Butlletí Oficial. Universitat de Lleida. Número 92 octubre I. Acords del Consell de Govern II. III. IV. Resolucions del rector

Transcripción

1 Butlletí Oficial Universitat de Lleida Número 92 octubre 2007 I. Acords del Consell de Govern II. III. IV. Resolucions del rector Resolucions dels vicerectors i acords de les comissions del Consell de Govern Informació d interès publicada en altres diaris oficials L de octubre de 2007

2 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de I. ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN Acord núm. 197/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova la composició d algunes comissions delegades, no delegades del Consell de Govern, altres òrgans i/o institucions amb participació de la UdL. COMISSIONS NO DELEGADES DEL CONSELL DE GOVERN Comissió de Cultura El Sr. Ramon Aguilà López, serà substituït per la Sra. Ana Soldevila Benet Comissió de Publicacions La Sra. Rosa M. Mateu Serra, serà substituïda per la Sra. Carmen Iglesias Rodríguez Comissió de Política Lingüística El Sr. Ramon Aguilà López, serà substituït per la Sra. Ana Soldevila Benet Comissió de Personal Acadèmic El Sr. Pere Solà Solé, serà substituït per la Sr. Enric Llurda Giménez Comissió per l Elaboració d una Política de Personal Acadèmic El Sr. Pere Solà Solé, serà substituït pel Sr. Enric Llurda Giménez Acord núm. 198/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova la creació i supressió de fitxers de caràcter personal a la UdL. Per acord del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, la Universitat de Lleida aprova la modificació de l Acord de la Junta de Govern de 24 de novembre de 1995, pel qual es creaven diversos fitxers automatitzats de dades de caràcter personal, de conformitat amb la legislació vigent en aquell moment. Els canvis organitzatius i en la gestió que s han produït a la Universitat des d aquelles dates, han obligat a adaptar els instruments de gestió de que disposa, modificant les bases de dades existents i creant-ne de noves. L article 20 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades Personals estableix que la creació, la modificació o supressió dels fitxers de les administracions públiques només pot dur-se a terme mitjançant una disposició general publicada al Boletín Oficial del Estado o al Diari Oficial corresponent. Per tal de donar compliment a la legislació esmentada i en ús de les competències derivades de l art. 47 dels Estatuts de la Universitat de Lleida, i la resta de les disposicions generals d aplicació. S ACORDA: Primer: Crear els fitxers de dades de caràcter personal que es detallen en l annex a aquesta resolució. Segon: Anul lar i deixar sense efectes els fitxer creats mitjançant acord de la Junta de Govern de 24 de novembre de 1995, pel qual es va aprovar la creació dels fitxers CTT, depenent del Centre de Transferència Tecnològica, organisme depenent d aquesta Universitat; el fitxer anomenat ICE, depenent de l Institut de Ciències de l Educació, organisme també depenent de la Universitat i, per últim, els fitxers anomenats ALUMNES, ECONÒMIC i PERSONAL, depenent tots tres dels serveis central, quedant per tant, els fitxers esmentats suprimits administrativament i subrogats funcionalment en els nous fitxers avui aprovats. En concret, el fitxer de CTT, queda subrogat dins dels fitxers Base de dades ERP, RRHH i Serveis Generals ; el fitxer anomenat ICE queda subrogat dins del fitxers Expedients acadèmics de primer i segon cicle, Expedients acadèmics de tercer cicle, Títols, Certificacions, Normalització Lingüística Certificats d aptitud pedagògica ; el fitxer Alumnes queda subrogat en els fitxers Expedients acadèmics de primer i segon cicle, Expedients acadèmics de tercer cicle, Títols ; el fitxer Econòmic, queda subrogat dins del fitxer Base de Dades ERP, Economico-Financera ; i el fitxer Personal, queda subrogat en els fitxers RRHH i Formació i Concursos. Lleida, 25 d octubre de 2007.

3 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de RELACIÓ DE FITXERS PROPOSATS PER LA UNIVERSITAT DE LLEIDA. Centre de Cooperació Internacional (C.C.I.I.) Col laboradors i Alumnes Convocatòries Centre d Informació i Documentació per al Desenvolupament Mobilitat ALTRES FITXERS Base de Dades ERP, Economico-Financera Préstecs i Obtenció de documents Universitat d Estiu Prevenció de Riscos Laborals SERVEI DE PERSONAL (S.P.) RRHH Formació i concursos GESTIÓ ACADEMICA ( G.A.) Beques Expedients acadèmics de primer i segon cicle Expedients acadèmics de tercer cicle Títols RELACIONS INTERNACIONALS ( R.R.I.I.) Programa Erasmus Programa SICUE Visitants INSTITUT DE CIENCIES DE L EDUCACIÓ (I.C.E.) Certificacions Normalització Lingüística CAP (Certificats d aptitud pedagògica) SERVEI D EXTENSIÓ UNIVERSITARIA (S.E.U.) Borsa de treball Serveis Generals SECRETARIA GENERAL Vídeo vigilància NIVELL Bàsic Bàsic Bàsic Bàsic NIVELL Mitjà Bàsic Bàsic Bàsic NIVELL Alt Mitjà NIVELL Mitjà Mitjà Mitjà Bàsic NIVELL Mitjà Bàsic Bàsic NIVELL Bàsic Bàsic Bàsic NIVELL Mitjà Bàsic NIVELL Bàsic Annex Primer. CENTRE DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL (CCII). Nom del fitxer: COL LABORADORS i ALUMNES. Finalitat i usos previstos: Gestió administrativa dels col laboradors i alumnes que participen de les activitats del Centre de Col laboració Internacional i altres finalitats vinculades. Persones o col lectius afectats: Col laboradors i alumnes que per una tasca determinada i/o participen de les activitats del Centre de Cooperació Internacional. Procedència de les dades: els interessats o els seus representants legals. Procediment de recollida: formularis; transmissió informàtica de dades / Internet. Suport utilitzat per a l'obtenció: paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades: dades identificatives (nom i cognoms; document d identificació; adreça postal i electrònica; telèfon); dades personals (data de naixement); dades acadèmiques i professionals (formació; experiència professional); dades econòmiques (dades bancàries). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Transferències internacionals de dades: es contempla la transferència internacional de dades, amb el consentiment dels interessats, només a les entitats universitàries i/o administratives necessàries per poder complir amb les finalitats i programes del Centre de Cooperació Internacional. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici Rectorat. Mesures de Seguretat: Nivell Bàsic.

4 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Segon. CENTRE DE COL LABORACIÓ INTERNACIONAL (CCII) Nom del fitxer: CONVOCATÒRIES. Finalitat i usos previstos: Gestió administrativa dels usuaris que opten a un dels ajuts a través de les convocatòries del Centre de Cooperació Internacional i altres finalitats vinculades. Persones o col lectius afectats: Persones que opten a alguns dels ajuts a través de les convocatòries del Centre de Cooperació Internacional. Procedència de les dades: els interessats o els seus representants legals. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (nom, cognoms, DNI o NIF, adreça postal i electrònica, telèfon; dades personals (data de naixement); dades acadèmiques i professionals (formació i titulacions). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Tercer. CENTRE COOPERACIÓ INTERNACIONAL (CCII) Nom del fitxer: CENTRE D INFORMACIÓ I DOCUMENTACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT. Finalitat i usos previstos: Gestió administrativa dels usuaris del Centre d Informació i Documentació per al Desenvolupament i altres finalitats vinculades. Persones o col lectius afectats: Estudiants i persones interessades en els serveis del CIDD. Procedència de les dades: els interessats o els seus representants legals. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (nom, cognoms, DNI o NIF, adreça electrònica, telèfon); dades de característiques personals (data de naixement); dades de circumstàncies socials (allotjament o habitatge); dades acadèmiques i professionals (formació i titulacions). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la UdL, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic.

5 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Quart. CENTRE DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL (CCII) Nom del fitxer: MOBILITAT. Finalitat i usos previstos: Gestió administrativa de les persones que durant un temps determinat efectuen algun tipus de mobilitat i altres finalitats vinculades. Persones o col lectius afectats: Estudiants, Personal d Administració i Serveis, Personal docent i Investigador, que durant un temps determinat efectuen algun tipus de mobilitat. Procedència de les dades: els interessats o els seus representants legals. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (nom i cognoms, adreça postal i electrònica, telèfon, DNI o NIF); dades de característiques personals (data de naixement); dades de circumstàncies socials (allotjament o habitatge), dades acadèmiques i professionals (formació i titulacions). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Transferències internacionals de dades: es contempla la transferència internacional de dades, amb el consentiment dels interessats, només a les entitats universitàries i/o administratives necessàries per poder complir amb les finalitats dels diferents programes inter-universitaris administratius, docents i/o de recerca. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Cinquè. ALTRES FITXERS. Nom del fitxer: Base de Dades de ERP, Econòmic-Financera. Finalitats i usos previstos: gestió i seguiment pressupostari de la Universitat, obligacions fiscals i tributàries del personal que hi presta serveis i gestió dels pagaments per compres de productes i serveis amb els proveïdors. Ensenyament Superior i les acciones vinculades al procediment administratiu. Persones o col lectius afectats: personal que presta serveis a la Universitat de Lleida, col laboradors externs i estudiants. Qualsevol que mantingui una relació amb implicacions econòmiques (pagaments, cobraments, devolucions, etc.) amb la Universitat de Lleida. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; enquestes; entrevistes. Suport utilitzat per a l obtenció: paper. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI, NIF, adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades personals (estat civil, edat, dades familiars, sexe); dades del lloc de treball (cos, escala, categoria, grau); dades econòmic-financeres i d assegurances (impostos, deduccions, dades bancàries); dades de transaccions (béns subministrats, béns rebuts). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Alt.

6 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Sisè. ALTRES FITXERS Nom del fitxer: Préstecs i Obtenció de documents. Finalitats i usos previstos: Gestió administrativa i de control del servei de préstec de la biblioteca i del servei d obtenció de documents. Registre de documents i activitats vinculades. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida, professorat i col laboradors externs amb dret a gaudir dels serveis. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (nom i cognoms; DNI o NIF; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades d ocupació laboral (llocs de treball). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Setè. ALTRES FITXERS. Nom del fitxer: UNIVERSITAT D ESTIU. Finalitats i usos previstos: Organització i gestió de cursos acadèmics oficials durant els períodes de vacances de la Universitat de Lleida, l Ensenyament Superior i la gestió del corresponent procediment administratiu. Persones o col lectius afectats: Participants en els cursos acadèmics que s organitzen, estudiants, professorat i col laboradors. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de caràcter acadèmic i professional (Historial acadèmic); dades econòmic-financeres (dades bancàries). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic.

7 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Vuitè. ALTRES FITXERS. Nom del fitxer: Prevenció de Riscos Laborals. Finalitats i usos previstos: Estudi, avaluació i gestió dels riscos laborals associats als llocs de treball del personal que presta serveis a la Universitat i, en general, de les pròpies infraestructures de la Universitat de Lleida. Tot el vinculat a la gestió dels Riscos Laborals segons la normativa vigent. Persones o col lectius afectats: El personal que presta serveis a la Universitat de Lleida. Docent, investigador, d administració i serveis, etc. És possible que alguna persona aliena a aquest col lectiu notifiqui un risc d infraestructura i també es tinguin, doncs, les seves dades. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: transmissió electrònica de les dades / Internet i altres vies legalment contemplades. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (nom i cognoms; adreça postal); dades del lloc de treball (lloc de destinació). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Novè. SERVEI DE PERSONAL (S.P.) Nom del fitxer: RECURSOS HUMANS (RRHH). Finalitats i usos previstos: Gestió de les relacions laborals i les nòmines del Personal que presta serveis a la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Personal d administració i serveis, personal docent i investigador, becaris, personal laboral, personal interí i càrrecs dels òrgans de govern. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal, de registres públics, d administracions públiques, d entitats privades. Procediment de recollida: enquestes; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de infraccions administratives; dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, número de la SS o mutualitat, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon; imatge o veu, número de registre personal); dades de circumstàncies socials (Llicències i permisos); dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions, experiència professional, historial acadèmic); dades d ocupació laboral (cos, escala; categoria, grau ; dades no econòmiques de nòmina, Historial laboral, Llocs de treball); dades econòmic-financeres i d assegurances (dades de nòmina, dades bancàries, Plans de pensions i jubilació) ; dades de transaccions, (Béns rebuts). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes a la Agència Estatal d Administració Tributaria, Tresoreria de la Seguretat Social, i la resta d administracions i jutjats legalment habilitats. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Alt.

8 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Desè. Servei de Personal. Nom del fitxer: Formació i Concursos. Finalitats i usos previstos: Gestió dels concursos per a provisió de places i vacants de treball en la Universitat de Lleida, promocions internes i cursos de formació per al personal. Persones o col lectius afectats: Participants en els cursos de formació i en els concursos per a provisió de places de treball. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; enquestes; entrevistes; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal o electrònica, telèfon); dades de característiques personals (Edat, Sexe, data de naixement, nacionalitat, lloc de naixement); dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions, experiència professional); dades d ocupació laboral (cos, escala, categoria i grau). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Mitjà. Onzè. Gestió Acadèmica. Nom del fitxer: Beques. Finalitats i usos previstos: Gestió administrativa per a la sol licitud i tramitació dels programes de beques per a estudiants de la Universitat de Lleida, vinculades a l ensenyament superior. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida que sol liciten ser becats. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; enquestes; entrevistes; transmissió electrònica de les dades / Internet. També es contempla la possibilitat que les dades siguin recollides per diferents administracions competents en la matèria. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals (estat civil, sexe, nacionalitat, dades familiars, data de naixement, lloc de naixement); dades de caràcter acadèmic i professional (historial acadèmic); dades econòmic-financeres (ingressos i rendes, inversions i patrimoni, bades bancàries); dades de transaccions (import de la bonificació, beca o ajut). Cessions de dades previstes: es preveuen cessions a les diferents administracions competents en la matèria segons la legislació vigent, especialment als organismes de la Generalitat de Catalunya i de l Administració Central de l Estat competents en la matèria. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Alt.

9 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Dotzè. Gestió Acadèmica. Nom del fitxer: Expedients acadèmics de primer i segon cicle. Finalitats i usos previstos: La gestió administrativa associada a la vida acadèmica dels estudiants de la Universitat des de que arriben a la mateixa amb la seva primera matriculació fins que finalitzen els estudis de primer o segon cicle o finalitzen la relació amb anterioritat. També té com finalitat la gestió de diferents tipus de certificacions i la gestió del historial acadèmic. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal i d altres administracions públiques. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de salut necessàries per la tramitació de l expedient, dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals (sexe, nacionalitat, edat, data de naixement. Lloc de naixement), dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions, historial acadèmic); dades econòmic-financeres i d assegurances (dades bancàries, impostos, deduccions, bonificacions i deduccions de l import de la matricula). Cessions de dades previstes: es preveuen cessions de les dades a altres administracions públiques amb competència en la matèria d Ensenyament Superior, tant de l Administració Central de l Estat com de la Generalitat de Catalunya. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Mitjà. Tretzè. Gestió Acadèmica. Nom del fitxer: Expedients acadèmics de tercer cicle. Finalitats i usos previstos: La gestió administrativa per als estudiants que cursen programes de doctorat a la Universitat de Lleida, gestió de l expedient acadèmic de doctorat, Diploma d Estudis Avançats, Tesis doctorals, etc. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal i d altres administracions públiques. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de salut necessàries per la tramitació de l expedient, dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals (sexe, nacionalitat, edat, data de naixement. Lloc de naixement), dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions, historial acadèmic); dades econòmic-financeres i d assegurances (dades bancàries, impostos, deduccions, bonificacions i deduccions de l import de la matricula). Cessions de dades previstes: es preveuen cessions de les dades a altres administracions públiques amb competència en la matèria d Ensenyament Superior, tant de l Administració Central de l Estat com de la Generalitat de Catalunya. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Mitjà.

10 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Catorzè. Gestió Acadèmica. Nom del fitxer: Títols. Finalitats i usos previstos: Gestió detallada de la sol licitud, recepció i lliurament dels Títols oficials que obtenen els estudiants de la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida que finalitzen el cicle d estudis complert i que sol liciten la tramitació del seu títol oficial acreditatiu. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica); dades de característiques personals (sexe, nacionalitat, data de naixement, lloc de naixement), dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions). Cessions de dades previstes: es preveuen cessions de les dades a altres administracions públiques amb competència en la matèria d Ensenyament Superior, tant de l Administració Central de l Estat com de la Generalitat de Catalunya. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Quinzè. RELACIONS INTERNACIONALS (RRII). Nom del fitxer: Programa Erasmus. Finalitats i usos previstos: Gestió del programa de mobilitat ERASMUS per a estudiants i professorat docent i investigador. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida i professorat docent i investigador que sol licita participar en el programa de mobilitat ERASMUS. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon, imatge o veu); dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions); dades d ocupació laboral (categoria, grau; lloc de treball); dades econòmic-financeres i d assegurances (dades bancàries), dades de transaccions (béns rebuts). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Transferències internacionals de dades: es contempla la transferència internacional de dades, amb el consentiment dels interessats, només a les entitats universitàries i/o administratives necessàries per poder complir amb les finalitats del programa ERASMUS. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Mitjà.

11 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Setzè. RELACIONS INTERNACIONALS (RRII). Nom del fitxer: Programa SICUE. Finalitats i usos previstos: Gestió del programa de mobilitat SICUE per a estudiants i professorat docent i investigador. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida i professorat docent i investigador que sol licita participar en el programa de mobilitat SICUE. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon, imatge o veu); dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions); dades d ocupació laboral (categoria, grau; lloc de treball); dades econòmic-financeres i d assegurances (dades bancàries), dades de transaccions (béns rebuts). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Transferències internacionals de dades: es contempla la transferència internacional de dades, amb el consentiment dels interessats, només a les entitats universitàries i/o administratives necessàries per poder complir amb les finalitats del programa SICUE. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Mitjà. Dissetè. RELACIONS INTERNACIONALS (RRII). Nom del fitxer: Visitants. Finalitats i usos previstos: Gestió administrativa d estudiants que adquireixen la condició de visitants de la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Estudiants que passen una estada determinada com a visitants de la Universitat de Lleida. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon, imatge o veu); dades de característiques personals (data de naixement) dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions); dades d ocupació laboral (categoria, grau; lloc de treball); dades econòmicfinanceres i d assegurances (dades bancàries). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic.

12 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Divuitè. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L EDUCACIÓ (ICE). Nom del fitxer: Certificacions. Finalitats i usos previstos: Servei de certificacions oficials de l Institut de Ciències de l Educació de la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Professorat que sol licita certificacions diverses per acreditacions posteriors. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal i d altres administracions públiques. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals (sexe); dades de caràcter acadèmic i professional (Experiència professional); dades del lloc de treball (tipus de jornada laboral i experiència docent). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Dinovè. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L EDUCACIÓ (ICE). Nom del fitxer: Normalització Lingüística. Finalitats i usos previstos: Organització i gestió dels cursos de formació de Normalització Lingüística a l ICE de la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Participants en els cursos de normalització lingüística organitzats per l Institut de Ciències de l Educació de la Universitat de Lleida. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal i d altres administracions públiques. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals (sexe); dades de caràcter acadèmic i professional (Experiència professional); dades del lloc de treball (tipus de jornada laboral i experiència docent). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic.

13 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Vintè. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L EDUCACIÓ (ICE). Nom del fitxer: Certificats d aptitud pedagògica (CAP). Finalitats i usos previstos: Organització i gestió del curs de Certificat d Aptitud Pedagògica de l Institut de Ciències de l Educació de la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Estudiants que realitzen el curs de Certificació d Aptitud Pedagògica. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l'obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals (sexe); dades de caràcter acadèmic i professional (formació i titulacions; historial acadèmic); dades econòmic-financeres i de assegurances (dades bancàries). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Vint-i- unè. SERVEI D EXTENSIÓ UNIVERSITARIA (SEU). Nom del fitxer: Borsa de Treball. Finalitats i usos previstos: Gestió de la borsa de treball de la Universitat de Lleida. Funció d orientació a l estudiant/a per a la cerca de treball sobre la base d ofertes laborals que hi publiquen les empreses i entitats. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida que formen part de la borsa de treball i empreses (contactes) que publiquen ofertes. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; enquestes; entrevistes; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI, NIF; nom i cognoms; adreça postal; adreça electrònica; telèfon); dades de característiques personals, (Sexe; edat; data de naixement) dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions; experiència professional). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les empreses i institucions vinculades al programa de borsa de treball i les legalment i convencionalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Mitjà.

14 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Vint-i- dosè. SERVEI D EXTENSIÓ UNIVERSITARIA (SEU). Nom del fitxer: Serveis Generals. Finalitats i usos previstos: Gestió administrativa de serveis generals comuns per a l estudiant de la Universitat de Lleida: carnet universitari, beques de col laboració amb la Universitat de Lleida, ajuts de viatge, allotjament Erasmus i altres afins. Persones o col lectius afectats: Estudiants de la Universitat de Lleida que tenen dret als serveis generals i els que sol liciten per a cada cas concret el servei puntual que s ofereix. Procedència de les dades: el propi interessat o el seu representant legal. Procediment de recollida: formularis; transmissió electrònica de les dades / Internet. Suport utilitzat per a l obtenció: Paper; via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (DNI; nom i cognoms; document d identificació; adreça postal; adreça electrònica; telèfon; imatge o veu); dades de característiques personals (data de naixement); dades de circumstàncies socials (Allotjament o habitatge) dades de caràcter acadèmic i professional (formació; titulacions; experiència professional); dades sòcio-econòmic-financeres i d assegurances (dades bancàries). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment i convencionalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Vint-i- tresè. SECRETARIA GENERAL. Nom del fitxer: Vídeo Vigilància. Finalitats i usos previstos: Protecció i millora de la seguretat de les persones i instal lacions de la Universitat de Lleida. Persones o col lectius afectats: Persones i Estudiants que circulin en zones controlades pel sistema de vídeo vigilància de la Universitat de Lleida. Procedència de les dades: el propi interessat. Procediment de recollida: Sistemes de circuit tancat de vídeo vigilància (CCTV) instal lat als edificis i accessos de la Universitat de Lleida. Suport utilitzat per a l'obtenció: Suport magnètic o digital. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: dades de caràcter identificatiu (imatge). Cessions de dades previstes: No s han contemplat cessions fora de les legalment establertes. Responsable del fitxer: Universitat de Lleida. Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel lació i oposició: Secretaria General de la Universitat de Lleida, edifici del Rectorat. Mesures de seguretat: Nivell Bàsic. Consell de Govern: 25 d octubre de 2007 Punt ordre del dia núm. 6 Proposta de normativa provisional per a la renovació de la composició del Claustre de la UdL i calendari electoral

15 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 199/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova la normativa provisional per a la renovació de la composició del Claustre de la UdL. D acord amb la Disposició Addicional vuitena de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d abril, per la que es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d Universitats que estableix que en tant no es produeixi l adaptació dels estatuts, els Consells de Govern de les universitats podran aprovar la normativa d aplicació que sigui necessària per al compliment d allò establert en aquesta Llei i donat que es fa necessària la renovació de la composició del Claustre de la Universitat de Lleida en tant que es compleix el termini del mandat reconegut als membres claustrals a l article 45.4 dels Estatuts de la Universitat de Lleida (Decret 2001/2003, de 26 d agost- DOCG núm. 3963, de 8 de setembre de 2003), s aprova la següent normativa provisional de renovació del Claustre de la Universitat de Lleida. Article 1. Àmbit d aplicació. La present normativa és d aplicació al procés d elecció dels representants del Personal Acadèmic, Personal d Administració i Servei i Estudiantat al Claustre de la Universitat de Lleida d acord a la Disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d abril per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d Universitats, en tant no es modifiquin els Estatuts de la Universitat de Lleida. Article 2. Participació electoral dels membres de la comunitat universitària. 1. La participació del personal acadèmic i personal d administració i serveis requereix en tot cas ser membre en actiu d un dels col lectius de la comunitat universitària a la data de la convocatòria de les eleccions i tenir una vinculació estable amb la Universitat durant un període d almenys un any, o en el cas de l estudiantat, que s hagin matriculat en almenys un curs acadèmic en la mateixa data. Article 3. Sistema electoral. El sistema per a l elecció del personal acadèmic és el majoritari sense llistes, de tal manera que tots els membres de la circumscripció són electors i elegibles, i el proporcional amb presentació de candidatures en llistes tancades i no bloquejades en l estudiantat. El personal d administració i serveis elegeix els seus representats al Claustre segons el sistema proporcional. Article 4. Circumscripció electoral. 1. La representació del personal acadèmic és elegida per departaments; la de l estudiantat per centres; i la del personal d administració i serveis, en una elecció única per la totalitat de membres del col lectiu. 2. Cap candidat no pot presentar-se en més d una circumscripció electoral. Article 5. Composició del Claustre. 1. El Claustre està format per 250 membres, distribuïts de la següent manera: a) El rector o rectora. b) Els vicerectors/vicerectores, secretari/secretària general i el gerent o la gerent. c) Els degans/nes i els directors/es de centre. d) Els directors/es de departament. e) Els directors/es d instituts universitaris propis. f) El president o presidenta de la Junta de Personal Acadèmic i el president o presidenta del Comitè d empresa del Personal Acadèmic. g) El president o president de la Junta de PAS Funcionari i el president o presidenta del Comitè d empresa del PAS. h) Una representació del professorat doctor amb vinculació permanent, la qual juntament amb el professorat d aquest sector que sigui membre nat del Claustre, ha de sumar 128 persones, amb una distribució proporcional entre els diversos departaments. i) Una representació de la resta de personal acadèmic, la qual juntament amb els membres d aquest sector que siguin membres nats del Claustre, ha de sumar 32 persones, amb una distribució proporcional entre els diversos departaments. j) Una representació de l estudiantat, que ha de sumar 65 persones, de manera proporcional al nombre de persones en cada centre, inclòs l estudiantat de doctorat. h) Una representació del personal d administració i serveis, la qual juntament amb els membres d aquest col lectiu que siguin membres nats del Claustre, ha de sumar 25 persones, amb una distribució proporcional al nombre de personal funcionari i de personal laboral. 2. Per a la determinació de la proporcionalitat en la representació del personal acadèmic, les persones amb règim de dedicació a temps parcial equivalent a cinc o més hores setmanals equivalen a la meitat d una dedicació a temps complet i les persones amb una dedicació a temps parcial inferior a l assenyalada equivalen a la quarta part. 3. Si un cop elegit el Claustre es produeix un increment en el nombre de membres nats, la condició de claustral d aquests nous membres no es fa efectiva fins que no hi hagi una vacant en el col lectiu corresponent. Article 6. Dret de sufragi actiu i passiu. 1. Tenen la condició d elector o electora i elegible les següents persones: a) En el sector del personal acadèmic doctor amb vinculació permanent: els membres de qualsevol dels cossos docents universitaris i personal acadèmic contractat amb vinculació permanent que estiguin en possessió de títol de doctor i que prestin serveis a la Universitat de Lleida.

16 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de b) En el sector de la resta de personal acadèmic: Els membres dels cos de professors titulars d escola universitària -incloent-hi els interins- que no tinguin el títol de doctor, i que prestin serveis a la Universitat de Lleida. El professorat funcionari interí doctor. El personal docent i investigador vinculat amb un contracte de caràcter temporal que presti serveis a la Universitat de Lleida. Els becaris i becàries d investigació, entenent per aquests aquells que gaudeixin d una beca concedida per un organisme públic per a la formació de personal docent i investigador, o de qualsevol altra beca homologada pel Consell de Govern de la Universitat de Lleida. c) En el sector de l estudiantat: els estudiants d ensenyaments conduents a l obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa a tot el territori de l Estat i de titulacions pròpies de grau (estudis equivalents de primer i segon cicle) que estiguin matriculats en centres propis de la UdL. També té la condició d elector i elegible l estudiantat de tercer cicle que estigui matriculat d un programa de doctorat. d) En el sector de personal d administració i serveis: els funcionaris de carrera i interins i el personal laboral indefinit i eventual de la Universitat de Lleida que estigui en actiu. 2. No tenen la consideració d electors/es i d elegibles, les persones següents: a) Els professors emèrits, honoraris, ni els visitants. b) El personal docent, investigador, tècnic o d altre tipus, contractat per la Universitat de Lleida per obra o servei determinat, pel desenvolupament de projectes d investigació i de recerca científics o tècnics, sempre que tinguin vinculació amb la UdL inferior a l any. c) El personal docent contractat per la Universitat de Lleida per a la substitució d altre professorat amb dret a sufragi o per la realització de tasques docents derivades de circumstàncies urgents o sobrevingudes. d) El personal d administració i serveis contractat per la Universitat de Lleida per a la substitució d altre personal d aquest col lectiu que manté el dret de sufragi o de serveis derivades de circumstàncies urgents o sobrevingudes. e) Qui estigui privat del dret al sufragi per qualsevol de les causes establertes a l article 3 de la Llei orgànica 5/85, de 19 de juny, del règim electoral general. 3. Si un membre de la comunitat universitària pertany a dos o més col lectius d aquesta, només podrà exercir el seu dret a vot en un d ells, d acord amb la següent priorització: pertinença al col lectiu del personal acadèmic, pertinença al col lectiu del personal d administració i serveis i pertinença al col lectiu de l estudiantat, llevat que el propi interessat o interessada elegeixi per escrit i de manera expressa el contrari davant de la Junta Electoral en el termini de impugnacions dels censos electorals. 4. En el cas de que un o una estudiant estigui matriculat en més d un centre, només podrà exercir el dret de vot en un d ells, que serà aquell en el qual estigui matriculat d un major nombre de crèdits. Si l estudiant estigués matriculat del mateix nombre de crèdits en tots els centres, el seu col legi electoral serà el centre en que porti més temps matriculat. Article 7. Convocatòria d eleccions. Correspon al Consell de Govern de la Universitat de Lleida la convocatòria per a l elecció dels representants del Claustre. Amb l esmentada convocatòria s aprovarà així mateix el calendari electoral, en el que hauran de constar, al menys, les dades següents: data de publicació del cens electoral i termini per impugnació del mateix, termini de presentació de candidatures i termini d impugnació de les mateixes, dates de la campanya electoral i data i horari de les votacions. Quant als terminis d impugnació, l acord del Consell de Govern haurà de respectar el que s estableix en els articles següents d aquesta mateixa normativa. Article 8. Censos electorals. 1. En la data prevista al calendari electoral es publicarà el cens, que inclourà les dades electorals de totes les persones dels diversos sectors de la comunitat universitària que, a la data del seu tancament, compleixin els requisits per ser electors. 2. Amb relació al sector d electors corresponent al personal acadèmic doctor amb vinculació permanent, així com el sector de resta de personal acadèmic i als efectes de fer possible la ponderació de vots en els termes previstos a l article 5.2 d aquesta normativa, es formaran tres censos electorals per sector: un cens de personal acadèmic a temps complet, un cens de personal amb dedicació a temps parcial equivalent a 5 o més hores setmanals de docència i un tercer cens de personal acadèmic amb dedicació a temps parcial equivalent a menys de cinc hores setmanals de docència. 3. Amb relació al personal d administració i serveis s elaboraran dos censos: un per al personal d administració i serveis funcionaris i una altre per al personal d administració i serveis laboral. 4. Contra els diferents censos, els interessats podran interposar impugnacions en els termes establerts a l art. 12 de la normativa electoral de la Universitat de Lleida. En el cas de que no hi hagi cap reclamació contra la publicació provisional dels censos electorals, aquesta esdevindrà automàticament definitiva. 5. La Junta Electoral podrà en qualsevol moment d ofici, esmenar les errades que figurin al cens. Article. 9. Distribució de representants. 1. La Junta Electoral ha d establir el nombre de representants del personal acadèmic que corresponen a cada departament, en proporció al nombre de personal acadèmic que en formen part d acord amb allò establert a l art d aquesta normativa. 2. El nombre de representants dels diversos col lectius de personal acadèmic al Claustre s ha de determinar de manera proporcional per departaments i, s ha de garantir que cada col lectiu de cada departament tingui almenys un representant.

17 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de La Junta Electoral també ha de fixar el nombre de claustrals representants de l estudiantat corresponents a cada centre i la distribució proporcional dels claustrals del personal d administració i serveis entre personal funcionari i laboral. Article 10. Meses electorals. 1. En tots els processos electorals s han de constituir meses independents per al personal acadèmic, l estudiantat i el personal d administració i serveis; tret dels casos en què es prevegi una altra cosa. Cada mesa electoral ha d estar integrada per tres membres del col lectiu corresponent i, com a mínim, tres més de suplents. 2. Les comissions electorals han de nomenar els membres titulars i suplents de les meses, els quals no poden excusar-se si no és per causes justificades, segon el criteri de cada comissió electoral. 3. La designació de membres de les meses electorals es fa mitjançant sorteig entre les persones elegibles censades en cadascun dels col lectius, excepte els que exerceixen càrrecs unipersonals de govern, d acord amb l article 39 dels Estatuts, les que es presenten en una candidatura o les que formen part de la Junta Electoral o de les comissions electorals. Així mateix, a instància de les persones interessades, s han d excloure dels cens a l efecte de la designació com a membres de meses electorals les persones que n han format part en algun dels dos processos electorals immediatament anteriors. 4. Un cop constituïda la mesa, els seus integrants n han d elegir per majoria simple el president o presidenta i el secretari o secretària. Article 11. Candidatures 1. Poden presentar candidatura, en el cas de que sigui aquest el procediment previst per a l elecció de representants, les persones que tenen la condició d elegibles d acord amb aquesta normativa. Les candidatures s han de presentar al Registre General o als registres auxiliars dels centres, en el cas de l estudiantat, el registre auxiliar haurà d ésser el corresponent al centre en el qual estan matriculades les persones de la candidatura, sense perjudici del que disposa l article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i el Reglament d organització i funcionament del registre d entrada i sortida de documents de la Universitat de Lleida. 2. L escrit de presentació hi ha de constar el nom, i, si n hi ha, el logotip de la candidatura, seguits dels noms dels candidats i la llista de suplents. 3. Un cop proclamades les candidatures la Junta Electoral les ha de comunicar a Secretaria General, que ha de confeccionar per cadascuna una papereta individualitzada amb el nom i, si n hi ha el logotip i la llista dels/de les candidats/es titulars i suplents. Article 12. Campanya electoral. 1. La durada de la campanya electoral serà la que determini el calendari electoral i tant els electors com els candidats poden fer reunions o actes d informació electoral. 2. Finalitzada la campanya electoral i, fins al començament de la votació, hi haurà una jornada de reflexió de vint-i-quatre hores. Des de l inici d aquesta jornada fins a la finalització de l escrutini no es podran realitzar reunions o actes de propaganda electoral. 3. Els candidats i candidates podran realitzar la difusió dels seus programes electorals utilitzant dins del termini establert els mitjans que estimin adients, tot respectant les normes contingudes en aquesta normativa, així com el dret a la intimitat i pròpia imatge de les persones. En ca cas el debat electoral podrà vulnerar les normes de correcta convivència i el respecte entre les candidatures. 4. La informació escrita que es faciliti mitjançant cartells, pancartes o fulls, només podrà fixar-se als taulers expressament disposats a cada campus per la campanya electoral. La difusió dels de la informació als taulers es farà respectant altra que ja hi hagi i que estigui vigent; si alguna candidatura ho sol licita, o no hi ha espai suficient, la Junta Electoral en farà una distribució equitativa. Article 13. Dipòsit de vot i vot per correspondència. Les persones que prevegin no ser presents a la Universitat de Lleida en la data fixada per a la votació podran fer dipòsit de vot o votar per correspondència, segons el que estableixi l article 7 i 8 de la normativa electoral de la Universitat de Lleida. Article 14. Identificació Per exercir el dret e vot, hom haurà acreditar la seva identitat. Només s admetran com a mitjans d identificació els següents documents: Document Nacional d Identitat, el Passaport, el permís de conduir i el carnet de la Universitat de Lleida. Article 15. Escrutini. 1. Acabada la votació la mesa fa l escrutini, que és públic, i s ha de dur a terme sense interrupcions, llevat de casos de força major. 2. La mesa ha d estendre l acta de l escrutini, on han de constar tots els candidats amb el nombre de vots obtinguts.

18 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Article 16. Tramesa de documentació. 1. Fet l escrutini la mesa ha de preparar la documentació electoral, que ha d introduir en un sobre amb la indicació de la circumscripció a què correspon la mesa. La documentació està composta per l acta de constitució de la mesa, l acta d escrutini, els vots nuls i en blanc i un exemplar del cens electoral utilitzat per a les votacions. 2. El president o la presidenta de la mesa ha de fer arribar el sobre amb la documentació esmentada a la Junta Electoral el mateix dia de la votació. Article 17. Escrutini general i proclamació de candidats. 1. Com a màxim el primer dia hàbil següent al de la votació s ha de reunir la Junta Electoral per fer l escrutini general. 2. Tot seguit s han d obrir els sobres de les meses electorals i s ha de fer la proclamació dels claustrals. 3. En les eleccions que es regeixen pel sistema proporcional la distribució del nombre de representants que pertoca a cada candidatura es fa aplicant el sistema d Hont. Els resultats s han de calcular amb un sol decimal i s han d arrodonir a l alça si superen el 0,5 o a la baixa si no hi arriben. 4. Un cop es té el nombre de representants que pertoquen a cada candidatura, s han de designar els membres electes de cada candidatura tenint en compte el nombre de vots preferencials que ha obtingut cadascun dels candidats. En cas d empat preval l ordre establert dins de la candidatura. 5. En cas de vacant d un representant el substitueix la persona més votada de la mateixa llista. Si per aquest sistema no es cobreix la vacant s ha d actuar de la mateixa manera amb els candidats suplents. Article 18. Normativa d aplicació supletòria. En tot allò no previst en aquesta normativa serà d aplicació la normativa electoral de la Universitat de Lleida, els Estatuts de la Universitat de Lleida i la resta de normativa general d aplicació als processos electorals. Acord núm. 200/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova el calendari electoral de les eleccions dels representants del PDI i PAS al Claustre. D acord amb l art. 7 de la Normativa Provisional per a la renovació del Claustre de la Universitat de Lleida aprovada a la sessió del Consell de Govern de la UdL de 25 d octubre de 2007, es convoquen eleccions dels representants del personal docent i investigador i personal d administració i serveis per a la renovació de la composició del Claustre de la Universitat de Lleida. CALENDARI ELECTORAL 5-XI Del 5 al 11-XI XI-2007 Des del 13-XI-2007 Del 13 al 16-XI XI-2007 Del 19 al 21-XI XI-2007 Del 23-XI al 2-XII-2007 Del 23-XI al 3-XII XII XII XII-2007 Publicació provisional de censos electorals. Presentació de reclamacions al cens electoral provisional. Resolució de les reclamacions al cens provisional, publicació dels cens definitiu. Determinació dels llocs a cobrir i sorteig dels membres de les meses electorals. Inici del termini per a l emissió de certificats a efectes del vot per correspondència. Presentació de candidatures. Proclamació provisional de candidatures. Impugnació de candidatures. Resolució de les impugnacions i proclamació definitiva de candidatures. Campanya electoral. Vot anticipat. Jornada de reflexió. Jornada Electoral. Horari de votacions: de 10 a 18 h. Proclamació de resultats. Constitució del Claustre. Acord núm. 201/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s informa favorablement la modificació del pressupost d'octubre Atès que hi ha diverses partides a les quals cal suplementar per tal de poder executar despesa necessària i urgent abans de finalitza l exercici de Atès que en la liquidació del pressupost de l exercici 2006, determina un romanent de tresoreria per a despeses generals per import de ,10.

19 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Atès que en una anterior modificació del pressupost per incorporació de romanent de crèdit es van utilitzar ,00, el que fa un romanent pendent d aplicar de ,10. Atès que les fonts de finançament per la modificació pressupostària són els majors ingressos i la disminució de crèdits dels pressupost de despeses, i que analitzades les dades del pressupost del 2007 hi ha majors ingressos en la partida de transferències corrents de la Generalitat de Catalunya fruit del pla de millora del finançament de les universitats públiques catalanes. És per tot això, que s acorda: Primer.- Proposar la següent modificació del pressupost de despeses de l exercici de 2007, per incorporació majors ingressos i per aplicació del romanent de tresoreria per despeses generals: DESPESES Import euros Suplements de crèdit ,10 Crèdits extraordinaris ,18 Total despeses ,28 FINANÇAMENT Import euros Majors ingressos ,18 Romanent Tresoreria ,10 Total finançament ,28 Acord núm. 202/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova l'oferta pública d'ocupació del PAS del 2007 i convocatòria de selecció de places de PAS. De conformitat amb el que preveu la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats; la Llei 7/2007, de 12 d abril, de l estatut bàsic de l empleat públic, el Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d octubre, pel qual s aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública; i el Decret 201/2003, de 26 d agost, pel qual s aproven els Estatuts de la Universitat de Lleida. Atès que s han dut a terme els tràmits que preveu el capítol IV de la Llei 7/2007, de 12 d abril, de l estatut bàsic de l empleat públic, de dret a la negociació col lectiva, representació i participació institucional. Es proposa l adopció del següent acord: Primer.- Aprovar l oferta pública d ocupació parcial per a l any 2007, de la Universitat de Lleida. Personal Funcionari Grup Subgrup Núm. Places Denominació A A2 1 Tècnic Assessoria Jurídica C C2 11 Auxiliar administratiu Personal Laboral Grup Núm. Places Denominació 2 1 Coordinador Tècnic d instal lacions 2 1 Coordinador Tècnic de manteniment 3 1 Tècnic especialista laboratori informàtica 3 17 Tècnic suport recerca, experimental 3 3 Tècnic suport recerca, social 3 1 Tècnic suport recerca, maquinari 3 1 Tècnic d esports Segon.- Convocar el procés selectiu per a l ingrés a les places de personal d administració i serveis laboral següents: Convocatòria de 1 plaça de Coordinador Tècnic de manteniment, grup 2 Convocatòria d 1 plaça de Coordinador Tècnic d Instal lacions, grup 2 Convocatòria de 2 places de Tècnic cooperació internacional, grup 3 Convocatòria d 1 plaça de Tècnic d esports, grup 3 Tercer: Convocar una plaça de Tècnic Assessoria Jurídica (Grup A, Subgrup A2) de personal d administració i serveis funcionari Acord núm. 203/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova la modificació dels criteris per a la priorització de les sol licituds de modalitat B de becaris predoctorals (personal investigador novell) dins de la convocatòria de l AGAUR, per a l any 2008 (FI-2007), en aplicació de la base 7.1.b) de la Resolució de convocatòria, publicada en el DOGC núm. 4959, de 31 d'agost de Aquests criteris s'aplicaran a la convocatòria de beques i ajuts destinats a les universitats, centres de recerca per a la formació i contractació de personal investigador novell, per a l any 2008 (FI-2007) que assigna a la UdL l'agència de Gestió d'ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) sempre que no entrin en contradicció amb les bases reguladores de la concessió de beques establertes per aquest organisme oficial. En cas de contradicció prevaldran aquelles normes que estableixi l organisme convocant. S'estableixen dos àmbits de priorització: ciències experimentals i ciències humanes i socials. La Comissió de Recerca i el Consell de Govern de la UdL vetllaran per obtenir un repartiment entre les dues àrees proporcional al nombre de

20 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de sol licituds de cada àrea que compleixin els requisits mínims de la convocatòria, tal i com es va aplicar en la convocatòria d ajuts a personal predoctoral de la UdL La convocatòria d enguany estableix dos tipus diferents d ajuts: 1. Ajuts per cursar el 1er any d un Programa de Doctorat existent abans de l adaptació a l Espai Europeu Superior (EEES) o un màxim de 60 crèdits ECTS d un Màster oficial que pugui conduir al doctorat en el cas de doctorats adaptats a l Espai Europeu d Educació Superior. Aquest ajuts es gaudiran com a beca i tindran una durada d un any. 2. Ajuts a les universitats o centres de recerca per contractar investigadors novells. Per accedir-hi caldrà haver superat els 20 crèdits del Programa de doctorat o els darrers 60 crèdits ECTS d un màster oficial. Aquest ajut es gaudirà durant 3 anys com a un únic contracte, avaluable cada any. Així, s estableixen dos procediments per prioritzar les sol licituds que es presentin a cada un dels ajuts. Procediment a seguir per prioritzar les sol licituds d ajuts per la formació d investigadors per cursar el 1er any d un Programa de Doctorat o els 60 crèdits d un Màster oficial: a) D acord amb la convocatòria: La nota mínima de l expedient acadèmic dels estudis de primer i segon cicle del candidat haurà de ser igual o superior a 1,5 (en l escala d 1 a 4). Queden exclosos aquells candidats matriculats en un programa de doctorat que ja hagin cursat els 20 crèdits de docència d'un programa de doctorat o els 60 crèdits ECTS d'un màster oficial. Cada director de projecte només podrà constar en una sol licitud de nova concessió d aquesta convocatòria b) A cada sol licitud, que compleixi els criteris indicats a la convocatòria, se li assignarà una qualificació final, B, resultat de la suma aritmètica (B = C + D), on C és la puntuació obtinguda a partir dels criteris aplicables al currículum del sol licitant (apartat 1 de l Annex 1) i D, la puntuació obtinguda a partir dels criteris aplicables al director de la tesi i el projecte presentat (apartat 2 de l Annex 1). Per cada sol licitud, la mitjana de l expedient es corregirà en funció de la mitjana de la llicenciatura o enginyeria corresponent, per tal d obtenir la mitjana corregida, X, calculada com s indica en l apartat 1.1c de l Annex 1. c) Les sol licituds s ordenaran, en cada un dels dos àmbits de priorització indicats anteriorment de la següent manera: - En primer lloc, el 15% de les beques assignades a la UdL seran prioritzades per aquelles sol licituds que tinguin la mitjana corregida X més alta sempre que alhora tinguin una nota d expedient acadèmic igual o superior a 3. - Sota seu, es prioritzaran la resta de les sol licituds considerant, ara, la nota final B. - En tots els casos les qualificacions s ordenaran en ordre decreixent. d) En cas de dues o més sol licituds amb la mateixa nota B, aquestes es prioritzaran segons la mitjana corregida de l expedient, X (apartat 1.1c de l Annex 1). e) La Comissió de Recerca prioritzarà les sol licituds en dues grans àrees: (1) ciències experimentals, i (2) ciències humanes i socials. La llista definitiva a presentar a l AGAUR serà única.

21 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de ANNEX 1 1. CRITERIS APLICABLES AL CURRÍCULUM DEL SOL LICITANT La qualificació C d aquest apartat, que com a màxim serà de 4,30 punts, s obtindrà de la suma aritmètica de l expedient acadèmic corregit, X, calculat segons s indica a l apartat 1.1, i d un valor, Z, corresponent a d altres mèrits de recerca del sol licitant (apartat 1.2). C = X + Z 1.1. Mitjana corregida de l'expedient (X): fins a 4,00 punts. Aquest valor es calcularà segons els criteris següents: 1.1a. Pels sol licitants de centres de l estat espanyol es calcularà la nota de l expedient acadèmic, F, tenint en compte els crèdits de cadascuna de les assignatures de primer i segon cicle. S estableixen les següents notes: aprovat (A), 1; notable (N), 2; excel lent (E), 3; i matrícula d honor (MH), 4. Per a les assignatures de pla vell (on l'expedient no fa referència a les hores setmanals) cal considerar les anuals de 9 crèdits, les quadrimestrals de 4,5 crèdits i les trimestrals de 3 crèdits. Pels sol licitants de centres estrangers, els expedients hauran d incloure obligatòriament: - la data de començament i acabament dels estudis (necessaris per presentar-se a la convocatòria) - la mínima qualificació necessària per aprovar - la màxima qualificació que pot rebre una assignatura - el nombre mínim d anys de durada de la titulació - la durada de cada assignatura (nombre d hores, dies o setmanes o, alternativament, si es trimestral, quatrimestral, semestral, anual, etc.) Els expedients dels candidats de centres estrangers seran avaluats d acord als criteris establerts per una comissió interuniversitària convocada per l AGAUR, amb una proposta d equivalència amb les notes del sistema universitari català (document adjunt: Taula d equivalències expedients estrangers). El càlcul de la nota de l expedient acadèmic, F, es farà a partir de l expressió: (Núm. Crèdits MH x 4) + (Núm. Crèdits E x 3) + (Núm. Crèdits N x 2) + (Núm. Crèdits A x 1) F= Núm. total de crèdits on nombre total de crèdits inclou els crèdits totals aprovats. 1.1b. La nota mitjana de l expedient A s obtindrà multiplicant el corresponent quocient F, per [1,05-0,05(N-L)], on N són els anys que ha necessitat el sol licitant per obtenir la corresponent titulació i L els anys mínims que el corresponent pla d estudis preveu per obtenir la mateixa titulació. En cap cas, A podrà tenir un valor superior a F. 1.1c. La mitjana de l expedient A, calculada segons 1.1b, es corregirà en funció de la mitjana de la llicenciatura o enginyeria corresponent, per tal d obtenir la mitjana corregida, X. La fórmula a aplicar per calcular la nota mitjana corregida, X, és la següent: a) Pels sol licitants que tinguin A M, la formula a aplicar serà una interpolació que assigna 1,5 a l'expedient que té de mitjana la mitjana de la titulació i 4 a l'expedient amb 4 de mitjana: X = (6-4M + 2,5A) / (4 - M) On: A M la mitjana del sol licitant la mitjana de la llicenciatura/enginyeria b) Per sol licitants que tinguin A M, la fórmula serà una interpolació que assigna 1,5 a l expedient que te de mitjana la mitjana de la titulació i 1 a l expedient amb 1,5 de mitjana X = (2,25 - M - 0,5A) / (1,5 - M) On: A M la mitjana del sol licitant la mitjana de la llicenciatura/enginyeria Per tal de calcular M s'utilitzaran, preferentment, les mitjanes de la universitat d'origen estatal. Quan no sigui possible tenir aquesta dada o en el cas d Universitats estrangeres: - Si es tracta de sol licitants que provenen de centres de l estat espanyol, s'utilitzarà la mitjana de la mateixa titulació a la UdL. Per a titulacions no existents a la UdL s utilitzarà la mitjana de les mitjanes disponibles per a la titulació en altres universitats públiques catalanes. - Si es tracta de sol licitants que provenen de centres estrangers, s utilitzarà la taula de notes mitjanes de diferents països, lliurada als centres per l AGAUR. En altres casos serà la Comissió de Recerca qui decidirà.

22 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Altres mèrits. El valor Z, que com a màxim podrà ser de 0,30 punts, s obtindrà per la suma aritmètica del conjunt de puntuacions obtingudes en els següents apartats: - Cursos de doctorat: 0,01 punts per crèdit fins a un màxim de 0,18 punts. - Màsters, tesines o cursos de postgrau relacionats amb el projecte de tesi presentat, fins a un màxim de 0,18 punts. - Activitats de recerca: fins a un màxim de 0,25 punts. En la valoració d aquesta activitat es tindrà en compte: a) La publicació d'articles en revistes científiques que tinguin un comitè editorial i el sistema de revisió per iguals (0,10 punts per publicació fins a un màxim de 0,20 punts). El sol licitant haurà de presentar copia del full o fulls on s expliciti el títol de l article, els autors i el nom de la revista. També haurà d indicar l índex SCI o si es tracta d una revista present en el llistat del DIUE (per l àmbit d humanitats i ciències socials), o presentar una copia de les normes de publicació on s indiqui el tipus de revisió que aplica la revista. b) Les presentacions a congressos científics (0,05 punts per congrés fins a un màxim de 0,10 punts). El sol licitant haurà de presentar còpia del full o fulls on s expliciti el títol de la presentació, els autors i el nom del congrés. c) L assistència a congressos científics (0,02 punts per congrés fins a un màxim de 0,05 punts). El sol licitant haurà de presentar copia del full d inscripció o d un document acreditatiu de la seva assistència. d) Beques o contractes de col laboració en tasques de recerca (fins un màxim de 0,05 punts) e) Altres activitats realitzades pel candidat directament relacionades amb recerca (fins a un màxim de 0,05 punts). Els resultat d una mateixa activitat només es considerarà una vegada en aquest apartat. Només es tindran en compte les activitats adequadament documentades. Els sol licitants hauran de fer arribar al Vicerectorat de Recerca una còpia compulsada de l expedient acadèmic. Quan es tracti de sol licitants provinents de centres estrangers, s haurà d incloure, a més, la informació indicada en l apartat 1.1.a de l Annex 1. Així mateix, caldrà fer arribar còpia dels justificants dels mèrits que constin en el curriculum vitae del sol licitant i que es tenen en compte per la priorització (apartat 1.2 de l Annex 1). 2. CRITERIS APLICABLES AL DIRECTOR I AL PROJECTE PRESENTAT El valor d aquest apartat, D, serà com a màxim de 1,20 punts i com a mínim de 0 punts. En aquells casos de co-direcció es demanarà que un d ells s identifiqui com a director principal només a fi i efecte de fer els càlculs corresponents. El valor s obtindrà per aplicació de la següent fórmula: D= V +Y (0,50J + 0,25H + 0,10K) On V és calcula segons s indica a l apartat 2.1 i Y és calcula segons s indica a l apartat 2.2. Per la seva part, J és el nombre de becaris institucionals (UdL, Generalitat, Govern de l Estat, Unió Europea) que han obtingut una beca amb el mateix director l any 2007, H és el nombre de becaris institucionals que han obtingut una beca amb el mateix director l any 2006 i K és el nombre de becaris institucionals que han obtingut una beca amb el mateix director l any En aquest còmput no es tindran en compte les beques FPU del MEC ni les beques a càrrec de projecte que s'hagin obtingut de forma directa (p.e. becaris FPI del MEC o similars) per bé que aquests becaris siguin finançats per organismes oficials El valor de V serà de 0,60 punts si el tema del projecte s insereix dins d un projecte de recerca vigent finançat a través d una avaluació equivalent a l emprada pel MEC en la convocatòria dels Plans Nacionals. En cas de projectes de recerca finançats a través d avaluacions diferents, es demanarà una còpia de les bases de la convocatòria on s insereix el projecte (sempre i quan no es disposi d aquesta informació al Vicerectorat de Recerca i Innovació) El valor de Y, que com a màxim podrà ser de 0,6 punts, s obtindrà per la suma aritmètica del conjunt de puntuacions obtingudes en els següents apartats: - 0,4 punts si el director ha aconseguit el darrer possible sexenni de recerca 1 o bé ha estat seleccionat o renovat dins dels darrers 6 anys en els programes de reincorporació del MEC o la Generalitat de Catalunya, el programa Ramon y Cajal, ICREA, o per un procés d avaluació equivalent (acreditació de l AQU,...). - 0,20 punts si a la UdL li consta que el director pertany a un grup de recerca consolidat de la Generalitat. - 0,10 punts si el director pertany a un grup de recerca de la UdL de la categoria B (segons la classificació de grups de recerca aprovada pel Consell de Govern de la UdL el27/03/2007) Sobre aquesta puntuació la Comissió de Recerca podrà aplicar un valor corrector negatiu de fins a 0,24 punts. Aquest seria aplicat en aquells casos en que el director hagi tingut dos o més becaris institucionals (UdL, DIUE, MEC,...) que, malgrat haver gaudit dels 4 anys de beca, no han presentat la tesi doctoral en un període màxim de 6 anys. 1 En el supòsit que el director de la tesi participi en un projecte de recerca competetiu i sigui d'una àrea de coneixement que tingui un percentatge d èxit per sota la mitjana en el període ; el període que es tindrà en compte per considerar que ha aconseguit l'últim sexenni serà el resultat de dividir entre 6 pel quocient entre el percentatge d'èxit de l'àrea i el de la mitjana de totes les àrees en el període citat, tot arrodonint el resultat corresponent al valor enter. Els valors que s'empraran seran els que ha publicat el MEC en En tots els altres casos es consideraran els últims sis anys.

23 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Procediment a seguir per prioritzar les sol licituds d ajuts per contractar investigadors novells: a) D acord amb la convocatòria: Els candidats han d haver superat els 20 crèdits d un programa de doctorat o els 60 crèdits ECTS d'un màster oficial que pugui conduir al doctorat. Queden exclosos els sol licitants que ja hagin cursat els 32 crèdits d un programa de doctorat cursat abans del curs acadèmic Cada director de tesi només podrà constar en una sol licitud de nova concessió d aquesta convocatòria b) A cada sol licitud, que compleixi els criteris indicats a la convocatòria, se li assignarà una qualificació final, B, resultat de la suma aritmètica (B = C + D), on C és la puntuació obtinguda a partir dels criteris aplicables al currículum del sol licitant (apartat 1 de l Annex 2) i D, la puntuació obtinguda a partir dels criteris aplicables al director de la tesi i el projecte presentat (apartat 2 de l Annex 2). Per cada sol licitud, la mitjana de l expedient es corregirà en funció de la mitjana de la llicenciatura o enginyeria corresponent, per tal d obtenir la mitjana corregida, X, calculada com s indica en l apartat 1.1c de l Annex 2. c) Les sol licituds s ordenaran, en cada un dels dos àmbits de priorització indicats anteriorment, considerant la nota final B. Les qualificacions s ordenaran en ordre decreixent. d) En cas de dues o més sol licituds amb la mateixa nota B, aquestes es prioritzaran segons la mitjana corregida de l expedient, X (apartat 1.1c de l Annex 2). e) La Comissió de Recerca prioritzarà les sol licituds en dues grans àrees: (1) ciències experimentals, i (2) ciències humanes i socials. La llista definitiva a presentar a l AGAUR serà única.

24 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de ANNEX 2 1. CRITERIS APLICABLES AL CURRÍCULUM DEL SOL LICITANT La qualificació C d aquest apartat, que com a màxim serà de 4,30 punts, s obtindrà de la suma aritmètica de l expedient acadèmic corregit, X, calculat segons s indica a l apartat 1.1, i d un valor, Z, corresponent a d altres mèrits de recerca del sol licitant (apartat 1.2). C = X + Z 1.1. Mitjana corregida de l'expedient (X): fins a 4,00 punts. Aquest valor es calcularà segons els criteris següents: 1.1a. Pels sol licitants de centres de l estat espanyol es calcularà la nota de l expedient acadèmic, F, tenint en compte els crèdits de cadascuna de les assignatures de primer i segon cicle. S estableixen les següents notes: aprovat (A), 1; notable (N), 2; excel lent (E), 3; i matrícula d honor (MH), 4. Per a les assignatures de pla vell (on l'expedient no fa referència a les hores setmanals) cal considerar les anuals de 9 crèdits, les quadrimestrals de 4,5 crèdits i les trimestrals de 3 crèdits. Pels sol licitants de centres estrangers, els expedients hauran d incloure obligatòriament: - la data de començament i acabament dels estudis (necessaris per presentar-se a la convocatòria) - la mínima qualificació necessària per aprovar - la màxima qualificació que pot rebre una assignatura - el nombre mínim d anys de durada de la titulació - la durada de cada assignatura (nombre d hores, dies o setmanes o, alternativament, si es trimestral, quatrimestral, semestral, anual, etc.) Els expedients dels candidats de centres estrangers seran avaluats d acord als criteris establerts per una comissió interuniversitària convocada per l AGAUR, amb una proposta d equivalència amb les notes del sistema universitari català (document adjunt: Taula d equivalències expedients estrangers). El càlcul de la nota de l expedient acadèmic, F, es farà a partir de l expressió: (Núm. Crèdits MH x 4) + (Núm. Crèdits E x 3) + (Núm. Crèdits N x 2) + (Núm. Crèdits A x 1) F= Núm. total de crèdits on nombre total de crèdits inclou els crèdits totals aprovats. 1.1b. La nota mitjana de l expedient A s obtindrà multiplicant el corresponent quocient F, per [1,05-0,05(N-L)], on N són els anys que ha necessitat el sol licitant per obtenir la corresponent titulació i L els anys mínims que el corresponent pla d estudis preveu per obtenir la mateixa titulació. En cap cas, A podrà tenir un valor superior a F. La nota mitjana final de l expedient (R) es calcularà de la següent manera: La nota mitjana dels estudis de llicenciatura, enginyeria, arquitectura comptarà el 80% de la nota mitjana a utilitzar per a la priorització; la nota mitjana dels 20 crèdits de docència del programa de doctorat o la nota mitjana dels 60 crèdits ECTS dels estudis de màster, comptarà un 20% de la nota mitjana final a utilitzar per la priorització. 1.1c. La mitjana de l expedient R calculada es corregirà en funció de la mitjana de la llicenciatura o enginyeria corresponent, per tal d obtenir la mitjana corregida, X. La fórmula a aplicar per calcular la nota mitjana corregida, X, és la següent: a) Pels sol licitants que tinguin A M, la formula a aplicar serà una interpolació que assigna 1,5 a l'expedient que té de mitjana la mitjana de la titulació i 4 a l'expedient amb 4 de mitjana: X = (6-4M + 2,5A) / (4 - M) On: A la mitjana del sol licitant M la mitjana de la llicenciatura/enginyeria b) Per sol licitants que tinguin A M, la fórmula serà una interpolació que assigna 1,5 a l expedient que te de mitjana la mitjana de la titulació i 1 a l expedient amb 1,5 de mitjana X = (2,25 - M - 0,5A) / (1,5 - M) On: A la mitjana del sol licitant M la mitjana de la llicenciatura/enginyeria Per tal de calcular M s'utilitzaran, preferentment, les mitjanes de la universitat d'origen estatal. Quan no sigui possible tenir aquesta dada o en el cas d Universitats estrangeres: - Si es tracta de sol licitants que provenen de centres de l estat espanyol, s'utilitzarà la mitjana de la mateixa titulació a la UdL. Per a titulacions no existents a la UdL s utilitzarà la mitjana de les mitjanes disponibles per a la titulació en altres universitats públiques catalanes.

25 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Si es tracta de sol licitants que provenen de centres estrangers, s utilitzarà una taula de notes mitjanes de diferents països, lliurada als centres per l AGAUR. En altres casos serà la Comissió de Recerca qui decidirà Altres mèrits. El valor Z, que com a màxim podrà ser de 0,25 punts, s obtindrà per la puntuació obtinguda en altres activitats relacionades amb la recerca En la valoració d aquesta activitat es tindrà en compte: a) Tesines o altres cursos de postgrau relacionats amb el projecte de tesi presentat, fins a un màxim de 0,10 punts b) La publicació d'articles en revistes científiques que tinguin un comitè editorial i el sistema de revisió per iguals (0,10 punts per publicació fins a un màxim de 0,20 punts). El sol licitant haurà de presentar copia del full o fulls on s expliciti el títol de l article, els autors i el nom de la revista. També haurà d indicar l índex SCI o si es tracta d una revista present en el llistat del DIUE (per l àmbit d humanitats i ciències socials), o presentar una copia de les normes de publicació on s indiqui el tipus de revisió que aplica la revista. Les presentacions a congressos científics (0,05 punts per congrés fins a un màxim de 0,10 punts). El sol licitant haurà de presentar còpia del full o fulls on s expliciti el títol de la presentació, els autors i el nom del congrés. c) L assistència a congressos científics (0,02 punts per congrés fins a un màxim de 0,05 punts). El sol licitant haurà de presentar copia del full d inscripció o d un document acreditatiu de la seva assistència. d) Beques o contractes de col laboració en tasques de recerca (fins un màxim de 0,05 punts) e) Altres activitats realitzades pel candidat directament relacionades amb recerca (fins a un màxim de 0,05 punts). Els resultat d una mateixa activitat només es considerarà una vegada en aquest apartat. Només es tindran en compte les activitats adequadament documentades. Els sol licitants hauran de fer arribar al Vicerectorat de Recerca una còpia compulsada de l expedient acadèmic. Quan es tracti de sol licitants provinents de centres estrangers, s haurà d incloure, a més, la informació indicada en l apartat 1.1.a de l Annex 2. A més, hauran de fer arribar un certificat acadèmic oficial (o còpia compulsada) dels cursos de doctorat on consti el nombre de crèdits de cada assignatura o, si no és el cas, el nombre d hores o bé el certificat acadèmic oficial del màster oficial amb les notes obtingudes. Així mateix, caldrà fer arribar còpia dels justificants dels mèrits que constin en el currículum vitae del sol licitant i que es tenen en compte per la priorització (apartat 1.2 de l Annex 2). 2. CRITERIS APLICABLES AL DIRECTOR DE LA TESI I AL PROJECTE DE RECERCA PRESENTAT El valor d aquest apartat, D,, serà com a màxim de 1,20 punts i com a mínim de 0 punts. En aquells casos de co-direcció es demanarà que un d ells s identifiqui com a director principal només a fi i efecte de fer els càlculs corresponents. El valor s obtindrà per aplicació de la següent fórmula: D= V +Y (0,50J + 0,25H + 0,10K) On V és calcula segons s indica a l apartat 2.1 i Y és calcula segons s indica a l apartat 2.2. Per la seva part, J és el nombre de becaris institucionals (UdL, Generalitat, Govern de l Estat, Unió Europea) que han obtingut una beca amb el mateix director l any 2007, H és el nombre de becaris institucionals que han obtingut una beca amb el mateix director l any 2006 i K és el nombre de becaris institucionals que han obtingut una beca amb el mateix director l any En aquest còmput no es tindran en compte les beques FPU del MEC ni les beques a càrrec de projecte que s hagin obtingut de forma directa (p.e. becaris PFI del MEC o similars) per bé que aquests becaris siguin finançats per organismes oficials. 2.1 El valor de V serà de 0,60 punts si el tema de la tesi s insereix dins d un projecte de recerca vigent finançat a través d una avaluació equivalent a l emprada pel MEC en la convocatòria dels Plans Nacionals. En cas de projectes de recerca finançats a través d avaluacions diferents, es demanarà una còpia de les bases de la convocatòria on s insereix el projecte (sempre i quan no es disposi d aquesta informació al Vicerectorat de Recerca i Innovació) El valor de Y, que com a màxim podrà ser de 0,6 punts, s obtindrà per la suma aritmètica del conjunt de puntuacions obtingudes en els següents apartats: - 0,4 punts si el director ha aconseguit el darrer possible sexenni de recerca 2 o bé ha estat seleccionat o renovat dins dels darrers 6 anys en els programes de reincorporació del MEC o la Generalitat de Catalunya, el programa Ramon y Cajal, ICREA, o per un procés d avaluació equivalent (acreditació de l AQU,...). - 0,20 punts si a la UdL li consta que el director pertany a un grup de recerca consolidat de la Generalitat. - 0,10 punts si el director pertany a un grup de recerca de la UdL de la categoria B (segons la classificació de grups de recerca aprovada pel Consell de Govern de la UdL el 27/03/2007) - Sobre aquesta puntuació la Comissió de Recerca podrà aplicar un valor corrector negatiu de fins a 0,24 punts. Aquest seria aplicat en aquells casos en que el director hagi tingut dos o més becaris institucionals (UdL, DIUE, MEC,...) que, malgrat haver gaudit dels 4 anys de beca, no han presentat la tesi doctoral en un període màxim de 6 anys. 2 En el supòsit que el director de la tesi participi en un projecte de recerca competetiu i sigui d'una àrea de coneixement que tingui un percentatge d èxit per sota la mitjana en el període ; el període que es tindrà en compte per considerar que ha aconseguit l'últim sexenni serà el resultat de dividir entre 6 pel quocient entre el percentatge d'èxit de l'àrea i el de la mitjana de totes les àrees en el període citat, tot arrodonint el quocient resultant al valor enter. Els valors que s'empraran seran els que ha publicat el MEC en. tots els altres casos es consideraran els últims sis anys.

