Jornada Tècnica Botànica a la Cuina. Espècies, herbes i flors.

OBJECTIUS Posar en valor totes aquelles espècies desaprofitades que estan al nostre abast proper. Conèixer la natura que ens envolta i posar nom a les herbes que xafem. La interacció amb la natura dona peu a l aprofitament. Recuperar l aprofitament d herbes silvestres. Volem gustos nous i saludables i els tenim molt a prop. Les espècies no són nomes canyella, nou moscada i clau, també ho son el romaní, farigola, llorer, marduix, hisop, o l all rosa. Recol lectar de forma sostenible i segura. Com fer-les servir, quins preparats es poden fer i amb quins altres ingredients combinen.

El risc de menjar plantes silvestres. Principis actius que poden ser origen de la toxicitat. Astrid van Ginkel, assessora i divulgadora sobre els usos de les plantes, responsable de www.fitomon.com http://www.fitomon.com http://fitomon.wordpress.com https://www.facebook.com/astrid.vanginkel https://twitter.com/ @AstridvanGinkel Instagram: fitomon.astrid skype: astrid.vanginkel c/ferran Catòlic, 3. 25200 CERVERA Tel/Fax: +34 973532110

Plantes tòxiques

Tancar el cercle Preparacions Recolecció/Cultiu Us Identificació, nom Transmisió coneixement Coneixement Tradició Informació científica

Font de coneixement Etnobotànica, experiència, sabers populars, Estudis científics.

Quines Espècies es troben a Catalunya i on es distribueixen. Distribució. Latitud: vegetació boreo-alpina (nord), v. euro-siberiana (centre) i v. mediterrània (sud, costa).

Quines Espècies es troben a Catalunya i on es distribueixen. Distribució. Alçada: alta muntanya Baladre, didalera, tora. muntanya mitjana Belladona, tussílag terra baixa superior a 1.600 m fins a 1.600-1.800 m fins a 800-1.000 m

Quines Espècies Tóxiques es troben a Catalunya i on es distribueixen. Cultiu Baladre Mediterrànies Silvestres Estramoni Belladona Cicuta

Quines Espècies es troben a Catalunya i on es distribueixen. Webs sobre distribució de flora a Catalunya: www.floracatalana.net http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/servlet/na turdigit.homeservlet

Identificació de flors, fruits i herbes silvestres comestibles Botànica: és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels vegetals. permet una identificació de les plantes silvestres pel seu correcte reconeixement. popularment hi ha moltes maneres per esmentar algunes d'elles. molt important conèixer de cada espècie també el seu nom en llatí. classificació de forma sistemàtica, agrupant en famílies individus que comparteixen caràcters similars. plantes útils que apareixen en el nostre territori pertanyen a famílies molt diverses.

Identificació de flors, fruits i herbes silvestres comestibles Comestible, fulles, març Lactuca serriola L. Enciam bord, Rascanuvis - (3)6-25 dm. Herbassars ruderals Tòxica, narcòtica Lactuca virosa L. Enciam bord, Lletuga borda - 1-2 m. Marges de camins i camps, clarianes de bosc, etc.

