MAPA DE VULNERABILITAT

Transcripción

1 Pla d Inclusió del Gironès MAPA DE VULNERABILITAT Amb la col laboració i assessorament de: Montserrat Martínez Melo Girona, juny de 2012

2 EQUIP: Montserrat Martínez Melo Coordinació i execució Sociòloga Màster en Tècniques d Investigació Social Aplicada (TISA) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB). Gemma Martínez Villagrasa. Zarahy Trejo Pérez Eduard Baster Boix Consorci de Benestar Social Gironès-Salt Pàg. 2/273

3 ÍNDEX DE CONTINGUTS: I. Introducció... 5 I.1. Presentació i objectius... 6 I.2. Metodologia II. Estructura demogràfica II.1. Marc de referència II.2. Indicadors sintètics. Estructura demogràfica III. Economia III.1. Marc de referència III.2. Indicadors sintètics. Economia IV. Mercat de treball IV.1. Marc de referència IV.2. Indicadors sintètics. Mercat de treball V. Formació V.1. Marc de referència V.2. Indicadors sintètics. Formació VI. Relacions socials VI.1. Marc de referència VI.2. Indicadors sintètics. Relacions socials VII. Habitatge VII.1. Marc de referència VII.2. Indicadors sintètics. Exclusió residencial VIII. Àmbit sociosanitari VIII.1. Marc de referència VIII.2. Indicadors sintètics. Àmbit sociosanitari IX. Ciutadania IX.1. Marc de referència IX.2. Indicadors sintètics. Ciutadania Pàg. 3/273

4 X. Síntesi X.1. Introducció X.2. Àmbit sociodemogràfic: síntesi X.3. Àmbit econòmic: síntesi X.5. Àmbit formatiu: síntesi X.6. Relacions socials: síntesi X.7. Habitatge: síntesi X.8. Sociosanitari: síntesi X.9. Ciutadania: síntesi XI. Anàlisi territorial XI.1. Presentació i metodologia XI.2. Resultats Pàg. 4/273

5 I. Introducció Pàg. 5/273

6 I.1. Presentació i objectius El Consorci de Benestar Social Gironès-Salt ha encarregat a la Consultoria Sociopolítica Neòpolis l elaboració del Mapa de Vulnerabilitat, un dels tres components bàsics que integren la diagnosi del Pla local d Inclusió Social (PLIS) del Gironès, juntament amb el Mapa de Recursos i Serveis i el Mapa Relacional. En conjunt, l elaboració d un Pla d Inclusió Social, és una aposta decidida per a establir com a prioritat les polítiques socials i de benestar, cercant oferir respostes integrals des de l administració, així com integrant el tercer sector i les entitats de la societat civil. Les societats avançades estan experimentant un conjunt de canvis estructurals que influeixen en el desenvolupament psicosocial de les persones. Aquest conjunt de canvis s han succeït a un ritme molt superior al de les transformacions en les darreres dècades. Així, s observa que els models socioeconòmics i els models socioculturals s han alterat profundament. El lligam vers l esfera laboral i productiva, la definició tradicional dels rols de gènere, basats en el male bread winner, així com la mateixa organització dels temps i dels espais, dibuixen una nova quotidianitat que cal abordar mitjançant nous procediments i metodologies. Aquesta profunda transformació social s ha vist alterada al seu torn per l actual crisi econòmica, que com s especifica en els diversos apartats del document afecta al conjunt de dimensions socials que integren aquesta diagnosi. En aquest context, la finalitat principal del Mapa de Vulnerabilitat és identificar, de la manera més precisa possible, els principals factors que defineixen els processos d exclusió social a la comarca. Definim l exclusió social com una absència del conjunt d oportunitats vitals així com la dificultat d accedir als mecanismes de desenvolupament personal i inserció sociocomunitaris i als sistemes de protecció social (MTAS, 2003). Per tant, l exclusió social, s articula mitjançant una concepció multifactorial que transcendeix els paràmetres de pobresa econòmica i que requereix tenir presents les fractures en el teixit social. En altres paraules, un abordatge integral en el trencament de les coordenades bàsiques d integració que se situen en els vectors de la complexitat, de la subjectivació i finalment, en l exclusió social. Pàg. 6/273

7 El Mapa de la Vulnerabilitat és un sistema d indicadors quantitatius que es construeix a partir de fonts estadístiques, dades de diagnosis o informes recents, enquestes, registres locals, etc. Mitjançant l elaboració del Mapa de Vulnerabilitat es vol localitzar els factors de risc de l exclusió social de la comarca, amb l objectiu general de realitzar una radiografia, que ajudi a tenir una visió panoràmica dels principals indicadors macro i microsocials que es relacionen amb els factors de risc i amb els processos d exclusió social. A l hora de comprendre el terme d exclusió social, cal tenir present que en funció del context i objectius de cada exercici, aquest fa referència a fenòmens de pobresa, marginació, desigualtat, privació de drets o dificultats d accés als serveis públics. Però en el context de l elaboració d un Mapa de Vulnerabilitat, l exclusió social cal entendre-la com una situació concreta fruit d un procés dinàmic d acumulació, superposició i/o combinació de diversos factors de desavantatge o de vulnerabilitat social que poden afectar persones o grups, i que generen una situació d impossibilitat o dificultat intensa d accedir als mecanismes de desenvolupament personal, d inserció sociocomunitària i als sistemes preestablerts de protecció social. 1 L exclusió social no s ha d entendre com una situació fixa i estàtica sinó com un procés en el que els factors de vulnerabilitat actuen jeràrquicament de manera que múltiples causes de diverses dimensions socials actuen generant una situació temporal i conjuntural de risc. L anàlisi de les diferents dimensions socials permet, doncs, avançar elements de vulnerabilitat que poden influir en la generació de situacions d exclusió social, de tal manera que la recerca s estructura en l estudi de les següents dimensions: Àmbit econòmic: Detectant característiques estructurals que poden generar absència o la irregularitat en l obtenció d ingressos i situacions de dependència de la protecció social. 1 SUBIRATS, J. (dir). Pobresa i exclusió social. Una anàlisi de la realitat espanyola i europea. Barcelona: Fundació la Caixa, 2004; 19 (Estudis Socials, 16). Disponible a: [enllaç verificat al juny de 2011] Pàg. 7/273

