Periòdic mensual d Olesa de Montserrat - Desembre 2004 / any 1 / número 3

és un periòdic mensual, gratuït i d àmbit local. Redacció i coordinació: Bárbara Boulocq i Fernando Gigena. Disseny i maquetació: Eduard Llimona. Correcció: Jessica García Sabarich. Dipòsit legal: B-42490-2004. Edició: 8.000 exemplars. Per adreçar-nos qualsevol informació ho podeu fer a traves de l adreça electrònica: periodic@hotmail.com o al tel/fax: 93 772 94 36. L equip de redacció no es fa responsable de les opinions expressades en aquesta publicació. Tancament de recepció d anuncis i informació: el dia 22 de cada mes. Periòdic mensual d Olesa de Montserrat - Desembre 2004 / any 1 / número 3 Editorial Nadal, cap d any, temps de sopars amb amics i companys de treball, de celebracions, de balanços i de records. Per als qui realitzem aquest periòdic el mes de desembre també es temps de festa, perquè podem oferir als nostres lectors més pàgines, més seccions i més informació. En aquest nombre especial de Nadal i cap d any ampliem l edició a vuit pàgines, no només per la quantitat de notícies i l espai que decidim donar a cada secció, sinó perquè el nostre interès radica en fer cada mes un mitjà de comunicació professional, interessant i de lectura àgil. En definitiva, un periòdic amb un equilibri raonable entre informació i publicitat, on la informació local sigui la prioritat i on cada apartat tingui l espai necessari. La novetat d aquesta edició és la secció Punt de Llibre, un espai dedicat a recomanacions i comentaris sobre els últims llibres publicats. Ara també és el nostre moment per al balanç. Fa dos mesos el començava a voltar pel poble i l expectativa del primer nombre es va traduir en satisfacció per cada edició. Perquè fem el periòdic que a nosaltres ens agradaria llegir a Olesa i perquè tenim l oportunitat de ser aquell vehicle entre les notícies i la gent. Aquella mateixa gent que ens envia correus, ens truca o ens fa comentaris al carrer, són vosaltres, els que ens fan créixer i perfeccionar dia a dia. Cada crítica i cada observació la rebem com un recolzament constant a aquest projecte i com una aportació per millorar. Malgrat que el periòdic no compta amb una secció on agraïm a tots els nostres col laboradors, aprofitem aquest espai per donar-vos les gràcies un altre vegada als que ens informen, als que difonen, als que aporten dades, als que aclareixen i als que permeten que el periòdic s editi cada mes. Bon Nadal i millor cap d any!!!!!! Salut!!!! Portada: Dansa Esbart Olesà: 75 anys de dansa Al llarg de l any 2004 l Esbart Olesà celebra els 75 anys de la seva fundació i la satisfacció d haver aconseguit mantenir-se viu tants anys. 75 anys no són una època, en són moltes, són una vida. O més d una. Hi ha persones que han estat a l Esbart en diferents èpoques, gent que han estat a l Esbart a cada època. Èpoques de molta activitat, d eufòria, magres, èpoques difícils i de represa, d il lusió per la revifada,... I cada època té la seva pàgina a la història de l Esbart, amb una constant: l activitat de la dansa. Assajar, ensenyar, preparar-se, aprendre, organitzar,... i ballar. Però només amb dansa no n han tingut mai prou. Al llarg dels anys s hi han realitzat i organitzat moltes activitats que han completat la vida de l entitat i han refermat la convivència entre els seus components i la seva implicació amb Olesa, i la participació en el conreu de la cultura i les tradicions catalanes. Qui més qui menys recorda la seva primera ballada, tothom recorda algun director que ha tingut. Hi ha records bons i dolents, però la memòria selecciona i en ocasió d una celebració és fàcil rememorar només els bons. Hi ha ballades, viatges, relacions, fets, persones que es recorden anys i anys després. I alguns, molt concrets, com la Moixiganga d Olesa, les cantades de caramelles, les trobades d esbarts a Montbau, les nostres trobades infantils, els viatges a Weingarten o Nonantola, les festes a Can Tobella, el Ball de Gitanes, els festivals al Casal o a la UEC, les aparicions a Els Pastorets, o les cerimònies de clausura dels Jocs Olímpics i d inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona 92. Els diferents locals on han assajat podrien explicar molt bé la història de l Esbart, per exemple, les parets de cal Valls, del col legi de les germanes Paüles, el Casal, la UEC, el 1r pis del Cafè del Centro, el col legi Nostra Senyora de Montserrat, el local on després hi hagué La Ginesta, la cripta de sota l altar de l església. En l actualitat, els components de l Esbart Olesà tenen des de 4 fins a més de 60 anys d edat i són un centenar de persones, entre dansaires grans, joves, infants i petits, diablots, director i mestres de dansa; membres de junta, responsables de vestuari i d assessorament musical, maquilladora i col laboradors. El programa d actes de l aniversari, al llarg de tot l any 2004 ha estat complet. Al gener, una carrossa per a la cavalcada de reis. Al febrer, una carrossa per a la rua de carnaval. A l abril, la inauguració oficial de l aniversari, la Trobada de Diables del Baix Llobregat, el Festival de la Roda d Esbarts Infantils Catalonia. Al juny la Cloenda de la Roda d Esbarts Infantils Catalonia i el Festival de Dansa de la Festa Major. Al setembre, el Correfoc de la Diada Nacional de Catalunya. A l octubre, l Exposició 75 anys de Dansa i el Sopar de Germanor. Al novembre, el Festival Internacional de Dansa de Gallarta (Bilbao, País Basc). Per aquest mes, l Esbart col laborarà amb l associació Ariadna en l acte de recaptació de fons per a la Marató de TV3 de l endemà. I com a cloenda del 75è Aniversari està previst un gran Festival de Dansa al Teatre la Passió, el proper 16 de gener de 2005, on hi participaran tots els dansaires de l Esbart a més de dos grups d exdansaires, membres de l Associació Cultural Folklòrica Olesa Sardanista i on s estrenarà la sardana l Esbart Olesà, composta pel mestre Joan Segura i amb lletra de Miquel Guillamón dedicada a l aniversari de l Esbart. I així 75 anys. Però al llarg d aquests 75 anys l Esbart ha anat canviant. Amb sort, les entitats aconsegueixen de sobreviure al pas dels anys i al canvi continu. Però hi ha hagut algunes constants: la convicció de què l Esbart oferia i ofereix a tots els seus membres una opció de lleure sa, un fòrum de convivència i una bona font d experiències. Per molts anys, Esbart Olesà.