26 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 204/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova la priorització de beques FI per a l'any 2008 (FI 2007). PROPOSTA DE PRIORITZACIÓ BECARIS PREDOCTORALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2007 SOL LICITANT EXPEDIENT ALTRES MÈRITS (Z) DIRECTOR MODALITAT A Exp. Nom Sol licitant Llicenciatura ANY Titulació UNIV. País Non Director DEPT Categoria Director Nota Exp. (F) Anys Emprats Per Acabar (N) Mínim d anys per Acabar (L) A MITJANA (M) MITJANA EXP.T Corregida (X) CURSOS Doctorat (màxim: 0,18) Màsters, Tesines, Cursos Postgrau (màxim: 0,18) Activitats de Recerca (màxim: 0,25) Total Altres Mèrits (màxim: 0,3) Proj. Últim Tram de Recerca Grup Consolidat Altres Becaris TOTAL Director TOTAL (Expedient corregit + altres mèrits + director) Priorització Comentaris CIÈNCIES EXPERIMENTALS TRESANCHEZ RIBES, MARCEL Enginyeria Informàtica 2007 UDL Espanya PALACIN ROCA, JORGE DIEI TEU 2, ,78 1,91 2,54 0,00 0,00 0,25 0,25 0,60 0,40 0,10 0,00 1,10 3,89 1 RIVERA VELEZ, SOL MAIAM CHITO TRUJILLO, DIANA MARIA Química 2004 Química 2006 Universidad del Quíndio Universidad del Cauca Colombia Colòmbia CANELA GARAYOA, RAMON GALCERAN NOGUES, JOSE JUAN QUÍMICA CU 2, ,70 1,52 2,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,60 0,40 0,20-0,10 1,10 3,79 2 QUÍMICA TU 2, ,30 1,52 2,28 0,00 0,00 0,12 0,12 0,60 0,40 0,2 0,00 1,20 3,60 3 KARATHIA, HIREN SOLARTE OROZCO, CARMEN EUGENIA Bioquímica 1999 Química 2004 Universidad de Saurashtra Universidad del Cauca Índia Colombia VAQUEIRO DE CASTRO ALVES, RUI CARLOS BALCELLS FLUVIA, MERCE CMB CON 2, ,02 1,62 1,92 0,00 0,18 0,25 0,30 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,42 4 QUÍMICA CEU 2, ,18 1,52 2,16 0,00 0,00 0,25 0,25 0,60 0,00 0,20 0,00 0,80 3,21 5 Biologia 2002 DASHEVSKAYA, SVETLANA DAS, ARINDAM Biologia 2004 CASANOVAS CASTRO, MARIA VELLAS, SREEDHAR KUMAR GONZALO BENITO, HUGO Enginyeria Agronòmica Química 2003 Enginyeria Agronòmica Universidad de Tel Aviv Universitat de Calcuta Israel Índia 2006 UDL Espanya 2007 Sri venkateswara University Universidad de Valladolid Índia Espanya CHRISTOU, PAVLOS CANTI NICOLAS, CARLES ROMERO FABREGAT, M. PAZ VILLORBINA NOGUERA, GEMMA PORTERO OTIN, MANUEL PVCF CON 2, ,02 1,63 1,91 0,00 0,18 0,15 0,30 0,60 0,40 0,20-0,25 0,95 3,16 6 CMB CON 1, ,96 1,62 1,85 0,00 0,00 0,05 0,05 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,10 7 TECAL CEU 1, ,69 1,52 1,67 0,00 0,00 0,10 0,10 0,60 0,40 0,2 0,00 1,20 2, QUÍMICA CON 1, ,89 1,64 1,76 0,00 0,18 0,25 0,30 0,60 0,00 0,20 0,00 0,80 2,86 CMB TU 1, ,86 1,52 1,85 0,00 0,00 0,00 0,00 0,60 0,40 0,2-0,25 0,95 2,80 10 HUANCA GUTIERREZ, WINSTON SAMUEL Enginyeria Agronòmica 2000 Universidad Adventista de Chile Xile AVILLA HERNANDEZ, JESUS CLAUDIO PVCF CU 1, ,40 1,24 1,64 0,00 0,00 0,00 0,00 0,60 0,40 0,2-0,10 1,10 2,74 11 (1) OROMÍ FARRÚS, NEUS Enginyeria Agronòmica 2006 UDL Espanya SANUY CASTELLS, DELFI PRODAN CEU 1, ,87 1,52 1,86 0,00 0,00 0,25 0,25 0,00 0,40 0,10 0,00 0,50 2,61 12 (1) Exclòs: nota expedient inferior a 1,5 A = F * [1,05-0,05 ( N-L )]

27 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de SOL LICITANT EXPEDIENT ALTRES MÈRITS DIRECTOR Exp. Nom Sol licitant Llicenciatura Any Titulació UNIV. País Nom Director Dept Categoria Director Nota Exp. (F) Anys Emprats per Acabar (N) Mínim d Anys per Acabar (L) A MITJANA (M) MITJANA EXP. Corregida (X) Cursos Doctorat (màxim: 0,18) Másters, Tesines, Cursos, Postgrau (màxim: 0,18) Activitats de Recerca (màxim: 0,25) Total Altres Mèrits (màxim: 0,3) PROJ Últim Tram de Recerca Grup Consolidat Altres Becaris Total Director TOTAL (Expedient corregit + altres mèrits + director) Priorització Comentaris CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS SANSO GALIAY, CLARA MARIA Psicopedagogia 2006 UDL Espanya NAVARRO SIERRA, JOSE LUIS PIP CON 2, ,35 1,94 1,99 0,00 0,18 0,25 0,43 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,62 1 MOJICA GASOL, LAIA Geografia 2007 UAB Espanya MARTI HENNEBERG, JORDI GEOSOC CU 2, ,71 1,75 2,57 0,00 0,00 0,07 0,07 0,60 0,40 0,20-0,25 0,95 3,59 2 ARGELAGÓS CASTAÑ, ESTHER Magisteri / Psicopedagogia 1998/2007 UDL Espanya PIFARRE TURMO, MANUELA PIP TEU 2, ,49 1,94 2,16 0,00 0,00 0,12 0,12 0,60 0,00 0,10 0,00 0,70 2,98 3 ULLED BERTRAN, XAVIER Història 2007 UDL Espanya JUNYENT SANCHEZ, EMILIO HISTÒRIA CU 2, ,56 1,70 2,43 0,00 0,00 0,05 0,05 0,60 0,00 0,20-0,50 0,30 2,78 4 TETE, KOKOUVI Ciències pedagògiques i Religioses 2004 Universidad Católica de África de Oest (Togo) Togo GARRETA BOCHACA, JORDI GEOSOC TU 1, ,79 1,94 1,33 0,00 0,10 0,10 0,20 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 2,73 5 CORSA GARROFE, JESÚS Història 2007 UDL Espanya PLANAS BÁDENAS, JOSEFINA HISTÒRIA CU 1, ,70 1,70 1,50 0,00 0,00 0,00 0,00 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 2,70 6 Història (Laurea in Beni Architettonigici dell Ambiente) 2007 Universitat degli studi del Salento Itàlia LOPEZ MELCION, JOAN HISTÒRIA TU 2, ,86 1,93 1,42 0,00 0,00 0,12 0,12 0,60 0,00 0,20 0,00 0,80 2,34 7 MASTRIA, FRANCESCA A = F * [1,05-0,05(N-L)]

28 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de PROPOSTA DE PRIORITZACIÓ BECARIS PREDOCTORALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2007 MODALITAT B SOL LICITANT EXPEDIENT (Z) DIRECTOR Exp. Nom Sol licituant Llicenciatura Any Titulació UNIV. País Nom Director Dept Categoria Director Nota 1er i 2on Cicle Anys Emprats per Acabar (N) Mínim d anys per Acabar (L) A Nota 3er Cicle Nota Exp. (R) MITJAN A (M) MITJANA Exp. Corregida (X) Activitats de Recerca (màxim: 0,25) Proj Últim Tram de Recerca Grup Consolidat Altres Becaris Total Director (màxim 1,20) TOTAL (Expedient corregit + ltres mèrits + director) Priorització Comentaris CIÈNCIES EXPERIMENTALS CORONEL, MARIA BERNARDA Enginyeria d Aliments 2006 Universidad Nacional de Santiago del estero Argentina SANCHIS ALMENAR, VICENTE TECAL CU 2, ,72 2,71 2,72 1,89 2,48 0,00 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,68 1 MINCHEVA TASHEVA, STEFKA BARAIBAR PADRO, BARBARA ESCRIBA GELONCH, MARC ORTIZ CATALAN, ABEL Biologia Mol lecular Enginyeria Agronòmica Ciència i Tecnologia dels Aliments Enginyeria Agronòmica 2002 Universitat de Sofia Bulgària 2004 UDL Espanya SOLER TATCHE, ROSA MARIA RECASENS GUINJUAN, JORDI R. CMB TU 2, ,86 3 2,89 2,36 2,30 0,15 0,60 0,40 0,20-0,25 0,95 3,40 2 HBJ TU 1, ,71 2,54 1,88 1,52 1,86 0,25 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3, UDL Espanya ERAS JOLI, JORGE QUÍMICA CON 1, ,68 2,81 1,91 1,58 1,84 0,25 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3, UDL Espanya LARA AYALA, ISABEL QUÍMICA TEU 1, ,67 2,4 1,82 1,52 1,80 0,25 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,25 5 CASTELLÀ MARTINEZ, DAMIÀ Enginyeria Informàtica 2006 UDL Espanya GINE DE SOLA, FRANCESC DIEI TEU 2, ,35 3 2,48 1,91 2,18 0,05 0,60 0,40 0,00 0,00 1,00 3,23 6 ERITJA SÁNCHEZ, NÚRIA Biologia 2006 UAB Espanya MATIAS-GUIU GUIA, FRANCISCO JAVIER CMB CU 1, ,70 3 1,96 1,63 1,85 0,10 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,15 7 CACABELOS BARRAL, DANIEL TORRAS SEGURA, OLGA Química 2005 Enginyeria de Forest 2005 Universidad de Santiago de Compostela UDL Espanya Espanya PAMPLONA GRAS, REINALD SAURA MARTINEZ DE TODA, SANTIAGO FULGEN CMB TU 1, ,65 2,91 1,90 1,85 1,56 0,25 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,01 8 EAGROF TU 1, ,69 2,82 1,92 1,51 1,91 0,25 0,60 0,40 0,10-0,25 0,85 3,01 9 GONZALEZ MATA, MARTA Informàtica 2005 UDL Espanya GRANOLLERS SALTIVERI, ANTONI DIEI CON 1, ,84 2,87 2,05 1,90 1,67 0,20 0,60 0,00 0,00 0,00 0,60 2,47 10 PALLEJA CABRÉ, TOMAS Enginyeria Informàtica 2006 UDL Espanya PALACIN ROCA, JORGE DIEI TEU 2, ,13 3 2,30 1,91 1,97 0,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2,22 11

29 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de SOL LICITANT EXPEDIENT DIRECTOR Exp. Nom Sol licitant Llicenciatura Any Titulació UNIV. País Nom Director Dept. Categoria Director Nota 1er i 2on Cicle Any Emprats per Acabar (N) Mímin d Anys Per Acabar (L) A Nota 3er Cicle Nota Exp (R) Mitjana (M) MITJANA Exp. Corregida (X) Activitat de Recerca (màxim: 0,25) Proj. Últim Tram de Recerca Grup Consolidat Altres Becaris Total Director (màxim 1,20) TOTAL (Expedient corregit + altres mèrits + director) Priorització Comentaris CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS PALAU CARRERA, MONTSERRAT Història 2006 UDL Espanya JARNE MODOL, MA. ANTONIA HISTÒRIA TU 2, ,26 2,33 2,27 1,7 2,12 0,12 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,44 1 SALVADÓ MONTORIOL, JOAN Geografia i Història 1990 UB Espanya SABATÉ CURULL, FLOCEL HISTÒRIA CU 1, ,88 2,34 1,97 1,52 1,96 0,25 0,60 0,40 0,20 0,00 1,20 3,41 2 ESPELT HERNANDEZ, LAURA Traducció i Interpretació 2006 UPF Espanya COTS CAIMONS, JOSEP MARIA DAL TU 1, ,53 2,6 1,74 1,12 2,04 0,10 0,60 0,40 0,10 0,00 1,10 3,24 3 JACKSON, ALANA GABRIELLE SIMON COLINA, ALEJANDRO Estudis Hispànics i Psicologia 2005 Ciències Ambientals 2003 University of Lancaster UDL Regne Unit Espanya LLURDA GIMENEZ, ENRIC TAPIADOR FUENTES, FRANCISCO J DAL TEU 2, ,05 3 2,24 2,12 1,66 0,05 0,60 0,40 0,10 0,00 1,10 2,81 4 GEOSOC CU 1, ,93 1,65 1,87 1,92 1,44 0,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,69 5 GARCÍA NOGERA, ISABEL Dret 2002 UAB Espanya TAMARIT SUMALLA, JOSEP M (1) A = F * [1,05-0,05(N-L)] (1) Exclosa. D acord amb la convocatòria queden exclosos els candidats que ja hagin cursat els 32 crèdits d un programa de doctorat en un curs anterior al

30 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 205/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s informen favorablement els preus dels crèdits de doctorat per la matrícula del curs Enginyeria Programes de Doctorat Tipus 3 Docents Investigació 0002 Sistemes Agrícoles, Forestals i Alimentaris Estudis Avançats en Ciències Biomèdiques 0101 Medi Ambient i Ciències del Sòl 0202 Medicina i Cirurgia d'urgència 0303 Electroquímica. Ciència i Tecnologia 0402 Recerca Clínica en Medicina 0501 Sòls, Aigua i Medi Ambient Tipus 2 Docents Investigació 0406 Fonaments Metodològics de la Recerca en l Activitat Física i l Esport Tipus Teoria del Text i el Seu Context Docents Investigació 0302 Psicologia de l Educació. Cultura, Educació i Sistemes Semiòtics 0307 Nova Legislació i Jurisprudència del Dret Civil Català La Gestió Avançada d Empreses en una Economia Globalitzada 0401 La Construcció Europea: Societat, Cultura, Dret i Educació 0403 Personalitat, Desenvolupament i Comportament Anormal 0404 Tecnologia Educativa 0405 Dones, Gènere i Estudis Culturals 0502 Estudis Filològics Interdisciplinaris 0503 Change and Diversity in English Studies 0504 Sistema de Justícia Penal 0505 Dret Esportiu 0506 Educació Inclusiva i Atenció Socioeducativa al Llarg del Cicle Vital 0507 Educació Física i Esport: Didàctica i Desenvolupament Professional 0601 Comunicació, Art i Educació Acord núm. 206/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aprova la concessió d'un premi extraordinari de doctorat corresponent al curs 2005/2006. D'acord amb la normativa vigent sobre premis extraordinaris de doctorat, correspon atorgar els premis extraordinaris relatius a les tesis llegides. Segons l'esmentada normativa cal atorgar per a les tesis llegides fins el curs 2005/2006 un premi en l àmbit d Economia. Atesa la proposta que presenta el tribunal nomenat a l'efecte, la Subcomissió de Doctorat, en la reunió de 25 de setembre de 2007, acorda proposar que s'atorgui el següent Premi extraordinari: Dra. Yolanda Montegut Salla Títol de la tesi: Análisis de los factores explicativos del éxito competitivo en las almazaras cooperativas catalanas Direcció: Dr. José Luis Gallizo Larraz

31 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 207/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s aproven les directrius per l elaboració dels Plans d'estudis de Grau. 1. INTRODUCCIÓ 1.1 Marc legal. Darrerament, el MEC ha donat a conèixer diferents documents de treball que marquen la línia d actuació pel que fa a l organització de l elaboració de títols universitaris de Grau i Màster: La Organización de las enseñanzas universitarias en España. Documento de trabajo. MEC, 26 de setembre de Aclaraciones sobre el documento de 26 de septiembre. MEC, 6 de novembre de Informe favorable del Consejo de Coordinación Universitaria, de 14 de novembre de Directrices para la elaboración de títulos universitarios de Grado y Máster. Documento de trabajo. MEC, 21 de desembre de Documento de trabajo. Propuesta para el debate para las subcomisiones del Consejo de Coordinación Universitaria. Materias Básicas por ramas. Anexo del documento de Directrices para la elaboración de títulos universitarios de Grado y Máster. MEC, 15 de febrer de La regulación de la profesión de Ingeniero en cinco estados miembros de la Unión Europea (Alemania, Francia, Finlandia, Italia y Reino Unido). MEC, 11 d abril de Nota sobre las profesiones reguladas y Directrices de Títulos Universitarios. MEC, 12 d abril de Projecte de Reial Decret d Ordenació dels Ensenyaments Universitaris Oficials, presentat el 27 de Juny de 2007 al Ple del Consejo de Universidades. A finals de setembre de 2007 és va trametre l anterior projecte de Reial Decret al Consejo de Estado, recollint algunes modificacions en relació a l esborrany del Juny. A més, el passat 29 de març de 2007 es va aprovar pel Congrés dels Diputats la modificació de la LOU 6/2001 d Universitats, que estableix el marc general de referència pels canvis que suposarà l actual reorganització dels estudis universitaris Objectius Amb aquesta nova política es pretén establir la importància del fet que tant el Mapa de Titulacions com els corresponents Plans d Estudis aconsegueixin el màxim acord entre la UdL i la societat, tot respectant l autonomia de la Universitat, la qual no solament ha d elaborar el seu propi projecte formatiu sinó que, a més, ha d establir els seus propis procediments dinàmics de millora que permetin atendre els canvis constants de la societat actual. L autonomia en el disseny dels títols per part de la Universitat es combina amb un sistema d avaluació i acreditació per part de les administracions responsables. Aquesta acreditació ex-post es basarà en la verificació del compliment del projecte presentat per la UdL Calendari d actuacions El desenvolupament dels documents abans mencionats estableix les previsions i el calendari d actuació. Així doncs: - Durant el curs , a més del desplegament de la MOLOU en els seus diferents punts, el sistema universitari ha d establir el propi mapa de titulacions i els diferents plans d estudis dels futurs títols de Grau. - És a partir del curs quant es podran posar en marxa els nous títols de Grau, que donaran lloc als primers titulats l any La MOLOU, al seu article 34, suprimeix el catàleg de títols i estableix un nou procediment per a l establiment amb caràcter oficial dels títols i la seva inclusió en el Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT). Tota l oferta de títols de Grau s haurà de registrar en el RUCT. El RUCT substituirà l actual Catàleg de Títols Oficials del MEC. Serà a partir del curs quan les universitats podran iniciar el procés de registre, fet que incrementa enormement l autonomia universitària pel que fa a la possibilitat de dissenyar la seva pròpia oferta formativa i vetllar per la qualitat que permeti accedir a l acreditació ex-post a la que es veuran sotmesos tots els títols universitaris. - La implementació dels nous títols de Grau es podrà anar fent de forma successiva a partir del curs i les mateixes universitats podran replantejar diferents títols a partir d aquest curs d inici. - A partir del curs , les universitats ja no podran admetre cap estudiant nou als actuals títols. 2. DEFINICIÓ I ESTRUCTURA DELS ESTUDIS A LA UdL Bàsicament, a partir dels documents abans esmentats es poden estructurar els estudis oficials a la universitat de la següent forma: Les universitats espanyoles podran impartir ensenyaments per a l obtenció del títol de Graduat, Màster Universitari i Doctor. Els Plans d Estudi dels ensenyaments de Grau, Màster i Doctorat s establiran en ECTS. Els estudis de Grau s organitzen en funció de cinc branques de coneixement: Art i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura. Cada universitat establirà la seva pròpia normativa de Reconeixement i Transferència de crèdits segons l establert en el RD, tot vetllant per la mobilitat de l estudiantat. L ensenyament de Grau té caràcter general, en una o vàries disciplines, i una formació orientada a la preparació per a l exercici de l activitat professional. L ensenyament de Màster té com a finalitat l adquisició d una formació avançada de caire especialitzat o multidisciplinar, orientada, doncs, a l especialització acadèmica, professional o de recerca. L ensenyament de Doctorat té com a finalitat una formació avançada de l estudiant en tècniques d investigació.

32 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de CRITERIS DE PLANIFICACIÓ DELS GRAUS A LA UdL El Grau constitueix el primer cicle dels estudis universitaris. Han de ser contemplats com una formació generalista que permeti l accés al món laboral. Les directrius generals que regiran el nou plantejament de títols de Grau a la UdL són els següents: a) Cada títol de Grau estarà lligat a una branca del coneixement que la mateixa Administració ha establert: Arts i Humanitats Ciències Ciències de la Salut Ciències Socials i Jurídiques Enginyeria i Arquitectura b) Tindran una extensió de 240 ECTS. Només en els casos d estudis sotmesos a normes de dret comunitari aquests podran tenir un nombre major de crèdits. Correspon al MEC, previ informe positiu del Consejo de Universidades, identificar aquests estudis i el nombre de crèdits que tindran. c) Els Títols de Grau a la UdL es dissenyaran tenint en compte les competències estratègiques de la UdL establertes al PDD, les generals (transversals) i les específiques de la titulació. d) El Pla d Estudis necessari per a l obtenció del títol de Grau a la UdL ha de contenir 60 ECTS de formació en competències i matèries bàsiques en una o vàries branques del coneixement. D aquesta forma, 36 ECTS correspondran a les matèries bàsiques vinculades a la branca de coneixement a la que s adscriu el títol. Aquests 36 ECTS s impartiran el primer any de formació i la resta de crèdits ECTS, fins als 60 comuns, es faran durant els dos primers anys. Les matèries de les branques s hauran de concretar amb assignatures d un mínim de 6 ECTS. e) Els Títols de Grau s hauran de plantejar amb un elevat component pràctic, tot cercant l equilibri adequat a les competències pròpies de cada branca entre teoria i pràctica. f) La denominació del títol de Grau serà Graduat en T per la Universitat U. En el Suplement al Títol es farà referència a la branca de coneixement en la qual s inclou el corresponent títol g) Tot títol de Grau ha de ser coherent amb la branca de coneixement a la qual correspon i no ha de conduir a error sobre el seu significat acadèmic ni sobre el seu contingut professional. h) El plantejament de Títols de Grau a la UdL cercarà com a criteri prioritari la transversalitat en la formació, tot garantint la complementarietat entre les diferents titulacions i la eficàcia dels recursos disponibles. i) El Grau ha de finalitzar amb l elaboració i defensa d un Treball de Fi de Grau. j) La data per poder iniciar la implantació de títols de Grau és a partir del curs k) A partir del setembre de 2014 hauran quedat extingits els actuals títols. l) Per tal de planificar els nous títols de Grau a la UdL, a més de tenir en compte el marc legal establert, s haurà de tenir en compte l establert en el PDD aprovat per Consell de Govern de la UdL al Juny de 2007 i que fixa les directrius del model de docència a la UdL. m) Segons l esborrany de RD de finals de setembre de 2007, el protocol que s ha de complimentar per tal de sol licitar títols oficials de Grau inclourà: Descripció del títol. Justificació del títol proposat. Objectius. Accés i admissió dels estudiants. Planificació dels ensenyaments. Personal acadèmic. Recursos materials i serveis. Resultats previstos. Sistema de garantia de la qualitat. Calendari d implantació Estructura dels estudis Bàsicament, es treballarà amb dos models diferenciats a l hora d estructurar els títols de graus: Model en tub. Propi de carreres que tenen una forta demanda i a que, a més a més, venen marcades per directrius europees. És el cas de Medicina:

33 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Model en branca. Amb un accés comú i l organització de l ensenyament de Grau en un tronc comú, per tal d establir una diversificació progressiva els darrers cursos acadèmics, la qual cosa donarà lloc a diverses titulacions de Grau. Possibilitats: Aquesta estructura en branques dels Graus presenta les següents característiques dignes de menció: Un màxim de dos anys comuns. Es podrà estudiar que només sigui comú el primer any sempre que la demanda d accés sigui important o hi hagi algun altre criteri que ho justifiqui, com pot ser una alta especificitat de la branca. S evita una especialització en els primers anys, la qual cosa podria dificultar la mobilitat dintre de les diferents titulacions de les branques. Quan un estudiant accedeixi a un estudi de Grau ocuparà una plaça del Grau pel qual inicialment s ha decantat. Però, donat que durant els primers anys pot canviar d intenció i, per tant, alliberar una plaça d aquell Grau, la Universitat pot posar a disposició aquesta plaça per tal que sigui novament ocupada. Aquest dinamisme en els Graus pretén aportar instruments per pal liar l abandó per part d alguns estudiants en certs moments dels seus estudis. La formació ha de ser generalista, és per això que l optativitat ha de ser adequada; a més, es pot mirar de conjugar, per tal que els estudis siguin més sostenibles, que l optativitat d una branca sigui obligatorietat a una altra. Aquesta seria també la via per aconseguir fàcilment una doble titulació, la qual cosa donaria valor afegit a aquestes titulacions. Donat que els títols de Grau no permeten l especialització, les optatives d un estudi de Grau es poden estructurar en itineraris vinculats a la mateixa titulació o a d altres (exemple intensificacions). Així, la UdL podria atorgar títols propis que certifiquessin aquests itineraris de formació. Les assignatures que integren els estudis de Grau seran de caire Obligatori, Optatiu i de Lliure Elecció. El repartiment en el còmput global dels crèdits de les diferents assignatures serà: Al Pla d Estudis de Grau es contemplarà una optativitat màxima de 48 ECTS (20% dels crèdits totals dels Graus) L oferta màxima en optativitat serà del doble dels crèdits que ha de cursar l estudiant. Així, per 48 ECTS optatius, el màxim a ofertar seran 96 ECTS optatius. En una oferta dissenyada per itineraris amb optativitat compartida entre els diferents itineraris i/o titulacions de Grau amb la possibilitat d ofertat com a optatives obligatories d altres títols Les assignatures del Pla d Estudis tindran una extensió mínima de 6 ECTS. Tenint en compte l establert al PDD de la UdL, es perseguirà una major racionalitat en la proposta formativa, evitant la fragmentació de la formació al llarg del curs acadèmic en més de 10 assignatures. A l hora d establir aquestes assignatures, es tindrà en compte el component pràctic i la coordinació entre elles. El programa de Grau a la UdL haurà de contemplar de forma obligatòria pràctiques externes. Aquestes tindran un màxim de 30 ECTS; caldrà tenir en compte, però, el fet que en algunes especialitats vindran marcades directrius específiques en aquest sentit. En el cas que no s arribi a aquest màxim, la resta de crèdits passarà a formar part del conjunt de crèdits obligatoris de la titulació. Aquests crèdits s hauran d oferir durant la segona meitat del pla d estudis. Les pràctiques s hauran de programar de forma que no impedeixi que els mateixos estudiants puguin cursar part de la

34 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de seva formació de grau, especialment durant el darrer curs acadèmic en una altra universitat (Programes Erasmus, Sèneca, etc.). A més, el programa de Grau a la UdL contemplarà un treball de fi de Grau que es realitzarà el darrer any acadèmic. Dintre del mateix Pla d Estudis de Grau tindrà un reconeixement acadèmic, d acord amb l article 44.i de la LOU, en un màxim de 6 ECTS, la participació de l estudiantat en activitats universitàries culturals, esportives, de cooperació, etc. Aquests crèdits es reconeixeran sempre que estiguin al catàleg oficial d activitats que la UdL estableixi de forma anual i per a totes les titulacions. Aquests crèdits es comptabilitzaran dintre del conjunt de l optativitat del títol de Grau. Per aquesta raó, en el cas que un alumne no s aculli al reconeixement de crèdits en raó de les activitats abans esmentades, haurà de cursar una assignatura optativa. D aquesta forma, l esquema general del Pla d Estudis dels títols de Grau de la UdL quedarà com segueix: ECTS de les matèries bàsiques per branques de coneixement 60 ECTS Matèries Optatives Pràctiques (Obligatòries). Treball de Fi de Grau (Obligatori). Assignatures Obligatòries, si s utilitzen els anteriors màxims 3.2. Planificació en termes de competències: les matèries i les assignatures. A l hora d elaborar el Pla d Estudis, es tindran en compte, a més de les directrius generals establertes en aquest document, els criteris docents i acadèmics que emanen del PDD. Al PDD s estableix que a la UdL es dissenyaran els plans d estudis atenent a: Competències estratègiques de la UdL. Competències específiques. Competències genèriques i/o transversals. 36 ECTS (branca de la titulació) 1er any 24 ECTS (podran ser d altres branques) 2on any Màxim 48 ECTS Màxim 30 ECTS Màxim 18 ECTS Mínim 84 ECTS (14 assignatures) La unitat més petita d un Pla d Estudis, sobre la base de la qual s organitza l ensenyament a la UdL, serà l assignatura, que tindrà, com a mínim, 6 ECTS. Els estudiants es matriculen en assignatures Un conjunt d assignatures que persegueixen les mateixes competències i que s engloben en els mateixos continguts constituirà una Matèria. L esborrany de RD ens parla de matèries que es poden dividir en una o més assignatures. En la planificació dels ensenyaments, segons l establert en l esborrany de RD, només caldrà identificar les matèries. (Ex: Química, que pot dividir-se en una assignatura general de química o en dues: química orgànica i química inorgànica). En termes del PDD, l activitat formativa es distribuirà en un calendari estructurat per semestres, amb un màxim de 5 assignatures cada semestre, tenint en compte, però, que també podran existir assignatures anuals. El curs acadèmic comprendrà 60 ECTS Cada assignatura estarà dissenyada de manera que permeti assolir competències i objectius formatius propis de la titulació i del nivell acadèmic (curs acadèmic). El professorat haurà de planificar segons la Taula de Planificació Docent de la UdL. Aquesta forma de planificar permetrà també una adequada coordinació horitzontal, entre els professors que incideixen en el mateix curs acadèmic, i una coordinació vertical entre els professors que participen en la docència de la titulació. La Taula de Planificació permet també planificar en ECTS, establint una temporització per sessió, setmanal, quinzenal, etc. Una planificació en termes de competències ha d anar acompanyada d una avaluació coherent que permeti disposar d evidències del nivell d assoliment dels diferents objectius per part de l estudiantat. És per això que l avaluació continuada serà bàsica en aquest nou procés formatiu. A l hora de definir matèries, en la planificació del Pla d Estudis de Grau, diferenciarem: Matèries bàsiques de la branca de la titulació. Definides segons el RD. S hauran de planificar en mínim de 36 ECTS de matèries de la branca de coneixement de la titulació, concretades en assignatures d un mínim de 6 ECTS. Matèries bàsiques d altres branques de coneixement, també definides segons el RD. Amb un màxim de 24 ECTS i que també es diversificaran en assignatures d un mínim de 6 ECTS. Es podran incloure matèries no definides a la llista oficial establerta al RD sempre que es justifiqui la seva idoneïtat en la formació bàsica de l estudiant per aquests estudis de graus Els crèdits cursats de les matèries bàsiques d una titulació seran automàticament reconeguts per una altra titulació de la mateixa branca (en el cas de carreres amb nota d accés, s haurà de passar per la nota de preinscripció, i en el cas que sigui viable el canvi d una titulació a altra es reconeixeran de forma automàtica els crèdits abans esmentats). Matèries pròpies de la titulació. De caràcter obligatori o optatiu. Les obligatòries poden ser considerades optatives per altres ensenyaments. Això portarà a què siguin matèries compartibles entre titulacions i que permetin a l estudiant aconseguir la formació en un itinerari determinat (intensificació) que podrà ser acreditat mitjançant un títol propi ( expert?, etc.)

35 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Especial consideració tindrà l assoliment de les competències estratègiques de la UdL. Domini d una llengua estrangera: s estableix l anglès com a tercera llengua vehicular, per la qual cosa s articularan els mecanismes per tal que a tots els ensenyaments de Grau es puguin programar assignatures en anglès. La competència en anglès s ha de poder acreditar sempre que es compleixi algun dels següents requisits: a) s hagi cursat un mínim de 12 ECTS d assignatures impartides en anglès; b) s elabori i es defensi el treball de fi de grau en anglès; c) acreditant el nivell establert mínim (Servei lingüístic de la UdL), prèviament a la matrícula de fi de Grau. Domini de les TIC, que es realitzarà de forma transversal en totes les assignatures i que es podran avaluar per diverses vies: en les pràctiques d ordinador dels estudiants, en els seus treballs, en la recerca d informació, havent cursat alguna assignatura e-learning, etc. Una correcta expressió oral i escrita, que s haurà d avaluar en totes les assignatures i amb uns criteris compartits per l equip de professors. De forma excepcional es podrà plantejar la programació d assignatures específiques als estudis per tal que els alumnes puguin assolir aquestes competències Els treballs integrats Al PDD es planteja la realització per semestres de Treballs Integrats que, en forma de projectes, ABP, estudis de casos, etc., permetin als l estudiants aplicar els coneixements i desenvolupar les habilitats adquirides en el conjunt d assignatures treballades durant el semestre. Els treball integrats seran considerats com una assignatura obligatòria de la titulació amb una duració total en el curs acadèmic de 6 ECTS. Els treballs integrats permetran una coordinació clara entre les assignatures del semestre i del curs acadèmic. Implicarà, al mateix temps, una organització de tutorització d equips de treball dels estudiants. En el cas de les Enginyeries, els treballs integrats que es desenvolupin al llarg del període formatiu poden ser part integrant del Projecte de Fi de Grau, amb la intenció de donar continuïtat i consolidar la fidelitat de l estudiant davant una activitat ja desenvolupada El pràcticums El pràcticum o pràctiques externes en els estudis de Grau tindran caràcter obligatori i representaran un màxim de 30 ETCS de la formació (tenint en compte que certes especialitats poden requerir un nombre més alt de crèdits d aquest tipus). S hauran d oferir durant la segona meitat del pla d estudis. Aquestes pràctiques s hauran de programar de forma que no impedeixi que els mateixos estudiants puguin cursar part de la seva formació de grau, especialment durant el darrer curs acadèmic, en una altra universitat (Programes Erasmus, Sèneca, etc). Les pràctiques s han de programar amb un programa de tutorització amb la col laboració i coordinació d un tutor de la UdL amb un tutor extern a la UdL de l empresa o institució on es realitzen les pràctiques. Serà necessari l establiment de convenis de col laboració entre la UdL i les institucions-empreses externes per tal de portar a terme aquesta activitat. Durant el període de pràctiques, s han d articular procediments de seguiment i avaluació de les competències adquirides El Treball de Fi de Grau A la finalització dels estudis de Grau, serà obligatòria la realització d un Treball de Fi de Grau, que es realitzarà després que l estudiant hagi superat la resta d avaluacions previstes. Tindrà, com a màxim, 18 ECTS. Aquest treball estarà orientat a l avaluació de les competències associades a la titulació tant de caire específic com transversals i estratègiques de la UdL. El Treball de Fi de Grau podrà incloure l experiència de la memòria de pràctiques; també podrà constituir un aprofundiment dels treballs integrats que s hagin anat realitzant al llarg dels estudis, entre altres possibilitats. Amb tot, el resultat final d aquest treball serà una elaboració original i diferent dels treballs previs esmentats. Igualment, tant l amplitud com la complexitat d aquest treball hauran d anar en consonància amb les competències establertes per a aquests treballs. Aquest treball s haurà de defensar públicament L avaluació als estudis de Grau L avaluació haurà d incloure una valoració de l assoliment de totes les competències planificades: estratègiques, específiques i transversals. En la planificació de les assignatures (Taula de Planificació Docent) s hauran d especificar les diferents activitats d avaluació de forma temporitzada, a fi i efecte que l estudiant conegui des d un primer moment quin ha de ser el sistema d avaluació plantejat. Especial importància tindrà la coordinació del professorat per tal de desenvolupar les diferents activitats d avaluació. Serà recomanable l avaluació coordinada (conjunta) com a estratègia per avaluar l estudiantat.

36 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 208/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s informa favorablement el protocol de sol licitud d autorització d implantació dels màsters oficials i doctorats per al curs Programa Oficial de Postgrau: Educació i formació del professorat Màster: EDUCACIÓ INCLUSIVA. Per tal d omplir aquest protocol, es recomana utilitzar la Guia per a la presentació de projectes de programes oficials de postgrau per al curs A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS 37 A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau 37 A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 38 A. 3 Dades generals i legals dels doctorats 40 B. MÀSTERS 42 B.1. Dades generals i legals dels màsters 42 B.2. Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions 48 B.3. Justificació i viabilitat dels màsters 52 B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica 55 B.4.1. El programa de formació. Resultats esperats del màster 55 B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent 57 B.4.3. El professorat 62 B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat 62 TAULES - TAULA 1: ESTRUCTURA CURRICULAR - TAULA 2: PDI S han marcat en vermell aquells apartats referents a les dades generals i legals imprescindibles per tal que els projectes siguin aprovats. Comentaris en verd: Assumpta Casals

37 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau Universitat Universitat de Vic Nou Modificació Supressió (Cal marcar si es tracta d un postgrau nou o d un aprovat anteriorment i que es modifica en algun aspecte. En el cas que un postgrau o un màster deixi d impartir-se, cal emplenar l apartat referent a la justificació) Denominació Català: Educació i Formació del Professorat (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: Educación y Formación del Profesorado (Necessari per a la publicació al BOE. Hauria de ser una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: Education amb Teacher Education (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Francès: Education et formation du professeur (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Òrgan responsable del programa Comissió formada per Degans de Facultats implicades els caps d'estudis de les àrees corresponents i els coordinadors de tots els Master del Programa Estructura Màsters que inclou Data d aprovació pel consell social Coordinació/ Participació Nou Modificació Supressió Psicopedagogia Horitzo 2010 Coordina Educació Inclusiva Coordina Formació inicial del professorat d educació secundària Horitzo 2010 (?) Participa Ensenyament de la llengua i la literatura en contextos Horitzo 2010 Coordina escolars Formació de professorat de català per a persones adultes Horitzo 2010 Coordina (Cal incloure tots els màsters que conté el POP, tant si són nous com si ja havien estat aprovats en cursos anteriors, indicant si es tracta de la universitat coordinadora o participant. En principi, tots els màsters han d estar inclosos en alguna estructura de POP responsable de la seva gestió. Si es tracta d una modificació, cal aportar la justificació corresponent. Tots els màsters han de ser aprovats pels òrgans de govern. Cal adjuntar un certificat del consell de govern i del consell social conforme s ha fet aquesta aprovació)

38 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 1.- Justificació i objectius generals del programa (nous) UVic Pel que fa a la Universitat de Vic, l oferta d un Programa Oficial de Postgrau d Educació i Formació del Professorat des de la Facultat d Educació de la Universitat de Vic, amb un procés d implantació progressiva fins al 2010, encaixa perfectament amb la trajectòria en docència i recerca de la Facultat d Educació, i es pot justificar tant des de la perspectiva de la demanda social i de l alumnat com si es tenen en compte els aspectes de planificació estratègica en recerca de la universitat, l optimització de l oferta formativa de la UVic i els referents acadèmics interns i externs. Des de la perspectiva de la demanda social i de l alumnat, tal com es pot veure en l apartat corresponent a la justificació, cadascun dels màsters que es proposen tenen com a objectiu fonamental, a més d ampliar la formació acadèmica i donar la possibilitat de desenvolupar la recerca, formar uns professionals que desenvolupin tasques educatives en un sentit molt ampli i en contextos, àmbits i en temàtiques ben diverses. Pel que fa a les tasques o competències, convé dir que totes elles estan molt ben definides i perfilades avui en dia, i que en cap dels casos queden cobertes amb la formació inicial actual ni podran ser-ho en els futurs graus. En relació als contextos, es tracta tant dels pròpiament escolars o formals com d aquells que ultrapassen el marc escolar i que en la situació actual adquireixen cada dia més importància a causa de l aparició de noves realitats: la nova immigració, la diversitat lingüística, l obertura a Europa, les tecnologies de la informació i la comunicació, entre altres. Pel que respecta als àmbits, abasten tant l educació infantil i primària com l educació secundària i de les persones adultes. I pel que fa a les temàtiques, la majoria són de màxima rellevància en l actualitat: educació inclusiva i atenció a la diversitat, ensenyament de llengües, aprenentatge autònom, aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d ensenyament-aprenentatge, entre altres. En relació a la planificació estratègica en recerca de la universitat, a l optimització de l oferta formativa de la UVic i als referents acadèmics interns i externs, cal dir que el programa de Postgrau se sustenta fonamentalment en línies de recerca desenvolupades al si de la Facultat d Educació. Més concretament, en el doctorat Comprensivitat i educació, del qual se n van fer quatre edicions (des del fins al ), i que el curs va ser substituit pel Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital (del qual aquest curs s oferirà la segona edició), en el Grup de recerca educativa i en el Grup de recerca d atenció a la diversitat, tots dos reconeguts com a emergents pel DURSI, i en dos grups de recerca sobre ensenyament i aprenentatge de llengües de constitució més recent. Pel que fa a l optimització de l oferta formativa de la UVic, convé tenir en compte també que el programa de Postgrau entronca de manera molt directa amb el conjunt d estudis que s ofereixen a la Facultat d Educació (Diplomatures de Mestre i Educació Social i Llicenciatures en Psicopedagogia i en Ciències de l Activitat Física i l Esport) i també amb alguns dels estudis impartits en la resta centres de la UVic (Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Interpretació; Facultat d Empresa i Comunicació; Escola Politècnica Superior i Escola Universitària de Ciències de la Salut). Finalment, i en relació als referents interns i externs, convé destacar la participació dels departaments de la pròpia Facultat d Educació, la d altres departaments de la resta de Facultats de la UVic i la d altres instàncies de la universitat, com ara Eumo Editorial, l Escola d Idiomes i l Aula d Autoaprenentatge. Així mateix volem destacar la participació d altres universitats tant del país com de fora, amb la qual cosa queden assegurades les dimensions interdepartamental, intercentres, interuniversitària i internacional del Programa. UdL De la mateixa manera que en la Universitat de Vic, l oferta d aquest postgrau es vincula amb la trajectòria de docència i investigació impulsada des de la Facultat de Ciències de l educació de la Universitat de Lleida (Doctorat Educació inclusiva ; Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital, Grup de recerca d atenció a la diversitat al llarg del cicle vital),, així com també parteix de necessitats professionals al oferir a aquests la possibilitat de formar-se en àmbits que no queden coberts en la formació inicial ni en el desenvolupament de futurs postgraus: contextos formals (educació infantil, primària, secundària i educació d adults), contextos no formals ( entre altres: immigració, diversitat lingüística ) 2.- Referent de l estructura curricular del programa (nous) UVic El Programa Oficial de Postgrau està format pel Master d'educació Inclsiva, el Master de Psicopedagogia, el Master de Formació Inicial del Professorat de Secundària i el Master d'ensenyament de la lllengua i literatura en contextos escolars, Master de Formació del prrofessorat de català per a persones adultes. Fora del Master d'educació Inclusiva -que és de Recerca- tots ells tenen un caràcter mixt de recerca i professionalitzador. El Master d'educació Inclusiva presenta un módul de formació en recerca qualitativa i quantivativa que pot donar un referent de recerca als altres màsters i uns mòduls amb matèries directament relacionades amb les estratègies per a l'educació inclusiva que pel seu caràcter transversal a l'activitat educativa i docent que predomina en els altres módul poden servir de mòduls optatius que connecten tots els màsters del programa. (Interrelacions entre els màsters oferts dins el programa) Aquesta estructura, en la qual queden d alguna manera connectats tots els màsters que conformen el Programa de Postgrau, els quals, a la vegada, tenen uns estructura modular, queda justificada pel fet de facilitar al màxim la complementarietat de tots els màsters, de manera que a partir d un màster ja realitzat se n pot cursar un altre completant-lo amb algun dels mòduls específics. (Justificació de l estructura)

39 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de UdL (Interrelacions entre els màsters oferts dins el programa) (Justificació de l estructura) 3.- Justificació en cas de supressió

40 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. 3 Dades generals i legals dels doctorats Nota prèvia: El doctorat les dades generals i legals del qual presentem en aquest apartat A.3 del present protocol, té un antecedent com s indicarà en l apartat B.1- en el Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital que ha estat organitzat per diferents grups de recerca de les Universitats de Vic, de Girona, de Lleida i de les Illes Balears, d acord amb el Conveni de Col laboració que els rectors d aquestes quatre universitats van signar el dia 21 de juliol de 2005 (vegeu l Annex d aquesta sol licitud). D aquest doctorat se n han ofert tres edicions consecutives (bienni , i ), i està coordinat també per la UVic. El Màster de recerca sobre Educació Inclusiva que estarà associat a aquest doctorat tal com s especificarà més endavant en l apartat B.2 d aquest protocol- serà coordinat per la UVic, hi participarà la UdL i hi col laboraran (entre altres) la UIB i la UdG. D aquestes dues universitats col laboradores, la UIB, a més, té la intenció de fer pròximament les gestions oportunes perquè en el futur s hi pugui incorporar com a participant i ni només com a col laboradora. Això explica que en el present apartat (en els subapartats: línies específiques de recerca, relació de professorat i personal investigador encarregats de la direcció de tesis i doctorats, i experiència investigadora prèvia a l àmbit científic del títol) s hi recullin dades referides a totes aquestes universitats (no només a la universitat coordinadora i a la participant, sinó també a les col laboradores). Nombre màxim d estudiants: Dependrà del que determini cada universitat, en el seu moment, en funció de la disponibilitat dels membres dels respectius grups de recerca per dirigir les tesis doctorals. Les línies específiques de recerca 1. La integració sociolaboral de persones amb discapacitat: Dra. Maria Pallisera Díaz (UdG) 2. Inclusió educativa i l atenció a la diversitat a l escola: Dra. Judit Fullana Noell, Dr. Paco Jiménez Martínez, Dra. Montserrat Vilà Suñé (UdG) 3. Ciutadania, immigració i educació: Dr. Antoni Tort Bardolet, Dra. Núria Simó Gil, Dra. Isabel Carrillo Flores, Dra. Eulàlia Collelldemont Pujadas (UVic) 4. La personalització del currículum, l'autonomia dels estudiants i la cooperació entre iguals: Dr. Pere Pujolàs Maset, Dr. Robert Ruiz Bel, Dr. Manuel Dionís Comas Mongay, Dr. José Ramón Lago Martínez (UVic) 5. L atenció a la diversitat al llarg del cicle vital: Atenció precoç i escolarització des de plantejaments inclusius: Dra. Gloria Jové Monclús, Dra. M.Àngels Marsellés Vidal, Dr. Josep LLuís Boix (UdL) 6. L atenció a la diversitat al llarg del cicle vital: Transició a l edat adulta i envelliment Dra. Ramona Ribes Castells, Dra. M. Josep Valls Gabernet (UdL) 7. Intervenció socioeducativa en una UCI pediàtrica per a infants amb malalties cròniques: Dr. Sebastià Verger Gelabert, Dra. Elena Ferrer Cerdà, Dra. Francesca Negre (UIB) 8. Transició a la vida adulta i inserció laboral de persones amb discapacitat: Dr. Joan Jordi Muntaner Guasp, Dra. Dolors Forteza Forteza, Dra. M. Rosa Rosselló Ramon, Dr. Sebastià Verger Gelabert i Dra. Elena Ferrer Cerdà (UIB) 9. Qualitat de vida de les persones amb discapacitat en el procés educatiu: Dr. Joan Jordi Muntaner Guasp, Dra. Dolors Forteza Forteza, Dra. M. Rosa Rosselló Ramon, Dr. Sebastià Verger Gelabert, Dra. Begoña de la Iglesia Mayol i Dra. Elena Ferrer Cerdà (UIB) 10. Les persones amb necessitats especials a la universitat: Dra. Dolors Forteza Forteza (UIB) La relació de professorat i personal investigador encarregats de la direcció de tesis i doctorats UVic: Dr. Antoni Tort, Dra. Núria Simó, Dra. isabel Carrillo, Dra. Eulàlia Collelldemont; Dr. Robert Ruiz, Dr. Manel Dionís Comas, Dr. José Ramon Lago, Dr. Pere Pujolàs UdG: Dra. Maria Pallisera, Dra. Judit Fullana, Dr. Paco Jiménez, Dra. Montserrat Vilà UdL: Dra. Glòria Jové, Dra. Ma. Àngels Marsellés, Dr. Josep Lluís Boix, Dra. Ramona Ribes, Dra. Maria Josep Valls UIB: Dr. Joan Jordi Muntaner, Dra. Dolors Forteza, Dr. Sebastià Verger, Dra. Elena Ferrer, Dra. Francesca Negre, Dra. Maria Rosa Roselló, Dra. Begoña de la Iglesia.

41 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Percentatge del PDI responsable que ha realitzat activitat de recerca apreciable en els darrers 3 anys (Indicis d activitat de recerca apreciable seran, a més dels resultats de recerca i participació en projectes, etc., el nombre o percentatge de PDI amb tram de recerca atorgat en els darrers 6 anys o amb distincions significatives de recerca) Experiència investigadora prèvia en l àmbit científic del títol Tots els professors de les diferents universitats del màster pertanyen a grups de recerca que configuren la Xarxa Temàtica de Recerca sobre "Atenció a la diversitat de l'alumnat en una escola per a tothom", reconeguda i finançada pel Departament d'universitats en tres biennis consecutius (des del 1999 fins al 2006). Relació de projectes competitius i contractes de recerca: (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) UVIC Projecte PAC: "Programa didáctico inclusivo para atender en el aula al alumnado con necesidades educativas diversas. Una investigación Evaluativa" Investigador principal: Pere Pujolàs Maset Referència: SEJ /EDUC Finançament: Entitat finançadora: Ministerio de Educación y Ciencia Projecte PRIE ---- (Projecte Solsonès) ---- (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) UdL TITOL DEL PROJECTE: Disseny i proposta d' implementació d'un model formatiu per a la iniciació professional i el mentoratge del professorat de secundària TITOL DEL CONVENI: ARIE 2006 ENTITAT FINANÇADORA: AGAUR DURADA: des de 1/02/2007 fins 1/02/2008 INVESTIGADOR PRINCIPAL: GLÒRIA JOVÉ MONCLÚS TITOL DEL PROJECTE: El coneixement de la llengua de l escola en els estudiants immigrants d ESO. Una anàlisi d algunes variables escolars i sociofamiliars. TITOL DEL CONVENI: ARAI 2006 ENTITAT FINANÇADORA: AGAUR DURADA: des de 1/02/2007 fins 1/02/2008 INVESTIGADOR PRINCIPAL: JOSÉ LUIS NAVARRO SIERRA (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) UIB (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) Els criteris d admissió i valoració de mèrits de les persones candidates Es determinaran en el moment que es sol liciti la seva aprovació formal i estaran d acord amb la normativa dels òrgans de govern de les diferents universitats participants. Els criteris per a la direcció de tesis i treballs Es prioritzaran els treballs de recerca del Màster i les tesis doctorals que desenvolupin les línies específiques de recerca descrites anteriorment. També es valorarà d'una manera especial les tesis que, a més de la co-direcció d'algun doctor o doctora dels grups de recerca de les respectives universitats que organitzen i dirigeixen el present màster, siguin dirigides per investigadors de renom, nacionals o internacionals, que treballin en línies de recerca similars a les dels grups de recerca del Màster.

42 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. MÀSTERS B. 1. Dades generals i legals dels màsters Universitat coordinadora Universitat de Vic (Universitat que coordina la gestió del màster. Aquesta és l única que ha de presentar la documentació, amb el vistiplau de la/de les universitat/s participant/s. S entendrà que s atorga el vistiplau a la participació adjuntant el certificat d aprovació pels òrgans de govern de la Universitat.) Denominació del màster (La denominació no ha de contenir mencions referents a característiques del màster que poden variar en el temps. Per exemple, Erasmus Mundus o on line. Tampoc no ha de contenir noms del tipus màster oficial, màster Bologna o màster europeu ) Català: Educació Inclusiva (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: Educación Inclusiva (Necessari per a la publicació al BOE. Haurà de coincidir amb el de la fitxa que s enviarà al MEC. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: Inclusive Education (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament. En el cas que es vulgui fer constar que el nom principal és l anglès, perquè principalment la llengua d impartició serà l anglesa, cal indicar-ho expressament per tenir-ho en compte a l hora de la divulgació.) Francès (o altres llengües) Education inclusive (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Dates d aprovació Assumpta Casals, si coordina UVic Data d aprovació del consell de govern de la universitat que coordina: 09/10/2007 (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadascun dels màsters en els quals participa la universitat) Data d aprovació del consell social de la universitat que coordina: 10/10/2007 (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadasun dels màsters en els quals participa la universitat)

43 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Tipologia Tipus (orientació): Recerca Àmbit acadèmic: Ciències Socials Humanitats (Excepcionalment, se n poden escollir dos. El primer és el més important i s utilitzarà preferentment en algunes publicacions). Òrgan responsable del màster UVic Comissió Coordinadora del Màster, formada per: Coordinador del Màster (a la Uvic) Cap d Estudis de la Facultat d Educació Director/a del Departament de Pedagogia, impulsor del Màster Degà/na de la Facultat d Educació (Cal fer constar l òrgan responsable del màster) UdL Coordinador del Màster (a la UdL) (Cal fer constar l òrgan responsable del màster) Persona de contacte Pere Pujolàs i Maset. Telèfon: Correu electrònic: pere.pujolas@uvic.cat (Cal fer constar el nom i les dades de contacte, telèfon i correu electrònic de la persona responsable de la universitat que fa la proposta, per si cal aclarir o ampliar la informació sobre aquesta) Dades organitzatives Centre o centres de la universitat on s imparteix: Facultat d Educació (Universitat de Vic) Facultat de Ciències de l Educació (Universitat de Lleida) Nota: Quan la Universitat de les Illes Balears (que de moment col laborarà en el Màster) s hi incorpori com a universitat participant tal com té previst de fer, el Màster també s impartirà a la Facultat d Educació de la UIB. (Incloeu tots els centres de la universitat coordinadora i de la/ de les participant/s on es preveu impartir. Cal que aquests siguin necessàriament algun dels centres reconeguts legalment. En el cas que hi hagi un centre adscrit cal aportar el conveni o projecte de conveni en el què consti expressament l impartició d aquest estudi) Règim d'estudi temps complet temps parcial Modalitat presencial semipresencial no presencial Període lectiu: anual semestral trimestral Horari: matí tarda horaris especials (p.ex. dissabtes i altres)

44 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Crèdits ECTS del màster: 60 (Els crèdits han de ser entre 60 i 120, tal com estableix el Reial decret de postgrau vigent, actualment) Idioma d impartició Idioma % d hores d impartició Necessari/Recomanable Catala 90% Necessari Castellà 10% Necessari (Incloeu tots els idiomes en els quals s impartirà. Aquestes dades serviran per a informar els futurs estudiants. Cal indicar si el coneixement de l idioma és totalment necessari perquè el màster s impartirà, íntegrament o en part, en aquella llengua o, encara que no sigui la llengua d impartició serà recomanable per a seguir el curs.) Nombre màxim de places a oferir: 15 a cada universitat participant (Aquesta dada sortirà publicada al DOGC. En el cas d interuniversitaris cal omplir el camp específic que es troba en l apartat de màsters interuniversitaris) Nombre mínim de persones matriculades: El Màster no s impartirà si entre totes les universitats participants no s arriba a 10 persones matriculades (Per sota d aquest nombre el màster no s impartirà. Aquest nombre ha de ser mínim de 10 alumnes matriculats) Referents acadèmics Procedència: (Es pot marcar més d una opció, si és una refosa de diversos estudis. Incloure curs d obtenció de la menció de qualitat i/o de l aprovació del Pla pilot.) Doctorat amb menció de qualitat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se Curs d obtenció Doctorat Nom: Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital 1 En cas d aprovació deixarà d impartir-se: SÍ Pla pilot Nom Curs d implantació Títol propi (graduat, graduat superior, postgrau o màster no oficial) Nom Titulació oficial de segon cicle Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se Nou 1 Es tracta d un Doctorat Interuniversitari coordinat per la UVic i impartit a la UVic, la UdL, la UdG i la UIB, segons un conveni signat pels rectors de les 4 universitats el dia 21 de juliol de D aquest doctorat se n han fet, fins ara, tres edicions consecutives (Bienni , i ).

45 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Erasmus Mundus Sí Cal aportar certificat i cal indicar el curs o cursos en el qual es va obtenir No Proposta (si s ha presentat la sol licitud, però, es troba pendent de resolució) Breu resum d informació per a futurs estudiants Objectius formatius L objectiu del màster serà donar una formació específica a titulats i professionals capacitats per intervenir en diferents institucions educatives per tal que s impliquin directament en la recerca de propostes i plantejaments educatius que, tal com demana la UNESCO, a més d integrar les persones amb discapacitats i amb risc d'exclusió, promoguin canvis per assegurar una inclusió real de totes persones i contribueixin al desenvolupament d institucions escolars i socials inclusives. (Explicació breu, de dues o tres línies, dels objectius que es pretenen assolir amb el màster.) Sortides professionals El sistema social cada vegada necessita una recerca que proporcioni eines per la formació de professionals especialitzats en l'atenció de persones amb discapacitat i amb risc d'exclusió. En l'àmbit escolar, se'n necessiten per portar endavant iniciatives com les escolaritzacions compartides, les aules d acollida per a alumnes nouvinguts, les aules obertes o les unitats de suport a l educació especial, impulsades pel Departament d Educació. En l'àmbit social també es creen nous serveis, o s'amplia l'oferta dels existents, que requereixen professionals especialistes en recursos socioeducatius que ajudin a conèixer de forma global i aprofundida el context social i treballar per la convivència i la cohesió social de la ciutadania. (Explicació breu, en dues o tres línies, de les possibles sortides professionals.) Admissió Amb l Assumpta Casals. Òrgan d admissió: UVic Comissió Coordinadora del Màster, formada per: Coordinador del Màster (a la Uvic) Cap d Estudis de la Facultat d Educació Director/a del Departament de Pedagogia, impulsor del Màster Degà/na de la Facultat d Educació (Estructura i composició) UdL Coordinadora del Màster (a la UdL) (Estructura i composició)

46 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció del perfil de l estudiantat al qual va dirigit: En primer lloc el màster es dirigeix als estudiants que actualment realitzen estudis de 2n cicle de Psicopedagogia o estudis de psicologia i pedagogia. El Màster també formarà els futurs graduats dels estudis de Mestres i d Educació Social que vulguin introduir-se en la recerca educativa cap alguna de les propostes educatives directament vinculades amb l educació inclusiva, i als que vulguin fer un doctorat en aquesta línia. També va dirigit a professors i a professores de secundària de les diferents àrees que vulguin formar-se per poder atendre millor la diversitat dels alumnes des d'un enfocament inclusiu, i als que vulguin fer un doctorat en aquesta línia. Com a via per fer el doctorat també pot interessar a llicenciats en Psicopedagogia. Requisits d admissió: Titulacions oficial actuals Llicenciats en Psicopedagogia Llicenciats en Pedagogia Llicenciats en Psicologia Altres llicenciats vinculats a la docència en àrees específiques del coneixement (llengua, matemàtiques, ciències socials, tecnologia, ciències naturals, educació física, educació musical, educació visual i plàstica, etc.) (Enumereu les titulacions oficials actuals necessàries per a ser admès/a al màster.) Altres requisits d admissió: Cada Universitat participant determinarà, seguint un plantejament comú, els requisits d admissió. UVic Pel que fa a la Universitat de Vic, d acord amb la seva Normativa de Postgrau, l entrada d estudiants en semestres posteriors a l inicial serà també estudiada per la Comissió de Postgrau de la UVic per a cada cas. La decisió sobre l admissió estarà necessàriament condicionada almenys als criteris següents: - L ensenyament ha de tenir places disponibles. - En cas que l entrada d estudiants vingui per intercanvi en programes conjunts, aquesta haurà d haver estat prevista amb anterioritat i s haurà d assegurar que no altera ni interromp el desenvolupament normal d altres blocs del mateix màster. - No serà possible admetre estudiants a assignatures que portin ja un semestre en curs, excepte si un reconeixement d estudis previs compensés aquest retard. (Enumereu, si s escau, altres requisits necessaris per ser admès/a al màster. En aquest apartat es pot efectuar una relació de les titulacions no oficials o graus implantats en altres països que podrien equivaler a la titulació oficial estatal enumerada en el punt anterior) UdL La decisió sobre l admissió estarà necessàriament condicionada almenys als criteris següents: - L ensenyament ha de tenir places disponibles. - En cas que l entrada d estudiants vingui per intercanvi en programes conjunts, aquesta haurà d haver estat prevista amb anterioritat i s haurà d assegurar que no altera ni interromp el desenvolupament normal d altres blocs del mateix màster. - No serà possible admetre estudiants a assignatures que portin ja un semestre en curs, excepte si un reconeixement d estudis previs compensés aquest retard. (Enumereu, si s escau, altres requisits necessaris per ser admès/a al màster. En aquest apartat es pot efectuar una relació de les titulacions no oficials o graus implantats en altres països que podrien equivaler a la titulació oficial estatal enumerada en el punt anterior) Criteris de selecció: Cada Universitat participant determinarà, seguint un plantejament comú, els criteris que han de reunir els estudiants per ser admesos en el Màster. Pel que fa a la UVic, la Normativa de Postgrau estableix els següents criteris de selecció: - El grau d idoneïtat de la titulació prèvia als estudis del Màster. - L expedient acadèmic dels estudis que hagi cursat prèviament. - L experiència professional - El coneixement d una tercera llengua - La mobilitat durant els estudis previs - Una declaració d objectius, on es faci constar la descripció de la motivació personal del candidat i els objectius que l han portat a sol licitar la plaça al Màster. La UVic, a través de la Comissió de Postgrau, determinarà els diferents pesos que s assignaran a cadascun d aquests criteris. En qualsevol cas, la idoneïtat dels estudis, l expedient acadèmic i l experiència professional tindran un pes conjunt no inferiro al 70%. El candidat haurà de presentar la documentació necessària i, quan escaigui, degudament acreditada. (Cal enumerar, ordenades per prioritat, les característiques que l òrgan d admissió valorarà a l hora de seleccionar els estudiants. Exemple: expedient acadèmic, coneixement d un idioma, experiència professional, etc...)

