgències 2370 Pressió d Urgències 88,63% Èxitus

47 Percentatge èxitus/altes 7,59% Remissió a altres centres 103 Percentatge remissions/altes 3,85% Procediments per alta 3,53 Diagnòstics per alta 6,13 Pes dels GRD 2,0351 Consultes Externes Medicina Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Index de reiteració 2,82 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 19,78% Activitat a Urgències Medicina Urgències Urgències/dia 18 Ingressos d urgències Percentatge d ingressos d urgències 35,92 Èxitus 38 Trasllats 230 Retorns 280 Percentatge retorns 4,28% Proves radiològiques sol licitades Medicina Radiologia convencional Ecografies Mamografies 186 Ortopantografies 156 TAC Ressonàncies

48 Proves laboratori sol licitades Medicina Peticions Determinacions GRD més freqüents del Servei de Medicina GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 541 Pneumònia i altres infeccions respiratòries excepte bronquitis/asma amb complicació major 544 Isuficiència cardíaca congestiva i arítmia amb complicacions major 588 Bronquitis i asma >17a. amb complicacions major ,69% 8,09 2, ,64% 9,69 3, ,06% 6,90 1, Insuficiència cardíaca i xoc 127 4,75% 7,52 1, Ictus amb infart 112 4,19% 6,42 1, Infeccions i inflamacions respiratòries excepte pneumònia amb complicació major 557 Trastorn hepatobiliar/pàncrees amb complicació major 62 2,32% 9,76 3, ,87% 11,66 3, Angor pectoris 42 1,57% 6,10 0, Alteracions del sistema nerviós excepte AIT/convulsions/cefalea amb complicació major 320 Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. amb complicacions 42 1,57% 10,57 4, ,42% 5,82 1, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, MPOC 35 1,31% 7,03 1, Trastorn circulatori excepte IAM amb cateterització cardíaca amb diagnòstic complex 139 Arítmies cardíaques/trastorns de la conducció sense complicació 089 Pneumònia simple/pleuritis >17a. amb complicacions 34 1,27% 6,24 1, ,20% 5,03 0, ,16% 5,48 1, Septicèmia amb complicació major 29 1,08% 9,03 3,

49 Dades per especialitats Especialitat E de medicina interna Hospitalització Medicina Interna Altes totals Altes convencionals Altes CMA 3 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 8,12 Ingressos des d'urgències Pressió d Urgències 94,34% Èxitus 175 Percentatge èxitus/altes 10,64% Remissió a altres centres 61 Percentatge remissions/altes 3,71% Procediments per alta 3,76 Diagnòstics per alta 6,71 Pes dels GRD 2,1747 Consultes Externes Medicina Interna Primeres visites 912 Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 3,29 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 28,23% Proves radiològiques sol licitades Medicina Interna Radiologia convencional Ecografies 654 Mamografies

50 Ortopantomografies 154 TAC 917 Ressonàncies 114 Proves de laboratori sol licitades Medicina Interna Peticions Determinacions GRD més freqüents del Servei de Medicina M Interna GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 541 Pneumònia i altres infeccions respiratòries ,84% 8,28 2,3431 excepte bronquitis/asma amb complicació major 544 Isuficiència cardíaca congestiva i arítmia amb ,80% 10,27 3,4195 complicacions major 588 Bronquitis i asma >17a. amb complicacions 123 7,48% 7,15 1,4866 major 127 Insuficiència cardíaca i xoc 71 4,32% 7,54 1, Infeccions i inflamacions respiratòries excepte pneumònia amb complicació major 49 2,98% 9,59 3, Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. amb 37 2,25% 5,84 1,0524 complicacions 557 Trastorn hepatobiliar/pàncrees amb 33 2,01% 11,15 3,7678 complicació major 584 Septicèmia amb complicació major 29 1,76% 9,03 3, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, MPOC 28 1,70% 7,32 1, Trastorns ronyó i tracte urinari excepte insuficiència renal amb complicació major 089 Pneumònia simple/pleuritis >17a. amb complicacions 566 Trastorns endocrins de nutrició/metabolisme excepte trastorns de la ingesta o fibrosi quística amb complicació major 551Esofagitis/gastroenteritis/úlcera no complicada amb complicació major 28 1,70% 9,11 1, ,58% 5,54 1, ,58% 8,58 2, ,09% 6,89 1, Neoplàsies respiratòries 18 1,09% 7,50 1, Trastorns sèrie roja >17a. 15 0,91% 5,33 1,

51 Especialitat de cardiologia Hospitalització Cardiologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 0 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 6,11 Ingressos des d Urgències 255 Pressió d Urgències 75,22% Èxitus 6 Percentatge èxitus/altes 1,77% Remissió a altres centres 30 Percentatge remissions/altes 8,85% Procediments per alta 2,96 Diagnòstics per alta 5,53 Pes dels GRD 1,4522 Consultes Externes Cardiologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 4,07 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 14,62% Proves radiològiques sol licitades Cardiologia Radiologia convencional 248 Ecografies 22 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 51

52 TAC 51 Ressonàncies 1 Proves de laboratori sol licitades Cardiologia Peticions Determinacions GRD més freqüents de l especialitat de cardiologia GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu de casos mitjana mitjà 127 Insuficiència cardíaca i xoc 56 16,52% 7,50 1, Angor pectoris 39 11,50% 6,23 0, Insuficiència cardíaca congestiva i arítmia amb complicació major 124 Trastorns circulatoris ecxepte IAM amb cateterització cardíaca amb diagnòstic complex 125 Trastorns circulatoris excepte IAM amb cateterització cardíaca sense diagnòstic complex 139 Arítmies cardíaques/trastorns de la conducció sense complicació 34 10,03% 6,79 3, ,44% 6,50 1, ,67% 5,08 0, ,60% 3,63 0, Dolor toràcic 16 4,72% 5,69 0, Trastorns circulatoris amb IAM sense complicació cardiovascular alta viu 138 Arítmies cardíaques/trastorns de la conducció amb complicació 145 Altres diagnòstics circulatoris sense complicacions 135 Trastorns cardíacs congènits/valvulars >17a. amb complicacions 14 4,13% 2,71 1, ,83% 5,23 1, ,24% 6,82 0, ,65% 7,22 1, Aterosclerosi sense complicacions 9 2,65% 6,11 0, Trastorn circulatori excepte IAM/endocarditis/ICC/arítmies amb complicació major 8 2,36% 11,50 2, Aterosclerosi amb complicacions 6 1,77% 3,83 1, Trastorns circulatoris amb IAM amb complicació cardiovascular alta viu 6 1,77% 7,67 2,

53 Especialitat de dermatologia Consultes Externes Dermatologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Index de reiteració 1,41 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 18,37% Proves radiològiques sol licitades Dermatologia Radiologia convencional 67 Ecografies 21 Mamografies 1 Ortopantomografies 1 TAC 29 Ressonàncies 3 Proves laboratori sol licitades Dermatologia Peticions 813 Determinacions Especialitat de digestiu Hospitalització Digestiu Altes totals 69 - Altes convencionals 69 - Altes CMA 0 Estades totals a l'alta 576 Estada mitjana hospitalització 9,14 Ingressos des d'urgències 60 53

54 Pressió d Urgències 86,96% Èxitus 1 Percentatge èxitus/altes 1,45% Remissió a altres centres 2 Percentatge remissions/altes 2,90% Procediments per alta 3,94 Diagnòstics per alta 6,49 Pes dels GRD 2,0697 Consultes Externes Digestiu Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 3,23 Proves complementàries realitzades Total no presentades 924 Percentatge no presentades 16,37% Proves radiològiques sol licitades Digestiu Radiologia convencional 374 Ecografies 553 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 TAC 159 Ressonàncies 68 Proves laboratori sol licitades Digestiu Peticions Determinacions

55 GRD més freqüents de l especialitat de digestiu GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu de e casos mitjana mitjà 557 Trastorn hepatobiliar/pàncrees amb complicació major 205 Trastorn del fetge excepte neoplàsia maligna/cirrosi/ hepatitis alcohòlica amb complicacions 174 Hemorràgia gastrointestinal amb complicacions 175 Hemorràgia gastrointestinal sense complicacions 16 25,81% 13,19 3, ,29% 8,57 1, ,29% 3,29 1, ,29% 4,57 0, Cirrosi i hepatitis alcohòlica 4 6,45% 6,75 1, Úlcera pèptica complicada 3 4,84% 3,67 1, Malaltia inflamatòria intestinal 2 3,23% 3,50 1, Trastorns digestius excloent esofagitis/gastroenteritis/úlcera no complicada amb complicació major 173 Neoplàsia maligna digestiva sense complicacions 172 Neoplàsia maligna digestiva amb complicacions 814 Gastroenteritis no bacteriana i dolor abdominal >17a. sense complicacions 813 Gastroenteritis no bacteriana i dolor abdominal >17a. amb complicacions 203 Neoplàsia maligna del sistema hepatobiliar/pàncrees 183 Esofagitis/gastroenteritis/miscel lània trastorns digestius 577 Trastorns mieloproliferatius i neoplàsies mal diferenciades amb complicació major 2 3,23% 10,00 3, ,23% 5,50 1, ,61% 7,00 2, ,61% 2,00 0, ,61% 3,00 0, ,61% 16,00 1, ,61% 16,00 0, ,61% 18,00 4,

56 Especialitat d endocrinologia Consultes Externes Endocrinologia Primeres visites 437 Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 4,81 Proves complementàries realitzades 0 Total no presentades 616 Percentatge no presentades 19,52% Proves radiològiques sol licitades Endocrinologia Radiologia convencional 12 Ecografies 60 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 TAC 6 Ressonàncies 8 Proves de laboratori sol licitades Endocrinologia Peticions 384 Determinacions Especialitat d hematologia Consultes Externes Hematologia Primeres visites 868 Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 1,93 Proves complementàries realizades 4 Total no presentades Percentatge no presentades 39,04% 56

57 Proves radiològiques sol licitades Hematologia Radiologia convencional 5 Ecografies 0 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 TAC 0 Ressonàncies 1 Proves de laboratori sol licitades Hematologia Peticions 748 Determinacions Especialitat de neurologia Hospitalització Neurologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 0 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 6,72 Ingressos des d'urgències 241 Pressió d Urgències 86,07% Èxitus 15 Percentatge èxitus/altes 5,36% Remissió a altres centres 8 Percentatge remissions/altes 2,86% Procediments per alta 3,72 Diagnòstics per alta 5,05 Pes dels GRD 1,8887 Consultes Externes Neurologia Primeres visites Visites successives

58 Total consultes ateses Índex de reiteració 1,99 Proves complementàries realitzades 291 Total no presentades 694 Percentatge no presentades 12,82% Proves radiològiques sol licitades Neurologia Radiologia convencional 106 Ecografies 35 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 TAC 388 Ressonàncies 618 Proves de laboratori sol licitades Neurologia Peticions 916 Determinacions GRD més freqüents de l especialitat de neurologia GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 014 Ictus amb infart ,86% 6,63 1, Alteracions del sistema nerviós excepte AIT/convulsions/cefalea amb complicació major 29 10,36% 9,86 4, Hemorràgia intracranial 22 7,86% 7,00 2, Isquèmia transitòria 16 5,71% 3,75 0, Trastorns degeneratius sistema nerviós 14 5,00% 5,21 1, Convulsions >17a sense complicacions 7 2,50% 2,71 0, Cefalea >17a 6 2,14% 5,83 0, Neoplàsies sistema nerviós sense complicacions 6 2,14% 3,67 1, Alteracions de l equilibri 6 2,14% 3,50 0, Altres trastorns sistema nerviós sense complicacions 5 1,79% 5,40 0, Esclerosi múltiple i atàxia cerebel losa 5 1,79% 7,80 1,

59 142 Síncope i col lapse sense complicacions 4 1,43% 2,75 0, AIT/convulsions/cefalea amb complicació major 767 Estupor i coma trauma coma <1h >17a sense complicacions 4 1,43% 3,50 2, ,43% 8,75 0, Convulsions >17a amb complicacions 4 1,43% 9,25 1, ,86% 6,63 1, Especialitat d oncologiad Consultes Externes Oncologia Primeres visites 165 Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 9,21 Proves complementàries realitzades 1 Total no presentades 208 Percentatge no presentades 10,99% Proves radiològiques sol licitades Oncologia Radiologia convencional 35 Ecografies 56 Mamografies 78 Ortopantomografies 0 TAC 213 Ressonàncies 33 Proves de laboratori sol licitades Oncologia Peticions Determinacions

60 Especialitat E de pneumologia Hospitalització Pneumologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 1 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 7,16 Ingressos des d Urgències 270 Pressió d Urgències 89,40% Èxitus 6 Percentatge èxitus/altes 1,99% Remissió altres centres 3 Percentatge remissions/altes 0,99% Procediments per alta 3,07 Diagnòstics per alta 5,05 Pes dels GRD 2,1637 Consultes Externes Pneumologia Primeres visites 750 Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 4,94 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 19,70% Proves radiològiques sol licitades Pneumologia Radiologia convencional 552 Ecografies 47 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 TAC 431 Ressonàncies 5 60

61 Proves de laboratori sol licitades Pneumologia Peticions Determinacions GRD més freqüents de l especialitat de pneumologia GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu mitjà de casos mitjana 541 Pneumònia i altres infeccions respiratòries excepte bronquitis, asma amb complicació major 588 Bronquitis i asma >17a. amb complicació major 540 Infeccions i inflamacions respiratòries excepte pneumònia amb complicació major ,60% 7,51 2, ,58% 6,08 1, ,97% 11,17 3, Bronquitis i asma >17a. sense complicació 10 3,31% 4,20 0, Neoplàsies respiratòries 9 2,98% 6,11 1, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica 7 2,32% 5,86 1, Tuberculosi amb complicacions 5 1,66% 13,60 3, Pneumònia simple/pleuritis > 17 a. amb complicacions 5 1,66% 5,20 1, Tuberculosi sense complicacions 4 1,32% 5,75 2, Insuficiència cardíaca congestiva i arítmia amb complicació major 090 Pneumònia simple/pleuritis >17a. sense complicacions 093 Malaltia intersticial pulmonar sense complicacions 3 0,99% 5,33 3, ,99% 5,33 0, ,99% 6,67 1, Embassament pleural amb complicacions 2 0,66% 6,00 1, Signes/símptomes respiratoris amb complicacions amb complicacions 2 0,66% 2,00 0, Embolisme pulmonar 1 0,33% 15,00 1,

62 1.2.8 Servei S de Nefrologia i Diàlisi Hospitalització Nefrologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 52 Estades totals a l alta Estada mitjana hospitalització 6,25 Altes procedents d'urgències 193 Pressió d Urgències 67,72% Èxitus 13 Percentatge èxitus/altes 4,56% Remissió a altres centres 1 Percentatge remissions/altes 0,35% Procediments per alta 3,29 Diagnòstics per alta 5,68 Pes dels GRD 1,7893 Consultes Externes Nefrologia Primeres visites 343 Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 5,39 Proves complementàries realitzades 274 Total no presentades 354 Percentatge no presentades 13,91% Activitat Urgències Nefrologia Urgències 216 Urgències/dia 1 Urgències ingressades 184 Percentatge d urgències ingressades 85,19% Èxitus 1 62