02 Va passar Nous Serveis Socials El 12 de novembre, la consellera de Benestar i Família, l Honorable Sra. Anna Simó va presidir l acte d inauguració de les noves dependències dels Serves Socials d Olesa de Montserrat a l edifici de Ca l Oriol, que ja acull pràcticament tots els serveis d aquest Departament. Amb aquesta unificació física es pretén implementar un nou sistema de funcionament per tal de millorar la qualitat en l atenció als ciutadans de la vila d acord amb la realitat actual del nostre municipi i permet alhora rendibilitzar els recursos humans i econòmics. L eix central d aquesta nova etapa té com a objectiu continuar afavorint, en condicions d igualtat, l accés als recursos de la comunitat per part de tota la població a fi de garantir i millorar el benestar social dels olesans. Els Serveis Socials es troben emplaçats al carrer de Salvador Casas, 17 (Antiga Sala de Ca l Oriol). El telèfon és el 93 778 33 00 i l horari d atenció és de dilluns a divendres de 9.30 a 13.00 h i dijous de 16.00 a 19.30 h. Gossos sensibles La Regidoria de Sanitat de l Ajuntament ha tornat a impulsar una campanya per sensibilitzar els amos de gossos amb l objectiu de evitar que deixin els excrements al carrer, pràctica habitual que com es pot veure als carrers i places. Al mateix temps, l Ajuntament ha decidit tancar el pipican al costat de Cal Mané perquè que pot suposar un perill per a la salubritat i per les queixes dels veïns per les males olors. En el marc d aquesta campanya es preven l edició de tríptics didàctics i diferents activitats de sensibilització. Fossa comuna Amb motiu de la clausura de l antic cementiri d Olesa de Montserrat i per tal de gestionar el trasllat de les restes de persones afusellades durant el període de la Guerra Civil Espanyola, l Ajuntament d Olesa de Montserrat i l Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) van signar, el 18 de desembre de 2003, un conveni de col laboració fruit de la necessitat que es té des de l Ajuntament de concloure els treballs de trasllat de totes les restes al cementiri nou i, per part de l Associació en atendre les peticions de tres famílies que volen recuperar les restes dels seus familiars que foren afusellats el gener de 1939 i enterrats en una fossa comuna d aquell cementiri. Des de l ARMHC s assumeix el procediment necessari per aconseguir l equip investigador i tècnic que ha d executar la investigació. Dins l equip universitari que fa els treballs de recuperació, les proves d identificació i el trasllat de les restes al nou Cementiri Municipal d Olesa de Montserrat, hi participa un equip de tres forenses nord-americans col laboradors de Nacions Unides i participants en identificacions realitzades per aquest organisme a Xipre i a Bòsnia entre d altres. Es preveu trobar els cadàvers d Isidre Galcerán Pujabet, Juan Garrido Abaz i Enric Cortell Miñana, afusellats tots tres el 22 de febrer de 1939, poc abans d acabar la Guerra Civil. Fundació Agrícola Olesana La Fundació Agrícola Olesana ha aprovat diverses propostes, en la seva darrera assemblea del mes passat, que afecten tant el funcionament intern de la Fundació com aspectes externs. Un dels més importants és un canvi en els preus de mòlta, és a dir, el sistema que hi ha per pagar les hores de moldre al Molí d Oli. Fins ara, es feia per pes mòlt; a partir d ara, es farà per les hores que s hi treballi. D aquesta manera, es volen aconseguir diversos objectius: d una banda, un producte de major qualitat, i de l altra, un estalvi important per a la Fundació. Es preveu que aquest estalvi es pugui fer efectiu de cara al final de la campanya. Aquesta va ser una proposta presentada per l actual Junta i que va ser ben valorada per part dels assistents a l assemblea. Una altra de les mesures que es van aprovar va ser un canvi en la caldera que es fa servir a la Fundació, i que es vol canviar per una de gas. D aquesta manera, s eliminaran molèsties per als veïns del Molí d Oli, tant pel fum com per les pudors que causava l actual caldera. Setmana de la Mobilitat La segona setmana de novembre es va celebrar la Setmana de la Mobilitat, amb l objectiu de promoure l ús del transport públic i un canvi en la mentalitat ciutadana pel que fa als mitjans de transport sostenible. La pedalejada pel nucli antic que va acabar amb una xocolatada al Parc del Porxo de Santa Oliva- va servir per promoure l ús de la bicicleta en l àmbit urbà. Per fomentar l ús del transport públic, es van repartir unes bonificacions per al tiquet del bus urbà. Aquest repartiment es va fer a través de les associacions de veïns, ja que l Ajuntament considera que poden avaluar millor les necessitats dels ciutadans i ciutadanes del seu entorn. Sembla bé Els membres de la companyia Punt i seguit valoren positivament l acollida de la seva primera obra teatral, Semblances, que es va representar el 5 i 6 de novembre al Teatre Olesa, davant d unes 250 persones en total. L acollida per part del públic assistent va ser molt bona, així com les crítiques rebudes. Aquesta és la representació que ha donat el tret de sortida al projecte Butaka a la nostra vila, un projecte que, cal recordar, promou les activitats teatrals per a joves d entre 12 i 25 anys, aproximadament. Per part dels membres del grup, no es descarta tornar a representar aquesta obra de nou, tot i que encara no hi ha res en ferm. Un ple mogut El ple extraordinari del passat 11 de novembre no serà fàcil d oblidar. I és que es portaven a aprovació les taxes fiscals per a l any vinent, que inclouen el polèmic augment de la taxa d escombraries. Aproximadament 200 veïns van protestar amb crits i pancartes en contra d aquesta ordenança que passa de 12 euros a 73, (Millor control de despesses, No més pressió fiscal i No augment taxa d escombraries). Els partits a l oposició també es van manifestar en tot moment en contra d aquestes taxes, posicionantse rotundament al respecte. Alguns dels principals arguments esgrimits van ser que l Equip de Govern no gestiona correctament els recursos dels quals disposa, i que per aquest motiu incrementen d aquesta manera els impostos per a l any vinent. Per la seva part, l equip de govern va defensar que amb el que pagaran els veïns encara no es cobreix tota la despesa que genera la recollida de la brossa al municipi, i que amb les bonificacions que s han previst molts ciutadans pagaran menys de 73 euros. Aquestes bonificacions són per als majors de 64 anys, per a famílies nombroses i per a les persones que tinguin uns ingressos reduïts. L IBI s apujarà el 2,9%, l impost de vehicles el 3,5% i l impost de construccions i obres el 20% el 2005. La resta de taxes i impostos s incrementen al voltant del 5%. Finalment aquestes ordenances van quedar aprovades amb els vots a favor de l Equip de Govern, i en contra per part dels partits a l oposició. Pressupostos participatius 2005 El Consell General de Participació Ciutadana es va reunir el 17 de novembre amb la presentació del pressupost provisional de l Ajuntament per al proper any 2005, que ascendeix a 31.668.000 euros (més de 5.200 milions de pessetes), amb un augment de l 11% respecte el de l any anterior. D aquests milions, uns 18 corresponen a inversions, 2 més que l any passat. Les dues àrees que s han prioritzat en els pressupostos són, igual que l any passat, la de Via Pública i Seguretat Ciutadana. Les principals inversions d enguany se centren en la urbanització de La Flora, la d Archs Lindcolor, l ampliació de la biblioteca, la creació de l escola bressol o les inversions als barris, entre d altres. Pel que fa a les despeses, el 47% d aquestes es destinen a personal, una xifra gairebé igual a la de l any anterior; amb un 37%, també es manté la partida destinada a compra de béns. En l apartat dels ingressos, un 45% provenen dels impostos directes; un 22% de taxes i altres ingressos, i un 26% de transferències corrents. D aquesta manera, Olesa comença el procés d elaboració dels primers pressupostos participatius de la seva història. Alguns participants van dir que caldria comptar amb més temps per poder analitzar la proposta, i que es podria allargar la seva aprovació (prevista per a cap d any) per afavorir una major participació. Visita El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, va visitar Olesa el passat 17 de novembre per conèixer diverses instal lacions municipals que han comptat o que requereixen el suport econòmic de la Diputació de Barcelona. El també alcalde de l Hospitalet de Llobregat va recórrer el polígon industrial de Can Singla, els terrenys on s ha de construir la nova escola Sant Bernat, la Casa de Cultura, la Biblioteca i el Punt d Informació Juvenil Cal Mané, entre d altres. Per a l any vinent està previst que la Diputació financiï una