47 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de UdL S'estableixen els següents criteris de selecció: - El grau d idoneïtat de la titulació prèvia als estudis del Màster. - L expedient acadèmic dels estudis que hagi cursat prèviament. - L experiència professional - El coneixement d una tercera llengua - La mobilitat durant els estudis previs - Una declaració d objectius, on es faci constar la descripció de la motivació personal del candidat i els objectius que l han portat a sol licitar la plaça al Màster. (Cal enumerar, ordenades per prioritat, les característiques que l òrgan d admissió valorarà a l hora de seleccionar els estudiants. Exemple: expedient acadèmic, coneixement d un idioma, experiència professional, etc...) OBSERVACIONS Considerem que també podrien cursar aquest Màster persones que tinguin l actual Diplomatura de Mestres (d alguna de les especialitats existents) o l actual Diplomatura d Educació Social, que completessin la seva formació amb crèdits de màsters oficials afins (com ara el Màster de Formació del Professorat de Secundària), de manera que el nombre total de crèdits ECTS cursats entre la diplomatura, la formació complementària o d anivellament i el Màster d Edu8cació Inclusiva fos de 300.

48 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.2 Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions (Aquesta informació només cal que sigui emplenada per la/les universitats coordinadora/es. I s ha d emplenar a més de l apartat anterior) Nota prèvia important: Aquest Màster Interuniversitari té un antecedent com s ha indicat en l apartat B1 d aquest protocol- en el Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital que ha estat organitzat per diferents grups de recerca de les Universitats de Vic, de Girona, de Lleida i de les Illes Balears, d acord amb el Conveni de Col laboració que els rectors d aquestes quatre universitats van signar el dia 21 de juliol de 2005 (vegeu l Annex d aquesta sol licitud). D aquest doctorat se n han ofert tres edicions consecutives (bienni , i ), i està coordinat també per la UVic. Anteriorment, els grups de recerca promotors d aquest doctorat havien format una Xarxa Temàtica de Recerca, durant tres biennis consecutius, reconeguda i finançada pel DURSI, amb el títol Atenció a la diversitat dels alumnes en una escola per a tothom. Així doncs, des de l any 1999 quan es va constituir la citada Xarxa Temàtica de Recerca- fins a l actualitat sigui a través de la Xarxa Temàtica, sigui a través del Programa de Doctorat Interuniversitari- els grups que promovem el present Màster de Recerca sobre Educació Inclusiva i el doctorat que porta associat, col laborem a l hora de realitzar i difondre els nostres projectes de recerca i en la formació de nous investigadors sobre les línies de recerca del nostre interès. Com especificarem en aquest apartat B.2 del protocol, el present màster serà coordinat per la UVic, hi participarà la UdL i hi col laboraran (entre altres) la UIB i la UdG, que com es pot comprovar- són les universitaris que ofereixen actualment el Programa Interuniversitari de Doctorat al qual ens acabem de referir. De les dues universitats col laboradores, la UIB té intenció de fer pròximament les gestions oportunes perquè en el futur s hi pugui incorporar com a participant i ni només com a col laboradora. Universitats catalanes que hi participen: Sigles Coordina Nom del POP en el qual s emmarca. Data d aprovació pel consell de govern Centre/s o unitat/s on s imparteixen % de crèdits obligatoris que imparteix % de crèdits optatius que imparteix % PDI no doctor % PDI doctor UVic Educació i Formació del Professorat Facultat d'educació?? 100 UdL Educació, societat i qualitat de vida Facultat de Ciències de l Educació?? 100 UdG 2 Ciències Socials, Educació i salut Facultat d Educació i Psicologia?? 100 (Cal enumerar totes les universitats que participen tant si són coordinadores com si són participants. És possible establir una o més universitats coordinadores. Les dades es refereixen a cada universitat. Per tant, cal especificar el tant per cent de crèdits obligatoris i optatius que es preveu que imparteixi cada universitat i el tant per cent de professorat docent i investigador de cada universitat que hi participa) 2 La UdG participarà en el Màster com a universitat col laboradora.

49 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Universitats de fora de Catalunya que hi participen: Sigles Coordina Nom del POP en el qual s emmarca. Data d aprovació pel consell de govern Centre/s o unitat/s on s imparteixen % de crèdits obligatoris que imparteix % de crèdits optatius que imparteix % PDI no doctor % PDI doctor UIB Facultat d Educació?? 100 Altres Universitats col laboradores de fora de Catalunya: Nom de la universitat Universitat de les Illes Balears (Col laboradora) 3 Universitat de Girona (col laboradora) Universitat de Bolonya (Col laboradora) Universitat de Sevilla (Col laboradora) Universitat Autònoma de Madrid (Col laboradora) País Espanya Italia Espanya Espanya Institucions no universitàries que hi participen: Nom de la Institució País Pla d estudis conjunt SÍ Títol conjunt NO Nota: L experiència adquirida amb el Programa de Doctorat Interuniversitari que serà substituït per aquest Màster si és aprovataconsella que, degut a la complexitat de la gestió conjunta, de moment aquest Màster no ofereixi un títol conjunt, signat pels rectors de les quatre Universitats participants, sinó que cada Universitat atorguin el títol de Màster a l alumnat que s hi ha matriculat a la seva Universitat. No es descarta, però, que més endavant, un cop el Màster ja tingui un cert rodatge, les Universitats participants atorguin un Títol conjunt. Si és no, dir quina/quines universitat/s de les participants atorguen el títol Universitat de Vic Universitat de Lleida Universitat de les Illes Balears (a partir del moment que s incorpori al màster com a universitat participant) 3 Com s ha dit anteriorment (vegeu les notes prèvies de les pàgines 5 i 14) la UIB té la intenció de fer les gestions necessàries per incorparar-se al present Màster i al doctorat que té associat com a universitat participant i no només col laboradora

50 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Estada acadèmica obligatòria a una altra universitat Sí. Els estudiants del Màster hauran de fer dos mòduls optatius (de 15 crèdits ECTS cadascun), dels quals només un s oferirà des de la pròpia Universitat. Això vol dir que, necessàriament, tots els estudiants hauran de fer com a mínim un dels mòduls optatius en una altra Universitat diferent d aquella en la qual s hauran matriculat. Aquest Mòdul, però, es podrà cursar sense necessitat de desplaçar-se físicament a l altra Universitat, perquè tots els Mòduls optatius es podran seguir a través de videoconferència des de les quatre Universitats que oferiran aquest Màster. Data del conveni de col laboració (D acord amb el Reial decret 56/2005 i els criteris de programació aprovats en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya, cal establir un conveni per als màsters interuniversitaris del qual cal adjuntar còpia signada per totes les parts. Si en el moment de formular aquesta sol licitud no se n disposa, n hi ha prou amb la presentació d un document d intencions que acrediti la voluntat de col laboració en el màster de què es tracti i/o el projecte del futur conveni. Aquest document serà imprescindible per tramitar la implantació al DOGC) En aquests moments, les quatre Universitats (UIB, UdG, UdL i UVic) que oferiran aquest Màster i el doctorat associatcoordinat des de la UVic, bé com a participant (UdL) bé com a col laboradora (UIB) estan oferint (juntament amb la UdG), tal com s ha fet constar anteriorment, un Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital, en el marc d un Conveni de Col laboració signat pels rectors d aquestes quatre Universitats el dia 21 de juliol de 2005 (vegeu l Annex d aquesta sol licitud). La UdL, com a universitat participant, ja presenta el certificat d aprovació del màster expedit pel seu òrgan de govern. La UIB (com a universitat col laboradora) presenta un document en el qual expressa la seva intenció d incorporar-se a aquest Màster i el doctorat associat com a universitat participant. Cadascuna d aquestes universitats es comprometen a fer les gestions oportunes per tal que els seus rectors o rectores signin un nou conveni de col laboració en substitució del que van subscriure el dia 21 de juliol de Nombre de places global: 30 4 (En el cas que la universitat coordinadora sigui l única gestora de les places, cal facilitar el nombre global màxim de places a oferir. En el cas que cada universitat participant gestioni les seves places independentment cal completar el quadre següent per universitat participant) Places per universitat participant Nom de la universitat Nombre de places Universitat de Vic 15 Universitat de Lleida 15 Universitat de les Illes Balears (quan s incorpori com a participant) (15) Total (suma de les anteriors) 30 (45) 4 15 Classes per cada universitat participant (UVic i Udl). En el moment que s incorpori, com a participant, la UIB, s oferiran 15 places més, un total de 45

51 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Altres tipus de col laboració: Breu explicació de la col laboració: La col laboració de les universitats de Girona i de les Illes Balears té un pes específic molt més alt que la col laboració de les altres universitats. Això s explica pels antecedents d aquest màster, als quals ens hem referit en les notes prèvies de les pàgines 5 i 14 d aquest protocol: la Xarxa Temàtica de Recerca sobre Atenció a la Diversitat dels alumnes en una escola per a tothom, i el Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital. Per això, professorat doctor d aquestes dues universitats tenen una participació considerable en el Màster, tant en els Mòduls obligatoris com en els optatius. La col laboració amb la Universitat de Bolònia, amb la Universitat de Sevilla i amb la Universitat Autònoma de Madrid se circumscriu a la participació en el màster, respectivament, del professor Nicola Cuomo, de la professora Ángeles Parrilla i del professor Gerardo Echeita, els quals ja han participat en altres activitats de formació organitzades per la citada Xarxa Temàtica de Recerca i en el marc de l'actual Programa de Doctorat Interuniversitari, als qual també ens hem referit, que serà substituït pel present Màster i el doctorat associat, en el cas que sigui aprovat. Tots tres professors treballen en línies de recerca similars a les que es treballen en els grups de recerca que promouen aquest Màster. Més concretament, la Dra. Ángeles Parrilla va participar el curs en la primera edició de l'actual Doctorat Interuniversitari i en l'edició d'aquest any. El Dr. Gerardo Echeita participarà en la segona edició d'aquest Doctorat, la que es farà durant aquest curs ( ). El Màster també comptarà amb aquestes col laboracions i amb d'altres de similars. (Cal explicar si es tracta d un reconeixement mutu dels estudis cursats i/o de la mobilitat de professors o, també, si es tracta de participació d un o més professors/es, d utilització de material, etc...) Universitat/s que hi col labora/en: Universitat de les Illes Balears Universitat de Girona Universitat de Bolònia Universitat de Sevilla Universitat Autònoma de Madrid

52 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters B Justificació de l adequació als criteris de programació universitària UVic Aquest màster interuniversitari substituirà l'actual doctorat interuniversitari sobre "Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital" -promogut i dut a terme per diferents grups de recerca de les Universitats de Girona, de Lleida, de les Illes Balears, a més de la Universitat de Vic, que és la que el coordina-. Aquest doctorat interuniversitari va substituir, el curs , el doctorat que ofertava ininterrompument la Facultat d'educació de la UVic des del curs En la primera edició del Doctorat sobre "Comprensivitat i Educació" (bienni ) s'hi van matricular 13 alumnes. En la segona edició (bienni ) s'hi van matricular 15 alumnes. En la tercera edició (bienni ) s'hi van matricular 16 alumnes. En la quarta edició (bienni ) s'hi van matricular 14 alumnes. En la primera edició del Doctorat Interuniversitari sobre "Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital" (bienni ) s'hi han matriculat 15 alumnes (7 de la UVic, 6 de la UdL i 2 de la UdG). L'evolució d'aquestes xifres pot fer pensar que hi ha hagut una sobtada disminució de l'alumnat en el moment que s'ha passat a fer el segon Doctorat, de caràcter interuniversitari, en substitució del primer. Cal advertir, però, que en aquesta darrera edició no es va fer cap publicitat del Doctorat, només es va donar a conèixer a través d'internet i directament a les persones que s'interessaven per fer l'anterior doctorat. La segona edició d'aquest doctorat interuniversitari, que s'iniciarà aquest curs ( ), amb la incorporació d'alumnat de la Universitat de les Illes Balears, ha suposat la introducció de la video-conferència per impartir tots els cursos optatius, de manera que l'alumnat només s'haurà de desplaçar a la UVic per fer els tres cursos obligatoris. Això, sumat al caràcter semipresencial de tots els cursos, en facilita el seguiment i ha fet que s'interessin per ell persones de més lluny. El Màster en Educació Inclusiva que es sol licita tindrà un format similar al de l actual Programa Interuniversitari de Doctorat: els Mòduls obligatoris (Mòduls 1, 2, 3 i 4) es faran presencialment a Vic, on l alumnat, i el professorat que els imparteixi, s haurà de desplaçar (amb l ajut, si cal, del Programa DRAC de l Institut Joan Lluís Vives per a la mobilitat). Les sessions presencials dels Mòduls optatius s oferiran per videoconferència i es podran seguir presencialment a la universitat on s imparteixin i a través de video conferència des de les altres tres universitats. Això amplia considerablement el nombre de persones que els pot interessar fer aquest màster perquè facilita que el puguin seguir persones que estiguin treballant ja en el camp educatiu. Per tot plegat, considerem que aquest Màster interessarà a un grup molt més ampli de persones i, degudament publicitat, aconseguirem arribar a la xifra d'una quinzena d'alumnes que s'hi matricularan a la Universitat de Vic, als quals s'hauran d'afegir els qui s'hi matricularan en les altres tres universitats. Per altra banda, els grups de recerca que van promoure al seu moment el citat doctorat interuniversitari i els que promovem aquest màster han constituït des del curs una Xarxa Temàtica de Recerca sobre "Atenció a la diversitat de l'alumnat en una escola per a tothom", liderada pel Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) de la Universitat de Vic. Aquesta Xarxa ha estat reconeguda i finançada pel Departament d'universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, durant tres biennis consecutius (el màxim possible). D'alguna manera, això ja indica que les línies de treball dels grups de recerca --relacionades totes elles amb l'atenció socieducativa de persones amb discapacitat i col lectius amb risc d'exclusió social des d'un enfocament inclusiu, tant en l'àmbit escolar (educació formal) com en l'àmbit social (educació no formal)-- han estat considerats rellevants. De fet, un màster d'aquestes característiques -com abans un doctorat de les característiques del que hem estat ofertant a la UVic des del curs no es fa a cap altra universitat de Catalunya, i donarà resposta a la demanda d'una formació molt més especialitzada que demanen els diferents professionals que, tant en l'àmbit escolar com en el social, atenen les persones amb discapacitat i els col lectius de persones amb risc d'exclusió, i serà la via per fer un doctorat especialitzat en aquest camp. Per altra banda, des de la UVic mantenim vincles amb el Departament de Pedagogia Especial de la Universitat de Bolònia, concretament amb el Dr. Nicola Cuomo, el qual ha dirigit diferents seminaris sobre la temàtica del màster amb professionals de l'educació que treballen amb col lectius amb risc d'exclusió social, i amb la Dra. Ángeles Parrilla, de la Universitat de Sevilla, i el Dr. Gerardo Echeita, de la Universitat Complutense de Madrid, que també podrà col laborar en el futur Màster. (La demanda actual i futura previsible de titulats i titulades amb determinades competències, ja sigui per a sortides professionals o bé per a sortides de recerca i transferència del coneixement i, d altra banda, la demanda dels estudiants.) La rellevància dels estudis d educació especial en la Universitat de Vic està avalada per les aportacions que alguns del seus professors han realitzat en diversos contextos de l atenció a l alumnat amb n.e.e. En alguns casos amb el desenvolupament d eines que han resultat cabdals per a la integració dels alumnes amb n.e.e., en altres amb la participació en múltiples fòrums sobre l atenció a les n.e.e. Tot això va impulsar, en el seu moment (curs ), la implantació dels estudis de Psicopedagogia en la Universitat de Vic. La reflexió sobre els processos d adequació curricular i l elaboració de noves propostes van permetre realitzar el curs el Postgrau Actualització en avaluació psicopedagògica, preparació de bases curriculars comunes i adequacions dels currículums. El desenvolupament de la recerca sobre els processos d integració escolar i atenció a la diversitat van permetre crear una Xarxa de Recerca sobre l atenció a la diversitat dels alumnes en una escola per a tothom el curs , reconeguda pel DURSI, integrada per grups de recerca de la Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Múrcia (a les quals, durant el segon bienni, s hi va afegir la Universitat Autònoma de Barcelona), liderada pel Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) i el Grup de Recerca Educativa (GREUV) de la Universitat de Vic. Aquesta Xarxa ha realitzat des de llavors dos Congressos internacionals sobre l educació inclusiva, la organització dels quals ha anat a càrrec del GRAD i del GREUV. Aquests dos grups de recerca, tots dos de la Facultat d Educació de la Universitat de Vic, han estat reconeguts pel DURSI com a Grups Emergents de Recerca, en la resolució feta pública el mes d octubre de Fruit d aquesta tasca de col laboració entre aquests dos grups de recerca, tal com s'ha dit en l'apartat anterior, des del curs es realitza a la Universitat de Vic un Doctorat sobre Comprensivitat i Educació que a partir del curs , es converteix en un Doctorat Interuniversitari sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital, en el qual participen gran part del grups de recerca de l esmentada Xarxa (de la Universitat de Girona, Lleida i Illes Balears, a més dels de la Universitat de Vic). (L especialització de la universitat en relació amb l àmbit acadèmic del màster.)

53 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de UdL (La demanda actual i futura previsible de titulats i titulades amb determinades competències, ja sigui per a sortides professionals o bé per a sortides de recerca i transferència del coneixement i, d altra banda, la demanda dels estudiants.) Línies de recerca relacionades amb la temàtica del màster: Títol del projecte Las interacciones sociales que se dan entre los niños y estos y los maestros en aulas y situaciones educativas en las que hay niños y niñas con necesidades educativas especiales Entitat finançadora Ajuntament de Lleida Durada Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte La incorporación de lenguajes alternativos para favorecer la comunicación en deficientes mentales adultos Entitat finançadora Obra social "La Caixa Durada 1998 Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte La fotografía y el deficiente mental adulto Entitat finançadora Polaroid (aportación de material, cámaras y película) Durada 1998 Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte Asesoria y creación y desarrollo de Espai Vital. Instituto de transición a la edad adulta y vida activa de las personas con discapacidad psíquica Entitat finançadora Universitat de Lleida, Aspros y el Centro de educación especial "L'esperança" Durada Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte Situación socio educativa de las personas con discapacidades físicas, psíquicas y sensoriales y/o con necesidades específicas a Lleida y provincia. Descripción y prospectiva. Entitat finançadora Fundació Vall- Lleida Durada Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte Elaboració i aplicació d un pla de practiques de forma compartida entre professors de Ciències de l Educació i els mestres de escoles d infantil i primària en la formació inicial dels mestres Entitat finançadora DURSI, segons ordre 17 de novembre de 2000 Durada Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte El practicum en la diplomatura de magisterio (Especialidad Educación Especial) como eje vertebrador para la innovación y la mejora docente Durada Investigador principal Dra. Glòria Jové Monclús Títol del projecte Eso y diversidad Durada Investigador principal Maria Josep Valls Gabernet (L especialització de la universitat en relació amb l àmbit acadèmic del màster.) B La viabilitat econòmica i financera Amb el vicerectorat. (Previsió de despeses: professorat, personal d administració i serveis, etc...) Amb el vicerectorat. De moment, anoteu-hi només el que seria específic del màster, si escau. (Previsió d ingressos: matrícula, subvencions i altres fonts de finançament.) (En el cas de tractar-se d un màster interuniversitari el mètode per efectuar la previsió d ingressos i despeses serà el que consideri la universitat coordinadora que haurà de justificar la viabilitat econòmica en el seu conjunt)

54 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B La viabilitat d infraestructures i de recursos materials dels màsters Espais docents i específics per a l aprenentatge Els mòduls obligatoris, la part presencial dels quals s'impartirà de forma presencial sense la mediació de l'espai virtual (sense videoconferència), fet que obligarà a la mobilitat de l'alumnat i del professorat de fora de l'àrea geogràfica més immediata, es celebraran a la Universitat de Vic, que coordina el Màster. Per a la celebració d'aquests mòduls es necessitaran aules ordinàries i, per als continguts relacionats amb la metodologia quantitativa, aules d'informàtica de capacitat suficient. La Universitat de Vic ja disposa d'aquests equipaments. Els mòduls optatius s'oferiran de forma presencial i amb la mediació de l'espai virtual (per mitjà de videocinferència) perquè puguin ser seguits a temps real des de cada una de les universitats que els impartiran (UdL, UdG, UIB i UVic) sense necessitat de desplaçar-se, ni l'alumnat ni el professorat, a la universitat responsable d'impartir cada uns dels mòduls optatius del Màster. Per a la realització d'aquests mòduls cada universitat participant ja disposa d'una aula equipada amb un sistema compatible de videoconferència, tal com ja s'està fent, en l'actualitat, el Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital. (Si es considera necessari es pot aportar document annex) Serveis i recursos tecnològics per a l aprenentatge i per a l assoliment i l avaluació dels objectius o les competències que s hagin decidit Com s'ha dit en l'apartat anterior, per a la realització dels mòduls optatius cada universitat participant disposa d'una aula equipada amb el sistema de videoconferència, i del personal adient que dóna suport tècnic a les classes realitzades a través de videoconferència. Això obliga a què les classes dels mòduls optatius s'hagin de fer en dies laborables (no es poden fer en dissabtes), perquè el personal tècnic de les universitats participants no treballa els dissabtes. Per altra banda, el caràcter semipresencial del Màster requereix el suport d'un campus virtual. Per a aquest Màster, els alumnes que s'hi matriculen, siguin de la universitat que siguin d'entre les participants, així com el professorat de les diferents universitats que intervé en el Màster, tindran accés al campus virtual de la UVic, el qual és suficientment àgil i flexible, i fàcil d'usar, a l'hora d'impartir cursos semipresencials, tal com s'ha pogut comprovar en els tres cursos que fa que s'imparteix d'aquesta manera l'actual Programa Interuniversitari de Doctorat sobre "Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital", que és l'antecedent immediat d'aquest Màster. Per altra banda, totes les Universitats participants tenen experiència en la impartició de cursos semipresencials. (Si es considera necessari es pot aportar document annex) B El personal d administració i serveis UVic Categoria % de dedicació Unitat d adscripció Administratiu per a l organització de la docència, l atenció als estudiants i l atenció al professorat Administratiu per a la gestió dels expedients acadèmics, l atenció als estudiants i l atenció al professorat 1 Facultat d Educació. 1 Secretaria Acadèmica Tècnic àudiovisual (per la videoconferència) 1? Conserge (o guàrdia jurat) (per les sessions de dissabte dels 1? cursos dels Mòduls obligatoris) Personal dels serveis de la UVic dirigits a tots els ensenyaments prestarà atenció també a les necessitats d aquest màster. Ens referim a serveis com ara a l àrea de suport a la docència (TIC), biblioteca, consergeria i manteniment, etc. UdL Categoria % de dedicació Unitat d adscripció Administratiu per a l organització de la docència, l atenció als estudiants i l atenció al professorat Administratiu per a la gestió dels expedients acadèmics, l atenció als estudiants i l atenció al professorat Tècnic àudiovisual (per la videoconferència) Conserge (o guàrdia jurat) (per les sessions de dissabte dels cursos dels Mòduls obligatoris) Personal dels serveis de la UVic dirigits a tots els ensenyaments prestarà atenció també a les necessitats d aquest màster. Ens referim a serveis com ara a l àrea de suport a la docència (TIC), biblioteca, consergeria i manteniment, etc. B.3.5- Justificació en cas de supressió del màster

55 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica B El programa de formació. Resultats esperats del màster El perfil de formació Definició dels objectius de formació del màster: el perfil de competències a assolir per l estudiantat (resultats esperats) Relació de les competències específiques: coneixements, habilitats (saber i saber fer) que s esperen dels graduats/es. En relació al Mòdul obligatori 1: Relació de les competències transversals: treball en equip, comunicació, resolució de problemes, etc. Procediments: 1) Examinar críticament teories, models o interpretacions sobre l educació inclusiva, tant si són propis com d altres persones. 2) Conèixer l estat actual dels debats internacionals més rellevants de l educació inclusiva. 3) Discernir quins són els desenvolupaments argumentals sobre l educació inclusiva basats en mètodes científics i quins no. En relació al Mòdul obligatori 2 i 3 i al Treball de Recerca: 14) Aplicar els mètodes inductiu, deductiu i analògic per raonar 15) Cercar i analitzar informació i documentació 16) Recollir dades i analitzar-les 17) Comunicar-se per escrit i verbalment sobre la recerca i els problemes de la seva àrea d estudi amb col legues i no col legues. A més, són capaces de fer-ho en una llengua diferent de la pròpia i d abast internacional. 18) Gestionar el temps propi per aconseguir la màxima eficiència. 4) Trobar el nivell d abstracció adequat per afrontar un problema. 5) Defensar interpretacions de qüestions complexes. 6) Planificar i executar projectes de recerca. 7) Inspirar-se en altres disciplines per resoldre problemes de la pròpia recerca. 8) Contribuir al desenvolupament de la pròpia àrea de recerca perquè tenen la creativitat i la capacitat de descobrir connexions entre idees i aplicar-les. 9) Documentar els resultats de la recerca pròpia i de publicar-los. En relació als Mòduls Optatius (4, 5 i 6): Actituds: 19) Proposar les qüestions adequades i d adoptar una actitud constructiva en la resolució de problemes complexos. 20) Reflexionar críticament sobre els seus pensaments, decisions i actes. 21) Continuar el seu aprenentatge de manera principalment autònoma. 22) Tenir un capteniment professional, amb iniciativa, seriositat, compromís, precisió, perseverança i independència. 23) Treballar en un equip interdisciplinar i assumir-ne el lideratge. 10) Conèixer i entendre la història de les àrees d estudi: l atenció socioeducativa de persones amb discapacitat i amb risc social al llarg del cicle vital, en les aules i i en els centres educatius i en la integració social i laboral i d integrar aquesta perspectiva en el treball científic propi. 11) Entendre les conseqüències socials, econòmiques i culturals de les àrees d estudi de l educació inclusiva i d integrar aquesta perspectiva en el treball científic propi. 12) Entendre les repercussions dels seus pensaments i accions en el medi, de tenir en compte la diversitat i la multiculturalitat socials i de plantejar-se el desenvolupament sostenible. 13) Integrar aspectes ètics i tenir en compte aspectes normatius en el treball científic propi La justificació i referents del perfil del títol Descripció de les fonts d evidència que justifiquen el nivell, orientació i equivalència/transportabilitat del màster Les declaracions de la UNESCO, en les seves Conferències Mundials del 1994 i del 2000, sobre El dret a l educació de les persones amb discapacitats: cap a l educació inclusiva, posen de manifest la necessitat d aprofundir en la formació dels professionals de l educació en aquesta direcció. Per tal que els alumnes amb diferents capacitats gaudeixin dels mateixos drets que la resta d alumnes, és necessari garantir que tinguin una educació òptima, d acord a les seves capacitats i necessitats, i que hi hagi unes institucions escolars que en tots els àmbits promoguin la inclusió escolar de tots els alumnes. En el nostre país el desenvolupament de la integració escolar dels alumnes amb n.e.e. i l ampliació de l educació obligatòria fins als 16 anys, està posant de manifest la necessitat de formar els professionals de l educació que puguin realitzar una intervenció educativa que garanteixi la millora de les institucions educatives mitjançant propostes i plantejaments educatius que assegurin al màxim els drets que abans esmentàvem i el desenvolupament d institucions escolars inclusives. Portar endavant iniciatives com les escolaritzacions compartides, les aules d acollida per a alumnes nouvinguts, les aules obertes o les unitats de suport a l educació especial, impulsades pel Departament d Educació, fa molt necessari una recerca educativa que doni coherència i continuïtat a aquestes propostes en el conjunt de la resposta educativa de la institució. Aquesta necessitat ja s ha fet palesa en les diferents participacions que el professorat del grups de recerca que impulsen el Màster ha fet en la formació institucional del Departament d Educació. En l'àmbit social, també s'amplien cada vegada més els serveis destinats a persones amb discapacitat i a col lectius amb risc d'exclusió social: residències, tallers ocupacionals, centres especials de treball, centres de dia, centres ede lleure, etc., per a persones que tenen alguna discapacitat psíca, física o sensorial; centres de rehabilitació, comunitats terapèutiques, centres residencials d'acció educativa, centres oberts, escoles taller, centres de formació per a immigrants, serveis socials d'atenció

56 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de primària, etc. Tots els professionals que intervenen en aquests serveis i institucions requereixen una formació específica i especialitzada, en la línia de les directrius que els organismes internacionals marquen per a l'atenció socieducativa de tots aquests col lectius. L objectiu del màster, doncs, és proporcionar una formació específica als professionals dedicats a l'atenció socieducativa de les persones amb discapacitat o amb risc d'exclusió social, tant en l'àmbit escolar com en l'àmbit social i que vulguin fer recerca o un doctorat en aquesta línia. Descripció de l anàlisi que s ha realitzat de programes similars a Europa o a d altres països (benchmarking) Com s'ha dit en l'apartat anterior, la UNESCO, en les seves Conferències Mundials del 1994 i del 2000, va insistir que les institucions escolars, a més d integrar les persones amb diferents capacitats, promoguessin canvis dintre seu per assegurar una inclusió real de totes persones. Això ha provocat que sorgissin Màsters i Doctorats en diferents universitats, com per exemple el Màster in Special and Inclusive Education, en la Manchester University, per citar-ne un dels més rellevants. Diverses iniciatives de la Comunitat Europea per promoure l educació inclusiva van donar lloc al projecte European Masters in Inclussive Education, que agrupa a més de 10 universitats europees amb estudis de màster o postgrau en educació inclusiva. En aquest projecte estan implicades la Universität Bremen, Universität zu Köln i la Universität Frankfurt, d Alemanya; la Högskolen i Hedmark, de Noruega, el Hogeschool van Arnhem en Nijmegen, de Suïssa, Eötvös Loránd Tudományegyetem PPK, d Hongria, la Universidad de Málaga, d Espanya, i la Universitat de Glasgow, del Regne Unit. A més a més trobem iniciatives amb la mateixa orientació en el Departament de Pedagogia Especiale de la Universitat de Bologna, a Itàlia, i en la Universitat de Melbourne, a Austràlia El perfil i criteris d accés al programa de formació Les dades corresponents a aquest apartat no s han de complimentar novament, perquè ja s han inclòs en l apartat B.1 d aquest protocol, referent a les dades d admissió. Malgrat això, aquest apartat es manté atès que els avaluadors l hauran de tenir en compte en el seu procés d anàlisi.

57 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent L estructura i la seqüència curricular El Màster en Educació Inclusiva (cal notar que parlem d'educació inclusiva, no d'inclusió escolar) abarca l'àmbit de l'educació, que va més enllà de l'educació escolar en sentit estricte, més formal. Per tant, inclou també l'àmbit de l'educació social, en el camp de l'educació no formal. Això justifica, per una banda, que el Màster tingui una part comuna, obligatòria, -que pot interessar tant als professionals de l'educació formal com als de la no formal- i una part diferenciada, optativa, que permet atendre millor les necessitats de formació i especialització dels professionals de l'educació formal o dels professionals de l'educació no formal. Per això -tot i que no es pot dir pròpiament que el Màster té dos itineraris- dels tres mòduls optatius dos fan referència a l'educació escolar i un a l'educació no formal. Els estudiants, per tant, podran completar la part obligatòria amb una part optativa totalment referida al camp educatiu formal (escolar) o amb una part optativa mixta (referida al camp educactiu formal i no formal). El total de crèdits ECTS del Màster és de 60, que es repartiran al llarg de 2 Quadrimestres (1 curs escolar), amb la possibilitat que es realitzi en 3 (i fins i tot 4) Quadrimestres en el cas que el Treball de Recerca (de 15 crèdits ECTS), que també és obligatori, es dugui a terme després del 2n Quadrimestre. Els mòduls obligatoris són tres (de 9 crèdits ECTS cadascun), i tots es realitzaran durant el primer Quadrimestre. El total crèdits ECTS dels mòduls obligatoris és de 27 crèdits, els quals, sumats als 15 crèdits del Treball de Recerca -també obligatori- fan un total de 42 crèdits obligatoris. Els continguts del mòdul 1 són de caràcter fonamental, i els dels mòduls 2 i 3 són de caràcter metodològic. El mòdul 1, de continguts fonamentals, té caràcter introductori i s'hi presenten els següents continguts: (a) l'enfocament inclusiu de l'educació (els principis bàsics i els seus fonaments), en contraposició a enfocaments més selectius o tècnics, tot presentant les opcions inclusives de diferents organismes internacionals, europeus o mundials; (b) l'educació i la inclusió social; i (c) l'educació i la inclusió escolar. Es tracta de continguts fonamentals que es refereixen a l'àmbit educaciu no formal i a l'àmbit educatiu formal, respectivament, que poden interessar a tots els professionals, independentment de quin sigui l'àmbit professional en el qual es mouen (l'educació social o l'educació escolar). Per això tenen caràcter obligatori per a tots els estudiants del màster. El mòdul 3, també obligatori, és de continguts metodològics, i està destinat a proporcionar als estudiants una actualització en investigació educativa -imprescindible, si tenim en compte que es tracta d'un Màster encaminat directament a la recerca-, tant des de la perspectiva metodològica quantitativa com de la perspectiva qualitativa. El Màster oferirà 3 mòduls optatius (dos de l'àmbit escolar, el 4 i el 5, un de l'àmbit social, el 6), de 9 crèdits ECTS cadascun. Per tant, el total de crèdits optatius que s'ofertaran en el Màster és de 27 crèdits ECTS. D'aquests, els alumnes n'hauran de fer 18, en funció dels seus interessos, o bé triant els dos mòduls optatius de l'àmbit escolar, o bé el de l'àmbit social i un altre de l'àmbit escolar). Tots els mòduls optatius estan destinats a presentar diferents àmbits de recerca, dos destinats a la recerca en educació escolar i un dedicat a la recerca en educació social. Com es pot observar en la Taula 1, cada mòdul conté diferents continguts, el títol dels quals comença amb l'expressió "Recerca en...". En cada una d'aquests apartats, els diferents grups de recerca que han promogut aquest Màster -de la mateixa manera que es fa en l'actual Programa Interuniuversitari de Doctorat promogut per aquests mateixos grups de recerca- presenten les línies de recerca dels seus respectius grups. Els continguts d'aquests mòduls són de caràcter fonamental i, alhora metodològic, que complementen els de caràcter obligatori i pretenen orientar els estudiants del Màster en la seva pròpia recerca, tant pel que fa a l'objecte d'investigació, com a la metodologia més adient per dur-la a terme. Per això, en cadascuna d'aquestes matèries, es presentaran recerques ja fetes del mateix àmbit de diferents plantejaments metodològics (siguin de caire qualitatiu, quantitatiu o mixt). Per completar els 60 crèdits ECTS del Màster, els estudiants hauran de realitzar un treball de recerca, obligatori, de 15 crèdits ECTS. Aquest treball de recerca es podrà iniciar un cop acabat el mòdul 1 de caràcter introductori i es podrà fer simultàniament als altres mòduls (metodològics i optatius). Les contignuts dels mòduls obligatoris han de servir a l'estudiant per fer la fonamentació teòrica i metodològica del treball de recerca, mentre que els mòduls optatius li han de servir per conèixer les diferents línies de recerca del màster, en la direcció d'una de les quals haurà d'encaminar el seu treball de recerca. Així doncs, el Màster oferirà un total de 69 crèdits ECTS de matèries (42 crèdits de matèries obligatòries i 27 de matèries optatives). D'aquests, els estudiants n'hauran de fer 60 crèdits ECTS.

58 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de En el cas de proposar itineraris o especialitats, s haurà d assenyalar amb claredat la seva justificació així com els requisits acadèmics per al seu reconeixement Com s'ha dit en l'apartat corresponent, el Màster sobre Educació Inclusiva és de recerca. Això no vol dir, però, que hagi de culminar necessàriament amb la tesi doctoral. Fer els diferents mòduls obligatoris i els corresponents mòduls optatius, culminant aquest procés amb la realització d'un treball de recerca, ja té sentit en si mateix, i pot ser atractiu i beneficiós per als professionals als quals va dirigit el Màster, independentment de que vulguin obtenir el títol de doctor, o no. Per altra banda, en funció de com s'acabin de configurar els postgraus, aquest Màster podria ser del tipus "acadèmic/mixt" i ser, alhora, de tipus professionalitzador i adreçat a la recerca, si el treball de recerca es vincula a unes pràctiques professionals, o només de tipus professionalitzador, si el treball de recerca es substitueix per un mòdul de pràctiques. No es descarta, doncs, que en el futur, les universitats participants sol licitin la transformació d aquest Màster de recerca en un màster mixt (de recerca i professionalitzador alhora). Descripció de les diferents especialitats i/o itineraris previstos al màster El Màster d Educació Inclusiva, de recerca, no té previst diferents especialitats o itineraris pròpiament dits. Tot i això, com ja s ha apuntat anteriorment, a través dels mòduls optatius, els qui el cursin poden centrar més el seu interès en l àmbit escolar triant els dos mòduls optatius dedicats a l àmbit escolar- o poden seguir una orientació mixta, triant un dels mòduls optatius de l àmbit escolar i l altre mòdul optatiu de l àmbit social. Si s incorporen més universitats com a participants i en la mesura que entre els grups de recerca promotors del Màster s avanci més en la recerca de l àmbit social (educació no formal), es podrien ampliar l oferta de mòduls optatius de manera que es pogués configurar un itinerari escolar i un itinerari social. Denominació dels mòduls, nombre de crèdits per a cadascun d ells i descripció del seu contingut De forma resumida, presentem aquí la denominació dels diferents mòduls, el nombre i el tipus de crèdits i una breu descripció del seu contingut. Les dades més completes estan incloses en la Taula 1. MÒDULS OBLIGATORIS Mòdul 1: Educació inclusiva: Principis i fonaments (9 crèdits) Continguts fonamentals, de caràcter introductori al contingut de tot el Màster. 9 crèdits: 4 de teòrics que es faran a la Universitat de Vic en forma de classe presencial, amb tots els estudiants matriculats al màster a les diferents universitats participants (els estudiants i el professorat s haurà de desplaçar, per tant a la UVic). I 5 crèdits pràctics, impartits en forma de seminari i tutories personals a cada una de les universitats participants (3 a la UVic i 3 a la UdL). Els 4 crèdits teòrics seran impartits per professorat convidat de la Universitat de Bolònia, o de la Universitat de Sevilla, o de la Universitat Autònoma de Madrid. Els 5 crèdits pràctics seran impartits pel Coordinador o la Coordinadora del Màster de cada una de les universitats participants (UVic i UdL). En aquest treball en forma de seminari o de tutories més personalitzades cada estudiant haurà d anar aprofundint i concretant, a través de la bibliografia o altres activitats, la fonamentació teòrica del que més endavant haurà de ser el seu Treball de Recerca. Mòdul 2: Investigació educativa qualitativa (9 crèdits) Continguts metodològics. 9 crèdits: 4 de caràcter teòric que es faran a la UVic en forma de classe presencial, amb tots els estudiants matriculats al màster a les diferents universitats participants (els estudiants i el professorat s haurà de desplaçar, per tant a la UVic). I 5 crèdits pràctics, impartits en forma de seminari i tutories personals a cada una de les universitats participants (3 a la UVic i 3 a la UdL). Els 4 crèdits teòrics seran impartits per professorat col laborador de la UIB (2 crèdits) i de la UdG (2 crèdits). Els 5 crèdits pràctics seran impartits per algun professor o alguna professora de cada una de les universitats participants (UVic i UdL). En aquest treball en forma de seminari o de tutories més personalitzades cada estudiant haurà d anar aprofundint i concretant, a través de la bibliografia o altres activitats, la fonamentació metodològica i el disseny d investigació del que més endavant haurà de ser el seu Treball de Recerca. Mòdul 3: Investigació educativa quantitativa (9 crèdits) Continguts metodològics. 9 crèdits: 4 de caràcter teòric que es faran a la UVic en forma de classe presencial, amb tots els estudiants matriculats al màster a les diferents universitats participants (els estudiants i el professorat s haurà de desplaçar, per tant a la UVic). I 5 crèdits pràctics, impartits en forma de seminari i tutories personals a cada una de les universitats participants (3 a la UVic i 3 a la UdL). Els 4 crèdits teòrics seran impartits per professorat de la UVic (4 crèdits). Els 5 crèdits pràctics seran impartits per algun professor o alguna professora de cada una de les universitats participants (UVic i UdL). En aquest treball en forma de seminari o de tutories més personalitzades cada estudiant haurà d anar aprofundint i concretant, a través de la bibliografia o altres activitats, la fonamentació metodològica i el disseny d investigació del que més endavant haurà de ser el seu Treball de Recerca. MÒDULS OPTATIUS Mòdul 4: Organització del centre escolar des d un enfocament inclusiu (9 c.) Assignatura 4.1: Recerca en l'estructura i l'organització dels suports a l'escola inclusiva (3 c.) (Professorat: UIB) Assignatura 4.2: Recerca en condicions, eines i recursos per atendre la diversitat a l'educació primària (3 c.) (Professorat: UIB) Assignatura 4.3: Recerca en desenvolupament curricular i organitzatiu per atendre la diversitat a secundària (3 c.) (Professorat: UIB) Mòdul 5: Planificació i organització de la intervenció educativa des d un enfocament inclusiu (9 c.) Assignatura 5.1: Recerca en dinàmiques socials i educatives d0 atenció a la diversitat (3 c.) (Professorat: UVic) Assignatura 5.2: Recerca en ensenyament i planificació multinivell: Disseny Universal de l Aprenentatge i Planificació Centrada en la Persona (3 c.) (Professorat: UVic) Assignatura 5.3: Recerca en estructuració cooperativa de l aprenentatge a l aula (3 c.) (Professorat: UVic) Mòdul 6: L atenció socioeducativa de persones amb discapacitat al llarg del cicle vital (9 c.) Assignatura 6.1: Recerca en desenvolupament infantil i atenció precoç (3 c.) (Professorat: UdL) Assignatura 6.2: Recerca en la transició a la vida adulta i l envelliment (3 c.) (Professorat: UdG)

59 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Assignatura 6.3: Recerca en integració social de col lectius amb risc d exclusió (3 c.) (Professorat: Univ. de Sevilla) TREBALL DE RECERCA (15 crèdits) És de caràcter obligatori. Consisteix en el disseny (justificació, enfocament metodològic, fases...), realització, presentació i defensa pública davant d un tribunal d un projecte d investigació, o d una petita investigació. Les universitats participants proporcionaran, d entre el professorat del Màster, un tutor o una tutora als estudiants del Màster matriculats a la seva universitat La seqüència de les matèries al llarg del pla d estudis Els 3 mòduls obligatoris, tenen caràcter fonamental i s'han d'impartir durant el primer quadrimestre i, a ser possible, seguint l'ordre cronològic amb què han estat enumerats en la Taula 1. En tot cas, el mòdul 1 és el primer que s'haurà de realitzar, pel seu caràcter introductori al contingut de tot el Màster. Els Mòduls 2 i 3 es poden impartir en qualsevol ordre. Els mòduls optatius s'impartiran durant el segon quadrimestre. Per facilitar l'elecció de l'alumnat no s'impartirà simultàniament més d'un mòdul optatiu. Per fer el treball de recerca s'haurà d'haver completat, com a mínim, el mòdul 1, i els estudiants que tinguin clar el projecte del seu treball ja el podran iniciar mentre cursen els mòduls optatius, durant el 2n Quadrimestre. En el cas d activitats formatives a desenvolupar en altres centres o organismes col laboradors s hauran d indicar els objectius i les condicions Algun dels mòduls optatius es podrà substituir per una estada, no inferior a dos mesos, en una altra universitat diferent de les que promouen el Màster, per conèixer les línies de recerca d'altres grups similars. En aquest sentit, alumnes de l'actual Programa de Doctorat Interuniversitari endegat pels mateixos grups de recerca que promouen aquest Màster, ja han realitzat estades d'aquest tipus a la Universitat de Bolònia (Itàlia) i a la Universitat de Kansas (USA).

60 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de L enfocament del procés d ensenyament-aprenentatge: l activitat d aprenentatge de l estudiant Descripció general de les activitats d aprenentatge proposades als estudiants: tipologia i volum de treball Tal com s especifica en la Taula 1, les tipologies de les activitats d aprenentatge que es proposaran en el Màster responen a les següents categories senyalades en la Taula 1: (1) Classes presencials i Seminaris (amb contacte directe amb els estudiants o a través de videoconferència a temps real); (3) Treballs en grup; (4) Treballs individuals; (5) Estudi personal. De tota manera, el caràcter semipresencial del Màster fa que calgui fer algunes puntualitzacions sobre aquesta qüestió. En cada un dels mòduls, hi haurà una part presencial i una altra de no presencial. La part presencial (amb contacte directe amb els estudiants o a través de videoconferència a temps real) es farà a l'inici de cada mòdul. El professorat encarregat d'una matèria determinada farà, en aquestes sessions inicials presencials, la presentació general dels continguts de la seva matèria a través d'un document que lliurarà als estudiants o que trobaran en el campus virtual; els donarà, a més, la bibliografia bàsica i la complementària, degudament comentada; i, finalment, els presentarà el "Pla de Treball" que haurà de seguir cada estudiant per completar la matèria. En aquest "Pla de Treball" hi constaran, per una banda, les indicacions necessàries perquè l'alumnat pugui anar duent a terme les diferents activitats d'aprenentatge, i, per l'altra part, els diferents lliuraments que, al llarg del Quadrimestre, l'estudiant haurà de fer al professorat, amb les activitats d'aprenentatge i d'avaluació que s'indiquin en el Pla de Treball. Al llarg del Quadrimestre, a través del campus virtual o de forma presencial, a cada universitat participant s'organitzarà un seminari -dirigit pel coordinador del Màster de la universitat participant o per algun altre professor o professora de la mateixa universitat- per fer el seguiment i la reconducció, si cal, del Pla de Treball de cada estudiant. Per altra banda, en el desenvolupament dels diferents mòduls, tant els mòduls obligatoris com els optatius, es podrà fer ús de diferents aplicacions del campus virtual, com ara "fòrums" i "grups de treball" o "xat" per posar en comú diferents punts de vista, contrastar opinions, compartir experiències, etc., entre l'alumnat i el professorat. Pel que fa al volum de treball, el 30% de les hores d'aprenentatge de cada mòdul seran de contacte professor-alumne (aprenentatge liderat pel professorat) en les sessions presencials o a través de videoconferència a temps real i en les sessions de tutoria presencials o a través del campus virtual, i el 70% restant seran hores de treball personal de l'alumne, tot seguint el Pla de Treball que se li haurà facilitat i que ell, d'acord amb el professorat, podrà anar refent o construint, en funció dels seus interessos, del treball de recerca que ja hagi definit, etc. Especificació de les característiques del pràcticum i/o del projecte final d estudis, si n hi ha, segons quina sigui l orientació de l estudi Es tracta, com hem dit, d'un Màster directament enfocat a la recerca. Per això no inclou cap Pràcticum, sinó un Treball de Recerca per un valor de 15 crèdits ECTS. Això no vol dir, però, que el treball de recerca no es pugui fer en relació directa amb la pràctica professional dels estudiants del màster. El treball de recerca haurà d'estar relacionat amb alguna de les línies de recerca dels diferents grups que proposen el Màster. D'acord amb els coordinadors del màster de cada una de les universitats participants (el que correspondria amb el Consell de Tutors de l'actual Programa Interuniversitari de Doctorat que aquest Màster substituirà, cas que sigui aprovat) es podrà fer un treball de recerca sobre alguna línia similar o complementària a les que actualment tenen obertes els diferents grups. En aquest cas (si es tracta d'una línia de recerca nova, complementària a les dels grups de recerca impulsors del Màster), codirigirà el treball de recerca algun doctor o doctora dels grups del Màster i un doctor o doctora d'un altre grup d'una altra universitat. Això ha de permetre iniciar línies de recerca noves, sobretot en l'àmbit social, que són clarament deficitàries en relació a les que ja hi ha obertes en l'àmbit escolar. Per altra banda, el treball de recerca podrà agafar dos enfocaments diferents: En primer lloc, pot consistir -per a aquells que ja tenen clar l'objecte d'investigació de la seva tesi- en la presentació per escrit del Projecte de Tesi, degudament fonamentat tant teòricament com metodològicament, i defensat oralment davant d'un tribunal, acompanyat d'un currículum de recerca en el qual s'especifiqui l'experiència de l'estudiant adquirida en la seva col laboració directa en algun projecte d'investigació dut a terme per un dels grups de recerca dels que promouen el Màster, o per un altre grup de recerca d'alguna altra universitat que treballi en alguna línia de treball similar o complementària. En segon lloc, pot consistir també en la realització d'una petita investigació ("petita" en el sentit que no és encara la tesi doctoral), presentada per escrit i defensada oralment davant d'un tribunal. Aquesta investigació pot ser un estudi de camp degudament fonamentat tant teòricament com metodològicament; o bé pot ser una primera recerca (a mode de "recerca pilot"), per exemple per acabar de determinar les hipòtesis generals del que serà després la tesi doctoral; o per acabar de confegir, comprovar i validar un instrument de recollida d'informació que s'utilitzarà més endavant en la tesi doctoral; o bé pot ser també la fonamentació teòrica i/o la revisió bibliogràfica ( "estat de la qüestió") com a una part del que serà més endavant la seva tesi doctoral. Aquest treball de recerca, sigui quin sigui l'enfocament que acabi tenint, ha de servir per acabar de comprovar la "suficiència investigadora" de l'estudiant al Màster, que li ha de permetre realitzar, si ho desitja, la seva tesi doctoral per a l'obtenció del títol de doctor o doctora. Els estudiants tindran el 2n Quadrimestre i tot el curs acadèmic següent, per presentar el seu treball de recerca, en convocatòria única. Si han anat realitzant el treball i les sessions de seguiment i en funció de les característiques del treball, es podrà demanar una pròrroga d'un curs acadèmic més. Si no es presenta dins d'aquest segon termini, s'haurà de tornar a matricular el treball de recerca Els criteris de certificació i d avaluació de la qualitat de la progressió acadèmica Descripció general dels procediments d avaluació de les competències específiques: teòriques i pràctiques Tal com s especifica en la Taula 1 (columna g), les actuacions de l estudiant sobre les quals caldrà fer l avaluació responen a les següents categories: (1) Assistència i participació a les sessions de classe presencial i als seminaris; (3) Assaig, treball individual o en grup; i (4) Exposicions o demostracions. Per altra banda, el Màster Interuniversitari de Recerca sobre Educació Inclusiva tindrà una sola convocatòria. Com es pot veure en l apartat B.4.1 d aquesta sol licitud, les competències específiques, teòriques i pràctiques, que s intenten desenvolupar en els estudiants en aquest Màster, s agrupen en tres blocs diferents: Les competències 1, 2 i 3 fan referència al mòdul obligatori 1, els continguts del qual són de caràcter fonamental. Les competències de la 4 a la 9 fan referència als mòduls obligatoris 2 i 3 (actualització en metodologia qualitativa i quantitativa) i al Treball de Recerca.

61 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Finalment, les competències de la 10 a la 13 fan referència als mòduls optatius 4, 5 i 6. Els elements (o instruments) que s utilitzaran per avaluar aquestes competències són els següents: Una Memòria crítica del Pla de Treball seguit en el Mòdul 1 Un Projecte de Treball de Recerca que l estudiant haurà de lliurar al llarg del segon quadrimestre (a partir del moment que tingui clara la naturalesa del treball de recerca que voldrà realitzar), abans de començar el Treball de Recerca. El Treball de Recerca que l estudiant haurà de lliurar al professorat i haurà de defensar públicament per finalitzar el Màster. Per altra banda, els procediments d avaluació que es seguiran per avaluar les competències específiques, teòriques i pràctiques, també són de tres tipus diferents: 1.- Per a les competències del bloc a) l estudiant haurà d elaborar una Memòria del Pla de Treball que haurà seguit en el mòdul 1 (vegeu l apartat 4.2.2), en la qual haurà de fer una breu descripció de les activitats que haurà anat realitzant d acord amb el professorat del mòdul, en la qual haurà d expressar la seva opinió crítica i argumentada en relació als continguts treballats. Per altra banda, a través de la justificació teòrica del Treball de Recerca, que l estudiant haurà de realitzar i defensar al final del Màster (les característiques del qual han estat descrites en l apartat 4.2.2) també es podrà comprovar el grau d assoliment per part de l estudiant d aquestes competències. Això ha de permetre comprovar al professorat fins a quin punt l estudiant és competent a l hora de: Examinar críticament les teories o les interpretacions sobre l educació inclusiva (competència 1) Conèixer l estat actual dels debats internacionals sobre l educació inclusiva, tot discernint els arguments fonamentats científicament i els que no ho són (competències 2 i 3). 2.- El grau d assoliment de les competències del bloc b) per part de l estudiant es comprovarà per mitjà de la realització d un Projecte de Treball de Recerca, i de la realització i defensa pública del propi Treball de Recerca, les característiques del qual han estat descrites en l apartat d aquesta sol licitud. A través del Projecte de Treball de Recerca i de la justificació metodològica del Treball de Recerca, l estudiant haurà de demostrar la seva competència a l hora de: Trobar el nivell d abstracció adequat a l hora d afrontar un problema d investigació (competència 4) Inspirar-se en altres disciplines per resoldre problemes de la pròpia recerca (si és del cas) (competència 7). I, per mitjà de tot el Treball de Recerca en el seu conjunt, i de la seva defensa pública, el professorat podrà comprovar el grau de competència de l alumnat a l hora de: Defensar interpretacions de qüestions complexes (competència 5) Planificar i executar projectes de recerca (competència 7) Contribuir al desenvolupament de la pròpia àrea de recerca (competència 8) Documentar els resultats de la recerca i fer-los públics (competència 9) 3.- Finalment, el grau d assoliment de les competències del bloc c) per part de l estudiant es comprovarà per mitjà del Treball de Recerca, que, entre altres coses, haurà de contenir l explicació de la història de l àrea d estudi en la qual s inscriu el Treball (competència 10), de les conseqüències socials, econòmiques i culturals de l àrea d estudi del seu Treball (competència 11), de les repercussions que el seu estudi pot tenir en l entorn social i educatiu en el qual s inscriu el seu treball, sobretot a l hora de tenir en compte la diversitat i la interculturalitat (competència 12), i, finalment, de la integració dels aspectes ètics que haurà tingut en compte en la realització del seu Treball (competència 13). Un aspecte molt important a tenir en compte en aquesta avaluació és que es tracta de competències que es poden haver assolit en diferents graus. No es tracta, en el Màster, que tothom les assoleixi en un grau màxim i òptim, sinó que s assoleixin com més millor però, com a mínim, a un grau acceptable i que després es puguin anar desenvolupant cada vegada més a través de l activitat investigadora dels estudiants. Descripció dels procediments d avaluació de les competències específiques transversals El Màster Interuniversitari de Recerca sobre Educació Inclusiva tindrà, com s ha dit en l apartat anterior, una sola convocatòria. Els elements (o instruments) que s utilitzaran per avaluar aquestes competències específiques de recerca transversals (competències de la 14 a la 23 de l apartat B.4.1 d aquesta sol licitud) són els següents: La participació i la implicació de l estudiant en les sessions presencials (classes i seminaris) dels Mòduls i per mitjà del campus virtual La participació i la implicació de l estudiant en les sessions de tutoria, presencials o a través del campus virtual La participació i la implicació de l estudiant en algun projecte dels grups de recerca que impulsen el Màster (sempre que sigui possible) D una manera indirecta, s utilitzaran igualment els instruments que també s hauran fet servir per a l avaluació de les competències de l apartat anterior (La Memòria del Pla de Treball, el Projecte de Treball de Recerca i el Treball de Recerca). D entre les competències transversals (vegeu-ne la relació en l apartat B.4.1 d aquesta sol licitud) n hi ha que es refereixen a procediments o recursos i d altres a actituds. Pel que fa a les primeres les competències procedimentals- són més fàcilment avaluables, i es podrà comprovar el grau de competència assolit per l estudiant seguint el següent procediment: Per mitjà del plantejament i la realització del Treball de Recerca es podrà veure fins a quin punt l estudiant és competent a l hora d aplicar algun, o alguns, dels mètodes (inductiu, deductiu, analògic) utilitzats per raonar en recerca (competència 14), cercar i analitzar informació i documentació (competència 15), recollir dades i analitzar-les (competència 16), i gestionar el temps propi (competència 18). La competència a l hora de comunicar-se per escrit (competència 17) la podrà mostrar a través de tots els treballs per escrit que l estudiant haurà de presentar (Memòria del Pla de Treball, Projecte del Treball de Recerca i Treball de Recerca) Per mitjà de la presentació pública i defensa oral del seu Treball de Recerca, l estudiant podrà mostrar la seva competència a l hora de comunicar-se oralment (competència 17). Es valorarà d una manera especial la seva competència a l hora de comunicar-se per escrit i oralment en una llengua diferent de la pròpia i d abast internacional (competència 17), cosa que es podrà comprovar si a l hora d escriure una part significativa del treball i presentar-lo oralment utilitza aquesta llengua d abast internacional. En canvi, l avaluació de les competències transversals que fan referència a actituds, lògicament, és molt més complexa i sovint s haurà de limitar a una valoració, compartida i consensuada per tot l equip de professorat, de l aptitud que es veu, s entreveu o s intueix en l estudiant per desenvolupar en un futur, a través de la pràctica investigadora en equip, les competències més actitudinals. Per fer-ho, es seguirà el procediment següent: A través de les sessions presencials dels Mòduls i de les tutories es pot comprovar, en certa manera, el grau d assoliment de la competència de l estudiant a l hora de proposar qüestions adequades i d adoptar una actitud constructiva (competència 19).

62 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Altres competències com ara a l hora de reflexionar de forma crítica (competència 20) i tenir un capteniment professional adequat (competència 22) es poden deduir i comprovar, a un nivell mínim però suficient, a través dels diferents elements d avaluació (treballs escrits, participació a les sessions presencials i de tutoria). Finalment, les dues competències restants, són molt difícils de comprovar, ni que sigui a un nivell mínim: pel que fa a la competència de l alumne a l hora de treballar en un equip i assumir-ne el lideratge (competència 23), en un màster semipresencial, amb poques sessions presencials, només es pot entreveure i intuir a partir d alguna de les sessions presencials, de la seva participació en el fòrum del campus virtual i en el seu capteniment general al llarg de tot el Màster; i pel que fa a la competència 21 referida a l autonomia de l estudiant a l hora de continuar el seu aprenentatge se n pot fer una certa prospectiva a partir del capteniment general de l estudiant al llarg de tot el màster. Aquí volem tornar a recalcar que es tracta de competències que es poden haver assolit en diferents graus. No es tracta, en un màster, que tothom les assoleixi en un grau màxim, sinó que s assoleixin, a través del màster, com a mínim, a un grau acceptable i que després es puguin anar desenvolupant cada vegada més a través de l activitat investigadora dels estudiants L organització acadèmica S inclouen les dades a la Taula 1. En l apartat d aquest protocol es descriuen amb més detall les activitats d aprenentatge proposades als estudiants. I en l apartat s especifiquen d una forma molt més detallada els procediments d avaluació de les competències específiques (tant teòriques com pràctiques) i de les competències transversals. B.4.3. El professorat Informació sobre el conjunt inicialment previst de professorat, que faci palesa la seva experiència en docència (a nivells equivalents al del màster) i en recerca, transferència de tecnologia (o de coneixement en general) o activitat professional, fent diferència entre aquell que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i aquell que es podrà presentar amb dades agregades, segons escaigui S inclouen les dades a la taula 2. Tot el professorat del Màster sobre Educació Inclusiva té el títol de doctor i té experiència docent en estudis de tercer cicle. Concretament, tots els professors i totes les professores que impartiran el Màster fan els cursos del període de docència del Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenc ió socioeducativa al llarg del cicle vital, que les dues universitats participants i les universitats col laboradores d aquest màster estan impartint en l actrualitat (i del qual se n ofereix, el curs la tercera edició). B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat Gestió i supervisió de l ensenyament La composició de l òrgan responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat en la implantació del nou títol En aquest apartat, cal diferenciar (a) l òrgan intern de cada Universitat participant responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat, de (b) l òrgan interuniversitari de coordinació i seguiment. a) Òrgan Intern responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat en la implantació del Màster: UVic Pel que fa a l òrgan intern de la UVic, tenint en compte el criteri general segons el qual és el conjunt de la Universitat qui es responsabilitza de l avaluació d aquesta implantació, els òrgans que s implicaran en el seguiment i l assegurament de la qualitat del programa de postgrau són, per ordre aproximat d actuació: Professorat del programa Departaments implicats Comissió Coordinadora del Màster Òrgan responsable del POP Comissió d Innovació Docent de la UVic Àrea de Planificació, Estudis i Avaluació Comissió de Postgrau de la UVic Vicerectorat d Ordenació Acadèmica i Professorat i Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement Consell de Direcció de la Universitat L òrgan amb implicació més directa en el seguiment i assegurament de la qualitat del màster és la seva Comissió Coordinadora, amb el vistiplau de l Òrgan Responsable del POP. La Comissió Coordinadora del Màster la componen els coordinadors del programa, el cap d estudis de l àrea, els directors dels departaments implicats i representants de les institucions col laboradores. Pel que fa a seguiment i assegurament de la qualitat, la Comissió Coordinadora del Màster concreta en el seu programa i trasllada als departaments les indicacions i criteris generals establerts per la Comissió de Postgrau, per l Àrea de Planificació, Estudis i Avaluació i per la Comissió d Innovació Docent per a tota la UVic. Més concretament, la Comissió Coordinadora del Màster sobre Educació Inclusiva, estarà formada per: El Coordinador del Màster (a la Uvic) El Cap d Estudis de la Facultat d Educació El Director del Departament de Pedagogia, impulsor del Màster El Degà de la Facultat d Educació UdL

63 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de b) Òrgan interuniversitari de coordinació i seguiment: Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster: En tractar-se d'un Màster Interuniversitari, com hem dit, també està previst crear com a òrgan responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat en la implantació del nou títol, la Comissió Ineruniversitària de Coordinació del Màster, formada pels diferents responsables (o invesigadors principals) dels grups de recerca de les universitats que promuen el Màster: Són els següents: Dr. Pere Pujolàs i Maset, del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic, responsable del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD). Dr. Antoni Tort i Bardolet, del Departament de Pedagogia de la Universitat de Vic, responsable del Grup de Recerca Educativa (GREUV). Dra. Glòria Jové i Monclús, del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida En el moment que la UIB s'incorpori al Màster -tal com té previst de fer- com a universitat participant en lloc d'universitat col laboradora, també s'incorporarà a la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster la Dra. Dolors Forteza Forteza, del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'educació de la Universitat de les Illes Balears.

64 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció del procediment per al seguiment i l avaluació de l implantació del pla (amb una atenció especial a la temporalització de les fases i accions implicades) També en aquest apartat cal diferenciar el procediment seguit a nivell intern per a cada una de les Universitats participants, i el procediment que haurà de seguir la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster. UVic A nivell intern, cada Universitat seguirà el procediment establert en la seva pròpia normativa. En aquest sentit, pel que fa a la Universitat de Vic, en base als indicadors establerts en els estàndards i d acord amb la Comissió de Postgrau, l Àrea de Planificació, Estudis i Avaluació, establirà protocols de seguiment i avaluació de la qualitat dels màsters. La Comissió Coordinadora del Màster recollirà les evidències de qualitat segons els protocols de seguiment. Informarà regularment l Òrgan responsable del POP i li presentarà els informes corresponents a final de cada semestre i al final del programa. L Òrgan responsable del POP donarà el vistiplau a aquests informes. L Àrea de Planificació, Estudis i Avaluació realitzarà un informe de seguiment del desplegament del programa, que incorporarà el contingut de l informe procedent de la Comissió Coordinadora del Màster i de l Òrgan Responsable del POP. Aquest informe serà tramès a la Comissió de Postgrau perquè l analitzi i en tregui les oportunes conclusions de cara a la implantació de mesures de millora. Les conclusions seran elevades al Consell de Direcció de la Universitat. Els plans de millora hauran de ser aprovats per aquest òrgan i assumits per l òrgan responsable del programa. Els procediments de seguiment de la implantació del programa s orientaran a avaluar els indicadors i estàndards de qualitat referits a: Context intern i extern del programa Programa de formació Planificació operativa i estructura curricular Qualitat docent Resultats acadèmics Satisfacció global dels estudiants A l inici i durant el seu desplegament es sistematitzaran els mecanismes de recollida d informació i s establiran llurs periodicitats. Cal periodificar adequadament: Reunions dels coordinadors del programa amb els estudiants (es proposaran reunions quadrimestrals) Reunions de coordinació entre tot el professorat i els coordinadors del programa (es proposaran reunions mensuals) Reunions coordinadors / òrgans responsables dels POPs (es proposaran reunions quadrimestrals) Anàlisis conjuntes amb la Comissió de Postgrau i l Àrea de Planificació, Estudis i Avaluació (es proposaran reunions quadrimestrals) Els protocols de recollida d informació escrita, bàsics per a la confecció dels informes esmentats, resultaran de l adequació dels actuals qüestionaris d avaluació del professorat i assignatures, adaptant-los i ampliant-los segons els indicadors establerts en els POPs: Qüestionari d avaluació del professorat i mòduls dirigit als estudiants Qüestionari d avaluació dels mòduls, del pla docent i de l organització docent, dirigit al professorat. També s elaborarà un qüestionari ad hoc, dirigit als coordinadors dels màsters i es sistematitzarà l anàlisi de resultats acadèmics dels estudiants del màster. Complementàriament, es comptarà un sistema de recollida de suggeriments i reclamacions, que formarà part del pla de seguiment i avaluació del màster (v. apartat C.4.3) Pel que fa a l avaluació dels continguts del propi ensenyament, el desplegament de programes de postgrau de la UVic preveu la creació de comissions assessores per a cada POP, formades per experts externs en l àmbit de coneixement i per empleadors en l àmbit professional corresponent, de cara a donar orientacions en la definició de competències i propostes per a l òptima inserció laboral dels titulats.

