AJUNTAMENT DE BADALONA

Transcripción

1 AJUNTAMENT DE BADALONA Comarca Població Barcelonès hab. Pl. de la Vila, Badalona Tlf Nº estudis realitzats Inversió generada ,00 Projectes realitzats: Auditories energètiques i estudis de viabilitat de centrals de cogeneració en dos complexes esportius de l'ajuntament de Badalona RESUM DEL PROJECTE Informació general del centre Nom de l entitat : Complex Esportiu Municipal Sistrells Tipus de centre: Poliesportiu Emplaçament: Plaça Alcalde Joan Manent s/n; Badalona Telèfon: Persona de contacte: Francesc Fonseca Correu electrònic: fonseca@gie2001.com Anys de referència: Tècnics executors estudis:sònia Llamas Comellas, Josep Dalmau Heras Empresa: Àbac Enginyers, S.L.P. Règim de funcionament El Complex Esportiu Sistrells està obert diàriament exceptuant els festius nacionals i locals. No tanca per vacances i l horari setmanal és el següent: 1

2 TOTAL Horari HORES Dilluns 07:00 a 23:00 16 Dimarts 07:00 a 23:00 16 Dimecres 07:00 a 23:00 16 Dijous 07:00 a 23:00 16 Divendres 07:00 a 23:00 16 Dissabte 07:00 a 20:00 13 Diumenge 08:00 a 14:00 6 HORES SETMANALS 99 Nombre de treballadors i usuaris Aquest equipament disposa d uns treballadors durant l horari d obertura al públic en diferents règims laborals (jornada parcial o complerta de treball) segons les funcions que ocupen dins el centre. Pel que fa al nombre d usuaris, es considera que un total de persones assisteixen setmanalment al centre. Despesa energètica global A nivell global s evidencia un elevat cost derivat del consum elèctric en comparació amb la despesa generada per al consum de gas natural. Cost de l'energia (%) 30,4% 69,6% Electricitat Gas Natural Gràfic 1: Despesa energètica ( ) 2

3 Característiques de l equipament El CEM Sistrells s allotja en un edifici ubicat a la Plaça de l Alcalde Joan Manent, construït l any 1986, quan es va inaugurar l establiment. L edifici consta de planta baixa, planta primera i algunes installacions en planta soterrani. L equipament disposa aproximadament d uns m2 d installacions a disposició dels seus abonats i altres entitats, escoles,... que hi realitzen les seves activitats esportives. L edifici realitza l aprofitament de la llum natural en la mesura del possible i també degut a la presència de tancaments de tipologia U-Glass i altres de vidre en el recinte de les piscines. Es disposa també d obertures envidrades en altres sales o estances com ara la sala de fitness, que presenta obertures de vidre que comuniquen amb el recinte de les piscines, etc. Consums i costos energètics Denominació Tarifa Consum Preu Unitat aplicada anual unitari Unitat E. Elèctrica 3.0A kwh 0,1572 /kwh Gas Natural kwhpci 0,0385 /kwhpci Potència contractada: P = 250 kw Total energia elèctrica: kwh/any Total energia tèrmica: kwh/any Total consum final directe: kwh/any A partir de l observació del gràfic es posa de manifest com, malgrat en el gràfic 1 s observa que pràcticament el 70% del cost energètic es realitza a partir del subministrament elèctric, a nivell de consum real d energia gairebé el mateix percentatge és assolit pel subministrament de gas natural. Aquest fenomen es produeix degut a les modificacions pel que fa a la contractació elèctrica que s han produït a nivell nacional, 3

4 així com degut a la superioritat de preus en comparació per un kwh elèctric o un kwh generat a partir de gas natural. Aquest fenomen es comenta de forma ampliada més endavant en l informe de l auditoria. L equipament disposa d un equip generador d electricitat per als casos d emergència, quan s ha de garantir que el personal que es troba dins les installacions podrà realitzar les operacions oportunes per tal d abandonar el centre el més aviat possible sense inconveniències greus. L equip funciona mitjançant gasoil, però el seu consum és tant eventual que no s ha tingut en compte en la elaboració d aquest estudi. Ratis energètics de l equipament S ha considerat com a referència el nombre d usuaris que utilitzen l equipament, així com la superfície del mateix, que s estima entorn als m2. D aquesta manera i gràcies a les dades disponibles de la classificació danesa d edificis, utilitzada pel Comitè de Normalització Europeu per a la implementació de la Directiva d Eficiència Energètica en Edificis, es poden establir els següents ratis: 4