nova part de l arranjament de la Casa de Cultura, on es preven ampliar la biblioteca i condicionar l auditori i l espai per als arxius històrics i administratius. Parc de l Estatut El projecte Ray-on dels arquitectes Jordi Oliveras i Albert Relat ha estat el guanyador del Concurs de Projectes amb intervenció de Jurat per a la Urbanització del Parc de l Estatut, actualment un gran pàrquing gratuït al final de la Rambla. Aquest primer premi està dotat amb 6.000 euros, mentre que el segon (3.000 euros) ha estat per al projecte Elaia, de Lluís Cantallops i Marta Vicente. Els treballs estàn exposats al públic de dilluns a diumenge de 5 a 8 del vespre, a la Sala 1 de la Casa de Cultura, c/salvador Casas, 26. Violència de gènere En commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, el passat dijous 25 de novembre, l Associació Dones i Progrés va organitzar una xerradacol loqui que va ser a càrrec del Col lectiu d Homes contra la Violència de Gènere de Badalona. Tennis Taula Olesa El gimnàs de l escola Nostra Senyora de Montserrat ha estat condicionat per als partits oficials durant la temporada 2004-2005, després que el Club Tennis Taula Olesa assolís la categoria de Superdivisió estatal la passada temporada. Congrés de les Llengües Entre el 15 i el 20 de novembre, la ciutat de Rosario, a l Argentina, va ser l escenari del I Congrés de les Llengües. Aquesta iniciativa va néixer a l ombra del III Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, que es va fer en aquesta ciutat argentina i que ha aixecat polseguera a causa de la rigidesa de les bases, que bandejaven qualsevol altra cultura que no estigués relacionada amb la llengua espanyola. Així, unes quantes entitats socials de tot l Amèrica del Sud, presidides pel Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, van decidir de convocar un congrés paral lel per tal de donar veu als centenars de llengües presents al continent i que de manera directa o indirecta han sofert la subordinació de l espanyol. Una delegació del Principat (que inicialment havia de representar tot el país) participarà en aquestes jornades per fer una radiografia de la realitat lingüística del nostre país, a través de ponències i documentals. La idea va sorgir del Casal Argentí de Barcelona i progressivament s hi han adherit Òmnium Cultural, la CAL, la Plataforma per la Llengua, el Consell de l Advocacia de Catalunya, el Consorci per la Normalització Lingüística, el Centre UNESCO de Catalunya i VilaWeb. Un espai petit i acollidor on gaudiràs d una gran cuina Reserves al 93 778 25 19 Avinguda Francesc Macià, 82 - Olesa de Montserrat

03 L informatiu Per vianants Aquest mes l Ajuntament posarà en marxa l illa de vianants dels principals carrers del nucli antic i per consegüent la prohibició de la circulació per una gran part d aquesta zona. El consistori olesà intenta amb aquesta aposta municipal, donar prioritat als vianants en el marc de les principals actuacions previstes al Pla de Mobilitat Local. Cal recordar que es tracta de tancar diversos carrers del nucli antic al trànsit rodat, mitjançant la col locació d unes pilons hidràuliques. Cal tenir en compte que els veïns de la zona comptaran amb un comandament a distància per tal de poder abaixar aquestes pilons i accedir als seus domicilis. L objectiu de la proposta és fomentar els desplaçaments a peu, conservar millor el casc antic, i aconseguir un espai de convivència on es pugui passejar i jugar als carrers. Aquesta mesura, en principi, es valora positivament per part dels col lectius implicats, especialment els veïns i els botiguers. De tota manera, val a dir que aquests darrers han demanat que s habilitin zones de càrrega i descàrrega i un horari concret per poder dur a terme aquestes tasques. Escola d Adults L Aula de Formació d Adults Nostra Senyora de Montserrat (Escola d Adults) manté oberta la inscripció per al present curs lectiu: Etapa Instrumental (Alfabetització, Neolectors i Certificat); Iniciació a l anglès (nocions de vocabulari i gramàtica); Iniciació a la Informàtica (Word, Windows e Internet); Llengua per a Estrangers (coneixements bàsics de la llengua a nivell oral i escrit); Graduat de Secundària a distància (matrícula oberta tot el curs) i Preparació per a la prova que permet l accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà. Contacte en Secretaria, tots els dies de 17.30 a 19, c/anselm Clavé 191, 1º, tel: 93 778 28 02, a/e: a8062031@centres.xtec.es Bàsquet El Club Bàsquet Olesa convoca al Curs d Iniciació per a entrenadors de bàsquet, per a majors de 16 anys, del 27 d aquest mes fins al 4 de gener. Informació e inscripcions al CBO a les tardes de 17 a 20 h. El dilluns 20, es commemorarà la Diada del Bàsquet al Pavelló del CBO amb partits mixtes de 3x3, xocolatada per a tothom, competició de triples, esmatxades. Futbol Sala Del 27 al 31 de desembre i del 3 al 8 de gener es durà a terme el I Campus Tecnificació Futbol Sala Nadal, organitzat per la Regidoria d Esports de l Ajuntament. Inscripcions al Pavelló Salvador Boada, de dilluns a divendres de 17 a 20 h., tel: 93 778 4719 i 616 551 162. Estreno en La Passió A la jornada de portes obertes del passat 27/11 la Passió d Olesa va tenir l oportunitat per estrenar finalment una remodelada seu social, encara que inacabada. Ja fa un any i gràcies a un conveni amb el Departament de Benestar i Família de la Generalitat, van comensar les obres per enllestir la seu social de l entitat. Ara la entidad compta amb una planta baixa i tres mitges plantes més. A la planta baixa hi ha la secretaria i el seu magatzem. A la primera planta s han habilitat uns lavabos adaptats i un despatx, i a la segona hi ha una sala polivalent. Per últim, a la planta superior es troba la sala de juntes i les dependències per a l arxiu i la fundació Passionarium. Els diners aportats per la Generalitat per a les obres no va ser suficient (132.000 euros) i encara que La Passió va aconseguir reunir 174.000 euros, encara falten 60.000 euros (10 milions de pessetes) més per acabar tota la remodelació. Hoquei patins a Olesa Pels que no sabien que a Olesa es juga a hoquei patins, pels que no estaven assabentats de que a Olesa hi ha un club que es diu Club Olesa Patí i que hi ha equips dels 5 als 14 anys, doncs ja ho saben. En els últims temps, aquest esport a Olesa està creixent en nombre de jugadors i d equips sobre tot a partir de la col laboració del Club amb l EEM. Si el teu fill o filla vol aprendre a patinar o si vol jugar a Hoquei Patins, posa t en contacte amb el Club (93.778.46.54) o amb l EEM (93.778.47.19). Passaport Daniel Pujol i Garcia té 53 anys, i actualment porta més hores dalt d un avió que assegut a un vagó de Renfe. És fill del Joan i la Joaquima, amant de la bona taula i de la música de Llach, Serrat i Sabina i porta gran part de la seva vida construint històries per Llatinoamèrica. Aquest llicenciat en Filologia Hispànica és separat i té tres fills (Daniel, Eduard i Francesc). Després de la Universitat va arribar el temps de dedicar-se en ple a la política i va ser alcalde (1984/86), professor de Llengua i Literatura Castellana a l institut Eugeni d Ors a Vilafranca del Penedès, cofundador de l Escola Municipal de formació professional i Director de l Escola d Arts i Oficis. Encara que no descarta tornar a treballar a Olesa, Daniel fa vint anys que viu adaptant-se a nous països i noves cultures. Quan vas començar a treballar fora de Catalunya? La primera vegada que vaig viatjar va ser al 1984, com a director d un centre internacional de formació per al desenvolupament a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia). Després, vaig anar a treballar a l Organització Internacional de Treball (OIT) a Buenos Aires i Costa Rica. He fet diferents consultes externes per a la Unió Europea i ara estic com a co-director d un projecte de formació per al treball per joves en atur de la Comissió Europea, a Caracas (Veneçuela). T agrada estar fora d Olesa? M agrada, si no, no hi seria allà. Crec que per fer cooperació internacional has de tenir una sèrie de requisits bàsics: primer tenir sensibilitat cap als problemes, segon, adaptar-te a un nou ambient, a una nova cultura, una nova forma de ser, i tercer, tenir l educació d aportar alguna cosa per a ser útil als demés, i facilitar o donar les eines per poder desenvolupar-se en la vessant personal i col lectiva. Aleshores exerceixes d olesà... Exerceixo d olesà, de català, d espanyol, depèn on estiguis. A Caracas hi ha una col lectivitat catalana, i dius que ets d Olesa de Montserrat i tothom la coneix. Però quan la col lectivitat és més gran i vas a la Casa de Galícia o a la Casa de Canàries, exerceixes més d espanyol. Sents la necessitat d estar amb catalans tot el temps? No, jo tinc