Famílies potencialment Tòxiques ACANTHACEAE ACERACEAE ADIANTACEAE AGAVACEAE AIZOACEAE ALISMATACEAE AMARANTHACEAE AMARYLLIDACEAE ANACARDIACEAE APOCYNACEAE AQUIFOLIACEAE ARACEAE ARALIACEAE ARAUCARIACEAE ARISTOLOCHIACEAE ASCLEPIADACEAE ASPIDIACEAE ASPLENIACEAE ATHYRIACEAE BALANOPHORACEAE BASELLACEAE BERBERIDACEAE BETULACEAE BIGNONIACEAE BOMBACACEAE BORAGINACEAE BUXACEAE CACTACEAE CALLITRICHACEAE CAMPANULACEAE CANNABACEAE CANNACEAE CAPPARACEAE CAPRIFOLIACEAE CARYOPHYLLACEAE CASUARINACEAE CELASTRACEAE CERATOPHYLLACEAE CHENOPODIACEAE CISTACEAE CNEORACEAE COMPOSITAE (ASTERACEAE) CONVOLVULACEAE CORIARIACEAE CORNACEAE CRASSULACEAE CRUCIFERAE (BRASSICACEAE) CUCURBITACEAE CUPRESSACEAE CYCADACEAE CYPERACEAE DIOSCORIACEAE DIPSACACEAE DROSERACEAE EBENACEAE ELAEAGNACEAE ELATINACEAE EPHEDRACEAE EQUISETACEAE ERICACEAE EUPHORBIACEAE FAGACEAE FRANKENIACEAE GENTIANACEAE GERANIACEAE GINKGOACEAE GLOBULARIACEAE GRAMINEAE (POACEAE) GROSSULARIACEAE GUTTIFERAE HALORAGACEAE HEMIONITIDACEAE HIPPOCASTANACEAE HYDROPHYLLACEAE HYPOLEPIDACEAE IRIDACEAE ISOETACEAE ISOETACEAE JUGLANDACEAE JUNCACEAE LABIATAE (LAMIACEAE) LAURACEAE LEGUMINOSAE LEMNACEAE LENTIBULARIACEAE LILIACEAE LINACEAE LYCOPODIACEAE LYTHRACEAE MAGNOLIACEAE MALVACEAE MARSILEACEAE MELIACEAE MONOTROPACEAE MORACEAE MUSACEAE MYOPORACEAE MYRTACEAE NAJADACEAE NYCTAGINACEAE NYMPHAECEAE OLEACEAE ONAGRACEAE OPHIOGLOSSACEAE ORCHIDACEAE OROBANCHACEAE OXALIDACEAE PAEONIACEAE PALMAE PAPAVERACEAE PASSIFLORACEAE PHYTOLACCACEAE PINACEAE PITTOSPORACEAE PLANTAGINACEAE PLATANACEAE PLUMBAGINACEAE POLYGALACEAE POLYGONACEAE POLYPODIACEAE PONTEDERIACEAE PORTULACAEAE POSIDONIACEAE POTAMOGETONACEAE PRIMULACEAE PROTACEAE PTERIDACEAE PUNICACEAE PYROLACEAE RAFFLESIACEAE RANUNCULACEAE RESEDACEAE RHAMNACEAE ROSACEAE RUBIACEAE RUPPIACEAE RUTACEAE SALICACEAE SANTALACEAE SAPINDACEAE SAXIFRAGACEAE SCROPHULARIACEAE SELAGINELLACEAE SIMAROUBACEAE SINOPTERIDACEAE SOLANACEAE SPARGANIACEAE STERCULIACEAE TAMARICACEAE TAXACEAE THELIGONACEAE THYMELAEACEAE TILIACEAE TROPAEOLACEAE TYPHACEAE ULMACEAE UMBELLIFERAE (APIACEAE) URTICACEAE VALERIANACEAE VERBENACEAE VIOLACEAE VISCACEAE VITACEAE ZANNICHELLIACEAE ZOSTERACEAE ZYGOPHYLLACEAE

Principis actius, metabolisme 1 ari 2 ari Els vegetals disposen d'una diversitat química de substàncies actives resultat de la seva relació amb el medi extern i que l home utilitza amb finalitats aromàtiques, terapèutiques...

Principis actius, metabolisme 1 ari 2 ari http://www.ugr.es/~quiored/pnatu/secundario.htm

TOXICITAT Les plantes medicinals poden ser tòxiques (mandioca, sorgo, patata, dulcamara) inclús mortals (cicuta, acònit, didalera, estramoni), depenent de : la dosi, via d'administració, tota la planta o nomes una part, segons la forma de preparació, el solvents, i l administració, per adulteracions, falsificacions o contaminants ambientals (pesticides, metalls pesants, contaminació microbiana, etc.).