65 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de UdL Els procediments de seguiment de la implantació del programa s orientaran a avaluar els indicadors i estàndards de qualitat referits a: Context intern i extern del programa Programa de formació Planificació operativa i estructura curricular Qualitat docent Resultats acadèmics Satisfacció global dels estudiants A l inici i durant el seu desplegament es sistematitzaran els mecanismes de recollida d informació i s establiran llurs periodicitats. Cal periodificar adequadament: Reunions dels coordinadors del programa amb els estudiants (es proposaran reunions quadrimestrals) Reunions de coordinació entre tot el professorat i els coordinadors del programa (es proposaran reunions mensuals) Reunions coordinadors / òrgans responsables dels POPs (es proposaran reunions quadrimestrals) Anàlisis conjuntes amb la Comissió de Postgrau i l Àrea de Planificació, Estudis i Avaluació (es proposaran reunions quadrimestrals) Els protocols de recollida d informació escrita, bàsics per a la confecció dels informes esmentats, resultaran de l adequació dels actuals qüestionaris d avaluació del professorat i assignatures, adaptant-los i ampliant-los segons els indicadors establerts en els POPs: Qüestionari d avaluació del professorat i mòduls dirigit als estudiants Qüestionari d avaluació dels mòduls, del pla docent i de l organització docent, dirigit al professorat. Procediment que seguirà la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster: En tractar-se d un Màster Interuniversitari, la Comissió Coordinadora del Màster de cada universitat participant, tindrà en compte l informe de seguiment i avaluació que elaborarà de forma conjunta la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster, que es reunirà, de forma ordinària, un mínim de dues vegades al curs i de forma extraordinària, sempre que els seus membres ho creguin necessari. En la seva implantació, però, es seguirà el pla que s'especifica tot seguit. Un cop aprovat el màster, si és el cas, les diferents fases, la seva temporalització i les accions implicades per al seguiment i l'avaluació de la seva implantació, seran les següents: Fase 1 (De l'aprovació del Màster, si escau, fins al juny de 2008): Posada a punt de la primera edició del Màster Accions: - Determinar el professorat i el calendari dels diferents mòduls, obligatoris i optatius (corresponents al 1r i al 2n Quadrimestre). - Fer difusió del Màster als possibles interessats en cursar-lo, per mitjà de la pàgina web de les diferents universitats, tríptics enviats als ex-alumnes de les diferents universitats i als professionals de l'àmbit geogràfic de cada una de les universitats. Fase 2 (De juliol a octubre de 2008): Difusió i matriculació Accions: - Continuar la difusió del Màster entre els possibles interessats. - Seguiment del procés de matriculació a cada universitat. Fase 3 (De novembre de 2008 a març de 2009): Realització dels mòduls obligatoris del Màster (1r Quadrimestre) Accions: - Realització de les sessions presencials dels diferents mòduls. - Recollida de la valoració que en fan els estudiants al final de cada mòdul, tant de la part presencial com de la no presencial. - Reunió de la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster al final del 1r Quadrimestre per fer-ne una avaluació, tenint en compte la valoració de l'alumnat, i rectificar, si cal, en tot allò que es pugui, en la realització dels Mòduls posteriors. - Anar concretant a través dels seminaris i de les tutories a cada una de les univerrsitats participants- el treball de recerca que hauran de realitzar els alumnes matriculats al Màster, durant el 2n Quadrimestre. Fase 4 (De març a juny de 2009): Realització dels mòduls optatius del Màster (2n Quadrimestre) Accions: - Realització de les sessions presencials dels mòduls optatius. - Recollida de la valoració que en fan els estudiants al final de cada mòdul, tant de la part presencial com de la no presencial. - Reunió de la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster al final del 2r Quadrimestre per fer-ne una avaluació, tenint en compte la valoració de l'alumnat, i rectificar, si cal, en tot allò que es pugui, en una nova edició del màster. - Anar realitzant a través dels seminaris i de les tutories a cada una de les univerrsitats participants- el treball de recerca. - Presentació pública a cada universitat- del Treball de Recerca, davant d un tribunal conjunt. (Segons la naturalesa del Treball de Recerca, aquesta presentació es podrà fer al llarg del curs seguent al de la realització del Màster).

66 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Fase 5 (Juliol de 2009): Valoració general de la primera edició del Màster i posada a punt de la segona edició Accions: - Recollida de la valoració general que en fan els estudiants matriculats a la primera edició. - Elaboració d'un informe d'avaluació, per part de la Comissió Interuniversitària de Coordinació, de la primera edició del Màster, centrat en el grau de satisfacció de l'alumnat en els elements següents: continguts dels cursos obligatoris continguts dels cursos optatius assoliment dels objectius generals del màster i, més concretament, de les competències específiques i transversals metodologia utilitzada (sessions presencials i treball no presencial, pla de treball, ús del campus virtual, tutories) calendari de les sessions ús de la videoconferència els espais utilitzats. - Metaavaluació: demanar una "avaluació de l'avaluació" feta per la Comissió Interuniversitària de Coordinació, a diferents persones expertes, no directament vinculades a l'equip que ha dut a terme el Màster. - Introducció de les correccions que es considerin necessàries en la segona edició del Màster. - Difusió de la segona edició del Màster ATENCIÓ!! Aquest apartat era en el protocol de l any passat i en el d aquest no... Descripció dels mecanismes per recollir les evidències que demostrin la correcta certificació dels assoliments de l estudiant tenint en compte el conjunt d assignatures del període lectiu. A l apartat d aquest protocol, sobre criteris de certificació d avaluació de la qualitat de la progressió acadèmica, s hi troba la descripció dels procediments d avaluació d assoliment de continguts i de competències genèriques i específiques del màster. Com que, al menys de moment (tal com s ha especificat en l apartat B.2.1 d aquesta sol licitud) el títol del Màster no és conjunt (no es donarà un únic títol signat pels rectors o les rectores de les quatre universitats participants), sinó que cada una d elles donarà als estudiants que s han matriculat al Màster en la seva universitat el títol de Màster de Recerca en Educació Inclusiva signat pel seu rector o rectora, el registre de les evidències de la progressió acadèmica s efectuarà d acord amb els procediments establerts en cada una de les Universitats participants. Pel que fa a la Universitat de Vic, els procediments establerts de manera general per a tots els ensenyaments oficials són aquests: Durant el desenvolupament de l assignatura, és responsabilitat de cada professor la recollida d evidències sobre la progressió acadèmica. Es preveu la possibilitat de revisió de les qualificacions un cop publicades. Els instruments d avaluació es custodien durant el temps que preveu la normativa de la UVic al respecte. La qualificació final de cada matèria la registra cada professor responsable en el programa informàtic de gestió de notes de la UVic. En els períodes establerts, cada professor responsable signa les actes corresponents a la seva matèria. Pel que fa a la Universitat de Lleida, els procediments establerts de manera general per a tots els ensenyaments oficials són aquests: Durant el desenvolupament de l assignatura, és responsabilitat de cada professor la recollida d evidències sobre la progressió acadèmica. Es preveu la possibilitat de revisió de les qualificacions un cop publicades. Els instruments d avaluació es custodien durant el temps que preveu la normativa de la UdLal respecte. La qualificació final de cada matèria la registra cada professor responsable en el programa informàtic de gestió de notes de la UdL. En els períodes establerts, cada professor responsable signa les actes corresponents a la seva matèria. En tractar-se d un Màster Interuniversatari en el qual intervindran professors i professores de les quatre Universitats participants, tal com ja es fa en aquests moments en el Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital (que, com s ha dit repetides vegades en aquesta sol licitud, és l antecedent immediat d aquest Màster), el professorat de cada una de les assignatures de cada un dels mòduls, tant obligatoris com optatius, serà el responsable de fer l avaluació de l alumnat, seguint els procediments descrits en l apartat Per fer l avaluació final de les competències assolides per l alumnat a través de les assignatures dels mòduls optatius i obligatoris, tot el professorat que ha participat en el Màster es constituirà en Junta d Avaluació i es reunirà un cop acabats els mòduls obligatoris i optatius. La qualificació final de cada una de les assignatures en funció del grau d assoliment de les competències de l alumnat que l assignatura havia de contribuir a desenvolupar- es comunicarà a l òrgan competent de cada Universitat participant perquè pugui elaborar i tancar les Actes d avaluació de l alumnat que s ha matriculat a cada Universitat. L avaluació final de Treball de Recerca (que, com s ha dit, té una càrrega de 15 crèdits ECTS, i que cada estudiant matricularà a la seva universitat) anirà a càrrec de cada una de les Universitats participants. Per tant, la gestió administrativa de la certificació de resultats és responsabilitat de l òrgan competent de cada Universitat participant. En el cas de la Universitat de Vic, és la Secretaria General, que coordinarà les actuacions de la Secretaria Acadèmica atenent els criteris que determini la Comissió de Postgrau. Com a conseqüència que és la Universitat de Vic la coordinadora d aquest màster, serà aquesta la que matricularà i certificarà els resultats pels alumnes que s han matriculat al master

67 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Gestió i suport a les activitats d aprenentatge i la seva avaluació Descripció dels procediments de suport a l aprenentatge autònom de l estudiant: orientació tutorial D acord amb les etapes determinades en el RD 56/2005, l acció tutorial s estendrà a l accés i a l orientació del programa d estudis de cada estudiant, al pla de treball que caldrà dur a terme per a l estudi i, finalment, al procés de transició al treball i/o a la incorporació en el treball d un grup de recerca com a via per accedir al Doctorat. Suport a l estudiant en l accés al Màster: El coordinador del Màster a cada Universitat que, com s ha especificat en l apartat d aquesta sol licitud, és l investigador principal dels Grup de Recerca que hi ha darrera del Màster i que, en el seu conjunt, formen la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster- serà el responsable d orientar les persones que s interessin per la realització del Màster en la seva universitat: els informarà amb detall dels continguts dels diferents Mòduls, del sistema d avaluació que es seguirà, de les línies d investigació i dels projectes que s estan desenvolupant en els Grups de Recerca que han impulsat el Màster, i del procediment a seguir a l hora de matricular-se. Suport a l estudiant durant el desenvolupament del Màster: Tal com ja s està fent en l actual Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital que s està impartint en les Universitats participants en el Màster, el coordinador del Màster a cada Universitat exerceix de Tutor del Màster per a tots els estudiants que s hi han matriculat a la seva universitat: la seva principal funció és orientar i assessorar els estudiants en tot allò que afecta al desenvolupament del Màster (calendari i lloc de realització dels diferents Mòduls, tria de l itinerari, dels mòduls optatius, informacions relatives a la mobilitat, com ara beques del Programa DRAC de les Universitats de l Institut Joan Lluís Vives, etc.) i, especialment, en l elecció del tema i l orientació del Treball de Recerca que haurà de fer cada estudiant, en funció de les línies d investigació i dels projectes dels grups de recerca de les universitats que han promogut el Màster. En cada una de les assignatures dels mòduls obligatoris i optatius l estudiant haurà de seguir el Pla de Treball que el professorat li haurà facilitat en la sessió inicial de cada una de les assignatures. Aquest Pla de Treball es podrà adaptar als interessos de cada estudiant en relació al projecte d investigació que, de mica en mica, haurà d anar definint al llarg del Màster (Vegeu el que s especifica sobre el Pla de Treball en l apartat C.2.2 d aquesta sol licitud). Per al seguiment d aquest Pla de Treball, tal com s especifica en el mateix apartat C.2.2, s hauran de fer, de forma presencial o a través del campus virtual, un mínim de dues tutories, en les quals l estudiant haurà de comunicar l estat actual del desenvolupament del Pla de Treball, i podrà resoldre els dubtes que hagin sorgit i, si és del cas, podrà reconduir el seu Pla de Treball de l estudiant. Una vegada cada estudiant hagi determinat el tema del seu Treball de Recerca es determinarà el Tutor o la Tutora del Treball de Recerca que l assessorarà en tot allò que faci referència a la planificació i desenvolupament, en primer lloc, del Projecte de Treball de Recerca i, en segon lloc, més endavant, del mateix Treball de Recerca (vegeu, en l apartat C.2.2 les característiques del Treball de Recerca i, en l apartat C.2.3, la descripció dels elements i dels procediments que es seguiran a l hora d avaluar les competències de l alumnat). Suport a l estudiant en la transició al doctorat: Si bé el Màster ja té sentit en si mateix, en tractar-se d un Màster de recerca, està pensat fonamentalment per preparar personal investigador que tingui interès en treballar en les línies d investigació i en els projectes que es desenvolupen en els Grups de Recerca de les quatre universitats participants que han promogut el Màster. Tot el Màster, per tant, està encaminat a facilitar la transició al doctorat. Per això, en principi, els Treballs de Recerca s han de fer sobre alguna de les línies d investigació dels grups i poden constituir una part de la futura tesi doctoral d aquells estudiants que vulguin obtenir el títol de doctor o doctora. Descripció de la coordinació i dels responsables dels processos d ensenyament-aprenentatge i la supervisió corresponent A nivell intern de cada Universitat participant, la responsabilitat del seguiment de la coordinació dels processos d ensenyament-aprenentatge recau en la Comissió Coordinadora del Màster o en l òrgan semblant que disposi cada universitat en la seva normativa pròpia. Ara bé, en tractar-se d un Màster Interuniversitari, la coordinació dels processos d ensenyament-aprenentatge i la supervisió corresponent recaurà en la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster, la composició de la qual ha estat descrita en l apartat d aquesta sol licitud. En aquest sentit, partim de l experiència adquirida en les tres edicions del Programa Interuniversitari de Doctorat sobre Educació Inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del Cicle Vital, que s imparteix en les dues universitats que promouen aquest Màster (UdL i UVic) i en les altres dues que hi col laboren (UIB i UdG). Aquesta Comissió Interuniversitària de Coordinació es reuneix periòdicament per fer el seguiment dels processos d ensenyament i aprenentatge: per exemple, durant el primer any en què es va impartir el Programa de Doctorat (curs ) aquesta comissió va haver de redefinir els criteris i els elements d avaluació perquè es van observar problemes de coordinació i diferències de criteris entre el professorat. Descripció dels criteris d oferta d assignatures optatives En el cas d aquest Màster Interuniversitari de Recerca sobre Educació Inclusiva, l oferta d assignatures optatives ve determinada, en primer lloc, per la coherència del pla d estudis, d estructura modular, i per l itinerari de recerca. La presència d aquest tipus d assignatures en el pla d estudis s inscriu també en la voluntat de promoure entre els estudiants la definició del propi currículum, en funció d uns interessos acadèmics meditats. Per tant, els estudiants, en funció del que més els pot interessar segons quin sigui l àmbit professional en el qual estan treballant (educació escolar o educació social), podran triar, d entre els tres mòduls optatius, els dos que s ajustin millor als seus interessos. Per aquest motiu, no s oferirà simultàniament més d un mòdul optatiu. D altra banda, com s ha explicat en l apartat sobre l estructura i la seqüència curricular del Màster, en els mòduls optatius es presentarà l estat actual de les línies d investigació i els projectes en els quals estan treballant els diferents grups de recerca que han promogut aquest Màster. Per això, el títol de cada assignatura optativa comença amb l expressió Recerca en.... En funció d això, el contingut dels mòduls optatius s anirà actualitzant en cada una de les edicions successives del Màster.

68 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció de l organització del pràcticum i/o de les pràctiques en empreses i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquestes activitats (En tractar-se d un Màster de Recerca no inclou ni pràcticum ni pràctiques en empreses) Descripció de l organització del programa de mobilitat i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquest programa Sistemes d informació/reclamacions Descripció dels mecanismes de recollida d informació dels estudiants, graduats/ades, professorat i personal d administració i serveis, i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge En el cas del Màster que ens ocupa, de recerca (i no professionalitzador), fonamentalment interessa recollir el punt de vista de l alumnat i del preofessorat. La recollida sistemàtica d aquesta informació es farà a través de dos instruments: Un qüestionari adreçat als estudiants perquè puguin expressar el seu punt de vista sobre els diferents mòduls, el Treball de Recerca i el Màster en general. Un qüestionari adreçat al professorat de cada mòdul. El Qüestionari dels estudiants recollirà informació rellevant sobre: Els continguts dels mòduls obligatoris i optatius L assoliment dels objectius generals del màster i, més concretament, de les competències específiques i transversals La metodologia utilitzada (sessions presencials i treball no presencial, pla de treball, ús del campus virtual, tutories) El calendari de les sessions L ús de la videoconferència Els espais utilitzats. El Qüestionari del professorat recollirà informació rellevant sobre: L adequació de l estructura del Màster i dels continguts de les diferents assignatures per a l assoliment de les competències que el Màster pretén desenvolupar en els estudiants. L adequació dels elements i dels procediments d avaluació emprats per comprovar fins a quin punt, o en quin grau, els estudiants hauran assolit les competències previstes. Els aspectes més formals del màster: metodologia semipresencial utilitzada, el calendari de les sessions, els espais, el sistema de videoconferència, etc. Complementàriament a la recollida sistemàtica d informació, les observacions a iniciativa dels estudiants es canalitzaran de la mateixa manera que les queixes i reclamacions: els estudiants, en primera instància, es dirigiran al Coordinador del Màster de la seva universitat. El Campus Virtual disposarà d un espai que permeti la comunicació amb els coordinadors del màster, paral lelament a l espai previst per a la comunicació amb el professorat tutor. Quant al professorat, es programaran reunions assídues amb el coordinador del màster de la seva universitat, on es podrà tractar allò que sigui convenient en cada cas (vegeu l apartat C.4.1), tant si es tracta de suggeriments com de queixes. El Coordinador del Màster de cada universitat farà arribar les queixes o suggeriments dels estudiants i del professorat a la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster, de la qual forma part, perquè es pugui obrar en conseqüència. El Màster preveu (tal com s ha especificat en l apartat 4.4.1) una metaavaluació, és a dir, una avaluació de l avaluació que haurà fet la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster sobre el procés seguit en la seva implantació, duta a terme per personal qualificat extern, aliè al màster. Aquesta metaavaluació també es farà de les successives edicions del Màster, per evitar la possible desviació subjectiva de l avaluació feta pels propis impulsors del Màster i assegurar tant com sigui possible la seva validesa. Descripció del procediment per recollir, valorar les reclamacions dels estudiants i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge El procediment que s ha descrit en l apartat per al seguiment i l avaluació de la implantació del Màster, és el mateix que es seguirà, en línies generals, de forma ordinària, al llarg de les successives edicions del Màster, per recollir, valorar i integrar els suggeriments i les reclamacions dels estudiants per tal de millorar en les edicions posteriors els processos d aprenentatge: Al final de cada Mòdul es recollirà la informació dels estudiants i del professorat per mitjà dels qüestionaris descrits en el quadre anterior, es reunirà la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster per analitzar-la i introduir, sempre que sigui possible, els canvis necessaris a l hora d impartir els mòduls posteriors. El mateix es farà, amb caràcter global, després de cada una de les successives edicions del Màster. Al final de cada edició del Màster, la Comissió Interuniversitària de Coordinació del Màster elaborarà un informe d avaluació que reculli els aspectes positius i els que cal anar millorant en edicions posteriors, que es tindran en compte a l hora d iniciar una nova edició del Màster. Descripció dels mecanismes per a la publicació periòdica d informació actualitzada sobre la titulació. L aprovació del programa oficial per part del DEU posarà en funcionament la fase d informació i comunicació pública del programa. Aquesta fase preveu: L edició, publicació i difusió, per part de cada universitat participant en el màster, d un opuscle informatiu de caràcter general sobre els POPs i els corresponents estudis de màster i doctorat i la normativa que els regula. La incorporació, en els opuscles sobre titulacions que imparteixen les universitats participants, per àrees científiques i per centres, d informació sobre els ensenyaments d aquest nivell. L edició, publicació i difusió d un opuscle, editat de forma conjunta per les quatre universitats participants, amb la informació mínima i imprescindible quant a la definició del programa de formació i competències que vol desenvolupar el màster, requisits d accés, durada i nombre de crèdits, preu, futurs itineraris, la transició cap al doctorat, etc. L edició i publicació de la Guia de l estudiant del cada màster, que es lliurarà a cada universitat als estudiants en el moment que s hi matriculin. Aquesta guia contindrà l estructura general del Màster, amb els mòduls i les assignatures corresponents a cada mòdul, les competències i els corresponents descriptors, la programació completa de cada mòdul (professorat que l imparteix, objectius, continguts, metodologia i pla de treball, avaluació i bibliografia) i la normativa acadèmica general que regula el Màster. Tots els opuscles i la Guia de l Estudiant estaran també disponibles per al públic general a través del web de cada Universitat participant.

69 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de TAULA 1: L estructura dels màsters Fitxa d assignatura: cal emplenar una fitxa per a cada unitat de matriculació. OPCIÓ 2: SENSE especialitats o itineraris Nota: En l apartat d aquest protocol es descriuen amb més detall les activitats d aprenentatge proposades als estudiants. I en l apartat s especifiquen d una forma molt més detallada els procediments d avaluació de les competències específiques (tant teòriques com pràctiques) i de les competències transversals. Mòdul Mòdul 1: Educació inclusiva, principis i fonaments MATÈRIA/ASSIGNATURA (Unitat de matrícula) 1.1 Educació inclusiva: Principis i fonaments a b c d e f g h i CONTINGUTS/OBJECTIUS D'APRENENTATGE Bloc 1: Principis i els fonaments de l educació des d un enfocament inclusiu. Bloc 2: Plans socioeducatius adreçats a col lectius amb risc d exclusió social. Bloc 3: Sistemes educatius inclusius: estudi comparatiu. Els elements crítics per a escoles inclusives. NOMBRE CRÈDITS ECTS TIPUS SEQÜÈN-CIA 9 Obligat. (Cont. Fonamentals) ACTIVITATS D'APRENEN- TATGE J ECTS per universitat U1- U2- U3 DESENVO- LUPAMENT AVALU- ACIÓ CARÀC-TER 1r. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica UVic:4,5 UdL: 4,5 Mòdul 2: Actualització en Investigació qualitativa 2.1 La investigació educativa des de la perspectiva metodològica qualitativa La recerca educativa en el camp de les ciències socials i humanes. Disseny de la investigació qualitativa: etnografia, estudi de casos i investigació-acció. Estratègies de recerca: observació participant, entrevista. Anàlisi i interpretació de les dades. Criteris de rigor. 9 Obligat. (Cont. Metodològics) 1r. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/Pràctica UVic:4,5 UdL: 4,5 Mòdul La investigació educativa des de la perspectiva metodològica quantitativa Format dels fitxers de dades en SPSS i Excel. Tipus de dades. Anàlisi descriptiva de les dades. Comparació de dos grups i de grups diversos. Correlació. Regressió lineal. Proves d'associació entre variables categòriques. 9 Obligat. (Cont. Metodològics) 1r. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/Pràctica UVic:4,5 UdL: 4,5

70 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Mòdul Mòdul 4: Organització del centre escolar des d un enfocament inclusiu a b c d e f g h i MATÈRIA/ASSIGNATURA (Unitat de matrícula) 4.1 Recerca en l estructura i l organització dels suports en l escola inclusiva 4.2 Recerca en condicions, eines i recursos per atendre la diversitat a l educació primària 4.3 Recerca en desenvolupament curricular i organitzatiu per atendre la diversitat a secundària CONTINGUTS/OBJECTIUS D'APRENENTATGE L'organització dels recursos humans. El model d'escola com a refrent del model de suport. Del model de suport terapèutic al model de suport contextual. Característiques i experiències d'intervenció del model de suport contextual. Perspectives curriculars i organitzatives ed'atenció a la diversitat a l'etapa de primària. El currículum comú com a referent per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials. La innovació educativa com a procés per a la millora de l'ensenyança i l'aprenentatge. Enfocament de l'educació secundària en les polítiques educatives. Models i perspectives de l'atenció a la diversitat. Estratègies organitzatives i metodològiques per atendre la diversitat. La'valuació com a procés per a la millora de l'ensenyança i l'aprenentatge. NOMBRE CRÈDITS ECTS TIPUS SEQÜÈN-CIA ACTIVITATS D'APRENEN- TATGE DESENVO- LUPAMENT AVA- LUACIÓ CARÀC- TER 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica J ECTS per universitat U1- U2- U3 UVic/UdL: 3 UVic/UdL: 3 UVic/UdL: Recerca en dinàmiques socials i educatives d atenció a la diversitat Diversitat cultural i educació. Estratègies organitzatives i didàctiques i diversitat cultural. Els Plans d'acollida i els Plans Educatius d'entorn. 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica UVic/UdL: 3 Mòdul 5: Planificació i organització de la intervenció educativa 5.2 Recerca en ensenyament i planificació multinivell 5.2 Recerca en estructuració cooperativa de l aprenentatge Disseny Universal de l Aprenentatge i Planificació Centrada en la Persona. Personalització de l'ensenyament, autorregulació de l'aprenentatge. Estructura individualista, competitiva i cooperativa de l'aprenentatge. La interacció entre iguals. Equips d'aprenentatge cooperatiu a l aula. 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica UVic/UdL: 3 UVic/UdL: 3

71 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Mòdul Mòdul 6 : L atenció socieducativa de persones amb discapacitat al llarg del cicle vital a b c d e f g h i MATÈRIA/ASSIGNATURA (Unitat de matrícula) 6.1 Recerca en desenvolupament infantil i atenció precoç 6.2 Recerca en la transició a la vida adulta i l envelliment 6.3 Recerca en integració social de col lectius amb risc d exclusió CONTINGUTS/OBJECTIUS D'APRENENTATGE La prevenció i l atenció socioeducativa a la primera infància. L enfocament biopsico-social i educatiu. La interdisciplinarietat. Programes preventius en els diferents àmbits, fent un èmfasi especial en l àmbit educatiu. Programes per a l adquisició d habilitats bàsiques d accés al currículum per a la prevenció de les dificultats en l ensenyament i en l aprenentatge. Transicions de les persones amb discapacitats al llarg del cicle vital. Inclusió social i laboral de les persones amb discapacitats. Factors afavoridors en aquestes transicions. Edat adulta i envelliment. Adultesa des de l enfocament del cicle vital. Variables que determinen els processos d envelliment òptim. Investigació cooperativa amb persones amb discapacitat. El mètode històrico-biogràfic, com a estratègia d'investigació en el camp social. Anàlisi de situacions d'inadaptació i exclusió social. La intervenció socioeducativa amb col lectius amb risc d'exclusió. NOMBRE CRÈDITS ECTS ACTIVITATS D'APRENEN- TATGE TIPUS SEQÜÈN- CIA DESENVO- LUPAMENT AVALUA- CIÓ CARÀC- TER 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica 3 Optativa 2n. Semestre Semipresencial 1, 3, 4 1, 3, 4, 5 Teòrica/ Pràctica J ECTS per universitat U1- U2- U3 UVic/UdL: 3 UVic/UdL: 3 UVic/UdL: 3 7. Treball de Recerca Disseny (justificació, enfocament metodològic, fases ), presentació i defensa d'un projecte d'investigació, o d'una petita investigació. 15 Obligatòria 1r i 2n Semestre No presencial (Tutories) 3, 4 4, 5 Pràctica Cada univ. tutoritzarà els TR que s hagin matriculat en ella. (d) Obligatòria/Optativa/ Anivelladora (e) 1r. semestre...6è. semestre (f) Presencial/Semipresencial/No presencial) (g) Actuacions de l'estudiant sobre les quals caldrà fer l'avaluació: 1. Assistència i participació a classe 2. Exàmens (paper i llapis) 3. Assaig, treball individual o en grup 4. Exposicions o demostracions 5. Informes de pràctiques (h) Grans tipologies: 1. Classes, seminaris 2. Pràctiques "reglades": laboratori, camps, seminari, externes 3. Treballs en grup 4. Treballs individuals 5. Estudi personal (i) Teòrica/Pràctica (PFC, Pràcticum, Problemes/casos)

72 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de MÀSTERS INTERUNIVERSITARIS Per tal de clarificar la taula anterior, es poden emplenar les següents taules en el cas de tractar-se d un màster interuniversitari. Resum crèdits i PDI Universitat ECTS obligatoris ECTS optatius Universitat % Professorat U U U U TOTAL 100 Tipologia dels crèdits Total de crèdits a superar per l estudiant Universitat Universitat Anivelladors Obligatoris Optatius Pràcticum Projecte Treball de fi de carrera TOTAL CRÈDITS A SUPERAR (sense anivelladors)

73 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de TAULA 2: Llistat del personal docent i investigador Cal descriure el professorat que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i per a la resta del professorat cal facilitar la informació agregada, d acord amb la taula següent: a b c d e Professorat Nivell contractual Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Dra. Maria Luz Calle Rosingana (UVic) Línies de recerca (1) Experiència professional (2) Dra. Isabel Carrillo i Flores (UVic) Dr. José Ramon Lago Martínez (UVic) Dr. Pere Pujolàs i Maset (UVic) Professor titular Llicenciat en Filosofia i lletres, secció Ciències de l Educació. Universitat Autònoma de Barcelona, Doctor en Pedagogia. Universitat de Girona, Màster en Intervenció Psicopedagògica i Assessorament Curricular. Universitat de Barcelona, Dr. Robert Ruiz i Bel (UVic) Projectes: Projecte: Anàlisi i dinamització de les actuacions d atenció a la diversitat en sis centres de primària i secundària de la comarca d Osona Investigador principal: Antoni Tort Bardolet Durada: Finançament: 7100 Entitat finançadora: DURSI AGAUR Projecte PAC: "Programa didáctico inclusivo para atender en el aula al alumnado con necesidades educativas diversas. Una investigación Evaluativa" Investigador principal: Pere Pujolàs Maset Referència: SEJ /EDUC Durada: Finançament: Entitat finançadora: Ministerio de Educ. y Cienc. Publicacions: (1) Pujolàs, P. (2001): Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatoria. Aljibe: Archidona (Málaga) (2) Carretero, R., Pujolàs, P. i Serra, J. (2002): Un altre assessorament per a l escola. L assessorament psicopedagògic des d una perspectiva comunitària. La Galera, Barcelona. (3) Pujolàs, P. (2003): Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d aprenentatge cooperatiu a l aula. Vic: Eumo. Dra. Núria Simó i Gil (UVic) Dr. Antoni Tort i Bardolet (UVic) Dra. Glòria Jové i Monclús (UdL) Dra. Maria Àngels Marsellés Vidal (UdL)

74 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a b c d e Professorat Nivell contractual Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Dra. Ramona Ribes Castells (UdL) Línies de recerca (1) Experiència professional (2) Dra. Maria Josep Valls Gabernet (UdL) Dra. Dolors Forteza i Forteza (UIB) Dr. Joan Jordi Muntaner i Guasp (UIB) Dra. Maria Rosa Rosselló i Ramon (UIB) Dr. Sebastià Verger i Gelabert (UIB) Dra. Judit Fullana i Noell (UdG) Dr. Gerardo Echeita (Univ. Autònoma de Madrid) Dra. Àngeles Parrilla (Univ. de ssevilla) Dr. Nicola Cuomo (Univ. de Bolònia) (a) Cal citar nom i cognoms en el cas de professorat rellevant en l organització i implantació dels màsters. Per a la resta, només, és necessari una descripció del professorat previst. (c) Grau/Titulació inicial (Any) Doctorat: Disciplina, universitat i any (b) i (c) Només cal emplenar-se en cas del professorat rellevant (1) En el cas dels màsters de recerca: Línies i projectes de recerca en els què ha treballat o treballa en el darrer quinqueni i que estan especialment relacionats amb el màster. Així com les 3 publicacions que considera més representatives en relació amb el pla d'estudis del màster. (2) En el cas dels màsters professionalitzadors: Àmbit/tipologia institució, funcions i temps. No més de 3 referències en el darrer quinqueni. Nombre de professorat total que imparteix el màster Nombre de professorat doctor que imparteix el màster

75 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 209/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s informa favorablement el protocol de sol licitud d autorització d implantació dels màsters oficials i doctorats per al curs Programa Oficial de Postgrau: Postgrau en Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària. Màster: MÀSTER EN GESTIÓ I INNOVACIÓ DE LA INDUSTRIA ALIMENTÀRIA. Per tal d omplir aquest protocol, es recomana utilitzar la Guia per a la presentació de projectes de programes oficials de postgrau per al curs A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS 37 A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau 37 A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 38 A. 3 Dades generals i legals dels doctorats 40 B. MÀSTERS 42 B. 1. Dades generals i legals dels màsters 42 B.2 Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions 48 B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters 52 B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica 55 B El programa de formació. Resultats esperats del màster 55 B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent 57 B.4.3. El professorat 62 B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat 62 TAULES - TAULA 1: ESTRUCTURA CURRICULAR - TAULA 2: PDI S han marcat en vermell aquells apartats referents a les dades generals i legals imprescindibles per tal que els projectes siguin aprovats.

76 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau Universitat Universitat de Lleida Nou Modificació Supressió (Cal marcar si es tracta d un postgrau nou o d un aprovat anteriorment i que es modifica en algun aspecte. En el cas que un postgrau o un màster deixi d impartir-se, cal emplenar l apartat referent a la justificació) Denominació Català: Postgrau en Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: POP EN CIENCIA Y TECNOLOGÍA AGROALIMENTARIA (Necessari per a la publicació al BOE. Hauria de ser una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: POP IN AGRO-FOOD SCIENCE AND TECHNOLOGY (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Francès: (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Òrgan responsable del programa Òrgan responsable del postgrau en Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària

77 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Estructura Màsters que inclou Data d aprovació pel consell social Coordinació/ Participació Nou Modificació Supressió Màster en Sanitat i Producció Porcina 14/11/2005 Coordina UdL Màster en Millora Genètica Vegetal 14/11/2005 Coordina UdL Màster en Protecció Integrada de Cultius 05/10/2006 Coordina UdL 05/10/2006 Coordina UdL Màster en Gestió de Sòls i Aigües Màster de Recerca en Sistemes de Producció Agroalimentària 05/10/2006 Coordina UdL Màster en Gestió i Innovació en la indústria Coordina UdL X alimentària Màster en Enginyeria del Regadiu Coordina UdL X Doctorat 05/10/ (Cal incloure tots els màsters que conté el POP, tant si són nous com si ja havien estat aprovats en cursos anteriors, indicant si es tracta de la universitat coordinadora o participant. En principi, tots els màsters han d estar inclosos en alguna estructura de POP responsable de la seva gestió. Si es tracta d una modificació, cal aportar la justificació corresponent. Tots els màsters han de ser aprovats pels òrgans de govern. Cal adjuntar un certificat del consell de govern i del consell social conforme s ha fet aquesta aprovació) A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 1.- Justificació i objectius generals del programa (nous) 2.- Referent de l estructura curricular del programa (nous) (Interrelacions entre els màsters oferts dins el programa) (Justificació de l estructura) 3.- Justificació en cas de supressió

78 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. 3 Dades generals i legals dels doctorats Nombre màxim d estudiants: Les línies específiques de recerca La relació de professorat i personal investigador encarregats de la direcció de tesis i doctorats Percentatge del PDI responsable que ha realitzat activitat de recerca apreciable en els darrers 3 anys (Indicis d activitat de recerca apreciable seran, a més dels resultats de recerca i participació en projectes, etc., el nombre o percentatge de PDI amb tram de recerca atorgat en els darrers 6 anys o amb distincions significatives de recerca) Experiència investigadora prèvia en l àmbit científic del títol (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) Els criteris d admissió i valoració de mèrits de les persones candidates Els criteris per a la direcció de tesis i treballs

79 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. MÀSTERS B. 1. Dades generals i legals dels màsters Universitat coordinadora Universitat de Lleida (Universitat que coordina la gestió del màster. Aquesta és l única que ha de presentar la documentació, amb el vistiplau de la/de les universitat/s participant/s. S entendrà que s atorga el vistiplau a la participació adjuntant el certificat d aprovació pels òrgans de govern de la Universitat.) Denominació del màster (La denominació no ha de contenir mencions referents a característiques del màster que poden variar en el temps. Per exemple, Erasmus Mundus o on line. Tampoc no ha de contenir noms del tipus màster oficial, màster Bologna o màster europeu ) Català: MÀSTER EN GESTIÓ I INNOVACIÓ EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: MÀSTER EN GESTIÓN E INNOVACIÓN EN LA INDUSTRIA ALIMENTARIA (Necessari per a la publicació al BOE. Haurà de coincidir amb el de la fitxa que s enviarà al MEC. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: MSc MANAGEMENT AND INNOVATION IN THE FOOD INDUSTRY (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament. En el cas que es vulgui fer constar que el nom principal és l anglès, perquè principalment la llengua d impartició serà l anglesa, cal indicar-ho expressament per tenir-ho en compte a l hora de la divulgació.) Francès (o altres llengües) MASTER EN MANAGEMENT ET EN INNOVATION DANS LES INDUSTRIES ALIMENTAIRES (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Dates d aprovació (ja ho farem UPD) Data d aprovació del consell de govern de la universitat que coordina: (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadascun dels màsters en els quals participa la universitat) Data d aprovació del consell social de la universitat que coordina: (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadasun dels màst

80 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Tipologia Tipus (orientació): Professionalitzador Àmbit acadèmic: Tècnic i gestió/ Ciències (Excepcionalment, se n poden escollir dos. El primer és el més important i s utilitzarà preferentment en algunes publicacions). Òrgan responsable del màster Comissió d estudis del màster en Gestió i innovació en la indústria alimentaria (Cal fer constar l òrgan responsable del màster) Persona de contacte Vicerectora de Docència: Dra. Isabel del Arco (secretaria@vd.udl.cat) (Cal fer constar el nom i les dades de contacte, telèfon i correu electrònic de la persona responsable de la universitat que fa la proposta, per si cal aclarir o ampliar la informació sobre aquesta) Dades organitzatives Centre o centres de la universitat on s imparteix: ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D ENGINYERIA AGRÀRIA (ETSEA) (Incloeu tots els centres de la universitat coordinadora i de la/ de les participant/s on es preveu impartir. Cal que aquests siguin necessàriament algun dels centres reconeguts legalment. En el cas que hi hagi un centre adscrit cal aportar el conveni o projecte de conveni en el què consti expressament l impartició d aquest estudi) Règim d'estudi temps complet temps parcial Modalitat presencial semipresencial no presencial Període lectiu: anual semestral trimestral Horari: matí tarda horaris especials (p.ex. dissabtes i altres) Crèdits ECTS del màster 60 ECTS (Els crèdits han de ser entre 60 i 120, tal com estableix el Reial decret de postgrau vigent, actualment) Idioma d impartició Idioma % d hores d impartició Necessari/Recomanable Castellà/català (flexible en funció de la procedència dels estudiants) (Incloeu tots els idiomes en els quals s impartirà. Aquestes dades serviran per a informar els futurs estudiants. Cal indicar si el coneixement de l idioma és totalment necessari perquè el màster s impartirà, íntegrament o en part, en aquella llengua o, encara que no sigui la llengua d impartició serà recomanable per a seguir el curs.)

81 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Nombre màxim de places a oferir: 25 (Aquesta dada sortirà publicada al DOGC. En el cas d interuniversitaris cal omplir el camp específic que es troba en l apartat de màsters interuniversitaris) Nombre mínim de persones matriculades: 10 (Per sota d aquest nombre el màster no s impartirà. Aquest nombre ha de ser mínim de 10 alumnes matriculats) Referents acadèmics Procedència: (Es pot marcar més d una opció, si és una refosa de diversos estudis. Incloure curs d obtenció de la menció de qualitat i/o de l aprovació del Pla pilot.) Doctorat amb menció de qualitat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Curs d obtenció Doctorat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Pla pilot Nom Curs d implantació Títol propi (graduat, graduat superior, postgrau o màster no oficial) Nom Titulació oficial de segon cicle Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Nou Erasmus Mundus Sí Cal aportar certificat i cal indicar el curs o cursos en el qual es va obtenir No Proposta (si s ha presentat la sol licitud, però, es troba pendent de resolució) Breu resum d informació per a futurs estudiants Objectius formatius L objectiu és proveir els candidats d una especialització en el desenvolupament de processos i productes alimentaris, el seu control de qualitat i vigilància de la seguretat, i les estratègies per a la seva comercialització. (Explicació breu, de dues o tres línies, dels objectius que es pretenen assolir amb el màster.) Sortides professionals Llocs de treball en empreses i indústries agroalimentàries o en organismes públics relacionats amb alimentació en els aspectes: gestió de la qualitat dels aliments, gestió econòmica i de mercats, seguretat i higiene alimentària, legislació, documentació i normalització alimentària i operacions de postprocessat i sistemes de processament a la indústria. (Explicació breu, en dues o tres línies, de les possibles sortides professionals.) Admissió Òrgan d admissió: Composició: - El coordinador responsable del màster: - Dos professors implicats en la docència del màster: La composició de la comissió en els màsters realitzats en coordinació amb altres universitats o institucions podrà veure s modificada, i haurà de se aprovada per l òrgan responsable de cada POP (Estructura i composició) Descripció del perfil de l estudiantat al qual va dirigit: Actuals llicenciats o enginyers interessats a aprofundir en temes concrets d innovació i gestió en la indústria alimentària, futurs graduats de graus alimentaris, o graduats en l àmbit de la gestió d empreses, interessats a conèixer la casuística de la empresa/indústria alimentària i professionals del sector alimentari amb necessitats de renovar coneixements i eines de treball. Es pretén que aquest sigui un màster impartit en gran part per professionals del sector i investigadors de centres especialitzats, per la qual cosa es considera que el nivell en que es mourà el màster no és equivalent al dels actuals llicenciats i enginyers del camp alimentari; és aquesta la raó per la qual no es proposen convalidacions per a aquestos titulats.

82 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Requisits d admissió: Titulacions oficial actuals Enginyeria Agrària (haurà de cursar els 60 ECTS) Ciència i Tecnologia dels Aliments (haurà de cursar els 60 ECTS) Enginyeria Tècnica Agrícola (haurà de cursar els 60 ECTS) Biologia (haurà de cursar els 60 ECTS) Química (haurà de cursar els 60 ECTS) Farmàcia (haurà de cursar els 60 ECTS) Veterinària (haurà de cursar els 60 ECTS) Bioquímica (haurà de cursar els 60 ECTS) Ciències empresarials (haurà de cursar els 60 ECTS) Administració i direcció d empreses (haurà de cursar 55 ECTS, mòduls 1,3,4,5 i 6) Economia (haurà de cursar 55 ECTS, mòduls 1,3,4,5 i 6) Altres que la comissió de coordinació estudiï i consideri acceptables (Enumereu les titulacions oficials actuals necessàries per a ser admès/a al màster.) Altres requisits d admissió. Requisits: estar en possessió d un títol dels indicats en el quadre o haver cursat un mínim de 180 crèdits d un grau que contingui les matèries bàsiques que permetin seguir el contingut dels cursos. La comissió de coordinació determinarà la necessitat de cursar crèdits d anivellament. (Enumereu, si s escau, altres requisits necessaris per ser admès/a al màster. En aquest apartat, es pot efectuar una relació de les titulacions no oficials o graus implantats en altres països que podrien equivaler a la titulació oficial estatal enumerada en el punt anterior) Criteris de selecció: Titulació de partida: Enginyeria Agrària Titulació de partida: Ciència i Tecnologia dels Aliments Titulació de partida: Enginyeria Tècnica Agrícola Experiència professional relacionada amb el tema Titulació de partida: Ciències empresarials Titulació de partida: Administració i direcció d empreses Titulació de partida: Economia Titulació de partida: Veterinària Titulació de partida: Bioquímica Titulació de partida: Biologia Titulació de partida: Farmàcia Titulació de partida: Química Curriculum/expedient acadèmic Coneixements castellà/català Coneixements d informàtica (Cal enumerar, ordenades per prioritat, les característiques que l òrgan d admissió valorarà a l hora de seleccionar els estudiants. Exemple: expedient acadèmic, coneixement d un idioma, experiència professional, etc...) OBSERVACIONS L alumnat del màster haurà de tenir uns coneixements mínims de: Análisi química, Bioquímica, Fisico-química, Microbiologia, Química orgànica, coneixements automàticament reconeguts als estudiants procedents de les titulacions abans esmentades, excepte els de Ciències empresarials, Economia i Administració i direcció d'empreses. En cas de no procedir de cap d aquestes titulacions i no poder demostrar el seu domini d aquests coneixements bàsics la comissió de coordinació del màster podrà recomanar crèdits d anivellament.

83 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.2 Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions (Aquesta informació només cal que sigui emplenada per la/les universitats coordinadora/es. I s ha d emplenar a més de l apartat anterior) Altres tipus de col laboració: Breu explicació de la col laboració: El sistema modular permet que pugui compartir-se amb altres màsters del departament, de la UdL o interuniversitaris. El màster fomentarà la mobilitat de professorat d altres universitats i majoritàriament professionals de l empresa privada que aportin la seva experiència pràctica en temes de producció, desenvolupament i innovació en indústries alimentàries. (Cal explicar si es tracta d un reconeixement mutu dels estudis cursats i/o de la mobilitat de professors o, també, si es tracta de participació d un o més professors/es, d utilització de material, etc...) Universitat/s que hi col labora/en: Universidad de Cartagena Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de València Universidad de Zaragoza IATA de València Instituto del Frío de Madrid (CSIC Instituto de la Grasa de Sevilla (CSIC)

84 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters B Justificació de l adequació als criteris de programació universitària La demanda tant per part del sector públic com privat de persones formades en competències relacionades amb l àmbit alimentari ha crescut en els últims anys i es preveu que continuï fent-ho. El sector alimentari privat en el nostre entorn, és un sector en constant moviment, tant des del punt de vista tecnològic, que obliga als seus tècnics a una constant renovació de coneixements, com de desenvolupament de nous productes i processos. La demanda actual i futura previsible de titulats d aquesta titulació hauria d ésser alta donat que el màster tal i com es proposa en aquest document neix d un procés de reflexió endegat el 2006, i on van participar professors, professionals del sector agroalimentari i representants del consell social de la UdL que van aportar el seu parer sobre quin tipus de professionals formats necessita el sector i quines competències haurien de tenir (més informació: Informe resum del procés de reflexió estratègica del nou Màster oficial en l àmbit alimentari). Items com seguretat i qualitat alimentària, innovació de productes i processos, diferenciació, comercialització i internacionalització van sorgir d aquell procés de reflexió, i s han tractat de recollir en aquesta proposta de màster. Finalment, la demanda per part dels estudiants es guia per variables menys tangibles, per tant es fa més difícil de predir. En tot cas, mirant la demanda de màsters amb temàtiques afins als camps de la seguretat alimentària i a la innovació en matèria d aliments (com per exemple els aliments funcionals), tot apunta a que l acollida per part dels potencials estudiants serà bona, més donada la implicació de reconeguts professionals del sector i investigadors. (La demanda actual i futura previsible de titulats i titulades amb determinades competències, ja sigui per a sortides professionals o bé per a sortides de recerca i transferència del coneixement i, d altra banda, la demanda dels estudiants.) Dins del marc català la UdL té un dels majors potencials quant a personal adscrit a l àrea de Tecnologia d Aliments, es pretén fomentar l especialització de la UdL en aquest àmbit on, com es detalla a continuació té gran experiència i potencialitat. Els referents acadèmics més immediats es troben en les assignatures que actualment s imparteixen a la Llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels Aliments i les assignatures i BODEs (bloc optatiu d especialització) de l orientació en Indústries Alimentàries dins de l Enginyeria Agrònoma, totes elles a l ETSEA. Les assignatures integren la temàtica relacionada amb producció de matèries primeres, processat d aliments i les nocions bàsiques d higiene, microbiologia i química i bioquímica d aliments, a més d una assignatura de gestió de la qualitat en la Indústria Agroalimentària en el cas de la LCTA, i una de gestió i control de qualitat a la EA, que serien els referents més propers a la temàtica que vol abordar aquest màster. Pel que fa als antecedents en programes de doctorat, el més immediat és el que s imparteix per part de la Universitat amb el nom de Sistemes agrícoles, forestals i alimentaris que ha rebut la menció de qualitat, i que incorpora anualment 3-5 nous estudiants només el l àmbit de la tecnologia d aliments. Els professors involucrats en la coordinació del màster formen part dels següents grups de recerca consolidats per l AGAUR: Grup Consolidat Tecnologia de Productes Vegetals Grup Consolidat Postcollita Projectes liderats pels professors participants de la UdL els darrers 5 anys Rapid detection of microbial contaminants in food products using electronic Development of Biocontrol Agents for Commercial Application against Postharvest of Perishable Foods UE. Hazard Analysis Control of Food Contamination: Prevention of Fusarium Mycotoxins entering the human and animal food chain UE. Risk Assesment and Integrated Ochratoxin A (OTA) Managements in Grape and Wine UE. Estudio de los componentes fenólicos del fruto y del aceite de oliva virgen obtenido de la variedad Arbequina cultivada en la zona de la Denominación de Origen Protegida Les Garrigues (Lleida) MCYT. Sistemas antifúngicos naturales para la prevención de la alteración fúngica de productos de bollería MCYT. Desarrollo de métodos para el control de tóxicos en alimentos y bebidas de origen Vegetal INIA. Caracterización de la fracción de clorofilas y carotenos de los aceites de oliva virgen amparados bajo la denominación de origen protegida Les Garrigues (Lleida) MCYT. Evaluación del riesgo de contaminación por ocratoxinas y tricotecenos en alimentos y desarrollo de métodos de control MCYT. Aplicación de la naríz electrónica para garantizar la calidad microbiológica de los productos de bollería industrial INIA. Evaluación y control de los posibles peligros químicos y microbiológicos durante la producción y procesados de manzanas MCYT. Desarrollo y empleo de biocatalizadores en la preparación de aditivos alimentarios MCYT. Conservación de zumo de uva mediante pulsos eléctricos de alta intensidad de campo. Establecimiento de los parámetros dels proceso y estabilización bioquímica del zumo de uva MCYT. Influencia del procesado en la contaminación por micotoxinas de alimentos a base de maíz y arroz destinados al consumo humano MCYT. Fracción fenólica del aceite de oliva: Identificación, función y transferencia del fruto al aceite MCYT. Calidad y aromas de nuevas variedades de manzana (GALA y FUGI) almacenadas en atmósfera controlada con bajo O INIA. Obtención de frutas mínimamente procesadas mediante agentes y recubrimientos de origen natural. Estabilidad Microbiológica y evolución del color y la actividad fisiológica MCYT. Optimización de la conservación en atmósfera controlada de nuevas variedades de manzana: aromas, calidad y residuos MCYT. Control biológico de patógenos de transmisión alimentaria en frutas y hortalizas mínimamente procesadas consumidas en fresco. Evaluación de métodos rápidos de detección mediante PCR MEC. Prevención y control de micotoxinas emergentes en cereales, frutas y derivados MEC. Estudio de la cinética del desarrollo fúngico en alimentos para la mejora de la predicción de su deterioro y contaminación por

85 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de micotoxinas MEC. Estudio de los componentes volátiles del aceite de oliva virgen de la variedad Arbequina amparado bajo la Denominación de Origen Protegida Les Garrigues MEC. Aceite de oliva virgen enriquecido en compuestos fenólicos. Obtención de fenoles purificados, evaluación de su potencial antioxidante y desarrollo de un prototipo de aceite de oliva enriquecido MEC. Obtención de zumos seguros de alto valor bioactivo mediante pulsos eléctricos de alta intensidad de campo MEC. Metodologías para el diseño, evaluación y validación de alimentos funcionales en la prevención de enfermedades cardiovasculares i del Alzheimer MITC. Aprovechamiento y valorización de resíduos óseos de la industria cárnica MMA. Novel Processing Methods for the Production and Distribution of High-Quality and Safe Foods NovelQ UE. Obtención de zumos seguros de alto valor bioactivo mediante pulsos eléctricos de alta intensidad de campo MEC. Aplicación de tecnologías pulsantes no-térmicas para la mejora de la seguridad i calidad de frutos y hongos comestibles frescos cortados MEC. Mejora de la calidad nutricional de bebidas mixtas de zumos de frutas, leche i soja mediante la aplicación de tecnologías no térmicas: pulsos eléctricos de alta intensidad de campo MEC. Optimización de la conservación en atmósfera controlada de nuevas variedades de manzana: aromas, calidad i residuos MEC. Increasing fruit consumption through a trans-disciplinary approach delivering high quality produce from environmentally frienfly, sustainable production methods UE El treball en aquests projectes a dut a la realització de més de 20 tesis doctorals en els darrers 5 anys dins d aquesta temàtica, dirigides pels professors proposats per aquest master. A més a més hi ha una mitjana de 10 convenis d investigació vigents anuals amb empreses del sector alimentari. A través de tots aquests projectes i convenis els professors del Departament disposen d una sèrie de contactes amb empreses i professionals dels sector que permetran la planificació d un màster de tipus professionalitzant amb sessions del màxim interès per als candidats a cursar-lo. (L especialització de la universitat en relació amb l àmbit acadèmic del màster.) B La viabilitat econòmica i financera La proposta de POP es fa des de la perspectiva de sostenibilitat per a la UdL, i per tant, la seva implementació estarà regulada en funció del desplegament de grau i màsters oficials a implantar i desenvolupar a la institució (Previsió de despeses: professorat, personal d administració i serveis, etc...) (Previsió d ingressos: matrícula, subvencions i altres fonts de finançament.) (En el cas de tractar-se d un màster interuniversitari el mètode per efectuar la previsió d ingressos i despeses serà el que consideri la universitat coordinadora que haurà de justificar la viabilitat econòmica en el seu conjunt) B La viabilitat d infraestructures i de recursos materials dels màsters Espais docents i específics per a l aprenentatge La UdL ha analitzat i vetllat per a què la implantació dels nous estudis tingui coberta les necessitats d equipaments, serveis i infrastructures per a un desenvolupament eficient i de qualitat de la titulació corresponent. (Si es considera necessari es pot aportar document annex) Serveis i recursos tecnològics per a l aprenentatge i per a l assoliment i l avaluació dels objectius o les competències que s hagin decidit (Si es considera necessari es pot aportar document annex) B El personal d administració i serveis La UdL garantirà la plantilla de PAS adequada per tal de garantir la qualitat dels estudis de postgrau que s especifiquen en el POP Categoria % de dedicació Unitat d adscripció

86 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.3.5- Justificació en cas de supressió del màster Causes que justificaran la possible supressió del màster: - Insuficient nombre d alumnes. - Manca de recursos humans i materials que garanteixin el desenvolupament dels mínims. - Replantejament, adequació a la llei, noves normatives... En cas de supressió del màster es preveuen dues convocatòries addicionals en les quals els estudiants que l han començat, però no l han finalitzat, podran, mitjançant la resolució de casos, assolir de manera no presencial i amb l ajut de tutories, les competències necessàries per a rebre el títol de màster. B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica B El programa de formació. Resultats esperats del màster El perfil de formació Definició dels objectius de formació del màster: el perfil de competències a assolir per l estudiantat (resultats esperats) Relació de les competències específiques: coneixements, habilitats (saber i saber fer) que s esperen dels graduats/es. Conèixer els sistemes de qualitat Saber controlar i optimitzar els processos i productes Saber avaluar, controlar i gestionar la qualitat alimentària Saber implementar sistemes de qualitat Conèixer la normalització i legislació alimentària Conèixer allò referent a la higiene de personal, productes i processos Saber analitzar i avaluar els riscs alimentaris Gestionar la seguretat alimentària Resolució de problemes Conèixer el funcionament, gestió i control de la comercialització i el marketing Conèixer el funcionament, gestió i control de l organització d empreses Dins del camp específic de les fruites i hortalisses, olis vegetals i productes carnics: Saber fabricar i conservar aliments Saber planificar i elaborar estudis tècnics Saber planificar i elaborar treballs de I+D Saber desenvolupar nous processos i productes Saber aplicar els coneixements adquirits al cas particular del practicum La justificació i referents del perfil del títol Relació de les competències transversals: treball en equip, comunicació, resolució de problemes, etc. Motivació per la qualitat Capacitat d organització i planificació de tota la documentació i activitats generades dels sistemes de qualitat Treball en equip entre el personal involucrat en la producció en la IA: producció, qualitat, vendes... Gestió del temps Expressió oral i escrita Compromís ètic Capacitat de gestió de la informació Creativitat aplicada a la innovació de productes i processos Iniciativa i esperit emprenedor En particular, el pràcticum ha de iniciar en l adquisició de competències tals com l adaptació a les situacions canviants en la indústria, el raonament crític i la presa de decisions. Descripció de les fonts d evidència que justifiquen el nivell, orientació i equivalència/transportabilitat del màster Caldria veure si tenim evidències que ens avalin la conveniència d impartir aquest màster (estudis, requeriments d empreses...), i després caldria fixar els aspectes diferencials en relació a totes les propostes formatives ja existents. Amb aquest màster es pretén formar uns titulats en una vessant eminentment tècnica i molt lligada a la realitat del sector, per això es planteja com a màster professionalitzant. Aquests professionals hauran de ser competents com a gestors de la qualitat i el bon funcionament de la indústria alhora que saber dinamitzar la part més innovadora de l empresa en un entorn fortament competitiu. Donat que el màster ha sorgit a demanda del propi sector es pretén que la formació sigui el més ajustada possible a les seves necessitats (veure annex). És per això que, a part de la vessant més tècnica, s ha afegit un mòdul amb enfocament empresarial seguint la suggerència dels professionals que en l actualitat desenvolupen la seva professió en indústries agroalimentàries de la zona com enginyers agrònoms o llicenciats en ciència i tecnologia d aliments. La UdL es troba en una zona eminentment agrícola i ramadera on la transformació dels productes primaris té una gran importància social i econòmica. Per a mantenir o augmentar la competitivitat de la indústria alimentària es fa necessari garantir la qualitat i seguretat dels productes que es posen al mercat, i alhora incrementar el seu valor afegit mitjançant el desenvolupament de nous productes i processos. Això inclou el coneixement dels requeriments dels consumidors, l optimització dels mètodes de processat, i l ús de noves tecnologies i la combinació adequada de tècniques el màxim de respectuoses amb el medi ambient. S'ha vist convenient posar l'accent en tres àmbits alimentaris com són les fruites i hortalisses, els olis vegetals i els derivats carnis, per dues raons: l'impacte econòmic i social que aquestes indústries alimentàries tenen en el nostre entorn proper i l'existència de grups d'investigadors capdevanters en la pròpia universitat en aquestos àmbits. En l àmbit català s imparteixen actualment dos màsters d orientació alimentària, relacionats amb la seguretat alimentària (UAB) i amb el desenvolupament i innovació d aliments (UB) en el seu vessant més nutricional. Així doncs, la present proposta de màster pretén aportar la vessant tecnològica de la producció de fruites, hortalisses, olis i derivats carnis, tractant les darreres innovacions en postcollita i transformació, tot això enfocat a l obtenció de productes de qualitat i segurs. Amb l'afegit d'uns

87 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de coneixement mínims en els temes de gestió empresarial i estratègies de marketing, que en conjunt han de conduir a un professional competent. A nivell estatal existeixen a dia d avui altres màsters amb enfocaments diferents: Master en seguridad y biotecnología alimentarias (Universidad de Burgos) Master en tecnologías alimentarias (Universidad de Murcia) Master en alimentación y salud (Universidad de Murcia) Master en Ciencia e Ingeniería de Alimentos (Universidad Politécnica de Valencia) Master en Gestión y Seguridad Alimentaria (Universidad Politécnica de Valencia) Descripció de l anàlisi que s ha realitzat de programes similars a Europa o a d altres països (benchmarking) Els països europeus amb més tradició de recerca en tecnologies i productes alimentaris són els pioners en la impartició de masters en temàtiques afins. Així doncs països del nord d Europa ofereixen els següents masters: Universitat de Wageningen: MSc Food Safety, de 120 crèdits, estructurat en 2 anys, un de cursos i un de training i projecte de master. També el MSc Food Technology, amb 5 especialitzacions: Product functionallity, Food biotechnology, Product and process design, Food innovation and management, Dairy science and technology. A més tenen el European Masters Degree in Food Studies en el qual participen a més a més la universitat de Lund (Suècia), l ENSIA (França) i l University College Cork (Irlanda) on també es cursen 120 ECTS, estructurats en 12 mesos de cursos i 8 mesos per la tesi de master en una empresa alimentària. La Universitat católica de Leuven i la Universitat de Gent tenen un programa de master interuniversitari en Tecnologia d aliments amb un mòdul comú i mòduls d especialització per dos itineraris diferents: Postharvest and Food Preservation Engineering i Food Science and Technology de ECTS en 1-2 anys, depenent de la titulació de procedència. Pel que fa a la temàtica és potser el més semblant al que aqui es proposa. També els països del nord d Europa ofereixen masters més centrats en tecnologia lletera, en particular Dinamarca: International Master of Dairy Technology, impartit conjuntament per la Royal Veterinary and Agricultural University, el BioCentrum-DTU i la universitat de Lund. MSc Plant food products and confectionary, Universidad de Copenhagen. Universidad de Reading (UK): ofereix 3 masters diferents a l àmbit alimentari, tots de 180 crèdits tots obligatoris, incloent el projecte de recerca de 60 crèdits. Els cursos es duen a terme durant 12 mesos. Els masters són Food Science, Nutrition and Food Science i Food Technology-Quality Assurance, potser el més proper en temàtica al que aqui es proposa, però amb menys grau d especialització atenent a les assignatures proposades. Més proper a la Universitat de Turin, existeix el màster en Food Science, technology and human nutrition, d 1 any de durada i 60 ECTS, d estructura similar al que aquí es proposa. Globalment, els màsters que s ofereixen a nivell europeu tenen un component més de ciència que de tecnologia ; la dimensió de gestió empresarial i tècnica és un dels trets identitaris i diferencials del màster proposat El perfil i criteris d accés al programa de formació Les dades corresponents a aquest apartat no s han de complimentar novament, perquè ja s han inclòs en l apartat B.1 d aquest protocol, referent a les dades d admissió. Malgrat això, aquest apartat es manté atès que els avaluadors l hauran de tenir en compte en el seu procés d anàlisi. B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent L estructura i la seqüència curricular El màster s estructura en 6 mòduls obligatoris, dels quals els dos primers són de caire més transversal, i haurien d aportar les competències més de gestió, mentre que els mòduls 3, 4 i 5 aporten el component d especialització (competències tècniques); finalment el pràcticum hauria de permetre combinar les competències adquirides en ambdós tipus de mòduls, a més de permetre desenvolupar altres competències com la capacitat d adaptació i presa de decisions. En el cas de proposar itineraris o especialitats, s haurà d assenyalar amb claredat la seva justificació així com els requisits acadèmics per al seu reconeixement No es proposen itineraris Descripció de les diferents especialitats i/o itineraris previstos al màster No es proposen itineraris Denominació dels mòduls, nombre de crèdits per a cadascun d ells i descripció del seu contingut Informació inclosa a la Taula 1 La seqüència de les matèries al llarg del pla d estudis Informació inclosa a la Taula 1 En el cas d activitats formatives a desenvolupar en altres centres o organismes col laboradors s hauran d indicar els objectius i les condicions Es preveu un pràcticum obligatori equivalent a 20 ECTS. Els convenis es realitzaran amb empreses de la zona, fonamentalment del sector de la fruita i derivats carnics, encara que s intentarà donar adequar els convenis a les inquietuds i preferències de l alumnat. Es pretén que l alumne en pràctiques realitzi tasques de suport als caps de qualitat o de producció, de manera que de la mútua col laboració se n derivi una formació complementària eminentment pràctica per al titulat. La memòria de l estada a l empresa constituirà el projecte del màster.

