La nit polar i el sol de mitjanit

Documentos relacionados
Tema 5: El sistema solar i l univers

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

Solucions individuals per al canvi climàtic

Unitat 8. El planeta Terra i la mesura del temps. 1 ESO - Naturals. El planeta Terra i la mesura del temps Unitat 8 1 ESO - Naturals 1 / 13

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Els inuits. L'adaptació de l'ésser humà a l'entorn

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou

UNITAT 9 EL CLIMA (2)

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Tema 2: La població a Europa

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 5: Els ecosistemes

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

Comprensió lectora Quadern de preguntes

Introducció a l energia

Què hi veis en aquestes imatges? Grup 1

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Reaccions redox i metabolisme cel lular

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

El paisatge humanizat

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.

Jornades culturals Cinquè i Sisè Primària

LA CIÈNCIA I LA SALUD

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

1 - El món de les partícules

Tema 2: Els éssers vius

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Recursos associats a Sopa de lletres

Nom: Data: Les característiques dels mamífers són:

TEORIA I QÜESTIONARIS

Vacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona

La Lluna, el nostre satèl lit

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

La matèria: els estats físics

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

~ I tu, com ho veus? ~ La crida del bosc ~ 1 Canvi de vida

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Tema: El temps i el clima

INTRODUCCIÓ. Ser un vianant autònom

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura?

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

Ciències naturals: Biologia i Geologia 1r ESO Activ

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

L aigua és líquida quan no està congelada, s escapa de les mans. Dani. L aigua del mar és blava, però quan l agafes és transparent.

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.

TRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.

Astronomia Fonamental El sistema solar: qüestions

Infraestructures ambientals urbanes. Xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU)

El cicle del carboni

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

I LES. video. Títol: presentació (pàgina 1 de 50)

A casa, estalviem aigua

COMPLETA LA FRASE AMB LA PARAULA QUE FALTA

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

En uns moments, ens demanará un nom d usuari i una contrasenya. Aquestes dades les proporciona l administrador de la xarxa de la confraria.

Tot el que ens envolta és matèria, però...

al voltant d altres estrelles.

QUÈ ÉS UN DINOSAURE?

BREU HISTÒRIA DEL SUBMARÍ

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

EL NOSTRE PLANETA TERRA

LES ESTRELLES. Projecte dels alumnes de 3r de primària. Escola Montseny de Barcelona. Curs

La Terra i el Sistema Solar Primavera, estiu, tardor... Full de l alumnat

PROPOSTA DIDÀCTICA. Amics monstruosos. Anna Manso. Il lustracions de Gabriel Salvadó

Física i Química 4t ESO B i C. Curs

CURS 2017 /2018. És el conjunt de tot el que existeix: les estreles, els planetes o els sers vius que hi habiten en formen part.

EL COMPOSTATGE. Què és i per a què serveix?

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

La graella de les tasques domèstiques. Com es reparteixen?

Escriu a sota de cada imatge si representa un poblament rural o urbà: Ara, explica, a partir de les imatges anteriors, aquests dos tipus de poblament.

Com mengen els alumnes de l institut?

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!! Maig 2013

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE L'ELECTRICITAT I EL MAGNETISME?

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

GUIA DIDÀCTICA TIERRA. Cinema i educació.

Taules de Contingut automàtiques

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

Quan els hem rebut a la classe, s'han presentat i hem parlat una mica del que recordàvem

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de la mongeta: Una fulla de mongetera:

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Ignasi Duch i Gavaldà'2001 1

Comprensió lectora. Quadern de lectures

Transcripción:

ELS POLS

INDEX Situacio geogràfica: Àrtic i Antàrtic La nit i el dia polars Animals del pol nord Animals del pol sud Esquimals: Poblats, pesca, iglús, transports polars Aurora boreal i aurora austral Exploradors Ecologia: salvem els pols del desglaç! Per què he triat aquest tema Fi

La nit polar i el sol de mitjanit La inclinació de l'eix de rotació de la terra fa que als pols, a l'estiu sempre hi arribi llum del sol, i a l'hivern no hi arribi mai llum. Per això durant l'estiu, mai es fa de nit i hi ha sol de mitjanit. Hi ha llum dia i nit durant sis mesos. Durant l'hivern, és fosc dia i nit. La nit polar dura sis mesos.