TOXICITAT Mortal Hepatotoxicitat Irritació Abortives Afecta activitat hormonal, cicle menstrual, tiroides, estrogènica, uterina, embaras, cardiac, urinari, circulatoria, cardiaca, coagulació,

TOXICITAT Nefropaties Aristolochia fangchi Stephania tetrandra Ephedra sinica Hepatotoxicitat Teucrium chamaedrys, polium, capitatum Senecio vulgaris Symphytum officinale Chelidonium majus

Veterinaria

PLANTAS CARDIOTÓXICAS 1 Adelfa (Nerium oleander) 3 Adelfa amarilla (Thevetia peruviana) 6 Aguacate (Persea americana) 7 Dedalera (Digitalis purpurea) 8 Eléboro fétido (Helleborus foetidus) 10 Rododendro (Rhododendron ponticum) 11 Tejo (Taxus baccata) 12 PLANTAS QUE AFECTAN AL SISTEMA NERVIOSO Y/O MÚSCULOESQUELÉTICO 17 Alpiste (Phalaris spp.) 19 Altramuz o frijolillo (Lupinus spp.) 21 Castaño de Indias (Aesculus hippocastanum) 24 Cicuta mayor o cañahueca (Conium maculatum) 26 Coyotillo o tullidora (Karwinskia humboldtiana) 28 Cycas (Cycas revoluta) 32 Espuela de caballero (Delphinium occidentale) 34 Estramonio (Datura stramonium) 36 Galán de día (Cestrum diurnum) 38 Gramíneas (Paspalum dilatatum) 40 Hediondillo o palo zorrillo (Senna obtusifolia) 43 Jara salvia (Cistus salviaefolius) 45 Moradilla u ojo de víbora (Lobelia berlandieri) 46 Nabo del diablo (Oenanthe crocata) 48 Tabaco moruno (Nicotiana glauca) 50 Tragacanto o garbancillo (Astragalus spp.) y hierba loca Capítulo 3 PLANTAS NEFROTÓXICAS 61 Acedera (Rumex crispus) 63 Amaranto o bledos (Amaranthus retroflexus) 65 Azucenas o lilas (Lilium longiflorum y Hemerocallis spp.) 67 Pie de cabra (Oxalis pes-caprae) 70 Roble y encina (Quercus spp.) PLANTAS HEPATOTÓXICAS Y/O FOTOSENSIBILIZANTES 77 Abrojo (Tribulus terrestris) 79 Altramuz (Lupinus spp.) 82 Braquiaria (Brachiaria decumbens) 82 Cadillo y cadillo menor (Xanthium strumarium y Xanthium spinosum) 84 Cycas (Cycas revoluta) 86 Heliotropo (Heliotropium europaeum) 86 Hierba de San Juan (Hypericum perforatum) 88 Hierba víbora (Echium plantagineum) 90 Lantana (Lantana camara) 91 Majus (Ammi majus) 93 Senecios (Senecio jacobea) y hierba cana (Senecio vulgaris) 94 PLANTAS QUE AFECTAN AL SISTEMA REPRODUCTOR Y/O TERATÓGENAS 101 Altramuz o frijolillo (Lupinus spp.) 103 Cicuta mayor o cañahueca (Conium maculatum) 103 Cornezuelo del centeno (Claviceps purpurea) 103 Enebro (Juniperus communis y Juniperus oxycedrus) 104 Hierba de San Nicolás (Gutierrezia sarothrae) 105 Leucaena o guaje (Leucaena leucocephala) 106 Tabaco moruno (Nicotiana glauca) 108 Tragacanto o garbancillo (Astragalus spp.) 108 Trébol (Trifolium spp.) y alfalfa (Medicago sativa) 109 Capítulo 6 PLANTAS QUE AFECTAN AL SISTEMA DIGESTIVO 117 Acebo (Ilex aquifolium) 119 Alfalfa (Medicago sativa) 120 Castaño de Indias (Aesculus hippocastanum) 120 Croco o cólquico (Colchicum autumnale) 121 Dieffenbachia spp. y otras Aráceas 122 Escobilla (Artemisia campestris) 124 Estramonio (Datura stramonium) 125 Euforbiáceas o lechetreznas (Euphorbia helioscopia y Euphorbia dendroides) 125 Falsa acacia (Robinia pseudoacacia) 127 Hiedra (Hedera helix) 128 Lila de Persia (Melia azedarach) 129 Limoncillo (Hymenoxys odorata) 130 Neguillón (Agrostemma githago) 132 Oruga silvestre (Diplotaxis erucoides), mostaza y coliflor o afines 133 Ricino (Ricinus communis) 136 Roble y encina (Quercus spp.) 137 Solanáceas (Solanum spp.) 138 Torvisco (Daphne gnidium) 140 Trébol (Trifolium spp.) 140 PLANTAS QUE AFECTAN AL SISTEMA HEMÁTICO 145 PLANTAS CON EFECTO HEMOLÍTICO 147 Cebolla (Allium cepa) 147 Mercurial (Mercurialis annua) 149 Oruga silvestre (Diplotaxis erucoides), mostaza y coliflor o afines 151 PLANTAS CON EFECTO METAHEMOGLOBINIZANTE Y/O DE ANOXIA TISULAR 151 Amaranto o bledos (Amaranthus retroflexus) 151 Almendro (Prunus dulcis) y otras especies de Prunus 152 Sorgo (Sorghum halepense) 155 Trébol blanco (Trifolium repens) 157 PLANTAS CON EFECTO SOBRE LA COAGULACIÓN SANGUÍNEA 157 Cañaheja o férula (Ferula communis) 157 Helecho común (Pteridium aquilinum) y cola de caballo (Equisetum spp.) 159 Meliloto o trébol dulce (Melilotus officinalis y Melilotus alba) 162 PLANTAS CON EFECTO SOBRE LA CIRCULACIÓN SANGUÍNEA 164 Cornezuelo del centeno (Claviceps purpurea) 164