88 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de L enfocament del procés d ensenyament-aprenentatge: l activitat d aprenentatge de l estudiant Descripció general de les activitats d aprenentatge proposades als estudiants: tipologia i volum de treball Les activitats d aprenentatge inclouran les sessions teòriques presencials, resolució de casos pràctics en modalitat presencial i no presencial, les visites a indústries, les pràctiques de laboratori i la preparació i presentació d informes. Aquestes activitats aportaran les competències de saber i conèixer, a més d altres com capacitat d organització i planificació, treball en equip, expressió oral i escrita, capacitat d anàlisi i síntesi... Especificació de les característiques del pràcticum i/o del projecte final d estudis, si n hi ha, segons quina sigui l orientació de l estudi (pg. 34 guia) Es preveu un pràcticum obligatori equivalent a 20 ECTS. Els convenis es realitzaran amb empreses de la zona, fonamentalment del sector de la fruita i derivats carnics, encara que s intentarà adequar els convenis a les inquietuds i preferències de l alumnat. Es pretén que l alumne en pràctiques realitzi tasques de suport als caps de qualitat o de producció, de manera que de la mútua col laboració se n derivi una formació complementària eminentment pràctica per al titulat. La memòria de l estada a l empresa constituirà el projecte del màster, i serà, conjuntament amb l informe del responsable a l empresa la via d avaluació d aquesta activitat. Les competències que s hauran d assolir amb aquest pràcticum seran més de tipus transversal: resolució de problemes, iniciativa, capacitat d adaptació, gestió del temps, presa de decisions Els criteris de certificació i d avaluació de la qualitat de la progressió acadèmica Descripció general dels procediments d avaluació de les competències específiques: teòriques i pràctiques Les competències específiques teòriques s avaluaran mitjançant proves escrites al llarg del curs i la presentació i/o exposició d informes tant de pràctiques, com memòries de visites, com assaigs monogràfics (aquí també s avaluaran competències transversals). Les competències específiques pràctiques s avaluaran mitjançant: La participació presencial en la resolució de casos (aquí també s avaluaran competències transversals) La resolució no presencial de casos. (aquí també s avaluaran competències transversals) La presentació d informes escrits/orals (aquí també s avaluaran competències transversals) L informe final de la institució/empresa responsable del practicum. Informació detallada: taula 1 Descripció dels procediments d avaluació de les competències específiques transversals Les competències transversals s avaluaran lligades a les activitats descrites al paràgraf anterior, sempre comptant amb l avaluació simultània d almenys dos membres del professorat. Els criteris d avaluació seran els següents: Per l assistència i la participació: Fins a un 25% d aquest apartat correspondrà a la freqüència d assistència, i la resta al nombre i qualitat de les intervencions. Pels exàmens: Al 100% correspondrà als coneixements demostrats als mateixos, no s avaluaran competències específiques. Pels assaigs individuals: 70% per la resolució/adequació al problema/cas/tema proposat 20% ús i maneig de les fonts bibliogràfiques 10% presentació, format, correcció Pels assaigs en grup: 50% per la resolució/adequació al problema/cas/tema proposat 30% per la capacitat de treballar conjuntament, avaluada a traves del seguiment en tutoria o en l exposició conjunta del treball 10% ús i maneig de les fonts bibliogràfiques 10% presentació, format, correcció Per les exposicions individuals: 100% per la capacitat d expressió oral, el contingut queda avaluat a l assaig corresponent Per les exposicions de treballs de grup: 50% per la capacitat d expressió oral i 50% per la capacitat de treball en grup (si qualsevol membre del grup és capaç de justificar qualsevol part del treball) Pels informes de pràctiques: 80% per la resolució/adequació del contingut de l informe i 20% pel format i l expressió escrita L organització acadèmica (UPD) B.4.3. El professorat Informació sobre el conjunt inicialment previst de professorat, que faci palesa la seva experiència en docència (a nivells equivalents al del màster) i en recerca, transferència de tecnologia (o de coneixement en general) o activitat professional, fent diferència entre aquell que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i aquell que es podrà presentar amb dades agregades, segons escaigui. Incloure les dades a la taula 2 Manca complimentar la taula

89 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat Gestió i supervisió de l ensenyament La composició de l òrgan responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat en la implantació del nou títol Per tal de consolidar el sistema de qualitat la UdL estableix la següent estructura organitzativa específica dels POPs, on es fixen per a cada òrgan les diferents funcions que s han de desenvolupar en l àmbit de qualitat: - Comissió d estudis oficials del POP: fer el seguiment i avaluació dels diferents POPs per tal d assegurar mínims de qualitat. - Òrgan responsable de cada POP: - valorar les memòries d avaluació de la qualitat de cada màster i fer els suggeriments a la comissió d estudis del màster per tal d assegurar la qualitat. - elevar a la Comissió d estudis oficials de POP un informe d avaluació dels diferents estudis de màster implantats. - Comissió d estudis del màster: establir mecanismes per fer el seguiment del màster per tal de garantir la seva qualitat. Fer la memòria d avaluació del màster seguint el protocol d avaluació de la qualitat establert per la UdL. Ara bé, cal tenir present que de manera general la Universitat de Lleida compta amb el Vicerectorat de Qualitat i l Oficina de Qualitat, que vetllen pel correcte desenvolupament de les activitats sota els principis de qualitat. Per tal de consolidar el sistema de qualitat intern, la UdL estableix la següent estructura organitzativa específica dels Programes Oficials de Postgrau i es fixen, per a cada òrgan, les diferents funcions que ha de desenvolupar en l'organització i assegurament de la qualitat dels programes. Òrgans col legiats responsables en els Estudis Oficials de Màster Comissió d Estudis Oficials de Postgrau de la UdL Composició: - Rector/a, que la presideix - Vicerector/a de Docència, Vicerector/a de Qualitat i Vicerector/a de Recerca - 8 representants del personal acadèmic dels diferents centres/àmbits de la UdL dels quals com a mínim cinc han de tenir dos sexennis de recerca - 2 representants de l estudiantat dels diferents estudis de postgrau de la UdL - Secretaria delegada: Cap de la Unitat de Planificació Docent Funcions: a) Presentar la programació dels Estudis Oficials de Postgraus de la UdL al Consell de Govern per a la seva aprovació. b) Establir la normativa general per tal de planificar i implementar els estudis oficials de postgrau: Establir els criteris generals dels convenis específics en el cas d estudis de postgrau interuniversitaris Establir criteris generals de gestió acadèmica i administrativa dels diferents estudis de Postgrau a la UdL Establir criteris generals a la UdL per tal de garantir la mobilitat de l estudiantat i professorat. c) Establir criteris per la contractació de professionals externs de reconegut prestigi o vàlua professional en el cas que els estudis ho requereixin. d) Vetllar per la coordinació entre els diferents POPs de la UdL e) Fer el seguiment i avaluació dels diferents POPs per tal d assegurar mínims de qualitat. f) Resoldre els recursos d alçada que l alumne pugui interposar en referència als estudis de postgrau. Òrgan responsable de cada POP Composició: - Dos representants del deganat o direcció dels centres - La persona coordinadora de cada màster que integri el POP - La persona coordinadora del programa de doctorat. Aquesta estarà escollida entre les personesl responsables de cada una de les línies de recerca que integren el programa de doctorat. - 2 directors/es dels departaments (o persona en que delegui) a escollir entre els departaments implicats en el POP. - 2 estudiants dels estudis del POP 3. 1 representant del PAS, vinculat a la gestió acadèmica. Funcions: a) Vetllar per la correcta planificació dels diferents estudis que integren el POP. b) Elaborar un pla d usos i infrastructures compartides entre els diferents estudis del POP. c) Valorar les memòries d avaluació de la qualitat de cada màster i fer els suggeriments a la Comissió d Estudis del màster per tal d assegurar la qualitat. d) Elevar a la Comissió d Estudis Oficials de Postgraus de la UdL un informe d avaluació dels diferents estudis de màster implantats. e) Ratificar i vetllar pel compliment dels criteris en la proposta de convalidacions, reconeixements i formació prèvia acreditada (FPA) dels diferents estudis de Màsters. f) Vetllar per la correcta aplicació dels criteris d admissió a les diferents línies de recerca del programa de doctorat del POP. g) Aprovar la participació del professorat en els Màsters que integren el POP. h) Aprovar la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a l òrgan responsable d universitats en la matèria. i) Realitzar la difusió dels Màsters que composen el POP (tríptics, web...) j) Supervisar els Convenis realitzats en el POP, que hauran d enviar al Vicerectorat de Docència previ a la signatura del Rector. k) Vetllar pel compliment dels acords de la Comissió d Estudis Oficials de Màster a la UdL

90 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Comissió d Estudis del màster Composició: - La persona coordinadora responsable del Màster - Dos professors/es implicats/des en la docència del Màster. Funcions: a) Elaborar la programació docent (Pla d estudis-calendari) del Màster b) Establir els criteris d admissió i selecció d estudiants al Màster i assumir la seva aplicació. c) Realitzar l avaluació dels aprenentatges previs, establir criteris de convalidacions, reconeixement, i aplicar-los per a la selecció dels estudiants al Màster. d) Fixar el nombre mínim de crèdits, així com les matèries del programa que ha de cursar cada estudiant, en funció de la formació prèvia acreditada per aquest (com a mínim serà precís cursar un mínim de 60 ECTS dins del programa). e) Elevar a l Òrgan Responsable del POP el llistat de candidatures al Màster després de l avaluació feta per a la seva ratificació. f) Informar a l Òrgan Responsable del POP sobre les condicions de possibles convenis. Elaborar el conveni. g) Estimular la mobilitat de l estudiantat i professorat, i facilitar la coordinació entre els diferents professors participants h) Establir mecanismes per fer el seguiment del Màster per tal de garantir la seva qualitat. Fer la memòria d avaluació del Màster seguint el protocol d avaluació de la qualitat establert per la UdL i) Fer la memòria acadèmica i econòmica del Màster j) Vetllar pels estudis que estan associats al doctorat del POP k) Establir acords de col laboració amb altres institucions i organismes públics i privats, així com empreses o indústries (docència, recursos, pràctiques...) Totes aquestes col laboracions vindran formalitzades en un conveni. l) Resoldre les incidències acadèmiques i de gestió que es derivin de la implementació del Màster. m) Vetllar pel correcte compliment de les obligacions, deures i compromisos derivats del contingut del conveni en el cas que el Màster sigui interuniversitari. n) Proposar participació del professorat al Màsters. o) Proposar la col laboració de professionals o investigadors que no siguin professors universitaris, sota la supervisió d un o varis professors del Màster p) Vetllar pel compliment dels acords de l òrgan Responsable del POP així com de les marcades per la Comissió d Estudis Oficials de Màster a la UdL Òrgans unipersonals responsables en els Estudis Oficials de Màster 1. Coordinació del POP Cada Òrgan Responsable del POP tindrà un Coordinador/a Responsable que serà escollit pel mateix Òrgan i nomenat pel Rector. Funcions: a) Coordinar el funcionament de l Òrgan Responsable del POP. Ser l interlocutor per traslladar els acords i compromisos b) Vetllar pel compliment dels acords i directrius establertes per la Comissió d Estudis Oficials de Màster c) Trametre la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a DURSI-MEC al Vicerectorat de Docència. d) Vetllar per la difusió dels Màsters que composen el POP (tríptics, web...) Coordinació del Màster Cada màster tindrà un coordinador/a responsable que serà nomenat pel Coordinador/a del POP. Funcions: a) Assistir a la comissió de l òrgan responsable del POP b) Vetllar pel bon funcionament de la Comissió d Estudis del Màster c) Coordinar al professorat implicat al màster d) Elevar a l Òrgan Responsable del POP les necessitats acadèmiques, de infrastructures i de gestió necessàries pel bon funcionament del màster De manera general la Universitat de Lleida compta amb el Vicerectorat de Qualitat i Planificació, així com l Oficina de Qualitat, que vetllen pel correcte desenvolupament dels mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat.

91 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció del procediment per al seguiment i l avaluació de l implantació del pla (amb una atenció especial a la temporalització de les fases i accions implicades) Àmbit d aplicació Aquest protocol té com a objectiu l assegurament i millora de la qualitat dels programes de formació de la UdL conduents a l'obtenció d'un títol oficial de màster. Objectiu L objectiu d aquest protocol és definir una eina operativa per als òrgans responsables de la gestió dels màsters oficials de la UdL amb la que es pugui fer la planificació, seguiment i avaluació d'un programa, per tal d'assegurar el compliment dels estàndards de qualitat establerts i identificar aspectes de millora, amb la participació de tots els agents implicats. Dimensions per a l anàlisi i instruments utilitzats L'assegurament i millora de la qualitat d un programa es valorarà a partir de les següents dimensions i instruments d avaluació: Dimensió Planificació Instrument Guia per a la planificació dels POPs d'aqu Catalunya Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant Desenvolupament Acta d'acords de les reunions Registre d observacions Correu Obert Informe de seguiment del rendiment acadèmic Enquesta de satisfacció dels estudiants Enquesta d'opinió del professorat Portafoli docent del màster Resultats Enquesta als tutors d'empresa / directors treballs de recerca Trobades amb representants de l'entorn professional Indicadors de resultats Millora Informe de seguiment i avaluació del programa Informe de propostes de millora Procés d'assegurament i millora de la qualitat PLANIFICACIÓ 1. Per a la proposta d un nou màster, el responsable de la proposta, amb el vist i plau del centre, dels departaments corresponents i de l'òrgan responsable del POP en el que s'inclou el màster, haurà de presentar, en versió electrònica i simultàniament, al Vicerectorat de Docència i al Vicerectorat de Qualitat i Planificació, el document de planificació que preveu l'agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Comissió d Estudis Oficials de Postgrau valorarà si es compleixen de manera adequada els requisits mínims en la planificació i aprovarà la proposta de màster. Un cop ratificada pel Consell de Govern i el Consell Social, la proposta de màster s'enviarà al Departament responsable en matèria d'universitats. DESENVOLUPAMENT 2. Un cop aprovat un màster, la Comissió d'estudis del màster activarà els instruments de coordinació previstos en la planificació del programa que, com a mínim, inclourà: Reunió de coordinació del professorat que imparteix docència al programa a l'inici de cada quadrimestre per tal de planificar el treball de l'estudiant. Per a evidenciar el resultat d'aquesta trobada es disposa d'un Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant que segueix les directrius del grup Europa de la UdL. 3. La coordinació del màster, a través de la Comissió d'estudis del màster, és l'òrgan responsable d'aplicar els instruments de seguiment i avaluació dels resultats del programa que es preveu en aquest protocol: enquestes de satisfacció als estudiants i enquestes al professorat, tutors d'empresa i directors de treballs de recerca. De la mateixa manera la coordinació del programa es fa corresponsable de promoure l ús del registre d'observacions per part dels estudiants. La documentació dels instruments assenyalats formaran part del portafoli docent del màster que constituirà la base de l'informe d'avaluació que presentarà anualment la coordinació del màster.

92 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de AVALUACIÓ DELS RESULTATS 4. Al final de cada període lectiu anual, la coordinació del màster tindrà accés a un informe de seguiment dels resultats acadèmics del programa. Aquests resultats acadèmics seran analitzats i valorats de manera conjunta pel professorat i per l'estudiantat que segueix el màster. 5. Dos cops l'any, al maig i a l'octubre, depenent del moment en el que finalitzi l'edició anual de cada màster, el responsable del programa trametrà a l Oficina de Qualitat la memòria d'avaluació del màster que consistirà, bàsicament, en el recull del portafoli docent. Com s'ha dit, el portafoli docent inclourà: el full de coordinació del pla docent i de planificació del treball dels estudiants les enquestes de satisfacció dels estudiants les enquestes d'opinió del professorat les enquestes a tutors d'empresa / directors treballs de recerca informe del rendiment acadèmic dels estudiants resultats del Registre d'observacions Al llarg del mes de juny o novembre, depenent del moment en el que finalitzi cada programa. L' Oficina de Qualitat elaborarà l'informe de seguiment del màster i el remetrà al coordinador del màster, a l'òrgan responsable del POP, al Vicerectorat de Docència i al Vicerectorat de Qualitat i Planificació. MILLORA 6. Un cop el coordinador del màster rebi l'informe de seguiment organitzarà una trobada de tots els responsables docents del programa, i la resta de col lectius implicats, per tal de valorar aquests resultats i presentar una proposta de millores prioritzada. L'Òrgan responsable del POP, a la vista de l'informe de seguiment del màster i de les propostes de millora, farà una valoració de la qualitat del desenvolupament i dels resultats del programa i presentarà les propostes de millora a la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau de la UdL. En l'elaboració de les propostes de millora caldrà garantir la participació de tots els col lectius implicats en el màster: professorat, estudiants i personal d'administració. 7. El mes de juliol i desembre, a partir de la documentació i resultats aportats, la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau valorarà el nivell de qualitat del programa com a Excel lent, Destacat, Bàsic o Deficient i resoldrà, si és el cas, l autorització novament de l oferta del programa. Es podrà considerar, si és el cas, els efectes positius d una valoració Excel lent o Destacada. 8. Els resultats de l avaluació, així com la proposta d'accions de millora que se'n derivin, s envien a l'òrgan responsable del POP, a la coordinació del programa i a la direcció del centre on s'organitza el màster. El seguiment del nivell de qualitat d un programa ha de permetre detectar els casos en els que el desenvolupament i els resultats aconseguits no superin els mínims exigibles a la formació de màster de la UdL. En cas de no compliment dels requisits mínims, la comissió d Estudis de POPs valorarà possibles alternatives, des de la modificació parcial fins a la suspensió de matrícula del programa. Així mateix, un cop garantits aquests mínims, els instruments d avaluació també han de permetre identificar els casos de compliment destacat i excel lent per tal de reconèixer i incentivar la qualitat en aquest àmbit de formació.

93 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Gestió i suport a les activitats d aprenentatge i la seva avaluació Descripció dels procediments de suport a l aprenentatge autònom de l estudiant: orientació tutorial La planificació de les activitats de formació de cada mestratge inclourà la utilització dels diversos mecanismes de que disposa la UdL per a l'aprenentatge autònom de l'estudiant. Sistemes de Tutories Personalitzades. La UdL ha implantat un Pla d'atenció Tutorial (PLAUDL) amb l'objectiu de: Recolzar l'alumnat en el seu procés de formació integral, a través de l orientació personal, acadèmica i professional per a què pugui prendre decisions ben fonamentades al llarg de la seva carrera universitària i com a futur professional. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius: Afavorir la integració de l alumnat a la Universitat Optimitzar el procés d aprenentatge de l' alumne Orientar per a la formació contínua Facilitar la maduració del projecte personal i professional de l'alumnat. Els continguts de la tutoria es distribuiran de manera diferent segons el moment en què s'aplica l'acció tutorial. Tutoria d'orientació acadèmica Orientació respecte el pla d'estudis L'estudi i l'aprenentatge eficaç: hàbits i tècniques d'estudi Diferents estils d'aprenentatge Orientació personal Reducció de l'ansietat davant situacions d'estrès Les relacions interpersonals La comunicació assertiva Autoconeixement i autoestima Valors i actituds positives Orientació professional La formació contínua: estudis d'especialització i tercer cicle, estudis a l'estranger,... Anàlisi del mercat laboral Competències professionals Tècniques de recerca de feina El projecte professional Aquestes tasques han de ser assumides per professors a temps complet de la titulació. Aquesta situació requereix una formació del professorat per anar construint un model de tutoria personalitzada. Cada tutor tindrà a càrrec seu un grup d estudiants, al quals haurà d orientar perquè vagin assolint un desenvolupament acadèmic adequat durant el postgrau i en el moment d orientació professional. De manera global, la Unitat d'orientació Universitària ofereix diversos serveis d'orientació als estudiants al llarg del seu pas per la universitat. Alguns dels moments claus en els que es preveu l'actuació de la Unitat són l acollida del nou estudiantat i la preparació per a l'accés al mercat laboral. Al llarg del període de formació és significativa la seva contribució al desenvolupament de les competències transversals de l'estudiantat a través de l'orferta d'activitats formatives en aquest àmbit. Servei de Biblioteques i Documentació Actualment el SBD de la UdL està en un procés de reorientació cap a un Centre de Recursos per a l'aprenentatge (CRAI). En aquest procés iniciat en els darrers temps, i que implica una reconceptualització de les funcions i dels recursos necessaris, s'ha estat potenciant l'oferta d un catàleg de serveis orientats a potenciar l'autoaprenentatge dels estudiants. Entre els serveis a l'abast dels estudiants podem destacar els següents: Web l SBD Formació d usuaris Préstec SOD (Servei d'obtenció de Documents) Informació bibliogràfica Fullets informatius Dossiers electrònics Biblioteca Digital Biblioteca Virtual Màrius Torres Tesis doctorals electròniques Guies temàtiques Tutorials Accés remot als recursos i serveis de l SBD a través dels túnels Accés a Internet i als recursos i serveis des de les biblioteques a través de WIFI Accés a Bases de Dades especialitzades De manera especial, als alumnes de nova entrada se'ls ofereixen cursos de formació per a que coneguin tota l'amplia oferta de serveis de que disposa el SBD.

94 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Servei Lingüístic Els estudiants de la UdL disposen de l'oferta del Servei Lingüístic per a aprofundir en l'estudi dels idiomes. A més dels cursos presencials que s'oferten als estudiants també s'ha potenciat l'aprenentatge guiat a través de la plataforma virtual que ofereix l'eviu. Pels estudiants provinents d'altres països s'ha dissenyat de manera especial les eines per a facilitar l'aprenentatge del català i castellà, tant de manera presencial com a través de l'autoaprenentage. Així el CAL, Centre d'autoaprenentatge de Llengua, ofereix aquest servei per tal d'apartar l'oferta a les necessitats dels estudiants. En el marc dels canvis que estan tenint lloc per a adaptar els processos de formació a l'eees, la UdL està treballant per a que l'estudiantat adquireixi un seguit de competències que es prioritzen com a competències identificatives de la nostra universitat. Entre aquestes competències transversals hi ha l'aprenentatge d'idiomes. En aquest sentit, els estudiants podran autogestionar els recursos necessaris per desenvolupar els coneixements i les habilitats associats a aquesta competència. Recursos docents en el Campus Virtual El campus virtual és una eina de suport a la docència que permet desenvolupar formació semipresencial i no presencial. També pot utilitzar-se com un recurs de suport a la docència presencial (per exemple, per oferir recursos o potenciar la comunicació entre el professorat i l'estudiantat). El campus virtual també ofereix espais que la comunitat universitària pot utilitzar amb diferents finalitats. El campus consta de tres tipus d'espais: Cursos: Espais relatius a assignatures que s'imparteixen a la UdL Espais comunitaris: Són espais disponibles per als membres de la comunitat universitària Espais de la Intranet de la UdL: Són espais disponibles per a Unitats Estructurals, Centres, Departaments, Instituts i Òrgans de govern de la UdL Les assignatures dels programes acadèmics oficials s'activen de forma automàtica. Tots els espais ofereixen eines que permeten, entre d'altres, gestionar recursos, realitzar debats i converses a temps real, realitzar activitats (treballs i exercicis), etc. Programes de cooperació educativa Universitat-Empresa Entre les funcions essencials de la Universitat hi ha el fet de preparar l'alumnat per a l'exercici d'activitats professionals que requereixen l'aplicació dels coneixements adquirits en les corresponents titulacions. Per tal d'afavorir el compliment d'aquestes funcions és convenient promoure i consolidar vincles de col laboració entre la Universitat i les empreses del seu entorn. És dins d'aquest marc general on cal situar l'objectiu dels Convenis de cooperació educativa: enriquir la formació de l'alumnat permetent completar els coneixements rebuts a la Universitat amb experiències professionals en l'àmbit empresarial. Avantatges per als estudiants Adquisició d'experiència de treball professional Reconeixement de crèdits acadèmics de lliure elecció per aquestes activitats Possibilitat de rebre un ajut econòmic de l'empresa Possibilitat de desenvolupar projectes acadèmic en el mar ce la col laboració Avantatges per a les empreses Suport de la Universitat en el desenvolupament de productes tecnològicament avançats. Col laboració amb la UdL per millorar les competències i capacitats de l'estudiantat. Inversió en capital humà especialitzat i qualificat, futura base del creixement empresarial. De manera global, les evidències dels mecanismes utilitzats per cada programa per tal d'afavorir l'aprenentatge autònom de l'estudiant es constataran en el Full de coordinació i planificació del treball de l'estudiant. A través d'aquest instrument es podrà valorar l ús que es preveu d'aquestes eines per part de l'estudiant.

95 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció de la coordinació i dels responsables dels processos d ensenyament-aprenentatge i la supervisió corresponent La UdL fixa com una de les tasques de la Comissió d Estudis dels màsters, la de vetllar i facilitar la coordinació entre els professors participants. Tal com s'ha descrit de manera detallada en l'apartat C.4.1 la UdL té prevista l'aplicació d'un sistema d'assegurament intern de la qualitat que es resumeix en l'esquema que es detalla a continuació: De manera especial, l'organització dels màsters professionalitzadors i mixtes preveuen la realització d'un pràcticum o d'una estada de pràctiques en empreses. Per a l'organització d'aquestes activitats, la coordinació del programa tindrà en compte el compliment dels següents objectius: Identificació de les competències que ha d'adquirir l'estudiant al llarg del Pràcticum Creació d'una base de dades d'organitzacions i empreses amb les que es poden establir convenis de pràctiques Definició d'un protocol d'avaluació dels resultats aconseguits pels estudiants al llarg de l estada de pràctiques Programa de formació dels tutors d'empresa

96 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció dels criteris d oferta d assignatures optatives En el disseny del màster s ha optat per definir totes les matèries com obligatòries. Descripció de l organització del pràcticum i/o de les pràctiques en empreses i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquestes activitats La seva organització vindrà definida en funció de convenis amb les institucions involucrades per definir l organització i les competències de cadascuna de les parts. Descripció de l organització del programa de mobilitat i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquest programa Sistemes d informació/reclamacions Descripció dels mecanismes de recollida d informació dels estudiants, graduats/ades, professorat i personal d administració i serveis, i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge Enquesta de satisfacció dels estudiants La coordinació del programa haurà de distribuir l enquesta de satisfacció als estudiants en el moment que consideri més idoni per a realitzar aquesta consulta. Els mecanismes de recollida de l opinió dels estudiants hauran de garantir la confidencialitat de les respostes. Les enquestes, dins dels sobres corresponents, s enviaran, junt amb la resta de documentació que s'incorpora a la memòria d'avaluació del programa, a l Oficina de Qualitat per a la seva lectura i tractament. L Oficina remetrà als responsables i òrgans que preveu aquest protocol els resultats de les enquestes. Enquesta d'opinió del professorat El professorat que participa en un màster tindrà l'oportunitat de valorar el punts forts i febles de diversos aspectes del plantejament, organització i resultats del programa en el que participa. Així mateix, podrà identificar les millores més urgents que, al seu parer, caldria introduir per tal de garantir els estàndards de qualitat establerts o d'incrementar-los. La coordinació del màster decidirà el moment idoni per a recollir aquesta opinió. Trobades amb representants de l'entorn professional De manera periòdica, i en el marc del Consell Social, s'organitzaran trobades amb representants dels sectors econòmics i socials en els que s'imparteix (o es vol impartir) formació de mestratges. L'objectiu d'aquestes trobades es recollir l'opinió d'aquests sectors respecte les necessitats de formació en les seves àrees, l'oportunitat laboral dels graduats en les diferents especialitzacions i les col laboracions entre universitat i empresa per a ofertar serveis d interès comú. Aquestes consultes impliquen un anàlisi del mercat que és del tot necessari abans de programar la realització d'un nou màster. Enquesta als tutors d'empresa La col laboració dels tutors d'empresa en els casos en els que els estudiants fan pràctiques professionalitzadores és clau per a avaluar les competències adquirides pels estudiants i per a detectar noves necessitats formatives de l'entorn socioeconòmic. L anàlisi dels instruments esmentats s'inclou en l'informe de Seguiment del màster i forma part de les evidències a partir de les quals s identifiquen els nivell de qualitat d'un programa i les accions de millora que es poden emprendre. A més a més, l'observatori de Graduats de la UdL realitza periòdicament anàlisis dels resultats de l'enquesta d'inserció dels graduats que realitza l'aqu. Aquest anàlisi es presenta i es discuteix en el marc de trobades amb els coordinadors de programes de la UdL. Descripció del procediment per recollir, valorar les reclamacions dels estudiants i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge Registre d'observacions Correu obert El Vicerectorat de Qualitat i Planificació posa a disposició de tot l'estudiant, via web, un mecanisme directe per a plantejar suggeriments, propostes o queixes referents al programa de formació que estan cursant. Les observacions poden fer referència tant a l organització, plantejament i recursos com al desenvolupament de la docència i les relacions amb el professorat. La coordinació del màster habilitarà els mecanismes necessaris per a comunicar a l estudiantat l existència d aquest registre i garantirà, per les vies que cregui més oportunes, que es coneix i s utilitza en cas que sigui necessari. La utilització d aquest registre es considerarà un indicador positiu ja que evidencia la voluntat de la unitat responsable de proveir a l estudiantat de mecanismes de participació en la millora del programa de formació. Descripció dels mecanismes per a la publicació periòdica d informació actualitzada sobre la titulació. La comunicació pública sobre la titulació tindrà lloc en diversos moments: A l'inici de les activitats del màster. Per a donar a conèixer els POP de la UdL s ha emprat diverses vies de comunicació i divulgació, ja sigui en publicacions especialitzades, en premsa escrita, tríptics, i d una manera més exhaustiva, en la pàgina web de la Universitat. Al llarg del seguiment del desenvolupament del programa. Els sistemes d'informació de la UdL elaboren anualment un informe de seguiment del rendiment acadèmic dels programes. En aquest estudi es presenten els resultats de la matrícula anual, les taxes d'èxit i rendiment i l'evolució de les cohorts que han accedit a la titulació. Aquest informe s'envia als responsables docents, es publica a la web i, en el protocol d'assegurament de la qualitat dels màsters oficials, es preveu la discussió d'aquests resultats entre professorat i estudiantat. En l'avaluació del programa. Un cop avaluats els resultats d'un programa de màster, la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau, farà públics aquests resultats, juntament amb les propostes de millora associades. En el sistema d'assegurament intern que s'ha presentat, juntament amb la previsió dels mecanismes d'avaluació, es contempla la comunicació d'aquests resultats a totes les instàncies que intervenen en la gestió dels màsters i en les que estan representats tots els col lectius participants

97 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de TAULA 1: L estructura dels màsters TAULA 2: Llistat del personal docent i investigador Cal descriure el professorat que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i per a la resta del professorat cal facilitar la informació agregada, d acord amb la taula següent: a B c d e Nivell Titulació acadèmica (Grau i Línies de recerca Professorat contractual Doctorat) (1) Experiència professional (2) Professorat UdL Abella Melines, Carles P. associat Enginyer Agrònom Tècnic de producció (DAMM S.A., més de 10 anys) Arántegui Jiménez, Javier TEU (UdL) Ciències químiques (1992) (veure annex més avall) Colom Gorgues, Antoni TU (UdL) Enginyer Agrònom (1981) Dr. Eng. Agrònom (1990) Garvín Arnés, Alfonso P. lector (UdL) Ciències químiques (1991) Dr C. Químiques (1999) Amplia experiència en projectes i assessorament en estratègies de comercialització dins del sector agroalimentari. Experiència docent en màsters: Màster agroalimentari internacional (CITA, Centro de Investigación y Tecnología agroalimentaria de Aragón) Master of Science (IAMZ, Institut agronòmic mediterrani de Zaragoza) Master of Science (IAMM, Institut agronòmic mediterrani de Montpellier) (veure annex més avall) Garza Garza, Salvador TU (UdL) Enginyer Agrònom (1988) Dr. Eng. Agrònom (1996) (veure annex més avall) Gimeno Año, Vicente TU (UdL) Ciències químiques (1978) Dr. C. Químiques (1985) Giner Seguí, Joaquin TEU (UdL) Ciències químiques (1979) Doctor (2007) (veure annex més avall) (veure annex més avall) Graell Sarlé, Jordi CEU(UdL) Enginyer Agrònom (1983) Dr. Eng. Agrònom (1991) (veure annex més avall) Col laboració com a professional expert en diferents Convenis amb empreses i organismes del sector agroalimentari: Efectos del etileno presente en almacenes frigoríficos de kiwi en Bizkaia y Guipúzcoa (Gobierno Vasco, Dpto. de Agricultura y Pesca, ) Efectividad de un sistema catalítico para la eliminación de etileno en almacenes de fruta (TUBAMET, S.A. Suiza, ) Mejora del proceso de fabricación de zumos concentrados de manzana (INDULLEIDA, Alguaire, Lleida, ) Millora de la qualitat de la poma durant la frigoconservació (DIPUTACIÓ DE LLEIDA - AGRUPACIÓ DE COOPERATIVES DE LES TERRES DE LLEIDA, ) Estudio de la conservación de manzanas en Atmósfera Controlada con bajos niveles de oxígeno (ULO) (NUFRI, Mollerussa, Lleida, ) Gestión de la calidad del aceite de oliva y la tecnología en las almazaras de las Denominaciones de Origen: Siurana y Garrigues asociadas a OLIS DE CATALUNYA, S.A. (CONSEJO REGULADOR DE LAS DENOMINACIONES DE ORIGEN Garrigues y Siurana y OLIS DE CATALUNYA, S.A., ) Optimització de la manipulació i comercialització de fruites i hortalisses en els supermercats PLUS. (SUPSA, Lleida, ) Estudi de l estalvi energètic i propostes d optimització en els sistemes frigorífics de les Centrals Fructícoles d ACTEL (AGRUPACIÓ DE LES COOPERATIVES DE LES TERRES DE LLEIDA (ACTEL), )

98 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a B c d e Nivell Titulació acadèmica (Grau i Línies de recerca Professorat contractual Doctorat) (1) Experiència professional (2) Ibarz Ribas, Albert CU (UdL) Ciències químiques (1975) Dr. C. Químiques (1982) (veure annex més avall) Lara Ayala, Isabel TEU (UdL) Ciències Biològiques Dra. Ciències Biològiques López Fructuoso, M. Luisa TU (UdL) Enginyer Agrònom (1984) Dr. Eng. Agrònom (1988) (veure annex més Experta en els aspectes bioquímics de la maduració de la fruita avall) (veure annex més avall) Marín Sillué, Sonia P. agregada (UdL) Enginyer Agrònom (1994) Dr. Eng. Agrònom (1998) (veure annex més Experiència a traves de convenis d investigació i assessorament a empreses agroalimentàries: avall) Reposteria Martínez ( ) Bayer Cropscience ( ) Martín Belloso, Olga CU Llicenciada en Ciències Químiques (1983) Doctorat: Ciències Químiques. Universitat de Saragossa (1991) (veure annex més Experiència professional: avall) Empresa: Asociación de investigación de conservas vegetales (A.I.C.V.) Laboratorio del Ebro Centro técnico nacional de conservas vegetales. San Adrián (Navarra) Període: Activitats: Assistència tècnica, recerca i transferència tecnològica a indústries de conserves i congelats d hortalisses, fruites i derivats, plats preparats i encurtits, així com a indústries subministradores d envasos i maquinària pel que fa a equips i processos de fabricació, aplicació del sistema APPCC, control de qualitat d envasos, additius i producte acabat segons les normatives vigents, i legislació aplicable a les instal lacions i productes. Durant part d aquest període, responsable del departament de control de qualitat, mantenint una estreta relació amb les empreses del sector, mitjançant la prestació de serveis d assistència tècnica, recerca industrial i transferència tecnològica. Docència en programes de màster: Matèria: Tecnologies emergents i qualitat. (10,5 hores) Programa: Gestió de la Qualitat en Empreses Agroalimentàries Lloc: Institut Català de Tecnologia, Barcelona. Data: Abril, Convenis d especial rellevància amb empreses: Empresa: ACTEL, SCL Títol del contracte: Posta en marxa d una línia de conservació de fruita mínimament processada Període: Import: Empresa: Aceites Borges Pont, S.A. Títol del contracte: Estudi de valorització de subproductes generats en l extracció i refinat d olis vegetals comestibles Període: Import: Mónico Pifarré, Amàlia TU (UdL) Farmacia (1983) Dra. Farmacia (1989) Empresa: Fruits de Ponent, SCCL Títol del contracte: Especificacions tècniques i control de qualitat en la fabricació de préssec i pera en conserva Període: 2005 Import: (veure annex més avall) Mothe Martínez, Sergio P. associat Enginyer Agrònom (1975) Enginyer projectista. Gabinet d Enginyeria propi des de fa més de 25 anys. Estudi de l estalvi energètic i propostes d optimització en els sistemes frigorífics de les Centrals Fructícoles d ACTEL (AGRUPACIÓ DE LES COOPERATIVES DE LES TERRES DE LLEIDA (ACTEL), )

99 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a B c d e Nivell Titulació acadèmica (Grau i Línies de recerca Professorat contractual Doctorat) (1) Experiència professional (2) Motilva Casado, M. José TU (UdL) Farmacia (1980) (veure annex més Experiencia profesional: Dra. Farmacia (1991) avall) - Profesora del Master de Dirección de Industrias Cárnicas. Curso de postgrado en Dirección Técnica. Centro Universitario Villanueva (Universidad Complutense de Madrid) - Laboratorio Químico-Microbiológico, S.A. (Obispo Sancho Dávila, 23-bajo Murcia) Periodo: Marzo 1985-Junio 1987 Actividad: Análisis bacteriológicos de alimentos y análisis químicos de conservas vegetales, zumos y bebidas refrescantes. Proyectos de especial relevancia con empresas: Coordinadora del proyecto: Catálogo de investigación española en el ámbito agroalimentario presentado en el Salón Barcelona Alimentaria: Alimentaria 2004 (Barcelona del 8 al 12 de marzo de 2004) Alimentaria 2006 (Barcelona del 6 al 10 de marzo de 2006) Alimentaria 2008 (Barcelona del 10 al 14 de marzo de 2008) Patrocinadores: Fundación Triptolemos / Salón INNOVAL Proyecto: Metodologías para el diseño, evaluación y validación de alimentos funcionales en la prevención de enfermedades cardiovasculares y del Alzheimer (Proyecto coordinado) Entidad financiadora: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (Programa CENIT) Entidades participantes: OPIs: Universidad de Lleida, Universidad Rovira i Virgili (Tarragona), Universidad Autónoma de Barcelona, IRTA. Empresas: La Morella Nuts, S.A. (coordinación), consorcio de empresas. Duración, desde: 1de Enero de 2006 hasta el 31 de Diciembre de 2009 Cuantía de la subvención (OPI: Universidad de Lleida): ,00 Investigador coordinador (OPI: Universidad de Lleida): Mª José Motilva Casado Número de investigadores participantes: 7 (OPI: Universidad de Lleida) Nou Cortes, Carles P. associat Més de 25 anys d experiència com Cap de Qualitat de General de Confiteria-JOYCO (Alcarrás, Lleida) A l actualitat, cap de Qualitat de Viuda Pifarré y compañía S.L. Ortega Justo, Fernando P. associat Enginyer Tècnic Forestal (1962) Llarga experiència com a Tècnic dels serveis territorials de la secció de comercialtzació i industrialització agràries de Lleida (DAR) Pagan Gilabert, Jordi TU (UdL) Ciències químiques (1992) Dr C. Químiques (1996) (veure annex més avall) Empresa CEP (Barcelona)Funció com a elaborador de projectes d'enginyeria any 1970 Empresa Lucta d'aromes i essencies (Barcelona). Funció: analista químic Borrough of North York ( North York, Ontario, Canadá), Laboratori de Salud. Funció: analista químic Mont Royal Laboratories (Dorval, Quebec, Canadá) Laboratori farmaceutic Funció: analista químic Piqué Ferré, M. Teresa P.col laborador Enginyer Agrònom (1992) a (UdL) Dr. Eng. Agrònom (1995) (veure annex més Experiència docent en màsters: avall) - Comunicació i Gastronomia (2007) Ramo Aparicio, Tomas P. associat Enginyer Agrònom (1976) Dr. Eng. Agrònom (1991) Ramos Girona, Antonio J. TU (UdL) Ciències Biològiques (1989) Dr. C. Biològiques (1994) (veure annex més Jefe de Ingeniería y métodos; Oscar Mayer S.A. ( ) avall) Jefe de producción; DAMM S.A. (1982-actualidad) Estudi de l estalvi energètic i propostes d optimització en els sistemes frigorífics de les Centrals Fructícoles d ACTEL (AGRUPACIÓ DE LES COOPERATIVES DE LES TERRES DE LLEIDA (ACTEL), ) (veure annex més Experiencia profesional: como Director del Servicio Departamental de Asistencia a la Investigación Qualitat avall) Microbiològica al sector agroalimentari de la Universitat de Lleida desde 1997, ha realizado servicio de apoyo al I+D+i de las empresas del sector plasmado en más de 40 convenios de investigación en los últimos 10 años. Recasens Guinjuan, Inmaculada CU (UdL) Ciències Biològiques Dra. C. Biològiques (veure annex més Experta en fisiologia de postcollita de fruita avall)

100 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a B c d e Nivell Titulació acadèmica (Grau i Línies de recerca Professorat contractual Doctorat) (1) Experiència professional (2) Romero Fabregat, M. Paz CEU (UdL) Ciències químiques (1984) Dra. Tec. Aliments (1999) (veure annex més avall) Sala Martí, Nuria TU (UdL) Enginyer Agrònom (1983) Dr. Eng. Agrònom (1994) Sanchis Almenar, Vicente CU (UdL) Ciències Biològiques (1977) Dr. C. Biològiques (1982) (veure annex més avall) (veure annex més Experiència docent en màsters: avall) - Màster Seguridad alimentaria. Univ. Católica Portuguesa (Oporto, ) - Màster Seguridad alimentaria. Univ. Católica Portuguesa (Lisboa, 2004) - Màster Seguretat alimentària UAB (Palma de Mallorca, 2005 i 2007) - Máster Seguretat alimentària UAB (Lleida, 2005) Robert Soliva Fortuny Investigador Enginyer Agrònom (1998) Ramón y Cajal Doctorat: Tecnologia d Aliments. Universitat de Lleida (2003) (veure annex més avall) Experiència a través de convenis d investigació i assessorament a empreses agroalimentàries: Bayer Cropscience ( ) Experiència professional: Empresa: ACTEL, SCL., Lleida. Període: Activitats: Responsable de la posta en marxa i desenvolupament d una planta de producció de fruita mínimament processada (IV gamma). Durant una primera fase es participa en la el disseny i instal lació de noves línies per al processat de fruita, amb especial èmfasi en el desenvolupament de processos i definició d especificacions per als equips a adquirir. Posteriorment es duen a terme tasques relacionades amb l aplicació d estàndards de qualitat per tal d obtenir certificacions BRC i IFS. Simultàniament es duen a terme activitats de millora dels processos, amb supervisió de la producció, i de disseny i desenvolupament de nous productes, mantenint contactes amb proveïdors d equips i serveis. Docència en programes de màster: Matèria: Noves tecnologies en la conservació d aliments (3 hores) Programa: Màster de postgrau en qualitat i seguretat alimentària: sistema APPCC Lloc: Monells (Girona) Organitzat per la Universitat de Vic. Data: Febrer, 2007 Soria Vilallonga, Yolanda TEU (UdL) Ciència i Tecnologia d Aliments Dra. Enginyer Agrònom Torres Grifo, Mercè TU (UdL) Ciències Biològiques (1984) Dr. C. Biològiques (1993) Viñas Almenar, Inmaculada CU (UdL) Ciències Biològiques (1978) Dr. C. Biològiques (1985) (veure annex més Experta en fisiologia de postcollita de fruits avall) (veure annex més avall) (veure annex més Responsable de Registros de productos Fitosanitarios. Inagra.S.A ( ) avall) Convenis i contractes amb empreses del sector: Producción integrada de cítricos (Grup exportador de cítrics del Baix Ebre Montsià, Control biológico de las enfermedades fúngicas en postcosecha de frutas (Sipcam Inagra S.A, ) Desarrollo de Pantoea agglomerans (Domca S.A, ) Desenvolupament de nous productes (Lainco, ) Docència en cursos de postgrau: Seguridad Alimentaria. Universidad Autónoma de Barcelona. Lleida.2003 Professorat extern Abadias, M. Isabel Contracte Doctor INIA Grau: Ciencia i Tecnologia d Aliments. Universitat de Lleida.1996 Doctor: Tecnologia d aliments. UdL.2000 IRTA. Postcollita desde Investigadora. Microbiologia productes de quarta gamma.

101 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a B c d e Nivell Titulació acadèmica (Grau i Línies de recerca Professorat contractual Doctorat) (1) Experiència professional (2) Arevalo, Sonia M. Laboral indefinit Bioquímica i Farmàcia (1992) Dra. Tec. Aliments (1998) Gestor de Qualitat (GRUP SADA, Lleida) des de investigadora pel grup EIBOL (València) 1999 Investigadora per AMC Chemical (Sevilla) Boix, Rafael Brenes Balbuena, Manuel Laboral Indefinit Investigador científico Coll Tor, Pedro C. Econòmiques i empresarials (1976) Costa, Elena Laboral Indefinit C i Tec. d Aliments Director de Qualitat de l empresa Verdifresh S.L ( Productes de IV gamma) des de Farmàcia (1998) Doctor Ciencias Químicas 1989 El Dr Brenes colabora con varias empresas en el estudio del aprovechamiento de los subproductos del procesado de la aceituna de mesa. Es una persona de reconocido prestigio dentro del sector de la aceituna de mesa, como lo demuestra sus colaboraciones con la Fundación para el Fomento y Promoción de la Aceituna de Mesa, así como que participa activamente como moderador o conferenciante en jornadas y actividades que se celebran sobre este tema. Area investigación: Estudio y mejora de las características nutricionales y organolépticas de las aceitunas de mesa así como del impacto ambiental de su envasado. Agent d aduanes: ADUANAS PUJOL RUBIO, S.A. - A.P.R. COMERCIO EXTERIOR/ COMERCIO INTERNACIONAL desde hace 25 años. Gerente de COAL BARCINO, S.L. AGENTE DE ADUANAS en Barcelona. Actividad profesional iniciada en PROFESOR de COMERCIO INTERNACIONAL PERITO CONSULTOR de los Tribunales. Grau: Ciencia i Tecnologia d Aliments. Universitat de Lleida.1997 Doctor: Tecnologia d aliments. UdL.2001 Applus. Servei Tècnic Postcollita. Des de Assessoria Tècnica. de Cal, Antonieta Ingeniero Agrónomo. Universidad INIA- Departamento de Protección Vegetal des de Investigadora A2. Patologia. Politecnica de Madrid Doctor: Ingeniero Agrónomo. UPM.1989 Diaz-Erro Crespo, Luis Ingeniero Industrial Superior Desde 1973 hasta la actualidad tareas de gestión en diferentes empresas de maquinaria para la industria alimentaria Empresa actual: MICRONTAU, S.L. (Barcelona) Empresa de ingeniería, fabricante de equipos y plantas llave en mano para la industria alimenticia. Asesoramiento en procesos de fabricación. Actividad: Gerente Echeverria, Gemma Laboral Indefinit Enginyer Agrònom. UdL Doctor: Enginyer Agrònom. UdL IRTA. Postcollita des de Investigadora. Anàlisi Sensorial de fruites. Echeverría, G., Lara, I., Fuentes, T., López, M.L., Graell, J.. Puy, J Assessment of relationships between sensory and instrumental quality of CA-stored 'Fuji' apples by multivariate analysis. Journal of Food Science, 69(9): Esqué, Dolors Tècnica de l'empresa Moleva S.A. (Grup Dallant) Tipus d'activitat: Fabricació de concentrats de sucs de fruita. Ingredients, aromes i additius d'origen vegetal. El Palau d'anglesola (Lleida). Més de 15 anys d'experiència. García Borrego, Arantzazu Larrigaudiere, Christian Contrato Investigador Postdoctoral I3P Laboral Indefinit Doctora Ciencias Químicas 2003 Participa en convenios con emrpesas para el estudio del aprovechamiento de los subproductos del procesado de la aceituna de mesa. Grau: Ciencias Biologicas. Universidad de Toulouse.1986 IRTA. Postcollita des de Director d Investigació. Fisiologia y Bioquímica.

102 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a B c d e Nivell Titulació acadèmica (Grau i Línies de recerca Professorat contractual Doctorat) (1) Experiència professional (2) Doctor: Fisiologia y Bioquimica Vegetal. Universidad de Toulouse Melgarejo, Paloma Ingeniero Agrónomo. Universidad INIA. Departamento de Protección Vegetal des de Investigadora A2. patologia Politecnica de Madrid Doctor: Ingeniero Agrónomo. UPM.1983 Plaza, Pilar Laboral Indefinit Ingeniero Agrónomo. UdL 1999 Doctor: Ingeniero Agrónomo. UdL Applus. Servei Tècnic Postcollita. Des de Assessoria Tècnica. Palou, Lluís Laboral Indefinit Ingeniero Agrónomo. UdL 1995 Doctor: Ingeniero Agrónomo. UdL IVIA. Postcosecha des de Investigador. Patologia. Romero Barranco, Concepción Ruiz Mendez, María Victoria Teixidó, Neus Científico Titular Científico Titular Laboral Indefinit Doctora Ciencias Químicas 1997 Participa en convenios con emrpesas para el estudio del aprovechamiento de los subproductos del procesado de la aceituna de mesa. Doctora Ciencias Químicas 1993 Responsable de las plantas piloto del Instituto de la Grasa-CSIC. Elaboración del aceite de oliva virgen. Aprovechamiento de Subproductos y Tratamiento de Residuos. Desarrollo de nuevas tecnologías para la obtención y refinación de aceites de semillas y el aprovechamiento de los subproductos. Ingeniero Agrónomo. UdL 1993 IRTA. Postcollita des de Investigadora. Patologia. Doctor: Ingeniero Agrónomo. UdL Torres, Rosario Contracte Ramón Y Cajal. Grau: Ciencias Biológicas. Universidad de Valencia.1989 Doctor: Ciencias Biológicas. Universidad de Valencia IRTA. Postcollita des de Investigadora. Patologia. Usall, Josep Laboral Indefinit Enginyer Agrònom. UPC Doctor: Enginyer Agrònom. UdL IRTA. Postcollita des de Director d Investigació. Patologia. Coordinador del servei de transferència al sector Applus. Servei Tècnic Postcollita. (a) Cal citar nom i cognoms en el cas de professorat rellevant en l organització i implantació dels màsters. Per a la resta, només, és necessari una descripció del professorat previst. (c) Grau/Titulació inicial (Any) Doctorat: Disciplina, universitat i any (b) i (c) Només cal emplenar-se en cas del professorat rellevant (1) En el cas dels màsters de recerca: Línies i projectes de recerca en els què ha treballat o treballa en el darrer quinqueni i que estan especialment relacionats amb el màster. Així com les 3 publicacions que considera més representatives en relació amb el pla d'estudis del màster. (2) En el cas dels màsters professionalitzadors: Àmbit/tipologia institució, funcions i temps. No més de 3 referències en el darrer quinqueni. Línies de recerca (1) per unitats de recerca del professorat de la UdL

103 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a D Professorat Línies de recerca (1) Unitat de Micologia Aplicada Vicente Sanchis Almenar Sonia Marín Sillué Antonio J. Ramos Girona Núria Sala Martí Mercè Torres Grifo LINIES Evaluación del riesgo por micotoxinas en alimentos Influencia de los procesos industriales sobre la incidencia de micotoxinas en alimentos Nous biocatalitzadors en l obtenció de productes d interès industrial PROJECTES Risk Assesment and Integrated Ochratoxin A (OTA) Managements in Grape and Wine Evaluación y control de los posibles peligros químicos y microbiológicos durante la producción y procesados de manzanas MCYT Evaluación del riesgo de contaminación por ocratoxinas y tricotecenos en alimentos y desarrollo de métodos de control MCYT Influencia del procesado en la contaminación por micotoxinas de alimentos a base de maíz y arroz destinados al consumo humano MCYT Desarrollo de métodos para el control de tóxicos en alimentos y bebidas de origen vegetal Aceites vegetales y subproductos de éstos en la obtención de nuevos tensioactivos multifuncionales del tipo aminoalquenil glicerol Desarrollo y empleo de biocalizadores en la preparación de aditivos alimentarios Métodos quimioenzimàticos en la revalorización de productos y subproductos agrarios. Desarrollo de biocatalizadores y obtención de compuestos de interés industrial. Material vegetal como fuente de materia prima para la obtención mediante procesos quimioenzimáticos de monoglicéridos y otros productos con interés comercial. PUBLICACIONS Fons, E.; Rull, F.; Sanchis, V.; Teixidó, N.; Usall, J.; Viñas, I. Guía de aplicación dels sistema de análisis de peligros y puntos de control crítico (HACCP) en las Centrales Frutícolas. Fruticultura Profesional, 129: 5-13 (2002). Fons, E.; Rull, R.; Sanchis, V.; Teixidó, N.; Usall, J.; Viñas, I. Guía de aplicación del sistema de análisis de peligros y puntos de control crítico (HACCP) en centrales frutícolas. Fruticultura Profesional, 129: 5-13 (2002). Morales H, Marin S,Rovira A, Ramos AJ, Sanchis V. Patulin accumulation in apples by Penicillium expansum during postharvest stages Letters in Applied Microbiology 44, (2007) Morales H, Marin S, Centelles X, Ramos AJ, Sanchis V. Cold and ambient deck storage prior to processing as a critical control point for patulin accumulation International Journal of Food Microbiology 116, Morales H, Sanchis V, Rovira A, Ramos AJ, Marín S. Patulin accumulation in apples during postharvest: Effect of controlled atmosphere storage and fungicide treatments Food Control 18, (2007) Torres, M.; Dolcet, M.M.; Sala, N.; Canela, R. Endophytic fungi associated with mediterranean plants as a source of mycelium-bound lipases. J. Agric. Food Chem., 51, (2003) Llovera, M.; Balcells, M.; Torres, M.; Canela, R. Parallel Synthesis: A New Approach for Developing Analytical Internal Standards. Application to the Analysis of Patulin by Gas Chromatography-Mass Spectro-metry. J. Agric. Food Chem., 53, (2005) Méndez, J.J.; López, J.S.; Canela, R; Torres, M. Reactive extraction of acylglycerides using a column bioreactor containing Rhizopus oryzae resting-cells. Biocat. Biotransfor., 24, (2006) Unitat d olis i greixos M. Paz Romero Fabregat LINIES Composición y calidad del aceite de oliva. Fracciones minoritarias.

104 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a D Professorat Línies de recerca (1) M. José Motilva Casado Diseño y validación de ingredientes funcionales para la industria alimentaria. Tomás Ramo Aparicio PROJECTES Estudio de los componentes fenólicos del fruto y del aceite de oliva virgen obtenido de la variedad Arbequina cultivada en la zona dela Denominación de Origen Protegida Les Garrigues (Lleida). Caracterización de la fracción de clorofilas y carotenos de los aceites de oliva virgen amparados bajo la denominación de origen protegida Les Garrigues (Lleida). Fracción fenólica del aceite de oliva: Identificación, función y transferencia del fruto al aceite. Estudio de los componentes volátiles del aceite de oliva virgen de la variedad Arbequina amparado bajo la Denominación de Origen Protegida Les Garrigues. Aceite de oliva virgen enriquecido en compuestos fenólicos. Obtención de fenoles purificados, evaluación de su potencial antioxidante y desarrollo de un prototipo de aceite de oliva enriquecido. Metodologías para el diseño, evaluación Y validación de alimentos funcionales en la prevención de enfermedades cardiovasculares i del Alzheimer PUBLICACIONS Morelló, J.R.; Motilva, M.J.; Tovar, M.J.; Romero, M.P. Changes in commercial virgin oil (cv Arbequina) during storage, with special emphasis on the phenolic fraction. Food Chemistry, 85: Criado, M.N.; Morelló, J.R.; Motilva, M.J.; Romero, M.P. Effect of growing area on pigment and phenolic fractions of Virgin Olive Oils of the Arbequina variety in Spain. JAOCS, 7: Morelló, J.R.; Vuorela, S.; Romero, M.P.; Motilva, M.J.; Heinonen, M. Antioxidant Activity of Olive Pulp and Olive Oil Phenolic Compounds of the Arbequina Cultivar. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 53: (2005). Artajo, L.S.; Romero, M.P.; Morelló, J.R., M.J.; Motilva, M.J.- Enrichment of refined olive oil phenolic compounds: Evaluation of their antioxidant activity and their effect on the bitter index. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 54: (2006) Criado, M.N.; Motilva, M.J.; Ramo, T.; Romero, M.P. - Chlorophyll and carotenoid profile and enzymatic activities (chlorophyllase and lipoxygenase) in olive drupes from the fruit-setting period to harvest time. Journal of Agricultural and Food Chemistry, 54: (2006) Morelló, J.R.; Romero, M.P.; Motilva, M.J. - Influence of seasonal conditions on the composition and quality parameters of monovarietal virgin olive oils. J. American Oil Chemists' Society (JAOCS), 8: (2006) Unitat de Noves Tecnologies de processament d aliments Olga Martín Belloso Robert C. Soliva Fortuny Joaquín Giner Seguí Javier Arántegui Jiménez Vicente Gimeno Año LINIES Seguridad, calidad y funcionalidad de alimentos con procesado mínimo no térmico: Pulsos eléctricos de alta intensidad de campo para el tratamiento de líquidos como los zumos. Obtención y conservación de frutas frescas cortadas Subproductos de la industrialización de frutas: Caracterización y obtención de componentes bioactivos Desarrollo de nuevos productos funcionales PROJECTES Efecto de tecnologías tradicionales y emergentes de conservación sobre los compuestos bioactivos y su capacidad antioxidante en alimentos vegetales Conservación de zumo de uva mediante pulsos eléctricos de alta intensidad de campo. Efecto del empleo de distintas sustancias de origen natural y películas comestibles sobre la estabilidad y características de frutas mínimamente procesadas Obtención de frutas mínimamente procesadas mediante agentes y recubrimientos de origen natural. Estabilidad microbiológica y evolución del color y la actividad fisiológica. Nuevas tecnologías no-térmicas de procesado de derivados de frutas y hortalizas. Efecto sobre los biomarcadores de ingesta con características antioxidantes Obtención de zumos seguros de alto valor bioactivo mediante pulsos eléctricos de alta intensidad de campo

105 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a D Professorat Línies de recerca (1) Novel processing methods for the production and distribution of high-quality and safe foods (NovelQ) Innovative non-thermal processing technologies to improve the quality and safety of ready-to-eat (RTE) meals (HIGHQ-RTE). Mejora de la calidad nutricional de bebidas mixtas de zumos de frutas, leche y soja mediante la aplicación de tecnologías no térmicas: pulsos eléctricos de alta intensidad de campo. Aplicación de tecnologías pulsantes no-térmicas para la mejora de la seguridad y calidad de frutos y hongos comestibles frescos cortados PUBLICACIONS AUTORES: Giner, J.; Bailo, E.; Gimeno, V.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Models in bayesian framework for inactivation of pectinesterase in a commercial enzyme formulation by pulsed electric fields. REF.: European Food Research and Technology. 221 (3-4), AUTORES: Elez-Martínez, P.; Soliva-Fortuny, R.C.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Comparative study on shelf life of orange juice processed by high intensity pulsed electric fields or heat treatment. REF.: European Food Research and Technology. 222, AUTORES: Rojas-Graü, M.A.; Avena-Bustillo, R.J.; Friedman, M.; Henika, P.R.; Martín-Belloso, O.; McHugh, T.H. TÍTULO: Mechanical, barrier and antimicrobial properties of apple puree edible films containing plant essential oils REF.: Journal of Agricultural and Food Chemistry. 54(24), AUTORES: Raybaudi-Massilia, R.M.; Mosqueda-Melgar, J.; Sobrino-López, A.; Soliva-Fortuny, R.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Shelf-life extension of fresh-cut Fuji apples at different ripeness conditions using natural substances REF.: Postharvest Biology and Technology. 45(2), AUTORES: Soliva-Fortuny, R.C.; Ricart-Coll, M.; Elez-Martínez, P.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Internal atmosphere, quality attributes and sensory evaluation of MAP packaged fresh-cut Conference pears REF.: International Journal of Food Science and Technology. 42, AUTORES: Elez-Martínez, P.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Effect of high intensity pulsed electric field processing conditions on vitamin C and antioxidant capacity of orange juice and gazpacho, a cold vegetable soup. REF.: Food Chemistry. 102(1), AUTORES: Mosqueda-Melgar, J.; Raybaudi-Massilia, R.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Influence of treatment time and pulse frequency on Salmonella enteritidis, Listeria monocytogenes and Escherichia coli populations inoculated in melon and watermelon juices treated by pulsed electric fields. REF.: International Journal of Food Microbiology. 117(2), AUTORES: Rojas-Graü, M.A.; Grasa-Guillem, R.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Quality Changes in Fresh-Cut Fuji Apple as Affected by Ripeness Stage, Antibrowning Agents and Storage Atmosphere REF.: Journal of Food Science. 72(1), S36-S AUTORES: Elez-Martínez, P.; Suárez-Recio, M.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Modeling the reduction of pectin methyl esterase activity in orange juice by high intensity pulsed electric fields REF.: Journal of Food Engineering. 78(1), AUTORES: Odriozola-Serrano, I.; Soliva-Fortuny, R.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Effect of minimal processing on bioactive compounds and color attributes of fresh-cut tomatoes. REF.: Lebensmittel Wissenschaft & Technologie. En prensa. DOI: /j.foodcont AUTORES: Marsellés-Fontanet, A.R.; Martín-Belloso, O. TÍTULO: Optimization and validation of PEF processing conditions to inactivate oxidative enzymes of grape juice. REF.: Journal of Food Engineering. En prensa. DOI: /j.jfoodeng AUTORES: Oms-Oliu, G; Raybaudi-Massilia, R.M.; Soliva-Fortuny, R.; Martín-Belloso, O.

106 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a D Professorat Línies de recerca (1) TÍTULO: Effect of superatmospheric and low oxygen modified atmospheres on shelf-life extension of fresh-cut melon REF.: Food Control. En prensa. DOI: /j.foodcont Unitat de Postcollita Inmaculada Viñas Almenar Jordi Graell Sarlé M. Luisa López Fructuoso Inmaculada Recasens Guinjuan Yolanda Soria Vilallonga Isabel Lara Ayala LINIES Control biológico de las enfermedades fúngicas en postcosecha de frutas Desarrollo y mejora de los agentes de biocontrol Sistemas alternativos a los productos químicos de síntesis para el control de les podredumbres Epidemiologia de les enfermedades postcosecha de la fruta Resistencia endógena a las podredumbres fúngicas Microorganismos alterantes y patógenos de transmisión alimentaria en productos vegetales mínimamente procesados Calidad y aromas en frutos: influencia de la tecnología de frigoconservación. PROJECTES Evaluación y control de los posibles peligros químicos y microbiológicos durante la producción y procesado de manzanas Control biológico de patógenos de transmisión alimentaria en frutas y hortalizas minimamente procesadas consumidas en fresco. Evaluación de métodos rápidos d detección mediante PCR Development of biocontrol agents for commercial application against post-harvest diseases of perishable foods Increasing fruit consumption through a trans-disciplinary approach delivering high quality produce from environmentally friendly, sustainable production methods Calidad y aromas de nuevas variedades de manzanas (Gala y Fuji) almacenadas en Atmósfera Controlada con bajo oxígeno. Optimización de la conservación en atmósfera controlada de nuevas variedades de manzanas: aromas, calidad y residuos. Potenciación de la calidad sensorial, calidad fisicoquímica y producción de aromas en nuevas variedades de manzana, tras su conservación en atmósfera controlada con muy bajo oxígeno. Valoración del grado de satisfacción por parte de los consumidores PUBLICACIONS Autors (p.o. de signatura): Abadias M, Usall J, Teixidó N, Viñas I. Títol: Liquid formulation of the postharvest biocontrol agent Candida sake CPA-1 in isotonic solutions Phytopathology 93, (2003) Autors (p.o. de signatura): Teixidó N, Cañamás MT, Abadías M, Usall J, Solsona C, Casals C, Viñas I. Títol: Improving low aw and desiccation tolerance of the biocontrol agent Pantoea agglomerans CPA-2 by osmotic treatments Journal of Applied Microbiology 101, : (2006) Autors (p.o. de signatura): Abadias M, Cañamàs MT, Asensio A, Anguera M, Viñas I. Títol: Microbial quality of commercial Golden Delicious apples throughout production and shelf-life in Lleida (Catalonia, Spain) International Journal of Food Microbiology 108, (2006) Echeverria, G., Fuentes, T., Graell, J., López, M.L. Relationships between volatile production, fruit quality and sensory evaluation of 'Fuji' apples stored in different atmospheres by means of multivariate analysis. Journal of the Science of Food and Agriculture, 84: 5-20 (2004) Echeverría, G., Lara, I., Fuentes, T., López, M.L., Graell, J., Puy, J. Assessment of relationships between sensory and instrumental quality of CA-stored 'Fuji' apples by multivariate analysis. Journal of Food Science, 69 (9): (2004) Candan, A.P., Graell, J., Crisosto, C., Larrigaudiere, C. Improvement of storability and shelf life of Blackamber plums treated with 1-Methylcyclopropene. Food Science and Technology International, 15 (2): (2006) Lavilla, T.; Recasens, I.; López, M.L.; Puy, J. Multivariant analysis of maturity stages including quality and aroma in Royal Glory peaches and Big Top nectarines. Journal of Science of Food and Agriculture, 15: (2002). Lara, I.; Jove, J.; Graell, J.; López, M.L. ; Echeverría, G. -"Modifications in biosynthesis of aroma volatile compounds in Fuji apples after controlled atmosphere storage. Acta Hortoculturae, 682: (2005).