un principi que és tenir amics locals, així coneixes més el país, la gent i la cultura. Tinc amics espanyols o catalans, també molts veneçolans perquè és la clau per estar bé i integrar-te. Que és el que trobes més a faltar? Penses molt en la família, però ara no hi ha problema. Quan vaig començar a Bolívia, hi havia dificultats de comunicacions i no es podia marcar internacionalment, i aleshores es retardava molt. Fa vint anys no hi havia fax ni televisió, ara amb l ordinador, el Messenger, la webcam, tot és més a prop i et permet estar més a prop dels teus. D alguna manera, sempre trobes a faltar coses, el lloc on has nascut i d on ets, la cultura, la forma de ser, les arrels, els sentiments... Si a algú li diguessin que anirà a treballar a Caracas durant els propers tres anys, creus que hi aniria encantat? Jo crec que no, perquè als espanyols no els agrada sortir de la seva terra per treballar. Crec que, en general, Espanya ha de ser el país amb menys treballadors fora d ell, així com els holandesos, alemanys o dels països nòrdics estan més disposats a aquests treballs. Aquí a Espanya és evident que hi ha més tranquil litat, més comoditat, es pot anar al carrer, al teatre, a sopar. Tot això a Caracas no es pot fer. A l hora d escollir, s ha de posar tot a la balança i avaluar a quines coses renuncies si treballes en un altre país. Un dels àmbits que es renuncien és la cultura Què s ha d envejar del Carib? És un país tropical, tot l any fa la mateixa temperatura i hi ha bàsicament dues estacions, l època de pluja i l època seca. Caracas té un clima excepcional de 23, 24 graus de dia i de nit baixa la temperatura a 18, 19 graus, un clima perfecte, es pot anar a la platja tot l any. És l avantatge de viure en un país del tròpic. La vida comença molt aviat, jo em poso a treballar a tres quarts de vuit fins a les dotze que dino, i torno a la una fins a les cinc, perquè a les sis es fa fosc. El menjar no és un problema, oi? A Caracas menjo coses a les que no hi estic acostumat. Hi ha països més fàcils, i altres més difícils. Per exemple, Argentina és més fàcil d assimilar perquè culturalment som molt propers. A Veneçuela hi ha tots els menjars autòctons que aquí no es mengen, però no hi ha problema, perquè t adaptes i està molt bona. A vegades faig un sopar per convidats de Veneçuela, i els ofereixo pa amb tomàquet, pernil, all d oli, però quan vaig a dinar a casa seva, menjo arepas, pericos... i la veritat que tot està molt bo. Caracas té molt bons restaurants, sempre hi ha sopa com a entrant, ja que els hi agrada molt. De carn i peix en mengen molt, i també molta fruita diferent d aquí. Continues a prop de la realitat d aquí? Ara és més fàcil que abans, ja que només hi havia Radio Exterior. Ara per Internet escolto COM Ràdio, Catalunya Ràdio i estic alerta de tot, ja que es pot veure el Telenotícies en directe per TV3, a través del canal internacional. Fa vint anys arribava l edició internacional d El País una vegada a la setmana, i ara tinc els diaris cada dia a través d Internet. Et sents immigrant? No, perquè tinc un status amb acreditació del Ministeri d Exteriors i ets treballador d un organisme europeu, saps que estàs treballant, i quan acabi el contracte marxaràs. No he anat a fer cues a immigració, no he anat a buscar treball, et pots sentir estranger, però no immigrant. A vegades, al treball m han fet sentir estranger, als nacionals els costa acceptar moltes coses del personal estranger, com a modes de treball, punts de vista, opinions. S ha de procurar que no es sentin envaïts. Que es el primer que fas quan tornes a Barcelona? Després d estar amb els meus, a vegades vaig a menjar una bona paella, una fideuà o un bon plat de cargols. Sempre vaig a Barcelona, i no pot faltar de pujar a Montserrat. Cada cop que vinc, visito la Moreneta, trobo a faltar de veure cada dia aquesta muntanya, és part del paisatge olesà. Nota de la redacció: Aclariment de l edició de novembre. Gemma Calvet va néixer a l any 1957 i es va casar l any 1978.

04 Punt de Llibre Armand Puig i Tàrrech, Jesús. Un perfil biogràfic, Edicions Proa, 680 L autor, doctor en ciències bíbliques, ofereix una autèntica biografia crítica, rigorosa i suggestiva, del fundador del cristianisme. L obra pretén donar una resposta clara, i alhora matisada, a totes i cadascuna de les qüestions que envolten la vida del rabí de Natzarè, per exemple, com va viure i com va morir el personatge que ha exercit la influència més gran en la història d Occident? Després de dos mil anys, l apassionant i controvertida figura de Jesús continua envoltada de nombrosos interrogants: on va néixer? Henning Mankell, El tallafoc, Tusquets Editores, 544 pág. Ambientada a Suècia aquesta novel la relata una complexa trama d assassinats, estranyes morts i al mig, la peculiar investigació de l inspector Kurt Wallander que no ho té gens fàcil: a les complexitats informàtiques que acaben envoltant les pesquisses, es sumen els indicis de traïció que l inspector descobreix dins el seu equip d investigadors. Lucía Extebarría, Un milagro en equilibrio, Ganadora Premio Planeta 2004, 432 Eva Agulló s ha fet famosa amb un llibre sobre addicions. La pròpia Eva és, en realitat, una addicta. Addicta a l alcohol, a l angoixa, a la valoració dels altres. En una carta-diari escrita a la seva filla (que és un nounat) mentre la seva mare es queda agonitzant a l hospital, Eva intenta explicar de quina família prové per poder imaginar cap a quina família es dirigeix. A cavall entre el passat, el present i el futur, entre Nova York, Madrid i Alacant, reconstrueix la història millor explicada de la família Agulló Benayas: els secrets, les herències, materials o no, que els pares atorguen als seus fills, i com per a alguns cal tota una vida per aprendre a viure-la. Per arribar a la conclusió que la vida és, en si mateixa, un miracle. Un miracle en equilibri. L agenda de d Dijous 2 Cinefòrum organitzat per l Assemblea de Joves. Projecció de Batalla de Argel de Gillo Pontecorvo, argelina/italiana, 1965, drama/ bèl lica, 1965 a les 22 h, c/església, 51. Dimecres 8 Tradicional Concert de Nadal, amb l Orquestra Simfònica del Vallès, al vespre al Teatre La Passió. Dijous 9 Cinefòrum organitzat per l Assemblea de Joves. Projecció de Fahrenheit 9/11 de Michael Moore, a les 22 h, c/església, 51. Divendres 10 Hora del conte de Nadal. A les 18 h a la Biblioteca. A les 22 h, presentació de Butaka al Salistes. Dissabte 11 2a Trobada del Club de Lectura de Novel la Negra. El llibre és Día de perros, d Alícia Giménez Bartlett. Resolució del misteri que es va donar en la 1a sessió. A les 11 h, a la Biblioteca. Sopar de cloenda del XX Concurs de Teatre Premi Vila d Olesa al Restaurant EADA de Collbató. 7è Seminari d Associacionisme i Àmbit Local destinat a tots els membres d associacions i entitats d Olesa de Montserrat. Conferència Participació ciutadana i captació de socis a càrrec del Sr. Àngel Rossell, de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. A la Casa de Cultura, de 9.30 a 13.30 h. Informació: de dilluns a divendres de 10 a 14.30 hores, Regidoria de Participació Ciutadana de l Ajuntament. Tel.: 93 778 00 50. Acte 25 anys ajuntaments democràtics al teatre La Passió, a les 18 h. Diumenge 12 L Agrupació Sardanista d Olesa us convida al Concert de Sardanes, al Teatre La Passió, a les 19 h. Dilluns 13 Jornada d anàlisi de la situació socioeconòmica de la Zona Nord del Baix Llobregat, organitzat per Promoció Econòmica de l Ajuntament i amb la participació del Pacte Territorial per a l ocupació Baix Llobregat. A la Casa de Cultura, de 10 a 14 h. Inscripcions: fins al 3 de desembre al c/salvador Casas, 28-32, tel.: 93 778 67 00. Dijous 16 Cinefòrum organitzat per l Assemblea de Joves. Projecció de Todo el Poder, a les 22 h, c/església, 51. Dissabte 18 L Associació de Dones en la Lluita de les Malalties del Càncer de Mama (Ari@dna) organitza un espectacle per col laborar amb la Marató de TV3, sota el títol El Càncer es pot curar, per tal de recollir diners per ajudar en la investigació sobre aquesta malaltia. A partir de les 6 de la tarda al Teatre La Passió, serà presentat per Maica Ribas. Participaran l Esbart Olesà, 113 Dansa, Teatre UEC, Escola de Ball La Lluna, A.C.F. Olesa Sardanista, La Passió, Esbart dansaire Santa Oliva, Voluntaris d Olesa i el Centre de música i cant L Estudi. Ernesto Sábato, España en los diarios de mi vejez, Seix Barral, 240 L experiència dels viatges d Ernesto Sábato per Espanya durant els dos últims anys és l eix vertebrador d aquest quadern íntim i vital esbossat amb els apunts d un escriptor fidel al seu estil, a les seves obsessions i a la seva situació personal. Gabriel García Márquez, Memoria de mis putas tristes, Mondadori, 112 És