63 Trasllats 2 Retorns 8 Percentatge de retorns 3,70% Proves radiològiques sol licitades Nefrologia Radiologia convencional 191 Ecografies 337 Mamografies 0 Ortopantomografies 1 TAC 57 Ressonàncies 10 Proves de laboratori sol licitades Nefrologia Peticions Determinacions Diàlisi Nombre total d hemodiàlisis Nombre total d hemodiàlisis pacients residents Nombre total hemodiàlisis pacients desplaçats 707 Sessions de diàlisi peritoneal GRD més freqüents del Servei de Nefrologia GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu de casos mitjana mitjà 315 Altres procediments ronyó i tracte urinari 320 Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. amb complicacions 321 Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. sense complicacions 53 18,60% 0,92 2, ,49% 5,45 1, ,44% 3,20 0, Insuficiència renal 32 11,23% 6,63 1, Insuficiència renal amb complicació major 12 4,21% 13,42 3,

64 127 Insuficiència cardíaca i xoc 10 3,51% 6,70 1, Trastorns ronyó i tracte urinari excepte insuficiència renal amb complicació major 331 Altres diagnòstics ronyó i tracte urinari >17a. amb complicació 10 3,51% 7,00 1, ,40% 4,25 1, Septicèmia amb complicació major 4 1,40% 13,50 3, Miscel lània de trastorns nutricionals/metabòlics amb complicacions 544 Insuficiència cardíaca congestiva i arítmia amb complicació major 901 Septicèmia sense ventilació mecànica + 96 h > 17 a. 088 Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica, MPOC 297 Miscel lània de trastorns nutricionals/metabòlics sense complicacions 332 Altres diagnòstics ronyó i tracte urinari >17a. amb complicació 4 1,40% 4,25 1, ,40% 6,00 3, ,40% 5,00 1, ,05% 9,00 1, ,05% 2,33 0, ,05% 2,00 0, Servei S d Oftalmologia Hospitalització Oftalmologia Altes totals Altes convencionals 7 - Altes CMA 771 Estades totals a l'alta 789 Estada mitjana hospitalització sense CMA 2,00 Altes procedents d'urgències 3 Pressió d Urgències 0,39% Èxitus 0 Percentatge èxitus/altes 0,00% Remissió a altres centres 0 Percentatge remissions/altes 0,00% Procediments per alta 1,82 Diagnòstics per alta 2,85 Pes dels GRD 0,

65 Consultes Externes Oftalmologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 1,00 Proves complementàries Total no presentades Percentatge no presentades 13,66% Activitat quirúrgica Oftalmologia Intervencions urgents 28 - Intervencions urgents immediates 7 - Intervencions urgents diferides 21 Intervencions urgents hospitalitzades 22 Intervencions programades Intervencions programades amb 4 hospitalització - Intervencions programades amb CMA 735 Intervencions menors ambulatòries 141 Total intervencions 908 Reintervencions 1 Percentatge reintervencions 0,13 Èxitus 0 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 0 Índex de mortalitat 0 Activitat a Urgències Oftalmologia Urgències 201 Urgències/dia 1 Urgències ingressades 3 Percentatge d urgències ingressades 1,49% Èxitus 0 Trasllats 12 65

66 Retorns 14 Percentatge de retorns 6,97% Proves radiològiques sol licitades Oftalmologia Radiologia convencional 100 Ecografies 53 Ortopantomografies 1 TAC 14 Ressonàncies 7 Proves de laboratori sol licitades Oftalmologia Peticions 332 Determinacions GRD més freqüents del Servei d Oftalmologia GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu de casos mitjana mitjà 039 Procediment quirúrgic cristal lí amb o ,79% 0,02 0,9172 sense vitrectomia 040 Procediment quirúrgic extraocular 79 10,15% 0,03 0,8182 excepte òrbita >17a. 036 Procediment quirúrgic de retina 50 6,43% 0,06 1, Procediment quirúrgic intraocular 19 2,44% 0,05 1,0737 excepte retina/iris/cristal lí 041 Procediment quirúrgic extraocular 8 1,03% 0,00 0,7055 excepte òrbita 0-17a. 047 Altres trastorns d'ull >17a. sense 5 0,64% 0,60 0,7398 complicacions 037 Procediment quirúrgic d òrbita 2 0,26% 0,00 1, Infecció aguda major d ull 1 0,13% 6,00 0, Procediment quirúrgic primari d iris 1 0,13% 0,00 0,

67 Servei d Otorinolaringologia Hospitalització Otorinolaringologia Altes totals Altes convencionals 40 - Altes CMA 179 Estades totals a l'alta 263 Estada mitjana hospitalització 2,05 Altes procedents d'urgències 2 Pressió d Urgències 0,91% Èxitus 0 Percentatge èxitus/altes 0,00% Remissió a altres centres 0 Percentatge remissions/altes 0,00% Procediments per alta 1,26 Diagnòstics per alta 1,89 Pes dels GRD 0,7218 Consultes Externes Otorinolaringologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 2,36 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 19,12% Activitat quirúrgica Otorinolaringologia Intervencions urgents 1 - Intervencions urgents immediates 0 - Intervencions urgents diferides 1 Intervencions urgents hospitalitzades 0 Intervencions programades

68 - Intervencions programades amb 81 hospitalització - Intervencions programades amb CMA 133 Intervencions menors ambulatòries 1 Intervencions totals 216 Reintervencions 0 Percentatge reintervencions 0 Èxitus 0 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 0 Índex de mortalitat 0 Activitat a Urgències Otorinolaringologia Urgències 70 Urgències/dia 0 Urgències ingressades 2 Percentatge d urgències ingressades 2,86% Èxitus 0 Trasllats 3 Retorns 2 Percentatge de retorns 2,86% Proves radiològiques sol licitades Otorinolaringologia Radiologia convencional 79 Ecografies 57 Mamografies 0 Ortopantomografies 3 TAC 180 Ressonàncies 70 Proves de laboratori sol licitades Otorinolaringologia Peticions 94 Determinacions

69 GRD més freqüents del Servei d Otor Otorinolaringologia GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu de casos mitjana mitjà 055 Procediment quirúrgic miscel lània orella/nas/boca/coll 062 Miringotomia amb inserció de tub 0-17a. 060 Amigdalec/adenoidectomia només 0-17a 073 Altres diagnòstics orella/nas/boca/coll >17a. 061 Miringotomia amb inserció de tub >17a. 040 Procediment quirúrgix extraocular excepte òrbita >17a. 053 Procediment quirúrgic sinus i mastoides >17a ,11% 0,80 0, ,63% 0,19 0, ,70% 1,57 0, ,87% 0,12 0, ,48% 0,00 0, ,48% 0,25 0, ,20% 1,29 0, Sialoadenectomia 5 2,28% 2,20 1, Altres diagnòstics del sistema musculosquelètic/teixit connectiu 284 Trastorns menors pell sense complicacions 070 Otitis mitjana amb infecció respiratòria vies altes 0-17a. 4 1,83% 0,50 0, ,83% 0,25 0, ,37% 0,00 0, Neoplàsia maligna orella/nas/boca/coll 3 1,37% 0,33 1, Procediment quirúrgic cavitat oral sense complicacions 185 Trastorns dentals/bucals excepte extracció/restauració >17a. 051 Procediment quirúrgic glàndula salival excepte sialoadenectomia 3 1,37% 0,00 0, ,37% 0,00 0, ,46% 0,00 0, Servei de Pediatria Hospitalització Pediatria Altes totals Altes convencionals Altes CMA 1 69

70 Estades totals a l alta Estada mitjana hospitalització 3,19 Altes procedents d'urgències 392 Pressió d Urgències 66,78% Èxitus 0 Percentatge èxitus/altes 0,00% Remissió a altres centres 30 Percentatge remissions/altes 5,11% Procediments per alta 3,29 Diagnòstics per alta 2,31 Pes dels GRD 0,8442 Consultes Externes Pediatria Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 1,73 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 21,21% Activitat a Urgències Pediatria Urgències Urgències/dia 8 Urgències ingressades 569 Percentatge d urgències ingressades 19,65% Èxitus 0 Trasllats 37 Retorns 108 Percentatge de retorns 3,73% Proves radiològiques sol licitades Pediatria Radiologia convencional 649 Ecografies 41 70

71 Mamografies 0 Ortopantomografies 27 TAC 50 Ressonàncies 30 Proves de laboratori sol licitades Pediatria Peticions Determinacions GRD més freqüents del Servei de Pediatria GRD Nombre de Percentatge Estada Pes relatiu casos de casos mitjana mitjà 629 Nounat diagòstic normal pes >2499g sense procediment quirúrgic significatiu 774 Bronquitis i asma 0-17a. amb complicacions 422 Malaltia vírica/febre origen desconegut 0-17a. 775 Bronquitis i asma 0-17a. sense complicació 92 15,67% 2,61 0, ,71% 2,58 0, ,33% 2,84 0, ,30% 2,43 0, Infeccions ronyó i tracte urinari 0-17a. 28 4,77% 3,43 0, Gastroenteritis no bacteriana i dolor abdominal 0-17a. sense complicació 628 Nounat pes >2499g sense procediment quirúrgic significatiu amb problema menor 070 Otitis mitjana amb infecció respiratòria vies altes 0-17a. 630 Nounat pes >2499g sense procediment quirúrgic significatiu amb altres problemes 773 Pneumònia simple i pleuritis 0-17a. sense complicació 769 Convulsions i cefalea 0-17a. sense complicacions 621 Nounat pes g sense procediment quirúrgic significatiu amb 25 4,26% 2,08 0, ,09% 3,33 0, ,09% 2,79 0, ,07% 2,83 0, ,07% 2,94 0, ,90% 3,06 0, ,73% 4,63 1,

72 altres problemes 620 Nounat diagnòstic normal pes g sense procediment quirúrgic significatiu 589 Bronquitis i asma 0-17a. amb complicació major 627 Nounat pes >2499g sense procediment quirúrgic significatiu amb problema major 13 2,21% 3,38 0, ,21% 2,00 1, ,04% 3,92 0, Servei de Rehabilitació Consultes Externes Rehabilitació Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 1,33 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 18,18% Proves radiològiques sol licitades Rehabilitació Radiologia convencional 454 Ecografies 26 Mamografies 1 Ortopantomografies 0 TAC 34 Ressonàncies 175 Proves de laboratori sol licitades Rehabilitació Peticions 67 Determinacions

73 Servei de Traumatologia Dades globals Hospitalització Traumatologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 834 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 17,6 Ingressos des d'urgències 640 Pressió d Urgències 85,47 Èxitus 2 Percentatge èxitus/altes 2,22 Remissió a altres centres 17 Percentatge remissions/altes 2,22 Procediments per alta 7,55 Diagnòstics per alta 4,61 Pes dels GRD 2,9369 Consultes Externes Traumatologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 4,99 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 25,24 Activitat quirúrgica Traumatologia Intervencions urgents Intervencions urgents immediates Intervencions urgents diferides

74 Intervencions urgents hospitalitzades 325 Intervencions programades Intervencions programades amb 557 hospitalització - Intervencions programades amb CMA 617 Intervencions menors ambulatòries Intervencions totals Reintervencions 8 Percentatge reintervencions 0,43 Èxitus 2 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 2 Índex de mortalitat 0,11 Activitat a Urgències Traumatologia Urgències Urgències/dia 10 Urgències ingressades 622 Percentatge d urgències ingressades 17,03% Èxitus 0 Trasllats 63 Retorns 124 Percentatge de retorns 3,39% Proves radiològiques sol licitades Traumatologia Radiologia convencional Ecografies 97 Mamografies 5 Ortopantomografies 2 TAC 643 Ressonàncies Proves de laboratori sol licitades Traumatologia Peticions Determinacions

75 GRD més freqüents ents del Servei de Traumatologia GRD Nombre de Percentatge Estada Pes relatiu casos de casos mitjana mitjà 222 Procediment quirúrgic genoll sense complicacions 209 Substitució articulacio major excepte maluc i reimplantació del membre inferior excepte complicacions ,02% 0,48 1, ,60% 6,06 3, Alliberament canal carpià 165 8,35% 0,01 0, Excisió local i extracció de dispositiu excepte maluc/fèmur sense complicacions 818 Reemplaçament maluc excepte per complicacions 136 6,88% 0,87 1, ,83% 8,12 3, Procediment quirúrgic peu 122 6,17% 0,57 1, Procediment mà o canell, excepte procediment quirúrgic major articulació sense complicacions 219 Procediment quirúrgic extremitat inferior/húmer excepte maluc/fèmur/peu >17 sense complicacions 224 Procediment quirúrgic espatlla/colze/avantbraç excepte articulació major sense complicacions 211 Procediment quirúrgic maluc/fèmur excepte articulació major >17 sense complicacions 105 5,31% 0,51 0, ,11% 4,41 1, ,76% 1,90 0, ,95% 8,59 2, Problemes mèdics d'esquena 67 3,39% 5,04 0, Procediment quirúrgic maluc/fèmur excepte articulació major >17 amb complicacions 227 Procediments quirúrgics teixits tous sense complicacions 58 2,94% 9,98 3, ,92% 0,82 1, Fractures de maluc i pelvis 35 1,77% 5,00 1, Revisió/substitució de maluc per complicacions 32 1,62% 11,53 4,

76 Dades per especialitats Especialitat de reumatologia Hospitalització Reumatologia Altes totals 46 - Altes convencionals 46 - Altes CMA 0 Estades totals a l alta 522 Estada mitjana hospitalització 11,35 Ingressos des d Urgències 25 Pressió d Urgències 54,35% Èxitus 1 Percentatge èxitus/altes 2,17% Remissió a altres centres 1 Percentatge remissions/altes 2,17% Procediments per alta 2,98 Diagnòstics per alta 4,19 Pes dels GRD 1,1858 Consultes Externes Reumatologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 2,42 Proves complementàries realitzades Total no presentades Percentatge no presentades 13,74% Proves radiològiques Reumatologia Radiologia convencional Ecografies 14 Mamografies 1 76

77 Ortopantomografies 0 TAC 101 Ressonàncies 190 Proves laboratori Reumatologia Peticions Determinacions GRDs més freqüents de l especialitat de reumatologia r GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu mitjà de casos mitjana 243 Problemes mèdics d'esquena 10 21,74% 12,70 0, Malalties òssies/artropaties específiques sense complicacions 239 Fractures patològiques i neoplàsies malignes musculoesquelètiques i del teixit connectiu 241 Trastorns teixit connectiu sense complicacions 244 Malalties òssies/artropaties específiques amb complicacions 8 17,39% 9,50 0, ,52% 16,00 2, ,52% 8,33 0, ,35% 3,50 1, Artropaties no específiques 2 4,35% 6,00 0, Malaltia vírica > 17 a. 1 2,17% 9,00 0, Altres diagnòstics circulatoris sense complicacions 219 Procediment quirúrgic extremitat inferior/húmer excepte maluc/fèmur/peu >17 sense complicacions 222 Procediment quirúrgic genoll sense complicacions 1 2,17% 4,00 0, ,17% 18,00 1, ,17% 15,00 1, Osteomielitis 1 2,17% 33,00 1, Reemplaçament maluc excepte per complicacions 240 Trastorns teixit connectiu amb complicacions 247 Signes/símptomes sistema musculoesquelètic/teixit connectiu 560 Trastorns musculosquelètics excepte osteomielitis/ artritis sèptica/ trastorns teixit connectiu amb complicació major 1 2,17% 11,00 3, ,17% 7,00 1, ,17% 6,00 0, ,17% 20,00 2,

78 Especialitat de traumatologia Hospitalització Traumatologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 834 Estades totals a l'alta Ingressos des d'urgències 615 Pressió d Urgències 31,12% Èxitus 1 Percentatge èxitus/altes 0,05% Remissió a altres centres 16 Percentatge remissions/altes 0,81% Procediments per alta 1,63 Diagnòstics per alta 3,36 Pes dels GRD 1,7511 Consultes Externes Traumatologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 2,57 Proves complementàries realitzades 459 Total no presentades Percentatge no presentades 11,50% Activitat quirúrgica rgica Traumatologia Intervencions urgents Intervencions urgents immediates Intervencions urgents diferides 526 Intervencions urgents hospitalitzades 325 Intervencions programades Intervencions programades amb hospitalització