5 Així, es pot determinar d entrada que el consum energètic d aquest equipament respecte la mitjana europea es trobaria en una posició poc favorable (classificació E), la mateixa classificació que obtindria pel volum total d emissions de CO 2 generades, doncs l ús d electricitat i gas natural com a subministraments energètics, i tenint en compte que ambdós corresponen a fonts energètiques no renovables, computen negativament en el càlcul. Pel que fa al consum d aigua en general es presenta bastant més optimitzat. Les causes són àmpliament analitzades en el present informe. A títol informatiu s adjunta la següent taula, que estipula els valors a partir dels quals es procedeix a la qualificació i classificació energètica i per tipologia d equipament. Tipologia d'equipament Poliesportiu Qualificació energètica kwh/m2any kgco2/m2any l/m2any A B C D E F G Resum de l auditoria energètica i priorització de les accions El Complex Esportiu Sistrells presenta un consum energètic a partir d electricitat i gas natural per a l assoliment de la demanda energètica de l edifici i el confort i benestar de les persones que l ocupen i hi desenvolupen activitats esportives. 5

6 Mitjançant la present auditoria s han detectat algunes possibilitats de millora orientades a la disminució del consum energètic, així com a l estalvi econòmic. A continuació es mostra la taula resum del recull de propostes d estalvi derivades de les àrees de millora detectades. 6

7 ESTALVI ANUAL DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PROPOSADES Tèrmic i/o elèctric (Kwh) Estalvi econòmic associat ( ) % Estalvi energia Emissions (t CO2/any) Optimització de la potència contractada ,00 0 Correcció del factor de potència ,00 0 Aïllament de les xarxes de distribució d'aigua calenta ,80 2,66 Modificació de les condicions de confort de les piscines ,61 2,01 Canvis estructurals en les piscines ,20 0,66 Installació d'un sistema de trigeneració 0* ,07 Substitució dels balasts electromagnètics per electrònics en els tubs fluorescents.tipus ,10 7,82 Substitució dels balasts electromagnètics per electrònics en els tubs fluorescents.regulació del flux ,21 15,74 Substitució dels fluorescents convencionals per fluorescents ECO ,40 9,94 Sistemes de control de consum. Detectors de presència ,62 11,54 Conducció de la llum natural ,04 7,43 Implantació d'un sistema de gestió energètica d'edificis ,00 70,09 TOTAL ,99 215,96 *No s ha considerat l estalvi energètic derivat de la installació de maquinària més eficient degut al desconeixement del rendiment actual de la maquinària installada al centre. **El valor total del període de recuperació correspon a una mitjana, no a una suma total de les propostes de millora. Es proposa el cronograma següent per a la implantació de les mesures: 7

8 Any 0 Any 1 Any 2 An INVERSIÓ INICIAL Optimització potència contractada - Correcció del factor de potència - Conducció de la llum natural - Aïllament de les xarxes de distribució d'aigua calenta - Substitució dels balasts electromagnètics per balasts electrònics dimmeritzables. - Implantació d'un gestió energètica MESURES IMPLANTADES - Modificació de les condicions de confort de les picines - Regulació del flux llumínic - Detectors de presència - Instal lació d'un sistema de trigeneració - Canvis estructurals en les piscines ESTALVI ACUMULAT L objectiu d aquest cronograma d implantació es basa en la no inversió, és a dir, que la inversió sigui 100% finançada a partir dels estalvis generats en l exercici anterior. Cal tenir en compte que, segons el cronograma, a partir de l any 4 ja no cal realitzar més inversions, sinó únicament s obtindran beneficis provinents de les inversions anteriors. En el cronograma no apareixen la totalitat de les mesures proposades degut a que algunes d elles no són compatibles i per tant l equipament ha d escollir quina de les propostes li resulta més interessant d aplicar. A continuació es resum breument el contingut de cadascuna de les actuacions de millora proposades: 1. Optimització de la potència contractada: Actualment el CEM Sistrells té contractats 250 kw de potència, mentre que els màxims registrats pel maxímetre de què disposa la installació no superen els 186 kw. Aquesta proposta no comporta inversió econòmica, malgrat pot suposar un estalvi econòmic prou interessant. 2. Correcció del factor de potència: Malgrat el centre disposa d una bateria de condensadors per a la compensació d energia reactiva, el funcionament actual no és òptim degut a les característiques de la bateria i per tant l establiment està sent objecte de recàrrecs econòmics innecessaris per part de la companyia comercialitzadora. L estalvi 8