ANIMALS AL POL NORD Els mamífers tenen el pelatge blanc per camuflar-se Ós polar: el carnivor més gran. S'alimenta bàsicament de foques Llop àrtic Llebre blanca

Rens

ANIMALS ALS POLS Foca Lleó marí Morsa

ANIMALS ALS POLS Balenes i peixos d'aigua molt freda Orca Ocells polars com l'albatros Gavines

ANIMALS AL POL SUD Hi ha 18 espècies de pingüins a l'antàrtida (de les quals 13 estan en perill d'extinció) pingüí emperador pingüí gentú

ESQUIMALS o INUITS Els esquimals són pobles indígenes que viuen al Pol Nord. La vida dels esquimals és molt dura pel fred extrem. (-55º a l'hivern) El Pol Sud està deshabitat (-25º a l'estiu, -60º a l'hivern. Record: -89.5º)

IGLÚS Els esquimals viuen en cases de gel que es diuen iglús, comunicats entre ells per túnels

ALIMENTACIÓ I TRANSPORT Els esquimals s'alimenten de la pesca i la caça. Fan forats al gel per pescar. No poden cultivar fruita ni verdura al gel. Es desplacen amb trineus de gossos: mushing

AURORA BOREAL al pol nord El nucli de la terra genera un camp magnètic amb la rotació terrestre. Els pols magnètics de la terra (Nord i Sud, no són els pols geogràfics però hi estan a prop) es comporten com un iman. Quan les partícules solars amb càrrega (es diu radiació còsmica) arriben al camp magnètic es tornen de colors.

AURORA AUSTRAL al pol sud

CURIOSITATS El Pare Noel viu al Pol Nord

EXPEDICIONS ALS POLS «Es busquen homes per a viatge perillós. Sou escàs. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s'assegura el retorn. Honor i reconeixement en cas d'èxit». Al 1907 aquest anunci del capità Amundsen al diari The Times, el van respondre més de 5.000 aspirants.

EXPEDICIONS ALS POLS Hi ha hagut moltes expedicions per intentar arribar al pol nord i al pol sud, des del 1900. Per exemple les del capità Scott o el capità Amundsen. Moltes expedicions fracassaven o havien de canviar de ruta. De vegades els vaixells es quedaven atrapats i triturats pel gel.

ECOLOGIA: EL DESGLAÇ Calentament global i efecte hivernacle: la contaminació fa que l'atmosfera retingui més calor i que la temperatura de la Terra sigui més alta. Això fa que el gel dels pols es desfaci a una velocitat cada cop més gran. El 1980 l'àrtic cobria 7.5 milions de km2. El 2012 l'àrtic era menys de la meitat: 3.4 milions de km2. Cada cop el desglaç és més ràpid, es desprenen més icebergs i la capa de gel és més prima i fàcil de trencar. El 2016 el desglaç va ser molt més gran del que els científics havien previst. Aquest desglaç amenaça la vida de molts animals a l'àrtic, com per exemple l'ós polar El nivell del mar també pujarà a gran velocitat

ECOLOGIA: Què hi podem fer nosaltres? Desafiaments senzills per aturar l'escalfament de la Terra Estalviar aigua: tancar l'aigua de l'aixeta quan ens ensabonem les mans o ens raspallem les dents, dutxa enlloc de banyera Reciclar: separar les escombraries i usar contenidor de compost Consumir ecològic: comprar fruita i verdura de temporada i que vingui d'aprop. Evitar envasos inútils i bosses de plàstic Recarregar energia: apagar la tele, no deixar aparells connectats, usar piles recarregables Estalviar electricitat: Posar calefacció baixa a l'hivern (ens posem un jersei) i no gaire aire acondicionat a l'estiu. Contaminar menys amb el cotxe: Si podem, millor anar en bus, tren o bicicleta.

PER QUÈ HE TRIAT AQUEST TEMA He triat aquest tema perque m'agraden molt els pols i he pensat que tambe us podrien agradar.

FI Espero que us hagi agradat.