PRONOMS FEBLES I SUBSTITUCIÓ.

Documentos relacionados
Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

FORMES I COL LOCACIÓ DELS PRONOMS FEBLES. Consonant Vocal o hac Consonant o diftong US/VOS US/VOS -VOS -VOS ES S -SE S

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

L HORA DE LA GRAMÀTICA

UNITAT III. L'ORACIÓ COMPOSTA. ESQUEMA SEMÀNTIC I SINTÀCTIC. PRONOMS FEBLES: SUBSTITUCIÓ I COMBINACIÓ.

Una visió general del tema...

l estructura de l oració. FUNCIONS (FORMA) + SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE LES DIFERENTS FUNCIONS. FUNCIONS

2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN

Morfologia dels pronoms febles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Gramàtica 3. Els pronoms febles

ELS COMPLEMENTS DEL VERB

Oracions Subordinades. Substantives i Adjectives

Complements del verb. 1. CD 2. CI 3. CRV 4. CC 5. Atribut 6. Predicatiu 7. Complement agent. Departament de llengua catalana Institut Torreforta

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

ESQUEMA sobre el SINTAGMA VERBAL i el COMPLEMENTS VERBALS

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

S + V + O V + S + O S + O + V

El verb: temps i mode

APUNTS DE MORFOLOGIA I SINTAXI, L'ANÀLISI DEL LLENGUATGE

ELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES

CURSOS DE CATALÀ A DISTÀNCIA LES COMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS FEBLES

Pautes de correcció en català

ELS PRONOMS FEBLES: RESUM TEÒRIC

ELS PRONOMS FEBLES. Plenes (me, te, se...) darrere un verb acabat en consonant o diftong decreixent: va trobar-te, ajudau-me.

3. Oració subordinada substantiva: concepte i tipus

que quin quant oracions de relatiu Recorde perfectament la motxilla que duia. la motxilla

Llengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5 PAU 2001

GUIA AUTOMATRÍCULA

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

El determinat o definit que serveix principalment per a denotar que el nom ja és conegut (per exemple:joan va portar el cotxe).

MANUAL D ÚS EDITOR DE PROJECTES D ESCOLES + SOSTENIBLES

MÚLTIPLES I DIVISORS

LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 2n de Batxillerat 1r trimestre

Català. Oració composta: visió global. Prova feta pública

4. SUBORDINADES ADVERBIALS

Morfosintaxi. Les preposicions. a amb de en per per a Preposicions tòniques: dalt, damunt, darrere, davant, dessota, dins, dintre, sobre sota, vora.

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

22. ELS PRONOMS FEBLES: ASPECTES FORMALS

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Or O a r c a ió su s b u o b r o d r i d n i a n d a a d

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Centre d Ensenyament Online (CEO)

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

Unitat 9. Pronoms. 9.1 Pronoms febles Col locació i formes dels pronoms febles

SINTAXI. Té com a nucli un verb, acompanyat o no de complements i modificadors.

Com participar en un fòrum

ELS PRONOMS RELATIUS.

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

El pronom duplicat en les relatives locatives en català: naturalesa i factors condicionants

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Les categories gramaticals. Tipus de paraules

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font:

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

UNITAT 2. CIUTATS I GENT

Fem un correu electrónic!! ( )

Llibre, pàg Oracions de Relatiu. Oracions Subordinades substantives de Relatiu. Oracions subordinades adjectives

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS PRONOMS. CD de persona

La invitació. Tractament personal

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

CREAR-SE UN COMPTE GMAIL

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

En general, apostrofem els articles el i la quan acompanyen paraules que comencen en vocal o en hac:

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Llengua catalana

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

TEORIA VALENCIÀ UNITAT 2 CONTINGUTS

Manual d OpenVPN per a Mac OSX

INSTAL LACIÓ D'UBUNTU PAS A PAS. Introducció. Instal lació i selecció de llengua

Física o química 2 La cera i el gel

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Connexió mitjançant la VPN a la xarxa de la Universitat de València en Windows 10

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Grau elemental (B1) Criteris de correcció del grau elemental

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

Tema 1: TRIGONOMETRIA

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

Transcripción:

Pronoms II 1 PRONOMS FEBLES I SUBSTITUCIÓ. Comença consonant Comença per vocal Acaba amb vocal Acaba amb consonant o semivocal REFORÇADA ELIDIDA REDUÏDA PLENA 1a ps em m m - me 2a ps et t t - te 3a ps (reflexiu) es s s - se 1a pp ens ens ns - nos 2a pp us us - vos - vos 3a pp (reflexiu) es s s - se 3a ps masculí el l l - lo 3a ps femení la l (la) - la - la 3a pp masculí els els ls - los 3a pp femení les les - les - les 3a p neutre ho ho - ho - ho Datiu singular li li - li - li Datiu plural els els ls - los Adverbial en n n - ne Adverbial hi hi - hi - hi Combinacions binàries. Ordre: 3a R 2a p 1a p 3a p Adv Adv se te, vos me, nos li, els el, la, els les, ho en hi Col locació: 1. Davant del verb: Mai guió, apostrofarem cap a la dreta. Me l dóna Me n he anat 2. Darrere del verb: primer pronom guió, segons pronom segons calga, és a dir, guió o apòstrof. Excepció: Si el verb acaba en vocal i el pronom és: ens, o els, s apostrofarà. Ajuda ns-hi Acosta ls-els Notes:

Pronoms II 2 SUBJECTE. El subjecte és l ésser del qual declarem qualsevol cosa. (El subjecte i el verb concorden en persona i nombre). La funció del subjecte la fa el sintagma nominal (SN), ja que el nucli del subjecte és un nom o bé una paraula substantivada. Recordem l estructura del SN: SN = (Det) + Nom + (CN) (Det) = Determinant que pot o no aparéixer. (CN) = Complement de Nom que pot o no aparéixer. (En l apartat següent s estudia qui realitza la funció i la seua substitució. A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ 1. Nom o paraula substantivada i/o precedida d un determinant Els pirates van arribar a l illa Nom o substantiu El roig és el color que més m agrada Susbstantivació (adjectiu) El sí ha guanyat per majoria Substantivació (adverbi) 2. Pronom personal fort o tònic Nosaltres anirem al parc Pronom personal 3. Un determinant Aquell ho sap tot Alguns no s ho creuen Dos són els causants de l accident Demostratiu Indefinit Numeral 4. Una oració Escoltar ensenya molt Els que van a morir et saluden Subordinada d Infinitiu Relativa substantivada

Pronoms II 3 B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL Cal remarcar que el subjecte només es pot substituir per un pronom en una certa mena d oracions en què apareix darrere d alguns verbs intransitius que solen indicar esdeveniment, existència, moviment, etc. 1. En tots casos. Adverbial en n n - ne Què ha arribat cap convidat? No, encara no n ha arribat cap. Falten tres setmanes per al final de curs, o en falten quatre? Fa cinc anys que no ha vingut... o potser ja en fan sis

Pronoms II 4 COMPLEMENT DE NOM. El complement de nom és un dels components del sintagma nominal. El complement de nom introduït per la preposició de, indica pertinença, especificació, etc. del nom que acompanya A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ 1. Sintagma Adjectival (SA) Els cosins anglesos Els xics més alts 2. Sintagma preposicional (S Prep) Els alumnes d anglés El café sense cafeïna 3. Un sintagma nominal en aposició El riu Túria 4. Una proposició de relatiu La casa que es va cremar era de fusta La casa cremada per l incendi pertanyia a la meua família B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL Tan sols es pot substituir el segon cas, sintagmes preposicionals introduïts per la preposició de. 1. En tots casos. Adverbial En n n - ne No sé l explicació d aquest fets He visitat la zona interior de Castelló No en sé l explicació N he visitat la zona interior

Pronoms II 5 ATRIBUT. Complement del Subjecte en les oracions atributives. Verbs atributius: ser / ésser, estar, paréixer, semblar. A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ 1. Sintagma Nominal (Determinat o indeterminat) Joan és el metge de la pell Joan és metge 2. Adjectiu o Sintagma adjectival. El cotxe és roig El café és de Colòmbia Àngel si que és competent 3. Adverbi. El xalet està molt lluny 4. Proposició. La casa és la que vérem a la revista 5. Pronom. (Tots els exemples de substitució pronominal). Joan l és. Els bombers ho pareixen. B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL 1. Sintagmes Nominals determinats ( precedits per: articles determinats, demostratius o possessius). 3a ps masculí el l l - lo 3a ps femení la l (la) - la - la 3a pp masculí els els ls - los 3 pp femení les les - les - les

Pronoms II 6 Joan és el metge de la pell Els bombers són els del parc de l Eliana Joan l és Els bombers els són 2. Resta d atributs. 3a p neutre ho ho - ho - ho El xiquet està cansat El xiquet ho està. Les cases pareixen de veritat Les cases ho pareixen. Artur és competent Artur ho és (sense matís d intensitat) 3. Si presenta matís d intensitat o partitiu Adverbial en n n - ne Artur és molt competent Artur sí que és competent Sí que n és de competent (amb matis d intensitat o partitiu) Artur sí que n és Nota: En aquests casos, l atribut depén d un quantitatiu (molt, quant, etc.) o d un ponderatiu (si, que, etc.)

Pronoms II 7 COMPLEMENT o OBJECTE DIRECTE És un sintagma nominal que dóna significat complet al verb. A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ. 1. Sintagma Nominal. El tècnic arreglà la llavadora. Els amics jugaren un partit de futbol. Compraren peres al mercat. Vol dos llibres d aventures. Agarraren algunes llibretes. Estima a nosaltres. 2. Pronom: Compraren allò. (Neutres: açò, això, allò). (Tots els exemples de substitució pronominal). 3. Proposició. Creu que vindrà demà. Vol saber el que diuen els amics. Vol canviar el pis. Volia comprovar si l assistència era obligatòria. Preguntà com estava el seu germà. B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL. 1. Pronoms tònics de 1ª, 2ª i 3ª (reflexius) 1a ps em m m - me 2a ps et t t - te 3a ps (reflexiu) es s s - se 1a pp ens ens ns - nos 2a pp us us - vos - vos 3 pp (reflexiu) es s s - se

Pronoms II 8 Vol a tu Et vol Va estimar a nosaltres Ens va estimar Va estimar-nos 2. Sintagma Nominals determinat. 3a ps masculí el l l - lo 3a ps femení la l (la) - la - la 3a pp masculí els els ls - los 3a pp femení les les - les - les El tècnic arreglà la llavadora. Estima a ella. El tècnic l arreglà. L estima. 3. Sintagma Nominal amb determinants: indefinits, numerals o sense determinant. Adverbial en n n - ne Els amics jugaren un partit de futbol. Compraren peres al mercat. Vol dos llibres d aventures. Agarraren algunes llibretes. Els amics en jugaren un. En compraren al mercat En vol dos N agarraren algunes 4. Pronom neutre. 3a p neutre ho ho - ho - ho Compraren allò. Ho compraren. Van comprar això. Ho van comprar. Van comprar-ho. 5. Proposició. 3a p neutre ho ho - ho - ho Creu que vindrà demà. Vol saber el que diuen els amics. Ho creu. Ho vol saber. Vol saber-ho.

Pronoms II 9 Vol canviar el pis. Volia comprovar si l assistència era obligatòria. Preguntà com estava el seu germà. Ho vol. Volia comprovar - ho. Ho volia comprovar Ho preguntà.

Pronoms II 10 COMPLEMENT o OBJECTE INDIRECTE El complement indirecte és un sintagma nominal introduït per la preposició <a> que indica qui rep el benefici o dany de l acció verbal. A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ. 1. Sintagma Nominal precedit per la preposició <a>. El tècnic arreglà la llavadora a la veïna. Regalà els llibres a nosaltres. 2. Pronom. (Tots els exemples de substitució pronominal). 3. Proposició. (Relatives substantivades). Regalà el ram de roses a la que estimava. B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL. 1. Pronoms tònics de 1ª, 2ª i 3ª (reflexius) 1a ps em m m - me 2a ps et t t - te 3a ps (reflexiu) es s s - se 1a pp ens ens ns - nos 2a pp us us - vos - vos 3a pp (reflexiu) es s s - se Regalà els llibres a nosaltres. Compra caramels a nosaltres! Llavà la cara a ell mateix Ens regalà els llibres. Compra ns caramels. Es llavà la cara

Pronoms II 11 2. Sintagma Nominal o proposició en singular. Datiu singular li li - li - li El tècnic arreglà la llavadora a la veïna. Regalà el ram de roses a la que estimava. El tècnic li arreglà la llava. Li regalà el ram de roses. 3. Sintagma Nominal o oració en plural. Datiu plural els els ls - los El tècnic arreglà la llavadora a les veïnes. Regalà els ram de roses a les que estimava. El tècnic els arreglà la llava. Els regalà el ram de roses.

Pronoms II 12 COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL o OBJECTE PREPOSICIONAL El complement de règim verbal és un sintagma nominal introduït per les preposicions <a>, <de>, <en>, que donen sentint complet al verb. No l heu de confondre amb el complement directe. Amb la preposició a Amb la preposició de Amb la preposició en accedir, contribuir procedir acostumar-se arriscar-se exposar-se dedicar-se renunciar jugar queixar-se parlar adonar-se recordar-se oblidar-se tractar pensar vacil lar delitar-se exercitar-se entossudir-se creure A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ. 1. Sintagma Nominal precedit per les preposicions a, de, en. Accedí al canvi de treball. Es queixava del tracte rebut. Pensava en les conseqüències. 2. Pronom. (Tots els exemples de substitució pronominal). 3. Proposició (canvi i caiguda de preposicions). Accedí a canviar de treball. Es queixava de ser tractat incorrectament. Pensava a afrontar les conseqüències. Accedí (a) que el canviaren de treball. Es queixava (de) que el tracte no era correcte. Pensava (en) que les conseqüències serien greus.

Pronoms II 13 B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL. 1. Sintagma precedit per les preposicions a, en. Adverbial hi hi - hi - hi Accedí al canvi de treball. Pensava en les conseqüències. Accedí a canviar de treball. Pensava a afrontar les conseqüències. Accedí (a) que el canviaren de treball. Pensava (en) que les conseqüències serien greus. Hi accedí. Hi pensava. Hi accedí. Hi pensava. Hi accedí. Hi pensava. 2. Sintagma precedit per la preposició de. Adverbial en n n - ne Es queixava del tracte rebut. Es queixava de ser tractat incorrectament. Es queixava (de) que el tracte no era correcte. Se n queixava. Se n queixava. Se n queixava. Remarca: Atenció als verbs pronominals, que al realitzar la substitució apareixeran combinacions binàries de pronoms febles Verb començat Verb començat Verb començat Verb començat en consonant en vocal en consonant en vocal em me n me n m hi m hi et te n te n t hi t hi es se n se n s hi s hi ens ens en ens n ens hi ens hi us us en us n us hi us hi es se n se n s hi s hi Se n queixava, s hi dedicava, s hi va dedicar, ens hi hem dedicat, etc. Se n adonà, te n adonares, us n heu adonat, etc.

Pronoms II 14 COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL o SINTAGMA ADVERBIAL. El complement circumstancial o sintagma adverbial modifica circumstancialment (temps, manera, lloc) l acció verbal. A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ. 1. Un adverbi, o locució adverbial. El paquet arribà prompte. Fugí ràpidament. 2. Un Sintagma Nominal. Plogué aquella primavera. 3. Un Sintagma Preposicional. Arribà a les nou. Corria a les quatre pates. 4. Una proposició. El xiquet arribà quan es féu de nit. Corria com li digué el seu preparador físic. 5. Un pronom. (Tots els exemples de substitució pronominal).

Pronoms II 15 B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL. 1. Tots excepte els S. Ad. de lloc introduïts per la preposició de. Adverbial hi hi - hi - hi El paquet arribà prompte. Fugí ràpidament. Plogué aquella primavera. Arribà a les nou. Corria a les quatre pates. El xiquet arribà quan es féu de nit. Corria com li digué el seu preparador físic. Anava a Madrid. El paquet hi arribà. Hi fugí. Hi plogué. Hi arribà. Hi corria. El xiquet hi arribà. Hi corria. Hi anava. 2. Excepció els S. Ad. de lloc introduïts per la preposició de. Adverbial en n n - ne Tragué les claus del calaix. Baixava del cim. Tornava de València. En tragué les claus. En baixava. En tornava.

Pronoms II 16 PREDICATIU. El predicatiu és semblant a l atribut, però acompanya verbs predicatius. Complementa al mateix temps el subjecte i el verb, o el verb i el complement directe. L acusat es va posar nerviós. (Acusat nerviós, posar nerviós: subjecte i verb) Vaig trobar l ambient enrarit. (Trobar enrarit, ambient enrarit: verb i complement directe) A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCIÓ. 1. Un sintagma adjectival o adjectiu Em vaig quedar mut B) SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL. 1. La majoria. Adverbial hi hi - hi - hi Em vaig quedar mut L acusat es va posar nerviós M hi vaig quedar L acusat s hi va posar 2. Excepcions els que usen els verbs: fer-se, dir-se. Adverbial en n n -ne S ha fet ric Se n ha fet ric