9 econòmic supera els anuals que enguany s estan pagant a la companyia sota aquest concepte. 3. Aïllament de les xarxes de distribució d aigua calenta: S ha detectat mitjançant l anàlisi termogràfic diverses conduccions d aigua amb manca d aïllament. Aquesta proposta és de molt senzilla aplicació i requereix alhora una inversió ínfima que es recupera en tansols 1 any. 4. Modificació de les condicions de confort de les piscines: Segons els estàndards establerts i les recomanacions de la IT 10 del RITE, el CEM Sistrells presenta unes condicions de temperatura i humitat de l aigua i l ambient de les piscines que no s ajusta a l òptim en condicions d eficiència energètica i confort. La modificació d aquestes característiques tampoc requereix d inversió i comporta també un estalvi econòmic a considerar. 5. Canvis estructurals en les piscines: Segons informacions del centre, està prevista una obra de renovació dels vasos de les piscines doncs aquestes presenten pèrdues d aigua importants, així com pèrdues energètiques derivades. S ha volgut calcular doncs aproximadament quines són aquestes pèrdues i quin benefici s obtindrà de les reparacions previstes. 6. Installació d un sistema de trigeneració: Aquest sistema permet aprofitar l energia residual provinent de la combustió de gas natural per a la generació d electricitat. Alhora, els rendiments per a la generació tant de calor com de fred augmenten i disminueixen notablement les emissions de gasos d efecte hivernacle a l atmosfera. No cal inversió per a la implantació d aquesta mesura doncs es gestiona a traves d una empresa de serveis energètics, que en realitza la inversió i la amortització dels equips durant un període establert per contracte a través dels ingressos provinents de la venda de l electricitat generada. 7. Enllumenat: Es realitza per a l enllumenat un total de 3 propostes diferents a aplicar al sistema de fluorescents de què disposa el centre. Per una banda la substitució de balasts electromagnètics per balasts electrònics. Un de tipus estàndard que permet múltiples enceses i un altre de dimmeritzable, que comporta la possibilitat de regulació del flux llumínic i per tant un major estalvi. D altra banda es proposa la substitució dels fluorescents actuals per altres de nova generació denominats ECO, i que per tant comporten un menor consum i contaminació. 8. Detectors de presència: Es recomana la installació de detectors de presència en zones de baixa ocupació on habitualment l enllumenat roman encès de forma permanent, com ara vestuaris i passadissos. 9

10 9. Conducció de la llum natural: L establiment ja disposa d una important sensibilitat de cara a l aprofitament de la illuminació natural,malgrat en alguns casos aquest aprofitament no és possible degut a les barreres arquitectòniques. Per aquest motiu es proposa la installació de tubs conductors de llum solar a la coberta per tal de realitzar l aprofitament a la zona de les piscines. És important recordar que un cop amortitzada aquesta inversió la llum és gratuïta per sempre més. 10. Implantació d un sistema de gestió energètica d edificis: El control és essencial per a garantir el bon funcionament d una installació, així doncs es proposa un sistema de control per a la totalitat dels equips de climatització, generació d ACS, illuminació, etc, de forma que es pugui garantir l òptim funcionament a nivell energètic. 10

11 11

12 12