17 de novembre de Taula: Eficiència i Sostenibilitat energètica.

Documentos relacionados
La protecció solar i l eficiència energètica

paper energia residus aigua BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS A L OFICINA Reviseu els documents en pantalla abans d imprimir los

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

L ús eficient de l energia a la llar

Estat energètic dels edificis

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.

Primer pla d acreditació i qualificació professionals de Catalunya de gener de 2017

1.- INTRODUCCIÓ 2.- OBJECTIU 3.- ABAST 4.- COMPETÈNCIES. MANUAL DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS UdL CAPÍTOL 09: Procediments PRLS

AVANTATGES I OPORTUNITATS D UN CONSUM SOSTENIBLE OCTUBRE 2009 AVANTATGES I OPORTUNITATS D'UN CONSUM SOSTENIBLE 1

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

20 Novembre. Cap a una rehabilitació energètica

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges

INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

ANNEX 1 Taules de recollida de dades per les visites a les comunitats

ENERGIA I SOSTENIBILITAT

Parc central d'urbaser a Barcelona

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

ASSESSORIA ENERGÈTICA

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

CAMPANYA D ESTALVI ENERGÈTIC A NIVELL DOMÈSTIC COMPTADORS INTEL.LIGENTS

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA

Clúster d Eficiència Energètica del Baix Llobregat

Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges Mèdiques. EI2Med

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 2017

índex de Tecnologia 4 ESO (8261)

Servei Salut Pública

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

Campanya de vacunació antigripal

GUIA PRÀCTICA SOBRE EDIFICIS DE CONSUM D'ENERGIA GAIREBÉ ZERO


Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

Produeix una immensa tristor pensar que la naturalesa parla mentre el gènere humà no escolta. -Victor Hugo-

El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial.

Estudis sobre bioseguretat realitzats per CReSA-UAB. 12 de novembre de 2012

CERTIFICAT GRUP SOLER OHSAS 18001:2007. conforme amb la norma: aplicable a: Data certificat inicial: 17/11/2009

Campanya de vacunació antigripal

REDUCCIÓ DE COSTOS Oriol Amat, UPF

ESTRATÈGIA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

Escola Tècnica Professional del Clot

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

Model català d atenció integrada social i sanitària

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

El nostre repte: Ser un referent de la salut i en qualitat de vida per a les persones d avui i del demà

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

Hospital Clínic. Desenvolupament model carrera Grup 2

ANNEX 1.8.: BASES FUNCIONALS

Experiencias de la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona

a les comarques gironines

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

Projecte SMART SPP L experiència de l Ajuntament de Barcelona: adquisició de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i màquines de vending

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

AMPLIACIÓ. HOSPITAL DE VILADECANS Desembre 2014

Taula de manteniments i inspeccions obligatoris

DÓNA-LI UNA OPORTUNITAT AL FUTUR

PROGRAMA D assignatures

CURSOS DE FORMACIÓ CONTÍNUA dels contractes-programa autonòmic i estatal

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Antylop Remote Management Solutions

Instal lacions solars fotovoltaiques

PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA

INDICADORS DE SEGUIMENT AMBIENTAL

DOCUMENTS D'AUTOQUALIFICACIÓ APARTHOTELS ANNEX III: SEGELLS ESPECIALS

Jordi Pagès Serra. Professor associat al departament de Construccions arquitectòniques I. UPC

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

ALUMNES Modalitat convencional amb opció a Beca Empresa Modalitat DUAL. Formació en empreses.

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

Inici de curs

Per tal d impartir els ensenyaments del sistema educatiu, la normativa corresponent determina els requisits mínims d espais.

Campanyes d estalvi d aigua en l àmbit municipal. Experiències a Torredembarra

40 CONSELLS PER ESTALVIAR ENERGIA

360º Empresa Responsable

Informe d'avaluació Energètica de l'ajuntament de La Seu d'urgell

Hospital Plató ORGANITZACIÓ COMPROMESA AMB LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE

La Cooperativa d Energia Verda. Barcelona, 25 abril de 2013 Equip de Som Energia

ASPECTES A CONSIDERAR DE LA QUALITAT AMBIENTAL INTERIOR EN HOSPITALS AREAS DE RISC

Pla d Acció per l Energia Sostenible del municipi de Parets del Vallès

04.JUL.17. El bar de les instal lacions esportives municipals: singularitats i tractament d'aquest punt de trobada

Electra Caldense Energia, S.A Com a E.S.E. gestiona i comercialitza energia tèrmica i elèctrica a prop de clients.

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Transcripción:

17 de novembre de 2010 Taula: Eficiència i Sostenibilitat energètica. 1

Pensaments sobre el futur del planeta Thomas Malthus An Essay on the Principle of Population (1798). M. King Hubbert Peak oil (1956). Nicholas Georgescu-Roegen The Entropy Law and the Economic Process (1971). Club de Roma "The Limits to Growth (1972). Brundtland Commission Our Common Future (1987). 2

Desenvolupament sostenible 1987 Informe Brundtland 1992 Declaració de Rio: un desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents, sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per tal que puguin atendre les seves pròpies necessitats". Creixement zero. Acreixement. 3

El consum d energia a Espanya D on surt l energia (primària) i on la consumim (final). Vivenda Patrici romà: 12 criats, 6 cavalls i kg de fusta. Vivenda actual (equivalència): 44 criats, 100 cavalls, i tones de fusta. 4

