Continua la davallada de població estrangera a Barcelona

Transcripción

1 » Nota de Premsa 9 d abril de 2015 Continua la davallada de població estrangera a Barcelona» Els residents estrangers han disminuït en persones l últim any, el que suposa una davallada d un 2% respecte de El descens es deu bàsicament al retorn de persones al seu país d origen i als processos de nacionalització de molts d ells» Les dades indiquen que es pot estar a l inici d un nou cicle en què Barcelona concentra una elevada mobilitat de població que entra i que surt» Per continents, la immigració més nombrosa, amb un 37,2% del total, prové d Europa, seguida de la provinent d Amèrica, amb un 31,8%;; d Àsia, amb un 23,2% i d Àfrica, amb un 7,4%. La nacionalitat més nombrosa és la italiana, seguida de la pakistanesa» La distribució de residents per districtes continua amb el mateix ordre del 2014: segueixen al capdavant l Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Ha disminuït a 50 dels 73 barris de la ciutat, especialment al Raval (-543 persones) L informe estadístic La població estrangera a Barcelona, basat en el padró a 1 de gener del 2015, del Departament d Estadística de l Ajuntament de Barcelona, mostra que la població estrangera a Barcelona és de persones, el 16,3% del total de la població resident a la ciutat. Aquesta dada ens mostra que la població estrangera ha disminuït en persones, un 2% menys respecte a l any Aquest disminució es deu bàsicament a la davallada dels residents provinents d Amèrica Central i del Sud i del Sud-est asiàtic. En canvi, la població provinent de països de l Europa central i oriental i de l Orient mitjà, s ha incrementat lleugerament. Aquesta davallada dels residents procedents de països llatinoamericans, es deu a una doble raó: als processos de retorn voluntari a país d origen (Bolívia, Equador, Hondures) i als procés de nacionalització a què s han acollit molts residents, que ja compleixen amb els requisits legals per adquirir la nacionalitat espanyola i que per tant, malgrat el seu origen, ja no són comptabilitzats com a població estrangera. Aquestes dades mostren moviments poblacionals molt complexos dels quals no es poden extreure lectures simplificadores. No obstant, podem estar a l inici d un nou cicle en què Barcelona concentra una elevada mobilitat de població que entra i que surt: d una banda, la ciutat manté l atracció de població estrangera, especialment la provinent de països europeus, i per l altra, en surten persones que opten per retornar als seus països d origen, especialment 1

2 llatinoamericans, o per moure s a altres països del món amb condicions més favorables per afrontar millor la situació econòmica. Evolució de la població estrangera a Barcelona L any 2009 va ser l any en què la xifra de població estrangera empadronada a la ciutat va assolir el màxim nombre, amb persones estrangeres residents. Des d aleshores, els nombres absoluts no han deixat de decréixer fins a les persones empadronades actualment, que suposen persones estrangeres menys. Aquesta disminució de gairebé 2 punts percentuals, no fa disminuir la diversitat de la ciutat, que és ja un fet estructural. En paral lel a la sortida de persones, també s han donat importants processos de nacionalitzacions, pel que a l actual padró hi figuren persones amb nacionalitat espanyola que abans hi figuraven com a estrangeres, així com naixements de parelles mixtes. Aquesta tendència a la baixa en l arribada de persones estrangeres s ha notat en serveis municipals com el Punt d Informació per l Arrelament, que durant tot el 2014 ha rebut instàncies d arrelament, un 12,38% menys que l any 2013 i molt lluny de la xifra rècord que es va donar l any 2009, amb sol licituds. Reagrupament familiar Pel que fa al reagrupament familiar, el 2014 s han reagrupat persones, la qual cosa suposen 357 persones menys que l any anterior. Aquesta tendència a la baixa ve donant-se tímidament des del Això ho demostra també la davallada de sol licituds d informes d adequació d habitatge per reagrupar, que ha disminuït un 11,44% respecte al 2013, situant-se aquest darrer any 2014 en informes. Procedència Per continents La distribució per continents d origen de les persones estrangeres residents a la ciutat ens indica que el gruix correspon a Europa, amb un 37,2% dels estrangers i Amèrica, amb un 31,8%. Per darrere queden Àsia, amb un 23,2%, i molt per sota Àfrica, amb un 7,4% i Oceania, amb un 0,14%. Per segon any consecutiu, Europa és el continent que ha passat a ocupar el primer lloc, sents els països de la Unió Europea dels 28 els majoritaris a dintre d aquest continent. D entre els països majoritaris a dintre del continent americà, els procedents dels subcontinent llatinoamericà són els majoritaris. Dintre del continent asiàtic, destaquen les nacionalitat de l Àsia central i dintre del continent africà, les persones de procedència del nord i del Magreb. 2