Principis actius amb potencial tòxic Alcaloides - Tora, borraginàcies, compostes, Olis essencials - Sàlvia, laviades, Glucòsids cianogènics - Ametller Cardiotònics - Digital Ranunculòsids Saponines - Regalessia Cumarines Lectines Viscotoxines Lignans Pirrolicidinics, Estragol, eucaliptol, eugenol, tuiona, Àcid hidrocianic Digoxina Àcid glicirricinic Furanocumarines, B-asarona

Principis actius amb potencial tòxic Segons el grup de principis actius : Saponines: irritants del tub digestiu i hemolitzen els glòbuls vermells de la sang (via endovenosa). Ex. Castanyer d'indies, heura, sabonera, etc. Tanins: combinació amb proteïnes i minerals impedint la seva degradació o absorció, inhibició d'algun enzim digestiu, i fins i tot a dosis altes poden ser hepatotòxics.

Principis actius amb potencial tòxic Heteròsids cianogenics: responsables de greus intoxicacions per àcid cianhídric (paralitza el centre nerviós bulbar i respiratori) a elevades dosis. Ex. Ameles amargues, etc. Heteròsids antraquinònics: forts dolors abdominals. Ex. Sen, fràngula, càscara sagrada, etc. Heteròsids cardiotònics: paràlisis cardíaca. Ex. Didalera, conval lària, etc.

Principis actius amb potencial tòxic Olis essencials: irritants, abortius (sabina, tuia, ruda), convulsionants i hipnòtics (absenta, matafaluga, tuia, anet, hisop, romaní, fonoll, sàlvia, melissa), broncospasmes (eucalipte, menta, xiprers) Ranunculòsids: vesicant via tòpica i inflamatòria al tub digestiu. Cumarines: fotosensibilitzants (furanocumarines) amb raigs UV. Ex. Bergamota, imperatòria, etc.

Part i principis tòxics fulles Catha edulis arrels Helleborus foetidus escorça Daphne gnidium, Punica granatum fruites Ecballium elaterium llavors Agrostemma githago rizomes càlam, Bryonia cretica ssp dioica flors Cytisus purgans, tota la planta: tora, cicuta, conval lària, Aquilegia vulgaris,