79 - Intervencions programades amb CMA 617 Intervencions menors ambulatòries Intervencions totals Reintervencions 8 Percentatge reintervencions 0,43 Èxitus 2 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 2 Índex de mortalitat 0,11 Activitat Urgències Traumatologia Urgències Urgències/dia 10 Urgències ingressades 622 Percentatge d urgències ingressades 17,03% Èxitus 0 Trasllats 63 Retorns 124 Percentatge de retorns 3,39% Proves radiològiques Traumatologia Radiologia convencional Ecografies 83 Mamografies 4 Ortopantomografies 2 TAC 542 Ressonàncies Proves laboratori Traumatologia Peticions Determinacions

80 GRD més freqüents ents de l especialitat de traumatologia GRD Nombre de casos Percentatge Estada Pes relatiu mitjà de casos mitjana 222 Procediment quirúrgic genoll sense complicacions 209 Substitució articulacio major excepte maluc i reimplantació del membre inferior excepte complicacions ,02% 0,48 1, ,60% 6,06 3, Alliberament canal carpià 165 8,35% 0,01 0, Excisió local i extracció de dispositiu excepte maluc/fèmur sense complicacions 818 Reemplaçament maluc excepte per complicacions 136 6,88% 0,87 1, ,83% 8,12 3, Procediment quirúrgic peu 122 6,17% 0,57 1, Procediment mà o canell, excepte procediment quirúrgic major articulació sense complicacions 219 Procediment quirúrgic extremitat inferior/húmer excepte maluc/fèmur/peu >17 sense complicacions 224 Procediment quirúrgic espatlla/colze/avantbraç excepte articulació major sense complicacions 211 Procediment quirúrgic maluc/fèmur excepte articulació major >17 sense complicacions 105 5,31% 0,51 0, ,11% 4,41 1, ,76% 1,90 0, ,95% 8,59 2, Problemes mèdics d'esquena 67 3,39% 5,04 0, Procediment quirúrgic maluc/fèmur excepte articulació major >17 amb complicacions 227 Procediments quirúrgics teixits tous sense complicacions 58 2,94% 9,98 3, ,92% 0,82 1, Fractures de maluc i pelvis 35 1,77% 5,00 1, Revisió/substitució de maluc per complicacions 32 1,62% 11,53 4,

81 Servei d Urologia Hospitalització Urologia Altes totals Altes convencionals Altes CMA 497 Estades totals a l'alta Estada mitjana hospitalització 4,78 Altes procedents d'urgències 126 Pressió d Urgències 16,28% Èxitus 1 Percentatge èxitus/altes 0,13% Remissió a altres centres 3 Percentatge remissions/altes 0,39% Procediments per alta 1,24 Diagnòstics per alta 2,76 Pes dels GRD 0,8328 Consultes Externes Urologia Primeres visites Visites successives Total consultes ateses Índex de reiteració 2,21 Proves complementàries realitzades 467 Total no presentades 998 Percentatge no presentades 14,97% Activitat quirúrgica Urologia Intervencions urgents 33 - Intervencions urgents immediates 10 - Intervencions urgents diferides 23 Intervencions urgents hospitalitzades 8 Intervencions programades

82 - Intervencions programades amb hospitalització Intervencions programades amb CMA 132 Intervencions menors ambulatòries 57 Intervencions totals 744 Reintervencions 0 Percentage reintervencions 0 Èxitus 0 - Èxitus quiròfan 0 - Èxitus reanimació 0 Índex de mortalitat 0 Activitat a Urgències Urologia Urgències 302 Urgències/dia 1 Urgències ingressades 131 Percentatge d urgències ingressades 43,38% Èxitus 0 Trasllats 12 Retorns 32 Percentatge de retorns 10,60% Proves radiològiques sol licitades Urologia Radiologia convencional 626 Ecografies 460 Mamografies 0 Ortopantomografies 0 TAC 262 Ressonàncies 52 Proves de laboratori sol licitades Urologia Peticions Determinacions

83 GRD més freqüents del Servei d Urologia GRD Nombre de casos Percentatge de casos Estada mitjana Pes relatiu mitjà 464 Signes i símptomes sense complicacions 90 11,63% 0,01 0, Càlcul urinari sense complicacions 78 10,08% 1,82 0, Procediments quirúrgics transuretrals sense 73 9,43% 3,23 0,8029 complicacions 467 Altres factors que influeixen en l estat de salut 73 9,43% 0,00 0, Neoplàsia ronyó i tracte urinari sense 57 7,36% 0,11 0,7562 complicacions 465 Cures posteriors amb diagnosi secundària de 34 4,39% 0,09 0,6969 neoplàsia maligna 326 Signes i símptomes ronyó i tracte urinari >17a 31 4,01% 1,45 0,5460 sense complicacions 329 Estenosi uretral > 17 a. sense complicacions 20 2,58% 0,00 0, Inflamació sistema reproductor masculí 20 2,58% 1,80 0, Procediments quirúrgics transuretrals amb 18 2,33% 6,17 1,2806 complicacions 332 Altres diagnòstics de ronyó i tracte urinari > ,33% 2,22 0,6790 a. amb complicacions 463 Signes i símptomes amb complicacions 17 2,20% 0,00 1, Procediments quirúrgics majors pelvis 17 2,20% 4,88 2,0101 masculina sense complicacions 339 Procediment quirúrgic testicle sense neoplàsia 17 2,20% 1,12 0,7674 maligna >17a. 321 Infeccions ronyó i tracte urinari >17a. sense complicacions 16 2,07% 2,75 0, Servei d Urgències Medicina Infermeria Nombre d urgències Nombre d urgències per jornada laboral 69 8 Nombre d urgències ingressades Percentatge d urgències ingressades 0,92% 0,07% Nombre d èxitus 17 0 Nombre de trasllats Nombre de retorns Percentatge de retorns 2,31% 10,09% 83

84 Proves radiològiques sol licitades Urgències Radiologia convencional Ecografies Mamografies 3 Ortopantomografies 45 TAC Ressonàncies 77 Proves de laboratori sol licitades Urgències Peticions Determinacions CENTRE SOCIOSANITARI BERNAT JAUME Unitat de Llarga a Estada Places 81 Pacients atesos 214 Estada mitjana a l'alta 196,84 Índex d'ocupació (%) 99,71% Ingressos 136 Altes 135 Estades contractades Unitat de Convalescència Places 30 Pacients atesos 295 Estada mitjana a l'alta 37,99 Índex d'ocupació (%) 97,09% Ingressos 269 Altes 266 Estades contractades

85 Unitat de Cures Pal l liatives Places 10 Pacients atesos 226 Estada mitjana a l alta 14,69 Índex d'ocupació (%) 98,94% Ingressos 219 Altes 217 Estades contractades Hospital de Dia Places 40 Pacients atesos 873 Totals sessions 9956 Índex d'ocupació (%) 98,77% Ingressos 794 Altes 796 Sessions contractades UFISS Pacients atesos 587 PADES Pacients atesos 307 Consultes Externes Primeres visites 180 Visites successives 727 Total 907 Processos avaluació cognitiva 32 85

86 3. ABS DE L ESCALA Activitat Visites de medicina de família Visites d'infermeria Visites pediàtriques Visites d'infermeria pediàtrica Visites d'atenció continuada Visites domiciliàries Visites d'odontologia Proves de laboratori Peticions Determinacions Nombre de derivacions a atenció especialitzada Nombre de derivacions a Urgències

87 87

88 88

89 SUMARI 1. ACTIVITATS DE RECERCA 2. PUBLICACIONS D ARTICLES 3. CAPÍTOLS O PARTS D UN LLIBRE 4. COL LABORACIONS DOCENTS 4.1 COL LABORACIONS DOCENTS EXTERNES 4.2 COL LABORACIONS DOCENTS DINS L FSE 5. CURSOS ORGANITZATS 5.1 CURSOS ORGANITZATS DINS L FSE 5.2 CURSOS ORGANITZATS FORA DE L FSE 6. COMUNICACIONS PONÈNCIES I PÒSTERS 6.1 INTERNACIONALS 6.2 NACIONALS 6.3 AUTONÒMIQUES 6.4 REGIONALS 6.5 PROVINCIALS 7 ACTIVITATS DE FORMACIÓ 7.1 ALUMNES EN FORMACIÓ PRÀCTICA 7.2 ALUMNES EN FORMACIÓ ESPECIALITZADA 7.3 CONVENIS DE FORMACIÓ 7.4 COL LABORACIÓ DOCENT EN FORMACIÓ DE PREGRAU I POSTGRAU 7.5 ALTRES ACTIVITATS 89

90 90

91 1. ACTIVITATS DE RECERCA Anestèsia 1. Estudi descriptiu. Implantació i avaluació de trajectòries clíniques sobre recuperació ràpida postoperatòria, després de cirurgia major abdominal a la Fundació Salut Empordà. Roig Gasull M. Estudi promocionat des de l FSE i becat per l ACMCB. Cardiologia 2. Assaig clínic multicèntric en fase III. Estudio aleatorizado, multicéntrico, doble ciego, paralelo, controlado con placebo de los efectos de JNJ en efectos cardiovasculares en sujetos adultos con diabetes mellitus tipo II Ensayo CANVAS (CANagliflozin cardiovascular Assessment Study, estudio de evaluación cardiovascular de la canagliflozina. Paz Bermejo MA. Promotor: Laboratoris Jansssen Cilang. 3. Assaig clínic multicèntric en fase III. Efectos de ivabradina en pacientes con arteriopatia coronaria estable sin insuficiencia cardíaca clínica. Estudio multicéntrico, internacional, aleatorizado, doble ciego, controlado con placebo. Paz Bermejo MA. Estudio SIGNIFY. Promotor: Laboratoris Phidea SL. 4. Assaig clínic multicèntric en fase III. Estudio multicéntrico, aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo para evaluar resultados cardiovasculares después del tratamiento con alogliptina en combinación con la asistencia habitual en sujetos con diabetes tipo II y síndrome coronario agudo. Paz Bermejo MA. Promotor: Laboratoris TAKEDA. 5. Estudi postcomercialització en fase IV. Estudio doble ciego, aleatorizado y controlado con placebo, para evaluar los efectos de RO sobre el riesgo cardiovascular (CV) en pacientes con enfermedad coronaria cardiaca estable que tengan documentado un síndrome coronario agudo (SCA) reciente. Paz Bermejo MA. Promotor: Laboratoris ROCHE. 6. Assaig clínic multicèntric en fase III. Estudi doble ciego, aleatorizado y controlado con placebo, para evaluar los efectos de RO sobre el riesgo cardiovascular (CV) en pacientes con enfermedad coronaria cardiaca estable que tengan documentado un Síndrome Coronario Agudo (SCA) reciente. Paz Bermejo MA. Promotor: Laboratoris Quintiles. 7. Assaig clínic multicèntric en fase III. Estudio aleatorizado, doble ciego y de brazos paralelos para evaluar la seguridad y eficacia de Apixaban en la prevención de accidente cerebrovascular y embolismo sistemático en pacientes con fibrilación auricular no valvular, versión española 02 de fecha de junio de Paz Bermejo MA. Investigador col laborador: Valenzuela Leal H. H Promotor: Laboratoris MBS. 8. Assaig clínic multicèntric en fase III. Estudio comparativo de Prasugrel frente a Clopidogrel en pacientes con un síndrome coronario agudo (SCA) con angina 91

92 inestable/infarto de miocardio sin elevación del ST (UA/NSTEMI) que reciben tratamiento médico. Paz Bermejo MA. Promotor: Laboratoris Quintiles. Neurologia 9. Estudi epidemiològic: Estudio epidemiológico para conocer el diagnóstico y seguimiento realizado en pacientes con un primer episodio desmielinizante sugestivo de esclerosis múltiple. Olga Carmona O. Promotor: laboratoris BAYER. 10. Estudi postcomercialització en fase IV. Estudio multinacional, multicéntrico, randomizado, de grupos paralelos, realizado en pacientes con Esclerosi Múltiple Remitente Recurrente (RRMS) para evaluar la eficacia, seguridad y tolerabilidad de laquinimod frente a placebo con un diseño doble ciego y con una rama con interferon ß- 1ª (Avonex ) como tratamiento de referencia con evaluador ciego. Olga Carmona O. Investigador col laborador: Paz Bermejo A. A Promotor: Laboratoris Phidea Marvin. 11. Estudi postcomercialització en fase IV. Estudio multicéntrico, observacional y epidemiológico para determinar la calidad de vida de los pacientes con esclerosis múltiple recurrente-remitente. Olga Carmona O. Promotor: Laboratoris TEVA. 12. Estudi postcomercialització en fase IV. Estudio europeo observacional de pacientes que requieren al menos dos fármacos antiepilépticos. Olga Carmona O. Promotor: Laboratoris GSK. Nefrologia 13. Estudi epidemiològic: Estudio observacional, prospectivo y multicéntrico para establecer un modelo de valoración de la enfermedad aterosclerótica y su valor predictivo de eventos cardiovasculares en pacientes con enfermedad renal crónica en España. Cuxart Pérez M. Estudi promogut per la Sociedad Española de Nefrología. 14. Estudi prospectiu en condicions de pràctica clínica habitual. Utilitat del receptor soluble de la transferrina en el diagnòstic diferencial de l anèmia ferropènica i de l anèmia associada a síndrome inflamatòria en pacients amb insuficiència renal crònica en hemodiàlisi i en diàlisi peritoneal. Investigador principal: Cuxart Pérez M. Investigadors col laboradors: Picazo Sánchez M, Sardà Borry C, C Roncero Vidal JM. (ICO Girona). Promogut pel Servei de Nefrologia de l Hospital de Figueres en col laboració amb ICO Girona. Pediatria 15. Estudi epidemiològic. Estudi prospectiu sobre l obesitat infantil. López Bermejo A. Estudi promogut per UDEN de l Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. Amb la col laboració dels metges adjunts del Servei de Pediatria de l Hospital de Figueres. 16. Estudi epidemiològic. Ciberer sobre malalties rares. García González MM. Promogut per ECEM de l Institut Carlos III de Madrid. 17. Estudi epidemiològic. Función pulmonar y prevalencia de patología respiratória en niños de 8-12 años nacidos antes de las 36 semanas de edad gestacional. Zatt JJ. Projecte promogut a través de la beca obtinguda de la Sociedad Española de Neumología Pediátrica. 92