8 Àmbit laboral Sense dubte una de les dimensions clau, donada la situació d aguda recessió econòmica. En aquest context augmenta de manera alarmant la població en situació d atur, subocupació i absència de protecció social. Al mateix temps la vulnerabilitat del mercat de treball també afecta a la població ocupada ja sigui per sobrequalificació, desregulació o debilitat de la negociació col lectiva. Àmbit formatiu. Sovint la vinculació entre món laboral i món formatiu pren diferents formes i explicacions. Tanmateix, si bé la situació de les generacions més joves està marcada per un major nivell educatiu a l ensenyament continuen existint notables eixos de diferenciació social, vinculada a la no escolarització, l analfabetisme (tant absolut com funcional), l abandonament prematur, o la concentració de l alumnat estranger en centres determinats. Àmbit relacional. El deteriorament dels vincles familiars (per absència, conflictes o maltractament), l estigmatització i la debilitat de l estructura d entitats socials, són cada cop més, una part significativa de la recerca de la vulnerabilitat, especialment pel que fa a la fortalesa d altres vincles per a la vertebració social que limitin l aïllament. Àmbit residencial La vulnerabilitat en aquest àmbit dóna lloc al que es coneix com exclusió residencial, entesa com les dificultats d accés al mercat de l habitatge, l expulsió dels mecanismes de la política púbica, l allotjament en infrahabitatges (tant per les característiques físiques com pel tipus d ocupació), la localització en espais amb serveis i equipaments deficients, la guetització o segregació residencial, o les pràctiques desiguals d intermediació immobiliària davant certs col lectius. Pàg. 8/273

9 Àmbit sociosanitari L exclusió social en aquest àmbit parteix de la concepció segons la qual la salut manté una relació circular amb les condicions de vida, sent el cas per exemple de la incidència de malalties infeccioses o de la dependència lligada a trastorns mentals, discapacitats o malalties cròniques. Àmbit de la ciutadania i la participació. Els drets i obligacions de la ciutadania són un element central d una societat inclusiva. Així, fenòmens com la reclusió penitenciària, la restricció o limitació dels drets polítics, la residència no legalitzada o la manca de nacionalitat, són elements de vulnerabilitat que poden tenir un paper fonamental en la generació d exclusió social. Finalment, cal tenir present que l estructura de l anàlisi no és la de la diagnosi aïllada de cada dimensió social sinó que s integra i es vertebra partint d una primera contextualització sociodemogràfica que permet disposar d una radiografia de la població que actua com a marc de referència de l anàlisi. La recerca tanca la diagnosi transversal amb una reflexió territorial. En aquest sentit, el fet de ser un exercici comarcal permet disposar d un territori ampli d anàlisi amb organismes propis de gestió local i supralocal. Tanmateix, com s introduirà en la diagnosi inicial es tracta de municipis amb unes característiques diferenciades importants que faran de la reflexió territorial un element clau a l hora de comprendre no només les diferents formes de vulnerabilitat, sinó també les diferents maneres d entendre el disseny de polítiques públiques a mida de cada context. Pàg. 9/273

10 I.2. Metodologia Per tal d assolir els objectius descrits s ha desenvolupat una metodologia eminentment quantitativa. El sistema de treball ha partit de la bateria d indicadors consensuats des del treball dels diferents tècnics de totes les oficines d inclusió, a través dels seminaris de formació i treball en xarxa vinculats a l òrgan tècnic d inclusió de la Generalitat i dirigits per l IGOP al llarg de 2009 i Aquesta bateria d indicadors té l objectiu de facilitar la comparativa territorial. Per tal de donar resposta a l objectiu territorial de la diagnosi i a la diferent situació dels municipis de la comarca, el document vol facilitar dades, sempre que sigui possible, per a quatre conjunts territorials: Catalunya, l àmbit territorial de les Comarques Gironines, el total de la comarca i la comarca aïllant el pes dels municipis de Salt i Girona. Aquest darrer territori rep el nom de territori PLIS. Cal tenir present que, donat el volum de població que resideix en bona part dels municipis de la comarca, algunes dades no estan disponibles, ja que les fonts difonen resultats per municipis d una determinada grandària municipal, per exemple, municipis de més de hab. o de més de hab. Al mateix temps, l estudi dels resultats cerca també mantenir l atenció a la grandària municipal o a d altres característiques territorials com la densitat o la dispersió. En relació a les tècniques d anàlisi, a continuació es llisten les principals aplicades: A. Anàlisi documental Examinant informacions preexistents mitjançant la revisió dels registres als quals s ha pogut accedir: memòries, estudis, etc. B. Anàlisi quantitatiu A través de la cerca i l explotació de dades estadístiques secundàries: dels ajuntaments, del Consorci, així com IDESCAT, INE, etc. Pàg. 10/273

