Informe d'avaluació Energètica de l'ajuntament de La Seu d'urgell

Documentos relacionados
Informe d'avaluació Energètica del Palau d'esports de La Seu d'urgell

ASSESSORIA ENERGÈTICA

Parc central d'urbaser a Barcelona

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

L ús eficient de l energia a la llar

Alternatives Energètiques a Instal lacions Esportives

Tres casos d èxit a l entorn municipal

Estat energètic dels edificis

Hospital Plató ORGANITZACIÓ COMPROMESA AMB LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

PLA D ACCIÓ PER A L ENERGIA SOSTENIBLE DE LA SEU D URGELL

AJUNTAMENT DE TIANA. Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017

MILLORA DEL SISTEMA D ENLLUMENAT DELS CARRERS DEL POBLE NOU

Pla d Acció per a l Energia Sostenible del municipi de Canet de Mar. Ajuntament de Canet de Mar Àrea de Medi Ambient. Document III

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

VARIACIÓ RADIACIÓ SOLAR MAUNA LOA (HAWAI)

MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.

Dades generals Escola Grup Salamanque, Montpeller, França

La protecció solar i l eficiència energètica

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

INFORME DEL COST I DEL CONSUM ENERGÈTIC MUNICIPAL

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Serveis Centrals i de suport de l'àrea Metropolitana de Barcelona (oficines de la seu corporativa de la Zona Franca)

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

Apostes de futur del 2007

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

Direcció General d Indústria i Energia

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Entendre la factura elèctrica

PLA D ACCIÓ D ENERGIA SOSTENIBLE DE: Vilafranca del Penedès 3 de desembre de 2010

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er.

XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

elèctric de casa nostra

Pla d Acció per l Energia Sostenible del municipi de Parets del Vallès

Centre Recerca Biomèdica - UdL

Sostenible l Espluga de Francolí. 6 de juliol de 2016

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

ANNEX 1 Taules de recollida de dades per les visites a les comunitats

Foment de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

El projecte RELS. Reptes en la implementació de les renovables en edificis plurifamiliars.

Logo ajuntament i/o equipament AUDITORIA ENERGÈTICA DE L ESCOLA O EQUIPAMENT

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Olesa de Montserrat

energètica a casa Alpens 16 de juny 2016 Agència Local de l Energia d Osona Gil Salvans

INVENTARI DELS ESPAIS SUSCEPTIBLES DE SER CEDITS DELS EDIFICIS DE LA XARXA D EQUIPAMENTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

Com afecten les noves tarifes elèctriques a la indústria

Jornada tècnica Motocicleta Elèctrica

AVANTATGES I OPORTUNITATS D UN CONSUM SOSTENIBLE OCTUBRE 2009 AVANTATGES I OPORTUNITATS D'UN CONSUM SOSTENIBLE 1

PLA D ACCIÓ D ENERGIA SOSTENIBLE DE: Molins de Rei 2010

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

Dades generals ITC Benincasa, Ancona, Itàlia

Manel Romero Enginyer Industrial, especialitzat en energies renovables Soci cofundador de SUD Renovables. Representant d UNEF a Catalunya

PLA D ACCIÓ PER A L ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE SANT ANIOL DE FINESTRES

Xarxa de calor per biomassa al complex esportiu de Les Cremades de Caldes de Montbui

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

CERTIFICAT GRUP SOLER OHSAS 18001:2007. conforme amb la norma: aplicable a: Data certificat inicial: 17/11/2009

Inèdit Innovació SL ORGANITZACIÓ COMPROMESA AMB LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE

Eines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica

Seu Central de Barcelona i el laboratori de Montmeló de l'agència de Residus de Catalunya

Les Xarxes de Calor amb Biomassa, una solució de futur per als municipis Conferència a càrrec de Jordi Serra

Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge

#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Exemples. Exemples d aplicació del nou Reglament d eficiència energètica en un cas d adequació

ÍNDEX DEFINICIÓ DELS ACTORS I OBLIGACIONS EL NOU MERCAT ELÈCTRIC EL MERCAT REGULAT (TUR) EL MERCAT LLIURE LA CONTRACTACIÓ EL COST DE L ENERGIA

PLA D ADEQUACIÓ MUNICIPAL D ENLLUMENAT PÚBLIC

LICITACIÓ DE CONTRACTE D ENLLUMENAT PÚBLIC A EMPRESA DE SERVEIS ENERGÈTICS (ESE) (gener-2014)