93 Pneumologia 18. Assaig clínic amb fàrmac. Influencia del Montelukast (M) sobre la fracción espirada de óxido nítrico en asmáticos en tratamiento con corticoides inhalados (CI) y B2 agonistas de larga duración (BALD). Sabadell Nieto C. Promogut per l especialitat de pneumologia de l Hospital de Figueres. Reumatologia 19. Estudi observacional: Estudi observacional de la resposta a la retirada del tractament amb Inflixilab en pacients amb artritis reumatoide que presenten criteris de remissió. Valls Roc M. Patrocinat per la Societat Catalana de Reumatologia. Sociosanitari 20. Estudi epidemiològic multicèntric: Estudi sobre l atenció a pacients amb ictus en fase postaguda en centres sociosanitaris de Catalunya: característiques dels pacients i avaluació de recursos. Boixadera Camps A. Estudi promogut pel Pla Director Sociosanitari i la Universitat Autònoma de Bellaterra. 21. Estudi observacional: Estudi sobre seguretat i esdeveniments adversos en centres sociosanitaris. Estudi EARCAS. Boixadera Camps A. Estudi promogut pel Pla Director Sociosanitari Urgències 22. Estudi epidemiològic: Utilidad de lanweixue como predictor diagnóstico de apendicitis aguda. Estudi promogut pel Servei d Urgències de l Hospital de Figueres. Parra García O. Investigadors col laboradors: Segura Paredes E, Basurto Oña X. Tesi doctoral 23. Assaig clínic. Marcadors clínics i genètics de resposta al tractament amb interferó-beta- 1b en pacients amb esclerosi múltiple remitent-recurrent. Carmona O. O Universitat de Barcelona; Treballs de recerca r de màsters 24. Assaig clínic. Utilització del DESA (desfibril lador extern semi automàtic) per població general no sanitària sense maniobres de reanimació cardiopulmonar. Vicente Carrascal M. Treball Màster en Promoció de la Salut, Universitat de Girona. Promogut des del Servei d Urgències de l Hospital de Figueres. 25. Estudi descriptiu. Participació del cuidador familiar en el procés d atenció sanitària del pacient gran dependent hospitalitzat: un enfocament basat en la promoció de la salut. Burgas Balibrea B C. Treball Màster en Promoció de la Salut, Universitat de Girona. Promogut des de l FSE. 26. Estudi descriptiu. Capacitat d autocura en gent gran que viu sola després d un ingrés hospitalari. Serrabassa Funoll C. Treball Màster en Promoció de la Salut, Universitat de Girona. 93

94 27. Estudi descriptiu. Evaluación de la incidencia de delirium y la relación con los factores de riesgo y precipitantes en un servicio de urgencias. Fontova Almato A. Treball Màster en Atenció Integral al Malalt Crític i Emergències. Universitat de Barcelona. 28. Estudi observacional transversal. Cortisol sèric i risc cardiovascular en la infància. Soriano Rodríguez P. P Treball Màster. Universitat de Girona. Treballs recerca postgraus 29. Informatització de les trajectòries clíniques a la Fundació Salut Empordà. Pujol C. Universitat de Girona; PUBLICACIONS D ARTICLES 1. García-González González MM, Calvo M, Villalobos P, Schneider S, Riera E, Muntané MJ, Just M, Villa V. Bebè col lodió transitori. Pediatr Catalana 2010; 70: Bassols J, Prats-Puig A, Vázquez-Ruiz M, García-Gonzá González MM, Martínez artínez-pascual M, Avellí P, et al. Placental FTO expression relates to fetal growth. Int J Obes (Lond) 2010; 34(9): Prats-Puig A, Mas-Parareda M, Riera-Pérez rez E, E González-Forcadell D, Mier C, Mallol- Guisset M, et al. Carboxylation of osteocalcin affects its association with metabolic parameters in healthy children. Diabetes Care 2010;33(3): Soriano-Rodr Rodríguez P, Osiniri I, Grau-Cabrera P, Riera-Pé Pérez E, E Prats-Puig A, Carbonell- Alférez M, et al. Physiological concentrations of serum cortisol are related to vascular risk markers in prepubertal children. Pediatr Res 2010; 68(5): Cuxart M, Picazo M, Sardà C, Sans R. Recuperación parcial de una insuficiencia renal obstructiva tras 16 meses en hemodiálisis. Nefrología 2010; 30 (1): Picazo M, Cuxart M, Martín F, Sans R. Consumo de cocaína, hipertensión arterial y enfermedad renal crónica. Nefrología 2010; 30 (6): Cuxart M, Picazo M, Sans R, Muntané MJ. Nefritis intersticial granulomatosa sin afectación sarcoidea extrarrenal. Nefrología 2010; 30 (6): Bretón R, Rey A, Ruiz-Pozo M, Vivas I. Visión del paciente en una unidad de hemodiálisis a través de la adaptación de un registro de cargas de trabajo. Revista de la Sociedad de Enfermería Nefrológica Comi G, O'Connor P, Montalbán X, Antel J, Radue EW, Karlsson G, et al. (Study Group (Carmona O)). O Phase II study of oral fingolimod (FTY720) in multiple sclerosis: 3-year results. Mult Scler 2010; 16(2):

95 10. Otero S, Batlle J, Bonaventura I, Brieva Ll, Bufill E, A. Cano A, Carmona O, O et al. Situación epidemiológica actual de la esclerosis múltiple: pertinencia y puesta en marcha de un registro poblacional de nuevos casos en Cataluña. Rev Neurol 2010; 50 (10): Alonso-Magdalena L, Romero-Pinel L, Moral E, Carmona O, O Gubieras L, Ramón JM, Martínez-Yélamos S, Arbizu T. Anticipation of age at onset in multiple sclerosis: methodologic pitfalls. Acta Neurol Scand Jun; 121(6): Garre Olmo J, Genís Batlle D, Fernández MM, Márquez Daniel F, de Eugenio Huélamo R, Casadevall T, Turbau Recio J, Turón Estrada A, López-Pousa S; ((ReDeGi Study Group) (Carmona O)). O Incidence and subtypes of early-onset dementia in a geographically defined general population. Neurology 2010; 75(14): Cucurull-Canosa Canosa J, Vega-Molpeceres S, Just Sarobé M, Escoda García M. Exantema por dabigatran. Rev Clin Esp 2010; 210: Cufí-Benet M, Sabadell C, Codina O. O Adalimumab en el tratamiento de la sarcoidosis parotídea. Arch Bronconeumol. Cartas al director; 2010;46: Carrasco C, Sabadell C. C Neumonitis intersticial por nitrofurantoína. FMC. Form Med Contin Aten Prim.2010; 17(02): CAPÍTOLS O PARTS D UN LLIBRE 1. Osiniri I, Schneider S. S Libro de entrenamiento básico en ecografía pediátrica para residentes de pediatría. Con derechos de autor registrados. Ed COL LABORACIONS DOCENTS 4.1. Col laboracions docents externes 1. Aspectes neurològics en les alteracions greus del desenvolupament. García-Gonz González MM. Durada 20 hores. Curs Forcem. Tipus de participació: formadora. Curs adreçat al Centre d Educació Especial Joan Riu (Girona). Gener-març Curso básico de ecografía clínica de la SEMG. Módulo: Introducción a la ecografía pediátrica clínica. Schneider S. Madrid. Març Entrenamiento en ecografía pediátrica básica. Schneider S. Fundación Jiménez Díaz, Madrid. Octubre Curs Intensiu d Actualització Pediàtrica (CIAP). Actualització sobre desenvolupament psicomotor. García-Gonz González MM. El Montanyà. Març

96 5. Curs de suport vital avançat pediàtric. García-Gonz González MM. Organitzat per l IEM amb el suport del comitè d RCP de la Societat Catalana de Pediatria. Màster IEM. Febrer I Curso Intensivo Básico de Ecografía Abdominal para Gastroenterólogos Pediátricos. Osiniri I, Schneider S. S Organizat per la Sociedad Española de Gastroenterología y Nutrición. Figueres. Abril Curs de reanimació cardiopulmonar pediàtrica bàsica instrumentada i DEA. 3,5 hores. García-Gonzá González MM. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona amb l aval del comitè d RCP de la Societat Catalana de Pediatria. Girona. Octubre Curso ecográfico: marcadores ecográficos de riesgo cardiovascular en niños y adolescentes obesos. 30 hores. Osiniri I. I Hospital Universitario de las Palmas de Gran Canaria. Novembre Utilitat de l ecografia a mans del pediatra. Osiniri I. I Curs de formació continuada de pediatria. Hospital Josep Trueta. Desesmbre Taller ecogràfic: introducció a l ecografia pediàtrica clínica. Osiniri I. Curs de Formació Continuada de la Societat Catalana de Pediatria. Girona. Desembre Curs de formació continuada de la Societat Catalana de Pediatria. Fiebre de origen desconocido.. Villalobos P. P Barcelona. Maig Curs de preparació d oposicions per a DUI s. Tema 24: Atenció infermeria al nen malalt. Muñoz M. Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. Girona. Maig Instructor Curs SVB i DEA de tècnic de transport sanitari. Vicente M, Batalla R. R Parc Tecnològic. Universitat de Girona. Març Curs de SVB + DEA. Sessions a diferents ABS de la zona SAP Nord de Girona Vicente M, Batalla R. R PSAP. Formació ICS Girona. 15. Curs SVA per a personal de l Hospital Universitari Dr. Josep Trueta (Urgències i Unitat Coronària). Vicente M, Batalla B R. R Parc Tecnològic Girona. Desembre Seminaris per a metges d Atenció Primària i residents de MFiC de la unitat docent de MFiC de Girona (via Moodle). Basurto X. X Girona. Novembre

97 17. Programa comú complementari de l IMAS. Mòdul de metodologia científica. Basurto X. Hospital del Mar. Barcelona. Febrer Curs de RCPB i DEA. Làzaro T. Creu Roja Llançà. Llançà. Juliol Classe sobre malalties medul lars. Carmona O. O Escola de Fisioteràpia Garbí. Girona. Maig Presentació del Registre d Esclerosi Múltiple de Catalunya. Moderadora: Carmona O. O Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Juny IV Taller d ACXFA per a metges d Atenció Primària. Valenzuela H, Darnés S. Girona Ponència: Nous rols en la gestió de la demanda a l Atenció Primària. Grau P. P Diploma de postgrau en Gestió d infermeria. Universitat de Girona. Girona. Gener Curs d alimentació. Monforte A. A ABS de l Escala. IES El Pedró. L Escala. Febrer Sensibilització de La Marató de TV3 sobre les lesions cerebrals i medul lars adquirides. Monforte A, A Carabasa M. La Marató de TV3. IES El Pedró. L Escala. Novembre Xerrada informativa sobre la professió infermera. Monforte A. A ABS de l Escala. IES El Pedró. L Escala. Juny Curs d Introducció a l Assitència al Nen en l Atenció Primària. Plaja P. Institut d Estudis de la Salut Jornada Activa de Pediatria. García-González González MM, Villalobos P. P Servei de Pediatria, FSE. Roses. Octubre Jornades d'infermeria Ginecològica Pujol C. C FSE. Cercle Club Sport, Figueres. Maig I Taller de Cefalees de la província de Girona. Carmona O. O FSE. Golf de Torremirona. Girona. Octubre

98 4.2. Col laboracions docents dins l FSE 1. I Jornada de Millora en la Seguretat dels Pacients. (Acreditada pel Consell de Formació Continuada de les Professions Sanitàries amb 0,7 crèdits). Pérez MA, Abulí P, Moret C, Masnou N, Fernández M, Martínez ínez-mateu E, Burgas C, Blavi L, L, Martí N, Orrego C, Quiñones C, Liaño E. Fundació Salut Empordà. Novembre Curs d Atenció al Nen Crític. Roig N, Espuña S, Zatt J, Bejarano A, Reyt L, L Moñino N, Cabacas A, Vázquez M, Garcia a MM, Fontova A. Servei de Pediatria. Fundació Salut Empordà. Novembre Curs de les prevalences més habituals en el pacient pediàtric. Roig N, Cabacas A, Schneider S, S Vàzquez M, Osiniri I, Villalobos P, Riera E. E Servei de Pediatria, Fundació Salut Empordà. Maig Curs d RCP Neonatal Bàsica de la Sociedad Española de Neonatología (SEN). Roig N, Reyt L, García-Gonzále González z MM, Serrano N. Servei de Pediatria. Fundació Salut Empordà. Octubre-Desembre Introducció en l abordatge del malalt i el seu entorn amb eines de la psicoteràpia sistèmica. Schneider S. S 9 hores. Fundació Salut Empordà. Novembre Curs de formació continuada de pediatria de la Fundació Salut Empordà. Garcia a MM. 7. Curs d RCP bàsica. Santos JL, Robles L, Peña G, Rabassa J, Rius C, Planella A, Ballart M, Pujol S, Martínez-Mateu Mateu E. Fundació Salut Empordà. Maig-Novembre Curs de SVB + DEA per a infermeria. Rius MC, Robles L, Belza C, Van der Kleyn R. Fundació Salut Empordà Curs Suport Vital Avançat. Pont V, Van Der Kleyn R, Batalla R, López L M, Vicente M. Fundació Salut Empordà Curs DEAS. Batalla R, Vicente M, Lázaro A. A Fundació Salut Empordà Acollida al personal de nova incorporació. Peciña K, Bonet E. E Fundació Salut Empordà Actualització de coneixements en radiodiagnòstic. Carrión S, Nieto M, Garrido M, Riera JM, Delgado E, Ciudad E. Fundació Salut Empordà

99 13. Actualització en malaltia de Parkinson. Aguirregomezcorta M. Fundació Salut Empordà Atenció al final de la vida i el dol. Aguirregomezcorta M, Albadalejo R, Fàbrega N, Brugués M, Marimon JC, Guino J, Sánchez S E, Peláez ez E, Roig C, Pérez P C, Serra A, Devesa A, Anglada A. Fundació Salut Empordà Coneixements específics per a auxiliars d'infermeria. Girbal P, Boada M, Santos JL, Carrasco G, Martínez nez-mateo E, Ramírez C, Burgas C. Fundació Salut Empordà Curs d actualització de coneixements per a les auxiliars de CCEE. Albert R, Corrales P, Boada M, Campàs E, Velasco C, Pastor C, Pararols A. Servei de CCEE. Fundació Salut Empordà. Octubre-Novembre Classes teoricopràctiques. Cicle formatiu de Formació Professional específica de Grau Mig de Cures Auxiliars d Infermeria. Coordinació: Serrabassa C. C Docents: Abulí R, Andreu M, Ballart M, Belza A, Boada M, Burgas C, Buxeda A, Cargol M, Congost L, Garcia C, Girbal P, López M, Manera E, Payà L, Pont V, Ramírez C, Ruiz JM, Salleras L, Santos JL, Serrabassa C. C IES Alexandre Deulofeu, Fundació Salut Empordà. Figueres. Curs Curs farmacoteràpia. Gol V, Faus M, Quiñones C. Fundació Salut Empordà Maneig actual de la cefalea. Carmona O. O Curs de Formació Continuada. Fundació Salut Empordà. Maig Curs prevenció lesions d'esquena. Moreno S. S Fundació Salut Empordà Embenats i guixos. González O, Ruiz JM. Fundació Salut Empordà Curs teoricopràctic en formació de triatge. Ruiz JM, Colom R, Hurtós M, Heras J, Vilert C. Servei d Urgències. Fundació Salut Empordà. Febrer Metodologia de la investigació quantitativa. Basurto X, Paz M, Grau A. A Fundació Salut Empordà. Abril a Juliol Taller Port A Cath. Vilaboy R, Montero C. C Fundació Salut Empordà Curs d audiometria Tonal-Liminar. Pérez J. Servei d ORL. Fundació Salut Empordà. Setembre VIII Curs d ECG de la Fundació Salut Empordà. Valenzuela H, Darnés S. Fundació Salut Empordà