11 C. Anàlisi qualitatiu: Per localitzar els informants clau, les fonts locals i supra-locals, i qualsevol altra informació que permetés establir un indicador útil pel Mapa de Vulnerabilitat, s han realitzat entrevistes a agents i tècnics de l Ajuntament, del territori i d altres organismes i entitats, en el context de la realització dels mapes relacionals i de recursos. Per tal de contextualitzar cada dimensió d anàlisi, sempre que ha estat possible, s ha optat per descriure els elements clau de que es composa, i a continuació, descriure els indicadors clau d exclusió social de cada eix. A més de l eix territorial, els indicadors s han cercat i validat seguint altres criteris, com són: Intel ligibilitat: indicadors sintètics de fàcil lectura Replicativitat i objectivitat: la referència a fonts oficials en la gran majoria de casos (Idescat, Ajuntaments, INE, Observatori del Treball...) fa que l origen de les dades sigui fàcilment identificable i, seguint el procediment d anàlisi, fàcils de replicar en el futur. Temporalitat: en la mesura del possible, i sempre que ha estat oportú, les dades fan referència a dates comparables o s inclou una lectura longitudinal per tal de copsar l evolució dels fenòmens que estudia. Sovint, l elaboració d un Mapa de Vulnerabilitat té la vocació d esdevenir un pas endavant per a la constitució d un observatori més estable en el temps. A més, cal tenir present a l hora de llegir i interpretar els resultats de l anàlisi que es tracta d un document que s integra en una anàlisi global de la vulnerabilitat a la comarca juntament amb el Mapa Relacional i el Mapa de Recursos i Serveis, i que al mateix temps, en tant que lectura de vulnerabilitat, es tracta d un exercici que se centra en els riscos i debilitats i no aborda fortaleses ni oportunitats. Finalment, es vol agrair l esforç i la confiança posades en l equip de coordinació i execució de Neòpolis, per part l equip del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, Gemma Martínez Villagrasa, Clara Minguillón Colomer, Zarahy Trejo Pérez i Eduard Baster Boix. Pàg. 11/273

12 II. Estructura demogràfica Pàg. 12/273

13 II.1. Marc de referència A. Total població i tipus de territoris Segons les dades oficials de l Institut d Estadística de Catalunya, en base al padró continu de població, a 1 de gener de 2010 la comarca del Gironès comptava amb habitants. El Gironès està format per 27 municipis de característiques molt diferents quant a nombre d habitants i densitat de població. En conjunt aquests 27 municipis representen el 2,4% de la població total de Catalunya, i el 24,5% de la població de l àmbit territorial de les Comarques Gironines, sent la comarca amb major pes, seguida de La Selva (23,1%). A la comarca s hi inclou la ciutat de Girona amb habitants i Salt amb habitants, que són els municipis que tenen més població, i acumulen més habitants que comarques com La Garrotxa (55.439), El Pla de l Estany (30.660) o El Ripollès (26.580). En conjunt, la ciutat de Girona i Salt suposen el 69,9% de la població de la comarca, (53,1% i 16,7% respectivament), i comparteixen territori administratiu amb municipis força més petits, tots de menys de hab. i la major part de menys de Aquest, és doncs, un primer argument per tal que, sempre que sigui possible, es facilitin dades separant l efecte d aquests dos municipis. És el que s anomenarà territori PLIS. Aquests 25 municipis acumulen hab. que suposen només el 0,7% de la població de Catalunya, i el 7,4% de la població de l Àmbit Territorial de les Comarques Gironines. Dins del territori PLIS, per tal de donar atenció a aquestes particularitats, a més de la grandària del municipi quant a nombre d habitants es prestarà atenció a la seva densitat. A partir de la combinació d ambdós aspectes la Fundació Món Rural 2 estableix una classificació dels municipis en funció de si són urbans, rurals dens, rurals o rurals profunds. Aquesta classificació pel cas dels municipis de territori PLIS s exposa a continuació. 2 Pàg. 13/273

14 Taula 1. Població, densitat i tipus de municipi Territori Població 2010 % Densitat Catalunya ,0 Comarques Gironines ,2 Gironès ,4 Sobre el total de Catalunya 314,7 24,5 Sobre el total de l'àmbit Territorial Tipus de municipi* Girona ,0 Urbà Salt ,9 Urbà Subtotal ,9 Sobre el total Territori PLIS ,1 de la comarca Cassà de La Selva ,2 Urbà Llagostera ,6 Rural dens Celrà ,5 Rural dens Sarrià de Ter ,8 Rural dens Bescanó ,8 Rural dens Sant Julià de Ramis ,5 Rural dens Sant Gregori ,0 Rural dens Quart ,3 Rural dens Fornells de la Selva ,6 Rural dens Vilablareix ,3 Rural dens Bordils ,3 Rural dens Flaçà ,9 Rural Cervià de Ter ,4 Rural Aiguaviva ,2 Rural Llambilles ,3 Rural Sant Jordi Desvalls ,7 Rural Canet d'adri ,9 Rural profund Sant Martí de Llémena ,1 Rural profund Sant Joan de Mollet ,9 Rural Campllong ,4 Rural profund Juià ,9 Rural profund Sant Martí Vell ,1 Rural profund Madremanya ,2 Rural profund Viladasens ,7 Rural profund Sant Andreu Salou ,0 Rural profund Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Padró continu i indicadors geogràfics. Classificació del tipus de municipi segons criteri de la Fundació Món Rural. Consultable a: Urbà: més de hab. i més de 200 hab. hab/km 2 Rural dens: més de hab. però menys de 200 hab/km 2 o de a hab. i més de 20 hab./km 2, o de 500 a hab. i més de 200 hab/km 2. Rural: de a hab. i menys de 20 hab./km 2, o de 500 a hab. i entre 20 i 200 hab/km 2, o de menys de 500 hab. i més de 200 hab./km 2. Rural profund: de 500 a hab. i menys de 20 hab/km 2, o de menys de 500 hab. i menys de 200 hab./km 2. Pàg. 14/273