aquesta novel la una barreja de saviesa, melancolia, nostalgia, tendresa i sensibilitat que probablement, si no es tenen uns quants anys a l esquena, com els que gaudeix el Premi Nobel colombià, s ha viscut tant i s ha estimat tant, és impossible valorar. Arturo Pérez-Reverte, Cabo Trafalgar, Alfaguara, 269 El comandant De la Rocha, el guàrdia marina Falcó i el marí Nicolás Marrajo viuen des de l Antilla veler que no va existir- la batalla de Trafalgar, que va tenir lloc el 21 d octubre de 1805. L escriptor canari va estar sis mesos preparant aquesta novel la després d El Jubón Amarillo, l ultima entrega de la saga del capità Alatriste. Pep Coll, Els arbres amics, Empúries, 172 Biografia de Florenci, un home que converteix els arbres en el centre de la seva vida. La seva iniciació familiar, sentimental, laboral, bèl lica i artística tindrà lloc en un entorn vegetal. Ferran Torrent, La vida en l abisme, Edicions Columna, 224 Amb aquest llibre, l autor no tan sols evoca un dels personatges que més ha estimat, sinó que efectua una magnífica reflexió sobre el joc com a mecanisme inherent a la condició humana i descriu alhora un poderós viatge d iniciació, el d ell mateix, amb el pols ferm de l escriptor que ha viscut per explicar-ho. Eva Calduch i Agustí Juste, Les millors cases rurals de Catalunya, 168 Entre les més de 1.100 cases rurals que hi ha a Catalunya, aquesta parella de dissenyadors gràfics amb dos fills, n han seleccionat 55. Són cases amb un gran encant situades en un entorn privilegiat. Hi trobareu cases per anar amb els fills, amb tota una colla d amics o bé en parella. Mª Ángeles Pérez Samper, Isabel la Católica, Plaza & Janés, 640 Recolzada amb documents de l època, l autora traça amb mestria el perfil públic i privat de la reina, i amb això aconsegueix la més aconseguida aproximació a aquesta dona del Renaixement, amant de les lletres i les arts, preocupada per l educació i la cultura i, en el pla personal, una dona profundament enamorada i la desventurada mare de cinc fills, que va perdre al seu hereu i a la seva primogènita, i que va morir amb el desconsol de veure com la seva gran obra anava a mans de la seva filla Juana, greument pertorbada.

05 esembre Diumenge 19 Xarxa a Olesa. La Companyia Ínfima La Puça presenta Els cavallers del nas vermell a partir de 2/4 de 6 de la tarda al Teatre La Passió. És un espectacle inclòs dins dels actes del 50è aniversari del CAU. Tradicional pujada del pessebre a la Creu de Saba, organitzat per la UEC Olesa. A les 8 h al c/vall d Aran. A les 12 h a la Casa de Cultura, es farà la inauguració dels diorames de pessebres, organitzat per l Associació de Pessebristes d Olesa. Els pessebres es poden visitar fins al 9 de gener. Dijous 23 Cinefòrum organitzat per l Assemblea de Joves. Projecció de Baracca, a les 22 h, c/església 51. Banda Sonora Íntima, sessió de contes eròtics a càrrec de Laura Rodríguez (narració) i Patricia Mc.Gill (cançó). A les 19 h a la Biblioteca Popular Santa Oliva. Divendres 24 Missa de Nadal (en castellà) a les 18 h a la Parròquia de Santa Maria d Olesa de Montserrat. Inauguració del Pessebre Popular, a la Casa de Cultura, a les 19 h. Tradicional Missa del Gall a les 24 h a la Parròquia de Santa Maria. Dissabte 25 Organitzat pel Casal Catequístic i l Associació de La Passió, es presenta Els Pastorets, de J.M. Folch i Torres, al Teatre Olesa, a les 18.30 h També es representarà el dijous 6 i el diumenge 9 de gener. Diumenge 26 A les 11.30 h a la plaça de l Ajuntament, Vine a fer cagar el tió! Festival pel Final de l Any Povill, amb poemes recitats i lectura de fragments de les seves obres. Fins al diumenge 26 es podrà visitar l exposició De mar i de bosc de Marta Salvador, a la Casa de Cultura. Dimarts 28 Taller de Pares amb el Dr. Pau Martínez Farrero, psicòleg del Centre Mèdic Integral. El tema que es treballarà serà Què fer quan el nen té por de dormir sol. A partir de ¾ de 7 de la tarda i fins a ¼ de 9 del vespre a la Biblioteca Popular Santa Oliva. Divendres 31 Festa de Cap d Any organitzada per La Passió, després de les campanades al Salistes. Fins al divendres 31 es pot veure l exposició fotogràfica 50 anys de la Biblioteca Popular Santa Oliva. Paul Auster, La nit de l oracle, Edicions 62, 192 Aquesta és una obra enigmàtica que es pot llegir com una història de por, però sense mals esperits, només amb personatges de carn i ossos que vaguen per la realitat quotidiana. Una manifestació d enginy narratiu que confirma l autor americà com un dels novel listes més originals dels nostres temps. Màrius Blàvia, Estirp d homes lliures, Edicions Proa, 270 Lleida a començaments del segle xx. La ciutat està dividida en dues faccions: d una banda, els lliurepensadors vinculats a les teories freudianes i fascinats per l espiritisme, sempre atents a les novetats; de l altra, els sacerdots i les beates que s aixopluguen en una tradició secular d integrisme religiós. El xoc entre ambdós bàndols ultrapassa l anècdota i obliga als membres de cadascun dels grups a replantejar-se les pròpies conviccions. Corinne Maiere, Bon dia, mandra. Estratègies per sobreviure a la feina, Edicions 62, 128 Aquest llibre només té un objectiu clar: desmoralitzarvos, en el sentit de fer-vos perdre la moral. Us ajudarà a no tenir cap mena d escrúpol en la vostra feina i a servir-vos de l empresa en la qual treballeu, ja que fins ara ha estat ella la que s ha servit de vosaltres. Cínic i provocador, aquesta obra descriu la realitat actual del món laboral i estableix una estratègia de supervivència en un món, el de l empresa, absurd i sense pietat. Fidel Balés, M. Pagès, Anna Puig, Els Borbons en pilotes, Cossetània Edicions, El Punt, 135 Descobreix en aquest llibre la vida sexual i sentimental de la dinastia que ha regnat a Espanya en els últims segles. Un recull històric totalment documentat que retrata les intimitats de la vida afectiva de la família reial espanyola. Una vegada més, la realitat supera la ficció. Miquel Sen i Joan Vinyoli, El gran llibre de la cuina. Tot el que volíem saber sobre productes, ingredients, receptes, tècniques, grans cuiners..., Planeta, 362 A la fi, un llibre que t explica de manera divertida i rigorosa tot allò que necessites saber sobre els plats, els ingredients, els estris de cuina, la història del menjar, les tècniques i els millors cuiners tant de la gastronomia tradicional com de la més avançada. Una obra imprescindible per a tots els qui estimem la cuina, de la mà dels dos experts directors del programa Cuines de TV3. Paulino Castells, En parella. Els secrets de l amor i el desamor, Editorial Pòrtic, 214 En aquest llibre, Paulino Castells, el conegut metge especialitzat en temes de família, ens dóna les claus per a entendre la vida en parella des del començament, i ens ofereix punts de reflexió perquè la nostra relació continuï feliçment en el futur. Gustavo Martín Garzo, Los amores imprudentes, Areté, 416 Després de la mort del pare, una dona jove decideix viatjar de París a un poble a prop de Burgos per esbrinar la identitat de la noia que apareix en una foto trobada d entre els documents paterns. En arribar a la vila, comença la investigació i els records del passat sorgeixen fins recompondre el perfil de Glòria, la filla de Dorotea Jensen, una alemanya que en el seu dia va dirigir una fàbrica a la vila i només va permetre que hi treballessin dones. Javier Serra, La cena secreta, Plaza & Janés, 360 La Cena Secreta revela, en una narració trepidant, quines van ser les veritables fonts de les quals va beure Leonardo Da Vinci per pintar l obra sacra més coneguda de la cristiandat. Dan Brown, Àngels i dimonis, Empúries, 572 Després del fenomen literari de l any que ha trasbalsat el món sencer, ens arriba Àngels i dimonis, la primera entrega de les aventures de Robert Langdon. Molt abans de desxifrar el codi Da Vinci, el prestigiós simbolista és cridat a Suïssa per analitzar un criptograma trobat damunt el cadàver del físic Leonardo Vetra. La pista que hi descobrirà Langdon és sensacional: una disputa a mort entre l Església catòlica i els il luminats, germandat secreta que data de temps immemorials. Desesperat per salvar el Vaticà d una conspiració funesta, el nostre protagonista unirà forces amb la filla de Vetra, Vittoria, una científica de bellesa misteriosa amb qui s embarcarà en una cacera frenètica per Roma, a través de criptes precintades, catacumbes laberíntiques i catedrals abandonades, fins arribar a la volta més ben amagada del planeta: el refugi secret dels il luminats. Genís Sinca, Adéu, Espanya!, Columna, 368 Joan Laporta, Jordi Pujol, Lluís Llach, Eliseu Climent, l abat de Montserrat, l empresari Mariano Puig i molts altres personatges del país reflexionen sobre el futur de Catalunya.