100 5. COMUNICACIONS, PONÈNCIES I PÒSTERS 5.1. Internacionals 1. Ramos R, González T, Vera M, García I, Teixidor J, García C, Cuxart M, Barbosa F. Pòster: Metohxy polyethylene glycol-epoetin beta (Mircera): an adequate treatment for anaemia in peritoneal dialysis patients. Preliminary results of CAPRI study XLVII ERA-EDTA. Congress. Munich. Germany Osiniri I. Taula rodona: Marcadores ecográficos de riesgo cardiovascular. Bilbao. Congreso Internacional de Ecografía Clínica. SEMG/SEECO. Colegio Oficial de Médicos. Abril Schneider S. S Ponència: Bultomas en Pediatría. Membre del comitè científic. XI Congreso Internacional de Ecografía Pediátrica. Bilbao. Abril Centurion V, Alegre M, Martínez M, Molina A, Fulquet J, Schneider S. S Comunicació: Agenesia Parcial del Cuerpo Calloso. IX Congreso Paraguayo de Perinatología. Paraguay. Juliol Cabacas A, Costa D. D Ponència: Hipertensió arterial i introducció als microarrays. XXV Jornada d Intercanvi d Experiències Pediàtriques Catalunya Nord-Girona. Besalú. Novembre Aguirregomezcorta M. 1er pòster: Paroxysmal Psychogenic Movement Disorders. A Report Of 17 Cases. 2on Pòster: Scans With Ipsilateral Dopaminergic Deficit (Swidds)- A New Entity? 3er Pòster: Why do clinicians request dat scans? An analisis of requesting practice and outcome in 455 consecutive ecans. 14th International Congress Of Parkinson's Disease And Movement Disorders. Buenos Aires, Argentina. Juny Carmona O. Ponència: Efficacy of fingolimod. Expert meeting in MS: Managing MS in a changing treatment landscape. Berlin. Juny Borralleras E. Pòster: Predictors Of Quality Of Abdominal Fetal Ecg Recording In Ambulatory And Antenatal Bedside Clinical Settings. Pòster: Cytomegalovirus Congenital Infection. XXII European Congress Prenatal Medicine. Granada. Maig Bassols J, Puig T, Prat-Puig A, Riera-Pérez E, Sitjar C, Grau Cabrera, et al. Pòster: Cross-talk between fatty acid synthase and undercarboxylated osteocalcin in energy homeostasi. 49th Annual Meeting of the European Society for Paediatric Endocrinology (ESPE). Praga. Setembre Soriano-Rodr Rodrígu guez P, P Sitjar C, Osiniri I, I Prats-Puig A, Vives A, Cortés-Lladó M, et al. Pòster: Ultrasensitive C-reactive protein as an early marker of metabolic and cardiovascular risk. 49th Annual Meeting of the European Society for Paediatric Endocrinology (ESPE). Praga. Setembre Nacionals 11. González MT, Vera M, Ramos R, Garcia C, Cuxart M, Barbosa F. Comunicació: Evolución de la presión arterial en una cohorte de pacientes con anemia secundaria a enfermedad renal crónica en programa de diálisis peritoneal y tratados con 100

101 metoxipolietillenglicol epoetina beta (MIRCERA). (Estudio CAPRI). XV Reunión Nacional SEH-LELHA. Zaragoza González MT, Vera M, Ramos R, Cuxart M, García I, González C, Barbosa F. Pòster: Estudio para evaluar la efectividad y seguridad de metoxi-polietilenglicol epoetina beta (Mircera) en pacientes con anemia secundaria a insuficiencia renal crónica en programa de diálisis peritoneal. VII Reunión Nacional Diálisis Peritoneal. La Coruña Gàrcia Mèndez I, Sans R, Faur D, Calabia J, Martín N, Vallés M. Comunicació/pòster: Aplicación del Plan de Calidad durante dos años en nuestra población creciente de diálisis peritoneal. XL Congreso Nacional de la Sociedad Española de Nefrología. Granada. Octubre Vivas I, Bretón R, Rey A, Ruiz-Pozo M. Comunicació: Visión del paciente de una unidad de hemodiálisis a través de la adaptación de un registro de cargas de trabajo. (Accésit Premio Janssen-Cilag de Investigación en Enfermería Nefrológica). XXXV Congrés Nacional d Infermeria Nefrológica. Granada Schneider S, Villalobos P, Osiniri I, Cabacas A. A Comunicació oral: Pensamos en una posible afectación abdominal en el caso de una TBC pulmonar importante? IX Curs d Infectologia Pediàtrica. Hospital Maternoinfantil Vall d Hebron. Barcelona. Febrer Schneider S, S, Osiniri I, Villalobos P, Garcia MM, Cabacas A. A Pòster: Evaluación de la utilidad de la ecografía del cardias en el abordaje del reflujo gastroesofágico en el lactante. XVII Congreso de la Sociedad Española de Gastroenterología. Alicante. Maig Osiniri I. I Comunicació oral: PCR ultrasensible como predictor de enfermedad cardiovascular. Congreso anual de la Sociedad Española de Pediatría (AEP). Las Palmas de Gran Canaria. Juny Garcia MM, Vàzquez M, Villalobos P, Cabacas A, Roig N, De Pablo MJ. Pòster: Polineuritis cranial múltiple. Congréso Nacional de Neuropediatría. Còrdova. Novembre Vázquez M, Garcia a MM, Villalobos P, Cabacas A, Osiniri I, Campistol J. Pòster: Malformación del sistema nervioso central como forma de presentación de enfermedad peroxisomal. Congrés Nacional de Neuropediatria. Còrdoba. Novembre García-González González MM. Pòster. Reunión Nacional del ECEMC. Barcelona. Novembre Zatt J, Villalobos P, Reyt L, Cabacas A. Pòster: Evolución de la incidencia de tuberculosis en nuestro medio. Reunión Nacional de Neumología Pediátrica. Andorra. Maig

102 22. Roig N, Riera E, Grau P, Ferrera C. C Comunicació: Abcesos cutáneos múltiples por MRSA adquirido en la comunidad. XXIV Congreso de la Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y de Atención Primaria. Múrcia. Octubre Figueras D, Escutia N. N Pòster: Prótesis total de tobillo en un hospital comarcal. Sus Inicios. XXVI Jornades Nacionals d Infermeria en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Eivissa. Maig Canal L, Velarde B, Guitart E. E Comunicació: Riesgos laborales de enfermería en un quirófano de traumatología. IX Congreso Nacional de Enfermería en Traumatología y Ortopedia (AEETO). San Sebastián. Abril Vilaró M, Girbal P. P Pòster: Caso Clínico: Aplicación de la Terapia Vac en herida traumática con pérdida de sustancia. IX Congreso Nacional Asociacion Española de Enfermería en Traumatologia y Ortopedia (AEETO). San Sebastián. Abril Rabassa J, Ferrer M, Ruiz JM, Alonso L, Bosch N, Fontova A. A Pòster: Estudio sobre las cargas de enfermería en el servicio de urgencias del Hospital de Figueres. XXII Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias. Pamplona. Juny Grau A. A Comunicació: Análisis cualitativo de los volantes de derivación desde atención primaria al servicio de urgencias del Hospital Comarcal de Figueres. [Publicado en la revista Extra de Emergencias volumen 22 Nº Extraordinario de junio 2010]. XXII Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias. Pamplona. Juny Tubert Ll, Brugués A, Guixeras S, Puig R. R Pòster: Ventajas del Workflow-documental de SAP aplicado al circuito de las facturas de proveedores. X Jornadas de Gestión y Evaluación de Costes Sanitarios. Palma de Mallorca. Juny Roig M. Pòster: Implantació i avaluació d'una trajectòria Clínica en Cirurgia de Còlon tipus Fast Track en un Hospital Comarcal. Congrés Societat Catalana d Anestesiologia. Novembre Osiniri I, Soriano P, Scheineder S, Sitjar C,, Roig N, Mas M, Prats A, Bassols J, Ibáñez L, López A. A Pòster: La proteína reactiva ultrasensible como factor precoz de riesgo cardiovascular: Asociación con parámetros metabólicos y vasculares en niños prepuberales. LIX Congreso de la Asociación Española de Pediatría. Canarias. Juliol Roig N, Riera E, Ferrera C, Grau P, Cabacas A. A Comunicació oral: Infección cutánea por MRSA adquirido en la comunidad (CA- MRSA) Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria. Múrcia. Octubre Escoda M, Just M, Massana J, Urcelay M, Vidal I, Muntané MJ, Aparicio P. Pòster: Pelagra en una mujer con artritis reumatoide y tratamiento inmunosupresor. 38 Congreso Nacional de Dermatología i Venereología. Màlaga. Maig

103 33. Costa R, Plaza V, Cimbollek S, Urrutia I, Ojeda P, Garcia JL, Quirce S, Sabadell C, C Blanco M, Rosado A, Roura P. Opinión, conocimiento y grado de seguimiento de las guías para el manejo del asma en el embarazo por los profesionales sanitarios españoles. XLIII Congreso SEPAR. La Coruña, Juny Sabadell C. C Moderador: Sessió Pòster-Discussió Asma. XLIII Congreso SEPAR. La Coruña. Juny Grau A. A Cuántos profesionales sanitarios perciben su trabajo como causa de deterioro y por qué? Pòster amb defensa oral. XXXI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna y del II Congreso Ibérico de Medicina Interna. Oviedo. Novembre Autonòmiques 36. Peciña I, Pont V. Ponència: Atenció urgent al pacient politraumàtic: Maneig del pacient politraumàtic greu en un hospital comarcal. Jornada d actualitació. Societat Catalana de Medicina d Urgències i Emergències. Barcelona. Maig Grau P, Ferrera C. C Comunicació: Alletament matern: diferències entre població comunitària i del Marroc. Anàlisi de 5 anys. X Congrés de l Associació d Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya. AIFICC. Juny Monforte A, Vergés N. N Pòster: Procés d implementació i interpretació de les MAPA per part d infermeria. X Congrés de l Associació d Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya. AIFICC. Juny Carabasa M, Guerrero A. Pòster: L anticoncepció d'emergència a l'abs l'escala. X Congrés de l'associació d'infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya. AIFICC. Juny Regionals 40. Calvo M, Sevilla JC, Garcia MM, Javierre C, Jiménez R. Relació entre obesitad, qualitat de dieta mediterrània i diferents grups d aliments en escolars de primària. X Congrés de Pediatres de Llengua Catalana. Menorca. Abril Sevilla JC, Capdevila J, Masdevall A, Fort L, Garcia MM, Cal M. Comunicació oral: Relació entre qualitat de dieta mediterrània, diferents grups d aliments i obesitat en escolars de primària gironins. X Congrés de Pediatres de Llengua Catalana. Menorca. Abril Garcia MM, Villalobos P, Cabacas A, Vázquez M, Reyt L, Anton J. Paniculitis de Weber-Christian: a propòsit d un cas a l edat pediàtrica. X Congrés de Pediatres de Llengua Catalana. Menorca. Abril Provincials 43. I Taller d Ictus de l Alt Empordà per a Primària. Carmona O. O Torremirona. Octubre

104 44. Sabadell C. C Moderador: Sessió actualització crítica de la bibliografía. XXVIII Diada Pneumològica (SOCAP) per a Atenció Primària. Girona; Març Jolis R. Comunicació: Actualització de l MPOC. XXVIII Diada Pneumològica (SOCAP) per a Atenció Primària. Girona; Març Roca-Turró L, Andreu M, Jolis R, Roca L, Serra R, Grau A, López E, Rodríguez G. Pòster: Qualitat de registre en les titulacions de CPAP a domicili. XXVIII Diada Pneumològica (SOCAP) per a Atenció Primària. Girona; Març Bonnín n M, Tirado G, Martínez C, Garcia C, Bernadich O, Miravitlles M. Grup InEPOC. Característiques dels pacients amb MPOC i un alt consum de recursos sanitaris. XXVIII Diada Pneumològica (SOCAP) per a Atenció Primària. Girona; Març Sans R. Comunicació: Abordatge clínic de l hiperparatiroïdisme secundari. Aula de Formació Continuada en Hemodiàlisi. AMGEN, Societat Catalana de Nefrologia. Barcelona. Març Picazo M, Cuxart M, Sans R, Sardà C, Martín F, Huerta MV, Muntané JM. Pòster: Consum de cocaïna, malaltia renal crònica i hipertensió arterial. XXVI Reunió Anual de la Societat Catalana de Nefrologia. Món Sant Benet. Maig Picazo M, Cuxart M, Sans R, Sardà C. C Pòster: Cinacalcet en el tractament de la hipercalcèmia i control de l hiperparatiroïdisme per glàndula paratiroïdea ectòpica. XXVI Reunió Anual de la Societat Catalana de Nefrologia. Món Sant Benet. Maig Sampol X, Fontova A. A Variabilitat de la por en nens sotmesos a tècniques d infermeria amb presència o absència dels pares. Hospital Sant Jaume d Olot. Olot. Novembre Roig N, Garcia MM,, Vázquez M, Villalobos P, Osiniri I, Cabacas A, Schneider S, Reyt L, Zatt J. J Pòster: Anoftàlmia bilateral no sindròmica. XXVII Jornada de Cloenda de l Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona. Juny Villalobos P, Cabacas A, Garcia MM, Vázquez M, Roig N, Huertas MV. Paniculitis de Weber-Christian: a propòsit d un cas a l edat pediàtrica. XXVII Jornada de Cloenda de l Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona. Juny Vázquez M, Garcia MM, Villalobos P, Cabacas A, Roig N, Alegre M. Pòster: Diagnòstic prenatal ecogràfic de malformació cerebral en dos germans afectes de malaltia peroxisomal. XXVII Jornada de Cloenda de l Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona. Juny Garcia MM, Vázquez M, Villalobos P, Cabacas A, Roig N, Gallano MP. Pòster: Retard mental greu com a forma de presentació de distrofinopatia sense debilitat muscular. XXVII Jornada de Cloenda de l Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona. Juny

105 56. Roig N, Schneider S, Osiniri I, Cabacas A, Reyt L, Villalobos P. Comunicació: Icterícia i exantema escarlatiniforme. XXVII Jornada de Cloenda de l Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona, juny Villalobos P. P Ponència: Asma i virus. Hotel Carlemany, Girona. Setembre Schneider S. S Ponència: Vivències de famílies amb malaltia celíaca. Reunió anual de Celíacs de Catalunya de la província de Girona. Hospital Josep Trueta. Girona. Desembre Castillo MJ, Vilaró M. Consulta d'infermeria: la importància de la informació al pacient prequirúrgic. XIII Jornada d'infermeria de Cirurgia. Vic. Octubre Pujol C, Calles C, Cabas F, Marimon J. Comunicació: Elaboració i implementació de la trajectòria: colecistectomia per laparoscòpia. XIII Jornades d'infermeria de Cirurgia. Vic. Octubre Pujol C, Calles C, Cabas F, Marimon J. Pòster: Implantació i evolució de la trajectòria: colecistectomia per laparoscòpia a l Hospital de Figueres. XIII Jornades d'infermeria de Cirurgia. Vic. Oct Escobar Y. Y Pòster: Detecció precoç del càncer de mama. Jornades d Infermeria Ginecològica. Hospital de Figueres. Maig Moñino N, Pujol l Van Der Does G. G Taller de pròtesi i material mamari. Jornades d'infermeria Ginecològica. Hospital de Figueres. Maig Sabater M. Taller de port-a-cath. Jornades d'infermeria Ginecològica. Hospital de Figueres. Maig Viñas Ll. Comunicació: El paper de la infermera a la consulta externa prequirúrgica: la informació com a reducció de l'estrès. Jornades d'infermeria Ginecològica. Hospital de Figueres. Maig

106 6. ACTIVITATS DE FORMACIÓ 6.1. Alumnes en formació pràctica (curs acadèmic ) Hospital de Figueres Nombre d alumnes Hores de pràctica Formació universitària Medicina Biologia 0 0 Infermeria Teràpia ocupacional Fisioteràpia Logopèdia 0 0 Formació grau superior Tècnic d anatomia patològica Tècnic de laboratori Tècnic de radiodiagnòstic Formació grau mig Auxiliars en cures d infermeria Auxiliars de farmàcia Documentació sanitària Centre Sociosanitari Bernat Jaume Nombre d alumnes Hores de pràctica Formació universitària Infermeria Formació grau mig Auxiliars en cures d infermeria Auxiliars sociosanitari 0 0 Formació ocupacional Auxiliars d infermeria en geriatria Treballadores familiars 0 0 Formació ocupacional Zeladors

