La Segona República Espanyola (1931 1936) La proclamació de la Segona República i la seva conjuntura Eleccions municipals el 12 d abril de 1931, convocades pel govern de l almirall Juan B. Aznar. Tarda del 13 d abril Alfons XIII decideix abandonar el país i exiliar-se a França A Barcelona, Francesc Macià proclamava a la Plaça Sant Jaume l Estat Català dins d una Federació de Repúbliques Ibèriques. Victòria de les candidatures republicanes als principals municipis d Espanya (a 41 de les 50 capitals de província). A Catalunya, la victòria fou per ERC, per sobre de la Lliga Regionalista (25 regidors ERC / 12 regidors Lliga) 14 d abril - Els principals Ajuntaments del país proclamen la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA Els membres del Comitè Revolucionari format al Pacte de Sant Sebastià van formar un Govern Provisional i van proclamar la República a la Puerta del Sol de Madrid. El nou Govern va ser presidit pel centrista catòlic Niceto Alcalà Zamora (abril octubre de 1931) i per Manuel Azaña (octubre desembre de 1931) LA POLÍTICA DEL GOVERN PROVISIONAL Negociacions amb Macià (entrevista a Barcelona amb tres ministres del Govern) per retirar la declaració d Estat Català. Renúncia a la república catalana a canvi de la instauració de la Generalitat i del tràmit de l Estatut d Autonomia. Promulgació de l Estatut Jurídic Provisional de la República (com a norma legal superior fins a l aprovació de la nova Constitució) Decret d Amnistia política de caràcter general. Decrets per a la protecció dels pagesos (expulsió de les terres, abusos contractuals ) Convocatòria d ELECCIONS GENERALS per al 28 de juny de 1931.
LES ELECCIONS DE JUNY DE 1931 470 escons Àmplia victòria de la coalició republicana i socialista (54 %) liderada pel republicà Manuel Azaña sobre els partits del centre i de la dreta. Esquerra Republicana va obtenir un gran triomf electoral a Catalunya, amb 29* escons a les Corts espanyoles (6 2 %). LA CONJUNTURA DE LA NOVA REPÚBLICA * divergència en el nombre d escons segons les fonts Les repercussions econòmiques i socials de la proclamació de la Segona República Espanyola Va crear grans expectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses sobre una distribució més justa de la riquesa i de la terra i d una legislació laboral favorable. Va provocar un clima de temor i desconfiança entre les classes més benestants, que van contraure les seves inversions i van mostrar sovint una actitud d hostilitat. La situació de la Hisenda espanyola el 1931 Situació de dèficit pressupostari acumulat degut als deutes heretats de la dictadura de Primo de Rivera. Retraïment de la inversió pel clima de incertesa envers el nou règim, o directament com a sabotatge a la política laboral i fiscal del govern. Herència nefasta d una economia desfasada i sense competitivitat, amb un alt nivell d atur al camp, mancada d infraestructures, sense un sistema financer competent ni una classe empresarial emprenedora, i un mercat intern feble, degut al baix nivell adquisitiu mitjà de la població espanyola. Conjuntura econòmica internacional negativa (recessió des de 1929)
Conjuntura econòmica internacional Caiguda dels valors de la Borsa de Wall Street (Nova York), a partir de finals d octubre de 1929 (CRACK DEL 29). Inici d una etapa de recessió econòmica (la Gran Depressió ) que afectà les economies occidentals (Estats Units i Europa). Espanya, amb una economia allunyada del gran capitalisme internacional, es va veure relativament poc afectada per les conseqüències de la crisi. Les economies capitalistes més avançades es van veure greument afectades per la caiguda de la inversió i del consum, el tancament empresarial i l augment de l atur. Caiguda de les exportacions (vi, oli, cítrics i altres sectors dinàmics), i forta devaluació de la pesseta (en relació al dòlar) Dificultats en l accés a les fonts de finançament i crèdit exterior. Retirada de les inversions estrangeres.