Fruits tòxics Aro (Arum italicum), las bayas son muy venenosas para el hombre Nueza blanca, tuca (Bryonia dioica), hay quien popularmente utiliza sus brotes tiernos para comerlos en tortilla, pero hay que tener mucho cuidado, las demás partes de la planta y frutos son altamente venenosas, por eso mejor abstenerse de usarla pues puede producir vómitos, vértigos, excitación, diarreas sanguinolentas e incluso la muerte Cornejo (Cornus sanguinea). Sus bayas no son comestibles para nosotros, pero si para muchos pájaros Arraclan (Frangula alnuses ligeramente tóxica por lo que mejor no probarla Androsemo (Hypericum androsaemum). Sus frutos no son comestibles Jazmín silvestre (Jasminum fruticans). Sus bayas son venenosas. Sabina negra (Juniperus phoenicea), su fruto venenoso Aligustre (Ligustrum vulgare), frutos tóxicos. Madreselva etrusca (Lonicera etrusca). Sus frutos son tóxicos Madreselva, zapatitos (Lonicera implexa), frutos son tóxicos por elevado contenido en saponinas. Cerecillo (Lonicera xylosteum), frutos son tóxicos e irritantes para la piel. Retama loca (Osyris alba). Sus frutos son muy apreciados por algunos pájaros, pero no son comestibles para nosotros Labiérnago u olivilla (Phillyrea angustifolia). Lentisco (Pistacia lentiscus), sus frutos no son comestibles, aunque antaño fue usado como goma de mascar y como pasta para limpiar dientes popularmente. Terebinto, cornicabra (Pistacia terebinthus), sus frutos rojos tampoco son comestibles. Aladierno, carrasquilla (Rhamnus alaternus). Frutos venenosos que primero se ven rojos y van cambiando al negro cuando maduran. Sus hojas son algo duras y con pinchitos en el borde Pudio (Rhamnus alpina). Sus frutos son de color negro cuando maduran y son venenosos. Arraclán (Frangula alnus), frutos son ligeramente tóxicos, por eso de comerlos nada. Zarzaparrilla (Smilax aspera), frutos son de color rojo cuando maduran, aunque no son venenosos, son considerados no comestibles por ser insípidos. Dulcamara (Solanum dulcamara). El consumo de sus frutos suele provocar vómitos, diarreas y calambres. Su sabor es primero dulce y luego amargo de ahí viene su nombre Lantana, barbadejo (Viburnum lantana), frutos son ligeramente tóxicos y pueden causar vómitos y diarreas. Sauquillo, yezgo (Sambucus ebulus). Sus frutos negros son muy venenosos para el hombre. Acebo (Ilex aquifolium), frutos que son venenosos para las personas.

Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy et Fouc. Família : Ranunculàcies Acònit blau, Acònit salutífer, Acònits, Escanyallops, Lletuga alpina, Matallops blau, Napel, Tora blava Alpina Herbassars megafòrbics Hemicriptòfit 5-10 dm. http://www.floracatalana.net

Conium maculatum L. Família : Umbel líferes Cicuta, Fonollassa, Juliverd de galàpet, Julivertassa http://www.floracatalana.net

Atropa belladonna L. Família : Solanàcies Belladona, Tabac bord Eurosiberiana Clarianes de boscs humits, herbassars nitròfils Calcari Hemicriptòfit 5-15 dm. http://www.floracatalana.net

Datura stramonium L. Família : Solanàcies Datura, Estramoni, Herba dels talps, Herba pudenta, Herba talpera Introduït (Neotropical) Herbassars ruderals, terres cultivades Teròfit 4-10(20) dm.

El lèbor verd, Escampador, Lletera borda, Manxiulot, Marxívol, Peònia borda Eurosiberiana Rouredes, boixedes, vernedes, etc. Camèfit 3-6 dm. Helleborus foetidus L. Família : Ranunculàcies

Didalera, Digital Lateatlàntica Clarianes de bosc humit Silici Hemicriptòfit 5-15 dm. Digitalis purpurea L. Família : Escrofulariàcies

Baladre, Baladre de muntanya, El lèbor blanc, Herba vomitòria, Peu de llop, Veladre, Veratre Boreal-Alpina Herbassars higròfils, molleres Geòfit 5-15 dm. Veratrum album L. Família : Liliàcies

Herba queixalera, Jusquiam, Tabac de paret Lateeurosiberiana Herbassars ruderals Hemicriptòfit (Teròfit) 3-8 dm. Hyoscyamus niger L. Família : Solanàcies

Euphorbia sp Família : Euforbiàcies

Symphytum officinale L. Família : Boraginàcies Consolda, Consolda major, Nualós, Orella d'ase Pluriregional (Pòntica.- Eurosiberiana) Herbassars humits, vorades Hemicriptòfit 4-12 dm.

Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin Família : Cucurbitàcies Briònia, Carabassina, Carbassina, Colobrina, Nap coent, Nap del diable, Nap salvatge Pluriregional Bardisses, vorades de boscs humits, etc. Hemicriptòfit 2-3 m.

Fill abans de mare, Fàrfara, Peu d euga, Pota de cavall, Potes de vellut, Tussílag Lateeurosiberiana Terres argiloses humides amb poca vegetació Geòfit 1-2 dm. Tussilago farfara L. Família : Compostes

Chelidonium majus L. Celidònia, Herba d'orenelles, Herba de les berrugues, Herba de les orenetes, Herba dels ulls

Identificació de flors, fruits i herbes Plantes tòxiques. silvestres comestibles llista de plantes tòxiques establerta en l'ordre SCO/190/2004 Llistes de plantes prohibides en els aliments a Europa Llistes de plantes no aptes pels complements alimentaris Bibliografia

Espanya (no vigent)

Espanya

Europa

Italia

Altres paisos d Europa amb llistes negatives Àustria Bèlgica Txequia Dinamarca Estònia Islàndia Letònia Noruega Eslovènia Suècia

Argentina

Llista Argentina de plantes tòxiques 1. Abrus precatorius 2. Aconitum napellus L. (Ranunculaceae) 3. Adonis vernalis L. (Ramunculaceae) 4. Aesculus glabra 5. Aethusa cynapium -L. (Umbelliferae) 6. Agrostemma githago 7. Aleurites fordii Hemsley; 8. Alkanna tinctoria (L.) Tausch. (Boraginaceae) 9. Allium schoenoprasus. 10. Allium canadense 11. Amanita spp. 12. Anagallis arvensis L. (Primulaceae) 13. Anamirta cocculus (L.) Wight et. Arnott. (Menispermaceae) 14. Anchusa officinalis L. (Boraginaceae) 15. Andira araroba Ag. (Leguminosae) 16. Anthoxanthum odoratum L. (Poaceae) 17. Areca catechu L. (Arecaceae) 18. Aristolochia spp (Aristolochiaceae) 19. Artemisia absinthium 20. Arum maculatum L. (Araceae) 21. Asarum aeropaeum L. (Aristolochiaceae) 22. Asarum canadense L. (Aristolochiaceae) 23. Asclepias spp. (Asclepiadaceae) 24. Aspidosperma quebracho-blanco Schlech. (Apocynaceae) 25. Atropa belladona L. (Solanaceae) 26. Borago officinalis L. (Boraginaceae) 27. Bryonia cretical spp dioica (Jacq) Tutin (Cucurbitaceae) 28. Buxus sempervirens L. (Buxaceae) 29. Cannabis spp (Cannabinaceae) 30. Chenopodium spp (Chenopodiaceae) 31. Chondodendron tomentosum R. et P. y spp. (Menispermaceae) 32. Chrysanthemum leucanthemum L. 33. Cinnamomum oliveri Baill. (Lauraceae) 34. Citrullus colocynthis Schrad. (Cucurbitaceae) 35. Claviceps purpurea Tul. (Clavicipitaceae) 36. Colchicum autumnale L. (Liliaceae) 37. Conium maculatum L. (Solanaceae) 38. Convallaria majalis L. (Liliaceae) 39. Crotalaria spp (Leguminosae) 40. Croton tiglium L. (Euphorbiaceae) 41. Cunila microcephala, C. fasciculata,c. Platyphilla 42. Cynoglossum officinales L. (Boraginaceae) 43. Daphne spp. (Thymelaceae) 44. Datura spp (Solanaceae) 45. Delphinium spp. (Ranunculaceae) 46. Digitalis spp (Escrofulariaceae) 47. Digitalis spp. (Scrophulariaceae) 48. Dipteryx odorata (Aubl.) Willd y D. Oppositifolia (Aubl.) Willd (Leguminosae) 49. Drimmia maritina L. (Bak) (Liliceae) 50. Echium