107 6.2. Alumnes en formació especialitzada Nombre d alumnes MIR de Medicina Familar i Comunitària 11 MIR de Ginecologia 4 MIR associat de Pediatria 3 MIR extern (rotacions per especialitat) 5 LLIR Convenis de formació Convenis de formació en relació als alumnes de pràctiques de pregrau i postgrau dels centres: o Universitat de Girona o Universitat Ramon Llull o Universitat de Barcelona o Universitat de Vic o IES Narcís Monturiol de Figueres o IES Alexandre Deulofeu de Figueres o IES Ramon Muntaner de Figueres o IES La Garrotxa d Olot o IES Narcís Xifra de Girona 6.4. Col laboració docent en formació de pregrau i postgrau 1. Grau A, Huerta MV, Martín LF, Mora C, Paz MA, Picazo M. Professors associats de la Facultat de Medicina de la UdG. 2. Canta M, Pujol M, Serrabassa C. Professores associades de la Facultat d Infermeria de la Universitat de Girona. 3. Batalla R. Professor del Postgrau en Cures d Infermeria al Malalt Crític. Facultat d Infermeria de la Universitat de Girona. Curs Huerta MV. Professora en el cicle formatiu de Grau Superior de Tècnic d Anatomia Patològica. Centre d Estudis Garbí, Salt. Girona. Curs Abulí R. Professor en el cicle formatiu de Grau Superior de Tècnic d Anatomia Patològica. Centre d Estudis Garbí, Salt. Girona. Curs

108 6.5. Altres activitats o Villalobos P. P Participació en el PDMAR (Pla Director de Malalties de l Aparell Respiratori). Grup de diagnòstic d asma infantil. Any o Just Sarobe M. Membre del Consejo de Redacción de la revista Actas Dermosifiliográficas. Des de o Just Sarobe M. Revisor extern per a la revista J Eur Acad Dermatol Venereol, en l article: Prevalence analysis of smoking in rosacea. (JEADV ). o Plaja Roman P. Propietat intel lectual: Registro 02/2010/833: Encuesta de barreras de acceso. Estado de salud y utilización de los servicios sanitarios en Cataluña. (GI ) (en copropietat). o Plaja Roman P. P Validador Expert de Scipt-Concordance Test de Pediatria. Col laboració amb Universidad Complutense, Institut d Estudis de la Salut i Societat Catalana de Pediatria

109 109

110 110

111 SUMARI 1. ACREDITACIÓ HOSPITALÀRIA AGUDA 1.1 MANTENIMENT DEL MODEL 1.2 EXECUCIÓ I PROGRESSIÓ DEL PLA DE MILLORA ACREDITACIÓ SOCIOSANITÀRIA 3. ACREDITACIÓ ATENCIÓ PRIMÀRIA 4. COMISSIONS DE QUALITAT 5. PLA DE QUALITAT: PROGRAMA PLA ESTRATÈGIC 6.1 UN PLA ESTRATÈGIC, DEU LÍNIES DIFERENTS 6.2 RESUM EXECUTIU 7. AVALUACIÓ I MILLORA EN LA SEGURETAT DEL PACIENT 7.1 PROJECTES COL LABORATIUS DE L ALIANÇA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS 7.2 ALTRES PROJECTES DE SEGURETAT INSTITUCIONALS 7.3 CULTURA DE SEGURETAT 111

112 112

113 1. ACREDITACIÓ HOSPITALÀRIA AGUDA 1.1 Manteniment del model Consolidació dels estàndards assolits i progressió dels no assolits. L auditoria interna realitzada juntament amb l informe emès pel Servei de Qualitat Assistencial i Acreditació del Departament de Salut respecte al primer seguiment del pla de millora del model situa el centre en un percentatge d assoliment del 93%. AUTOAVALUACIÓ INTERNA DESEMBRE 2010 NO ACOMPLIM AGRUPADOR NOMBRE TOTAL SÍ ACOMPLIM NO ACOMPLIM AVALUAR PROGRESSIÓ A LLARG TERMINI CRITERIS 2011 Lideratge 32 94% 6% 100% 0% Política i estratègia 17 94% 6% 100% 0% Persones 36 97% 3% 100% 0% Aliances i recursos 74 85% 15% 64% 36% Processos % 3% 57% 43% Resultats clients 18 89% 11% 0% 100% Resultats persones 12 92% 8% 0% 100% Resultats societat 6 100% 0% 0% 0% Resultats claus 97 88% 12% 83% 17% Total criteris % 7% 68% 32% El següent gràfic mostra l evolució dels resultats obtinguts des de l inici de l aplicació del model fins al desembre de Progressió del model d'acreditació hospitalari Any Percentatge % % % % 113

114 1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 % Cumpliment segons agrupadors 2010 SI COMPLIM NO COMPLIM PREVIST Execució i progressió del Pla de Millora Execució i progressió del Pla de Millora en relació als criteris no assolits del model. A 31 de desembre de 2010 el grau de consecució del Pla de Millora ha estat del 63%. De totes les accions que estava previst desenvolupar al llarg de l any, un total de 10 no s han dut a terme, tot i així el grau de desenvolupament del pla es troba dins dels marges previstos pel cronograma d actuació planificat. 2. ACREDITACIÓ DE CENTRES D ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA S ha presentat el futur model d acreditació als professionals del Centre Bernat Jaume i s ha realitzat una primera aproximació sobre el grau d acompliment del model al CSS. 3. ACREDITACIÓ D EQUIPS D ATENCIÓ PRIMÀRIA S ha participat com a grup d opinió, valorant la idoneïtat i concordança dels estàndards del futur model d acreditació per l Atenció de Primària, sota la coordinació del representant del SSIBE, dins el grup de treball tècnic creat pel Departament de Salut. Aquesta aportació s ha realitzat a través de la Comissió de Qualitat iintracentres de les Comarques Gironines. 4. COMISSIONS DE QUALITAT L FSE té catorze comissions de qualitat actives, n hi ha que apleguen els tres centres de la Fundació, ateses les funcions de cadascuna d elles. 114

115 El 2010 s han redefinit les comissions i s ha actualitzat el seu marc de funcionament. De la mateixa manera, seguint la normativa que estableix els anys de vigència dels membres en les comissions de qualitat, aquest any s ha obert una convocatòria per tal de renovar-ne la composició. Per altra banda, s ha formalitzat la realització de sessions conjuntes entre els presidents de les comissions, el coordinador de les mateixes i el director assistencial. També en aquest exercici s han realitzat dues sessions on s han posat en comú les tasques pròpies de cada comissió i els seus objectius anuals. El percentatge de reunions i participació dels membres ha estat: COMISSIONS DE QUALITAT Nombre de reunions Percentatge d assistència Protocols Farmàcia i Terapèutica 2 50 Infeccions 6 80 Documentació 6 75 Cures d Infermeria 6 89 Mortalitat Tumors i Teixits 3 55 Docència 3 96 Quiròfan 6 87 Suport Vital 4 77 Vigilància i Seguretat al Pacient Ús de Sang i Derivats 2 76 Recerca 6 67 Comitè d Ètica Assistencial 5 50 TOTAL PROGRAMA DE QUALITAT DE LA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ El programa de qualitat de l FSE s ha tancat amb l assoliment del 70% dels objectius plantejats PROGRAMA DE QUALITAT 2010 OBJECTIU GLOBAL: 1. Model de gestió de l'organització GRAU D ASSOLIMENT 1.1 Model d Acreditació Hospitalària d Aguts. Departament de Salut 0, Progressió dels estàndards no assolits, d'acord al pla de millora , Assolir un nivell de complimentació del 95% 0 115

116 Execució línies acció del Pla de Millora corresponent al ,5 1.2 Model d'acreditació Centre Sociosanitari Bernat Jaume. Departament de Salut Conèixer el grau d'assoliment dels estàndards previstos en el model. Inici de l avaluació interna Compra de serveis. Contracte programa CatSalut Aconseguir un grau de compliment global del 85% dels objectius Per atenció especialitzada -> 85% 0, Per atenció sociosanitària -> 90% 0, Per atenció primària -> 85% 0, Per atenció a la salut sexual i reproductiva -> 80% 0, Compra de serveis en base poblacional ,2 1.4 Pla Estratègic , Desplegament dels objectius de 2010 per cada línia estratègica. 0, Identificar i definir els indicadors clau per a l'avaluació del pla estratègic. 0,25 OBJECTIU GLOBAL: 2. Orientació a l'usuari. Satisfacció GRAU D ASSOLIMENT 2.1 Seguretat del pacient Consolidació dels projectes col laboratius entre l FSE i l'aliança per a la 0,5 seguretat dels pacients Seguiment i avaluació de les diferents línies desplegades institucionalment 0,5 2.2 Àrees d'accions de millora provinents de la Unitat d Atenció al Client 0, Millorar i mantenir les agendes obertes a Consultes Externes 0, Assolir un 90% de les "atencions de consulta" als serveis d'admissions 0, Millorar l'atenció al ciutadà en termes d'informació i tracte 0, Millorar la informació d'accés i circuits als professionals del Punt d'informació i als de primer contacte amb l'usuari OBJECTIU GLOBAL: 3. Millora contínua nua GRAU D ASSOLIMENT 3.1 Resolució 0, Aplicació i seguiment de codis urgents 0, Identificar possibilitats d'increment del nivell resolutiu d Atenció 0,34 Primària Identificar les possibilitats que ofereix la telemedicina per tal de 0,15 potenciar el suport no presencial de l'atenció 3.2 Eficiència 0, Coordinació de les comissions de qualitat. Redefinició i alineació d'objectius. Establir el Comitè de Qualitat Assistencial Monitorització i anàlisi dels resultats de la salut: identificació i formulació d'indicadors i establiment del sistema de monitorització 0 0,

117 3.2.3 Compra selectiva: acomplir amb el nombre d altes selectives assignades per tipus 0, Vigilància epidemiològica Acompliment de les acciones acordades del programa VinCat Gestió i millora dels processos 0, Desenvolupar la gestió per processos dins l'àmbit d'hospitalització 0,37 d'aguts Establir el mapa de processos 0, Desplegar un primer nivell per alguns processos clau 0, Definir la cartera de serveis: per cada línia de negoci pròpia i dels proveïdors externs a l FSE 0,5 3.5 Atenció a les persones 0, Defensa del medi ambient 0, Mantenir a zero el nombre de brots de legionel losi nosocomial 0, Reduir el consum d'aigua ponderat un 1 % Implementar la recollida selectiva al CAP de l Escala 0, Reduir el nitrogen de les aigües residuals Realització i implantació del protocol d higienització dels 0 sistemes de climatització Realització d un simulacre de vessament de productes citotòxics 0, Aconseguir un control real del consum d aigua i energia a l ABS 0 de l Escala, en funció dels comptadors Prevenció de riscos laborals Manteniment de les línies desplegades fins al , Disposar d'un procediment per garantir la protecció del personal enfront de: l abús de poder, l assetjament, la discriminació per sexe, raça, discapacitat o religió, entre d altres. 0,5 OBJECTIU GLOBAL: 4. Continuïtat assistencial. Transversalitat GRAU D ASSOLIMENT 4.1 Identificar processos més prevalents en els diferents àmbits de l FSE 0, Selecció dels problemes de salut diana a l'atenció d'aguts Selecció dels problemes de salut diana de cadascuna de les línies 0,33 d'atenció sociosanitària Selecció dels problemes de salut diana a l'atenció primària 0, Garantir la continuïtat assistencial i millorar l'atenció a col lectius específics 0, Selecció dels problemes de salut objectes d'abordatge per als 0 col lectius identificats Millorar la continuïtat assistencial a l'atenció urgent de l FSE 0, Desenvolupament de models d'atenció al pacient gran fràgil en la fase aguda o subaguda de la malaltia Millora de l'atenció a persones amb demència: elaboració i consens protocol d'abordatge i coordinació Millora de l'atenció al final de la vida. Protocol formal d atenció i coordinació entre dispositius de l FSE

118 4.3 Coordinació operativa i funcional dels serveis que es traslladen al nou edifici Revisió i adequació dels plans funcionals dels serveis afectats 0, Redefinició dels circuits interns entre edificis 0,5 70,3 6. PLA ESTRATÈGIC Un Pla Estratègic, deu línies diferents El Pla Estratègic s articula en deu línies diferents. Per al seu desenvolupament s han definit diferents objectius operatius de cadascuna de les línies, planificant la seva consecució al llarg de quatre anys. Concretament, el Pla té quaranta-quatre objectius operatius, dels quals se n desprenen un total de cent seixanta-cinc accions. Cada línia ha comptat amb una persona responsable de la seva coordinació i desplegament. Al mateix temps s han format equips de treball de cada objectiu operatiu. La primera anualitat del Pla ha comptat amb la participació d un total de quaranta-quatre professionals, la coordinació amb diferents comissions de qualitat i la creació de vuit grups de treball. S han realitzat dues sessions plenàries de coordinació i seguiment del Pla al llarg del 2010 i una sessió de tancament i avaluació anual Resum executiu: Dades quantitatives: El grau de desplegament assolit fins al desembre ha estat del 34% en relació a la totalitat del pla. Dels quaranta-quatre objectius operatius que hi ha en total n han finalitzat quatre. La resta tenen continuïtat. El percentatge de desplegament de cada línia estratègica ha estat: Percentatge d assoliment Línia estratègica respecte a la totalitat del pla L1: Millorar l eficiència operativa 22 L2: Potenciar la qualitat assistencial 45 L3: Posar en funcionament l ampliació i 56 reforma de l hospital L4: Desenvolupar les estructures de suport 24 L5: Desplegar el model assistencial 30 L6: Millorar l'accessibilitat, l'atenció i la 55 informació al ciutadà L7: Potenciar la docència i la recerca 38 L8: Projectar-nos cap el sector i la societat 53 L9: Desenvolupar el sistema d informació 17 L10: Potenciar la comunicació i el lideratge 16 TOTAL

119 El pla p operatiu anual havia planificat 144 accions. D aquestes, seixanta-nou finalitzaven l any 2010 i la resta tenien continuïtat. Els resultats a 31 de desembre posen de manifest que s han conclòs quaranta-set de les accions que acabaven en aquest exercici i que la resta, vint-i-dues, ha calgut reprogramar-les. Alguns terminis d execució s han perllongat i s ha retardat l inici del desplegament d accions que necessiten una assignació de recursos. La situació econòmica del moment n ha dificultat el desplegament. Ha calgut fer una adaptació tant de la formulació com del termini d execució dels objectius estratègics de les línies 4 i 9: Desenvolupar estructures de suport i Desenvolupar el sistema d infomació. Arran de la modificació del Pla s han plantejat noves accions dirigides a millorar aspectes d informació i privacitat dels usuaris. Per altra banda, també s ha donat continuïtat a dos objectius operatius que havien conclòs identificant noves accions a desenvolupar. Són objectius relacionats amb la seguretat del pacient i la millora de la qualitat assistencial a l atenció urgent de l FSE Dades qualitatives: Objectius assolits l any 2010 : Línia1: Validació de l organigrama institucional i definició del mapa de processos de l FSE. Línia 2: 2 Elaboració del programa de qualitat assistencial, manteniment del sistema d acreditació i desenvolupament i consolidació de diferents projectes de seguretat en el pacient. Línia 3: 3 Posada en funcionament l obra d ampliació de l hospital. Línia 4: 4 Modernització dels elements d informàtica a tots els àmbits de l FSE i desenvolupament dels plans de manteniment per a instal lacions i equips d informàtica. Línia 5: 5 Aplicació i seguiment dels codis urgents i identificació de les accions per incrementar el nivell resolutiu de primària. Línia 6: Millora en la senyalització i barreres externes d accés als edificis i millores en la senyalització i circulació interna, anàlisi quinzenal de les llistes d espera a Consultes Externes. Anàlisi i diagramació de processos en l atenció quirúrgica i ambulatòria, redacció de les normes d estil i comportament davant l usuari. Línia 7: 7 S ha treballat en accions dirigides a promoure la capacitat docent dels professionals i en la redacció de la memòria científica. Línia 8: 8 Identificació dels fòrums d interès rellevants, tant socials com del sector, amb assignació dels corresponents interlocutors. Línia 9: 9 Es despleguen accions dirigides a desenvolupar un programa informàtic assistencial. Gestor d incidències pels serveis de suport: manteniment i informàtica. Línia 10: Enquesta als professionals sobre comunicació i lideratge. Nou disseny del web de l FSE. 119