3 El canvi, doncs, pel que fa a la procedència per continents, és remarcable i es consolida la tendència a l alça dels continent europeu i asiàtic i la tendència a la baixa de l americà i de l africà. Per nacionalitat Per nacionalitats, s observa una presència cada cop més remarcable de nacionalitats de la UE dels 28, ja que entre les nacionalitats que es troben entre les vint primeres, hi figuren especialment la italiana, però també països com Romania, Alemanya, Regne Unit i Rússia. Quant al rànking de nacionalitats estrangeres presents a la ciutat, tenim Itàlia, Pakistan, Xina, França i Marroc. Les 5 nacionalitats que més han augmentat en números absoluts respecte a l any anterior són Xina, Itàlia, Rússia, Veneçuela i Hondures. Per contra, les cinc que més han disminuït en números absoluts respecte a l any anterior són Equador, Perú, Bolívia, Colòmbia i Pakistan, confirmant el descens d un 11,8% les persones procedents d Amèrica del Sud. En total, a la ciutat conviuen 166 nacionalitats diferents, la qual cosa confirma aquesta diversitat estructural pròpia de Barcelona. Districtes Per districtes, la població estrangera resident a la ciutat de Barcelona ha disminuït a tots els districtes de la ciutat, excepte a Sarrià Sant Gervasi, on ha augmentat un testimonial 0,1%. El descens més important es dóna a Horta Guinardó, que perd persones i Sants Montjuïc, que perd 896 persones. Població estrangera per barris Els barris que tenen una caiguda més important de població estrangera en nombres absoluts són: el Raval (-543), el Carmel (-320) i Sants (-300). Per contra, els que han augmentat en nombres absoluts de població estrangera són: Sant Pere, Santa caterina i la Ribera (+199) i la Dreta de l Eixample (+180). Moviment demogràfic: naixements i matrimonis La població nascuda a Barcelona és cada cop més fruit de la barreja. El 2013, els naixements fruit de parelles mixtes, en què el pare o la mare són estrangers, representen un 15,7%, xifra que va lleugerament a l alça des del 2009, que representaven un 13,6% dels naixements de la 3

4 ciutat. La majoria dels naixements que es donaren el 2013, , són de pares de la UE dels 27, seguits de molt lluny els de pares de l Amèrica del Sud (1.063). Pel que fa als matrimonis celebrats a Barcelona el 2013, els majoritaris són els que ambdós cònjuges tenen nacionalitat espanyola, (65,4%), que experimenten una lleugera davallada respecte l any Per contra, els matrimonis celebrats en què un dels dos cònjuges és estrangers, representen un 25,7%, que suposa un lleuger augment respecte al 2012, que eren un 24,9%. Estudis, edat i sexe Els estrangers residents a Barcelona són majoritàriament persones amb titulació acadèmica d estudis universitaris, amb un 37,3%. Aquesta percentatge ve augmentant des del 2010, que representaven un 30,6%, fins ara. Pel que fa a la població en edat escolar (0-17 anys), el curs 2012/2013 un 15,7% de la població d aquestes edats és estrangera, però només està escolaritzada un 11,5%. Els estrangers que estan matriculats, ho estan en un 72,6% en el sector públic, front al 36,9% de la població amb nacionalitat espanyola. Les nacionalitats amb més percentatge entre l alumnat estranger matriculat el curs 2012/2013 tenim Equador (10,8%), Pakistan (9,3%), Xina (8,5%), Marroc (7,6%) i Bolívia (6,9%). L edat mitjana de les llars formades per estrangers se situa en 32 anys, mentre que en les composades per espanyols se situa en 47,3 i les mixtes en 34,9 anys. L equilibri entre sexes és cada cop més a prop: 51,1% d homes front a un 48,9% de dones, apropant-se cada cop més a la paritat. 4

5 GRÀFICS ANNEX Taula 1: Evolució nombre estrangers empadronats a Barcelona Any Nombre Percentatge sobre Increment total de població respecte Taxa any creixement resident anterior Març ,5% ,6% ,9% ,5% ,6% ,8% ,7% ,3% ,8% ,2% ,6% ,1% ,9% ,6% ,6% ,6% ,3% ,0% ,1% ,0% ,6% ,5% ,3% ,2% ,4% ,4% ,4% ,8% ,7% ,5% ,3% ,0% de Gràfic 1: Evolució del nombre estrangers empadronats a Barcelona

6 1a. Evolució de la població estrangera a Barcelona ( ) Març Taula 2: Evolució del nombre de residents estrangers per districtes Districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí no consta BARCELONA Districte Ciutat Vella 14,5% 14,7% 15,2% 15,7% 15,9% 16,1% 2. Eixample 16,5% 16,4% 16,9% 17,5% 17,9% 18,2% 3. Sants-Montjuïc 12,3% 12,5% 12,9% 12,9% 12,7% 12,6% 6

7 4. Les Corts 3,3% 3,2% 3,3% 3,3% 3,3% 3,3% 5. Sarrià-Sant Gervasi 5,7% 5,5% 5,6% 5,8% 6,0% 6,2% 6. Gràcia 6,7% 6,4% 6,6% 6,6% 6,7% 6,8% 7. Horta-Guinardó 7,7% 7,6% 7,5% 7,6% 7,4% 7,2% 8. Nou Barris 9,5% 9,7% 9,8% 9,5% 9,2% 9,1% 9. Sant Andreu 6,7% 6,8% 6,7% 6,7% 6,3% 6,3% 10. Sant Martí 12,3% 12,5% 12,8% 13,1% 13,2% 13,3% no consta 4,9% 4,6% 2,7% 1,3% 1,3% 0,9% BARCELONA 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Gràfica 2: Evolució de les sol licituds d informes d habitatge per al reagrupament familiar ( ) Evolució de les sol licituds de reagrupament familiar ( ) Gràfica 3: Evolució de les sol licituds d informes d arrelament social ( ) 7

8 Sol licituds Arrelament Gràfica 4: percentatge de residents per continents 2015 Evolució de la població estrangera per continents Europe UE Rest of Europe Africa Asia America 50,4% 47,7% 45,2% 43,7% 41,7% 40,8% 39,2% 37,5% 34,0% 31,6% 16,3% 8,5% 0,5% 24,2% 22,4% 23,1% 15,7% 16,7% 17,8% 19,0% 21,4% 22,1% 21,9% 7,3% 7,4% 0,6% 0,7% 7,6% 7,2% 7,3% 7,4% 7,4% 7,3% 7,1% 0,6% 0,6% 0,6% 0,6% 0,5% 0,6% 0,6% 28,4% 30,1% 30,5% 31,1% 29,8% 30,7% 32,8% 35,4% 37,0% Taula 3: Nacionalitats més representades entre els residents a Barcelona

9 Nacionalitat Itàlia Paquistan Xina França Marroc Bolívia Equador Filipines Perú Colòmbia Romania Alemanya Gran Bretanya Rep. Dominicana Argentina Brasil Taula 4: Nacionalitats que més augmenten i que més disminueixen entre Nacionalitats que més han augmentat Nombre durant l'any 2015 Xina Itàlia 692 Rússia 630 Veneçuela 416 Hondures 355 Ucraïna 324 França 219 EEUU 161 Geòrgia 140 Armènia 105 Regne Unit 100 Nacionalitats que més han disminuït durant l'any 2015 Nombre Equador Perú Bolívia Colòmbia Pakistan

10 Argentina -535 República Dominicana -492 Xile -420 Marroc -223 Mèxic -208 Uruguai -207 Taula 5: Distribució de la població estrangera per districtes ( ) % ESTRANGER S districte sobre total Districte Incremen t estrangers a la ciutat % ESTRANGER S sobre residents totals del districte 1. Ciutat Vella ,1% 42,40% 2. Eixample ,2% 18,10% 3. Sants-Montjuïc ,6% 18,40% 4. Les Corts ,3% 10,80% 5. Sarrià-Sant Gervasi ,2% 11,10% 6. Gràcia ,8% 14,80% 7. Horta-Guinardó ,2% 11,30% 8. Nou Barris ,1% 14,50% 9. Sant Andreu ,3% 11,30% 10. Sant Martí ,3% 15,00% no consta ,9% - BARCELONA ,0% 16,30% Taula 6: Rànking de barris amb més disminució de residents estrangers en percentatges Barris on més ha disminuït la població estrangera durant el 2015 Nombre 39. Sant Genís dels Agudells -12,9 49. Canyelles -12,1 41. la Vall d'hebron -11,2 42. la Clota -10,9 57. la Trinitat Vella -8,0 37. el Carmel -7,6 59. el Bon Pastor -7,3 36. la Font d'en Fargues -7,3 12. la Marina del Prat Vermell-AEI Zona -6,7 10

11 Franca 16. la Bordeta -6,7 17. Sants-Badal -5,8 46. el Turó de la Peira -5,8 32. el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova -5,6 52. la Prosperitat -5,2 45. Porta -5,1 38. la Teixonera -5,1 Taula 7: Naixements a Barcelona segons nacionalitat dels pares ( ) Naixements 2011 % 2012 % 2013 % TOTAL , , ,0 pare i mare espanyols , , ,1 pare i mare estrangers , , ,0 pare estranger i mare espanyola , , ,8 pare espanyol i mare estrangera 984 6, , ,9 pare no consta i mare espanyola 332 2, , ,3 pare no consta i mare estrangera 228 1, , ,6 pare espanyol i mare no consta 60 0,4 59 0,4 60 0,4 pare estranger i mare no consta 32 0,2 30 0,2 41 0,3 pare no consta i mare no consta 70 0,5 73 0,5 79 0,6 Taula 8: Matrimonis a Barcelona segons nacionalitat dels cònjuges Matrimonis Both National Both Foreigner Mixt National & Foreigner TOTAL Both National 58,9% 59,3% 61,6% 67,3% 65,4% Both Foreigner 9,9% 9,6% 8,5% 7,7% 8,9% Mixt National & Foreigner 31,3% 31,1% 29,9% 24,9% 25,7% 11

12 TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Taula 9: Llars a Barcelona segons nacionalitat dels seus membres ( ) 2011 % 2012 % 2013 % 2014 % TOTAL , , , ,0 Tots espanyols , , , ,2 Tots estrangers , , , ,5 Llars mixtes , , , ,3 Gràfica 5: Evolució de la percepció sobre la immigració com a problema. Enquesta municipal 12