vulgare L. (Boraginaceae) 51. Embelia ribes Burm. (Myrsinaceae) 52. Ephedra sinca; E.equisetina; E.distachya; E. gerardiana y E 53. Intermedia. (Ephedraceae) 54. Erythrophloeum guineense G. Don (Leguminosae) 55. Erythroxylum coca Lamarck (Eritroxilaceae) 56. Eupatorium spp (Asteraceae) 57. Gelsemium sempervirens (L.) Ait. (Loganiaceae) 58. Gratiola officinalis L. (Scrophulariaceae) 59. Heliotropium spp 60. Helleborus niger L. (Ranunculaceae) 61. Hyosciamus niger L. (Solanaceae) 62. llex aquifolium L. (Aquifoliaceae) 63. lllicium lanceolatum A. C. Smith (Illiciaceae) 64. Illicium religiosum Sieb. et. Zucc. (Illiciaceae) 65. Ipomea sp (Convolvulaceae) 66. Jatropha curcas L.; 67. Juniperus sabina L. (Cupressaceae) 68. Kalmia latifolia (Ericaceae) 69. Lantana camara L. Verbenaceae 70. Lithospermun spp (Boraginaceae) 71. Lobelia inflata L. (Campanulaceae) 72. Lophohora spp (Bolanophoraceae) 73. Lophophora spp. 74. Luffa spp. 75. Mandragora officinarum L. (Solanaceae) 76. Mentha pulegium 77. Myristica fragans Houtt. (Myristicaceae), aceite esencial 78. Nerium oleander L. (Apocinaceae) 79. Nicotiana tabacum L. (Solanaceae) 80. Palicoureia spp; 81. Papaver spp (Papaveraceae) 82. Pausinystalia yohimbe (K Schum) Pierre (Rubiaceae)=Corynthe yohinbe (K Schum) 83. Peganum harmala L (Zigofilaceae) 84. Petasites spp (Compositae) 85. Phoradendronflavescens L. (Loranthaceae) 86. Physostigma venenosum Balf. (Leguminosae) 87. Phytolacca americana L. (Fitolacaceae) 88. Podophyllum peltatum L. (Berberidaceae) 89. Psilocybe sp (Agaricinales) 90. Pteridium spp. 91. Pulmonaria spp (Boraginaceae) 92. Rauwolfia serpentina Bentham (Apocinaceae) 93. Ricinus communis L; 94. Rubia tenctorium L. (Rubiaceae) 95. Ruta graveolens L. (Rutaceae) 96. Sanguinaria canadiensis L. (Papaveraceae) 97. Sassafras albidum (Nutal)Ness (Lauraceae) 98. Scopolia carnolica Jacq. y spp. (Solanaceae) 99. Senecio spp (Compuestas) 100. Solanum dulcamara L. (Solanaceae) 101. Strophanthus kombe Oliver y spp. (Apocynaceae) 102. Strychnos spp (Loganiaceae) 103. Symphytum spp (Boraginaceae) 104. Taxus baccata L. (Taxaceae) 105. Thevetia peruviana 106. Thuja occidentalis L. (Cupressaceae) 107. Toxicodendron spp. (Anacardiaceae) 108. Tussilago farfara L. (Compositae) 109. Urostachys spp (Lam)Herter (Licoppodiaceae) 110. Veratrum viride Ait. (Liliaceae) 111. Vinca spp (Aocinaceae) 112. Viscum spp (Lorantaceae)

Etnobotànica

Bases de dades TOXNET (http://toxnet.nlm.nih.gov/) PubMed (http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?cmd=searc h&db=pubmed) INCHEM (Chemical Safety Information from Intergovernmental organisations http://www.inchem.org/) National Toxicology Program (http://ntp.niehs.nih.gov/) Toxicologia

Busca-tox

Toxnet

Toxline

Plantes cultivades i de jardineria

Llibre

Moltes gràcies Astrid van Ginkel (astrid@fitomon.com ) FITOMON (LAB-FERRER) Ferran El Catòlic, 3 25200 CERVERA CATALUNYA Tf: +34 973 53 21 10 E-mail: info@fitomon.com Web: www.fitomon.com