06 El dia 1 de desembre de 1929 Comença el campionat de lliga de futbol amateur del grup Manresa, format pels equips d Olesa, Monistrol, Santpedor i Martorell. El primer partit el guanya l Olesa al Martorell per 4 a 1. 5 de desembre de 1939 El Bisbat de Barcelona autoritza les representacions de La Passió la propera Quaresma. 8 de desembre de 1899 Al primer partit de la seva història, el FC Barcelona va jugar contra un equip format per la colònia anglesa de la ciutat, al camp de l exvelòdrom de la Bonanova (l actual Turó Parc). Els anglesos, decisivament reforçats per alguns jugadors de la mateixa nacionalitat pertanyents al FC Barcelona, van guanyar per 0 a 1. 11 de desembre de 1911 Es comencen les obres de construcció del camí veïnal d Olesa a l estació de Martorell. 12 de desembre de 1901 Una gallina valia 5 pessetes i se n menjaven 2.370 cada any. 100 ous valien 8 pessetes i se n consumien 30.650 a l any. 100 quilos de llenya valien 2 pessetes i 40 cèntims i se n gastaven 62.007 quilos a l any. 100 quilos de palla valien 5 pessetes i se n gastaven 64.890 quilos a l any. 15 de desembre de 1939 Se cedeix a la Parròquia l antiga Casa Consistorial. 16 de desembre de 1935 Surt el primer número del periòdic de notícies i esports setmanal L Actualitat. 21 de desembre de 1912 Es retolen de nou els carrers i es numeren les cases de la Vila. S acorda posar el nom de Paseo del Progreso al carrer lletra L de l Eixample o camí del Molí. 24 de desembre de 1902 S acaben les obres d obertura del carrer del Molí. 25 de desembre de 1962 Cau la nevada del segle: s acumulen uns quaranta-cinc centímetres de neu, segons l indret. 26 de desembre de1934 Inauguració del camp de bàsquet totalment remodelat del Casal. Reserva Olesa, 8 Esparreguera, 3 i Olesa (1r equip), 13 Conquesta Barcelona,8. 27 de desembre de 1943 Neix Joan Manuel Serrat. 28 de desembre de 1916 El Consistori acorda donar el nom d Avinguda de Clavé al tros de la carretera de la Puda a Viladecavalls comprès des del començament del carrer Argelines fins al final del carrer de l Estació. 29 de desembre de 1905 Acords del Ple Municipal: Comprar un retrat de SM el Rei per col locar-lo a la sala de sessions; fer un marc per posar el retrat del diputat a Corts Alfons Sala a la sala de sessions; crear una junta d auxilis per socórrer els pobres de la vila; constituir un cos de bombers amb tot el necessari; comprar i enderrocar les cases que hi ha al mig de la Plaça de la Constitució; construir noves fonts a la Plaça; construir la peixateria al costat dels safareigs; construir les Escoles Municipals a l Eixample; construir una nova Casa de la Vila a l Eixample; construir un escorxador a la Font de Vilapou; trasllat del Cementiri; cobriment de la riera de Can Carreras des del carrer Santa Oliva fins al pont de la carretera de Viladecavalls a La Puda i fer una Rambla amb arbres, fanals i bancs; construcció del clavegueram i empedrat dels carrers; fer un passeig amb bancs i arbres des dels Estricadors fins a la torre Margarit; prolongació del carrer de dalt fins al carrer de la Creu Real; compra i enderrocament de les cases de davant l Església i fer-hi una escalinata des del portal d aquesta fins a la Plaça de la Constitució; obertura del carrer del Gras fins al carrer de la Creu Real; obertura del carrer Travessera del Calvari fins al carrer de l Estació, enderrocant la casa propietat de l Ajuntament; construcció de nous safareigs; construcció de fonts: a la Plaça Nova, al carrer Santa Oliva (al costat de l Escorxador), al carrer Argelines i a la placeta de la Clota (galàpets). 30 de desembre de 1918 L epidèmia de grip que va durar els mesos d octubre, novembre i desembre va deixar a Olesa 45 morts. Font: Toni Pérez Solsona, Arxiu Municipal Lectura Educant amb l exemple L escola del món al revés és la més democràtica de les institucions educatives. No exigeix examen d admissió, no cobra matrícula i gratuïtament dicta els seus cursos, a tots i a tot arreu, així a la terra com en el cel: per això és filla del sistema que ha conquerit, per primera vegada en tota l historia de la humanitat, el poder universal. El món al revés premia al revés: menysprea l honestedat, castiga el treball, recompensa la falta d escrúpols i alimenta el canibalisme. L aptitud mes útil per obrir-se pas i sobreviure, el killing instinct, l instint assassí, és virtut humana quan serveix perquè les empreses grans facin la digestió de les empreses petites i perquè els països forts devorin els països dèbils, però es prova de bestialitat quan qualsevol persona sense treball surt a buscar menjar amb un ganivet a la mà. Els malalts de la patologia antisocial, bogeria i perill que cada pobre conté, s inspiren en els models de bona salut de l èxit social. Els delinqüents d estar per casa aprenen el que saben elevant la mirada, des de baix, fins el cim; estudien l exemple dels triomfadors i fan el que poden per imitarne els mèrits. Les possibilitats que un banquer que buida un banc pugui gaudir en pau, del fruit dels seus afanys són directament proporcionals a les possibilitats que un lladre que roba un banc vagi a parar a la presó o al cementiri. Quan un delinqüent mata per algun deute impagat, l execució es diu una venjança; i es diu pla d ajust a l execució d un país endeutat, quan la tecnocràcia internacional decideix liquidar-lo. La màfia financera segresta països i els cuina si no paguen el rescat: si es compara, qualsevol home resulta més inofensiu que Dràcula sota el sol. L economia mundial és la més eficient expressió dels crims organitzats. Els organismes internacionals que controlen la moneda, el comerç i el crèdit, practiquen el terrorisme contra els països pobres, i contra els pobres de tots els països, amb una fredor professional i una impunitat que humilien els millors dels tirabombes. L art d enganyar al proïsme que els estafadors practiquen caçant incauts pel carrer, arriba al més sublim quan alguns polítics d èxit exerciten el seu talent. Als suburbis del mon, els caps d estat venen els saldos dels seus països, a preu de liquidacions per fi de temporada, com als suburbis de les ciutats els delinqüents venen, a preu vil el botí dels seus assalts. Els pistolers que es lloguen per matar realitzen, en pla minorista, la mateixa feina que compleixen, a gran escala, els generals condecorats per crims que s eleven a la categoria de glòries militars. Els assaltants, estan a l aguait a les cantonades donen grapades que són la versió artesanal dels cops de fortuna assestats pels grans especuladors que desvalisen multituts per ordinador. Els violadors que més ferotgement violen la naturalesa i els drets humans, mai van presos. Ells tenen les claus de les presons. Al món tal com és, món al revés, els països que custodien la pau universal són els que més armes fabriquen i els que més armes venen als altres països; els bancs més prestigiosos són els que més narcodolars renten i els que, més diners robats guarden; les indústries més exitoses són les que més embenen el planeta; i la salvació del medi ambient és el més brillant negoci de les empreses que l aniquilen. Són dignes d impunitat i felicitació els que maten la major quantitat de gent en el menor temps, els que guanyen la major part de diners amb el menor treball i els que exterminen la major quantitat de naturalesa al menor cost. Caminar és un perill i respirar es una gesta a les grans ciutats del món al revés. Qui no està pres de la necessitat està pres per la por: uns no dormen per l ansietat de tenir les coses que no tenen i altres no dormen pel pànic de perdre les coses que tenen. El món al revés ens entrena per veure el proïsme com una amenaça i no com una promesa, ens redueix a la soledat i ens consola amb drogues químiques i amb amics cibernètics. Estem condemnats a morir-nos de gana, a morir-nos de por o a morir-nos d avorriment, si és que alguna bala perduda no ens escurça l existència. Serà aquesta llibertat, la llibertat d escollir entre aquestes desgracies amenaçades, la nostra única llibertat possible? el món al revés ens ensenya a patir la realitat en lloc de canviar-la, a oblidar el passat en lloc d escoltar-lo i a acceptar el futur en lloc d imaginar-lo: així practica el crim, i així ho recomana. A la seva escola, escola del crim són obligatòries les classes d impotència, amnèsia i resignació. Però està vist que no hi ha desgràcia sense gràcia ni cara que no tingui la seva contra-cara ni desalè que no busqui el seu alè. Ni tampoc hi ha escoles que no trobin la seva contra-escola. Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià. Fragment del seu llibre Patas Arriba. La escuela del mundo al revés, Buenos Aires, Argentina, 1998.

