TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

Documentos relacionados
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 11 ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Generalitat de Catalunya Escola Mare de Déu de Montserrat Castellbisbal EL NOSTRE GALLINER: LA VIDA DELS POLLETS, LA GALLINA I EL GALL NOM: CURS:

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Com són els vertebrats?

Nom: Data: Les característiques dels mamífers són:

Els animals vertebrats

TEMA 4: CLASSIFICACIÓ D'ESSERS VIUS. ELS ANIMALS

IDEES INICIALS I FINALS DEL PROJECTE: COM HEM DE TENIR CURA DELS LLODRIGONS?

TEORIA I QÜESTIONARIS

Dossier de recuperació

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

ACTIVITATS D APRENENTATGE

Els animals invertebrats

Ecologia d un riu pirinenc Treball previ

UNITAT 4: La geosfera 1. *Omple el dibuix sobre l estructura interna de la Terra:

L'APARELL DIGESTIU NOM I COGNOMS: CURS:

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

ACTIVITATS D APRENENTATGE

LA GIRAFA. Projecte realitzat pels alumnes de cicle mitjà de l aula d acollida del CEIP MONTSENY de Barcelona

DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:...

Tema 2: Els éssers vius

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Fitxes de repàs UNITAT 4

QUÈ ÉS UN DINOSAURE?

Guia didàctica* Extracte

L APARELL CIRCULATORI

Dossier d estiu de Medi natural, social i cultural. 4t d Educació Primària.

PROJECTE DE LA GIRAFA

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

TEMA 10 MONERES, PROTISTS, FONGS I PLANTES

Definició de Transgènic:

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

Què són les cèl lules?

Curs Dossier de Recuperació INSTITUT OLIVAR GRAN. BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO D i E. Alumne/a: Curs i grup:

LA FORMACIÓ DE LA SAL

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Els Ocells. No tenen dents i presenten la boca armada d'un potent bec corni que adopta formes diferents segons el tipus de nutrició de les espècies.

L APARELL CIRCULATORI

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

TREBALL DE RECUPERACIÓ 1r. D ESO

Reaccions redox i metabolisme cel lular

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO.

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Física i Química 4t ESO B i C. Curs

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

DESCOBRIM LA FAUNA DELS NOSTRES RIUS

QUADERN DE CAMP CICLE MITJÀ EL RIU LLOBREGAT

Hàbits de Consum de la gent gran

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

Què és la CONDICIÓ FÍSICA? És la suma de capacitats que té l organisme per a realitzar tasques físiques amb la màxima eficàcia i rendiment

6 Serveix per eixugar-se la cara, les mans o altres parts del cos.

2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius.

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

DOSSIER D ESTIU TECNOLOGIES 3r ESO

Física i Química 4t ESO. Curs

ANNEX Uneix cada frase feta amb el seu significat. Ajuda t dels dibuixos.

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

Física Sèrie 1 INSTRUCCIONS

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de la mongeta: Una fulla de mongetera:

TEMA 2: Múltiples i Divisors

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

Hàbits de Consum de la gent gran

2) Conèixer diferents fonts d informació (enciclopèdies, llibres, contes, internet, fotografies ).

Ed. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.

Fa molts i molts anys, els dracs van existir. Eren bèsties ferotges, amb una pell molt dura i resistent, plena d escates per protegir-se dels seus

MÚLTIPLES I DIVISORS

Com funcionen les bicicletes?

Tema 2: Bases de dades relacionals

FUNCIONS. Característiques generals. 1) Indica el domini i el recorregut de les següents funcions: a) b) c)

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

Transcripción:

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d'eso Grup: 5.- LES AUS (quadern 2) 5.1 Característiques de les aus 5.2 - Principals tipus d'aus Més informació: www.lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com

5.- LES AUS Exemples d'aus L'estruç La grua L'ànec El pingüí El pollastre L'àguila El teuladí o pardal La cadernera 6.1 Característiques de les aus

1)Quines adaptacions tenen les aus que els permeten poder volar? Tenir la pell coberta de plomes. Tenir les extremitats davanteres en forma d'ales. Tenir un esquelet lleuger, amb ossos prims i buits. Tenir la quilla on s'introdueixen els músculs que mouen les ales. Tenir una forma aerodinàmica per oferir menys resistència a l'aire. 2) Les aus són animals vertebrats o invertebrats? Són animals vertebrats perquè tenen esquelet intern. 3) Quantes extremitats tenen les aus? Tenen 4 extremitats (2 ales i 2 potes). Són bípedes perquè camines amb 2 potes. 4) Fixa't en les extremitats davanteres de les aus. A què estan adaptades? Les extremitats davanteres de les aus són ales i estan adaptades al vol.