INSTAL LACIÓ DE CALDERES DE BIOMASSA A 4 EDIFICIS MUNICIPALS DE RIPOLL MITJANÇANT UN CONTRACTE M.E.S.E

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

LA MEVA FACTURA ELÈCTRICA. kwh

XARXA ESPAVILADA DE CLIMATITZACIÓ D OLOT UN PROJECTE PER A LA MILLORA ENERGÈTICA I LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

Col lectiu CMES &DUPHQ *DUFtD /RUHV %DUFHORQD MXQ\

Antylop Remote Management Solutions

BLOC 2: Eficiència energètica

GUIA PRÀCTICA SOBRE EDIFICIS DE CONSUM D'ENERGIA GAIREBÉ ZERO

La construcció sostenible d edificis

AJUNTAMENT DE BADALONA

La comptabilitat energètica: Gestió i control energètic municipal

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL- esp. Electrònica Industrial

La Cooperativa d Energia Verda. Barcelona, 25 abril de 2013 Equip de Som Energia

10 propostes per al petit comerç per a pagar menys en la factura elèctrica

MILLORES D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AMB INNOVACIÓ EN BIBLIOTEQUES MUNICIPALS (SPEA)

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

Estudi Ramon Folch i Associats, S.L. Sistema d estalvi energètic immediat en equipaments municipals. Consultoria ambiental estratègica

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

Programa de rehabilitació d habitatges amb finalitat social

12. AMPLIACIONS I MILLORES

Transcripción:

Informe d'avaluació Energètica de l'ajuntament de La Seu d'urgell Data de la visita: 21/10/2013 1. Dades Bàsiques Adreça: Telèfon: Persona de contacte: Ús de l'equipament: Superfície construïda (m 2 ): Nombre d'usuaris: Activitat: Plaça dels Oms, 1 973 35 00 10 David Almazán Administratiu 2477 L'Edifici acull serveis administratius i tècnics de l'ajuntament de la Seu d'urgell, les dependències de la policia i una zona d'atenció al públic. Regim de funcionament aproximat (hores/any): 1.838 Tipus Edifici: Any construcció: Tipus de tancaments: Tipus de vidre: Aïllat Alumini i fusta Majoritàriament doble vidre Manteniment: L edifici de l Ajuntament està situat al centre històric de La Seu d Urgell, a la Plaça dels Oms, núm. 1. Es composa d un edifici antic de tres plantes i un annex nou, amb una planta baixa i un altell. La planta baixa total ocupa una superfície d uns 950 m2; la planta de l edifici vell n ocupa 467 m2 i el nou, 483 m2. 2. Fonts energètiques Intern L edifici té una forma irregular allargada. L entrada de l edifici vell se situa a la façana oest. L entrada de l edifici nou, que n és la principal actualment, se situa a la façana nord. A l edifici vell s ubiquen els despatxos, la policia i la sala d actes. L edifici nou allotja zones d atenció al públic, despatxos i sales de reunions. En aquesta zona també hi ha una altra entrada exterior de l edifici; situada a la façana est. Totes les entrades de l'edifici disposen de dobe porta. Els tancaments de la part vell són majoritàriament de fusta amb doble vidre mentre que a la part nova són d'al lumini (sense trencament de pont tèrmic) i doble vidre. Electricitat Gas natural Gasoil GLP Si Si Biomassa Solar tèrmica Solar Fotovoltaica Altres:

3. Consums energètics Electricitat Empresa subministradora: Núm. pòlisses: Tarifa: Potència contractada (kw): Urgelense S.A. 14287 / 160001 / 150001 H3 /H1 /H0 63/15 /5 El centre disposa de tres subministraments amb les característiques de contractació següents en el mercat regulat: Ajuntament nou (Pòlissa 14287): 63 kw, discriminació horària tipus 3 Ajuntament vell (Pòlissa 160001): 15 kw, discriminació horària tipus 1 Ajuntament vell Llum (Pòlissa 150001): 5 kw, discriminació horària tipus 0 Aquests subministraments permeten cobrir la demanda elèctrica que es produeix, bàsicament, en enllumenat, equips ofimàtics, fancoils i altres aparells elèctrics d ús divers i minoritari. A l estiu, alimenten els equips autònoms de refrigeració. Consum anual d'energia activa (kwh/any) Consum anual d'energia reactiva (kvarh/any) Cost energètic anual ( /any) Any 2005 Any 2012 133.216 137.623 13.736,00 21.399,83 Emissions de CO2 (Tn/any) Cost específic real 1 ( /kwh) Cost específic global 2 ( /kwh) 60,08 0,103 62,07 0,136 0,155 1 Cost que no inclou els costos del terme de potència, sinó únicament els derivats del terme d'energia. 2 Cost que inclou els costos totals del subministrament, excloent l'iva. Distribució mensual del consum elèctric Ajuntament nou (Pòlissa 14287) 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 Consum P3 (kwh) Consum P2 (kwh) Consum P1 (kwh) 2.000 0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

Ajuntament vell (Pòlissa 160001) 2000 1500 1000 Consum P1 (kwh) 500 0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Ajuntament vell llum (Pòlissa 150001) 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Consum P1 (kwh) Podem observar com el consum energètic de l'any 2012 s'ha matingut més o menys constant en comparació a l'any 2005. Pel contrari, el cost global del kwh elèctric presenta un augment del 50% en comparació al 2005.