15 Mapa 1. Municipis segons tipus de ruralitat Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Pàg. 15/273

16 B. Evolució de la població Des de l any 2000, tant la comarca del Gironès, com l Àmbit Territorial, com el territori PLIS han experimentat un creixement de població similar i molt per sobre del que ha viscut Catalunya en conjunt. Així, mentre que Catalunya en els darrers 10 anys té un 20% més de població, en el territori PLIS l increment de població ha estat del 37%. Si bé el creixement és sostingut, els ritmes i les fluctuacions, així com els pics són lleugerament diferents. Concretament, en el territori del PLIS el creixement es concentra especialment a partir de 2005, quant hi ha el pic de creixement més alt, i es torna a repetir en Per la seva banda, a la comarca del Gironès en conjunt els pics de creixement ja s inicien el 2003, a més dels que es detecten en 2005 i, en menor mesura, El territori PLIS, en canvi, no presenta un creixement tant important el 2003, com sí el A partir de 2008 el ritme de creixement comença a decréixer de forma important tant a Catalunya con a les comarques Gironines. Però al Gironès es donen dues situacions diferenciades. Si bé el conjunt de la comarca també viu una desacceleració del creixement, el conjunt de municipis que formen part del PLIS continuen creixent. Així, cal estar alerta a lògiques diferents en la composició de les variacions de la població. Aquestes diferents lògiques són les que poden estar darrera del fet que el creixement en el conjunt del període sigui més elevat al territori PLIS que a la resta de territoris. Pàg. 16/273

17 Taula 2. Evolució de la població. Total ciutadans empadronats Any Comarques Catalunya Gironès Territori PLIS Gironines Variació Variació Variació Variació Hab. Hab. Hab. Hab. (%) (%) (%) (%) , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,0 33,3 33,7 37,1 Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Padró continu Gràfic 1. Evolució de la població Taxa de creixement (%) 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0, Catalunya Comarques Gironines Gironès Territori PLIS Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. C. Estructura d edats Concentrant l atenció en el darrer període, de 2005 a 2010, l estructura de població dels diferents territoris analitzats és força similar si bé es poden fer algunes matisacions que es relacionen amb la composició del creixement per edats. Pàg. 17/273

18 En primer lloc, s observa que al territori del PLIS el creixement de la població infantil (29,13%) és més elevat que en la resta de territoris, sent aquesta pauta un tret diferencial de tots els territoris gironins en comparació amb el conjunt de Catalunya on només creix el 16,09%. Igualment creix molt més que en la resta de territoris la població de 15 a 34 anys (9,83%), sent un grup d edat que a Catalunya disminueix lleugerament. Entre els 35 i 64 anys la població també creix de manera important (20,34%), mentre que la que es troba entre els 65 i 74 anys es redueix lleugerament (-3,12%), el que diferencia el territori PLIS del conjunt de Catalunya i de l Àmbit territorial de les Comarques Gironines. Finalment el creixement de la població de 75 i més anys és molt important (18,63%), com ho és a tots els territoris gironins analitzats i una mica per sobre del conjunt de Catalunya. Per tant, es pot apuntar que el territori del PLIS ha crescut intensament, més en població infantil, adolescent i jove-adulta, i en segon lloc en població adulta (fins a 64) i sobreenvellida (de més de 74 anys). Aquest perfil de creixement és molt similar al de la comarca en conjunt, si bé es detecta major creixement dels extrems, infantil, adolescent i jove-adulta i sobreenvellida. La principal diferenciació respecte al conjunt de Catalunya és el component infantil i jove del creixement. Pàg. 18/273

19 Taula 3. Estructura d edats i variació Total ciutadans empadronats. Edats Comarques Catalunya Gironès Territori PLIS Gironines Hab. Hab. Hab. Hab. % % % % a 14 anys , , , ,6 15 a 34 anys , , , ,8 35 a 64 anys , , , ,8 65 a 74 anys , , , ,7 75 i més anys , , , ,1 Total , , , ,0 Variació Variació Variació Variació Variació Hab. Hab. Hab. Hab. % % % % a 14 anys , , , ,13 15 a 34 anys , , , ,83 35 a 64 anys , , , ,34 65 a 74 anys , , , ,12 75 i més anys , , , ,63 Total , , , ,70 Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. El resultat és que l estructura d edats de la comarca del Gironès el 2010 i del territori PLIS és similar a la de tots els territoris, amb alguna particularitat: Els infants i adolescents tenen un pes relatiu lleugerament més alt. El pes dels joves fins a 35 anys se situa en la mateixa proporció que la resta de territoris, si bé a la comarca en conjunt té una mica més de pes. Igualment la població de fins a 64 anys té un pes similar respecte el total que en la resta de territoris, prop del 40% de la població. En canvi, la gent gran presenta una situació dual: mentre que la que té entre 65 i 74 anys representa un percentatge lleugerament més baix al Gironès en general i al territori PLIS en particular, la que supera aquesta edat té més pes al territori PLIS que al Gironès en conjunt. D aquesta manera, al territori PLIS probablement no podrem parlar d envelliment general però sí de sobreenvelliment de la població major de 64 anys, donat el pes de la població de 75 anys i més. Pàg. 19/273

20 Gràfic 2. Piràmide d edats Catalunya 2010 Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Gràfic 3. Piràmide d edats Comarques Gironines 2010 Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Pàg. 20/273

21 Gràfic 4. Piràmide d edats Gironès 2010 Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Gràfic 5. Piràmide d edats Territori PLIS 2010 Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Pàg. 21/273