107 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a D Professorat Línies de recerca (1) Lara, I.; Graell, J.; López, M.L.; Echeverría, G.- Multivariate analysis of modifications in biosynthesis of volatile compounds after CA storage of Fuji apples. Postharvest Biology and Technology, 39: (2006) Unitat d Enginyeria i Enzimologia d Aliments Albert Ibarz Ribas Salvador Garza Garza Jordi Pagán Gilabert Alfonso Garvín Arnés LINIES Propiedades físicas en derivados de fruta: caracterización reológica de derivados de fruta. Estudio de cinéticas de deterioro en derivados de fruta: pardeamiento no enzimático. PROJECTES Alta presión isostática aplicada a productos avícolas: Optimización de las propiedades funcionales mediante la formulación y el proceso. Diseño de un proceso integrado de pelado enzimático de fruta con aprovechamiento en continuo de las enzimas. PUBLICACIONS Ibarz, A.; Pagán, J.;Panadés, R.; Garza, S. Photochemical destruction of color compounds in fruit juices. Journal of Food Engineering. 69: (2005). Ibarz, A.; Pagán, J.; Garza, S. Kinetic models of non-enzymatic browning in apple puree. Journal of the Science of Food and Agriculture 80: (2000). Garza, S.; Ibarz, A.; Pagán, J.; Giner, J. Non-enzymatic browning in peach puree during heating. Food Research International.32: (1999). Pagán, A.; Ibarz, A.; Pagán, J. Kinetics of the digestion products and effect of temperature on the enzymatic peeling process of oranges. Journal of Food Engineering, 4: (2005). Pagán, A.; Conde, J.; Ibarz, A.; Pagán, J. Orange peel degradation and enzyme recovery in the enzymatic peeling process. Journal of Food Science and Technology, vol. 40: 1-8 (2005). Pagán, A.; Ibarz, A.; Conde, J.; Pagán,J. - Kinetics Orange peel degradation and anzyme recovery in the enzymatic peeling process. International Journal of Food Science and Technology, 41: (2006) Pagán,J.; Ibarz,A; Pagán,A. - Enzyme recovery and effluents generated in the enzymatic peeling process of lemons. Food Biotechnology, 41: (2006) Unitat de Qualitat nutricional d aliments M. Teresa Piqué Ferré Amàlia Mónico Pifarré LINIES Conservació i control de qualitat de productes carnis PROJECTES Material vegetal com a font de matèries primeres per a l'obtenció de monoacilglicèrids i d'altres productes, per mètodes quimioenzimàtics Nombre de professorat total que imparteix el màster 50 Nombre de professorat doctor que imparteix el màster 41

108 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 210/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s informa favorablement el protocol de sol licitud d autorització d implantació dels màsters oficials i doctorats per al curs Programa Oficial de Postgrau: Territori, Patrimoni i Cultura. Màster: DESENVOLUPAMENT I COOPERACIÓ INTERNACIONAL. Per tal d omplir aquest protocol, es recomana utilitzar la Guia per a la presentació de projectes de programes oficials de postgrau per al curs A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS 37 A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau 37 A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 38 A. 3. Dades generals i legals dels doctorats 40 B. MÀSTERS 42 B. 1. Dades generals i legals dels màsters 42 B.2. Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions 48 B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters 52 B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica 55 B El programa de formació. Resultats esperats del màster 55 B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent 57 B.4.3. El professorat 62 B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat 62 TAULES - TAULA 1: ESTRUCTURA CURRICULAR - TAULA 2: PDI S han marcat en vermell aquells apartats referents a les dades generals i legals imprescindibles per tal que els projectes siguin aprovats.

109 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau Universitat Universitat de Lleida Nou Modificació Supressió (Cal marcar si es tracta d un postgrau nou o d un aprovat anteriorment i que es modifica en algun aspecte. En el cas que un postgrau o un màster deixi d impartir-se, cal emplenar l apartat referent a la justificació) Denominació Català: POSTGRAU EN TERRITORI, PATRIMONI I CULTURA (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: Postgrado en TERRITORIO, PATRIMONIO Y CULTURA (Necessari per a la publicació al BOE. Hauria de ser una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: Postdegree TERRITORY, HERITAGE AND CULTURE (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Francès: Post-degré TERRITOIRE, PATRIMOINE ET CULTURE (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Òrgan responsable del programa Composició: - 2 representants del deganat o direcció dels centres: - El coordinador de cada màster que integri el POP (màsters activats) - El coordinador del programa de doctorat - 2 directors de departament (implicats en el POP) - 2 estudiants dels estudis del POP - 1 representant del PAS, vinculat a gestió acadèmica

110 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Estructura Màsters que inclou Data d aprovació Coordinació/ Participació pel consell social Màster en Patrimoni Cultura i Desenvolupament Local 05/10/2006 Coordina UdL Màster en Llengües Aplicades 05/10/2006 CoordinaUdL Màster en Relacions Interculturals i Literatura 05/10/2006 Coordina UdL Nou Modificació Supressió Màster d Agents d Igualtat d Oportunitats per a les Dones: 05/10/2006 Coordina UdL Àmbit Rural Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional Coordina UdL Doctorat en Territori, Patrimoni i Cultura 05/10/2006 Coordina UdL (Cal incloure tots els màsters que conté el POP, tant si són nous com si ja havien estat aprovats en cursos anteriors, indicant si es tracta de la universitat coordinadora o participant. En principi, tots els màsters han d estar inclosos en alguna estructura de POP responsable de la seva gestió. Si es tracta d una modificació, cal aportar la justificació corresponent. Tots els màsters han de ser aprovats pels òrgans de govern. Cal adjuntar un certificat del consell de govern i del consell social conforme s ha fet aquesta aprovació) A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 1.- Justificació i objectius generals del programa (nous) 2.- Referent de l estructura curricular del programa (nous) (Interrelacions entre els màsters oferts dins el programa) (Justificació de l estructura) 3.- Justificació en cas de supressió

111 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. 3 Dades generals i legals dels doctorats Nombre màxim d estudiants: Les línies específiques de recerca La relació de professorat i personal investigador encarregats de la direcció de tesis i doctorats Percentatge del PDI responsable que ha realitzat activitat de recerca apreciable en els darrers 3 anys (Indicis d activitat de recerca apreciable seran, a més dels resultats de recerca i participació en projectes, etc., el nombre o percentatge de PDI amb tram de recerca atorgat en els darrers 6 anys o amb distincions significatives de recerca) Experiència investigadora prèvia en l àmbit científic del títol (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) Els criteris d admissió i valoració de mèrits de les persones candidates Els criteris per a la direcció de tesis i treballs

112 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. MÀSTERS B. 1. Dades generals i legals dels màsters Universitat coordinadora Universitat de Lleida (Universitat que coordina la gestió del màster. Aquesta és l única que ha de presentar la documentació, amb el vistiplau de la/de les universitat/s participant/s. S entendrà que s atorga el vistiplau a la participació adjuntant el certificat d aprovació pels òrgans de govern de la Universitat.) Denominació del màster (La denominació no ha de contenir mencions referents a característiques del màster que poden variar en el temps. Per exemple, Erasmus Mundus o on line. Tampoc no ha de contenir noms del tipus màster oficial, màster Bologna o màster europeu ) Català: Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: Máster en Desarrollo y Cooperación Internacional (Necessari per a la publicació al BOE. Haurà de coincidir amb el de la fitxa que s enviarà al MEC. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: Master in Development and International Cooperation (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament. En el cas que es vulgui fer constar que el nom principal és l anglès, perquè principalment la llengua d impartició serà l anglesa, cal indicar-ho expressament per tenir-ho en compte a l hora de la divulgació.) Francès (o altres llengües) Master en Développement et Coopération Internationale (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Dates d aprovació Data d aprovació del consell de govern de la universitat que coordina: (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadascun dels màsters en els quals participa la universitat) Data d aprovació del consell social de la universitat que coordina: (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadasun dels màsters en els quals participa la universitat)

113 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Tipologia Tipus (orientació: Mixt) Àmbit acadèmic: Ciències socials (Excepcionalment, se n poden escollir dos. El primer és el més important i s utilitzarà preferentment en algunes publicacions). Òrgan responsable del màster Comissió d estudis del màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional (Cal fer constar l òrgan responsable del màster) Persona de contacte Vicerectora de Docència: Dra. Isabel del Arco (secretaria@vd.udl.cat) (Cal fer constar el nom i les dades de contacte, telèfon i correu electrònic de la persona responsable de la universitat que fa la proposta, per si cal aclarir o ampliar la informació sobre aquesta) Dades organitzatives Centre o centres de la universitat on s imparteix: Universitat de Lleida Facultat de Lletres, Edifici del Rectorat (Incloeu tots els centres de la universitat coordinadora i de la/ de les participant/s on es preveu impartir. Cal que aquests siguin necessàriament algun dels centres reconeguts legalment. En el cas que hi hagi un centre adscrit cal aportar el conveni o projecte de conveni en el què consti expressament l impartició d aquest estudi) Règim d'estudi temps complet temps parcial Modalitat presencial semipresencial no presencial Període lectiu: anual semestral trimestral Horari: matí tarda horaris especials (p.ex. dissabtes i altres) Crèdits ECTS del màster 60 ETCS (Els crèdits han de ser entre 60 i 120, tal com estableix el Reial decret de postgrau vigent, actualment) Idioma d impartició Idioma % d hores d impartició Necessari/Recomanable Català 45% Necessari Castellà 45% Necessari Anglès 10% (lectures) Recomanable (Incloeu tots els idiomes en els quals s impartirà. Aquestes dades serviran per a informar els futurs estudiants. Cal indicar si el coneixement de l idioma és totalment necessari perquè el màster s impartirà, íntegrament o en part, en aquella llengua o, encara que no sigui la llengua d impartició serà recomanable per a seguir el curs.)

114 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Nombre màxim de places a oferir: 25 alumnes (Aquesta dada sortirà publicada al DOGC. En el cas d interuniversitaris cal omplir el camp específic que es troba en l apartat de màsters interuniversitaris) Nombre mínim de persones matriculades: 10 (Per sota d aquest nombre el màster no s impartirà. Aquest nombre ha de ser mínim de 10 alumnes matriculats) Referents acadèmics Procedència: (Es pot marcar més d una opció, si és una refosa de diversos estudis. Incloure curs d obtenció de la menció de qualitat i/o de l aprovació del Pla pilot.) Doctorat amb menció de qualitat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Curs d obtenció Doctorat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Pla pilot Nom Curs d implantació Títol propi (graduat, graduat superior, postgrau o màster no oficial) Nom Titulació oficial de segon cicle Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Nou Erasmus Mundus Sí Cal aportar certificat i cal indicar el curs o cursos en el qual es va obtenir No Proposta (si s ha presentat la sol licitud, però, es troba pendent de resolució) Breu resum d informació per a futurs estudiants Objectius formatius OBJECTIU GENERAL: Millorar les competències de persones que es dediquin o es dedicaran a la recerca i/o a l execució i l avaluació de projectes d intervenció adreçats a les àrees rurals de l anomenat Tercer Món. La formació garanteix un perfil investigador o professional que permeti l especialització en diferents facetes del desenvolupament rural, conservant una indispensable visió de conjunt i iniciant els alumnes en les possibilitats que els ofereix la reflexió crítica, la recerca i/o la pràctica en institucions de desenvolupament. (Explicació breu, de dues o tres línies, dels objectius que es pretenen assolir amb el màster.) Sortides professionals En l actualitat, quan parlem de desenvolupament i cooperació entenem que existeix un àmbit laboral en expansió. Per tant, el màster ofereix competències i habilitats que permetran adquirir eines i facilitaran la inserció en aquest mercat de treball, tant si s opta per un perfil professionalitzador com per un de recerca. En el primer cas, el ventall és certament ampli (ONGD, organismes internacionals, municipis, centres de formació, etc.). La segona opció, per la seva part, obre la porta a la matriculació i posterior realització d una tesi doctoral, fet que incrementa el valor afegit de la formació i consolida un perfil professional d'alt nivell susceptible d'inserir-se laboralment en les agències de desenvolupament, tant del sector públic com privat. (Explicació breu, en dues o tres línies, de les possibles sortides professionals.) Admissió Òrgan d admissió: Composició: - El coordinador responsable del màster: - Dos professors implicats en la docència del màster: La composició de la comissió en els màsters realitzats en coordinació amb altres universitats o institucions pot veure s modificada i ha de ser aprovada per l òrgan responsable de cada POP. (Estructura i composició)

115 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció del perfil de l estudiantat al qual va dirigit El reial decret que regula els estudis oficials de postgrau (BOE núm. 21 de 25/01/05) especifica que els màsters han de tenir com a finalitat l especialització de l estudiantat en la seva formació acadèmica, professional o investigadora. És bàsicament per aquest motiu que en aquesta proposta es considera la presència de dos perfils potencials d estudiants, clarament diferenciats: * D una banda, el d aquells o aquelles l interès dels quals es decanta fonamentalment cap al món de la investigació i que, com a conseqüència, haurien de finalitzar el màster amb la realització d un treball final, inèdit i original, que de manera òptima pogués concretar-se en un projecte seriós i rigorós de tesi doctoral, iniciant-se així a les possibilitats que ofereix la recerca i accedint als programes de doctorat. * D altra banda, el d aquells o aquelles l interès dels quals està vinculat a la cooperació pel desenvolupament i que, per això, busquen un tipus de formació enriquidora dels seus perfils acadèmics, especialitzada i útil de cara a inserir-se en el món de les organitzacions que treballen en els àmbits de la cooperació. Els estudiants potencials d aquest màster, atesa la seva interdisciplinarietat, la seva estructura en itineraris i el seu caràcter dual (professionalitzador i de recerca), poden provenir de dos grans àmbits: l acadèmic i el del món laboral. La procedència possible és molt àmplia, perquè el màster, a més de ser un objectiu formatiu per si mateix, també pot constituir una opció complementària de carreres formatives i professionals diverses, sempre que els interessats vulguin incidir en el desenvolupament rural i la cooperació internacional. Cal tenir present, en aquest sentit, que independentment de l elecció d un perfil investigador o d un perfil de recerca, el màster ofereix a l estudiantat la possibilitat de triar entre tres itineraris d especialització ben diferents: Desenvolupament rural i local: polítiques i estratègies, centrat bàsicament en els aspectes socials, econòmics i culturals del desenvolupament rural, Desenvolupament rural, societat i ciutadanies, que incideix en les relacions constatables en contextos de desenvolupament entre els poders públics, la política en un sentit ampli i l acció col lectiva de la població rural (mòdul 3), i Desenvolupament rural i educació intercultural, centrat exclusivament en les sinergies existents entre ambdues variables en escenaris habitualment caracteritzats per la interculturalitat (mòdul 4). Això significa, d entrada, que l oferta del màster pot abastar un ventall important de demanda d aquest tipus de formació especialitzada, sobretot considerant la inexistència d una orientació similar en cap dels màsters públics actius a hores d ara dins del mapa universitari català i espanyol. Més endavant, explicitem detalladament les característiques de l estudiantat potencial del màster. Val a dir, de moment, que es tracta d una proposta inèdita i atractiva per a l alumnat procedent de l àmbit de les enginyeries agroforestals, de l àmbit de les ciències socials i les humanitats i de l àmbit de les ciències de l educació, en la mesura en què ofereix un tipus de formació especialitzada i de qualitat complementària a les competències que ja han adquirit en els seus estudis previs de procedència. Oferts els dos perfils (professionalitzador i de recerca), els itineraris d especialització i la probable procedència diversa de l alumnat, els responsables del màster han tingut molt presents les necessitats de tots aquests estudiants potencials en el moment d abordar l elaboració del Pla d Estudis, com ho faran en la seva concreció i en les seves modificacions, tant pel que fa als continguts com a les condicions docents (horaris i calendari, semipresencialitat, en línia, tutories, activitats acadèmicament dirigides, avaluació continuada, etc.). Requisits d admissió: Titulacions oficial actuals Administració i Gestió d Empreses Antropologia Social Arquitectura Tècnica Ciències de l Educació (totes les especialitats) Ciències Empresarials Ciències Polítiques Dret Educació Social Enginyeria Tècnica Agrícola Enginyeria Tècnica en Informàtica Enginyeria Tècnica Forestal Filologies (totes les existents) Enginyeria Agronòmica Enginyeria de Forests Ciència i Tecnologia dels aliments Geografia Història Història de l Art Humanitats INEFC Infermeria Magisteri Medicina Psicopedagogia Relacions Laborals Sociologia Treball Social Turisme Altres (*) (Enumereu les titulacions oficials actuals necessàries per a ser admès/a al màster.) (*) Totes aquelles titulacions relacionades amb el món del desenvolupament i la cooperació internacional.

116 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Altres requisits d admissió Estudiants procedents del Màster en Desenvolupament Local i Territori de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), seu Equador, per les raons i en les condicions que s especifiquen més endavant (apartat B.4.2). (Enumereu, si s escau, altres requisits necessaris per ser admès/a al màster. En aquest apartat, es pot efectuar una relació de les titulacions no oficials o graus implantats en altres països que podrien equivaler a la titulació oficial estatal enumerada en el punt anterior) Criteris de selecció: Una vegada a la llista de preadmesos, si aquesta supera el màxim de 25 alumnes, la Comissió d Admissió decidirà l ordre de preferència en funció d una sèrie de factors jerarquitzats i baremats públicament: 1.Valoració curricular (notes obtingudes al grau, complements universitaris, idiomes, experiència professional, etc.). 2.Integració del candidat en equips de recerca/professionals i dels seus estudis dins d un projecte investigador o laboral ben definit. 3.Motivació i interès personal pel desenvolupament rural i cooperació internacional expressades en un informe. 4.Domicili i situació econòmica i personal del candidat/a (s ha d aplicar només en casos de programes específics d inserció universitària). (Cal enumerar, ordenades per prioritat, les característiques que l òrgan d admissió valorarà a l hora de seleccionar els estudiants. Exemple: expedient acadèmic, coneixement d un idioma, experiència professional, etc...) OBSERVACIONS Només en cas de desacord persistent o d empat tècnic entre candidats es recorreria a una prova de nivell (examen o demostració pràctica, segons el cas).

117 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.2 Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions (Aquesta informació només cal que sigui emplenada per la/les universitats coordinadora/es. I s ha d emplenar a més de l apartat anterior) Universitats catalanes que hi participen: Sigles Coordina Nom del POP en el qual s emmarca Data d aprovació pel consell de govern Centre/s o unitat/s on s imparteixen % de crèdits obligatoris que imparteix % de crèdits optatius que imparteix % PDI no doctor % PDI doctor (Cal enumerar totes les universitats que participen tant si són coordinadores com si són participants. És possible establir una o més universitats coordinadores. Les dades es refereixen a cada universitat. Per tant, cal especificar el tant per cent de crèdits obligatoris i optatius que es preveu que imparteixi cada universitat i el tant per cent de professorat docent i investigador de cada universitat que hi participa) Universitats de fora de Catalunya que hi participen: Nom de la universitat País

118 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Institucions no universitàries que hi participen: Nom de la Institució País Pla d estudis conjunt... Títol conjunt Si és no, dir quina/quines universitat/s de les participants atorguen el títol Estada acadèmica obligatòria a una altra universitat Data del conveni de col laboració (D acord amb el Reial decret 56/2005 i els criteris de programació aprovats en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya, cal establir un conveni per als màsters interuniversitaris del qual cal adjuntar còpia signada per totes les parts. Si en el moment de formular aquesta sol licitud no se n disposa, n hi ha prou amb la presentació d un document d intencions que acrediti la voluntat de col laboració en el màster de què es tracti i/o el projecte del futur conveni. Aquest document serà imprescindible per tramitar la implantació al DOGC) Nombre de places global: (En el cas que la universitat coordinadora sigui l única gestora de les places, cal facilitar el nombre global màxim de places a oferir. En el cas que cada universitat participant gestioni les seves places independentment cal completar el quadre següent per universitat participant) Places per universitat participant Nom de la universitat Nombre de places Total (suma de les anteriors) Altres tipus de col laboració: Breu explicació de la col laboració: El Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional pretén aconseguir articular uns estudis de qualitat i originalitat des d una universitat pública i, alhora, innovadors i acadèmicament sòlids. Parteix de tres criteris clau: el seu rigor acadèmic, la coherència de la proposta en termes de perfils i itineraris i l aportació original d un producte nou, diferent i que oferirà eines i habilitats que omplen un vuit important en l oferta actual de màsters i postgraus del sistema universitari català i espanyol. Es tracta, en definitiva, d una proposta inèdita que té com a principal peculiaritat la seva imbricació amb el sistema de màsters de qualitat existent a la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), amb seu a l Equador, i l establiment de mecanismes que permetin accedir a l alumnat d ambdues institucions (la FLACSO i la Universitat de Lleida) per obtenir una doble titulació. Consolidant el fruit de més de deu anys d intercanvi acadèmic entre la seu equatoriana de la FLACSO i la Universitat de Lleida intercanvi concretat fins ara en un flux permanent d investigadors i docents visitants en una i altra direcció, de la mà del conveni de col laboració signat l any 1996 es pretén fer un pas més enllà a través de l articulació del màster amb una de les seves maestrías (títol equivalent al que a la Unió Europea encarna la tipologia d un màster). Cal recordar en aquest punt que la FLACSO de Quito constitueix la seu andina d una institució descentralitzada, present al llarg de tota l Amèrica Llatina (amb seus, a més de també a l Equador, a Mèxic, Guatemala, Costa Rica, Brasil, Argentina i Xile), i que ha centrat una part molt important de la seva oferta docent i del seu potencial investigador justament en l àmbit dels estudis sobre desenvolupament des d una perspectiva pluridisciplinar. Només la seu equatoriana de la FLACSO disposa en aquest moments d una oferta docent de postgrau de dotze màsters i dos doctorats internacionals: * Màsters: Ciències Polítiques, Relacions Internacionals, Gènere i Desenvolupament, Sociologia, Antropologia, Estudis Socioambientals, Economia Ecològica, Economia del Desenvolupament, Desenvolupament Local i Territorial, Comunicació, Centralitat Urbana i Àrees Històriques i Desenvolupament Urbà. * Doctorats: Estudis Polítics i Economia del Desenvolupament. La proposta contempla l articulació del Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida amb el Màster en Desenvolupament Local i Territorial de la FLACSO, el més proper en temàtica i estructura i el que més facilita l establiment de barems de convalidació i intercanvi de matèries de tota la seva oferta docent. L explicació detallada de l estructura del màster i dels mecanismes de col laboració amb la maestría de la FLACSO la desenvolupem àmpliament més endavant. Val a dir, de moment, que l establiment d un sistema de doble titulació no implica absoluta i total simetria entre les dues propostes docents, sinó l arbitri de vies a partir de les quals l estudiantat de la Universitat de Lleida pugui accedir, amb un esforç suplementari, al títol expedit per la FLACSO, i viceversa, que l estudiantat de la FLACSO, amb un esforç suplementari equivalent, pugui optar al títol oficial expedit per la Universitat de Lleida. Tot això implica, naturalment, que tot i respectant la idiosincràsia i les divergències entre les dues propostes docents, una part substantiva ha de ser

119 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de comuna, convalidable i/o recognoscible administrativament. Una de les claus d aquesta estratègia de cooperació ha de ser la modalitat de docència semipresencial i l ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC), amb totes les possibilitats que aquestes aporten per fer viable una proposta d aquesta naturalesa. A la Universitat de Lleida comptem, en aquest sentit, amb el suport logístic dels serveis d assistència informàtica de la universitat (ASIC) i d una experiència acumulada de tres anys de funcionament de l Aula Virtual Docent i Investigadora Iberoamericana; una iniciativa que, entre la FLACSO i la UdL, ha aconseguit institucionalitzar l intercanvi de conferències i classes magistrals per videoconferència. L èxit sense pal liatius de l Aula Virtual demostra la viabilitat de la videoconferència com a eina privilegiada de cara a articular aquesta proposta de col laboració UdL-FLACSO. L articulació d un model de doble titulació no exclou la participació puntual d altres universitats a través de la presència en el màster de professorat extern. De fet, aquesta és una pràctica habitual a la FLACSO, institució sempre visitada per un nombre important de docents i investigadors nord-americans, europeus i llatinoamericans (una tradició de la qual el màster se n veurà enriquit). En el cas de la Universitat de Lleida, és innegable que comptem amb personal acadèmic molt qualificat per liderar aquest projecte i coordinar els diferents mòduls de què es composa. És també veritat, no obstant, que aquest personal qualificat és a hores d ara numèricament insuficient en bona part pel pes de les seves obligacions docents en les respectives titulacions en un escenari com l actual, on encara no s ha estabilitzat la política de graus i postgraus per assumir la integritat del desenvolupament del programa. D altra banda, per aconseguir que una iniciativa com aquesta sigui realment innovadora i tingui possibilitats d esdevenir un punt de referència ineludible en el mapa universitari del nostre país ha de poder garantir la participació fluida de professionals d alt nivell acadèmic nacional i internacional en cadascun dels mòduls que el formen (si més no, en els mòduls d especialització i en el primer mòdul teòric). En aquest sentit, constitueix un avantatge sense pal liatius el fet de poder comptar amb la col laboració del Centre de Cooperació per al Desenvolupament Rural (CCDR), l ajut financer del qual pot garantir l arrencada del màster i la seva continuïtat amb una dotació de professors externs convidats suficients per assolir els objectius d excel lència acadèmica esmentats. La proposta, en resum, vol inaugurar un màster novedós que, aprofitant les possibilitats obertas per les noves tecnologies de la informació, s'articulli amb la oferta docent ja existent a FLACSO de la següent manera: 1. Una part dels crèdits acadèmics procedeixin via videoconferència de la seu equatoriana de FLACSO; 2. Una altra part equivalent fos transmesa des de la UdL pel mateix mitja; 3. Un tercer bloc fos convalidable en base a una taula d'equivalències que tingués present el contingut programàtic i els nivells d'exigència de les matèries susceptibles de convalidació. Un altre aspecte a tenir en compte en l àmbit de les col laboracions fa referència a les pràctiques o treball de fi de màster. Atesa la naturalesa d aquest màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional, sembla raonable i convenient que l estudiantat interessat en un perfil professionalitzador pugui realitzar una estada a l Equador o a qualsevol altre país del Tercer Món en el si d institucions, organitzacions i organismes relacionats amb el món del desenvolupament i la cooperació. De manera similar, s ha d estudiar la millor manera que estudiants de la FLACSO puguin realitzar estades a l entorn formatiu de la UdL i/o amb institucions catalanes i espanyoles de cooperació internacional. Caldrà veure en aquesta línia quina és la millor manera per aconseguir el recolzament i la implicació d institucions com l Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) o l Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) per fer d aquests intercanvis d estudiants una realitat. Cal, però, indicar que la UdL (amb l impuls de l Oficina de Relacions Internacionals) en general i, particularment, totes les escoles i facultats implicades en major o menor mesura en la coordinació d aquest màster, participen molt activament en totes les iniciatives existents de mobilitat dels estudiants, la qual cosa suposa una experiència acumulada, dins i fora de l Estat espanyol. En aquest sentit, és molt remarcable la disponibilitat del Centre de Cooperació Internacional (CCI) de la UdL per tal de posar a disposició del màster la seva xarxa de convenis signats i de contactes amb institucions i agències de desenvolupament de diferent naturalesa. Glosem a continuació els seus convenis més remarcables a efectes d'aquesta sol licitud:

120 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de

121 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Títol: Doble titulació: cada universitat emet el seu títol, però es preveuen mecanismes perquè l estudiantat de la UdL pugui accedir al títol de FLACSO i perquè l estudiantat de FLACSO pugui accedir al títol expedit per la UdL. L accés a doble titulació és, en qualsevol cas, optatiu i comporta un esforç complementari al del respectiu màster. Estada acadèmica obligatòria a una altra universitat No Data del conveni de col laboració (D acord amb el Reial decret 56/2005 i els criteris de programació aprovats en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya, cal establir un conveni per als màsters interuniversitaris del qual cal adjuntar còpia signada per totes les parts. Si en el moment de formular aquesta sol licitud no se n disposa, n hi ha prou amb la presentació d un document d intencions que acrediti la voluntat de col laboració en el màster de què es tracti i/o el projecte del futur conveni. Aquest document serà imprescindible per tramitar la implantació al DOGC) Nombre de places global: 50 (En el cas que la universitat coordinadora sigui l única gestora de les places, cal facilitar el nombre global màxim de places a oferir. En el cas que cada universitat participant gestioni les seves places independentment cal completar el quadre següent per universitat participant) Places per universitat participant Nom de la universitat Nombre de places UdL 25 FLACSO 25 Total (suma de les anteriors) 50 Universitat/s que hi col labora/en: Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (FLACSO), seu Equador

122 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters B Justificació de l adequació als criteris de programació universitària La necessitat d implantació d un Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional com el que presentem es justifica des de la perspectiva del mercat de treball (necessitat de professionals i expectatives de col locació), des de les mancances i potencialitats de l entorn socioeconòmic immediat i nacional i des de la disponibilitat potencial dels recursos acadèmics necessaris, gràcies a la relació institucional de la Universitat de Lleida amb la FLACSO-Equador, als propis recursos interns de la UdL i a la col laboració del Centre de Cooperació pel Desenvolupament Rural. Adequadament promogut, el màster tindrà capacitat d atracció, si més no d alumnat procedent de tot Catalunya; un tipus d alumnat que no troba en l oferta pública de postgraus una cobertura sòlida dels àmbits temàtics abordats per aquesta proposta. A. Adequació a les necessitats de la societat. És innegable que un dels problemes fonamentals que presenta la pràctica de la cooperació per al desenvolupament o, si més no, la praxi de molts individus que treballen en les diferents instàncies que formen l entramat institucional de la cooperació internacional és l absència de reflexió teòrica i conceptual profunda sobre les implicacions que la mateixa noció de desenvolupament comporta. És per això que el màster incideix de manera important en els aspectes teòrics i metodològics del desenvolupament com a concepte i de les seves pràctiques com a instruments associats a ell. L estudi rigorós, crític i comprensiu del funcionament del ventall d institucions de la cooperació internacional, de les seves complexitats i dels seus desafiaments en el món contemporani, és així indispensable com a element clau d un màster com aquest. És imprescindible en aquesta línia oferir un tipus de formació que permeti a l alumnat problematitzar el desenvolupament, entendre l i prendre l com a objecte de reflexió, d anàlisi i d investigació. Aquesta és, en síntesi, la filosofia que anima la formació teòrica i històrica sobre el desenvolupament (particularment sobre el desenvolupament rural) i el món de la cooperació internacional. Una altra mancança fàcilment detectable dins la societat que ens envolta és l absència de formació específica sobre les habilitats i les eines que necessita un tècnic en aquests àmbits. La detecció de necessitats en aquests temes formatius ha estat possible per diverses vies: d una banda, la diagnosi realitzada pel Centre de Cooperació Internacional (CCI) de la Universitat de Lleida durant els darrers anys d experiència docent i pràctica i, de l altra, totes les peticions d ONG i administracions públiques sobre formació en temes de cooperació internacional adreçades al mateix centre. Aquesta proposta de màster, per tant, neix també com un intent de cobrir aquesta mancança explicitada des del sector de professionals implicat en la pràctica del desenvolupament nordsud. B. Estudiantat potencial. Un aspecte clau en l articulació d una iniciativa com aquesta ha de ser omplir un buit en l oferta de títols de postgrau públics del nostre país. En aquest sentit, el màster s ha de regir per tres criteris clau: el rigor acadèmic, la coherència de la proposta en termes de perfils i itineraris, i l aportació original d un producte nou, diferent i que neix amb vocació de satisfer una demanda potencial actualment insatisfeta a partir de l oferta d estudis existent. És per tot això que l orientació del màster és diferent, d una banda, al tipus de formació que els seus potencials destinataris han rebut en els seus estudis de llicenciatura/enginyeria i, de l altra, a l oferta activa de màsters oficials a Catalunya i Espanya. Aquesta ha estat la filosofia que ha animat la planificació dels itineraris d especialització i que pensem que és susceptible de captar alumnat procedent d àmbits del coneixement molt amplis: Existeix tota una demanda potencial a hores d ara insatisfeta en l àmbit de les enginyeries. L experiència recent a la mateixa Universitat de Lleida ha demostrat un èxit de matrícula gens menyspreable del BODE (Bloc Optatiu d Especialització) en desenvolupament rural ofert per l Escola Tècnica Superior d Enginyeria Agrària (ETSEA), itinerari optatiu que, per primer cop i de manera tangencial, s apropava a algunes de les problemàtiques abordades per aquest màster de manera integral. Dit en altres paraules: lluny d entrar a competir amb altres màsters que a Catalunya ofereixen una formació d eminent caràcter tècnic sobre l agricultura i el desenvolupament (a la Universitat Politècnica de Catalunya, per exemple), del que es tracta en aquest màster (concretament en el mòdul 2, Desenvolupament rural i local: polítiques i estratègies ) és oferir un tipus de formació avançada sobre el món del desenvolupament rural que no s ofereix en el marc dels estudis tècnics (a l ETSEA, en el cas de la UdL) i que, alhora, complementi la formació tècnica i les capacitats per enfrontar el món del desenvolupament rural de l alumnat procedent d aquests àmbits formatius. D aquí ve l èmfasi que el màster dóna als aspectes econòmics, socials i culturals del desenvolupament rural, incorporant també, de manera nova, les aportacions que des de l agroecologia i els paradigmes de la sostenibilitat s han anat succeint al llarg dels darrers decennis. Aquest perfil pot ser, tanmateix, atractiu per a estudiants procedents de l entorn d Econòmiques i Empresarials, en la mesura que permet aprofundir en aspectes fonamentals de les economies agràries dels països en desenvolupament sovint poc tractades en els plans d estudis de les seves llicenciatures de procedència. Existeix una demanda potencial també en l àmbit de les ciències socials i les humanitats que poden trobar dins del segon itinerari (mòdul 3, Desenvolupament rural, societat i ciutadanies ), una oferta atractiva i inexistent fins ara en el mapa de postgraus oficials. L alumnat procedent de disciplines com l economia, l antropologia social, la geografia, la sociologia i la història, entre altres, trobarà en el màster tot un bloc d especialització dedicat íntegrament als factors socials i culturals implicats en el desenvolupament rural. Sembla evident, d altra banda, la gran capacitat d atracció que pot exercir el tercer itinerari (mòdul 4, Desenvolupament rural i educació intercultural ) entre l alumnat procedent de Ciències de l Educació, car es tracta de tot un bloc temàtic orientat a l anàlisi dels desafiaments que planteja l educació rural en contextos pluriculturals, tal com acostuma a ser habitual en molts escenaris de l anomenat món en desenvolupament. D altra banda, elements com els coneixements i l experiència del professorat, l originalitat de la vinculació amb la FLACSO i l accessibilitat a una doble titulació, així com la possibilitat de realitzar estades pràctiques i/o de recerca a països del Sud, confereixen solidesa a un programa que vol i estem convençuts que pot atreure estudiants procedents de diferents àmbits geogràfics: Entorn local immediat (terres de Lleida), per captar estudiants de nombroses procedències disciplinars, però interessats a actuar de diferents maneres en el marc del desenvolupament rural al Tercer Món. Altres zones de Catalunya i Espanya, per captar estudiants, també de procedències diverses, que no troben una oferta similar en el conjunt de l oferta pública de màsters i postgraus. Finalment, volem afegir unes estadístiques per il lustrar l existència d una massa crítica d estudiants amb els quals endegar el màster, simplement tenint en compte l ampli espectre de captació d estudiants. Es tracta de la matriculació dins del postgrau organitzat pel CCI de la UdL sobre Desenvolupament i Cooperació: de l àmbit global al local :

123 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Nota: La doble titulació del quadre es refereix als alumnes matriculats al postgrau que tenen dos títols. No té res a veure, per tant, amb la proposta d aquest màster. Tal com es pot observar a la taula, l afluència d estudiants ha oscil lat entre els 15 (curs ) i els 23 (curs ), amb una procedència diversa, on l ETSEA i Ciències de l Educació constitueixen els dos planters principals de matriculats. Cal afegir, en aquest sentit, que al llarg dels quatre anys que fa que està operatiu el postgrau s han format 76 persones de procedències molt diverses (d arreu de l Estat i fins i tot de l Amèrica Llatina i l Àfrica en alguns casos): val a dir que totes aquestes i altres persones vinculades amb el món del desenvolupament han preguntat sobre la possibilitat d ampliar els seus estudis en aquestes temàtiques. (La demanda actual i futura previsible de titulats i titulades amb determinades competències, ja sigui per a sortides professionals o bé per a sortides de recerca i transferència del coneixement i, d altra banda, la demanda dels estudiants.) En referència a l especialització de la universitat de Lleida amb relació a l àmbit acadèmic del màster centrem l atenció en l experiència acumulada pel Centre de Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida i en tots els professionals acadèmics de les diferents escoles i facultats vinculades als temes de desenvolupament i cooperació, perquè pugui quedar reflectida la nostra especialització institucional i així constatar la viabilitat del màster proposat. A. L experiència del Centre de Cooperació Internacional (CCI) L any 1994 es crea el CCI com a servei de la UdL, amb l objectiu de sensibilitzar la comunitat universitària i la ciutadania de Lleida en general sobre la situació de desigualtat sud-nord que provoca l empobriment econòmic i social dels habitants dels pobles del sud, la fam, les mancances sanitàries i, en definitiva, el desequilibri global i injust del planeta. Actualment, el CCI depèn del Vicerectorat de Relacions Internacionals i Cooperació i s estructura en quatre àrees bàsiques de treball: formació, cooperació, sensibilització i documentació (és important, en aquest sentit, la consolidació del Centre d Informació i Documentació per al Desenvolupament). En els darrers anys, el CCI ha volgut enfortir l àrea de formació, ja que es creu que potenciant un esperit crític i una mentalitat oberta s aconseguiran canvis d actitud i transformació social. Per tot això es realitzen cursos de lliure elecció (destaca, per exemple, l assignatura Introducció a la realitat del pobles del sud, accions de cooperació ), seminaris, cursos per a ONG, cursos de cooperació per a gent gran i un postgrau propi. El postgrau ofereix una perspectiva integral de tots els aspectes relacionats amb la cooperació per al desenvolupament des d un punt de vista global i local, així com analitzar la situació actual del món i totes les seves causes i conseqüències que ens deriven cap al panorama de la situació actual. La capacitat tècnica i de gestió del CCI en els darrers 13 anys s ha vist reflectida, a més, en la realització de diverses activitats i el compromís de diversos convenis amb les administracions públiques. En són un clar exemple d aquesta capacitat tècnica el mateix postgrau propi de cooperació que acabem d esmentar, que s ha convertit en un referent formatiu de les terres de Lleida, els intercanvis de mobilitats solidàries, els cursos de lliure elecció, els seminaris departamentals, les xerrades, les exposicions i, en fi, totes les actuacions impulsades de sensibilització i educació per al desenvolupament. El CCI també disposa d una col lecció de publicacions pròpia anomenada Sud-Nord, on s editen els treballs de recerca tant

124 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de d alumnes com de professors i els seminaris departamentals. També es duen a terme les publicacions anuals dels quaderns Al voltant de..., que versen sobre temes d actualitat social i sobre les diferències sud-nord, amb un format divulgatiu: 1) La col lecció Sud-Nord pretén afavorir l aportació d idees en el debat que ha de permetre trobar un model en els diferents aspectes de les relacions econòmiques, socials, culturals i ecològiques entre els pobles. Alguns títols remarcables són: CAMPS MIRABET, N. [ed.] (2005): El derecho internacional ante las migraciones forzadas: refugiados, desplazados y otros migrantes involuntarios. Lleida: CCI. DOMINGO, J. [ed.] (2004): Les persones sense llar a Lleida. Lleida: CCI. FARRÉ, M.; ALLEPUZ [ed.] (2001): Globalización y dependencia. Efectos de la mundialización sobre el desarrollo de los pueblos. Lleida: CCI. FORTUNY I CAPAFONS, E. (2007): Quan Déu cridava: revolució! L Església catòlica en els processos revolucionaris del Salvador i Nicaragua ( ). Lleida: CCI. GENÉ, A. [ed.] (2005): L educació i el Quart Món. Tan a prop i tan lluny. Lleida: CCI. MATA ROMEU, A.; ROCA SOLANES, L. (2006): Bastint ciutadans. Les entitats del tercer sector a Lleida. Lleida: CCI. OLARIETA, J. R. [ed.] (2002): Agricultura campesina: otro modelo de desarrollo. Lleida: CCI. ROCA ÁLVAREZ, A. [ed.] (2005): La revolución pendiente. El cambio político en el África negra. Lleida: CCI. MATA ROMEU, A. [ed.] (2007): Lògiques, paradoxes i oportunitats. La inserció sociolaboral de la població immigrada a les terres de Lleida, Lleida: CCI. PALLARÉS, J. (2007): Mujeres inmigrantes y trabajo sexual en Lleida. Lleida: CCI. 2) Quaderns Al voltant de... és una col lecció de quaderns monogràfics i divulgatius que aborden, des d una perspectiva rigorosa, qüestions rellevants de la conjuntura internacional i local. Vegeu com a exemple: CORTÉS, J.; JIMÉNEZ, T.; SERRA, J. (2004): Al voltant de l islam. Lleida: CCI. CRESPO, R.; GARRETA, J. (2007): Al voltant de la immigració. Lleida: CCI. FRANCÉS, G., SENDRA, A. (2006): Al voltant del comerç just. Lleida: CCI. LLOBERA, P.; LLISTAR, D.; BUSQUETA, J. M. (2006): La deslocalització empresarial. Lleida: CCI. Des de l any 2004, el CCI és l òrgan encarregat de dur a terme les avaluacions tècniques dels projectes de cooperació de l Ajuntament de Lleida, tant en la fase d anàlisi dels documents projecte com en la fase d avaluació sobre el terreny. S avaluen els projectes de diverses convocatòries: la convocatòria de Cooperació per al Desenvolupament, la d Emergència, la de l agermanament Lleida-Lérida (Tolima, Colòmbia), i la de codesenvolupament. Tècnicament, també es forma part dels grups de treball i de les comissions que es posen en marxa quan succeeix una emergència, així com un treball continuat en temes de l agermanament i el codesenvolupament. No sols és l experiència del CCI com a servei de la UdL la que justifica l especialització de la Universitat en temes relacionats amb desenvolupament i cooperació, sinó la implicació de diferents acadèmics d arreu de l Estat que fa anys que es dediquen a la formació i recerca. Per acabar de definir el perfil de la Universitat de Lleida en matèria de desenvolupament, el novembre del 2006 s incorporà una nova iniciativa, el Centre de Cooperació pel Desenvolupament Rural (CCDR), que amplia així les activitats de cooperació. La creació d aquest centre és fruit d un conveni entre el CCI, la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Immigració de l Ajuntament de Lleida i l Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. La mateixa creació del Centre de Cooperació pel Desenvolupament Rural constitueix un clar exemple de la necessitat de cobrir una mancança educativa detectada al voltant de la problemàtica rural; mancança que explica i justifica el suport del CCDR a aquesta proposta de màster. B. El Grup Interdisciplinari d Estudis de Desenvolupament i Multiculturalitat i la iniciativa de l Aula Virtual entre la UdL i la FLACSO El Grup Interdisciplinari d Estudis de Desenvolupament i Multiculturalitat (GIEDEM) de la Universitat de Lleida, Grup de Recerca Singular reconegut per la Generalitat de Catalunya, es va constituir com a tal l any Prové d una transformació per creixement del Grup Interdisciplinari d Estudis Rurals Iberoamericans que havia iniciat les seves activitats acadèmiques a començaments de la dècada del El GIEDEM és un equip plural de científics socials que orienta els seus esforços a la promoció i la divulgació de la recerca en tots aquells aspectes relacionats amb el binomi desenvolupamentsubdesenvolupament. Conformat per historiadors, geògrafs, antropòlegs, sociòlegs i economistes, parteix d una revisió crítica del que habitualment es conceptualitza com desenvolupament i subdesenvolupament, tot qüestionant-se sobre les conseqüències que la seva pràctica ha comportat en l àmbit econòmic, social, polític, cultural i mediambiental, en diferents contextos territorials i en diversos moments històrics. Els membres del GIEDEM van centrar inicialment els seus estudis en l impacte que tenien aquests processos sobre les àrees rurals de l Estat espanyol, de l Amèrica Llatina i de l Àfrica Subsahariana. Tanmateix, el GIEDEM, des dels seus inicis, va assumir com a eix estratègic de la seva actuació la divulgació dels resultats de les seves investigacions, tant a través de l organització de seminaris i debats, com mitjançant la publicació en revistes de prestigi i l edició i coedició de llibres. Aquesta aposta per la necessitat de generar escenaris de difusió i de discussió dels resultats de les investigacions és compartida plenament tant pel GIEDEM com per la FLACSO, amb seu a l Equador. Al fons, és producte d entendre la ciència des de la perspectiva de la funció social que exerceix sobre la societat contemporània. No obstant això, el punt de trobada fonamental d aquest Grup de Recerca de la UdL i la FLACSO va més enllà, i busca compartir l objecte d estudi des de perspectives teòriques comunes i fomentar la participació de docents d ambdues institucions en els programes propis de cadascuna per la via dels intercanvis internacionals. Aquesta espiral de relacions va permetre l organització conjunta de tres seminaris internacionals que, celebrats respectivament els anys 1997, 2001 i 2006, van veure la llum en tres publicacions remarcables: BRETÓN, V.; GARCÍA, F.; ROCA, A. [ed.] (1999): Los límites del desarrollo. Modelos rotos y modelos por construir en América Latina y África. Barcelona: Editorial Icaria. BRETÓN, V.; GARCÍA, F. [ed.] (2003): Estado, etnicidad y movimientos sociales en América Latina: Ecuador en crisis.

125 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Barcelona: Editorial Icaria. BRETÓN, V.; GARCÍA, F.; JOVÉ, A.; VILALTA, M. J. [ed.] (2007): Ciudadanía y exclusión: Ecuador y España frente al espejo. Madrid: Los Libros de la Catarata. Recentment, aquest esforç per entrellaçar amb major intensitat els projectes d investigació del GIEDEM amb l activitat docent, ha conduït el Grup de Recerca i la seu equatoriana de la FLACSO a fer un pas més enllà i crear, l any 2005, l Espai Virtual Docent i Investigador Iberoamericà. L objectiu d aquesta iniciativa és doble: d una banda, posar en marxa una aula virtual vinculada amb la docència que es realitza tant a la Universitat de Lleida com a la FLACSO; i, de l altra, construir un entorn virtual (una pàgina web conjunta i un campus virtual, que tingui com a objectiu convertir-se en suport tècnic per tal d establir un canal d intercanvi i debat permanent i obert a investigadors de l Estat espanyol i l Amèrica Llatina sobre temes al voltant del desenvolupament. L èxit de la iniciativa ens anima a l hora de projectar-la com a model sobre el qual consolidar aquest màster. C. El desenvolupament com a tema estratègic de la Universitat de Lleida Aquestes i altres iniciatives remarcables posen de manifest la importància del desenvolupament com un dels grans temes estratègics impulsats des de la Universitat de Lleida. A més de l experiència del CCI, del GIEDEM i de l Espai Virtual compartit amb la FLACSO, és important esmentar aquí el Màster sobre Planificació Integrada per al Desenvolupament Rural i la Gestió Ambiental, coordinat des de l ETSEA i l Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa. Es tracta d una proposta eminentment tècnica, en què els objectius i l orientació no tenen absolutament res a veure amb els d aquesta proposta, però que incideix sobre l interès i la importància que el desenvolupament rural ha adquirit els darrers anys en el si de la nostra Universitat. Una altra iniciativa remarcable que té relació amb aquests àmbits és la del GESEC (Grup d'estudis sobre Societat, Educació i Cultura), grup internacional de recerca articulat entre Amèrica Llatina i Europa que, a més, dóna suport a l'organització enguany de les "Primeres Jornades Internacionals sobre Educació Intercultural Bilingüe" que es realitzaran a Lleida del 20 al 22 de novembre. D un perfil també diferent, però compartint determinats eixos temàtics amb aquesta proposta sobretot en els mòduls de caràcter teòric trobem el Màster en Patrimoni Local i Desenvolupament Local impulsat des de la Facultat de Lletres. Aquest màster està adreçat a la formació de gestors del patrimoni cultural com a factor clau de desenvolupament territorial (econòmic i social), amb especial èmfasi en la dimensió local. Els punts de contacte amb el Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional són importants tot i que un prioritza el paper del patrimoni (en un sentit ampli del terme) com a input dels processos de desenvolupament local i l altre s interpel la sobre el conjunt de variables que intervenen en els processos de desenvolupament de les àrees rurals (i centra la seva atenció, a diferència de l altre, en el Tercer Món) i, per tant, caldrà analitzar detingudament les possibles vies d interconnexió entre ambdós màsters. (L especialització de la universitat en relació amb l àmbit acadèmic del màster.) B La viabilitat econòmica i financera (Gerència) (Previsió de despeses: professorat, personal d administració i serveis, etc...) (Previsió d ingressos: matrícula, subvencions i altres fonts de finançament.) (En el cas de tractar-se d un màster interuniversitari el mètode per efectuar la previsió d ingressos i despeses serà el que consideri la universitat coordinadora que haurà de justificar la viabilitat econòmica en el seu conjunt) B La viabilitat d infraestructures i de recursos materials dels màsters Espais docents i específics per a l aprenentatge (Si es considera necessari es pot aportar document annex) Serveis i recursos tecnològics per a l aprenentatge i per a l assoliment i l avaluació dels objectius o les competències que s hagin decidit (Si es considera necessari es pot aportar document annex) B El personal d administració i serveis Categoria % de dedicació Unitat d adscripció B.3.5- Justificació en cas de supressió del màster

126 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica B El programa de formació. Resultats esperats del màster El perfil de formació Definició dels objectius de formació del màster: el perfil de competències a assolir per l estudiantat (resultats esperats) Relació de les competències específiques: coneixements, habilitats (saber i saber fer) que s esperen dels graduats/es. Relació de les competències transversals: treball en equip, comunicació, resolució de problemes, etc. Capacitat per entendre la teoria i la història del desenvolupament i la gestació del sistema de la cooperació internacional. Capacitat per conèixer l estructura i la dinàmica del Sistema Econòmic Mundial i la lògica i el modus operandi de la política i relacions internacionals. Capacitat de comprensió i interpretació dels processos històrics de canvi social, és a dir, de les transformacions demogràfiques, socioeconòmiques, polítiques i culturals dels territoris des d una perspectiva històrica. Capacitat de comprensió i interpretació dels processos històrics de canvi social, és a dir, de les transformacions demogràfiques, socioeconòmiques, polítiques i culturals dels territoris des d una perspectiva històrica. Coneixement del sistema de cooperació internacional: àmbits d actuació, actors i fonts de finançament. Coneixement de la professió de cooperant tècnic o d investigador en l àmbit del desenvolupament i la cooperació internacional, especialitzant-se en agricultura, forestals i medi ambient, en àmbits més socials o educatius. Coneixement i capacitat de mediació amb els agents, les xarxes, les polítiques, els programes internacionals referents al patrimoni i, en particular, amb les poblacions implicades. Comprensió i competència en l ús de conceptes analítics i tècniques d avaluació del desenvolupament rural territorial. Habilitats per avaluar i planificar polítiques i accions de cooperació al desenvolupament en els seus diferents àmbits i modalitats. Habilitats metodològiques per poder desenvolupar en la seva totalitat les activitats i documents propis del cicle d un projecte. Habilitats per adquirir les tècniques quantitatives i qualitatives de la investigació en ciències socials aplicades als processos de desenvolupament. Habilitats per buscar finançament en cooperació internacional per treballar en temàtiques relacionades amb enginyers agrònoms, forestals o medi ambient, àmbit social o educatiu Capacitat d anàlisi i síntesi de situacions complexes, amb la integració dels coneixements nous que siguin necessaris. Capacitat de raonament crític i de formular judicis, fins i tot a partir d informació incompleta o limitada. Capacitat de gestió de la informació en els diferents suports en què pot aparèixer. Capacitat d aplicar coneixements teòrics per tal de resoldre problemes pràctics. Capacitat per ser crítics i autocrítics en relació al desenvolupament, al desenvolupament rural i a la cooperació internacional. Capacitat per generar noves idees i ser creatiu en l àmbit de la cooperació internacional. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits sobre desenvolupament i cooperació internacional en contextos laborals, ja sigui com a investigador o com a cooperant tècnic. Habilitat per treballar en equips interdisciplinaris i poder prendre decisions de forma conjunta i compartida, buscant una globalitat. Habilitats en l ús de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) per tal de poder aplicar-les en la professió. Capacitat per adaptar-se a noves situacions i contextos reconeixent i respectant la diversitat i la multiculturalitat Habilitats per al tracte interpersonal per tal de ser capaç de mitjançar conflictes i negociar amb persones i institucions locals i internacionals. Habilitats cognitives d un professional del món del desenvolupament i la cooperació per reflexionar sobre les polítiques i actuacions que s estan portant a terme i generar noves idees com a investigador o com a cooperant tècnic. Habilitats per dissenyar i posar a la pràctica activitats de formació, sensibilització i difusió relacionades amb el món de la cooperació al desenvolupament, construcció de la pau i acció humanitària.

127 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de La justificació i referents del perfil del títol Descripció de les fonts d evidència que justifiquen el nivell, orientació i equivalència/transportabilitat del màster Els eixos centrals d aquest màster responen a preocupacions molt generalitzades dins de les societats i les universitat europees. En conseqüència, existeix una important oferta docent que ens facilita una gran quantitat de referents contrastats, així com exemples de la interacció entre les activitats d ensenyament i de recerca, o entre l orientació professionalitzadora i la de recerca. Tanmateix, aquesta presència institucional d estudis relacionats amb la nostra proposta ens permet accedir amb fluïdesa a la gran quantitat d informació que genera l àmbit del desenvolupament. Ara bé, aquesta abundància de referents no implica mimetisme. La proposta del present màster destaca per la seva originalitat, perquè proposa una mena d economia política (en un sentit ampli i gens sectari del terme) del desenvolupament rural i local (econòmic, social i cultural), tot incidint en la planificació territorial, en les relacions socioeconòmiques i polítiques implicades i en el rol jugat per la cooperació internacional en l escenari del anomenats països del Tercer Món. De fet, aquesta proposta no té referents a l Estat espanyol amb uns continguts equiparables en el seu conjunt, tot i que, com hem esmentat, existeix una abundant oferta en algun dels àmbits que desenvolupa o tracta. Sens dubte, un dels seus valors afegits (dels seus atractius en termes de captació d estudiants) és la visió global que vol conferir al futur professional o investigador i la seva imbricació amb una institució llatinoamericana de reconegut prestigi acadèmic (FLACSO). Com veurem, el dispositiu estructural fonamental per garantir la transversalitat disciplinar i la versatilitat que caracteritzen el màster és la seva organització en perfils amb doble itinerari (investigador i professional). A Catalunya i a Espanya, fins al moment han existit diferents màsters i postgraus que tracten la temàtica del desenvolupament i la cooperació internacional. A Catalunya és abundant l oferta docent sobre això, tot i que habitualment sense el recolzament d una titulació oficial. De fet, les dues úniques propostes articulades des de la universitat pública són la del Màster sobre Planificació Integrada per al Desenvolupament Rural i la Gestió Ambiental, de la Universitat de Lleida en col laboració amb l Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa, i el Màster sobre Agricultura per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya: amb característiques diferents, el primer dirigit a la problemàtica més europea i el segon, a la dels països en desenvolupament, el cas és que es tracta de dues propostes que incideixen sobretot, i de manera prioritària, en els aspectes tècnics del desenvolupament rural. A la resta de l Estat espanyol, hi ha cursos, títols propis, postgraus i màsters, entre els quals destaquen per la seva qualitat acadèmica el màster oficial de la Universitat del País Basc-Hegoa (Máster en Desarrollo y Cooperación Internacional); el de la Universitat Complutense de Madrid (Máster en Economía Internacional y Desarrollo); l interuniversitari entre les universitats de Huelva, Almeria i Granada (Máster en Estudios Migratorios, Desarrollo e Intervención Social, especialitat en Estudios de Desarrollo), el de la Universitat Pablo Olavide (Máster en Derechos Humanos, Interculturalidad y Desarrollo), el de la Universitat de Múrcia (Máster en Desarrollo Económico y Cooperación Internacional), el de la Universitat de Còrdova (Máster en Desarrollo Rural), el de la Universitat Jaume I (Màster en Desenvolupament, Institucions i Integració Econòmica), i l interuniversitari existent entre la Universitat de València i la Jaume I de Castelló (Màster en Cooperació al Desenvolupament). La majoria fan referència a aspectes més econòmics, de drets humans i ajuda humanitària i migracions. De fet, els dos programes que més s acosten al nostre màster proximitat reflectida en la mateixa denominació dels programes, tot i compartir un mínim denominador comú temàtic i d orientació, presenten, tanmateix, diferències substancials. El Máster en Desarrollo y Cooperación Internacional de la Universitat del País Basc-Hegoa, per exemple, té un abast temàtic molt ampli (educació, gènere, salut, agents de desenvolupament, drets humans) i un interès prioritari i molt marcat en la seva càrrega de crèdits pels aspectes macro del desenvolupament (èmfasi remarcable en l estructura del sistema econòmic mundial) que l allunyen de la nostra proposta. De manera similar, però més restringida, el Máster en Economía Internacional y Desarrollo de la Universitat de Múrcia inclou àmbits com l economia ambiental, el mercat de treball i la responsabilitat social corporativa, que, en principi, no tenen un tractament monogràfic en el màster de la UdL. En qualsevol cas, aquestes dues propostes presenten una visió molt àmplia del ventall de variables que incideixen en els processos de desenvolupament i en el paper de la cooperació internacional. El màster de la UdL, en canvi, a més de prioritzar en l àmbit més específic del desenvolupament rural, opta per tres perfils d especialització que permeten, en cadascun, un nivell d aprofundiment realment inèdit dins l actual oferta oficial. La proposta del nostre màster té, a més, un valor afegit respecte als altres: mostra una visió general del desenvolupament rural i de la cooperació internacional amb aportacions de professionals dels països del nord i del sud aprofitant el seu caràcter interuniversitari (FLACSO-UdL), les noves tecnologies de la comunicació i la videoconferència. Ofereix especialitzacions diferents perquè els alumnes puguin orientar la seva formació en l àmbit professionalitzador o de recerca en camps tan diversos com els factors socioeconòmics i culturals del desenvolupament rural, les implicacions socials i polítiques de les intervencions sobre la societat rural i el paper clau de l educació rural en contextos multiculturals i de desenvolupament. Descripció de l anàlisi que s ha realitzat de programes similars a Europa o a d altres països (benchmarking) A les universitat europees, els estudis relacionats amb desenvolupament i cooperació son diversos i s han trobat programes similars a Finlàndia, França, Regne Unit, Itàlia, Irlanda i Holanda, entre molts altres. Són remarcables, en aquest sentit, i sense ànim d exhaustivitat, el Master s Programme in Development and International Cooperation de la University of Jyväskylä (Finlàndia), el Master of Development, International Cooperation and Humanitarian Action de la Sorbonne (França), el programa Development and International Cooperation de la Università di Bologna (Itàlia), el Master in Development Studies de la University College de Dublín (Irlanda), el Master in Coopperation and Development de la University of Pavia (Itàlia) o l interuniversitari (Erasmus Mundus) European Master s Degree in International Humanitarian Aid de les universitats de Louvain (Bèlgica), Bochum (Alemanya), Marsella (França), Dublín (Irlanda), Groningen (Holanda), Deusto (Espanya) i Uppsala (Suècia). És evident que les possibilitats d economies d escala de què gaudeixen les grans universitats europees, la seva major tradició pel que fa a l establiment de xarxes entre diferents institucions i el fet innegable que els estudis de desenvolupament fa dècades que s han arrelat en països com França, Alemanya, Holanda, Itàlia o el Regne Unit, són al darrere d una oferta potent i sòlida d aquest tipus d estudis en consonància amb una demanda social igualment nombrosa i en augment. La proposta del nostre màster, per tant, s emmarca dins d una tendència forta a escala europea, aposta per construir un programa competitiu fins i tot amb els grans programes en funcionament al llarg del continent i opta per una política prudent, realista i alhora ambiciosa: es tracta de posar en funcionament un màster seriós i de les proporcions que permet la suma d actius de la

128 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de FLACSO i la UdL per tal d anar ampliant, en fases successives, la seva oferta docent i temàtica a altres àmbits del món del desenvolupament rural i de la cooperació internacional i a noves institucions que puguin imbricar-se en la iniciativa aportant més recursos acadèmics, obrint ponts a altres realitats i contribuint, en definitiva, a convertir aquest màster en un punt de referència en el món dels estudis sobre desenvolupament El perfil i criteris d accés al programa de formació Les dades corresponents a aquest apartat no s han de complimentar novament, perquè ja s han inclòs en l apartat B.1 d aquest protocol, referent a les dades d admissió. Malgrat això, aquest apartat es manté atès que els avaluadors l hauran de tenir en compte en el seu procés d anàlisi. B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent L estructura i la seqüència curricular El Màster de Desenvolupament i Cooperació Internacional de la Universitat de Lleida pretén aglutinar els interessos i les potencialitats de les diferents àrees de coneixement que integren la UdL i omplir un vuit en l oferta de màsters oficials del sistema universitari públic català i espanyol. Per aconseguir-ho, hem articulat la proposta docent que explicitem a continuació (vegeu infra, apèndix, taula A). A. Seqüència curricular i reconeixement d itineraris L estructura del màster consta d una sèrie de mòduls obligatoris i d una altra de mòduls optatius que permeten a l alumnat especialitzar-se aconseguint un perfil específic, tant si l estudiantat es decanta per una opció orientada cap a la investigació com si ho fa per l opció professionalizadora en l àmbit de la cooperació. Mòduls obligatoris: tal com es reflecteix a la taula A de l apèndix, tota persona matriculada al màster ha de cursar obligatòriament: Un mòdul teòric, Desenvolupament i cooperació (mòdul 1, amb tres assignatures de 5 crèdits ECTS cada una), destinant a problematitzar el desenvolupament com a objecte d estudi, a analitzar la seva trajectòria paradigmàtica i a oferir una visió al més àmplia i detallada possible de l aparell institucional del desenvolupament (el sistema de cooperació internacional en tots els seus nivells) en el context del món contemporani. Es tracta d un mòdul indispensable si el que es pretén és, en primer lloc, que l estudiantat adquireixi els coneixements i les eines analítiques necessàries per poder afrontar el món de la cooperació al desenvolupament tant en un vessant investigador com en un altre de vinculat a la praxi de manera conscient, crítica i propositiva. Un segon mòdul obligatori, que s ha de cursar en funció de l itinerari elegit per cada persona. Els interessats per un itinerari orientat cap al món de la investigació han de triar el mòdul Tècniques i metodologies d investigació (mòdul 6, amb dues matèries), on l alumnat podrà adquirir les competències i habilitats heurístiques i metodològiques necessàries per enfrontar-se a la investigació. Les persones més proclius a formar-se en un perfil professionalitzador han de cursar el mòdul Tècniques i instruments de la cooperació (mòdul 7, també amb dues assignatures), orientat a adquirir les competències mínimes indispensables per poder realitzar totes les activitats del cicle d un projecte. Aquests dos mòduls, en resum, amb les seves respectives idiosincràsies, formen un nucli important en aquest projecte docent pel que fa a l aprenentatge i transmissió de les competències i habilitats que considerem essencials en aquesta proposta. Un mòdul de Treball fi de màster (mòdul 8, de 15 crèdits) que, mitjançant una investigació inèdita (itinerari de recerca) o de pràctiques en organitzacions, organismes i institucions que operin en l àmbit del desenvolupament rural (itinerari professionalitzador), ha de constituir la culminació i la posada en pràctica de tots els coneixements, capacitats i habilitats adquirides al màster. Mòduls optatius: la proposta de mòduls optatius té el sentit d especialitzar l estudiantat en l àmbit que hagin escollit. Aquest mòduls marcaran, de fet, bona part de l originalitat i l especificitat del màster al ludides al llarg d aquesta memòria. Un primer perfil d optativitat està constituït pel mòdul Desenvolupament rural i local: polítiques i estratègies (mòdul 2, quatre matèries de 5 crèdits cada una). L orientació bàsica d aquest perfil se centra en els aspectes socials, econòmics i culturals del desenvolupament rural i local, tot incorporant també les aportacions que des de l economia ecològica, l ecologia política, l agroecologia i els paradigmes de la sostenibilitat s han anat succeint en els darrers decennis i que han tingut un notable impacte tant en termes acadèmics com en el de les pràctiques del desenvolupament rural sobre el terreny, molt especialment a l Amèrica Llatina. Es planteja amb la intenció que ocupi un espai fins ara relativament vuit en l oferta de màsters públics al nostre país. Un segon perfil d optativitat el defineix el mòdul Desenvolupament rural, societat i ciutadanies (mòdul 3, quatre assignatures de 5 crèdits), directament relacionat com l anterior amb una part substancial de l oferta docent de la FLACSO. Es tracta d un mòdul amb capacitat d atracció per a alumnes procedents de tots els àmbits del coneixement potser amb major vinculació amb les ciències socials que no troben en l oferta actual res similar entorn a la temàtica de les relacions existents entre els poders públics, la política i l acció col lectiva (moviments socials) en contextos de desenvolupament. Considerem també la pertinença d un tercer perfil, Desenvolupament rural i educació intercultural, encara que per qüestions operatives i de la pròpia complexitat administrativa d aquesta proposta sembla convenient plantejar-se la seva activació en una segona fase de funcionament del màster. En un principi, per a aquest primer any quedaria fora de l àmbit de negociació amb la FLACSO en termes d endegar la doble titulació, encara que una vegada configurat el model d articulació dels estudis, la incorporació de nous mòduls i el propi replantejament d assignatures serà molt més fàcil. La qüestió de fons és que la FLACSO no té una línia docent en aquesta direcció i que, per tant, hauria de ser la Universitat de Lleida la institució encarregada de portar tot el pes docent del mòdul. Així doncs, fins que no s hagi aclarit l escenari

