PROJECTES D INSTAL LACIONS DE PARCS SOLARS

CONTINGUT DE LA XERRADA 1. Introducció 2. Selecció de l emplaçament 3. Selecció de la potència 4. Selecció de la configuració 5. Elaboració del projecte 6. Anàlisi de la inversió 7. Una planta generadora de 30 MW 8. Una planta generadora de 180 MW 9. Conclusions Índex

1. INTRODUCCIÓ

Descripció tècnica d una planta generadora fotovoltaica de 2 MW amb aplicacions socials. La Universidad de Talca (Maule, Xile) va posar en marxa un projecte de regadiu d una zona elevada però propera al riu Loncomilla (San Javier) mitjançant unes bombes per l època estival. Introducció Després es va afegir el projecte d energia solar FV per a la utilització de les bombes.

Introducció

Equips de bombeig definits en el projecte de reg: Introducció

Potència demandada Introducció

2. SELECCIÓ DE L EMPLAÇAMENT

Selecció de l emplaçament Visita a la zona i aixecament de topogràfic

Selecció de l emplaçament Zones a estudiar en profunditat:

IRRADIACIÓ SOLAR (radiació sobre l àrea d estudi) CLIMATOLOGIA (mitjanes anuals) DENSITAT DE VENT (valors mitjans i màxims) LITOLOGIA (materials del sòl) ORIENTACIÓ (enfocat al rendiment) PENDENT (impacte visual) VIES DE COMUNICACIÓ (vehicles i persones) XARXA ELÈCTRICA (alta i baixa tensió) OBSTACLES I OMBRES (percentatge de reducció de la irradiació, facilitat d excavació, moviment de maquinària...) VEGETACIÓ I OROGRAFIA DEL TERRENY (actuacions) FACTORS MEDIAMBIENTALS (impacte) POSSIBLES TIPUS D INSTAL LACIÓ (fixes, amb seguidors...) Selecció de l emplaçament

CRITERIS COMPARATIUS Pèrdues de rendiment energètic a qualsevol de les fases Pèrdua de rendibilitat econòmica per adequació del terreny, dificultat de muntatge... Pèrdues per actuacions perjudicials per al medi ambient Selecció de l emplaçament

SOLUCIÓ PROPOSADA Dividir la PSFV en dues zones de 2 ha cada una, aproximadament, en els emplaçaments A i B: Es manté el mínim de pèrdues Continuïtat a les instal lacions industrial S aprofita orientació i proximitat al bombeig Reducció de les actuacions en el terreny A Selecció de l emplaçament

3. SELECCIÓ DE LA POTÈNCIA

Selecció de la potència Demanda d aigua

Selecció de la potència

ESTUDIS DE: Energia mensual i anual que serà necessari comprar Energia mensual i anual que es podrà vendre Energia mensual i anual que s estalviarà... per diversos escenaris de preus de l energia. Selecció de la potència

A la vista de les dades i gràfiques exposats s observa que el màxim retorn de la inversió es produeix per una potència de 2 MW, i després per a valores superiors a 4 ò 5 MW. Això es deu a que per a potències menors de 2 MW la construcció és més cara per unitat d inversió. I per les potències entre 2 i 4 MW, es nota l efecte d haver de posar un transformador addicional al disponible pel reg. Per a potències més alta es nota l efecte de les economies d escala i el preu unitari es va reduint Selecció de la potència

4. SELECCIÓ DE LA CONFIGURACIÓ

COMPARATIVA ENTRE LES CONFIGURACIONS SEGÜENTS: 1. Estructura fixa inclinada 35º 2. Estructura fixa inclinada 20º 3. Seguiment a un eix quasi polar 4. Seguiment est oest a un eix nord sud 5. Seguiment a dos eixos Selecció de la configuració

Selecció de la configuració

Selecció de la configuració Detall seguidors eix polar

Selecció de la configuració Seguiment est oest a un eix nord sud

Selecció de la configuració Dades d irradiació en dos escenaris (kwh/m2/mes)

Dades d irradiació en el pla de generació (kwh/m2/mes) Selecció de la configuració

Selecció de la configuració Valoració de les pèrdues

Selecció de la configuració Càlcul de la producció neta

Realitzant ara l anàlisi de la inversió, i tenint en comte altres consideracions, la configuració més adequada és: Un subcamp de 1 MW inclinat amb estructura fixa i un subcamp de 1 MW amb seguiment a un eix polar Selecció de la configuració

5. ELABORACIÓ DEL PROJECTE

Condicions de disseny L energia solar fotovoltaica Descripció de la planta fotovoltaica Balanç d energia Configuració dels components Instal lacions elèctriques i control Elaboració del projecte

Elaboració del projecte Radiació global sobre Xile

Elaboració del projecte Energia solar connectada a la xarxa

Associació sèrie paral lel de cèl lules FV Corba característica del generador FV Elaboració del projecte

Elaboració del projecte Associació sèrie paral lel de cèl lules FV

CÀLCULS: Angle d inclinació, separacions, ombres Número màxim de mòduls en sèrie (30,5) Número mínim de mòduls en sèrie (16,8) Número màxim de cadenes (strings) (140,9) Elaboració del projecte

Finalment es tria: 8.400 mòduls 429 cadenes de 20 mòduls en sèrie Per tant, cada subcamp (inversor) té 105 cadenes La potència nominal ve donada pels inversors La potència màxima ve donada pels mòduls Elaboració del projecte

Elaboració del projecte Exemple de rases

Elaboració del projecte Esquema CC

Elaboració del projecte

Esquema completo Elaboració del projecte

Elaboració del projecte Edifici Inversors

Elaboració del projecte Edifici CT

Elaboració del projecte

Elaboració del projecte Conjunt

Conjunt Elaboració del projecte

Muntatge Elaboració del projecte

6. ANÀLISI DE LA INVERSIÓ

Anàlisi de la inversió

7. UNA PLANTA GENERADORA DE 30 MW

Planta generadora FV de 30 MW Situació

Planta generadora FV de 30 MW Planta de 30 MW

Planta generadora FV de 30 MW Camp tipus de 1,567 MW

Planta generadora FV de 30 MW Camp de 30 MW

8. UNA PLANTA GENERADORA DE 180 MW

Planta generadora FV de 30 MW

Planta generadora FV de 30 MW Transformadors MT/AT + enllaç amb sub-estació

CONCLUSIÓ Tant per part dels promotors i inversors, com per part dels diversos professionals que participen en la construcció d una planta generadora d energia és necessari que es consensuïn unes regles clares, que no donin peu a interpretacions subjectives de la llei.

Moltes gràcies per la seva atenció www.cubic consultors.com