22 D. Creixement natural i creixement migratori Quant al moviment natural de la població, és a dir, el pes del creixement degut a que el número de naixements supera el número de defuncions, ha estat força superior a la comarca del Gironès que a la resta de territoris. En el territori del PLIS també ha estat superior, especialment a partir de 2008 però més moderadament, aproximadament 2 punts per sota de la comarca del Gironès. Taula 4. Creixement natural i taxa de creixement de la població Any Catalunya Comarques Gironines Gironès Territori PLIS Creixement Taxa Creixement Taxa Creixement Taxa Creixement Taxa Hab. ( ) Hab. ( ) Hab. ( ) Hab. ( ) , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,14 Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Definicions: Creixement natural: diferència entre els naixements i defuncions Taxa de creixement natural: taxa de natalitat-taxa de mortalitat. NOTA: cal tenir present que els càlculs no segueixen els criteris exactes de l estadística oficial ja que per exemple, la taxa de creixement en sentit estricte equival al quocient entre el nombre de nascuts vius registrats en un any determinat i la població a meitat del període No es disposa de la informació sobre la població a meitat del període. Pel que fa al moviment migratori, en primer lloc cal destacar la forta frenada del creixement a causa dels canvis de residència, tant en el conjunt de Catalunya, com en tots els territoris analitzats, a excepció del territori del PLIS on es continua creixent, si bé més moderadament, ja que es tenen més incorporacions que baixes (saldo migratori total el 2009 de 16,5 ). En el conjunt del període analitzat, de 2005 a 2009, destaca com al territori PLIS, des del 2007 el creixement ha estat més intens que en la comarca en conjunt, que en la província i que en el conjunt de Catalunya. Tanmateix, també en el territori PLIS s observa una frenada en el creixement. La composició del creixement migratori també és força diferent a l àmbit del PLIS. Concretament, al territori PLIS, tant el saldo migratori intern com extern ha estat positiu des de 2005, és a dir, s ha crescut tant per les arribades de ciutadans i ciutadanes de dins del territori com de l estranger. 3 Darrera dada disponible a IDESCAT. Pàg. 22/273

23 Al mateix temps, el creixement per raó de l arribada de persones de dins de Catalunya ha estat més fort que el creixement degut a l establiment de persones arribades de l estranger. Així, en el darrer període el que s ha frenat és l arribada de persones de l estranger i no tant l arribada de persones procedents de l interior de Catalunya. La visió conjunta de la comarca del Gironès té un retrat diferent. El creixement per raó de l establiment de persones de dins de Catalunya ha estat nul o negatiu de tal manera que quasi la totalitat del creixement es deu a l arribada de persones de l estranger. És clar l efecte de Salt i Girona ciutat en aquest mapa de fluxos. Aquesta situació és molt més semblant al que succeeix a Catalunya en conjunt i a la província si bé amb algun matís quant a la dada concreta. Taula 5. Saldos i taxes migratòries. Total ciutadans empadronats Any Catalunya Província de Girona* Gironès Territori PLIS Creixement Taxa Creixement Taxa Creixement Taxa Creixement Taxa Hab. ( ) Hab. ( ) Hab. ( ) Hab. ( ) Saldo migratori interior , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,2 Saldo migratori exterior , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,1 Saldo migratori total , ,1-6 0, , , , , , , , , , , , , , , , , ,3 Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT i INE (dades per Catalunya) Definicions: Saldo migratori interior: diferència entre les immigracions i les emigracions interiors Saldo migratori exterior: diferència entre les immigracions i les emigracions exteriors Saldo migratori total: diferència entre les immigracions i les emigracions totals Taxa de migració (interior, exterior i total): saldo migratori*1.000/població en l any.* NOTA: cal tenir present que els càlculs no segueixen els criteris exactes de l estadística oficial ja que per exemple, la taxa de migració en sentit estricte equival al quocient entre el saldo migratori en un any determinat i la població a meitat del període. No es disposa de la informació sobre la població a meitat del període. A l IDESCAT no es faciliten les migracions internes per Àmbit Territorial. *En aquest cas les dades es faciliten per la província ja que part d elles no estan disponibles per àmbits territorials. 4 Dades a data 2009, no disponibles a data 2010 a l IDESCAT. Pàg. 23/273

24 D aquesta manera, cal parar especial atenció a l origen de cada tipus de migració. Quant a les migracions internes, les persones que s han establert a la comarca del Gironès són principalment provinents de la mateixa comarca (42,3% el 2009) i, en segon lloc, de la resta de la província (26,3%). Si no es tenen en compte els municipis de Girona i Salt augmenta la població que procedeix de la mateixa comarca (59,2%), tenint un pes inferior el percentatge de persones que venen de la resta de Catalunya o de la resta d Espanya. Taula 6. Procedència de les migracions internes (%). Any De la mateixa comarca De la resta de la província Territori PLIS De la resta de De la resta Catalunya d'espanya Total ,2 23,3 11,0 6,6 100, ,4 21,2 12,3 7,2 100, ,5 16,4 10,5 5,6 100, ,7 20,2 11,7 4,4 100, ,6 21,0 13,9 6,5 100,0 Any De la mateixa comarca De la resta de la província Gironès De la resta de De la resta Catalunya d'espanya Total ,3 26,3 16,8 14,6 100, ,0 26,6 18,1 15,3 100, ,8 24,9 18,5 14,8 100, ,5 24,3 19,5 12,7 100, ,7 25,9 21,1 13,3 100,0 Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Pàg. 24/273

25 Taula 7. Procedència de les migracions internes (hab.). Any De la mateixa comarca De la resta de la província Territori PLIS De la resta de De la resta Catalunya d'espanya Total Any De la mateixa comarca De la resta de la província Gironès De la resta de De la resta Catalunya d'espanya Total Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Per la seva banda, la gran majoria de persones que procedeixen de fora d Espanya i s estableixen a la comarca del Gironès són provinents de fora de la UE (71,4% el 2009), quasi a parts iguals d Amèrica i Àfrica, i en tercer lloc de la resta de la UE. S observa que, mentre que la població asiàtica tendeix a augmentar quant al seu pes en el conjunt de persones que s estableixen en el territori en un any, hi ha una progressiva reducció de persones procedents de l Europa no pertanyent a la Unió. En els següents apartats es determinarà fins a quin punt pot influir en aquest fet la inclusió en la UE de determinats països com Romania. Cal dir que tant en les dades de relatives al Gironès con al territori PLIS, hi ha un elevat percentatge de persones de les que no consta la seva nacionalitat en l explotació de l estadística de variacions residencials de l INE. Això afecta a la comparabilitat de dades entre territoris. Tot i això, s entreveu que la població provinent de fora de la UE també és majoritària, especialment d Amèrica, de la Resta d Europa i d Àfrica, de forma semblant. Pàg. 25/273