Combustible: gasoil Consum anual (litres/any) Consum anual (kwhpci/any) Cost anual ( /any) Any 2005 19.000 192.651 8.968,00 Any 2012 14.500 147.023 14.134,02 Emissions de CO2 (Tn/any) Cost combustible ( /kwhpci) 51,44 39,26 0,047 0,096 Es destaca un fort augment del cost del Gasoil respecte el 2005, amb un increment del 1,04%. Per altre banda, el consum de gasoil ha estat inferior. Això pot ser degut a un lleguer augment de les temperatures exteriors l'any 2012, o bé, a les millores que s'han realitzat en els tancaments dels edificis durant els últims anys. 4.Indicadors energètics Consum anual (kwh/any) Consum per superfície (kwh/m 2 ) Consum per usuari (kwh/usuari) Emissions de CO2 (Tn/any) Emissions de CO2 per superfície(tn/m2) Emissions de CO2 per usuari (Tn/usuari) Energia Combustible: elèctrica gasoil 133.216 192.651 53,8 77,8 60,08 0,02 51,44 0,02 Total 325.867 131,6 111,52 0,05

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA DE L'EDIFICI DE L'AJUNTAMENT 5.Descripció dels equips consumidors Equips elèctrics Enllumenat : La major part de punts de llum són tubs fluorescents amb balast convencional en la part vella, i fluorescents compactes amb balast electrònic en l edifici nou. En alguna estança amb poca utilització hi ha bombetes incandescents i fluorescents compactes en algun despatx. Per altre banda, es destaca la instal lació de fluorescents LED en el passadís principal de les oficines tècniques de l'ajuntament. La gestió de l'enllumenat es realitza de forma manual. Es destaca la utilització de sensors de lluminositat en la part nova que regulen el flux lluminós dels fluorescents compactes així com la presencia de pulsadors en la il luminació dels lavabos. Climatització : A l edifici nou es genera el fred amb una màquina refredadora d aigua; l aigua freda es distribueix a través de canonades i alimenta fancoils de peu en la zona nova. L edifici antic disposa de splits individuals en algun despatx L edifici antic disposa de 10 splits individuals per a la refrigeració situats en diferents despatxos i sales. Aquests representen una potència elèctrica instal lada d'aproximadament 16 kw. El control es realitza individualment a través d'un termòstat ambient. Existeixen dos equips climatitzadors que donen suport al vestíbul nou i a la zona soterrani. Ventilació: La ventilació del centre es realitza de forma natural a través de finestres. Aigua calenta sanitària: No hi ha aigua calenta sanitària a l'edifici. Equips d'informàtica: El centre disposa de 45 ordinadors, impresores/equips multifunció, a més d'altres equips informàtics. Altres equips: El centre també disposa dels següents equips que consumeixen energia elèctrica: Ascensors Màquines de vending Microones Cafeteres Neveres Equips tèrmics Calefacció: El centre disposa de 2 calderes per a la producció d'aigua calenta per a calefacció. La potència total aproximada és de 200 kw. Es disposa de diversos tipus d'emissors finals de calefacció segons la zona de l'edifici. La part vella disposa majoritàriament de radiadors. A la part nova hi trobem fancoils i terra radiant.

6. Distribució de consums de l'equipament gasoil 59% Energia Elèctrica 41% El sistema de calefacció i refrigeració està ben resolt a la part nova; a l edifici antic el calefactat genera en molts espais sobreescalfaments deguts a les canonades sense aïllar del sistema de calefacció; en aquest sentit, es recomana el seu aïllament i posada de vàlvules termostàtiques. És recomanable pensar en la renovació de les calderes cap a equips que utilitzin combustibles de menys impacte en emissions de GEH com la Biomassa. Els tancaments de la part vella són de fusta amb doble vidre i cambra d'aire, en la majoria d espais es troben ben conservats i en algunes zones de la primera planta de l'edifici vell acaben de ser renovats. Només algunes zones dits tancaments són més vells, vidres senzills i estanquitat més dubtosa els quals caldra substituir per tancaments més eficients. En la zona nova els tancaments són metàl lics de doble vidre i amb bona estanquitat, tot i que la fusteria emprada no trenca el pont tèrmic. L'edifici disposa en general de força llum natural. L enllumenat de la part nova de l edifici està basat en fluorescents compactes amb balast electrònic que es considera apropiada. A més, hi ha sensors de lluminositat que regulen el flux. Per altre banda en l enllumenat de l edifici vell, basat en tubs fluorescents, es pot reduir el consum substituint el balast convencional per electrònic.