07 Correu Circulació i seguretat M agradaria explicar quelcom referent a la circulació dels vehicles al casc urbà d Olesa. Hi ha zones i carrers en què és molt perillós per als vianants creuar, a causa de la velocitat d alguns conductors que es creuen que estan en un circuit de ral li. Algun dia, hi haurà una desgràcia i aleshores vindran les lamentacions i les protestes. Senyors de l Ajuntament, prenguin mesures abans que es produeixi algun desastre, serà el més sensat i coherent que podran fer, crec jo. Per altra banda, també crec que haurien de vigilar més i posar passos de vianants elevats, de manera que obligui els conductors a reduir la velocitat (si no volen fer malbé els seus cotxes). Sobretot al carrer Jacint Verdaguer, és increïble veure les velocitats amb què acostumen a baixar. Pujar per aquell carrer és un perill per als vianants, ja que no respecten ni els passos que hi ha per a ells. Per aquest motiu, seria bo posar aquests passos elevats, així els vehicles estarien obligats a reduir la velocitat. Per part meva, només volia exposar aquest petit comentari, i ara és el torn de les autoritats competents de prendre cartes a l assumpte. Daniel M. Felicitats! En primer lloc, vull felicitar-vos per la iniciativa de treure un diari que vol ser independent i plural, i espero que el pugueu mantenir molt de temps. En segon lloc, us vull tornar a felicitar per treure l en català, cosa que, inicialment, potser no ha estat massa fàcil o, ben segur, hauria estat més fàcil de fer-lo en castellà. M agrada i espero que a poc a poc es vagi engreixant. Espero que els meus comentaris, tal com dieu a l editorial, serveixin per encoratjar-vos i per superar-vos. Jo us seguiré llegint amb interès. Pilar Parlar català Voldria apuntar un moment l aberració que comentem la major part de catalans parlant castellà als estrangers perquè ens entenguin: si no saben cap de les dues llengües i en volem una plena integració (ara parlo dels immigrants que s estableixen a Catalunya), fem les coses ben fetes, i parlem-los català! Que n aprenguin! Que els que lluitem per a una normalització de la nostra estimada llengua, siguem els primers de posar-ho en pràctica en tots els àmbits. Encara és hora que algú entengui que els catalans no fem ús de la nostra llengua per vici, mania o instrument incitador a la discòrdia, sinó per hàbit, quotidianitat, familiaritat, facilitat i gust. Jordi J. Rèplica/En resposta En relació amb el correu de C.B. de l edició de novembre, creiem convenient que la ciutadania sàpiga que des del Departament de Seguretat Ciutadana s està elaborant des de fa un parell d anys un Pla de Circulació i Mobilitat que té per objectiu principal incrementar la seguretat viària dels veïns i usuaris de les vies d Olesa i, d altra banda, millorar la fluïdesa del trànsit interior, així com també la millora dels accessos al municipi. Voldria remarcar l ordre de les nostres prioritats. En primer lloc la seguretat viària (les persones) i en segon lloc la fluïdesa del trànsit (especialment de vehicles). Aquest Pla està ja en una fase molt avançada. No obstant això, pel que fa al correu publicat, l Avinguda Francesc Macià és de titularitat de la Generalitat concretament de la Direcció General de Carreteres- la qual, recentment, ens ha fet retirar algunes actuacions que estaven contribuint, sens dubte, a donar més seguretat als nostres vilatans. Malgrat això, a les hores d entrada i sortida de les escoles, els agents de la Policia Local fa anys que regulen el trànsit de manera prioritària en la cruïlla de l avinguda Francesc Macià amb el c/ República Argentina. Creiem que, de moment, amb aquest servei de protecció escolar i altres actuacions que s han fet al voltant de les escoles- estem donant un bon nivell de seguretat viària als nostres infants, especialment en aquells punts més conflictius o de major risc de la xarxa viària. Amb aquestes actuacions, en definitiva, estem intentant contribuir en una millora de la qualitat de vida dels veïns d Olesa de Montserrat. Tanmateix, des del nostre departament volem agrair la voluntat de col laboració i els suggeriments dels olesans. Rafael Galván i Rodríguez, Regidor de Seguretat Ciutadana Taxa d escombraries I Aquests dies a Olesa està de moda la taxa que des de l Ajuntament s ha incrementat per a tots els veïns d Olesa. Un dels motius que exposa l Ajuntament per augmentar la taxa fins a 73 euros és que la Generalitat cobra un cànon en relació a les escombraries que es porten a l abocador: els ajuntaments que més aboquen més paguen. Des de l Ajuntament progressista i d esquerres d Olesa això no s ha tingut en compte, i aquest passat dijous 12 de novembre es va aprovar una taxa lineal per a tots/es els/les olesans/ es, passant per alt la idea del govern català de penalitzar els que més contaminen amb més diners, intentant això una disminució progressiva de la recollida. L Ajuntament d Olesa no ho té en compte i ens cobra a tots el mateix. Això ni és d esquerres, ni de sentit comú, potser sí que és de dretes!!! D. C. Sant Bernat Taxa d escombraries II Sóc un veí d Olesa, de la zona de l Escorxador. Porto cinc anys aquí i vaig venir amb la idea de trobar un poble ben organitzat en tots els aspectes (neteja, seguretat, urbanisme, ensenyament...), però m he trobat amb tot el contrari, excepte amb l organització a l hora de pujar els sous a regidors i impostos, quan es va crear la ja famosa «taxa d escombraries»: es va posar un preu de 12 euros i ara es vol apujar a 73 euros cosa que suposa un 608%, quasi res. Esperem que el poble es manifesti al contrari dient NO, o al contrari es pensa dir SÍ en unes properes eleccions premiant així la bona gestió portada per l actual Ajuntament. Prou de promeses electorals que no es compleixen. Gràcies. Jesús, 34, l Escorxador Aeri Estic interessat a conèixer l avanç en les obres de l aeri que havia d unir Esparreguera amb Olesa. Fa temps tot eren notícies i projectes, però ara sembla que la seva construcció ha estat aturada, m equivoco? Per què servirà, per penjar la nostra roba d aquí a Esparreguera? Fermín, els Closos Sobre la Biblioteca Santa Oliva en el seu 50è aniversari En el número 2 d aquest periòdic hi ha un article glossant aquesta efemèride en el qual apareixen unes inexactituds que voldria puntualitzar. Diu que el 17 de maig de 1936 s inaugura oficialment la Biblioteca Popular Santa Oliva. El nom de Santa Oliva se li dóna per primera vegada el 10 d octubre de 1954 gràcies al conveni entre l Ajuntament i la Diputació per entrar a la xarxa de biblioteques de la Diputació. Això es