26 Taula 8. Procedència de les migracions externes (%). Any Resta de la UE Fora de la UE Resta d'europa Territori PLIS Fora de la UE Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta Total ,8 46,1 14,5 12,0 17,4 2,1 0,0 47,1 100, ,0 59,0 18,4 21,0 17,5 2,1 0,0 35,1 100, ,7 65,4 29,2 19,2 15,6 1,4 0,0 26,9 100, ,8 67,0 24,6 18,5 22,4 1,5 0,0 26,2 100, ,3 70,5 27,2 20,5 21,0 1,8 0,0 23,1 100,0 Any Resta de la UE Fora de la UE Resta d'europa Gironès Fora de la UE Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta Total ,2 71,4 9,5 26,2 27,6 8,1 0,0 20,4 100, ,5 78,8 10,8 29,7 30,3 7,9 0,0 14,7 100, ,1 87,0 15,1 29,6 37,0 5,3 0,0 4,0 100, ,8 84,7 12,8 24,6 43,6 3,6 0,0 3,5 100, ,8 86,5 15,0 33,3 33,2 5,0 0,0 3,7 100,0 Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Taula 9. Procedència de les migracions externes (hab.). Any Resta de la UE Fora de la UE Resta d'europa Territori PLIS Fora de la UE Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta Total Any Resta de la UE Fora de la UE Resta d'europa Gironès Fora de la UE Àfrica Amèrica Àsia Oceania No consta Total Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Pàg. 26/273

27 E. Població nascuda a l estranger i població de nacionalitat estrangera Així, el 2010, el 21,5% de la població de la comarca del Gironès és nascuda fora d Espanya, un percentatge molt similar al conjunt de l àmbit territorial, però molt superior al territori del PLIS, de tal manera que si no es contemplen els municipis de Girona i Salt, el percentatge es redueix a l 11,7%, fet que cal relacionar amb la major importància de les migracions internes Així, mentre que la comarca del Gironès, com l àmbit territorial, se situen per sobre de Catalunya quant al pes de la població estrangera, el territori del PLIS està força per sota del seu entorn immediat i del conjunt del país. Taula 10. % de població nascuda a l estranger Any Catalunya Comarques Gironines Gironès Territori PLIS ,5 21,9 21,5 11, ,4 21,9 21,6 11, ,4 20,8 20,3 10, ,8 18,8 18,2 9, ,0 16,7 16,6 9, ,6 13,8 14,3 8, ,6 11,3 11,5 6, ,3 9,8 9,8 5, ,1 7,3 7,3 4, ,3 5,4 5,5 4, ,0 4,1 4,1 3,3 Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Quant a l evolució, l expressió d aquestes dades en format gràfic, permet observar que el creixement del pes de la població estrangera a la comarca del Gironès s accelera a partir de 2005, però al territori del PLIS si bé la tendència és la mateixa la intensitat és menor. Tanmateix en tots els territoris es detecta un estancament del creixement de la població nascuda a l estranger. Pàg. 27/273

28 25 Gràfic 6. Evolució del % de població nascuda a l estranger 20 (%) Catalunya Gironès Comarques Gironines Territori PLIS Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Tanmateix, actualment, la majoria de la informació relativa a població estrangera que ofereixen les fonts oficials se centra en la nacionalitat i no pas en el lloc de naixement. Així, atenent aquest cop a la nacionalitat, cal dir que el 2010 a la comarca del Gironès existia una proporció de població estrangera del 21,3% però mentre que al territori PLIS es redueix al 10,9%. Per tant, com en el cas del lloc de naixement la població de nacionalitat estrangera té un pes molt inferior al territori PLIS que en el seu entorn immediat i també que en comparació al conjunt de Catalunya. Com en el conjunt de Girona i de la comarca, al territori PLIS la població de nacionalitat estrangera és procedent principalment d Àfrica (4,5%) i, en menor mesura, de la resta de la UE (3,5%). La resta de nacionalitats són molt poc presents. Especialment baix és el pes de la ciutadania de nacionalitats d Amèrica del Sud (1,4%), a diferència del que succeeix en el conjunt de Catalunya on aquesta comunitat representa el 4,4% de la població. Pàg. 28/273

29 Taula 11. Població segons nacionalitat 2010 (%) Nacionalitat Catalunya Comarques Gironines Gironès Territori PLIS Espanyola 84,0 78,4 78,7 89,1 Estrangera 16,0 21,6 21,3 10,9 Àfrica 4,2 7,6 9,3 4,5 Resta UE 4,1 6,7 3,9 3,5 Amèrica del Sud 4,4 3,3 3,3 1,4 Amèrica del Nord i Central 0,9 1,4 2,8 0,8 Resta Europa 0,7 1,3 0,9 0,4 Àsia i Oceania 1,6 1,3 1,1 0,3 Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Dades ordenades en funció de la columna Territori PLIS Taula 12. Població segons nacionalitat 2010 (hab.) Nacionalitat Catalunya Comarques Gironines Gironès Territori PLIS Espanyola Estrangera Àfrica Resta UE Amèrica del Sud Amèrica del Nord i Central Resta Europa Àsia i Oceania Total Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Dades ordenades en funció de la columna Territori PLIS Pàg. 29/273