5) Com es desplacen les aus en l'aire? Els ocells es desplacen en l'aire de dues maneres: batent les ales (amb músculs potents que s'introdueixen en la quilla) i planant (amb les ales esteses per aprofitar els corrents ascendents de aire per pujar en altura i després baixen mantenint les ales esteses al màxim). 6) Per a què serveix la cua? Actua com un timó per mantenir o canviar la direcció. 7) A banda de volar, quines altres funcions tenen les plomes? Per protegir-se del fred i de la calor. Per camuflar-se. Per buscar parella.

8) Fixa't en les extremitats postreres de les aus. A què estan adaptades? El jacana: és una au petita, lleugera i aquàtica que té els dits i les ungles extremadament llargs i prims, la qual cosa li permet caminar sobre la vegetació (fulles de nenúfars) que sura a l'aigua. El mascarell: és una au marina que té una membrana entre els dits (potes palmades) la qual li permet nadar. El picot verd: els dos dits cap avant i els dos dits cap arrere li permeten de clavar les ungles a la fusta de l'arbre per tal d'aguantar-se. El pit-roig: els tres dits cap avant i el dit cap arrere fan que puga caminar i saltar per terra. El faisà: té les potes amb ungles fortes que li serveixen per arrapar la terra i buscar llavors, fulles, arrels... El dit elevat de darrere acabat amb punxa s'anomena esperó i

l'utilitza per defensar-se. El xoriguer: és una au caçadora amb ungles esmolades (urpes) que li permeten subjectar les seues preses, matar-les i esgarrar-les. La perdiu blanca: les plomes li cobreixen els dits i així pot desplaçar-se sense enfonsar-se a la neu. L'estruç: les potes llargues i potents li permeten agafar velocitat i córrer fins a 65 km/h. CONCLUSIÓ: les extremitats postreres de les aus estan adaptades als seus hàbits i necessitats (desplaçament, subjecció, alimentació i cacera). 9) Fixa't en el becs de les aus. A què estan adaptats? Tenen un bec (sense dents) de formes diverses adaptat a l aliment que mengen.

10) Les aus són animals homeoterms o poiquiloterms? Són homeoterms perquè sempre tenen la mateixa temperatura, entre 38º i 45ºC. Tenir la pell coberta de plomes fa que el cos no perda calor. 11) Quins avantatges dóna a les aus el fet de mantenir la temperatura corporal constant (ser homeoterms)? Les aus com els mamífers al ser homeoterms poden realitzar més activitat. 12) Quins desavantatges dóna a les aus el fet de mantenir la temperatura corporal constant (ser homeoterms)? Les aus com els mamífers al ser homeoterms han de menjar molt per produir calor. 13) Amb quin òrgan respiren les aus? Respiren pels pulmons. 14) Quantes cavitats té el cor de les aus? Escriu, a la il lustració, el nom de les seues parts i indica el recorregut que realitza la sang. El cor d'una au El cor té 4 cavitats: 2 aurícules i 2 ventricles.

15) Observa la il lustració que explica la reproducció de les aus. Contesta les preguntes següents. a) Les aus realitzen la fecundació interna o externa? La fecundació és interna: el mascle i la femella ajunten les cloaques, i el mascle introdueix els espermatozoides a l interior de la femella. b) Les aus són ovípares o vivípares? Totes les aus són ovípares perquè les cries es desenvolupen a l interior de l ou i naixen de l ou. c) Les aus tenen glàndules mamàries? Les femelles no tenen glàndules mamàries (mamelles) perquè no produeixen llet per a les cries.

16) Classifica les aus segons indica la graella. 5.2- Principals tipus d aus El gall fer La grua El pingüí L'òliba El camallarga El faisà La cigonya L'oroneta L'àguila El pelicà La gavina El mussol

L'ànec La perdiu El cigne La merla L'agró blau El cormorà L'agró roig El xoriguer La cadernera El titot/gall dindi El pardal/teuladí La gallina L'oca L'esparver El pit-roig El bec d'alena

Principal tipus d'aus Gal liformes El vol és pesant El bec fort: el superior tapa l inferior El polze (esperó) més amunt que els altres dits El gall fer *gallo del bosque / La perdiu / La gallina El titot o gall dindi El faisà / El pollastre El paó de cua llarga Camallargues Les cames llargues El bec llarg Els dits dels peus sense membrana La grua *grulla / La cigonya / L agró roig *garza real / L agró blan *garza / El camallarga *zancudo / El bec d'alena *avoceta común Palmípedes Els dits dels peus amb una membrana per nadar El pingüí / La gavina / El cigne / L ànec / El pelicà / L oca / El cormorà Rapinyaires El bec fort i corbat (carnívores) Els dits amb urpes per esgarrar la carn Els ulls davant del cap L òliba*lechuza / L àguila / El mussol / L esparver*gavilán / El xoriguer*cernícalo Ocells Són de grandària petita 3 dits cap avant i 1 cap enrere. A voltes, els 4 dits cap avant L oroneta / La merla / El pardal o teuladí / La cadernera / El pit-roig