120 7. AVALUACIÓ I MILLORA EN LA SEGURETAT DEL PACIENT La Fundació Salut Empordà treballa diferents línies que contribueixen a incrementar la seguretat del pacient. Per això ha establert aliances de col laboració en diferents projectes liderats per l Aliança de Seguretat del Pacient i alhora n ha desenvolupat de propis, considerats estratègics pel seu impacte en l assistència Projectes col laboratius de l Aliança per a la Seguretat dels pacients: Higiene de mans i prevenció de la infecció nosocomial hospitalària. Les accions que s han dut a terme el 2010 estan relacionades amb la millora de l adherència en l ús dels productes alcohòlics entre els professionals. Mensualment s han realitzat talls observacionals en relació als cinc moments definits per l Aliança per al rentat de mans. Identificació inequívoca de pacients. Les accions que s han desenvolupat en aquest exercici s han centrat en conèixer el nivell d implantació del procés d identificació de pacients. Cirurgia segura.. Prevenció P d'incidents a cirurgia: procediment correcte, pacient correcte i lloc del cos correcte. S han monitoritzat els indicadors de seguiment per a la comprovació de la cirurgia segura. Seguretat en anestèsia. Les accions s han dirigit a implementar l algoritme de la via aèria difícil prevista i no prevista. Prevenció de caigudes. Les accions del 2010 s han orientat a fomentar accions preventives en els pacients amb risc de patir caigudes Altres projectes de seguretat institucionals: Immobilitzacions. Monitorització dels indicadors relacionats amb la correcta complimentació del protocol d immobilitzacions. Notificació i avaluació d'errors de medicació. S han identificat i descrit els punts de millora en l ús del medicament en base a les notificacions voluntàries rebudes Cultura de seguretat: Realització de la I Jornada de Millora en la Seguretat del Pacient. 120

121 121

122 122

123 1. RECURSOS HUMANS* Hospital de CSS Bernat ABS l Escala Serveis Total FSE Figueres** Jaume comuns Fundació Facultatius Diplomats assistencials Altres assistencials Administració i gestió Serveis generals Totals * El recompte fa referència al nombre de persones equivalents a dedicació completa. **Inclou personal de l ICS a l Hospital: 3 facultatius i 4 diplomats assistencials. *** Inclou personal de l ICS a l ABS l Escala: 3 facultatius, 2 diplomats assistencials i 1 altres assistencials. 123

124 124

125 125

126 126

127 SUMARI 1. ACTIVITAT DE LA UNITAT D ATENCIÓ AL CIUTADÀ 2. HOSPITAL DE FIGUERES 2.1 RECLAMACIONS 2.2 CONCLUSIONS 3. CENTRE SOCIOSANITARI BERNAT JAUME 3.1 RECLAMACIONS 3.2 CONCLUSIONS 4. COMUNICACIONS PONÈNCIES I PÒSTERS 4.1 RECLAMACIONS 4.2 CONCLUSIONS 5. AVALUACIÓ DE LES PROPOSTES DE MILLORA PROPOSADES PER AL PROPOSTES DE MILLORA PER AL

128 128

129 1. ACTIVITAT DE LA UNITAT D ATENCIÓ AL CIUTADÀ La Unitat d Atenció al Ciutadà (UAC) de la Fundació Salut Empordà ha realitzat un total de 368 atencions, l any 2010, distribuïdes de la següent manera: Reclamacions: 208 Suggeriments: 18 Agraïments: 41 Consultes: % 5% Reclamacions Agraïments Consultes Suggeriments 11% El nombre total d atencions de la UAC ha baixat respecte del 2010 en un 65%. Destaquen la disminució del nombre de consultes i de reclamacions en un 80% i un 59%, respectivament. Hi ha hagut un 10% menys de suggeriments, mentre que s ha recollit la mateixa quantitat d agraïments. Pel que fa a les vies d accés utilitzades pels usuaris, en primer lloc destaquen els fulls de reclamació (36,4% dels casos), seguits de la visita personalitzada (25,7%) i del correu electrònic (10,3%). 57% Correu electrònic Correu postal Fax Full de reclamacions Full de suggeriments Nota escrita Premsa Telèfon Visita La classificació de les atencions, segons els centres en què s han originat, és la següent: Hospital de Figueres, 330 atencions. Centre Sociosanitari Bernat Jaume, 16 atencions. Centre d Atenció Primària Dr. Moisès Broggi, 22 atencions. 129

130 100% 80% 60% 40% 20% 0% ABS L'Escala CSS Bernat Jaume Hospital Reclamacions Suggeriments Agraïments Consultes 2. HOSPITAL DE FIGUERES En l exercici de 2010, a la UAC s han fet un total de 330 atencions relacionades amb l Hospital de Figueres, que es distribueixen de la següent manera: 30% 10% 57% 3% Reclamacions Suggeriments Agraïments Consultes Reclamacions: 191 Suggeriments: 9 Agraïments: 32 Consultes: 98 Cal destacar que hi ha hagut una disminució rellevant de totes les atencions generades a l Hospital, especialment en les atencions per consultes, que han baixat un 80%. També ha baixat notablement, en un 70%, el nombre de reclamacions. Els agraïments i suggeriments també han disminuït, però en menor percentatge. La disminució del nombre de consultes obeeix a un canvi organitzatiu introduït a finals de 2009 en virtut del qual aquestes consultes són ateses directament pels professionals d admissions. 130

131 reclamacions suggeriments agraïments con sultes Reclamacions Aquest any s han rebut un total de 191 reclamacions, tres de les quals tenen més d un motiu de queixa, amb un resultat total de 194 motius de reclamació. Pel que fa al destí de les queixes, cal destacar que el 47,9% no fan referència a cap professional en concret sinó a l organització del centre, el 36,5% van dirigides al col lectiu mèdic i el 7,7% a l administratiu Metge Organització Infermera Auxiliar administrativa Respecte l any anterior, cal destacar la disminució del 82 % de les queixes que van dirigides al personal administratiu i el descens del 76% de les adreçades a l organització. També 131

132 s han reduït les queixes adreçades a les infermeres (73,3%), a les llevadores (67%) i als metges (49%). L àrea de l Hospital on es genera el major nombre de reclamacions és Consultes Externes un 48% del total, seguida d Urgències, amb un 31% Distribució per motius de reclamació Motiu Diferència ia Assistència % Tracte % Informació % Organització/tràmits % Hoteleria/confort % Documentació % Com passava en anys anteriors, el principal motiu de reclamació ha estat el d organització i tràmits, en un 45,3%, seguit del d assistència amb un 24,7%. del total assis tracte infor. org/tràmits hotel./confort documentació Les reclamacions per temes relacionats amb l organització i tràmits responen a molts motius diferents, bàsicament referents a les llistes d espera. Els quatre més freqüents són els següents: Motiu Demora per consulta/cita prèvia 155 (42%) 15 (17%) Demora per intervenció quirúrgica 27 (7%) 5 (5,6%) Demora per exploració complementària 30 (8%) 7 (8%) Demora per atenció a urgències 33 (9%) 19 (21,6%) Error o canvi de programació 9 (2,4%) 6 (7,5%) 132

133 El 66,6% de les reclamacions assistencials es classifiquen com a insatisfacció amb l assistència, el 16,6% com a confusió o error diagnòstic i el 8,3% com a negativa d assistència Distribució de motius per serveis Admissió 19 Pneumologia 2 Cardiologia 8 Oftalmologia 7 Cirurgia 4 Otorrinolaringologia 2 Consultes Externes 4 Punt d Atenció Continuada 9 Dermatologia 3 Pediatria 1 Digestiu 3 Radiologia 9 Hematologia 1 Rehabilitació 2 Ginecologia-Assir 22 Reumatologia 2 Laboratori 1 Serveis Generals 6 Medicina Interna 2 Traumatologia 24 Nefrologia 2 Urgències 50 Neurofisiologia 2 Urologia 6 Neurologia 3 Els serveis que han registrat més reclamacions són: Urgències, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Ginecologia i Admissions. Cal dir que tots ells han disminuït el percentatge de reclamacions respecte al 2009, sobretot el Servei d'admissions. També cal destacar la disminució de queixes dels serveis de Cirurgia, Oftalmologia, Radiologia, Rehabilitació i Urologia Conclusions De l exercici del 2010 a l Hospital cal destacar el descens del 70,7% de les atencions rebudes a la unitat en relació amb l any anterior. Aquesta disminució recau en les atencions per consultes, en el 84,7%, i per reclamacions, en un 70%. Pel que fa a la resta d atencions, han disminuït els suggeriments i s han registrat els mateixos agraïments. Els motius principals de reclamació han estat l organització i els tràmits, que representen un 45,7% del total. Les reclamacions que fan referència a l assistència han augmentat respecte l any anterior, (aproximadament un 5%) i representen un 24,7% del total. Les reclamacions per tracte s han mantingut amb un percentatge similar a l any anterior, en un 16%, i les referides a la informació han disminuït, representant el 4,6% del total. En comparació amb l exercici anterior, cal destacar la reducció de les queixes que van dirigides al personal administratiu, en el 82%, i les d organització el 76%. També han disminuït les adreçades a infermeres (el 73,3%), a llevadores (el 67%) i a metges (el 49%). La majoria de les reclamacions (47,9%) no van dirigides a cap professional en concret sinó a l organització del centre, mentre que el 36,5% s adrecen al col lectiu mèdic i el 7,7% al personal administratiu. En referència al lloc d ubicació, el 48,4% es genera a l àrea de Consultes Externes, el 31% al Servei d Urgències. 133

134 S ha aconseguit que el temps de resposta de les reclamacions sigui inferior als 15 dies, tal com ens demana la Instrucció 03/2004 del Catsalut. La mitjana de temps de resposta ha estat de 8,8 dies. I s han registrat totes les reclamacions en el programa de la UAC (Tramuntana) i en l aplicatiu GRE del Catsalut. Les consultes han representat el 29,7% de la totalitat de les atencions de la UAC. En la majoria dels casos, la via que més utilitza l usuari és la visita personalitzada, seguida de la telefònica i el correu electrònic. El principal motiu de consulta és de tema organitzatiu, per demanar la segona opinió que contempla el Catsalut. Els serveis que generen més consultes són: Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i Ginecologia. La seva disminució, en un 84,7% respecte al 2009, es deu a que s'ha treballat juntament amb el servei d'admissions per la seva autogestió. 3. CENTRE SOCIOSANITARI BERNAT JAUME Durant l any 2010 la Unitat d Atenció al Ciutadà rebut un total de 16 atencions relacionades amb Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que es distribueixen de la següent manera: Reclamacions: 4 Suggeriments:4 Agraïments: Reclamacions Enguany s han rebut 4 reclamacions relacionades amb el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, dues de les quals van dirigides al col lectiu mèdic i dues a l organització del centre. Gairebé la totalitat de les reclamacions fan referència a la unitat de Llarga Estada i només una a la primera planta (Convalescència) Distribució per motius de reclamació La distribució per motius de les reclamacions generades al CSS Bernat Jaume és la següent: Motiu Total Tracte 1 Informació 1 Organització/tràmits 1 Hoteleria/habitabilitat/confort 1 Documentació Conclusions En aquest exercici la UAC ha atès 16 consultes relacionades amb el Centre Sociosanitari Bernat Jaume. En relació amb l any passat, destaca la disminució de les reclamacions i consultes. Els agraïments representen el 50% de les atencions i a diferència del 2009 s han rebut suggeriments. Totes les reclamacions, excepte una, s han contestat en el termini de 15 dies. La mitjana de temps de resposta ha estat de 10,5 dies. 134

135 4. ABS L ESCALA L any 2010 la Unitat d Atenció al Ciutadà ha dut a terme un total de 22 atencions relacionades amb el Centre d'atenció Primària (CAP) de l Escala, que es distribueixen de la següent manera: Reclamacions: 13 Suggeriments:5 Agraïments:1 Consultes: Reclamacions L any 2010 s han rebut un total de 13 reclamacions relacionades amb l Àrea Bàsica de Salut de l Escala, una d elles té més d un motiu de queixa, de manera que sumen un total de 14 motius de reclamació. El motiu principal de queixa, amb el 71,4% de les reclamacions, és l organització i els tràmits. Pel que fa a la resta, el 28,6% de les reclamacions van adreçades al col lectiu mèdic. Com a vies d accés els usuaris han utilitzat en el 93% dels casos els fulls de reclamació, i la resta la via telefònica Distribució per motius de reclamació La distribució per motius de les reclamacions generades a l ABS l Escala és la següent: Motiu Total Assistència 3 Tracte 1 Informació 1 Organització/tràmits Conclusions Aquest any el nombre de reclamacions ha disminuït el 64% respecte l any El principal motiu de queixa és de tipus organitzatiu, per diverses causes, sense que hi hagi un motiu principal. Pel que fa a les reclamacions assistencials, la insatisfacció n és la causa principal. Han disminuït força respecte l any anterior i representen el 21% del total. Cal destacar, a diferència de l any anterior, que només hi ha hagut una queixa per desacord amb el tracte rebut, que s ubica a l àrea d Atenció Continuada. Pel que fa als suggeriments, 4 fan referència a temes d organització i tràmits i 1 al confort. El temps de resposta de les reclamacions ha estat sempre inferior a 15 dies, exceptuant-ne dues. La mitjana de temps de resposta ha estat de 9,8 dies. 135

136 5. AVALUACIÓ DE LES PROPOSTES DE MILLORA PROPOSADES PER AL Millorar i mantenir les agendes obertes a Consultes Externes. A partir de gener de 2010 s inicia l obertura de les agendes que tenen més llista d espera i, progressivament, la resta. Les agendes obertes són operatives de 6 a 12 mesos i s han definit criteris de derivació internivells assistencials de les principals patologies per especialitats. Hi ha un sistema d alerta setmanal de la llista d espera controlat pel Servei d Admissió. Es fa una valoració amb el cap de servei corresponent i es resolen les principals causes de cada llista d espera. Avaluació: l'indicador de percepció de l'usuari mostra una disminució del 90% del nombre de queixes per demora de visita i del 84% per agendes tancades, en relació amb l anterior exercici Mantenir i millorar l'autogestió de les "atencions de consulta" als serveis d'admissió de l FSE. S ha mantingut i millorat l autogestió de les atencions de consulta generades al Servei d Admissió. Aquesta acció ha representat una disminució del 80% de total de consultes ateses a l UAC, respecte l any anterior. Del total de les 101 consultes registrades a la UAC, un 9% corresponen a consultes de l àrea de Gestió de Clients Millorar l'atenció que donem al ciutadà, pel que fa a la informació i al tracte. El Pla de Formació de l FSE, ofereix cursos d atenció al ciutadà per a tots els professionals. Són els cursos: Atenció a l usuari i prevenció de conflictes, Atenció telefònica i Ètica professional i valors Millorar la informació d'accés i circuits als professionals del Punt Informació i al personal de primer contacte amb l'usuari. L acció no s ha dut a terme. S han dut a terme 3 de les 4 propostes de millora pel 2010 presentades en la Memòria de la UAU 2009, per tant el grau d assoliment és del 75%. 6. PROPOSTES DE MILLORA PER AL Seguir amb el manteniment i millora de les agendes obertes a Consultes Externes Millorar la informació referida a l accés al Servei d Urgències i temps de demora previst en l atenció Augmentar el nombre d enquestes de satisfacció de l usuari a hospitalització d aguts Millorar el contingut dels informes d alta i seguiment de Consultes Externes Formalitzar el circuit dels usuaris que havent estat derivats a un altre centre, han d aportar documentació clínica. 136