El consum d energia a Catalunya Catalunya (consum final 2010): Total: 18.351,2ktep (100%) Serveis: 2.339,6ktep (12,7%). Hospitals i sanitat: 120ktep (0,7%) El cost de l energia, a un hospital o a un sistema assistencial, representa al voltant del 1% dels costos totals. 5

El consum d energia a hospitals americans Els consums promitjos d hospitals de USA (amb una alta desviació típica!), són de 296kWh/m2.any d'electricitat i de 382kWh/m2.any de gas natural. Al voltant del 60% es consumeix amb calefacció, refrigeració, enllumenat i ACS. 6

Models per estalvi d energia a hospitals Targeting100! USA: (100 actuacions de disseny) per l Estalvi del 60% del consum energètic en nous hospitals: De 850kWh/m2.any passar a entre 310 i 360kWh/m2.any. Però a Escandinavia consumeixen menys de la meitat que a USA (360kWh/m2.any). El nou Karolinska Solna consumirà, al 2016 : 150kWh/m2.any 7

Models per estalvi d energia a hospitals OPET Comissió europea: Consums entre 330 i 345kWh/m2.any, com objectiu, amb tecnologies eficients. 8

Requeriments globals per edificis terciaris Cas de HPE (França): Consum total: Edificis nous de 40 a 75kWh/m2.any (referència 50). Consum total: Edificis rehabilitats: referència 80kWh/m2.any (entre 64 i 120). 9

El camí de l energia a hospitals Entrades: electricitat, gas, (gasoil), energia solar, biomassa,. Transformació: calor, fred, aire comprimit, buit, cogeneració, arquitectura passiva i activa (pell de l edifici), vehicles,. Ús: Calefacció espais, refredament espais, Aigua calenta sanitària, enllumenat, bugaderia, cuina, ventilació, informàtica, equips assistencials, elevadors, plantes de tractament d aigua, transport horitzontal, En cada un dels passos del camí, s ha d actuar amb el criteri més ser eficients o estalviar. Però on cal dedicar els màxims esforços es en el de majors unitats o de costos: Electricitat, Gas natural, Climatització, Enllumenat, Aigua calenta sanitària, Equips ofimàtics. 10

Eficiència a traves de la tecnologia Tecnologies existents: maduresa i eficiència asintòtica. Tecnologies emergents: Microcogeneració, fotovoltaica, LED, cèl lules hidrogen, informàtica, xarxes elèctriques, geotermia, superconductors,.. 11

Eficiència a traves de les bones practiques Refrigeració 1.- A l estiu la temperatura dels espais de treball que utilitzin aire condicionat, inclosos els d ús del públic, serà com a mínim de 25ºC. No s aplicarà a espais específics, com cambres frigorífiques, preparació d aliments, quiròfans especialitzats, sales de necrologia, etc.. 2.- Les finestres sempre es mantindran tancades. 3.- Les persianes i cortines existents estaran baixades sempre que entri Sol per la finestra o espai vidriat. 4.- Es recomana en els llocs de treball l ús de vestimenta adaptada al calor, del tipus informal. S aplicarà de l 1 de juny al 30 de setembre. Calefacció 5.- Durant l hivern, la temperatura de les zones de treball estarà a un màxim de 20ºC. No s aplicarà als espais assistencials amb presencia de malats, com habitacions, consultes, radiologia, etc.. 6.- Es recomana en els llocs de treball l ús de vestimenta adaptada al fred. Aigua calenta 7.- Es tancarà l aixeta del lavabo o dutxa, sempre que no s utilitzi l aigua per una finalitat útil. La temperatura de l aigua calenta sempre serà alta i superior a 55ºC, per prevenir la legionel la, motiu per que sempre ha de mesclar-se amb freda. Ordinadors 8.- Els ordinadors han tenir com salvapantalles el fons negre ( vacío ), i ha de tenir un temps d espera màxim d 1 minut. Pels nous ordinadors, el temps per autoapagat del monitor ha de ser de 3 minuts, del disc dur de 5 minuts, i d espera del sistema de 10 minuts. 9.- Les impressores i fotocopiadores, activaran el seu sistema d estalvi d energia en un temps màxim de 5 minuts. Enllumenat 10.- Sempre que hagi entrada a un espai de llum natural per la finestra, les llums estaran tancades, salvat en el cas de tenir persianes o cortines baixades. 12

Consums actuals per edificis assistencials Dades reals de centres assistencials: Hospitals: 464kWh/m2.any (202 electricitat i 262 gas). Centres de salut: 248kWh/m2.any (121 electricitat i 127 gas). 13

Tecnologia i bones practiques Comparació d edificis sanitaris amb dissenys extrems (Barcelona): Objectius: Consum amb la millor tecnologia: 148kWh/m2.any. Consum de referència: 220kWh/m2.any Resultats: Millor tecnologia en un centre versus Bones practiques en un altre centre de referència: Consums reals una mica inferiors, però diferents dels objectius. Les bones practiques poden ser tant efectives com les millors tecnologies. 14

Les necessitats als centres de salut Algunes necessitats sobre les que cal debatre: Condicions climàtiques: Normativa estatal amb temperatures interiors: 21-26ºC (no hospitalari) i 30-70%. Els nivells d'enllumenat en hores diürnes. Equips elèctrics funcionant sense ús. Els límits entre seguretat de la salut i l eficiència. Manteniment per disposar d eficiència elevada. 15

El futur de l energia pel centres sanitaris Aparició de noves tecnologies: emergents o desconegudes. Canvi de model de societat: necessitats diferents de les actuals i organització poc presencial. Desenvolupament de les idees: sense restriccions. Dr. Hans Rosling Karolinska Institute 16