pot constatar a les actes dels plens de l Ajuntament dels anys trenta en què sempre que es menciona la Biblioteca per la compra de lots de llibres, estufa, penjarobes... o quan en l acta de 18 de març de 1936 el conseller Miquel Matas Estebanell proposa la compra d un rellotge de paret, es consigna el nom de Biblioteca Popular a seques i en les actes de l Ajuntament dels anys 40 es menciona solament com a Biblioteca Municipal. L article que comentem diu també que la Biblioteca va estar tancada d ençà la Guerra Civil fins al 10 d octubre de 1954. És una altra inexactitud, la Biblioteca va funcionar durant la Guerra Civil i en la postguerra com ho corrobora l acta de l 1 de juny de 1939 on es nomena encarregat de la Biblioteca a José Sucarrats Rodó que substitueix a José Ballús Graells fins aleshores responsable d aquesta. I continuant amb la vida de la Biblioteca, veiem que el juliol de 1944 s accepta la renuncia del bibliotecari Joan Valldeperas Andreu amb motiu d entrar com a telefonista a Montserrat i es convoca un concurs oposició, amb un sou de 125 pessetes al mes, que guanya Angel Lázaro Jordana, però al cap d uns sis mesos, passa a ser oficinista de l Ajuntament i és José Gómez Mullor, fillastre del Pau recader, qui el succeeix. Aquests mateixos errors surten al cartell que hi ha a la Biblioteca, així com en el número de Regió7 del dissabte 13 de novembre passat i també al Nunci de la Vila de novembre de 2004. Totes aquestes errades entenc que provenen de l opuscle editat per l Ajuntament amb motiu de la inauguració de la Biblioteca actual el 16 de desembre de 1994. I tornant a l efemèride del 50è aniversari de la Biblioteca Popular Santa Oliva que ara estem celebrant, em plau dir que ens sentim molt orgullosos d aquesta Biblioteca on hom s hi troba molt bé en les seves esplèndides instal lacions, així com pels serveis que disposem amb una acurada atenció del personal. Fermí Pujol i Valldeperas Cartes a la redacció: tel/fax: 93 772 94 36 correu@hotmail.com Les cartes per aquesta secció no han de ser superiors a 20 ratlles, i amb el nom, edat i barri de l autor. El periòdic es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Classificats Es ven scooter Peugeot Speedfight preparada, 65cc., carburador 19, escapament Arrow, filtre i variador de competició. Preu: 750. Tel.: 653 996 123. Es necessiten: FPI Electrònica (Abrera); Preparadors de comandes i Mossos de magatzem (Abrera); Soldadors amb Estany de circuits impresos (Abrera). Els interessats poden comunicar-se amb: TRABATEM E.T.T. c/ Mur, 21, Martorell (08760). Tel: 93 775 00 69. Necessito classes de Matemàtiques i Química durant les tardes, nivell de batxillerat. Tel: 677 607 504. Estudiant universitària dóna classes de repàs de Primària i ESO. Tel: 607 345 107. Classes de repàs infantil, primària i secundaria, tel: 639 228 836. Alemany natiu imparteix classes d alemany parlat i escrit o espanyol per a alemanys. Tel.: 660 329 623. Classes de guitarra, rock, folk, blues, bossa, etc. Tel.: 618 188 301. S ofereix senyora responsable per treballar fixa, interina o per hores. Cangur, neteja o domèstica. Tel: 635 213 041. Noia de 22 anys per a neteja o fer de cangur, seriosa i responsable. Tel.: 610 393 505. 1 verificador/a (18/35 anys) per a control de qualitat i verificació de peces del sector injecció de plàstic; 1 comptable per a funcions pròpies de facturació i comptabilitat. Persona ordenada i dinàmica; 1 dependenta per atendre el públic (vendes) i tenir cura de la botiga, prestatgeries i aparadors. Departament de Promoció Econòmica, c/salvador Cases, 28-32, (l Era), de dilluns a divendres de 9.30 a 13 h i dijous a la tarda de 16 a 19 h. Els anuncis d aquesta secció són gratuïts, només envia ns el teu text no superior a 15 paraules a periodic@hotmail.com o al tel./fax: 93 772 94 36.

08 La Dada Guaita! Tens per escollir, no et pots queixar, n hi ha per homes, per dones, per els dos sexes, a Olesa n hi ha 50 perruqueries. Si, has llegit bé: 50 perruqueries. Per poc més de 20.000 habitants a Olesa, cinquanta perruqueries no es una dada per passar per alt. El fet es que a les perruqueries no tan sols s exerceix l art de tallar, pentinar, tenyir i arreglar els cabells, si no que pots trobar tot tipus de serveis. Per exemple, tractaments facials, quiromassatge, reflexología, depilació, pedicura, maquillatge, sessions de raig UV, ungles postisses, banys de llet, tractaments antiarrugues, productes amb agents tensors i pigments correctors antioxidants per prevenir el pas del temps a la cara o exfoliants per netejar les toxines de la pell. Pots ferte rastes, posar-te extensions o perruques, demanar cabells llargs, curts, pel clatell, llisos o arrissats, rossos, pelrojos, o escollir volum i lluminositat. En definitiva, entre xampús, cremes, tisores i pintes, les perruqueries aqui i a tot arreu, seguiràn sent aquets punts de trobada d amigues i coneguts on passem una bona estona, i d on sempre en sortim diferents i renovats. Font: Ajuntament Montserrat. d Olesa de Si La participació política dels ciutadans d Olesa com va succeir al ple extraordinari de l Ajuntament el passat 11 de novembre, quan es discutien les pujades d impostos. A més, es destacable el caràcter cívic de la protesta, en la qual no van faltar crits, comentaris i pancartes crítiques, cosa que afavoreix i enforteix l esperit democràtic d un poble. es condemnable el vandàlic acte de destruir la porta de l Ajuntament en No Però senyal de protesta. Hi ha altres maneres, més vàlides i molt més democràtiques per mostrar el desacord. Per molts anys! María Victoria Cazador Fort (74), Montserrat Durán Ubach (46), Dèlia Vilà Fillola (54), Francesc Margarit Monnè (79), Josep Bernadó Cardús (50), Celia Oleart Carreras (82), Feliçitat Barberán Periz (81), Mercè Fàbregas March (79), Juana Vizcaíno Torras (83), María Cinta Badenes Dolader (59), Joan Vilá Jovè (64), Núria Jou Vergara (12), Lidia Torres Bosch (75), Mercè Viñas Durán (83), Clara Alcón Franch (16), Carlos Gigena Dosil (67), José Riera Jorba (80), Carolina Alvarez (25), Manel Díaz Sicilia (25), Neus Solsona Jou (16), Maria Tobella, María Cecilia Lupacchini (27), María Teresa Matas Valls (71), Maria Assumpció Matas Cascante, Blanca Povill Ubach, Gloria Coello Arce (10), Paquita Llesta Begué (84), Esteve Valldeperas Batalla, Salvador Torres Pérez (72), Elisabeth Vidal Folch (24), Mari Carmen Párraga Romero (9). Bull Dèlia, Per Molts Anys!! les teves filles 27 de desembre LLIBRERIA - PAPERERIA - REGALS Plaça de la Sardana, 4 - Olesa de Montserrat Tel.: 93 778 40 73 / Fax: 93 778 71 29