ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA"

María Nieves Lucero Vázquez
hace 7 años
Vistas:

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008

1 ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya realitzat per l Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 1. OBJECTIUS I METODOLOGIA Un equip de professors de la URV ha realitzat una primera estimació del PIB turístic i l ocupació laboral vinculada al turisme de les comarques de Catalunya durant el període El present informe posa en rellevància aquells resultats que fan referència a la província de Barcelona. Aquesta tipologia d estudis són realment complexos ja que qualsevol treball que tingui com objectiu entendre la magnitud econòmica del turisme està condicionat per la falta de dades (fruit de la dificultat d analitzar el propi sector turístic). Per tant les estimacions que en l informe es presenten s han d interpretar tenint en compte les mancances en temes de dades i mètode que hi ha darrere. Cal destacar que l estudi no contempla els efectes indirectes del turisme a altres sectors econòmics (i això podria arribar a representar el 30% dels efectes totals). 2. PRINCIPALS RESULTATS El PIB turístic català representa gairebé un 11% sobre el total del PIB. A continuació es detalla el pes del PIB turístic en les comarques de Barcelona i la seva evolució des del 2005 fins el El pes del PIB turístic a les comarques de Barcelona LAB Turisme

2 Les comarques del litoral de la província de Barcelona són les que tenen un PIB turístic més elevat: Garraf (15,2 %), Maresme (13,9%). La destinació urbana de referència internacional com és la ciutat de Barcelona fa que el PIB turístic del Barcelonès sigui d un 11,2%. El Berguedà (10,1%) destaca per sobre de la resta de comarques d interior de la província, fet que reafirma la dependència del turisme i serveis de la comarca. La resta de comarques tenen un PIB turístic inferior al 10%. En el gràfic següent es pot visualitzar l evolució del PIB turístic comarcal des del 2005 fins el Evolució del PIB turístic a les comarques de la província de Barcelona Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Provincia Barcelona Catalunya En les comarques amb major pes turístic s observa un canvi de tendència en l evolució del PIB turístic especialment durant l any 2006, on el Turisme comença a agafar el relleu d altres sector productius que entren en crisis (industrial, automoció i la construcció). Des d aleshores i fins el 2008 aquest creixement va ser per la província tendencialment positiu. Berguedà, Maresme i Garraf són les tres comarques que resten per sobre la mitjana del PIB turístic català. La resta, i durant aquest període d estudi, estaven clarament per sota. En la taula que es mostra en la següent pàgina, es presenta la correlació que existeix entre el PIB per càpita i el PIB turístic entre els anys L estudi destaca el fet que les regions menys desenvolupades (PIB menor per càpita) tendeixen a presentar majors creixements del PIB turístic i que comarques amb menor pes turístic presenten majors creixements relatius del PIB turístic. 2

3 L estudi indica que aquestes dades recolzen la hipòtesi del turisme com a motor pel creixement econòmic i de la convergència intercomarcal respectivament. Correlació i variació del PIB turístic i PIB total Var. Anual PIB turistic Var. Anual PIB Diferència PIB turístic - PIB Alt Penedès 2,30 2,20 0,10 Anoia 3,80 1,10 2,70 Bages 1,30 1,90-0,60 Baix Llobregat 4,50 2,50 2,00 Barcelonès 3,00 2,80 0,20 Berguedà 6,00 2,00 4,00 Garraf 3,70 1,90 1,80 Maresme 4,90 2,10 2,80 Osona 8,10 3,00 5,10 Vallès Occidental 4,40 2,00 2,40 Vallès Oriental 3,50 2,00 1,50 Provincia Barcelona 4,14 2,14 2,00 Catalunya 3,60 2,60 1,00 Els resultats mostren que, de mitjana, el creixement del PIB turístic a la província de Barcelona ha estat de dos punts més que el creixement econòmic global i un punt per sobre de la mitjana de Catalunya. L estudi també contempla la magnitud de cadascun dels subsectors turístics. A nivell de marques turístiques, el pes de l hostaleria & restauració, el transport i les activitats d oci representen més del 90% del total del PIB turístic. A la taula de la següent pàgina es pot valorar el pes dels diferents subsectors turístics que presenta el treball i on destaquem les marques turístiques de la província de Barcelona. 3

4 Importància dels subsectors turístics dins del PIB turístic Hot&Rest Oci Transport AAVV LLVV Barcelona 66,3 15,3 14,3 3,9 0,2 Catalunya Central 61,6 14,8 21,5 2 0,1 Costa Brava 81,1 9,3 8 1,3 0,3 Costa Daurada 76,3 12,1 9,9 1,5 0,2 Costa de Garraf 67,9 11,5 18,1 2 0,5 Costa Barcelona- Maresme 72,7 13,1 11,9 2,2 0,1 Pirineus 78 13,2 7,9 0,9 0 Terres de l'ebre 75,5 11,5 11,6 1,3 0,1 Terres de Lleida 68, ,9 1,1 0,1 Val d'aran 79 19,6 1,1 0,3 0 Província Barcelona 69,3 13,58 14,74 2,2 0,18 Catalunya 69,7 13,4 14,4 2,4 0,2 La Marca Pirineus és la que mostra una major dependència del subsector Hosteleria i Restauració en relació a la resta. En canvi, a Catalunya Central, a més de l important pes del subsector Hosteleria i Restauració, també destaca el transport (21,5%). Les marques turístiques de la província tenen una distribució del PIB turístic per subsectors molt similar a la mitjana de totes les marques turístiques catalanes. Distribució del pes del PIB per subsectors turístics ( ) 2 2 2,2 0,9 2,2 2,4 7,9 11,9 21,5 18,1 14,74 14,4 13,2 13,1 11,5 13,58 13,4 14,8 67,9 72, ,3 69,7 61,6 LLVV AAVV Transport Oci Hot&Rest Catalunya Central Costa de Garraf Costa Barcelona- Maresme Pirineus Província Barcelona Catalunya 4

5 L estudi de l Observatori de Turisme mostra també la importància del turisme com a generador d ocupació del sector turístic. L anàlisi per marques turístiques mostra, no tant sòls la rellevància d aquest indicador econòmic sinó també que aquesta generació d ocupació és més intensa que el creixement econòmic en aquests territoris. A continuació presentem una explotació específica per les marques de la província de Barcelona. Evolució de l ocupació dins el sector turístic ( ) Barcelona 10,7 10,9 10,9 11,2 Catalunya Central 7,8 8 8,2 8,6 Costa Brava 17,8 17,8 17,7 18,3 Costa Daurada 15,8 15,9 15,6 15,7 Costa de Garraf 10 10,2 10,4 10,6 Costa Barcelona- Maresme 12,7 13,2 13,4 14 Pirineus 16,2 16,5 16,5 16,4 Terres de l'ebre 11,7 11,5 11,4 11,4 Terres de Lleida 9,8 9,7 9,7 9,7 Val d'aran 56,1 57,6 56,9 59,7 Província Barcelona 11,48 11,76 11,88 12,16 Catalunya 11,2 11,4 11,5 11,7 La diferència entre el creixement de l ocupació del sector turístic i el del global de l economia a Catalunya és d un 1,6%. Destaquen les marques turístiques de la província com Costa de Barcelona- Maresme (3,3%), Barcelona (1,6%) i Costa de Garraf (1,9%). No hi ha cap marca turística a la província que tingui un diferencial negatiu, és a dir, que l ocupació dins el global de l economia sigui més elevat del que es genera dins del Turisme. Per si voleu veure la síntesis dels principals resultats podeu accedir a l informe de l Observatori de Turisme de Catalunya: 5

Documentos relacionados

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors