Pregar la Paraula. Pregària inicial. Llegeixo la Paraula Marc 9, Entenc la Paraula. Temps de Quaresma Diumenge 2 25 de febrer de 2018

Transcripción

1 Pregar la Paraula Temps de Quaresma Diumenge 2 25 de febrer de 2018 Pregària inicial Senyor Jesús, toca els nostres cors amb el do del teu Esperit. Crea en nosaltres el silenci necessari per escoltar la teva Paraula que ressona en la vida d aquest món que estimes i que vols atreure a tu perquè tingui vida. Tu, Jesús, Fill de María, que ens has revelat el Pare i enviat el teu Esperit i ets Déu ara i sempre. Amén. Llegeixo la Paraula Marc 9, 2-10 En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts». Entenc la Paraula En textos precedents a l'evangeli d'avui Jesús anuncia als seus deixebles el camí de la passió que culminarà amb la seva mort a Jerusalem. Amb la transfiguració, expressada simbòlicament mitjançant els vestits resplendents, Jesús anuncia la seva resurrecció. Convé notar que la transformació no es verifica en Jesús sinó en els seus vestits: d aquesta manera se significa que Jesús és el mateix ahir, avui i sempre, que el que canvia són els moments de la revelació.

2 Jesús convida tres dels seus deixebles com a companys i testimonis, com un signe de la importància de la comunitat en l'experiència cristiana. El lloc és una muntanya alta, lloc privilegiat de la revelació de Déu. L'aparició de Moisés i Elías confirma l'arribada del Regne anunciat per Jesús, ja que segons la tradició jueva la presència d'aquests dos personatges s esdevindria al final dels temps; però a més, Moisés representa la llei, i Elías representa als profetes. Quan desapareixen, només queda Jesús, superant així l'antic Testament i inaugurant el Nou, per portar a plenitud la voluntat del seu Pare. Davant de tanta bellesa, Pere parla en nom dels deixebles i proposa quedar-se en el cim de la muntanya. No sap el que es diu quan vol restar en l'antic Testament, o pitjor encara- quan insisteix a separar la resurrecció del camí de la creu. Pere defuig el conflicte; per això s estima més la muntanya que no pas Jerusalem, el Tabor més que no pas el Calvari. Sens dubte semblava contra tota lògica i amb perspectiva de fracàs l'anunci d'un Regne travessat per la creu i la mort. Però són aquests els camins de Déu. Medito la Paraula La vida cristiana, que és la realitat del Regne, passa per les mateixes contradiccions. Què no donaríem, com Pere, per quedar-nos a la muntanya i perpetuar els moments feliços Sí que ens costa acompanyar Jesús a Jerusalem i ajudar-lo a carregar la creu! Això no significa que els cristians hàgim nascut per sofrir, no; tot al contrari: hem de ser signes abundosos de vida i esperança. Però precisament quan arriben els moments crítics, els moments en què sembla que totes les portes estan tancades i les claus s han quedat a dins, llavors és quan els cristians traiem la clau mestra de l'esperança per fer possible la continuïtat del Regne de Déu. I aquesta clau mestra és la veu de Déu que dia a dia ens recorda la necessitat d'estar atents per escoltar la veu del seu Fill estimat, en el germà pobre i necessitat, en el qui està sol o cansat de la vida, en els qui s'ofeguen en el got del consumisme, el passivisme i la indiferència. Després d'escoltar la veu de Déu, els deixebles miren al seu al voltant i veuen Jesús tot sol amb ells, l'única llum que romandrà encesa quan baixin de la muntanya i s apropin a la foscor de Jerusalem. Com sobreviure als moments de foscor que tenim en les nostres famílies, com sortir de la foscor d'un món ple d'injustícia, exclusió i violència, si no és tenint a la mà la llum de Crist, una llum segura i ferma per arribar a l'alba de la Pas-

3 qua? El silenci que Jesús imposa als tres deixebles és una manera de dirlos que tots els esdeveniments terrenals que viuen ara només seran perfectament comprensibles després de la resurrecció. Només després explicaran tot el que han vist i escoltat. Una Bona Notícia que seguim anunciant amb fe i amb alegria, amb les nostres paraules i sobretot amb les nostres vides... Quantes vegades no he sentit que Jesús em convida a una «muntanya alta» per estar tot sol amb Ell? He experimentat a la meva vida que Jesús es transfigura, és a dir que em fa conèixer el seu poder i la seva glòria com Déu i Senyor? En quines situacions? Tinc «bona memòria» de l'experiència de la transfiguració o poso més l'accent en les experiències de desolació? M adono que avui en la meva vida puc «viure» la transfiguració a través d'una forta experiència de trobada amb Jesús en la pregària i en el sagrament? On m he quedat parat avui: al cim de la trobada amb Déu, a la vall de la desolació i el sofriment, a la pujada de la muntanya que m ha de dur a la trobada amb el Senyor? Tinc la temptació de Pere de quedar-me al «cim de l'experiència mística» de la transfiguració i no decidir-me a baixar aquesta experiència a la realitat de la meva vida quotidiana? Busco portar l'experiència de la pregària a la vida de cada dia? Em «fa respecte» que Déu reveli la seva glòria i el seu poder davant la meva pobre i petita vida? Deixo que la «veu» del Pare confirmi una i mil vegades que Jesús és el seu Fill estimat? Escolto i faig cas al Fill estimat del Pare?

4 Prego amb la Paraula La imatge Veure les coses des de dalt Et beneïm, Pare, perquè Jesús el teu Fill, davant la incomprensió dels deixebles els fa pujar a la muntanya santa per donar-los un tast de la resurrecció i un esclat radiant de la seva divinitat. També nosaltres, Pare, et donem gràcies avui per aquest gest de Jesús amb els deixebles, amb el qual fas més forta la fe i l esperança dels qui volem seguir el camí del teu Fill. Fes-nos pujar al cim de la muntanya per veure des d allí el camí de la vida, que sovint se ns fa difícil i tortuós. Fes que així entenguem d una vegada que seguir el camí que va fer Jesús camí d amor, de servei i de compartir no porta a un buidament estèril de mort, sinó a una plenitud de vida i de resurrecció. Pregària final Ajuda'ns, Senyor, a preparar la teva vinguda seguint els consells del teu precursor Juan Baptista, per tal que, complint el nostre deure i solidaritzant-nos amb els pobres, experimentem l'alegria de la teva presència salvadora i contribuïm a construir un món més humà, més fratern.

5 Orar la Palabra Tiempo de Cuaresma Domingo II 25 de febrero de 2018 Oración inicial Aquí estamos, Señor, en tu presencia. Gracias, Padre Bueno, porque siempre nos recibes sin condiciones. Ilumina los rincones oscuros de nuestra vida, ayúdanos a identificar las sombras de nuestro mundo, permítenos poder agradecer esta luz que nos viste de fiesta, renueva nuestra fe y nos convierte a tu amor. Leo la Palabra Marcos 9, 2-10 En aquel tiempo, Jesús se llevó a Pedro, a Santiago y a Juan, subió con ellos solos a una montaña alta, y se transfiguró delante de ellos. Sus vestidos se volvieron de un blanco deslumbrador, como no puede dejarlos ningún batanero del mundo. Se les aparecieron Elías y Moisés, conversando con Jesús. Entonces Pedro tomó la palabra y le dijo a Jesús: «Maestro, qué bien se está aquí! Vamos a hacer tres tiendas, una para ti, otra para Moisés y otra para Elías.» Estaban asustados, y no sabía lo que decía. Se formó una nube que los cubrió, y salió una voz de la nube: «Éste es mi Hijo amado; escuchadlo.» De pronto, al mirar alrededor, no vieron a nadie más que a Jesús, solo con ellos. Cuando bajaban de la montaña, Jesús les mandó: «No contéis a nadie lo que habéis visto, hasta que el Hijo del hombre resucite de entre los muertos.» Esto se les quedó grabado, y discutían qué querría decir aquello de «resucitar de entre los muertos». Entiendo la Palabra En textos precedentes al evangelio de hoy Jesús anuncia a sus discípulos el camino de la pasión que culminará con su muerte en Jerusalén. Con la transfiguración, expresada simbólicamente a través de los vestidos resplandecientes, Jesús anuncia su resurrección. Hay que notar que la transformación no se da en Jesús sino en sus vestidos, queriendo significar

6 que Jesús es el mismo ayer, hoy y siempre, que lo que cambia son los momentos de la revelación. Jesús invita a tres de sus discípulos como compañeros y testigos, como un signo de la importancia de la comunidad en la experiencia cristiana. El lugar es un monte alto, lugar privilegiado de la revelación de Dios. La aparición de Moisés y Elías confirma la llegada del Reino anunciado por Jesús, pues según la tradición judía la presencia de estos dos personajes sucedería al final de los tiempos; pero además, Moisés representa la ley, y Elías representa a los profetas. Al marcharse, sólo queda Jesús, superando así el Antiguo Testamento e inaugurando el Nuevo, para llevar a plenitud la voluntad de su Padre. Ante tanta belleza, Pedro habla en nombre de los discípulos para proponer quedarse en la cima de la montaña. No sabe lo que dice al querer permanecer en el Antiguo Testamento, pero -peor aún- insiste en separar la resurrección del camino de la cruz. Pedro huye del conflicto; por eso prefiere la montaña a Jerusalén, el Tabor al Calvario. A todas luces parecía ilógico -y con perspectiva de fracaso- el anuncio de un Reino atravesado por la cruz y la muerte. Pero ésos son los caminos de Dios. Medito la Palabra La vida cristiana, que es la realidad del Reino, pasa por las mismas contradicciones. Cuánto no daríamos, como Pedro, para quedarnos en la montaña y perpetuar los momentos felices Cuánto nos cuesta acompañar a Jesús a Jerusalén y ayudarle a cargar la cruz! Esto no significa que los cristianos nacimos para sufrir, no; al contrario: debemos ser signos de vida y esperanza en abundancia. Pero precisamente en los momentos críticos, en los momentos en que parece que todas las puertas están cerradas y las llaves se quedaron dentro, entonces es cuando los cristianos sacamos la llave maestra de la esperanza para hacer posible la continuidad del Reino de Dios. Y esa llave maestra es la voz de Dios que día a día nos recuerda la necesidad de estar atentos para escuchar la voz de su Hijo amado, en el hermano pobre y necesitado, en el que está solo o cansado de la vida, en los que se ahogan en el vaso del consumismo, el pasivismo y la indiferencia. Después de escuchar la voz de Dios, los discípulos miran a su alrededor y ven solo a Jesús, la única luz que permanecerá encendida al bajar del monte y acercarse a la oscuridad de Jerusalén. Cómo sobrevivir a los momentos de oscuridad que tenemos en nuestras familias, cómo salir de

7 la oscuridad de un mundo lleno de injusticia, exclusión y violencia, si no es teniendo a la mano la luz de Cristo, una luz segura y firme para llegar al amanecer de la Pascua? El silencio que ordena Jesús a los tres discípulos es una manera de decirles que todos los acontecimientos terrenos que viven ahora sólo serán perfectamente comprensibles después de la resurrección. Sólo después contarán todo lo que han visto y oído. Una Buena Noticia que seguimos anunciando con fe y con alegría, con nuestras palabras y sobre todo con nuestras vidas...entiendo la Palabra Cuántas veces he sentido que Jesús me invita a una «montaña alta» para estar a solas con Él? He experimentado en mi vida que Jesús se transfigura, es decir que me da a conocer su poder y gloria como Dios y Señor? En qué situaciones? Tengo buena memoria de la experiencia de la transfiguración o pongo más el acento en las experiencias de desolación? Percibo que la transfiguración hoy en mi vida se puede dar a través de una fuerte experiencia de encuentro con Jesús en la oración y en la vida sacramental? Dónde estoy parado hoy: en la cumbre del encuentro con Dios, en el valle de la desolación y el sufrimiento, en la subida del cerro al encuentro con el Señor? Tengo la tentación de Pedro de quedarme en la cumbre de la experiencia mística de la transfiguración y no decidirme a bajar esa experiencia a la realidad de mi vida cotidiana? Busco llevar la experiencia de la oración a la vida de todos los días? Me asusta que Dios revele su gloria y su poder ante mi pobre y pequeña vida? Dejo que la voz del Padre confirme una y mil veces que Jesús es su Hijo amado y predilecto? Escucho y obedezco al Hijo amado y predilecto del Padre? En el camino penitencial de la Cuaresma que significa escuchar a Jesús narrándome que va a resucitar?

8 Oro con la Palabra Ver desde lo alto Te bendecimos, Padre, porque Jesús tu Hijo, ante la incomprensión de los discípulos les hace subir a la montaña santa y les da un anticipo de la resurrección y un destello radiante de su divinidad. Hoy nosotros te damos gracias, Padre, por ese gesto de Jesús con los discípulos, con él consolidas la fe y la esperanza de quienes seguimos el camino de tu Hijo. Haznos subir a la cumbre de la montaña para ver desde allí el camino de la vida, que a menudo nos resulta difícil y tortuoso. Haz que así entendamos de una vez que el seguimiento del camino de Jesús camino de amor, de servicio y de compartir no lleva a un vacío estéril de muerte, sino a una plenitud de vida y de resurrección. La imagen Oración final Ayúdanos, Señor, a preparar tu venida siguiendo los consejos de tu precursor Juan Bautista: así cumpliendo nuestro deber y solidarizándonos con los pobres, experimentemos la alegría de tu presencia salvadora y contribuyamos a construir un mundo más humano y más fraterno.