30 II.2. Indicadors clau d exclusió social D acord a la filosofia del Mapa de Vulnerabilitat, si bé en la majoria de casos cal un marc de referència que contextualitzi i ajudi a completar els indicadors d exclusió, l objectiu del Mapa és analitzar els indicadors clau que poden posar llum sobre factors susceptibles de ser generadors de vulnerabilitat social. Per tant, per norma general, en l àmbit sociodemogràfic els indicadors sobre l edat de la població, especialment en relació a l envelliment, així com els relacionats amb el pes de les persones estrangeres en l estructura social, són els marcadors que es consideren fonamentals i sobre els quals s aprofundirà, sempre que sigui possible en la dimensió territorial. Concretament: Àmbit sociodemogràfic: Estructura d indicadors d exclusió Subdimensió Indicador Nom Descripció 1 Índex d'envelliment Relació entre la població de 65 anys i més i la població de 0 a 15 anys. 2 Índex de Relació entre la població de 75 anys i sobreenvelliment més amb la població de 65 i més. Edat de la població Estrangeria Índex de dependència global Índex de reemplaçament de la població d'edat activa Taxa d'estrangeria global % Població d'origen extracomunitària Mesura la càrrega que per a la població en edat de treballar (16 a 64 anys) representa la població en edats dependents (0-15 i de 65 i més). Relació entre la població propera a la jubilació(60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15 i 19 anys) Pes de la població de nacionalitat estrangera sobre el total de població Pes de la població de nacionalitat estrangera no comunitària sobre el total de població Així, si bé algunes guies de diagnosi sobre exclusió social incorporen altres indicadors, com l índex de desenvolupament humà, l índex de desenvolupament relatiu al gènere, l índex sintètic de desigualtats socials o l esperança de vida en néixer, es tracta de marcadors que no estan disponibles a nivell local. A més, però, són marcadors de desenvolupament i desigualtat que molt sovint estan dissenyats per a comparar entorns amb importants diferències estructurals, que en entorns desenvolupats com Catalunya i el Gironès són susceptible de no marcar diferències rellevants. Pàg. 30/273

31 A. Edat de la població Com anunciava l estructura d edats de la població, on els infants i adolescents tenen un pes relatiu lleugerament més alt, tant el conjunt de la comarca com el territori PLIS presenta un nivell d envelliment inferior a la situació global de l àmbit territorial i de Catalunya. Així, al territori PLIS l índex d envelliment mostra que hi ha 79,9 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, sent un territori lleugerament més envellit que el conjunt de la comarca (73,86%). Quant a l estructura del col lectiu de gent gran, el nivell de sobreenvelliment de la comarca del Gironès i del territori PLIS és lleugerament superior a la de l àmbit territorial i el conjunt de Catalunya, és a dir, en el territori PLIS el 54,60% de la població major de 65 anys té més de 75 anys, mentre que a Catalunya aquest percentatge es redueix al 51,75%. Tant si es té en compte Salt i Girona com si no, el valor d aquest índex és molt similar. En canvi, principalment pel major pes en aquest territori de la població infantil i jove, la càrrega que la població inactiva suposa per a la població potencialment activa és lleugerament superior en el territori PLIS que en el conjunt de la comarca i superior també a la situació general de Catalunya i de l àmbit territorial. Concretament, al territori de cada 100 persones en edat activa 49,23 són persones inactives, mentre que a la comarca del Gironès en conjunt aquest pes es redueix a 45,70%. Val a dir, però, que si bé la població infantil i jove marca la diferència en la tendència la major part del col lectiu dependent és gent gran. Finalment, es tracta de conèixer la capacitat de la població econòmicament activa de reemplaçar-se, és a dir, la relació entre la població propera a la jubilació (60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15 i 19 anys). De nou, el pes de la població juvenil marca la principal diferència, de tal manera que al territori PLIS per cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 94,53 persones de 60 a 64 anys, de tal manera que el reemplaçament de la població activa està garantit ja que potencialment entraran més joves al mercat laboral que persones es jubilaran, una situació encara més intensa es dóna en el conjunt de la comarca, on aquesta capacitat de reemplaçament és encara major (85,76%). Pàg. 31/273

32 A més, és la situació oposada al que s observa a Catalunya i al conjunt de l àmbit territorial, on per cada 100 joves que potencialment podrien formar part de la població activa a curt termini, es podrien jubilar més persones. Taula 13. Resum dels indicadors d edat de la població (%) Indicador Catalunya Comarques Gironès Gironines Territori PLIS Índex d'envelliment (%) 102,12 92,77 73,86 79,98 Índex de sobreenvelliment (%) 51,75 52,55 54,25 54,60 Índex de dependència global (%) 48,47 48,26 46,35 49,93 Índex de reemplaçament de la població d'edat activa (%) Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. 116,72 103,26 85,76 94,53 Analitzant en detall aquests indicadors en funció de la seva evolució i segons sexes, s observa que a tots els territoris s ha produït un descens de l índex d envelliment. En el cas de la comarca del Gironès i el territori PLIS ha suposat canviar la tendència i passar d una taxa superior a 100, és a dir, hi havia més població en el grup de grans que en el grup de joves, a una taxa inferior a 100 i, per tant, amb més joves que gent gran. Tot i això, l índex d envelliment al territori PLIS es manté per sobre el conjunt de la comarca del Gironès durant tot el període. (%) Gràfic 7. Evolució de l índex d envelliment Catalunya Gironès Comarques Gironines Territori PLIS Font: Elaboració pròpia partir l Idescat. Padró continu. Pàg. 32/273