Substitució de balast convencional dels tubs fluorescentss per balast electrònic Substitució de tancaments amb vidres simples per dobles TOTAL DESCRIPCIÓ Substitució de fluorescents convencionals per tubs amb tecnologia LED Substitució de fluorescents convencionals per fluorescents d'alta eficiència Substitució de làmpades halògenes dicroiques de 50 W per làmpades LED de 10 W Calorifugació conductes aigua calenta Instal lació de caldera de Biomassa Implantació d'un sistema de gestió energètica ENERGÈTIC (kwh/any) 5.655 932 1.912 920 9.132 3.380 8.540 2.107 32.578 ESTALVI APROXIMAT PERCENTAT GE ESTALVI (%) 2,0% 0,3% 0,7% 0,3% 3,2% 1,2% 3,0% 0,7% 11,4% EMISIONS CO2 (Tn/any) 2,55 0,42 0,86 0,41 2,40 39,26 3,02 0,60 49,53 ESTALVI ECONÒMIC ( /any) 499 125 270 126 878 8.388 376 209 10.871 INVERSIÓ ( ) 8.354 541 2.134 1.020 800 42.080 1.500 11.094 67.523 PERIODE RETORN (anys) 16,7 4,3 7,9 8,1 0,9 5,0 4,0 53,1 7. Propostes de millora d'estalvi i eficiència energètica i energies renovables INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA DE L'EDIFICI DE L'AJUNTAMENT

Comentaris: Substitució de fluorescents convencionals per tubs amb tecnologia LED L'acció només considera els tubs fluorescents amb un règim de funcionament més elevat, excloen lluminàries de les zones de magatzem, arxiu o lavabos. S'ha evaluat la subtitució de 8 lluminàries de 1X36W, 18 de 2x36W, 11 de 1X58W i 24 de 2x58W. El càlcul de la proposta inclou els costos de reposició i d'instal lació. Substitució de fluorescents convencionals per fluorescents d'alta eficiència Utilització de fluorescents d'alta eficiència com el Master TLD Eco de philips que aporten un estalvi energètic del voltant del 10%, en comparació als convencionals, gràcies als nous fòsfors especials que incorporen. El càlcul incorpora el costos de reposició i considera la substitució de 32 tubs fluorescents de 18W, 58 de 36W i 63 de 58W. Es proposa fer la substitució a mesura que els existents arribin al seu fi de vida. Substitució de balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic En el càlcul de l'acció s'ha considerat la substitució de balast en 8 lluminàries de 4X18W, 9 de 1x36W, 18 de 2x36W, 11 de 1X58W i 26 de 2X58W. El càlcul inclou el costos de reposició i de instal lació. Només es consideren les lluminàries de les estances amb règim d'ús més alt. Substitució de làmpades halògenes dicroiques de 50 W per làmpades LED de 10 W En el càlcul de l'acció s'ha considerat la substitució de 30 lluminàries. El càlcul inclou els costos de reposició i de instal lació. Calorifugació conductes aigua calenta En el càlcul de l'acció es considera de manera aproximada la calorifugació dels tubs de la zona de l'oficina tècnica Instal lació de caldera de biomassa Per al càlcul de la proposta de implantació d'una caldera de biomassa es considera la substitució de les calderes actuals per una caldera de pèllet d'aproximadament 130 kw de potència. Implantació d'un sistema de gestió energètica La proposta considera l'estalvi energètic que es pot aconseguir a partir de realitzar un control i seguiment continu del cosum del centre que permeti detectar malgastaments d'energia fruit d'un mal ús de les instal lacions o averies. Per ferho, la proposta considera la instal lació de dos subcontadors elèctrics destinats a mesurar punts de consum crítics de la instal lació, com per exemple els equips de clima, i un cost de gestió anual de 600. Substitució de tancaments amb vidres simples per dobles Substitució dels antics tancaments de fusta i vidre simple de la part vell per tancaments d'alumini amb trencament de pont tèrmic i doble vidre. En el càlcul de la proposta es considera la substitució d'una superfície aproximada de 28 m2.