137 137

138 138

139 SUMARI 1. UNES 700 PERSONES VISITEN L AMPLIACIÓ DEL HOSPITAL DE FIGUERES 2. LA CONSELLERA GELI INAUGURA L AMPLIACIÓDE L HOSPITAL DE FIGUERES 3. ENTREN EN FUNCIONAMENT LES NOVES INSTAL LACIONS D URGÈNCIES 4. L HOSPITAL DE FIGUERES DISTINGIT AMB UN TOP ALTA PARTICIPACIÓ EN LA III JORNADA CIENTÍFICA DE L FSE 6. UN CENTENAR DE PROFESSIONALS PARTICIPEN EN LA I JORNADA DE MILLORA EN LA SEGURETAT DELS PACIENTS 7. EL CONSELL MUNICIPAL DE SALUT DE L ESCALA COMENÇA A CAMINAR 8. BRITISH SOCIETY OF CATALUNYA DÓNA MÉS DE A L FSE 9. COMERÇ FIGUERES HA FET DONACIÓ D UN ELECTROCARDIÒGRAF A L FSE 10. NEIX EL GRUP DEA ALT EMPORDÀ 139

140 140

141 1. UNES 700 PERSONES VISITEN L AMPLIACIÓ DE L HOSPITAL DE FIGUERES 6 de febrer Unes 700 persones han conegut l Edifici Est, l ampliació de l Hospital de Figueres, en la Jornada de Portes Obertes que ha organitzat la Fundació Salut Empordà. El flux de gent que ha visitat la nova obra ha estat constant des de les deu del matí i fins a les sis de la tarda. La gerent de l Hospital de Figueres, Margarita Bou, ha destacat la bona acollida que ha tingut aquesta jornada per la població que avui ha pogut veure de prop les noves instal lacions i conèixer el funcionament intern de l edifici d ampliació. Diversos professionals dels serveis afectats pel trasllat han informat a les visites guiades del funcionament dels circuïts, explicant de primera mà els detalls del funcionament de la unitat i de les millores que experimentaran amb el canvi. Després de la Jornada de Portes Obertes es començaran a fer els trasllats dels diferents serveis que s'ubicaran en el nou edifici. El proper dia 15 es posarà en funcionament el servei de Diàlisi i la mateixa setmana ho farà Urgències. Després, progressivament, ho faran Laboratori, Anatomia Patològica, Farmàcia, Compres, Proves Diagnòstiques i Hospital de Dia. Aquesta ampliació de l Hospital de Figueres representa un augment del 40% de la superfície del centre sanitari. Els metres quadrats de l obra nova permetran redimensionar els serveis del centre sanitari i dotar-los de l espai i el confort que necessiten tant els usuaris, com els professionals que hi treballen. Aquest esponjament farà possible una reordenació de l espai i que es puguin portar a terme algunes tècniques noves. L augment de la superfície també permetrà augmentar de manera gradual la capacitat i l activitat del centre, donant més servei i qualitat a la població. Els trasllat dels diferents serveis al nou edifici permetrà començar la segona fase de les obres, amb la reforma dels espais que quedin alliberats al centre hospitalari. 141

142 2. LA CONSELLERA GELI INAUGURA L AMPLIACIÓ DE L HOSPITAL DE FIGUERES 18 d abril La consellera de Salut, Marina Geli, i l alcalde de Figueres, Santi Vila, han inaugurat l'edifici Est de l Hospital de Figueres. Aquesta ampliació representa un augment del 40% de la superfície del centre sanitari, metres quadrats d obra nova que permeten redimensionar els serveis i dotar-los de l espai i el confort que necessiten tant els usuaris, com els professionals que hi treballen. Aquest important increment de la superfície possibilita l'esponjament i reordenació dels serveis i que es puguin portar a terme algunes tècniques noves. L augment de la superfície també permetrà augmentar de manera gradual la capacitat i l activitat del centre, donant més servei i qualitat a la població. Els serveis de l Edifici Est són: o Planta baixa: Nefrologia Hemodiàlisi, Hospital de Dia, Unitat de Proves Diagnòstiques. o Planta -1: Urgències, Extraccions, Unitat de Cures Intermèdies (aquesta última entrarà en funcionament més endavant). o Planta -2: Laboratori, Anatomia Patològica, Farmàcia, Manteniment, Magatzem central i Compres. El nou servei d Urgències ha doblat la seva superfície, passant a tenir metres quadrats, amb espais diferenciats per a malalties lleus (el Punt d Atenció Continuada, PAC), més complexes i una àrea d observació. Una de les novetats és la creació de la Unitat de Cures Intermèdies, que permetrà l atenció de pacients amb patologies més greus. S obrirà de manera gradual ja que requereix una major intensitat de recursos, tant d infermeria com d aparellatge. 142

143 Nefrologia Hemodiàlisi és un altre dels serveis que ha vist incrementat el seu espai amb el trasllat al nou edifici, ja que ha passat de 480m2 a 900m2. La sala principal de diàlisi ha guanyat un box més dels que tenia fins ara, 16 boxos que ofereixen millors condicions als pacients. Aquest increment de la superfície també permetrà potenciar la diàlisi peritoneal, que disposa d una sala pròpia. L Hospital de Dia on, entre d altres, es realitzen tractaments oncològics, té més capacitat, ha multiplicat el seu espai. Dels 7 punts amb què es treballava, s ha ampliat el servei a 18 boxos, aportant més comoditat i privacitat als usuaris. Aquest augment de les instal lacions possibilitarà que es pugui portar a terme un increment de l activitat. Anatomia Patològica també ha ampliat la seva superfície. Dels 270m2 que s hi destinen s ha fet una reserva d espai perquè més endavant es pugui obrir una sala d autòpsies. El servei de Laboratori i les Extraccions també han guanyat en espai, capacitat i confort. Les proves complementàries com ecocardiogrames, proves d esforç, holters, proves funcionals respiratòries, electromiogrames, o ecografies vasculars, es concentraran en un únic punt, la Unitat de Proves Diagnòstiques. Com la resta de serveis que es traslladen, Farmàcia ampliarà la seva superfície i, a més, passarà a tenir accés directe des de l exterior, per atendre als usuaris i fer la dispensació de fàrmacs als pacients que necessitin medicació hospitalària ambulatòria. Amb el canvi d ubicació s instal larà una semiautomatització del magatzem, que permetrà un major control dels estocs i facilitarà el sistema de dispensació unidosi. Farmàcia també passarà a tenir una zona neta, una evolució del sistema que hi ha actualment, amb una àrea de preparats estèrils i una altra de citostàtics, on es realitza un control dels fluxos d aire i de les partícules, necessari per elaborar alguns fàrmacs. D aquesta manera es reforçarà la capacitat d oferir determinats tractaments a l Hospital de Dia del centre. L accés a tots els serveis del nou edifici, excepte el d Urgències, es fa per l entrada del vial Glòria Compte, paral lel a la ronda Rector Arolas; tot i que cadascuna de les plantes està a nivell de carrer, aprofitant el desnivell del terreny. Un cop acabada la fase d ampliació ha començat la de reforma dels espais que han quedat alliberats a l edifici central. Les obres d ampliació i reforma de l Hospital de Figueres tenen un cost aproximat de

144 3. ENTREN EN FUNCIONAMENT LES NOVES INSTAL LACIONS D URGÈNCIES 15 de febrer El 18 de febrer entraran en funcionament les noves instal lacions del servei d Urgències de l Hospital de Figueres. A partir de les 7h del matí les persones que necessitin d aquesta assistència s hauran d adreçar a la nova unitat, emplaçada a l Edifici Est i que té un accés propi des de la ronda Rector Arolas. El Director Assistencial, Pere Plaja, ha explicat que, durant unes hores, haurem de doblar el servei, ja que tindrem dues unitats funcionant al mateix temps. L actual servei d Urgències atendrà els casos que li arribin fins a les set del matí i fins que aquests es resolguin; bé amb un ingrés, bé amb una alta. Amb el trasllat d Urgències a l obra nova quedarà alliberada una superfície de l edifici central que més endavant, en la fase de reforma, servirà per redimensionar i acollir altres serveis de l Hospital. 4. L HOSPITAL DE FIGUERES ES DISTINGIT AMB UN TOP d octubre L Hospital de Figueres ha estat distingit amb el Top 20 en la seva categoria, la d hospital general mitjà. Aquesta és la setena vegada que el centre sanitari empordanès ha guanyat un Top 20 que enguany celebra el seu onzè aniversari. En aquesta edició els premis Top 20 han avaluat la gestió integral del 2009 de 165 hospitals de l Estat espanyol, 28 dels quals a la categoria d hospitals generals mitjans. Els guanyadors d aquesta classificació (la d hospitals generals mitjans), a més de l Hospital de Figueres, han estat l Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, l Hospital de Henares (Coslada) i la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona). La directora gerent de la Fundació Salut Empordà, Margarita Bou, ha destacat que el Top 20 és un reconeixement a la feina dels professionals. Ha explicat que també es tracta d un premi a la gestió, especialment significatiu per l actual situació de crisi econòmica, en què els hospitals estem més obligats que mai a l eficiència. 144

145 5. ALTA PARTICIPACIÓ EN LA III JORNADA CIENTÍFICA DE LA FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ 21 de maig La Jornada Científica de la Fundació Salut Empordà ha comptat amb una elevada participació. De tota la producció científica de l entitat corresponent als anys , s hi han presentat trenta publicacions i comunicacions que han portat a terme professionals de la institució. També un total de vint-i-vuit pòsters han optat als premis, classificats per categories professionals: facultatius, diplomats o altres. Els guanyadors dels premis de la III Jornada Científica de la Fundació Salut Empordà han estat: Categoria Publicació facultatius Publicació facultatius, accèssit Publicació diplomats Comunicació falcultatius Comunicació diplomats Pòster facultatius Pòster diplomats Pòster altres categories professionals Treball premiat Primer signant Prenatal programming of renal function: Dr. Abel López Bermejo the estimated glomerular filtration rate is influenced by size at birth apparently healthy children. Antiinflamatorios para el cólico biliar: Dr. Xavier Basurto revisión sistemática y metaanálisis de ensayos clínicos. Anàlisi comparativa del box de Sra. Laura Congost reanimació del Servei d Urgències de l Hospital Comarcal de Figueres entre els anys 1997 i Sclerosis in Northeast of Catalonia: an Dra. Olga Carmona epidemiologic study. Diseño de un programa de atención Sra. Cristina Montero multidisciplinar en pacientes inmigrantes con esclerosis múltiple Análisis de activación del sistema Dr. Miquel Sala nervioso simpático ante situaciones de laboratorio en pacientes con fibromialgia. El tratamiento de la diabetes mellitus y Sra. Cati Gelabert su relación con el peso. Marcadors immunohistoquímics del Sra. Lourdes Mir càncer de mama a l Hospital de Figueres. El jurat ha estat format per membres de la Comissió de Recerca i Docència, professionals de la Junta Assistencial i la Direcció i experts externs. La dotació dels premis ha estat de 700 per a les publicacions, 500 per a les comunicacions i 250 per als pòsters. 145

146 6. UN CENTENAR DE PROFESSIONALS PARTICIPEN EN LA I JORNADA DE MILLORA EN LA SEGURETAT DELS PACIENTS 18 de novembre La I Jornada de Millora en la Seguretat dels Pacients que s ha celebrat aquest dimecres a la Fundació Salut Empordà ha tingut molt bona acollida, ha comptat amb la participació d un centenar de professionals, no només de la FSE sinó també procedents d altres centres sanitaris de la demarcació de Girona. En aquesta jornada s han presentat l evolució i els resultats dels set projectes que la FSE ha desenvolupat i implantat en els darrers anys, en relació a pràctiques segures en l assistència sanitària, com per exemple, Prevenció de caigudes intrahospitalàries, Identificació inequívoca de pacients o Higiene de mans, entre d altres. També s ha tractat la vessant conceptual i metodològica d aquesta temàtica, s han debatut aspectes èticolegals i temes relacionats amb la gestió de la seguretat i el foment de les pràctiques segures. La Jornada ha esdevingut un marc d intercanvi d experiències i coneixements entre professionals, que afavoreix una major sensibilització envers aquesta matèria i ajuda a consolidar la cultura de seguretat. Els ponents de la jornada han estat professionals de la FSE, membres de la Comissió de Seguretat i Vigilància del Pacient, així com experts de diferents institucions com la Fundació Avedis Donabedian, l Institut Roche, el Col legi Oficial d Infermers/eres de Girona i el Col legi Oficial de Metges de Girona. 146

147 7. EL CONSELL MUNICIPAL DE SALUT DE L ESCALA COMENÇA A CAMINAR 19 de març Aquest divendres s ha constituït el Consell Municipal de Salut de l Escala per millorar l eficiència i la coordinació en matèria de salut a la vila, a través de la informació, el diàleg i la coordinació. L alcalde de l Escala, Estanis Puig, ha explicat que ara ja estem operatius i ens trobarem entre tres i quatre vegades l any, amb la finalitat d afavorir l atenció de la salut comunitària. Un dels grans agents implicats en aquest Consell és el CAP Moisès Broggi, dirigit pel Dr. Jordi Roca Comas, que veu aquest nou òrgan com un fòrum de debat obert per exposar mancances, idees i la realitat de cada col lectiu. Roca ha manifestat que aquest vincle informatiu afavorirà la detecció de problemes i la seva ràpida resolució. Roca considera que gràcies a la relació amb la Fundació Salut Empordà, l ABS l Escala ha d estar mimada. És per això que un dels primers aspectes en què es treballarà és en la implantació de la recepta electrònica, perquè ningú hagi d anar al CAP si no li cal. A més de l ajuntament i el CAP, el Consell Municipal de Salut està format per representants de les farmàcies de la vila, la Policia Local i una treballadora social. 147

148 8. BRITISH SOCIETY OF CATALUNYA DÓNA MÉS DE A L FSE 20 de desembre de 2010 La branca alt empordanesa de la British Society of Catalunya ha fet donació de a la Fundació Salut Empordà. La major part d aquest donatiu, 1.000, es destinarà a equipament sanitari dels centres. Mentre que la resta, es destinarà específicament a col laborar amb els regals que Ses Magestats els Reis d Orient fan arribar als nens i nenes que estan ingressats a l Hospital de Figueres el 5 de gener a la tarda, vigília de Reis. Una delegació de representants de la British Catalan Society ha fet efectiu el donatiu aquest matí a l Hospital de Figueres. A la foto, d esquerra a dreta, hi apareixen: - M. Àngels Ortega, directora Recursos Humans FSE - Josep Mateo, director Informàtica FSE - Paquita AbuLí, directora Infermeria FSE - Patricia Sturgeon, vicepresidenta British Society of Catalunya, branca Empordà - Mary Clark, presidenta British Society of Catalunya, branca Empordà - Margarita Bou, gerent Fundació Salut Empordà - John Sienczak, tresorer British Society of Catalunya, branca Empordà - Judy Sherriff, editora revista British Society of Catalunya, branca Empordà - Desmond Sherriff, secretari British Society of Catalunya, branca Empordà 148