33 Al seu torn, però, la població gran cada cop és més gran, de tal manera, que el pes del col lectiu de 75 anys i més ha augmentat de manera important en els darrers anys, especialment al territori PLIS on es parteix d un nivell més baix de sobreenvelliment. Gràfic 8. Evolució de l índex de sobreenvelliment (%) Catalunya Gironès Comarques Gironines Territori PLIS Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. La diferència en aquest punt entre homes i dones és molt important. Entre les dones, tant al territori PLIS com en el conjunt de la comarca l índex d envelliment és molt més elevat que entre els homes. Tanmateix aquesta diferència encara és més alta a l àmbit territorial i al conjunt de Catalunya. En canvi, en la mateixa proporció que en la resta de territoris, en l espai de potencial aplicació del PLIS hi ha un major sobreenvelliment de les dones ja que el pes de les que tenen 75 i més anys supera considerablement la situació dels homes. Taula 14. Índex d envelliment i de sobreenvelliment per sexe Índex d envelliment Home Dona Total Catalunya 83,58 121,83 102,12 Comarques Gironines 78,97 107,48 92,77 Gironès 60,06 88,54 73,86 Territori PLIS 70,31 89,95 79,98 Índex de sobreenvelliment Home Dona Total Catalunya 46,71 55,42 51,75 Comarques Gironines 47,97 56,13 52,55 Gironès 49,27 57,84 54,25 Territori PLIS 50,07 58,26 54,60 Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Pàg. 33/273

34 Quant el pes que la població inactiva suposa per a la població potencialment activa si bé entre 2003 i 2008 es produeix un decreixement, és a dir, la població inactiva pesava menys en la població activa, a partir de 2008 torna a créixer aquest fenomen, probablement degut a la desacceleració de la incorporació de persones joves provinents de la immigració estrangera. Això és així en tots els territoris si bé a Catalunya en conjunt ja s observa aquest fenomen des de Gràfic 9. Evolució de l índex de dependència global (%) Catalunya Gironès Comarques Gironines Territori PLIS Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. En tots els territoris l índex de reemplaçament de la població activa ha anat augmentant de tal manera que cada cop hi ha hagut més persones que podien deixar el mercat laboral respecte les que hi podien entrar, fins el punt que a Catalunya des de 2005 i a les Comarques Gironines des del 2007 la situació és deficitària, és a dir, per cada 100 persones que podrien entrar al mercat de treball com a demanda d ocupació en sortirien més de 100, el que suposa un mercat de treball en decreixement. En canvi, tant a la comarca del Gironès com en el territori PLIS, si bé la tendència ha estat similar, en el darrer període s ha suavitzat de manera important i encara es manté per sota del valor 100, de tal manera que per cada 100 persones que podrien entrar al mercat laboral en marxarien només 86 a la comarca del Gironès i 95 al territori PLIS, fet que implica un mercat de treball en creixement, almenys en potència pel factor edat. Pàg. 34/273

35 Gràfic 10. Evolució de l índex de reemplaçament de la població activa (%) Catalunya Gironès Comarques Gironines Territori PLIS Font: Elaboració pròpia a partir l Idescat. Padró continu. Per sexes, la situació també mostra diferències importants. En tots els territoris, entre les dones hi ha major dependència global i majors nivells de reemplaçament de la població activa. És a dir, donat que estan més envellides, entre les dones el pes de la població inactiva sobre l activa és superior, i la capacitat de reemplaçar el mercat de treball és menor, de tal manera que fins i tot en el territori del PLIS supera el valor 100, i per cada 100 dones joves que entren en surten més dones grans, és a dir, es jubilen més dones que no joves entren al mercat de treball. Taula 15. Índex de dependència global i de reemplaçament de la població activa per sexe Índex de dependència global Home Dona Total Catalunya 44,55 52,54 48,47 Comarques Gironines 44,59 52,21 48,26 Gironès 42,94 44,59 46,35 Territori PLIS 46,33 53,80 49,93 Índex de reemplaçament de la població activa Home Dona Total Catalunya 108,96 125,01 116,72 Comarques Gironines 99,00 107,91 103,26 Gironès 79,40 92,84 85,76 Territori PLIS 88,49 101,54 94,53 Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Pàg. 35/273

36 Com s intueix, en aquests processos demogràfics i els seus efectes en el mercat de treball hi ha una important intervenció del moviment migratori procedent de l estranger. Si bé els indicadors d estrangeria es detallen en el següent apartat, i ja s ha contextualitzat de manera general la situació a la comarca, cal tenir present el paper d aquest col lectiu en el reemplaçament de la població activa, tant per les edats d arribada, com per les dinàmiques de reagrupament, i per la prompta incorporació dels joves en el mercat de treball. Centrant l anàlisi en el reemplaçament de la població activa, el protagonisme de la població estrangera en aquest fenomen és clar. En el territori del PLIS, entre la població de nacionalitat estrangera, de cada 100 joves que estaran en condicions d entrar al mercat laboral tant sols 21 persones marxaran per edat de jubilació. Encara és més baixa aquesta taxa si es tenen en compte Girona i Salt, on es detecta la taxa més baixa en comparació a Catalunya i l àmbit territorial de les Comarques Gironines, on la taxa de reemplaçament és força superior, fet que no assegura un reemplaçament tan intens. En canvi, en tots els territoris, si bé una mica menys en el territori PLIS l índex de reemplaçament de la població amb nacionalitat espanyola és el contrari, es jubila més gent que joves s incorporen al mercat de treball. D aquesta manera, cal apuntar el fet que el mercat de treball potencial que creix al territori PLIS té un component estranger significatiu, o el que és el mateix, mentre que el volum de persones estrangeres en edat de treballar creix, el volum de persones de nacionalitat espanyola decreix. Taula 16. Índex de reemplaçament de la població activa 2010 segons nacionalitat Índex de reemplaçament de la població activa Espanyola Estrangera Total Catalunya 136,73 27,91 116,72 Província Girona 122,20 43,66 103,26 Gironès 109,26 15,16 85,76 Territori del Pla 106,18 21,74 94,53 Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Pàg. 36/273