129 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de acadèmic dels nous estudis de grau no podem hipotecar una capacitat docent de la qual, a hores d ara, desconeixem com quedarà en termes de disponibilitat per al màster. Una altra opció a mitjà termini és ampliar i obrir el màster a la participació d altres centres universitaris (europeus o llatinoamericans) interessats a compartir assignatures i professorat de manera similar a com ho fa la FLACSO amb els mòduls 2 i 3. No obstant això, la prudència aconsella consolidar primer el màster amb els altres dos perfils i, un com a consolidat, estudiar les vies més adients per activar aquesta línia d especialització. L últim mòdul (el 5, format per dues assignatures) té caràcter optatiu i està proposat amb l objectiu de possibilitar i facilitar l accés als estudiants de la Universitat de Lleida a la doble titulació amb la maestría de la FLACSO, com s explica a continuació. B. El Màster en Desenvolupament Local i Territori de la FLACSO i les possibles vies de cara a l establiment d una doble titularitat amb el màster de la UdL La idea d un sistema de doble titulació entre un màster oficial de la Universitat de Lleida i una maestría de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials (seu Equador), planteja la unió entre dues propostes acadèmiques sòlides i rigoroses que, per la temàtica abordada i per la trajectòria i qualitat del professorat implicat, pot aportar un més que notable valor afegit a la formació intel lectual i professional dels respectius estudiants. L establiment d aquest sistema de doble titulació ha d implicar: En primer lloc, el desenvolupament paral lel d ambdós màsters, amb plans d estudis i projectes curriculars propis recordem que per a l alumne la doble titularitat és una opció. En segon lloc, s ha de configurar una part substantiva que coincideixi i/o sigui susceptible de reconèixer-se o convalidar-se i que serà objecte d una interacció organitzativa per facilitar el mutu accés. En tercer lloc, una part d ambdues propostes docents, menor, que no serà objecte de reconeixement i/o convalidació segons cada cas. El desafiament rau, llavors, a arbitrar i delimitar amb la màxima atenció quins serien els mecanismes més adients per tal de facilitar l intercanvi docent, d una banda, i les vies per possibilitar que estudiants de la FLACSO puguin accedir al títol de la UdL (títol oficial a escala europea i que, per tant, permet l accés a la matriculació d un doctorat ofert a la Unió Europea) i que, paral lelament, estudiants de la UdL obtinguin el títol de màster de la FLACSO. En aquest sentit, s ha de considerar que la idea és que una part de l oferta docent del Máster en Desarrollo Local y Territorial de la FLACSO tot i que també es tindran en compte assignatures que per a aquest màster siguin optatives i que s ofereixen en altres màsters o doctorats de la FLACSO, que per la seva temàtica puguin interessar per millorar o complementar la formació dels estudiants, formi part del programa del Màster en Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida, i viceversa. Per salvar el potencial problema que es derivaria de la distància física dels dos centres universitaris, proposem articular aquesta docència compartida a través de la virtualització de l oferta i de la semipresencialitat, fent ús de les videoconferències i enfortint la utilització del campus virtuals ad hoc per atendre tutories i altres requeriments acadèmics d un projecte ambiciós i innovador com aquest. Tot això requerirà una planificació de l activitat de l activitat docent i dels sistemes d avaluació i control molt rigorosa i efectiva. Per analitzar les possibilitats d imbricar ambdues titulacions, partim de l estructura del màster de la FLACSO, que s observa a la taula B de l apèndix. Existeix una qüestió prèvia a considerar, i és que, ateses les definicions de crèdits i la seva configuració pràctica realitzada per ambdues institucions, és plenament factible considerar que 4 crèdits del màster de la FLACSO són equiparables a 5 crèdits ECTS (crèdits europeus). Dit d una altra manera: una assignatura de la FLACSO comporta la mateixa càrrega docent i de treball per a l alumnat que les matèries europees. S ha de tenir en compte, en aquest sentit, que un crèdit de la FLACSO equival a una mica més d 11 hores de classe presencial; ja que a la nostra estructura de crèdits ECTS, 1 crèdit europeu, equival, com a màxim, a 7,5 hores de classe presencial (25% de les 125 hores totals que implica un crèdit de treball per als estudiants, més un 5% de tutories obligatòries), el total de 4 crèdits de la FLACSO (45 hores de classe presencial) és perfectament equiparable als 5 crèdits ECTS de les matèries del màster de la UdL. Entrant directament en matèries concretes, la proposta per aconseguir la viabilitat de la doble titulació seria la següent (vegeu infra, apèndix, taula C): Les matèries del màster de la FLACSO pertanyents a l àrea de Formació general ( Teoria social, Teoria econòmica i Teories del desenvolupament ), fent un total de 12 crèdits FLACSO, poden ser reconegudes/convalidades per les assignatures Teoria i història del desenvolupament: condicionants i eines del desenvolupament rural i Sistema econòmic internacional i cooperació per al desenvolupament del màster de la UdL. Són 12 crèdits FLACSO per 10 ECTS, proporció que, d entrada, sembla raonable. Tant en aquest cas com en la resta de propostes, els responsables docents d ambdós programes han de generar processos d interlocució i plantejament conjunt de temaris, activitats i sistemes d avaluació, no tant perquè aquests siguin idèntics, sinó per una coordinació efectiva de continguts, capacitats i habilitats, així com per garantir una formació homogènia i comparable entre els estudiants. Les matèries de la FLACSO englobades dins de l àrea metodològica ( Instruments quantitatius i Instruments qualitatius ) es reconeixen/convaliden per les seves homònimes al Pla d Estudis de la UdL. En realitat, es tracta de les mateixes assignatures, ja que la proposta contempla que sigui la FLACSO qui ofereixi aquestes matèries a ambdós alumnats (presencialment a Quito, mitjançant videconferència i campus virtual, a Lleida). Els tallers de tesis de la FLACSO més el treball que comporta l elaboració i redacció d una tesi de màster es podrien convalidar pels 15 crèdits europeus del treball de fi de màster de la UdL. Existeix una desproporció aparent en el nombre de crèdits a favor de la FLACSO (8 crèdits FLACSO enfront de 15 ECTS), però s estima que aquells 8 no inclouen el treball de l estudiant per a l elaboració real de tesi, sí comptabilitzats en el 15 ECTS de la UdL, a més de la tasca de tutoria

130 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de preceptiva en un treball inèdit d aquesta naturalesa. Pel que fa a l àrea d especialització, formada en el programa de FLACSO per quatre assignatures ( Desenvolupament local, Territori i canvi estructural, Reforma de l Estat, descentralització i governs locals i Planificació i ordenament territorial ), la proposta perquè els estudiants de la UdL poguessin optar a la doble titulació (és a dir, per garantir que accedeixin al nucli de continguts, capacitats i habilitats d aquesta proposta docent) seria la següent: Una primera assignatura Territori i canvi estructural estaria convalidada per Polítiques, estratègies i actors del desenvolupament local i rural. És, de fet, la mateixa assignatura, consolidada per la tradició d intercanvis acadèmics entre FLACSO i la UdL, només que amb diferent nom en cada pla d estudis. El pla d estudis del màster de la UdL contempla un mòdul optatiu (el cinquè), que conté dues assignatures del bloc d especialització de la FLACSO. Concretament, són Desenvolupament local i Planificació i ordenament territorial, que els alumnes de la UdL prendrien directament de la FLACSO per videoconferència i a través del campus virtual. Tenint en compte que la doble titulació insistim no té perquè implicar simetria absoluta en ambdós plans d estudis, la proposta contempla que aquells estudiants que hagin cursat tot el màster a la UdL (amb una part substanciosa d aquest, com s ha vist, convalidable amb el de la FLACSO) i que facin l esforç suplementari de cursar aquella borsa d assignatures del cinquè mòdul, tinguin dret a accedir a la doble titulació amb la FLACSO. De forma paral lela, cal arbitrar mecanismes perquè els estudiants de la FLACSO puguin accedir a la doble titulació amb la UdL (és a dir, per garantir que accedeixen al nucli de coneixements, capacitats i habilitats del nostre màster). En aquest sentit, la proposta va en la següent direcció: Haurien d afegir-se a la borsa d optatives del màster de la FLACSO quatre de les assignatures ofertes per la UdL i que serien rebudes pels estudiants de la FLACSO per videoconferència: Models i polítiques de desenvolupament rural, Patrimoni i desenvolupament rural: turisme i recursos estratègics, Societat civil, participació i desenvolupament i Antropologia del desenvolupament. Les dues primeres pertanyen al segon mòdul ( Desenvolupament rural i local: polítiques i estratègies ) i les altres dues al tercer ( Desenvolupament rural, societat i ciutadanies ). Els estudiants del màster de la FLACSO que vulguin accedir a la doble titulació haurien d escollir dues d aquestes quatre matèries, bé dues del mateix mòdul, bé una de cada, per tenir així accés a la doble titulació amb validesa europea. En el cas de proposar itineraris o especialitats, s haurà d assenyalar amb claredat la seva justificació així com els requisits acadèmics per al seu reconeixement L estructura del màster permet a l alumnat especialitzar-se en tres possibles àmbits del món de la cooperació aconseguint un perfil específic, tant si l estudiantat es decanta per una opció orientada cap a la investigació com si ho fa per l opció professionalizadora. El sentit i l orientació de cada itinerari està explicitat en l apartat anterior. Descripció de les diferents especialitats i/o itineraris previstos al màster Desenvolupament rural i local: polítiques i estratègies: L orientació d aquest perfil se centra en els aspectes socials, econòmics i culturals del desenvolupament rural i local, tot incorporant també les aportacions de l economia ecològica, l ecologia política, l agroecologia i els paradigmes de la sostenibilitat. Desenvolupament rural, societat i ciutadanies: Perfil centrat en l anàlisi de les relacions existents entre els poders públics, la política i l acció col lectiva (moviments socials) en contextos de desenvolupament. Desenvolupament rural i educació intercultural: Perfil orientat a l estudi de les sinèrgies constatables entre l educació i el desenvolupament rural en escenaris multiculturals. Itinerari a activar en una segona fase del màster, per les raons abans exposades. Denominació dels mòduls, nombre de crèdits per a cadascun d ells i descripció del seu contingut Informació inclosa a la taula 1 La seqüència de les matèries al llarg del pla d estudis Informació inclosa a la taula 1 En el cas d activitats formatives a desenvolupar en altres centres o organismes col laboradors s hauran d indicar els objectius i les condicions Atesa la naturalesa del màster proposat i organitzat per la Universitat de Lleida, sembla sensat i convenient que els seus estudiants, especialment els interessats en un perfil professionalitzador, puguin anar a l Equador (o a d'altres països) a realitzar pràctiques en institucions, organitzacions i organismes relacionats amb el món del desenvolupament i la cooperació. De la mateixa manera, cal veure la millor manera que estudiants de la FLACSO puguin realitzar estades a aquesta banda, tant en l entorn formatiu de la UdL, com en institucions, organitzacions i organismes relacionats amb el món del desenvolupament i la cooperació que aquí tenen presència. És a dir, hem de convertir en essencial la construcció d un potent sistema d ajuts i beques a la mobilitat de l estudiantat d ambdues propostes docents. En qualsevol cas, aquestes activitats (en principi articulades al contingut del màster) es fixaran, així com les seves condicions, durant el curs Fixades les condicions generals, cada proposta haurà de ser presentada a través del tutor de l alumne a la Comissió de Màster.

131 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de L enfocament del procés d ensenyament-aprenentatge: l activitat d aprenentatge de l estudiant Descripció general de les activitats d aprenentatge proposades als estudiants: tipologia i volum de treball Pel que fa a les classes presencials, es prioritzaran les metodologies actives, que són aquelles que preveuen fer que l estudiant participi activament en el procés. Així, s hi combinaran l exposició oral i escrita de continguts per part de l estudiant, a més de la resolució de problemes o l estudi de casos, els debats i les activitats en grup. Les activitats acadèmicament dirigides estan definides des del principi de curs i seran sempre avaluades. El fet que siguin dirigides implica un seguiment per part del professor mentre es vagin desenvolupant i, un cop s hagin avaluat, per transmetre els aspectes destacables de l avaluació. El professor ha de garantir aquest seguiment aprofitant les classes presencials o les tutories. Pel que fa a les tutories, es desenvoluparan tant presencialment com mitjançant recursos informàtics. Quant a les tutories presencials, podran ser de dos tipus: tutories predeterminades o obertes. En les primeres, de caire obligatori, els estudiants seran convocats pel professor per al seguiment de les activitats acadèmicament dirigides amb un calendari preestablert. En les segones, de caire optatiu, els estudiants podran accedir al professor per a qualsevol aspecte relacionat amb l assignatura durant tot el curs. Tot el conjunt de metodologies usades ha d anar destinat a l obtenció dels objectius relacionats tant amb les competències específiques com també amb les transversals. Volum de treball Assignatures presencials Els crèdits del màster es distribuiran, per a cada assignatura, de la forma següent: - Presencial: 35% - Treball autònom de l estudiant: 65% Assignatures semipresencials i virtuals Si l assignatura és semipresencial o virtual, disminuirà l apartat de presencialitat. En cas que l assignatura sigui totalment virtual, sempre es preveurà presencial una sessió d inici, tres intercalades al llar del curs i una altra de final, que suposaria un 10% dels crèdits. Pel que fa a la resta dels crèdits que en una assignatura presencial es destinen a l aula (25%), en aquest tipus d assignatures estarien assignats a la part del treball autònom (accés a la plataforma de teleformació: seguiment de la informació del curs, lectura i resposta de missatges, i gestió de l avaluació). Per tant, la distribució de crèdits seria la següent: - Presencial: 10% - Treball autònom de l estudiant: 90% En cas que l assignatura fos semipresencial, caldria establir el grau de semipresencialitat i modificar els percentatges dels apartats en funció d això. Així, per exemple, si l assignatura és semipresencial en un 50%, els percentatges es distribuirien de la forma següent: - Presencial: 15% - Treball autònom de l estudiant: 85% Especificació de les característiques del pràcticum i/o del projecte final d estudis, si n hi ha, segons quina sigui l orientació de l estudi Les característiques del pràcticum i del projecte de fi de carrera s establiran en cada moment amb el tutor de l alumne, el coordinador de màster (i d especialitat) i aquells interlocutors que el primer estimi necessari; les característiques dependran de les recerques i les col laboracions professionals establertes des dels departaments i els equips d investigació en cada moment; es fixaran en preparar el Pla d Ordenació Acadèmica o equivalent. Tant pràcticum com projecte de fi de màster equivaldran a 15 ECTS i seran activitats dirigides i avaluades amb un tribunal o equivalent específic Els criteris de certificació i d avaluació de la qualitat de la progressió acadèmica Descripció general dels procediments d avaluació de les competències específiques: teòriques i pràctiques Descripció dels procediments d avaluació de les competències específiques transversals Els sistemes i criteris de certificació i d avaluació de la progressió acadèmica s adaptaran a cada tipus de competència (específica o transversal) i als seus respectius dissenys docents. Per exemple: per a les pràctiques, la presència i l execució efectiva de la pràctica seran suficients; quant als continguts teòrics, la presència a l aula pot no ser exigida, però s establiran diferents proves (exàmens) i les activitats dirigides (acadèmiques i professionals) tindran un lloc fonamental en aquest nivell de la formació universitària. En tot cas, la combinació resultant es veurà harmonitzada per una filosofia general de l avaluació i per alguns mecanismes concrets. La filosofia de l avaluació parteix de la idea que aquesta és un subproducte de l objectiu de formar investigadors i professionals competitius, ja que el mercat demana barems, però no ha de ser una meta en si mateixa. Els sistemes d avaluació sempre s hauran d imbricar en els mecanismes de comunicació entre alumne i docent, reforçant-los. Finalment, l avaluació ha de ser global, com també el resultat del procés d aprenentatge, evitant l atomització que perdi de vista que els coneixements i les habilitats han de ser aplicades com un tot. Quant als mecanismes que garanteixin l eficàcia de l avaluació, assenyalarem els principals:

132 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Algunes activitats de totes les assignatures s avaluaran a nivell de mòdul, implicant-hi el conjunt dels seus professors i obligant-los a la coordinació de les pràctiques avaluadores i dels criteris de qualificació, així com a reduir la freqüència de les avaluacions parcials, racionalitzant-la. Certes activitats (pràctiques, estades formatives externes, treball fi de màster) implicaran diferents avaluadors (tribunals o similars) i requeriran la redacció d un petit informe o comentari que acompanyi la qualificació. Els tutors es reuniran cada any o cada cicle acadèmic per fer un balanç de les pràctiques d avaluació i emetre recomanacions que seran recollides i difoses per la comissió del màster; una de les preocupacions serà revisar la homogeneïtat dels criteris de qualificació. La Comissió del Màster recollirà les reclamacions dels estudiants i les canalitzarà cap als mecanismes previstos per la UdL, i crearà, si és necessari, una comissió d avaluació ad hoc. També recollirà i difondrà les recomanacions (generals o personalitzades) dels tutors i dels professors de mòduls; a partir d aquestes informacions revisarà els consells generals sobre l avaluació, en particular de les competències transversals. Finalment, en cas que s estableixi algun tipus de qualificació conjunta de la carrera de l alumne, la Comissió de Màster la sancionarà juntament amb el tutor o la tutora. S hauran d arbitrar formes diferents d avaluar les competències específiques i les competències transversals: Les competències específiques han de ser avaluades dins de cada mòdul temàtic. Som partidiaris, d entrada, de proposar formes d avaluació conjunta dins de cada mòdul, per tal de no carregar a l estudiantat amb una demanda excessiva d exàmens, treballs o ressenyes i no dispersar així els seus esforços. Un bon model a seguir podria ser realitzar un exàmen per mòdul i que, a més, en cada matèria concreta els docents estableixin mecanismes de control de lectures (com, per exemple, compartir amb els companys comentaris crítics de les lectures a través del campus virtual). Les competències transversals han de quedar ben reflectides en el treball final de màster (itinerari de recerca) o en les pràctiques (itinerari professionalitzador) i el corresponent informe elaborat un cop finalitzada l estada dins d una agència de desenvolupament. En aquest cas, son els tutors els que hauran de validar l assoliment de les esmentades competències L organització acadèmica Veure taula 1 B.4.3. El professorat Informació sobre el conjunt inicialment previst de professorat, que faci palesa la seva experiència en docència (a nivells equivalents al del màster) i en recerca, transferència de tecnologia (o de coneixement en general) o activitat professional, fent diferència entre aquell que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i aquell que es podrà presentar amb dades agregades, segons escaigui Veure taula 2

133 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat Gestió i supervisió de l ensenyament La composició de l òrgan responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat en la implantació del nou títol Per tal de consolidar el sistema de qualitat intern, la UdL estableix la següent estructura organitzativa específica dels Programes Oficials de Postgrau i es fixen, per a cada òrgan, les diferents funcions que ha de desenvolupar en l'organització i assegurament de la qualitat dels programes. Òrgans col legiats responsables en els Estudis Oficials de Màster Comissió d Estudis Oficials de Postgrau de la UdL Composició: - Rector/a, que la presideix - Vicerector/a de Docència, Vicerector/a de Qualitat i Vicerector/a de Recerca - 8 representants del personal acadèmic dels diferents centres/àmbits de la UdL dels quals com a mínim cinc han de tenir dos sexennis de recerca - 2 representants de l estudiantat dels diferents estudis de postgrau de la UdL - Secretaria delegada: Cap de la Unitat de Planificació Docent Funcions: a) Presentar la programació dels Estudis Oficials de Postgraus de la UdL al Consell de Govern per a la seva aprovació. b) Establir la normativa general per tal de planificar i implementar els estudis oficials de postgrau: a) Establir els criteris generals dels convenis específics en el cas d estudis de postgrau interuniversitaris b) Establir criteris generals de gestió acadèmica i administrativa dels diferents estudis de Postgrau a la UdL c) Establir criteris generals a la UdL per tal de garantir la mobilitat de l estudiantat i professorat. c) Establir criteris per la contractació de professionals externs de reconegut prestigi o vàlua professional en el cas que els estudis ho requereixin. d) Vetllar per la coordinació entre els diferents POPs de la UdL e) Fer el seguiment i avaluació dels diferents POPs per tal d assegurar mínims de qualitat. f) Resoldre els recursos d alçada que l alumne pugui interposar en referència als estudis de postgrau. Òrgan responsable de cada POP Composició: - Dos representants del deganat o direcció dels centres - La persona coordinadora de cada màster que integri el POP - La persona coordinadora del programa de doctorat. Aquesta estarà escollida entre les persones responsables de cada una de les línies de recerca que integren el programa de doctorat. - 2 directors/es dels departaments (o persona en que delegui) a escollir entre els departaments implicats en el POP. - 2 estudiants dels estudis del POP - 1 representant del PAS, vinculat a la gestió acadèmica Funcions: a) Vetllar per la correcta planificació dels diferents estudis que integren el POP. b) Elaborar un pla d usos i infrastructures compartides entre els diferents estudis del POP. c) Valorar les memòries d avaluació de la qualitat de cada màster i fer els suggeriments a la Comissió d Estudis del màster per tal d assegurar la qualitat. d) Elevar a la Comissió d Estudis Oficials de Postgraus de la UdL un informe d avaluació dels diferents estudis de màster implantats. e) Ratificar i vetllar pel compliment dels criteris en la proposta de convalidacions, reconeixements i formació prèvia acreditada (FPA) dels diferents estudis de Màsters. f) Vetllar per la correcta aplicació dels criteris d admissió a les diferents línies de recerca del programa de doctorat del POP. g) Aprovar la participació del professorat en els Màsters que integren el POP. h) Aprovar la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a l òrgan responsable d universitats en la matèria. i) Realitzar la difusió dels Màsters que composen el POP (tríptics, web...) j) Supervisar els Convenis realitzats en el POP, que hauran d enviar al Vicerectorat de Docència previ a la signatura del Rector. k) Vetllar pel compliment dels acords de la Comissió d Estudis Oficials de Màster a la UdL Comissió d Estudis del màster Composició: - La persona coordinadora responsable del Màster - Dos professors/es implicats/des en la docència del Màster. Funcions: a) Elaborar la programació docent (Pla d estudis-calendari) del Màster b) Establir els criteris d admissió i selecció d estudiants al Màster i assumir la seva aplicació. c) Realitzar l avaluació dels aprenentatges previs, establir criteris de convalidacions, reconeixement, i aplicar-los per a la selecció dels estudiants al Màster. d) Fixar el nombre mínim de crèdits, així com les matèries del programa que ha de cursar cada estudiant, en funció de la formació prèvia acreditada per aquest (com a mínim serà precís cursar un mínim de 60 ECTS dins del programa). e) Elevar a l Òrgan Responsable del POP el llistat de candidatures al Màster després de l avaluació feta per a la seva ratificació. f) Informar a l Òrgan Responsable del POP sobre les condicions de possibles convenis. Elaborar el conveni.

134 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de g) Estimular la mobilitat de l estudiantat i professorat, i facilitar la coordinació entre els diferents professors participants h) Establir mecanismes per fer el seguiment del Màster per tal de garantir la seva qualitat. Fer la memòria d avaluació del Màster seguint el protocol d avaluació de la qualitat establert per la UdL i) Fer la memòria acadèmica i econòmica del Màster j) Vetllar pels estudis que estan associats al doctorat del POP k) Establir acords de col laboració amb altres institucions i organismes públics i privats, així com empreses o indústries (docència, recursos, pràctiques...) Totes aquestes col laboracions vindran formalitzades en un conveni. l) Resoldre les incidències acadèmiques i de gestió que es derivin de la implementació del Màster. m) Vetllar pel correcte compliment de les obligacions, deures i compromisos derivats del contingut del conveni en el cas que el Màster sigui interuniversitari. n) Proposar participació del professorat al Màsters. o) Proposar la col laboració de professionals o investigadors que no siguin professors universitaris, sota la supervisió d un o varis professors del Màster p) Vetllar pel compliment dels acords de l òrgan Responsable del POP així com de les marcades per la Comissió d Estudis Oficials de Màster a la UdL Òrgans unipersonals responsables en els Estudis Oficials de Màster Coordinació del POP Cada Òrgan Responsable del POP tindrà un Coordinador/a Responsable que serà escollit pel mateix Òrgan i nomenat pel Rector. Funcions: a) Coordinar el funcionament de l Òrgan Responsable del POP. Ser l interlocutor per traslladar els acords i compromisos b) Vetllar pel compliment dels acords i directrius establertes per la Comissió d Estudis Oficials de Màster c) Trametre la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a DURSI-MEC al Vicerectorat de Docència. d) Vetllar per la difusió dels Màsters que composen el POP (tríptics, web...) Coordinació del Màster Cada màster tindrà un coordinador/a responsable que serà nomenat pel Coordinador/a del POP. Funcions: a) Assistir a la comissió de l òrgan responsable del POP b) Vetllar pel bon funcionament de la Comissió d Estudis del Màster c) Coordinar al professorat implicat al màster d) Elevar a l Òrgan Responsable del POP les necessitats acadèmiques, de infrastructures i de gestió necessàries pel bon funcionament del màster De manera general la Universitat de Lleida compta amb el Vicerectorat de Qualitat i Planificació, així com l Oficina de Qualitat, que vetllen pel correcte desenvolupament dels mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat.

135 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció del procediment per al seguiment i l avaluació de l implantació del pla (amb una atenció especial a la temporalització de les fases i accions implicades) Àmbit d aplicació Aquest protocol té com a objectiu l assegurament i millora de la qualitat dels programes de formació de la UdL conduents a l'obtenció d'un títol oficial de màster. Objectiu L objectiu d aquest protocol és definir una eina operativa per als òrgans responsables de la gestió dels màsters oficials de la UdL amb la que es pugui fer la planificació, seguiment i avaluació d'un programa, per tal d'assegurar el compliment dels estàndards de qualitat establerts i identificar aspectes de millora, amb la participació de tots els agents implicats. Dimensions per a l anàlisi i instruments utilitzats L'assegurament i millora de la qualitat d un programa es valorarà a partir de les següents dimensions i instruments d avaluació: Dimensió Instrument Planificació Guia per a la planificació dels POPs d'aqu Catalunya Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant Desenvolupament Acta d'acords de les reunions Registre d observacions Correu Obert Informe de seguiment del rendiment acadèmic Enquesta de satisfacció dels estudiants Enquesta d'opinió del professorat Portafoli docent del màster Resultats Enquesta als tutors d'empresa / directors treballs de recerca Trobades amb representants de l'entorn professional Indicadors de resultats Millora Informe de seguiment i avaluació del programa Informe de propostes de millora Procés d'assegurament i millora de la qualitat PLANIFICACIÓ 1. Per a la proposta d un nou màster, el responsable de la proposta, amb el vist i plau del centre, dels departaments corresponents i de l'òrgan responsable del POP en el que s'inclou el màster, haurà de presentar, en versió electrònica i simultàniament, al Vicerectorat de Docència i al Vicerectorat de Qualitat i Planificació, el document de planificació que preveu l'agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Comissió d Estudis Oficials de Postgrau valorarà si es compleixen de manera adequada els requisits mínims en la planificació i aprovarà la proposta de màster. Un cop ratificada pel Consell de Govern i el Consell Social, la proposta de màster s'enviarà al Departament responsable en matèria d'universitats. DESENVOLUPAMENT 2. Un cop aprovat un màster, la Comissió d'estudis del màster activarà els instruments de coordinació previstos en la planificació del programa que, com a mínim, inclourà: Reunió de coordinació del professorat que imparteix docència al programa a l'inici de cada quadrimestre per tal de planificar el treball de l'estudiant. Per a evidenciar el resultat d'aquesta trobada es disposa d'un Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant que segueix les directrius del grup Europa de la UdL. 3. La coordinació del màster, a través de la Comissió d'estudis del màster, és l'òrgan responsable d'aplicar els instruments de seguiment i avaluació dels resultats del programa que es preveu en aquest protocol: enquestes de satisfacció als estudiants i enquestes al professorat, tutors d'empresa i directors de treballs de recerca. De la mateixa manera la coordinació del programa es fa corresponsable de promoure l ús del registre d'observacions per part dels estudiants. La documentació dels instruments assenyalats formaran part del portafoli docent del màster que constituirà la base de l'informe d'avaluació que presentarà anualment la coordinació del màster. AVALUACIÓ DELS RESULTATS 4. Al final de cada període lectiu anual, la coordinació del màster tindrà accés a un informe de seguiment dels resultats acadèmics del programa. Aquests resultats acadèmics seran analitzats i valorats de manera conjunta pel professorat i per l'estudiantat que segueix el màster.

136 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Dos cops l'any, al maig i a l'octubre, depenent del moment en el que finalitzi l'edició anual de cada màster, el responsable del programa trametrà a l Oficina de Qualitat la memòria d'avaluació del màster que consistirà, bàsicament, en el recull del portafoli docent. Com s'ha dit, el portafoli docent inclourà: el full de coordinació del pla docent i de planificació del treball dels estudiants les enquestes de satisfacció dels estudiants les enquestes d'opinió del professorat les enquestes a tutors d'empresa / directors treballs de recerca informe del rendiment acadèmic dels estudiants resultats del Registre d'observacions Al llarg del mes de juny o novembre, depenent del moment en el que finalitzi cada programa. L' Oficina de Qualitat elaborarà l'informe de seguiment del màster i el remetrà al coordinador del màster, a l'òrgan responsable del POP, al Vicerectorat de Docència i al Vicerectorat de Qualitat i Planificació. MILLORA 6. Un cop el coordinador del màster rebi l'informe de seguiment organitzarà una trobada de tots els responsables docents del programa, i la resta de col lectius implicats, per tal de valorar aquests resultats i presentar una proposta de millores prioritzada. L'Òrgan responsable del POP, a la vista de l'informe de seguiment del màster i de les propostes de millora, farà una valoració de la qualitat del desenvolupament i dels resultats del programa i presentarà les propostes de millora a la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau de la UdL. En l'elaboració de les propostes de millora caldrà garantir la participació de tots els col lectius implicats en el màster: professorat, estudiants i personal d'administració. 7. El mes de juliol i desembre, a partir de la documentació i resultats aportats, la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau valorarà el nivell de qualitat del programa com a Excel lent, Destacat, Bàsic o Deficient i resoldrà, si és el cas, l autorització novament de l oferta del programa. Es podrà considerar, si és el cas, els efectes positius d una valoració Excel lent o Destacada. 8. Els resultats de l avaluació, així com la proposta d'accions de millora que se'n derivin, s envien a l'òrgan responsable del POP, a la coordinació del programa i a la direcció del centre on s'organitza el màster. El seguiment del nivell de qualitat d un programa ha de permetre detectar els casos en els que el desenvolupament i els resultats aconseguits no superin els mínims exigibles a la formació de màster de la UdL. En cas de no compliment dels requisits mínims, la comissió d Estudis de POPs valorarà possibles alternatives, des de la modificació parcial fins a la suspensió de matrícula del programa. Així mateix, un cop garantits aquests mínims, els instruments d avaluació també han de permetre identificar els casos de compliment destacat i excel lent per tal de reconèixer i incentivar la qualitat en aquest àmbit de formació. Descripció dels Instruments de seguiment i millora de la qualitat Guia per a la planificació dels POPs d'aqu Catalunya Els màsters oficials han de ser aprovats pel departament competent en matèria d'universitats. Paral lelament, la qualitat de la planificació és avaluada per l'agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Per a la presentació de les propostes de nous programes de màsters oficials és preceptiu seguir les indicacions i formats que presenta la Guia per a la planificació del POPs. Per tant, per tot l'estudi intern dins de la UdL d'aquestes propostes, s'utilitzarà també aquesta Guia. Els aspectes a desenvolupar en la planificació d'un nou programa són: justificació i viabilitat, planificació acadèmica, professorat participant i mecanismes d'assegurament de la qualitat. Portafoli docent El portafoli docent del programa constituirà l'eina fonamental per al sistema d'assegurament de la qualitat d'un màster. Aquest instrument serà el recull de tota la documentació i evidències que genera la planificació, el desenvolupament i els resultats de la implantació d'un programa. Els blocs en els que pot organitzar-se el portafoli són: Materials formatius (textos propis o aliens subministrats, imatges, fulls de problemes,...) Materials de caire organitzatiu (programes de les matèries, Instruccions d'aprenentatge, instruccions per l'accés o l'ús d instal lacions o infrastructures pròpies o alienes, full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant, actes d'acords...) Resultats (enquestes, informes de rendiment acadèmic, indicadors de resultats..) Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant Aquesta eina per a desenvolupar el pla docent ha de facilitar la coordinació necessària entre les diverses matèries que s'imparteixen en un curs acadèmic. Aquest conjunt de matèries, que poden estar articulades de diverses maneres (assignatures, mòduls, projectes,...), formen part d'un procés d'aprenentatge que l'estudiant ha de percebre com a coherent i consistent. En la seva utilització hi ha de participar tot el professorat que imparteix docència en el programa. Un dels resultats més importants de l'utilització d'aquesta eina és la planificació del treball que se li requerirà a l'estudiant. La UdL, a través del grup Europa, ha elaborat una metodologia i una eina específica per a facilitar aquesta acció de planificació i coordinació. Acta d'acords de les reunions De manera habitual, en les reunions que s'organitzin per a la planificació i coordinació del programa es recolliran els acords als que s'ha arribat i el llistat d'assistents. Aquesta constituirà l'evidència que formarà part del Portafoli Docent del Màster.

137 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Registre d observacions Correu Obert El registre d observacions ha de ser el mitjà a disposició dels estudiants per a plantejar suggeriments, propostes o queixes referents al programa de formació que estan cursant. Les observacions poden fer referència tant a l organització, plantejament i recursos com al desenvolupament de la docència i les relacions amb el professorat. La coordinació del màster habilitarà els mecanismes necessaris per a comunicar a l estudiantat l existència d aquesta eina i garantirà, per les vies que cregui més oportunes, que es coneix i s utilitza en cas que sigui necessari. La utilització d aquest registre es considerarà un indicador positiu ja que evidencia la voluntat del programa de proveir a l estudiantat de mecanismes de participació en la millora del programa de formació. Informe de seguiment del rendiment acadèmic Un cop finalitzat el període lectiu anual de cada programa, la coordinació del màster tindrà accés a l'informe de seguiment del rendiment acadèmic. Aquests resultats acadèmics han de ser valorats perquè el seguiment de la seva evolució ha de permetre identificar els desajustaments entre els resultats aconseguits pel grup i el nivell de competències que ofereix el programa. En la valoració del rendiment acadèmic s'ha de facilitar l'intercanvi d'opinions entre el professorat i l'estudiantat. Enquesta de satisfacció dels estudiants La coordinació del programa haurà de distribuir l enquesta de satisfacció als estudiants en el moment que consideri més idoni per a realitzar aquesta consulta. Els mecanismes de recollida de l opinió dels estudiants hauran de garantir la confidencialitat de les respostes. Les enquestes, dins dels sobres corresponents, s enviaran, junt amb la resta de documentació que s'incorpora a la memòria d'avaluació del programa, a l Oficina de Qualitat per a la seva lectura i tractament. L Oficina remetrà als responsables i òrgans que preveu aquest protocol els resultats de les enquestes. Enquesta d'opinió del professorat El professorat que participa en un màster tindrà l'oportunitat de valorar el punts forts i febles de diversos aspectes del plantejament, organització i resultats del programa en el que participa. Així mateix, podrà identificar les millores més urgents que, al seu parer, caldria introduir per tal de garantir els estàndards de qualitat establerts o d'incrementar-los. La coordinació del màster decidirà el moment idoni per a recollir aquesta opinió. Enquesta als tutors d'empresa / directors del treball de recerca La col laboració dels tutors d'empresa en els casos en els que els estudiants fan pràctiques professionalitzadores és clau per a avaluar les competències adquirides pels estudiants i per a detectar noves necessitats formatives de l'entorn socioeconòmic. En el cas dels màsters científics, l'elaboració d'un treball de recerca és un moment especial per a l'avaluació i seguiment dels objectius de formació del programa. Trobades amb representants de l'entorn professional De manera periòdica, i en el marc del Consell Social, s'organitzaran trobades amb representants dels sectors econòmics i socials en els que s'imparteix formació de mestratge. L'objectiu d'aquestes trobades es recollir l'opinió d'aquests sectors respecte les necessitats de formació en les seves àrees, l'oportunitat laboral dels graduats en les diferents especialitzacions i les col laboracions entre universitat i empresa per a ofertar serveis d interès comú. Indicadors de resultats L Oficina de Qualitat haurà d aportar els següents indicadors del programa: Evolució de la matrícula: Nombre de matriculats els últims anys Índex de cobertura: (%) nombre de matriculats últim curs/nombre de places ofertes Suficiència econòmica: (%) ingressos totals (matrícules, aportacions,..) /despeses totals del programa (Incloure la valoració dels recursos de professorat propi) Utilització del registre d observacions: Nombre de comentaris, suggeriments o queixes de l estudiantat registrades pel departament. / alumnes x crèdits Rendiment acadèmic: (%) alumnes amb una qualificació final favorable/total matrícula Participació a l enquesta: (%) enquestes/matriculats Informe de seguiment i avaluació del programa La coordinació del màster és la responsable de facilitar a l'oficina de Qualitat el dossier complet que composa el Portafoli Docent del màster. L'Oficina, a la vista de tota la informació disponible, fa una anàlisi del seguiment i dels resultats i ho envia a tots els òrgans competents: Comissió d'estudis del màster, Òrgan responsable del POP, Vicerectorat de Docència i Vicerectorat de Qualitat. Informe de propostes de millora La Comissió d'estudis del màster, a la vista de l'informe de seguiment del màster i amb la participació de tots els col lectius implicats, analitzarà els resultats i farà una proposta de millores, sintètica i prioritzada. L'Òrgan responsable del POP, a la vista de l'informe de seguiment i de la proposta de millores, farà una valoració de la qualitat dels resultats del programa i presentarà els suggeriments de millores a la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau de la UdL.

138 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Gestió i suport a les activitats d aprenentatge i la seva avaluació Descripció dels procediments de suport a l aprenentatge autònom de l estudiant: orientació tutorial La planificació de les activitats de formació de cada mestratge inclourà la utilització dels diversos mecanismes de que disposa la UdL per a l'aprenentatge autònom de l'estudiant. Sistemes de Tutories Personalitzades. La UdL ha implantat un Pla d'atenció Tutorial (PLAUDL) amb l'objectiu de: Recolzar l'alumnat en el seu procés de formació integral, a través de l orientació personal, acadèmica i professional per a què pugui prendre decisions ben fonamentades al llarg de la seva carrera universitària i com a futur professional. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius: Afavorir la integració de l alumnat a la Universitat Optimitzar el procés d aprenentatge de l' alumne Orientar per a la formació contínua Facilitar la maduració del projecte personal i professional de l'alumnat. Els continguts de la tutoria es distribuiran de manera diferent segons el moment en què s'aplica l'acció tutorial. Tutoria d'orientació acadèmica Orientació respecte el pla d'estudis L'estudi i l'aprenentatge eficaç: hàbits i tècniques d'estudi Diferents estils d'aprenentatge Orientació personal Reducció de l'ansietat davant situacions d'estrès Les relacions interpersonals La comunicació assertiva Autoconeixement i autoestima Valors i actituds positives Orientació professional La formació contínua: estudis d'especialització i tercer cicle, estudis a l'estranger,... Anàlisi del mercat laboral Competències professionals Tècniques de recerca de feina El projecte professional Aquestes tasques han de ser assumides per professors a temps complet de la titulació. Aquesta situació requereix una formació del professorat per anar construint un model de tutoria personalitzada. Cada tutor tindrà a càrrec seu un grup d estudiants, al quals haurà d orientar perquè vagin assolint un desenvolupament acadèmic adequat durant el postgrau i en el moment d orientació professional. De manera global, la Unitat d'orientació Universitària ofereix diversos serveis d'orientació als estudiants al llarg del seu pas per la universitat. Alguns dels moments claus en els que es preveu l'actuació de la Unitat són l acollida del nou estudiantat i la preparació per a l'accés al mercat laboral. Al llarg del període de formació és significativa la seva contribució al desenvolupament de les competències transversals de l'estudiantat a través de l'orferta d'activitats formatives en aquest àmbit. Servei de Biblioteques i Documentació Actualment el SBD de la UdL està en un procés de reorientació cap a un Centre de Recursos per a l'aprenentatge (CRAI). En aquest procés iniciat en els darrers temps, i que implica una reconceptualització de les funcions i dels recursos necessaris, s'ha estat potenciant l'oferta d un catàleg de serveis orientats a potenciar l'autoaprenentatge dels estudiants. Entre els serveis a l'abast dels estudiants podem destacar els següents: Web l SBD Formació d usuaris Préstec SOD (Servei d'obtenció de Documents) Informació bibliogràfica Fullets informatius Dossiers electrònics Biblioteca Digital Biblioteca Virtual Màrius Torres Tesis doctorals electròniques Guies temàtiques Tutorials Accés remot als recursos i serveis de l SBD a través dels túnels Accés a Internet i als recursos i serveis des de les biblioteques a través de WIFI Accés a Bases de Dades especialitzades De manera especial, als alumnes de nova entrada se'ls ofereixen cursos de formació per a que coneguin tota l'amplia oferta de serveis de que disposa el SBD. Servei Lingüístic Els estudiants de la UdL disposen de l'oferta del Servei Lingüístic per a aprofundir en l'estudi dels idiomes. A més dels cursos presencials que s'oferten als estudiants també s'ha potenciat l'aprenentatge guiat a través de la plataforma virtual que ofereix l'eviu. Pels estudiants provinents d'altres països s'ha dissenyat de manera especial les eines per a facilitar l'aprenentatge del

139 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de català i castellà, tant de manera presencial com a través de l'autoaprenentage. Així el CAL, Centre d'autoaprenentatge de Llengua, ofereix aquest servei per tal d'apartar l'oferta a les necessitats dels estudiants. En el marc dels canvis que estan tenint lloc per a adaptar els processos de formació a l'eees, la UdL està treballant per a que l'estudiantat adquireixi un seguit de competències que es prioritzen com a competències identificatives de la nostra universitat. Entre aquestes competències transversals hi ha l'aprenentatge d'idiomes. En aquest sentit, els estudiants podràn autogestionar els recursos necessaris per desenvolupar els coneixements i les habilitats associats a aquesta competència. Recursos docents en el Campus Virtual El campus virtual és una eina de suport a la docència que permet desenvolupar formació semipresencial i no presencial. També pot utilitzar-se com un recurs de suport a la docència presencial (per exemple, per oferir recursos o potenciar la comunicació entre el professorat i l'estudiantat). El campus virtual també ofereix espais que la comunitat universitària pot utilitzar amb diferents finalitats. El campus consta de tres tipus d'espais: Cursos: Espais relatius a assignatures que s'imparteixen a la UdL Espais comunitaris: Són espais disponibles per als membres de la comunitat universitària Espais de la Intranet de la UdL: Són espais disponibles per a Unitats Estructurals, Centres, Departaments, Instituts i Òrgans de govern de la UdL Les assignatures dels programes acadèmics oficials s'activen de forma automàtica. Tots els espais ofereixen eines que permeten, entre d'altres, gestionar recursos, realitzar debats i converses a temps real, realitzar activitats (treballs i exercicis), etc. Programes de cooperació educativa Universitat-Empresa Entre les funcions essencials de la Universitat hi ha el fet de preparar l'alumnat per a l'exercici d'activitats professionals que requereixen l'aplicació dels coneixements adquirits en les corresponents titulacions. Per tal d'afavorir el compliment d'aquestes funcions és convenient promoure i consolidar vincles de col laboració entre la Universitat i les empreses del seu entorn. És dins d'aquest marc general on cal situar l'objectiu dels Convenis de cooperació educativa: enriquir la formació de l'alumnat permetent completar els coneixements rebuts a la Universitat amb experiències professionals en l'àmbit empresarial. Avantatges per als estudiants Adquisició d'experiència de treball professional Reconeixement de crèdits acadèmics de lliure elecció per aquestes activitats Possibilitat de rebre un ajut econòmic de l'empresa Possibilitat de desenvolupar projectes acadèmic en el mar ce la col laboració Avantatges per a les empreses Suport de la Universitat en el desenvolupament de productes tecnològicament avançats. Col laboració amb la UdL per millorar les competències i capacitats de l'estudiantat. Inversió en capital humà especialitzat i qualificat, futura base del creixement empresarial De manera global, les evidències dels mecanismes utilitzats per cada programa per tal d'afavorir l'aprenentatge autònom de l'estudiant es constataran en el Full de coordinació i planificació del treball de l'estudiant. A través d'aquest instrument es podrà valorar l ús que es preveu d'aquestes eines per part de l'estudiant

140 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció de la coordinació i dels responsables dels processos d ensenyament-aprenentatge i la supervisió corresponent La UdL fixa com una de les tasques de la Comissió d Estudis dels màsters vetllar i facilitar la coordinació entre els professors participants. Tal com s'ha descrit de manera detallada en l'apartat C.4.1 la UdL té prevista l'aplicació d'un sistema d'assegurament intern de la qualitat que es resumeix en l'esquema que es detalla a continuació: De manera especial, l'organització dels màsters professionalitzadors i mixtes preveuen la realització d'un pràcticum o d'una estada de pràctiques en empreses. Per a l'organització d'aquestes activitats, la coordinació del programa tindrà en compte el compliment dels següents objectius: Identificació de les competències que ha d'adquirir l'estudiant al llarg del Pràcticum Creació d'una base de dades d'organitzacions i empreses amb les que es poden establir convenis de pràctiques Definició d'un protocol d'avaluació dels resultats aconseguits pels estudiants al llarg de l estada de pràctiques. Programa de formació dels tutors d'empresa Descripció dels criteris d oferta d assignatures optatives Els criteris per la definició de les assignatures optatives i de lliure elecció vindrà dissenyada en funció de l especialitat a la qual pot optar l estudiant i que trobem definida en cadascun dels plans d estudi. La Universitat aposta per les optativitats/lliures eleccions vinculades a experiències pràctiques i desenvolupament de competències genèriques i transversals. Descripció de l organització del pràcticum i/o de les pràctiques en empreses i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquestes activitats La seva organització vindrà definida en funció de convenis amb les institucions involucrades per definir l organització i les competències de cadascuna de les parts. Descripció de l organització del programa de mobilitat i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquest programa

141 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Sistemes d informació/reclamacions Descripció dels mecanismes de recollida d informació dels estudiants, graduats/ades, professorat i personal d administració i serveis, i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge Enquesta de satisfacció dels estudiants La coordinació del programa haurà de distribuir l enquesta de satisfacció als estudiants en el moment que consideri més idoni per a realitzar aquesta consulta. Els mecanismes de recollida de l opinió dels estudiants hauran de garantir la confidencialitat de les respostes. Les enquestes, dins dels sobres corresponents, s enviaran, junt amb la resta de documentació que s'incorpora a la memòria d'avaluació del programa, a l Oficina de Qualitat per a la seva lectura i tractament. L Oficina remetrà als responsables i òrgans que preveu aquest protocol els resultats de les enquestes. Enquesta d'opinió del professorat El professorat que participa en un màster tindrà l'oportunitat de valorar el punts forts i febles de diversos aspectes del plantejament, organització i resultats del programa en el que participa. Així mateix, podrà identificar les millores més urgents que, al seu parer, caldria introduir per tal de garantir els estàndards de qualitat establerts o d'incrementar-los. La coordinació del màster decidirà el moment idoni per a recollir aquesta opinió. Trobades amb representants de l'entorn professional De manera periòdica, i en el marc del Consell Social, s'organitzaran trobades amb representants dels sectors econòmics i socials en els que s'imparteix (o es vol impartir) formació de mestratges. L'objectiu d'aquestes trobades es recollir l'opinió d'aquests sectors respecte les necessitats de formació en les seves àrees, l'oportunitat laboral dels graduats en les diferents especialitzacions i les col laboracions entre universitat i empresa per a ofertar serveis d interès comú. Aquestes consultes impliquen un anàlisi del mercat que és del tot necessari abans de programar la realització d'un nou màster. Enquesta als tutors d'empresa La col laboració dels tutors d'empresa en els casos en els que els estudiants fan pràctiques professionalitzadores és clau per a avaluar les competències adquirides pels estudiants i per a detectar noves necessitats formatives de l'entorn socioeconòmic. L anàlisi dels instruments esmentats s'inclou en l'informe de Seguiment del màster i forma part de les evidències a partir de les quals s identifiquen els nivell de qualitat d'un programa i les accions de millora que es poden emprendre. A més a més, l'observatori de Graduats de la UdL realitza periòdicament anàlisis dels resultats de l'enquesta d'inserció dels graduats que realitza l'aqu. Aquest anàlisi es presenta i es discuteix en el marc de trobades amb els coordinadors de programes de la UdL. Descripció del procediment per recollir, valorar les reclamacions dels estudiants i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge Registre d'observacions Correu obert El Vicerectorat de Qualitat i Planificació posa a disposició de tot l'estudiant, via web, un mecanisme directe per a plantejar suggeriments, propostes o queixes referents al programa de formació que estan cursant. Les observacions poden fer referència tant a l organització, plantejament i recursos com al desenvolupament de la docència i les relacions amb el professorat. La coordinació del màster habilitarà els mecanismes necessaris per a comunicar a l estudiantat l existència d aquest registre i garantirà, per les vies que cregui més oportunes, que es coneix i s utilitza en cas que sigui necessari. La utilització d aquest registre es considerarà un indicador positiu ja que evidencia la voluntat de la unitat responsable de proveir a l estudiantat de mecanismes de participació en la millora del programa de formació. Descripció dels mecanismes per a la publicació periòdica d informació actualitzada sobre la titulació. La comunicació pública sobre la titulació tindrà lloc en diversos moments: A l'inici de les activitats del màster. Per a donar a conèixer els POP de la UdL s ha emprat diverses vies de comunicació i divulgació, ja sigui en publicacions especialitzades, en premsa escrita, tríptics, i d una manera més exhaustiva, en la pàgina web de la Universitat. Al llarg del seguiment del desenvolupament del programa. Els sistemes d'informació de la UdL elaboren anualment un informe de seguiment del rendiment acadèmic dels programes. En aquest estudi es presenten els resultats de la matrícula anual, les taxes d'èxit i rendiment i l'evolució de les cohorts que han accedit a la titulació. Aquest informe s'envia als responsables docents, es publica a la web i, en el protocol d'assegurament de la qualitat dels màsters oficials, es preveu la discussió d'aquests resultats entre professorat i estudiantat. En l'avaluació del programa. Un cop avaluats els resultats d'un programa de màster, la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau, farà públics aquests resultats, juntament amb les propostes de millora associades. En el sistema d'assegurament intern que s'ha presentat, juntament amb la previsió dels mecanismes d'avaluació, es contempla la comunicació d'aquests resultats a totes les instàncies que intervenen en la gestió dels màsters i en les que estan representats tots els col lectius participants.

142 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de TAULA 1: L estructura dels màsters Fitxa d assignatura: cal emplenar una fitxa per a cada unitat de matriculació OPCIÓ 1: AMB especialitats o itineraris Estructura comú a b c d e f g h i MATÉRIA/ASSIGNATU OBJECTIUS RA (Unitat de matrícula) D'APRENENTATGE j ECTS per universitat U1- U2- U Especialitat o itinerari 1 Orientació a b c d e f g h i MATÉRIA/ASSIGNATU OBJECTIUS RA (Unitat de matrícula) D'APRENENTATGE NOMBRE CRÈDITS ECTS (total) TIPUS SEQÜÈNCIA DESENVO- LUPAMENT AVALUACIÓ ACTIVITATS D'APRENEN- TATGE CARÀCTER NOMBRE CRÈDITS ECTS (total) TIPUS SEQÜÈNCIA DESENVO- LUPAMENT AVALUACIÓ ACTIVITATS D'APRENEN- TATGE CARÀCTER j ECTS per universitat U1- U2- U

143 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Especialitat o itinerari 2 Orientació a b c d e f g h i MATÉRIA/ASSIGNATU OBJECTIUS RA (Unitat de matrícula) D'APRENENTATGE j ECTS per universitat U1- U2- U Especialitat o itinerari 3 Orientació NOMBRE CRÈDITS ECTS (total) TIPUS SEQÜÈNCIA DESENVO- LUPAMENT AVALUACIÓ ACTIVITATS D'APRENEN- TATGE CARÀCTER a b c d e f g h i NOMBRE MATÉRIA/ASSIGNA CRÈDITS TURA (Unitat de OBJECTIUS ECTS DESENVO- ACTIVITATS D'APRENENmatrícula) D'APRENENTATGE (total) TIPUS SEQÜÈNCIA LUPAMENT AVALUACIÓ TATGE CARÀCTER j ECTS per universitat U1- U2- U

144 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de (d) Obligatòria/Optativa/ Anivelladora (e) 1r. semestre...6è. semestre (f) Presencial/Semipresencial/No presencial) (g) Actuacions de l'estudiant sobre les quals caldrà fer l'avaluació: 1. Assistència i participació a classe 2. Exàmens (paper i llapis) 3. Assaig, treball individual o en grup 4. Exposicions o demostracions 5. Informes de pràctiques (h) Grans tipologies: 1. Classes, seminaris 2. Pràctiques "reglades": laboratori, camps, seminari, externes 3. Treballs en grup 4. Treballs individuals 5. Estudi personal (i) Teòrica/Pràctica (PFC, Pràcticum, Problemes/casos) El punts h) i i) no són obligatoris, però AQU Catalunya recomana el seu emplenament. En cas de tractar-se d un màster interuniversitari cal emplenar l apartat j) concretant el nombre de crèdits ECTS que imparteix cada universitat participant en aquella matèria.

145 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de MÀSTERS INTERUNIVERSITARIS Per tal de clarificar la taula anterior, es poden emplenar les següents taules en el cas de tractar-se d un màster interuniversitari. Resum crèdits i PDI Estructura comú Estructura 1 Estructura 2 Estructura 3 Universitat ECTS obligatoris ECTS optatius ECTS obligatoris ECTS optatius ECTS obligatoris ECTS optatius ECTS obligatoris ECTS optatius Universitat % Professorat U U U U TOTAL 100 Estructura comú Especialitat o itinerari 1 Especialitat o itinerari 2 Tipologia dels crèdits Total - U1 - U2 - U3 - U4 Total - U1 - U2 - U3 U4 Total - U1 - U2 - U3 U4 Anivelladors Obligatoris Optatius Pràcticum Projecte Treball de fi de carrera TOTAL CRÈDITS A SUPERAR (sense anivelladors)

146 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de OPCIÓ 2: SENSE especialitats o itineraris a b c d e f g h i MATÉRIA/ASSIGNATU OBJECTIUS RA (Unitat de matrícula) D'APRENENTATGE NOMBRE CRÈDITS ECTS (total) TIPUS SEQÜÈNCIA DESENVO- LUPAMENT AVALUACIÓ ACTIVITATS D'APRENEN-TATGE CARÀCTER j ECTS per universitat U1- U2- U MÀSTERS INTERUNIVERSITARIS Per tal de clarificar la taula anterior, es poden emplenar les següents taules en el cas de tractar-se d un màster interuniversitari. Resum crèdits i PDI Universitat ECTS obligatoris ECTS optatius Universitat U % Professorat U U U TOTAL 100

147 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Tipologia dels crèdits Total de crèdits a superar per l estudiant Anivelladors Universitat Universitat Obligatoris Optatius Pràcticum Projecte Treball de fi de carrera TOTAL CRÈDITS A SUPERAR (sense anivelladors)

148 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de TAULA 2: Llistat del personal docent i investigador Cal descriure el professorat que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i per a la resta del professorat cal facilitar la informació agregada, d acord amb la taula següent: a b c d e Professorat Nivell contractual Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Albert Roca TEU Dr. en Antropologia Social, Universitat de Barcelona, 1994 Fidel Molina CEU Dr. en Història, Universitat de Lleida, 1996 Línies de recerca (1) Experiència professional (2) Línies de recerca: Estudis de desenvolupament: Àfrica. Cooperació i ONG en les noves formes de representació política a l Àfrica. Relacions interculturals. Processos democratitzadors a l Àfrica. Sistemes de coneixement tradicional i desenvolupament. Fronteres i construcció social. Docència, recerca i gestió universitària UdL Publicacions: 1. ROCA, A.; INIESTA, F. Raíces: Por qué la historia es un conocimiento crucial en el África del siglo XXI, a SANTAMARÍA, A.; ECHART, E. [ed.] (2006): Curso de estudios africanos. Madrid: IUDC-U. Complutense. 2. ROCA, A. (ed.) (2005): La revolución pendiente. Lleida: Universitat de Lleida. 3. INIESTA, F.; ROCA, A. [ed.] (2002): África en la frontera occidental. Madrid: SIAL Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària UdL GESEC (Grup d Estudis Societat, Educació i Cultura), amb professors de l Argentina, el Brasil, Xile, Itàlia i Espanya. Teories i societats dialògiques. Noves transferències ciència-societat a l era del coneixement. Interculturalitat, integració social, participació i desenvolupament comunitari. Llengua, interculturalitat, educació i desenvolupament comunitari. Francisco García TU Dr.- en Geografía, Universitat de Lleida, 1995 Publicacions: 1. MOLINA, F. (2002): Sociología de la Educación Intercultural. Buenos Aires: Lumen. 2. MOLINA, F. (2002): "Entre l identité et l identification : un problème complexe de la recherche sociologique dans le domaine de 3. l interculturalité", a Sociétés, vol. 76, MOLINA, F. (2007): "Diversidad cultural y diversidad lingüística en el proceso de Bolonia", a El futuro espacio universitario europeo. Bilbao: Eurobask, Línies de recerca: Estudis de desenvolupament: Amèrica Llatina. Cooperació i desenvolupament als països andins. Fluxos migratoris i desenvolupament. Teoria i praxi del desenvolupament rural. Desenvolupament rural territorial. Despoblament rural i nous models de desenvolupament per les àrees marginals. El turisme com agent dinamitzador del territori. Docència, recerca i gestió universitària UdL Publicacions: 1. GARCÍA, F. (2003): El ajuste estructural neoliberal en el sector agrario latinoamericano en la era de la globalización, a European Review of Latin American and Caribbean Studies / Revista Europea de Estudios Latinoamericanos y del Caribe, 75, GARCÍA, F. [ed.] (2001): El mundo rural en la era de la globalización: incertidumbres y

149 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a b c d e Professorat Nivell contractual Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Línies de recerca (1) Experiència professional (2) potencialidades. Madrid: Ministeri d Agricultura. 3. BRETÓN, V.; GARCÍA, F.; ROCA, A. [ed.] (1999): Los límites del desarrollo. Modelos rotos y modelos por construir en América Latina y África. Barcelona: Icaria. Núria Camps TU Dra. en Dret, Universitat Línies de recerca: de Lleida, 2000 Protecció internacional dels drets humans. Interacció entre el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari. La protecció de la infància. La protecció dels refugiats i altres migrants involuntaris. Cooperació internacional i drets humans. Europa i cooperació al desenvolupament. Paquita Santiveri TU Dra. Enginyeria Agronòmica, Universitat de Lleida, 1992 Pere Enciso TU Dr. en Direcció i Administració d Empreses, Universitat de Lleida, 1995 Publicacions: 1. CAMPS, N. (2001): Las relaciones entre la Unión Europea y los países ACP: de la política de Lomé al Acuerdo de Cotonou, a ROY, J.; DOMÍNGUEZ RIVERA, R. [coord.]: Las relaciones exteriores de la Unión Europea. Mèxic: Universidad Nacional Autónoma de México, CAMPS, N. (2002): La protección del patrimonio cultural en el área mediterránea: bases para la cooperación, a La vertebración de la región mediterránea: un reto para la Unión Europea. Lleida: UdL-Cátedra Jean Monnet, Fundación CIDOB, Institut Català de la Mediterrània, CAMPS, N. [ed.] (2005): El derecho Internacional ante las migraciones forzadas: refugiados, desplazados y otros migrantes involuntarios. Lleida: Edicions de la Universidad de Lleida. Línies de recerca: Tècniques agrícoles per assolir una agricultura sostenible. Rotacions de cultius en regadiu i secà. Fertilització nitrogenada i sostenibilitat en cultius extensius. Agronomia del conreu de conservació. Cultius alternatius. Publicacions: 1. FISCHER, R. A.; SANTIVERI, F.; VIDAL, I. R. (2002): Crop rotation, tillage and crop residue management for wheat and maize in the sub-humid tropical highlands: I. Wheat and legume performance, a Field Crops Research, volum 79, 2-3: FISCHER, R. A.; SANTIVERI, F.; VIDAL, I. R. (2002): Crop rotation, tillage and crop residue management for wheat and maize in the sub-humid tropical highlands: II. Maize and system performance, a Field Crops Research, volum 79, 2-3: SANTIVERI, F.; ROYO, C.; ROMAGOSA, I. (2004): Growth and yield responses of spring and winter triticale cultivated under Mediterranean conditions, a European Journal of Agronomy, volum 20, 3: Línies de recerca: Microcèdits per al foment de projectes productius en el marc de l agermanament Lleida- Lérida (Tolima, Colòmbia). Economia i desenvolupament a Colòmbia. Estudi socioeconòmic al municipi de Lérida- Colòmbia. Economia agrària i desenvolupament rural. Publicacions: Docència, recerca i gestió universitària UdL Directora del Centre de Cooperació Internacional de la UdL Docència, recerca i gestió universitària UdL Docència, recerca i gestió universitària UdL.

150 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a b c d e Professorat Nivell contractual Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Rafael Allepuz TU Dr. en Economia, Universitat de Lleida, 2000 Línies de recerca (1) Experiència professional (2) 1. ENCISO, P.: Garantir la sostenibilitat del medi ambient, a Passat, present i futur. Objectius de desenvolupament del mil lenni. Col lecció Sud-Nord, CCI. 2. ENCISO, P.: Finançament ètic i microcrèdits al món, dins quaderns Al voltant del Finançamet i microcrèdits. Lleida: CCI. Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària UdL Eficàcia de la contractació en origen per la inserció laboral de la població estrangera a Catalunya. Víctor Bretón UdL TU Dr. en Antropologia Social, Universitat de Barcelona, 1992 Publicacions: 1. ALLEPUZ, R. (2001): Les llibertats i la participació ciutadana com a elements bàsics del desenvolupament humà integral", Esglèsia i societat en diàleg, Pagès Editors, Lleida. 2. ALLEPUZ, R.; FARRÉ, M. [Eds.] (2001): Globalización y dependencia. Efectos de la mundialización sobre el desarrollo de los pueblos. Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. 3. ALLEPUZ, R.; TORRES, T. (2004): "Tendencias a largo plazo del desarrollo humano", Cooperación Internacional, nº 19. Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària UdL Estudis de desenvolupament: Amèrica Llatina. Cooperació i ONG en les noves formes de representació política a l Amèrica Llatina. Relacions interculturals i poder al medi rural andí. Sistemes de coneixement tradicional i desenvolupament. Capital social i acció col lectiva. Luciano Martínez FLACSO Profesor- Investigador de planta Dr. en Sociologia, Université de Paris III Sorbonne Nouvelle, 1981 Publicacions: 1. BRETÓN, V. (2005): Los paradigmas de la nueva ruralidad a debate: el proyecto de desarrollo de los pueblos indígenas y negros del Ecuador, a European Review of Latin American and Caribbean Studies /Revista Europea de Estudios Latinoamericanos y del Caribe, 78: BRETÓN, V. (2005): Capital social y etnodesarrollo en los Andes. Quito: Centro Andino de Acción Popular. 3. BRETÓN, V. (2004): Las organizaciones no gubernamentales y la privatización del desarrollo rural en América Latina, a Entre las Gracias y el Molino Satánico: Lecturas de Antropología Económica. Madrid: UNED ed., Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària FLACSO Desenvolupament rural i transformacions agràries a l Amèrica Llatina. Les bases socials del desenvolupament rural: capital social, formes d organització i acció col lectiva. Teoria i praxi del desenvolupament rural: de la reforma agrària al desenvolupament rural territorial. Publicacions: 1. MARTÍNEZ, L. (2006): Las organizaciones de segundo grado como nuevas formas de organización de la población rural, a La construcción de la democracia en el campo latinoamericano. Buenos Aires: CLACSO, MARTÍNEZ, L.: Dinámicas rurales en el subtrópico. Quito: Centro Andino de Acción Popular. 3. MARTÍNEZ, L. [ed.] (1998): El desarrollo sostenible en el medio rural. Quito: FLACSO.

151 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a b c d e Professorat Andrés Guerrero FLACSO Carlos de la Torre FLACSO Carmen Martínez FLACSO Adrián Bonilla FLACSO Nivell contractual Profesor- Investigador Asociado Profesor- Investigador de planta Publicacions: 1. DE LA TORRE, C. (1998): El racismo en Ecuador. Quito: Centro Andino de Acción Popular. 2. DE LA TORRE, C. (2006): Ethnic Movements and Citizenship in Ecuador, a Latin American Research Review, 41(2): DE LA TORRE, C. (2007): Entre el corporativismo y las ciudadanías débiles, a Ciudadanía y exclusión: Ecuador y España frente al espejo. Madrid: La Catarata: Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària FLACSO Etnicitat i moviments socials a l Amèrica Llatina. Estudis de desenvolupament: Amèrica Llatina. Educació, racisme i multiculturalisme. Profesora- Investigadora de planta Profesor- Investigador de planta Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Línies de recerca (1) Experiència professional (2) Dr. en Sociologia, Ecole Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària Université Paris VIII des Hautes Estudes en Reforma agrària i transformacions de les societats andines. Vicennes, FLACSO Sciences Sociales, Estructura agrària, poder i acció col lectiva. París, 1977 Història i sociologia rural del món andí. Ph.D. en Sociologia, New School for Social Research, New York, 1987 Ph.D. en Antropología Social, New School for Social Research, New York, 2000 Ph.D. en Ciències Polítiques, University of Miami, 1994 Publicacions: 1. GUERRERO, A. (1991): La semántica de la dominación: el concertaje de indios. Quito: Libri Mundi. 2. GUERRERO, A. (1995): De la economía a las mentalidades. Cambio social y conflicto agrario en Ecuador. Quito: Ed. Conejo. 3. GUERRERO, A. [ed.] (2000): Etnicidades. Quito: FLACSO. Línies de recerca: Docència, recerca i gestió universitària FLACSO Racisme i exclusió social a l Amèrica Llatina. Populisme, corporativisme i representació política a les societats llatinoamericanes. Publicacions: 1. MARTÍNEZ, C. (2007): Es el multiculturalismo estatal un factor de profundización de la democracia en América Latina?: una reflexión desde la etnografía sobre los casos de México y Ecuador, en Ciudadanía y exclusión: Ecuador y España frente al espejo. Madrid: La Catarata: MARTÍNEZ, C. (2006): Who Defines Indigenous? Identities, Development, Intellectuals and the State in Northern México. New Brunswick: Rutgers University Press. 3. MARTÍNEZ, C. (2004): Los misioneros salesianos y el movimiento indígena de Cotopaxi, , a Ecuador Debate, 63: Línies de recerca: Relacions internacionals i estructures de poder El paper geoestratègic global dels conflictes regionals de l Amèrica Llatina Publicacions: 1. BONILLA, A. (2002): Seguridad humana en la región andina, a Seguridad humana, prevención de conflictos y paz. Xile, Santiago: FLACSO. 2. BONILLA, A. [ed.] (2002): Orfeo en el infierno. Una agenda de política exterior ecuatoriana. Quito: FLACSO. 3. BONILLA, A. [ed.] (2004): Ecuador-Perú, bajo un mismo sol. Quito: FLACSO. Docència, recerca i gestió universitària FLACSO

152 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de a b c d e Professorat Guillaume Fontaine FLACSO Nivell contractual Profesor- Investigador de planta Titulació acadèmica (Grau i Doctorat) Dr. en Sociologia, Université de Paris III Sorbonne Nouvelle, 2001 Línies de recerca (1) Experiència professional (2) Línies de recerca: Desenvolupament i conflictes ambientals. Recursos estratègics i moviments socials. Economia ecològica i ecologia política. Docència, recerca i gestió universitària FLACSO Gioconda Herrera FLACSO Profesora- Investigadora de planta Ph.D. em Sociologia, University of Columbia, New York, 2005 Publicacions: 1. FONTAINE, G. (2002): El precio del petróleo. Conflictos socio-ambientales y gobernabilidad en la región amazónica. Quito: FLACSO. 2. FONTAINE, G. (2003): Petróleo y desarrollo sostenible en Ecuador. Quito: FLACSO. 3. FONTAINE, G. (2005): Del manejo de conflictos ambientales a la institucionalización de arreglos: el aporte de las teorías de la gobernanza, a Integración, equidad y desarrollo. Quito: FLACSO, Línies de recerca: Gènere i desenvolupament. Migracions transnacionals. Ciutadania, exclusió i desenvolupament. Publicacions: 1. HERRERA, G. (2005): Los hijos de la migración internacional en Ecuador. Informe de investigación. Quito: FLACSO. 2. HERRERA, G. (2000): Trabajo femenino y reproducción campesina, en Estrategias de reproducción campesina y seguridad alimentaria. Buenos Aires: CLACSO. 3. HERRERA, G. [ed.] (2002): Estudios de género. Quito: FLACSO. Docència, recerca i gestió universitària FLACSO (a) Cal citar nom i cognoms en el cas (c) Grau/Titulació inicial (Any) (1) En el cas dels màsters de recerca: Línies i projectes (2) En el cas dels màsters professionalitzadors: de professorat rellevant en Doctorat: Disciplina, universitat i any de recerca en els què ha treballat o treballa en el darrer Àmbit/tipologia institució, funcions i temps. No més l organització i implantació dels (b) i (c) Només cal emplenar-se en cas del quinqueni i que estan especialment relacionats amb el de 3 referències en el darrer quinqueni. màsters. Per a la resta, només, és professorat rellevant màster. Així com les 3 publicacions que considera més necessari una descripció del representatives en relació amb el pla d'estudis del professorat previst. màster. Nombre de professorat total que imparteix el màster 21 Nombre de professorat doctor que imparteix el màster 18 Tal com s ha argumentat a la memòria, existeix la previsió d una necessària col laboració de professionals o investigadors externs a la UdL: a) Professors universitaris d altres universitats o instituts de recerca (catalanes, espanyoles o estrangeres); b) Professionals o investigadors que no tinguin la condició de professors universitaris o equivalent. El contingut dels mòduls requereix, de fet, la participació de professionals que desenvolupin determinades activitats professionals vinculades al món de la cooperació internacional. Tanmateix, resulta indispensable la integració d investigadors de reconegut prestigi; tant els professionals externs com els investigadors podrien tenir un paper destacat en les activitats de fi de màster. Aquestes col laboracions implicaran bé la corresponsabilitat d algunes assignatures o bé la col laboració puntual.

153 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de APÈNDIX: TAULES EXPLICATIVES DE LA PROPOSTA DE DOBLE TITULACIÓ UdL / FLACSO Taula A: Estructura del Màster en Desenvolupament i Cooperació Internacional de la UdL BLOCS DEL MÀSTER MÒDUL 1: Obligatori DESENVOLUPAMENT I COOPERACIÓ MÒDUL 6: Obligatori TÈCNIQUES I METODOLOGIES D INVESTIGACIÓ (perfil investigador) MÒDUL 7: Obligatori TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE LA COOPERACIÓ (perfil professionalizador) MÒDUL 8: Obligatori TREBALL DE FI DE MÀSTER MÒDUL 2: Optatiu DESENVOLUPAMENT RURAL I LOCAL: POLÍTIQUES I ESTRATÈGIES CRÈDITS CONTINGUTS DE CADA MÒDUL CRÈDITS ETCS ECTS Teoria i història del desenvolupament: condicionants i eines del desenvolupament rural 5 2- Sistema econòmic internacional i cooperació per al desenvolupament 5 3- Polítiques, estratègies i actors del desenvolupament local i rural Instruments d anàlisi quantitativa 5 2- Instruments d anàlisi qualitativa Planificació d accions de cooperació (cicle d un projecte: programa i projecte) 5 2- Metodologies participatives 5 15 Treball d investigació (tesi de màster) Pràctiques en institucions, organitzacions o empreses ESPECIALITZACIONS Models i polítiques de desenvolupament rural 5 2- Sistemes agroalimentaris, forestals i agroecològics Capital social i desenvolupament local i rural 5 MÒDUL 3: Optatiu DESENVOLUPAMENT RURAL, SOCIETAT I CIUTADANIES MÒDUL 4: Optatiu DESENVOLUPAMENT RURAL I EDUCACIÓ INTERCULTURAL 4- Patrimoni i desenvolupament rural: turisme i recursos estratègics Societat civil, participació i desenvolupament 5 2- Estat i societat en contextos de desenvolupament 5 3- Antropologia del desenvolupament: cultura i identitat 5 4- Migracions, urbanització i codesenvolupament Multiculturalisme i interculturalitat 5 2- Sistemes educatius i projectes de cooperació al desenvolupament en educació 5 3- Societat, llengua i educació 5 MÒDUL 5: Optatiu, per tal d accedir a la doble titulació amb la FLACSO 4- Educació popular i educació rural Desenvolupament local 5 2- Planificació i ordenament territorial 5

154 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Taula B: Estructura de la maestría en Desenvolupament Rural i Territori de la FLACSO Àrea Cursos Crèdits FLACSO Teoria social 4 Formació general Teoria econòmica 4 Metodològica Tallers de tesi Especialització Teories del desenvolupament 4 Instruments quantitatius 4 Instruments qualitatius 4 Tallers de tesi I 4 Tallers de tesi II 4 Desenvolupament local 4 Territori i canvi estructural 4 Reforma de l Estat, descentralització i governs locals 4 Planificació i ordenació territorial 4 Capital social i desenvolupament 4 territorial Optatives Desenvolupament econòmic local i territori 4 Política social 4

155 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Taula C: Resum de vies de convalidació / compartició de la docència entre la UdL i FLACSO MÒDULS A) ASSIGNATURES MÀSTER UdL B) MATÈRIES FLACSO C) MECANISME D EQUIVALÈNCIA I/O COMPARTICIÓ DE LA DOCÈNCIA MÒDUL 1: Obligatori Teoria i història del desenvolupament: condicionants i Teories del desenvolupament S imparteix cadascuna en la seva institució. eines del desenvolupament rural ES CONVALIDEN* AUTOMÀTICAMENT DESENVOLUPAMENT I COOPERACIÓ MÒDUL 6: Obligatori Sistema econòmic internacional i cooperació pel desenvolupament Teoria econòmica Teoria social S imparteix cadascuna en la seva institució LES DUES MATÈRIES DE LA FLACSO ES CONVALIDEN PER L ASSIGNATURA UdL Polítiques, estratègies i actors del desenvolupament Territori i canvi estructural És exactament la mateixa assignatura. local i rural LA UdL L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA Instruments d anàlisi quantitativa Instruments quantitatius LA FLACSO OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA TÈCNIQUES I METODOLOGIES D INVESTIGACIÓ MÒDUL 8: Obligatori TREBALL DE FI DE MÀSTER MÒDUL 2: Optatiu DESENVOLUPAMENT RURAL I LOCAL: POLÍTIQUES I ESTRATÈGIES MÒDUL 3: Optatiu Instruments d anàlisi qualitativa Instruments qualitatius LA FLACSO L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA Treball d investigació (tesis de màster) Pràctiques en institucions, organitzacions o empreses Taller de tesi I Taller de tesi II (Més la redacció i presentació de la tesi del màster) ES CONVALIDA* AUTOMÀTICAMENT Models i polítiques de desenvolupament rural LA UdL L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA Sistemes agroalimentaris i forestals i sostenibilitat Capital social i desenvolupament local i rural Capital social i desenvolupament territorial LA FLACSO L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA Patrimoni i desenvolupament rural: turisme i recursos LA UdL L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA estratègics Societat civil, participació i desenvolupament LA UdL L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA DESENVOLUPAMENT RURAL, SOCIETAT I CIUTADANIES Estat i societat en contextos de desenvolupament Populisme i neopopulisme (matèria optativa en un altre màster de la FLACSO) LA FLACSO L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA Antropologia del desenvolupament: cultura i identitat Antropologia del desenvolupament (matèria optativa en un altre màster de la FLACSO) LA UdL L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA MÒDUL 5: Optatiu, per tal d accedir a la doble titulació de la FLACSO Migracions, urbanització i codesenvolupament Desenvolupament local Planificació i ordenació territorial Desenvolupament local Planificació i ordenació territorial LA FLACSO L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA LA FLACSO L OFEREIX PER VIDEOCONFERÈNCIA * O es reconeixen administrativament, segon els casos

156 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de ANNEX 1: CARTA DE FLACSO / SEU EQUADOR ACCEPTANT LA PROPOSTA DE DOBLE TITULACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

157 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de ANNEX 2: RECOLÇAMENTS INSTITUCIONALS A LA PROPOSTA DE MÀSTER

158 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Acord núm. 211/2007 del Consell de Govern de 25 d octubre de 2007, pel qual s informa favorablement el Màster al protocol de sol licitud d autorització d implantació dels màsters oficials i doctorats per al curs Programa oficial de Postgrau: Postgrau en Ciència i Tecnologia Agrària i Alimetària. Màster: ENGINYERIA DEL REGADIU. Per tal d omplir aquest protocol, es recomana utilitzar la Guia per a la presentació de projectes de programes oficials de postgrau per al curs A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS 37 A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau 37 A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 38 A. 3 Dades generals i legals dels doctorats 40 B. MÀSTERS 42 B. 1. Dades generals i legals dels màsters 42 B.2 Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions 48 B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters 52 B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica 55 B El programa de formació. Resultats esperats del màster 55 B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent 57 B.4.3. El professorat 62 B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat 62 TAULES - TAULA 1: ESTRUCTURA CURRICULAR - TAULA 2: PDI S han marcat en vermell aquells apartats referents a les dades generals i legals imprescindibles per tal que els projectes siguin aprovats.

159 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. PROGRAMES OFICIALS DE POSTGRAU I DOCTORATS A. 1. Dades generals i legals dels programes oficials de postgrau Universitat Universitat de Lleida Nou Modificació Supressió (Cal marcar si es tracta d un postgrau nou o d un aprovat anteriorment i que es modifica en algun aspecte. En el cas que un postgrau o un màster deixi d impartir-se, cal emplenar l apartat referent a la justificació) Denominació Català: Postgrau en Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: POP EN CIENCIA Y TECNOLOGÍA AGROALIMENTARIA (Necessari per a la publicació al BOE. Hauria de ser una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: POP IN AGRO-FOOD SCIENCE AND TECHNOLOGY (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Francès: (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Òrgan responsable del programa Òrgan responsable del postgrau en Ciència i Tecnologia Agrària i Alimentària

160 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Estructura Màsters que inclou Data d aprovació pel consell social Coordinació/ Participació Nou Modificació Supressió Màster en Sanitat i Producció Porcina 14/11/2005 Coordina UdL Màster en Millora Genètica Vegetal 14/11/2005 Coordina UdL Màster en Protecció Integrada de Cultius 05/10/2006 Coordina UdL Màster en Gestió de Sòls i Aigües 05/10/2006 Coordina UdL Màster de Recerca en Sistemes de Producció Agroalimentària 05/10/2006 Coordina UdL Màster en Gestió i Innovació en la indústria Coordina UdL X alimentària Màster en Enginyeria del Regadiu Coordina UdL X Doctorat 05/10/ (Cal incloure tots els màsters que conté el POP, tant si són nous com si ja havien estat aprovats en cursos anteriors, indicant si es tracta de la universitat coordinadora o participant. En principi, tots els màsters han d estar inclosos en alguna estructura de POP responsable de la seva gestió. Si es tracta d una modificació, cal aportar la justificació corresponent. Tots els màsters han de ser aprovats pels òrgans de govern. Cal adjuntar un certificat del consell de govern i del consell social conforme s ha fet aquesta aprovació) A. 2. Justificació dels programes oficials de postgrau 1.- Justificació i objectius generals del programa (nous) 2.- Referent de l estructura curricular del programa (nous) (Interrelacions entre els màsters oferts dins el programa) (Justificació de l estructura) 3.- Justificació en cas de supressió

161 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de A. 3. Dades generals i legals dels doctorats Nombre màxim d estudiants: Les línies específiques de recerca La relació de professorat i personal investigador encarregats de la direcció de tesis i doctorats Percentatge del PDI responsable que ha realitzat activitat de recerca apreciable en els darrers 3 anys (Indicis d activitat de recerca apreciable seran, a més dels resultats de recerca i participació en projectes, etc., el nombre o percentatge de PDI amb tram de recerca atorgat en els darrers 6 anys o amb distincions significatives de recerca) Experiència investigadora prèvia en l àmbit científic del títol (Projectes competitius, contractes de recerca i transferència de resultats de l activitat de recerca.) Els criteris d admissió i valoració de mèrits de les persones candidates Els criteris per a la direcció de tesis i treballs

162 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. MÀSTERS B. 1. Dades generals i legals dels màsters Universitat coordinadora Universitat de Lleida (Universitat que coordina la gestió del màster. Aquesta és l única que ha de presentar la documentació, amb el vistiplau de la/de les universitat/s participant/s. S entendrà que s atorga el vistiplau a la participació adjuntant el certificat d aprovació pels òrgans de govern de la Universitat.) Denominació del màster (La denominació no ha de contenir mencions referents a característiques del màster que poden variar en el temps. Per exemple, Erasmus Mundus o on line. Tampoc no ha de contenir noms del tipus màster oficial, màster Bologna o màster europeu ) Català: MASTER EN ENGINYERIA DEL REGADIU (Obligatori. Aquesta és la denominació oficial i la que es publicarà al DOGC) Castellà: MASTER EN INGENIERIA DEL REGADIO (Necessari per a la publicació al BOE. Haurà de coincidir amb el de la fitxa que s enviarà al MEC. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català, per evitar confusions) Anglès: MSc Irrigation Engineering (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament. En el cas que es vulgui fer constar que el nom principal és l anglès, perquè principalment la llengua d impartició serà l anglesa, cal indicar-ho expressament per tenir-ho en compte a l hora de la divulgació.) Francès (o altres llengües) Master en Ingenierie de l irrigation (Obligatori. Es recomana que sigui una traducció literal del nom oficial en català per evitar confusions. Aquesta traducció és convenient per a la difusió en suport paper i informàtic des d aquest Departament.) Dates d aprovació Data d aprovació del consell de govern de la universitat que coordina: (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadascun dels màsters en els quals participa la universitat) Data d aprovació del consell social de la universitat que coordina: (Cal aportar el certificat de l aprovació del màster per aquest òrgan. Cal aportar un únic certificat que inclogui cadasun dels màsters en els quals participa la universitat)

163 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Tipologia Tipus (orientació): Professionalitzador Àmbit acadèmic: Tècnic Ciències (Excepcionalment, se n poden escollir dos. El primer és el més important i s utilitzarà preferentment en algunes publicacions). Òrgan responsable del màster Comissió d Estudis del Màster en Enginyeria del Regadiu (Cal fer constar l òrgan responsable del màster) Persona de contacte Isabel del Arco Bravo, Vicerectora de Docència (Cal fer constar el nom i les dades de contacte, telèfon i correu electrònic de la persona responsable de la universitat que fa la proposta, per si cal aclarir o ampliar la informació sobre aquesta) Dades organitzatives Centre o centres de la universitat on s imparteix: ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D ENGINYERIA AGRÀRIA (ETSEA) (Incloeu tots els centres de la universitat coordinadora i de la/ de les participant/s on es preveu impartir. Cal que aquests siguin necessàriament algun dels centres reconeguts legalment. En el cas que hi hagi un centre adscrit cal aportar el conveni o projecte de conveni en el què consti expressament l impartició d aquest estudi) Règim d'estudi temps complet temps parcial Modalitat presencial semipresencial no presencial Període lectiu: anual semestral trimestral Horari: matí tarda horaris especials (p.ex. dissabtes i altres) Crèdits ECTS del màster 90 ECTS (Els crèdits han de ser entre 60 i 120, tal com estableix el Reial decret de postgrau vigent, actualment) Idioma d impartició Idioma % d hores d impartició Necessari/Recomanable Català 60% Recomanable Castellà 40% Necessari (Incloeu tots els idiomes en els quals s impartirà. Aquestes dades serviran per a informar els futurs estudiants. Cal indicar si el coneixement de l idioma és totalment necessari perquè el màster s impartirà, íntegrament o en part, en aquella llengua o, encara que no sigui la llengua d impartició serà recomanable per a seguir el curs.) Nombre màxim de places a oferir: 50 estudiants (Aquesta dada sortirà publicada al DOGC. En el cas d interuniversitaris cal omplir el camp específic que es troba en l apartat de màsters interuniversitaris)

164 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Nombre mínim de persones matriculades: 10 alumnes (Per sota d aquest nombre el màster no s impartirà. Aquest nombre ha de ser mínim de 10 alumnes matriculats) Referents acadèmics Procedència: (Es pot marcar més d una opció, si és una refosa de diversos estudis. Incloure curs d obtenció de la menció de qualitat i/o de l aprovació del Pla pilot.) Doctorat amb menció de qualitat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Curs d obtenció Doctorat Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Pla pilot Nom Curs d implantació Títol propi (graduat, graduat superior, postgrau o màster no oficial) Nom Titulació oficial de segon cicle Nom En cas d aprovació deixarà d impartir-se --- Nou Erasmus Mundus Sí Cal aportar certificat i cal indicar el curs o cursos en el qual es va obtenir No Proposta (si s ha presentat la sol licitud, però, es troba pendent de resolució) Breu resum d informació per a futurs estudiants Objectius formatius Els titulats d aquest màster han de poder Projectar i Construir zones regables, així com Gestionar el seu funcionament. (Explicació breu, de dues o tres línies, dels objectius que es pretenen assolir amb el màster.) Sortides professionals - Enginyer projectista d obres hidràuliques - Director d obra - Cap d explotació d una xarxa hidràulica - Tècnic en empreses constructores o instal ladores de reg - Tècnic en empreses fabricants de material de reg - Projectes a països en desenvolupament (Explicació breu, en dues o tres línies, de les possibles sortides professionals.)

165 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Admissió Òrgan d admissió: Composició: - El coordinador responsable del màster: - Dos professors implicats en la docència del màster: La composició de la comissió en els màsters realitzats en coordinació amb altres universitats o institucions podrà veure s modificada, i haurà de se aprovada per l òrgan responsable de cada POP. (Estructura i composició) Descripció del perfil de l estudiantat al qual va dirigit: El Màster va adreçat a titulats o persones amb estudis d enginyeria agrònoma, de forest, industrial o de camins. Així com titulats de aquestes Enginyeries d'universitats europees, ibero-americanes i d altres indrets del mon. Requisits d admissió: Verificació Acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, de 9 de febrer de 2006, sobre l accés dels actuals estudiants universitaris als estudis oficials de màster. Titulacions oficial actuals Enginyeria Agronòmica Enginyeria Tècnica agrícola (qualsevol especialitat) Enginyeria de forest Enginyeria Tècnica forestal (qualsevol especialitat) Enginyeria Industrial Enginyeria Tècnica Industrial (qualsevol especialitat) Enginyeria de Camins Obres Públiques (Enumereu les titulacions oficials actuals necessàries per a ser admès/a al màster.) Altres requisits d admissió. (Enumereu, si s escau, altres requisits necessaris per ser admès/a al màster. En aquest apartat, es pot efectuar una relació de les titulacions no oficials o graus implantats en altres països que podrien equivaler a la titulació oficial estatal enumerada en el punt anterior) Criteris de selecció: Expedient acadèmic Experiència professional Formació complementària Resultat entrevista personal (Cal enumerar, ordenades per prioritat, les característiques que l òrgan d admissió valorarà a l hora de seleccionar els estudiants. Exemple: expedient acadèmic, coneixement d un idioma, experiència professional, etc...) OBSERVACIONS La Comissió d Estudis del màster establirà, en funció de la titulació i del curriculum de l estudiant, el nombre de crèdits de Formació Prèvia Acreditada (MÀXIM 18 CRÈDITS) o Convalidacions possibles (MÀXIM 41 CRÈDITS). El reconeixement es farà, en la mesura que sigui possible, per mòduls / matèries.

166 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B.2 Els màsters interuniversitaris i altres col laboracions (Aquesta informació només cal que sigui emplenada per la/les universitats coordinadora/es. I s ha d emplenar a més de l apartat anterior) Altres tipus de col laboració: Breu explicació de la col laboració: Hi haurà la col laboració de professors de la Universitat de Girona, de Saragossa que vindran a impartir classes, i del Centre de Mecanització Agrària de Lleida depenent del Departament d Agricultura que permetrà fer alguna pràctica a les seves instal lacions. A més personal de diverses empreses (p.e. Regs de Catalunya, Fabricants de materials de reg, etc... ) participaran donant xerrades especialitzades. També es previst de realitzar pràctiques al laboratori central per materials de reg del Ministeri d Agricultura i a les instal lacions annexes del Centre Nacional de Tecnologia del Regadiu (CENTER). Ajudes dels programes ERASMUS, SOCRATES, SENECA, etc...) (Cal explicar si es tracta d un reconeixement mutu dels estudis cursats i/o de la mobilitat de professors o, també, si es tracta de participació d un o més professors/es, d utilització de material,etc...) S HAURIA DE FER ESMENT DEL TIPUS DE COL LABORACIÓ AMB LES UNIVERSITATS I L ESTACIÓ DE MAQUINÀRIA. Universitat/s que hi col labora/en: CALDRIA POSAR AQUI LES UNIVERSITATS ABANS ESMENTADES??? Universitat de Girona Universitat de Saragossa

167 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B. 3. Justificació i viabilitat dels màsters B Justificació de l adequació als criteris de programació universitària Segons dades del Departament d'agricultura la inversió prevista a Catalunya en Nous Regadius es de 2473 mil lions d'euros afectant a un superficie de ha, a mes s'ha d'afegir la inversió de 1926 mil lions d'euros en Modernitzar els regadius actuals, aquestes xifres indiquen la magnitud de la inverssió prevista i fan palesa la necessitat de tècnics, els quals han de projectar, construir i posteriorment gestionar aquestes noves infraestructures, la major part de les quals estan ubicades a la demarcació de Lleida. L'experiència obtinguda els anys que s ha ofert una assignatura optativa de18 crèdits amb aquesta temàtica és que s adrecen al departament nombroses empreses per demanar alumnes que hagin cursat aquesta matèria. El nombre mig de matriculats en aquesta assignatura ha estat de 15 alumnes. A mes cal esperar que antics alumnes que no hagin fet aquesta assignatura estiguin interessats en el màster, degut a la forta demanda del sector. Aixó es corrobora tenint en compte que durant el periode , s han rebut 52 demandes de tècnics amb el perfil ofert amb aquest màster, a la Borsa de treball de la universitat. (La demanda actual i futura previsible de titulats i titulades amb determinades competències, ja sigui per a sortides professionals o bé per a sortides de recerca i transferència del coneixement i, d altra banda, la demanda dels estudiants.) S HAURIA D AMPLIAR AQUESTA INFORMACIÓ AMB DADES SOBRE LA POSSIBLE DEMANDA DELS ESTUDIANTS PER CURSAR AQUEST MÀSTER, I DE LES COMPETÈNCIES QUE ES DEMANEN AL MERCAT RELACIONADES AMB AQUEST ÀMBIT, AIXÍ COM AFEGIR MÉS INFORMACIÓ SOBRE LES NECESSITATS SOCIALS EN AQUEST SECTOR, EN CAS QUE SIGUI POSSIBLE. Oferta de Postgrau i doctorat Des de fa anys s ofereixen cursos de doctorat relacionats amb la temàtica dintre del programa d Enginyeria, l oferta ha estat la següent: - Eficiencia en el manejo del agua de riego ; Curs 1997/98; - Ecuaciones fundamentales de la Hidráulica y de los procesos Hidrológicos: Aplicaciones en el campo de la Hidráulica Agrícola y Forestal ; Curs 1998/99 y 1999/ Análisis y evaluación de los diferentes modelos, metodologías y algoritmos empleados en el diseño programación y evaluación de los sistemas de riego a presión, (micro-irrigación y aspersión) ; Curs 2000/ Modelización en los sistemas de riego ; Curs 2001/02, 2002/03, 2003/04 - Estalvi d aigua a l agricultura ; Curs 2004/05, 2005/06 - Curso Avanzado sobre Micro-irrigación ; Curs 2004/2005; - Creació de Models digitals del terreny, Curs 2003/04, 04/05, 05/06 Tesis doctorals relacionades - Títol: Desarrollo y validación de un modelo de simulación de la dinámica de agua en el suelo. Aplicación al diseño agronómico y al manejo en riego localizado Doctorand/a: Gerard Arbat Pujolrás Any: 2006 Qualificació: Excel lent cum laude - Títol: Resistencia al Flujo en Ríos de Montaña: Desarrollo de ecuaciones de predicción. Doctorand/a: Raúl López Alonso Any: 2005 Qualificació: Excel lent cum laude - Títol: Diseño y manejo de sistemas de riego localizado con aguas residuales Doctorand/a: Jaume Puig Bargues Any: 2002 Qualificació: Excel lent cum laude (L especialització de la universitat en relació amb l àmbit acadèmic del màster.) B La viabilitat econòmica i financera La proposta de POP es fa des de la perspectiva de sostenibilitat per a la UdL, i per tant, la seva implementació estarà regulada en funció del desplegament de grau i màsters oficials a implantar i desenvolupar a la institució. (Previsió de despeses: professorat, personal d administració i serveis, etc...) (Previsió d ingressos: matrícula, subvencions i altres fonts de finançament.) (En el cas de tractar-se d un màster interuniversitari el mètode per efectuar la previsió d ingressos i despeses serà el que consideri la universitat coordinadora que haurà de justificar la viabilitat econòmica en el seu conjunt) B La viabilitat d infraestructures i de recursos materials dels màsters Espais docents i específics per a l aprenentatge La UdL ha analitzat i vetllat per a què la implantació dels nous estudis tingui coberta les necessitats d equipaments, serveis i infrastructures per a un desenvolupament eficient i de qualitat de la titulació corresponent. En concret, es disposa d'aules perfectament equipades, aules d informàtica, i un laboratori d hidraulica i regs. (Si es considera necessari es pot aportar document annex) Serveis i recursos tecnològics per a l aprenentatge i per a l assoliment i l avaluació dels objectius o les competències que s hagin decidit A més al voltant de Lleida hi ha múltiples instal lacions de reg en construcció i en funcionament per visitar i fer pràctiques. (Si es considera necessari es pot aportar document annex)

168 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de B El personal d administració i serveis La UdL garantirà la plantilla de PAS adequada per tal de garantir la qualitat dels estudis de postgrau que s especifiquen en el POP. Categoria % de dedicació Unitat d adscripció B.4. L avaluació de la rellevància i de la planificació acadèmica B El programa de formació. Resultats esperats del màster El perfil de formació Definició dels objectius de formació del màster: el perfil de competències a assolir per l estudiantat (resultats esperats) Relació de les competències específiques: coneixements, Relació de les competències transversals: treball en equip, habilitats (saber i saber fer) que s esperen dels graduats/es. comunicació, resolució de problemes, etc. Avaluar els recursos hídrics disponibles a una zona. Redactar projectes i documentació tècnica. Saber escollir alternatives addients des del punt de vista Presentar oralment de forma eficient resultats, productes o econòmic, funcional, social i medi ambiental serveis. Dissenyar i dimensionar instal lacions de reg. Utilitzar el programari i les eines informàtiques d ajuda per la Dissenyar i dimensionar xarxes de distribució. generació de la documentació i la seva presentació. Saber escollir el material d una xarxa per una determinada Treballar en equip. situació. Conèixer les funcions dels diferents tipus de vàlvules i dimensionar-les. Dissenyar i projectar estacions de bombament. Dissenyar i projectar els elements constructius necessaris. Conèixer les particularitats de la utilització d aigües residuals regenerades. Saber gestionar zones regables en condicions normals i excepcionals (sequera). Projectar i dirigir obres de regadiu. Organitzar empreses d enginyeria La justificació i referents del perfil del títol Descripció de les fonts d evidència que justifiquen el nivell, orientació i equivalència/transportabilitat del màster Aquest màster s imparteix amb professorat amb una àmplia experiència de recerca i desenvolupament en el regadiu (que es pot comprovar a la llista de professorat. Taula 2). Te una orientació professionalitzadora degut a l amplia demanda de tècnics en aquest àmbit per les obres pendents de realitzar i mantenir. Un altre avantatge es el marc de ha de regadiu ja existents al voltant de Lleida, la qual cosa demanda tècnics en la matèria, a més permet realitzar nombroses visites de camp i es ocasió per realitzar nombrosos estudis i projectes. A l apartat B.3.1 s aporten dades sobre la magnitud de les inversions a realitzar en el regadiu i conseqüentment la demanda de tècnics en la matèria. MANCA FER UN ANÀLISI MÉS EXTENS DE LA ESPECIFICITAT DEL PROGRAMA I DE LA SEVA SINGULARITAT (PER QUÈ ÉS BO?). CAL APORTAR MÉS EVIDÈNCIES QUE JUSTIFIQUIN L INTERÈS CIENTÍFICO-PROFESSIONAL DE LA PROPOSTA Descripció de l anàlisi que s ha realitzat de programes similars a Europa o a d altres països (benchmarking) A continuació s exposa una relació dels principals màsters de temàtica semblant oferts a nivell europeu i es comenten les seves característiques: Universitat agricola de Wageningen. MSc Land and water management. 120 ECTS. Aquest master té una especialitat en Irrigation and water engineering. Té un temàtica més general que el que aquí es proposa, ja que va des de reg en parcel la fins conques hidrològiques. No es tant específic en xarxes de distribució a pressió. També tracta el tema de gestió analitzant els principals actors en la gestió de l aigua, sobretot a països en desenvolupament. Universitat Catolica de Leuven. MSc. Water Resources Engineering. 60. ECTS. Es també de caire molt general, i força teòric, amb una presencia minsa del tema del reg. Universitat de Cranfield ( Regne Unit) MSc Water Management. 60 ECTS. Es de caire més pràctic que els altres i amb una especial incidència amb càlcul de necessitats hídriques. Ecole National Superieure Agronomique de Montpellier. Sciences et tecniques de gestion de l eau. 120 ECTS. És en francés, preten donar a conèixer els processos de l aigua al medi rural, les eines i mètodes d analisi del medi rural i la gestió de l aigua al medi rural. No aborda el tema des del punt de l enginyeria com el que aqui es presenta A nivell espanyol hi ha dos antecedents amb el mateix títol, Master en ingeniería de Regadíos oferts un per la Dirección General del Agua, Ministeri de Medi Ambient i l altre pel Ministeri d Agricultura. Tenen una càrrega lectiva de 500 hores, per tant inferior a la que aquí s ofereix, la metodologia docent és bastant clàssica a partir de classes magistrals. Ambdós s imparteixen a Madrid i els seus alumnes són principalment estudiants ibero-americans. Son de caire més general que el que aquí s ofereix.

169 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de El perfil i criteris d accés al programa de formació Les dades corresponents a aquest apartat no s han de complimentar novament, perquè ja s han inclòs en l apartat B.1 d aquest protocol, referent a les dades d admissió. Malgrat això, aquest apartat es manté atès que els avaluadors l hauran de tenir en compte en el seu procés d anàlisi. B.4.2. El pla d estudis: de l estructura i la seqüència del currículum al pla docent L estructura i la seqüència curricular Hi ha quatre mòduls : Disseny de instal lacions, disseny de xarxes, construcció de xarxes, i Gestió i projecte. L'estructura del màster es lineal ja que tots el mòduls son obligatoris (no hi ha optativitat). Es comença pel disseny d'intal lacions en parcel la, a continuació s'aborda el disseny de la xarxa que abasta a les parcel les. Tot seguit la construcció de les obres necessaries i finalment la Gestió i el projecte. Amb aquests continguts es pot comprovar que el màster es professionalitzador doncs va encarat a projectar, construir i gestionar zones regables. A més hi haurà uns mòduls d anivellament els quals s hauran de cursar segons la formació prèvia de l estudiantat. S HAN DE DIR EL NOMBRE DE MÒDULS I NOMS DE CADSCUN. CAL FER MES ESMENT DE LA SEQÜÈNCIA: COM ENCAIXEN ELS DIFERENTS MÒDULS, I S HA DE REFLECTIR L ORIENTACIÓ PROFESSIONALITZADORA DEL MÀSTER A TRAVÉS DE LA SEVA ESTRUCTURA En el cas de proposar itineraris o especialitats, s haurà d assenyalar amb claredat la seva justificació així com els requisits acadèmics per al seu reconeixement No hi haurà especialitats. Descripció de les diferents especialitats i/o itineraris previstos al màster S ha escollit la modalitat professionalitzador donat que la demanda actual i futura del sector es de professionals que puguin projectar, construir i gestionar l elevat nombre de sistemes previst. Denominació dels mòduls, nombre de crèdits per a cadascun d ells i descripció del seu contingut Incloure les dades a la taula 1 La seqüència de les matèries al llarg del pla d estudis Informació inclosa a la Taula 1 En el cas d activitats formatives a desenvolupar en altres centres o organismes col laboradors s hauran d indicar els objectius i les condicions Es previst de realitzar una pràctica de caracterització de material de reg al Centre de Maqunària Agricola del Departament d'agricultura per tal que els alumnes puguin realitzar assajos normalitzats de material de reg (emissors de reg localitzat i bombes). Al laboratori central de materials de reg s avaluaran aspersors, vàlvules, comptadors i resistència estàtica de canonades. A la finca del CENTER s avaluaran instal lacions de reg localitzat i per aspersió. A més es previst de realitzar un pràcticum a empreses que es descriu mes endavant L enfocament del procés d ensenyament-aprenentatge: l activitat d aprenentatge de l estudiant Descripció general de les activitats d aprenentatge proposades als estudiants: tipologia i volum de treball Es donaran exercicis per resoldre individualment o en grup tant de tipus pràctic com més teòric, la resolució d aquests exercicis formarà part de l avaluació continuada. Els alumnes també prepararan alguns temes mes descriptius i els exposaran a classe. Aquestes activitats d aprenentatge suposaran un 60 % dels ECTS. A més hi hauran pràctiques de laboratori, de camp, i d aula d informàtica. Especificació de les característiques del pràcticum i/o del projecte final d estudis, si n hi ha, segons quina sigui l orientació de l estudi Els alumnes realitzaran un projecte final d estudis ( 20 crèdits) que consistirà en redactar un projecte tècnic que apliqui a un cas real tots els coneixements adquirits durant el màster, per tant s hauran d assolir totes les competències especificades a l apartat B.4.1, la direcció d aquest treball es realitzarà per professors del màster. L avaluació serà mitjançant la exposició i defensa del mateix davant d un tribunal. També es contempla fer 10 crèdits en empreses dedicades a projectar, construir o gestionar zones regables, la tasca de l alumne serà col laborar en alguna activitat de les mateixes prèviament concretada amb la empresa i al finalitzar realitzar un informe. S HA D APROFUNDIR MÉS: COMPETÈNCIES QUE ES PRETENEN, DONAT QUE ÉS UN MÀSTER PROFESSIONALITZADOR S HAN D INCLOURE PRÀCTIQUES EN EMPRESES O INSTITUCIONS, CONCRETANT ELS CRÈDITS, EL TIPUS D INSTITUCIO, LES FUNCIONS DE L ALUMNE I L AVALUACIÓ Els criteris de certificació i d avaluació de la qualitat de la progressió acadèmica Descripció general dels procediments d avaluació de les competències específiques: teòriques i pràctiques Les competències teòriques especifiques s avaluaran a partir de qüestions plantejades a classe que motivin a l estudiant a estudiar i raonar sobre la matèria explicada així com exàmens escrits. Les pràctiques a partir de treballs, exercicis curts i també exàmens. Per exemple la competència de dissenyar i dimensionar xarxes de distribució, donat que requereix un cert temps s avaluarà a partir d exercicis plantejats per fer a casa. S HA DE TENIR EN COMPTE QUE LES ACTIVITATS D AVALUACIÓ HAN DE SER COHERENTS I ADIENTS A LES COMPETÈNCIES DEFINIDES ANTERIORMENT. SERIA INTERESSANT REFLEXAR AQUESTA COHERÈNCIA EXEMPLIFICANT.

170 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció dels procediments d avaluació de les competències específiques transversals A les avaluacions descrites al punt anterior a mes del continguts teòrics i pràctics, una part de la nota vindrà de la valoració de les competències transversals descrites a l apartat C.1.1 el seu pes dependrà de cada exercici. El projecte final d estudis també serà una bona ocasió per valorar aquestes competències L organització acadèmica Incloure les dades a la taula 1 B.4.3. El professorat Informació sobre el conjunt inicialment previst de professorat, que faci palesa la seva experiència en docència (a nivells equivalents al del màster) i en recerca, transferència de tecnologia (o de coneixement en general) o activitat professional, fent diferència entre aquell que sigui rellevant en l organització i la impartició del màster i aquell que es podrà presentar amb dades agregades, segons escaigui Incloure les dades a la taula 2 B.4.4. Mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat Gestió i supervisió de l ensenyament La composició de l òrgan responsable del procés de seguiment i assegurament de la qualitat en la implantació del nou títol Per tal de consolidar el sistema de qualitat intern, la UdL estableix la següent estructura organitzativa específica dels Programes Oficials de Postgrau i es fixen, per a cada òrgan, les diferents funcions que ha de desenvolupar en l'organització i assegurament de la qualitat dels programes. Òrgans col legiats responsables en els Estudis Oficials de Màster Comissió d Estudis Oficials de Postgrau de la UdL Composició: - Rector/a, que la presideix - Vicerector/a de Docència, Vicerector/a de Qualitat i Vicerector/a de Recerca - 8 representants del personal acadèmic dels diferents centres/àmbits de la UdL dels quals com a mínim cinc han de tenir dos sexennis de recerca - 2 representants de l estudiantat dels diferents estudis de postgrau de la UdL - Secretaria delegada: Cap de la Unitat de Planificació Docent Funcions: a) Presentar la programació dels Estudis Oficials de Postgraus de la UdL al Consell de Govern per a la seva aprovació. b) Establir la normativa general per tal de planificar i implementar els estudis oficials de postgrau: Establir els criteris generals dels convenis específics en el cas d estudis de postgrau interuniversitaris Establir criteris generals de gestió acadèmica i administrativa dels diferents estudis de Postgrau a la UdL Establir criteris generals a la UdL per tal de garantir la mobilitat de l estudiantat i professorat. c) Establir criteris per la contractació de professionals externs de reconegut prestigi o vàlua professional en el cas que els estudis ho requereixin. d) Vetllar per la coordinació entre els diferents POPs de la UdL e) Fer el seguiment i avaluació dels diferents POPs per tal d assegurar mínims de qualitat. f) Resoldre els recursos d alçada que l alumne pugui interposar en referència als estudis de postgrau. Òrgan responsable de cada POP Composició: - Dos representants del deganat o direcció dels centres - La persona coordinadora de cada màster que integri el POP - La persona coordinadora del programa de doctorat. Aquesta estarà escollida entre les persones responsables de cada una de les línies de recerca que integren el programa de doctorat. - 2 directors/es dels departaments (o persona en que delegui) a escollir entre els departaments implicats en el POP. - 2 estudiants dels estudis del POP - 1 representant del PAS, vinculat a la gestió acadèmica. Funcions: a) Vetllar per la correcta planificació dels diferents estudis que integren el POP. b) Elaborar un pla d usos i infrastructures compartides entre els diferents estudis del POP. c) Valorar les memòries d avaluació de la qualitat de cada màster i fer els suggeriments a la Comissió d Estudis del màster per tal d assegurar la qualitat. d) Elevar a la Comissió d Estudis Oficials de Postgraus de la UdL un informe d avaluació dels diferents estudis de màster implantats. e) Ratificar i vetllar pel compliment dels criteris en la proposta de convalidacions, reconeixements i formació prèvia acreditada (FPA) dels diferents estudis de Màsters. f) Vetllar per la correcta aplicació dels criteris d admissió a les diferents línies de recerca del programa de doctorat del POP. g) Aprovar la participació del professorat en els Màsters que integren el POP. h) Aprovar la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a l òrgan responsable d universitats en la matèria. i) Realitzar la difusió dels Màsters que composen el POP (tríptics, web...) j) Supervisar els Convenis realitzats en el POP, que hauran d enviar al Vicerectorat de Docència previ a la signatura del Rector. k) Vetllar pel compliment dels acords de la Comissió d Estudis Oficials de Màster a la UdL

171 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Comissió d Estudis del màster Composició: - La persona coordinadora responsable del Màster - Dos professors/es implicats/des en la docència del Màster. Funcions: a) Elaborar la programació docent (Pla d estudis-calendari) del Màster b) Establir els criteris d admissió i selecció d estudiants al Màster i assumir la seva aplicació. c) Realitzar l avaluació dels aprenentatges previs, establir criteris de convalidacions, reconeixement, i aplicar-los per a la selecció dels estudiants al Màster. d) Fixar el nombre mínim de crèdits, així com les matèries del programa que ha de cursar cada estudiant, en funció de la formació prèvia acreditada per aquest (com a mínim serà precís cursar un mínim de 60 ECTS dins del programa). e) Elevar a l Òrgan Responsable del POP el llistat de candidatures al Màster després de l avaluació feta per a la seva ratificació. f) Informar a l Òrgan Responsable del POP sobre les condicions de possibles convenis. Elaborar el conveni. g) Estimular la mobilitat de l estudiantat i professorat, i facilitar la coordinació entre els diferents professors participants h) Establir mecanismes per fer el seguiment del Màster per tal de garantir la seva qualitat. Fer la memòria d avaluació del Màster seguint el protocol d avaluació de la qualitat establert per la UdL i) Fer la memòria acadèmica i econòmica del Màster j) Vetllar pels estudis que estan associats al doctorat del POP k) Establir acords de col laboració amb altres institucions i organismes públics i privats, així com empreses o indústries (docència, recursos, pràctiques...) Totes aquestes col laboracions vindran formalitzades en un conveni. l) Resoldre les incidències acadèmiques i de gestió que es derivin de la implementació del Màster. m) Vetllar pel correcte compliment de les obligacions, deures i compromisos derivats del contingut del conveni en el cas que el Màster sigui interuniversitari. n) Proposar participació del professorat al Màsters. o) Proposar la col laboració de professionals o investigadors que no siguin professors universitaris, sota la supervisió d un o varis professors del Màster p) Vetllar pel compliment dels acords de l òrgan Responsable del POP així com de les marcades per la Comissió d Estudis Oficials de Màster a la UdL Òrgans unipersonals responsables en els Estudis Oficials de Màster Coordinació del POP Cada Òrgan Responsable del POP tindrà un Coordinador/a Responsable que serà escollit pel mateix Òrgan i nomenat pel Rector. Funcions: a) Coordinar el funcionament de l Òrgan Responsable del POP. Ser l interlocutor per traslladar els acords i compromisos b) Vetllar pel compliment dels acords i directrius establertes per la Comissió d Estudis Oficials de Màster c) Trametre la informació i documentació que justifica la proposta interna a presentar a DURSI-MEC al Vicerectorat de Docència. d) Vetllar per la difusió dels Màsters que composen el POP (tríptics, web...) Coordinació del Màster Cada màster tindrà un coordinador/a responsable que serà nomenat pel Coordinador/a del POP. Funcions: a) Assistir a la comissió de l òrgan responsable del POP b) Vetllar pel bon funcionament de la Comissió d Estudis del Màster c) Coordinar al professorat implicat al màster d) Elevar a l Òrgan Responsable del POP les necessitats acadèmiques, de infrastructures i de gestió necessàries pel bon funcionament del màster De manera general la Universitat de Lleida compta amb el Vicerectorat de Qualitat i Planificació, així com l Oficina de Qualitat, que vetllen pel correcte desenvolupament dels mecanismes de seguiment i assegurament de la qualitat.

172 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció del procediment per al seguiment i l avaluació de l implantació del pla (amb una atenció especial a la temporalització de les fases i accions implicades) Àmbit d aplicació Aquest protocol té com a objectiu l assegurament i millora de la qualitat dels programes de formació de la UdL conduents a l'obtenció d'un títol oficial de màster. Objectiu L objectiu d aquest protocol és definir una eina operativa per als òrgans responsables de la gestió dels màsters oficials de la UdL amb la que es pugui fer la planificació, seguiment i avaluació d'un programa, per tal d'assegurar el compliment dels estàndards de qualitat establerts i identificar aspectes de millora, amb la participació de tots els agents implicats. Dimensions per a l anàlisi i instruments utilitzats L'assegurament i millora de la qualitat d un programa es valorarà a partir de les següents dimensions i instruments d avaluació: Dimensió Planificació Instrument Guia per a la planificació dels POPs d'aqu Catalunya Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant Desenvolupament Acta d'acords de les reunions Registre d observacions Correu Obert Informe de seguiment del rendiment acadèmic Enquesta de satisfacció dels estudiants Enquesta d'opinió del professorat Portafoli docent del màster Resultats Enquesta als tutors d'empresa / directors treballs de recerca Trobades amb representants de l'entorn professional Indicadors de resultats Millora Procés d'assegurament i millora de la qualitat Informe de seguiment i avaluació del programa Informe de propostes de millora PLANIFICACIÓ Per a la proposta d un nou màster, el responsable de la proposta, amb el vist i plau del centre, dels departaments corresponents i de l'òrgan responsable del POP en el que s'inclou el màster, haurà de presentar, en versió electrònica i simultàniament, al Vicerectorat de Docència i al Vicerectorat de Qualitat i Planificació, el document de planificació que preveu l'agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. La Comissió d Estudis Oficials de Postgrau valorarà si es compleixen de manera adequada els requisits mínims en la planificació i aprovarà la proposta de màster. Un cop ratificada pel Consell de Govern i el Consell Social, la proposta de màster s'enviarà al Departament responsable en matèria d'universitats. DESENVOLUPAMENT Un cop aprovat un màster, la Comissió d'estudis del màster activarà els instruments de coordinació previstos en la planificació del programa que, com a mínim, inclourà: Reunió de coordinació del professorat que imparteix docència al programa a l'inici de cada quadrimestre per tal de planificar el treball de l'estudiant. Per a evidenciar el resultat d'aquesta trobada es disposa d'un Full de coordinació del pla docent i de planificació del treball de l'estudiant que segueix les directrius del grup Europa de la UdL. La coordinació del màster, a través de la Comissió d'estudis del màster, és l'òrgan responsable d'aplicar els instruments de seguiment i avaluació dels resultats del programa que es preveu en aquest protocol: enquestes de satisfacció als estudiants i enquestes al professorat, tutors d'empresa i directors de treballs de recerca. De la mateixa manera la coordinació del programa es fa corresponsable de promoure l ús del registre d'observacions per part dels estudiants. La documentació dels instruments assenyalats formaran part del portafoli docent del màster que constituirà la base de l'informe d'avaluació que presentarà anualment la coordinació del màster. AVALUACIÓ DELS RESULTATS Al final de cada període lectiu anual, la coordinació del màster tindrà accés a un informe de seguiment dels resultats acadèmics del programa. Aquests resultats acadèmics seran analitzats i valorats de manera conjunta pel professorat i per l'estudiantat que segueix el màster. Dos cops l'any, al maig i a l'octubre, depenent del moment en el que finalitzi l'edició anual de cada màster, el responsable del programa trametrà a l Oficina de Qualitat la memòria d'avaluació del màster que consistirà, bàsicament, en el recull del portafoli

173 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de docent. Com s'ha dit, el portafoli docent inclourà: el full de coordinació del pla docent i de planificació del treball dels estudiants les enquestes de satisfacció dels estudiants les enquestes d'opinió del professorat les enquestes a tutors d'empresa / directors treballs de recerca informe del rendiment acadèmic dels estudiants resultats del Registre d'observacions Al llarg del mes de juny o novembre, depenent del moment en el que finalitzi cada programa. L' Oficina de Qualitat elaborarà l'informe de seguiment del màster i el remetrà al coordinador del màster, a l'òrgan responsable del POP, al Vicerectorat de Docència i al Vicerectorat de Qualitat i Planificació. MILLORA Un cop el coordinador del màster rebi l'informe de seguiment organitzarà una trobada de tots els responsables docents del programa, i la resta de col lectius implicats, per tal de valorar aquests resultats i presentar una proposta de millores prioritzada. L'Òrgan responsable del POP, a la vista de l'informe de seguiment del màster i de les propostes de millora, farà una valoració de la qualitat del desenvolupament i dels resultats del programa i presentarà les propostes de millora a la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau de la UdL. En l'elaboració de les propostes de millora caldrà garantir la participació de tots els col lectius implicats en el màster: professorat, estudiants i personal d'administració. El mes de juliol i desembre, a partir de la documentació i resultats aportats, la Comissió d'estudis Oficials de Postgrau valorarà el nivell de qualitat del programa com a Excel lent, Destacat, Bàsic o Deficient i resoldrà, si és el cas, l autorització novament de l oferta del programa. Es podrà considerar, si és el cas, els efectes positius d una valoració Excel lent o Destacada. Els resultats de l avaluació, així com la proposta d'accions de millora que se'n derivin, s envien a l'òrgan responsable del POP, a la coordinació del programa i a la direcció del centre on s'organitza el màster. El seguiment del nivell de qualitat d un programa ha de permetre detectar els casos en els que el desenvolupament i els resultats aconseguits no superin els mínims exigibles a la formació de màster de la UdL. En cas de no compliment dels requisits mínims, la comissió d Estudis de POPs valorarà possibles alternatives, des de la modificació parcial fins a la suspensió de matrícula del programa. Així mateix, un cop garantits aquests mínims, els instruments d avaluació també han de permetre identificar els casos de compliment destacat i excel lent per tal de reconèixer i incentivar la qualitat en aquest àmbit de formació Gestió i suport a les activitats d aprenentatge i la seva avaluació Descripció dels procediments de suport a l aprenentatge autònom de l estudiant: orientació tutorial La planificació de les activitats de formació de cada mestratge inclourà la utilització dels diversos mecanismes de que disposa la UdL per a l'aprenentatge autònom de l'estudiant. Sistemes de Tutories Personalitzades. La UdL ha implantat un Pla d'atenció Tutorial (PLAUDL) amb l'objectiu de: Recolzar l'alumnat en el seu procés de formació integral, a través de l orientació personal, acadèmica i professional per a què pugui prendre decisions ben fonamentades al llarg de la seva carrera universitària i com a futur professional. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius Afavorir la integració de l alumnat a la Universitat Optimitzar el procés d aprenentatge de l' alumne Orientar per a la formació contínua Facilitar la maduració del projecte personal i professional de l'alumnat. Els continguts de la tutoria es distribuiran de manera diferent segons el moment en què s'aplica l'acció tutorial. Tutoria d'orientació acadèmica Orientació respecte el pla d'estudis L'estudi i l'aprenentatge eficaç: hàbits i tècniques d'estudi Diferents estils d'aprenentatge Orientació personal Reducció de l'ansietat davant situacions d'estrès Les relacions interpersonals La comunicació assertiva Autoconeixement i autoestima Valors i actituds positives Orientació professional La formació contínua: estudis d'especialització i tercer cicle, estudis a l'estranger... Anàlisi del mercat laboral Competències professionals Tècniques de recerca de feina El projecte professional Aquestes tasques han de ser assumides per professors a temps complet de la titulació. Aquesta situació requereix una formació del professorat per anar construint un model de tutoria personalitzada. Cada tutor tindrà a càrrec seu un grup d estudiants, al quals haurà d orientar perquè vagin assolint un desenvolupament acadèmic adequat durant el postgrau i en el moment d orientació professional. De manera global, la Unitat d'orientació Universitària ofereix diversos serveis d'orientació als estudiants al llarg del seu pas per la universitat. Alguns dels moments claus en els que es preveu l'actuació de la Unitat són l'acullida del nou estudiantat i la preparació per a l'accés al mercat laboral. Al llarg del període de formació és significativa la seva contribució al desenvolupament de les competències transversals de l'estudiantat a través de l'orferta d'activitats formatives en aquest àmbit.

174 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Servei de Biblioteques i Documentació Actualment el SBD de la UdL està en un procés de reorientació cap a un Centre de Recursos per a l'aprenentatge (CRAI). En aquest procés iniciat en els darrers temps, i que implica una reconceptualització de les funcions i dels recursos necessaris, s'ha estat potenciant l'oferta d un catàleg de serveis orientats a potenciar l'autoaprenentatge dels estudiants. Entre els serveis a l'abast dels estudiants podem destacar els següents: Web l SBD Formació d usuaris Préstec SOD (Servei d'obtenció de Documents) Informació bibliogràfica Fullets informatius Dossiers electrònics Biblioteca Digital Biblioteca Virtual Màrius Torres Tesis doctorals electròniques Guies temàtiques Tutorials Accés remot als recursos i serveis de l SBD a través dels túnels Accés a Internet i als recursos i serveis des de les biblioteques a través de WIFI Accés a Bases de Dades especialitzades De manera especial, als alumnes de nova entrada se'ls ofereixen cursos de formació per a que coneguin tota l'amplia oferta de serveis de que disposa el SBD. Servei Lingüístic Els estudiants de la UdL disposen de l'oferta del Servei Lingüístic per a aprofundir en l'estudi dels idiomes. A més dels cursos presencials que s'oferten als estudiants també s'ha potenciat l'aprenentatge guiat a través de la plataforma virtual que ofereix l'eviu. Pels estudiants provinents d'altres països s'ha dissenyat de manera especial les eines per a facilitar l'aprenentatge del català i castellà, tant de manera presencial com a través de l'autoaprenentage. Així el CAL, Centre d'autoaprenentatge de Llengua, ofereix aquest servei per tal d'apartar l'oferta a les necessitats dels estudiants. En el marc dels canvis que estan tenint lloc per a adaptar els processos de formació a l'eees, la UdL està treballant per a que l'estudiantat adquireixi un seguit de competències que es prioritzen com a competències identificatives de la nostra universitat. Entre aquestes competències transversals hi ha l'aprenentatge d'idiomes. En aquest sentit, els estudiants podràn autogestionar els recursos necessaris per desenvolupar els coneixements i les habilitats associats a aquesta competència. Recursos docents en el Campus Virtual El campus virtual és una eina de suport a la docència que permet desenvolupar formació semipresencial i no presencial. També pot utilitzar-se com un recurs de suport a la docència presencial (per exemple, per oferir recursos o potenciar la comunicació entre el professorat i l'estudiantat). El campus virtual també ofereix espais que la comunitat universitària pot utilitzar amb diferents finalitats. El campus consta de tres tipus d'espais: Cursos: Espais relatius a assignatures que s'imparteixen a la UdL Espais comunitaris: Són espais disponibles per als membres de la comunitat universitària Espais de la Intranet de la UdL: Són espais disponibles per a Unitats Estructurals, Centres, Departaments, Instituts i Òrgans de govern de la UdL Les assignatures dels programes acadèmics oficials s'activen de forma automàtica. Tots els espais ofereixen eines que permeten, entre d'altres, gestionar recursos, realitzar debats i converses a temps real, realitzar activitats (treballs i exercicis), etc. Programes de cooperació educativa Universitat-Empresa Entre les funcions essencials de la Universitat hi ha el fet de preparar l'alumnat per a l'exercici d'activitats professionals que requereixen l'aplicació dels coneixements adquirits en les corresponents titulacions. Per tal d'afavorir el compliment d'aquestes funcions és convenient promoure i consolidar vincles de col laboració entre la Universitat i les empreses del seu entorn. És dins d'aquest marc general on cal situar l'objectiu dels Convenis de cooperació educativa: enriquir la formació de l'alumnat permetent completar els coneixements rebuts a la Universitat amb experiències professionals en l'àmbit empresarial. Avantatges per als estudiants Adquisició d'experiència de treball professional Reconeixement de crèdits acadèmics de lliure elecció per aquestes activitats Possibilitat de rebre un ajut econòmic de l'empresa Possibilitat de desenvolupar projectes acadèmic en el mar ce la col laboració Avantatges per a les empreses Suport de la Universitat en el desenvolupament de productes tecnològicament avançats. Col laboració amb la UdL per millorar les competències i capacitats de l'estudiantat. Inversió en capital humà especialitzat i qualificat, futura base del creixement empresarial De manera global, les evidències dels mecanismes utilitzats per cada programa per tal d'afavorir l'aprenentatge autònom de l'estudiant es constataran en el Full de coordinació i planificació del treball de l'estudiant. A través d'aquest instrument es podrà valorar l ús que es preveu d'aquestes eines per part de l'estudiant.

175 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció de la coordinació i dels responsables dels processos d ensenyament-aprenentatge i la supervisió corresponent Tal com s'ha descrit de manera detallada en l'apartat C.4.1 la UdL té prevista l'aplicació d'un sistema d'assegurament intern de la qualitat que es resumeix en l'esquema que es detalla a continuació: De manera especial, l'organització dels màsters professionalitzadors i mixtes preveuen la realització d'un pràcticum o d'una estada de pràctiques en empreses. Per a l'organització d'aquestes activitats, la coordinació del programa tindrà en compte el compliment dels següents objectius: Identificació de les competències que ha d'adquirir l'estudiant al llarg del Pràcticum Creació d'una base de dades d'organitzacions i empreses amb les que es poden establir convenis de pràctiques Definició d'un protocol d'avaluació dels resultats aconseguits pels estudiants al llarg de l estada de pràctiques. Programa de formació dels tutors d'empresa

176 Butlletí Oficial de la Universitat de Lleida núm. 92 octubre de Descripció dels criteris d oferta d assignatures optatives En el disseny del màster s ha optat per definir totes les matèries obligatòries. Descripció de l organització del pràcticum i/o de les pràctiques en empreses i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquestes activitats La seva organització vindrà definida en funció de convenis amb les institucions involucrades per definir l organització i les competències de cadascuna de les parts. Descripció de l organització del programa de mobilitat i dels responsables per avaluar i fer el seguiment i millora d aquest programa Sistemes d informació/reclamacions Descripció dels mecanismes de recollida d informació dels estudiants, graduats/ades, professorat i personal d administració i serveis, i el seu ús posterior per millorar els processos d aprenentatge Enquesta de satisfacció dels estudiants La coordinació del programa haurà de distribuir l enquesta de satisfacció als estudiants en el moment que consideri més idoni per a realitzar aquesta consulta. Els mecanismes de recollida de l opinió dels estudiants hauran de garantir la confidencialitat de les respostes. Les enquestes, dins dels sobres corresponents, s enviaran, junt amb la resta de documentació que s'incorpora a la memòria d'avaluació del programa, a l Oficina de Qualitat per a la seva lectura i tractament. L Oficina remetrà als responsables i òrgans que preveu aquest protocol els resultats de les enquestes. Enquesta d'opinió del professorat El professorat que participa en un màster tindrà l'oportunitat de valorar el punts forts i febles de diversos aspectes del plantejament, organització i resultats del programa en el que participa. Així mateix, podrà identificar les millores més urgents que, al seu parer, caldria introduir per tal de garantir els estàndards de qualitat establerts o d'incrementar-los. La coordinació del màster decidirà el moment idoni per a recollir aquesta opinió. Trobades amb representants de l'entorn professional De manera periòdica, i en el marc del Consell Social, s'organitzaran trobades amb representants dels sectors econòmics i socials en els que s'imparteix (o es vol impartir) formació de mestratges. L'objectiu d'aquestes trobades es recollir l'opinió d'aquests sectors respecte les necessitats de formació en les seves àrees, l'oportunitat laboral dels graduats en les diferents especialitzacions i les col laboracions entre universitat i empresa per a ofertar serveis d interès comú. Aquestes consultes impliquen un anàlisi del mercat que és del tot necessari abans de programar la realització d'un nou màster. Enquesta als tutors d'empresa La col laboració dels tutors d'empresa en els casos en els que els estudiants fan pràctiques professionalitzadores és clau per a avaluar les competències adquirides pels estudiants i per a detectar noves necessitats formatives de l'entorn socio-econòmic.