Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya"

Sandra Fernández Rubio
hace 6 años
Vistas:

1 3 de març de 2016 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any 2015 La població de nacionalitat estrangera disminueix un 5,6% el 2015 a Catalunya L Alt Empordà i la Segarra són les comarques amb més estrangers, més de 10 punts per sobre de la mitjana catalana (13,7%) Per tercer any consecutiu, disminueix la població estrangera resident a Catalunya i se situa en persones a 1 de gener del 2015, xifra que representa una disminució de persones en relació amb l any anterior i una reducció del 5,6%. Segons l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat) aquesta disminució situa el percentatge de població estrangera en el 13,7% de la població catalana, percentatge similar al de l any Les comarques amb majors proporcions de població estrangera són l Alt Empordà (amb un 25,5%) i la Segarra (amb un 24,2%), seguides del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i el Pla d Urgell (al voltant del 19%). Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès, el Berguedà, el Ripollès i l Anoia (amb valors entre el 7% i el 8%). En relació amb l any anterior, el nombre d estrangers ha experimentat una disminució generalitzada en la majoria de nacionalitats, encapçalades pels originaris d Equador (-24,5%), Perú (-21,0%), Colòmbia (-18,8%), Bolívia (-15,8%) i República Dominicana (-11,9%). Cal destacar, però, l augment de la població procedent de la Xina (3,5%), de Rússia (6,8%) i d Hondures (5,4%). La població de nacionalitat xinesa, que ocupa la tercera posició en el rànquing de països, es caracteritza per concentrar-se en zones urbanes (el 54,3% resideix al Barcelonès). Les persones originàries de Rússia i Hondures, que majoritàriament són dones, tenen una presència significativa al Barcelonès, però en el cas dels russos també destaquen a la Selva (12,2%) i en el cas dels hondurenys, al Gironès (23,4%). Els estrangers majors de 55 anys augmenten, mentre que la resta de grups d edat disminueixen En el conjunt de Catalunya, augmenta la població estrangera major de 55 anys, mentre que disminueix la de la resta d edats. Les majors reduccions (a l entorn del 9%) es registren en la població de 25 a 34 anys i en els trams d edats joves, de 10 a 14 anys i de 0 a 4 anys. Pel que fa a l evolució per sexes, la disminució ha estat lleugerament superior en la població masculina que la femenina, ja el nombre d homes disminueix en (-6,0%) i el de dones, en (-5,2%). Padró municipal d habitants. Població estrangera a Catalunya. Any /5

Aquestes variacions en el nombre d estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos migratoris de la població estrangera, sinó també per l evolució del creixement vegetatiu d aquest

658 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 50,8% dels quals eren originaris d Amèrica del Sud i d Amèrica Central.

origen americà (amb un 24,6%). Més allunyada d aquests col lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 13,6% del total.

2 Aquestes variacions en el nombre d estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos migratoris de la població estrangera, sinó també per l evolució del creixement vegetatiu d aquest col lectiu i pel procés d adquisició de la nacionalitat espanyola. L any 2014, estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 50,8% dels quals eren originaris d Amèrica del Sud i d Amèrica Central. Per continent de procedència, la població d origen europeu és la més nombrosa (representa un terç de la població estrangera), seguida de la procedent d Àfrica (amb un 28,3%), i dels residents d origen americà (amb un 24,6%). Més allunyada d aquests col lectius hi ha la població asiàtica, que representa el 13,6% del total. En relació amb l any anterior, les majors reduccions corresponen a la població procedent del continent americà (-13,0%), com a conseqüència de la pèrdua de residents procedents d Amèrica del Sud ( persones). La marroquina i la romanesa, les nacionalitats amb més presència al territori En l estoc de població estrangera resident a Catalunya hi ha representades 161 nacionalitats. La població marroquina és la primera nacionalitat en 25 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 11 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la pakistanesa; a la Garrotxa, l índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l Alt Urgell, la portuguesa, i a la Cerdanya, la boliviana. Al conjunt de Catalunya, la població marroquina és la més nombrosa ( ) i equival a la cinquena part del total de la població estrangera (20,8%). El segon lloc l ocupa la població romanesa (93.668), amb una representació del 9,1%. En el rànquing de nacionalitats se situa després la població xinesa (51.510) amb un 5,0%; la italiana (48.733) amb un 4,7%, i la pakistanesa (42.787) amb un 4,2%. Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any /5

3 Taula 1. Població estrangera per sexe. Catalunya, comarques i Aran * % d'estrangers % d'estrangers Homes Dones Total total població total població Alt Camp ,6 12,1 Alt Empordà ,5 26,6 Alt Penedès ,3 11,1 Alt Urgell ,2 11,3 Alta Ribagorça ,3 11,8 Anoia ,8 8,4 Aran ,7 16,8 Bages ,3 11,0 Baix Camp ,9 17,0 Baix Ebre ,5 18,4 Baix Empordà ,1 19,8 Baix Llobregat ,3 10,1 Baix Penedès ,3 14,2 Barcelonès ,2 17,2 Berguedà ,4 8,2 Cerdanya ,7 14,2 Conca de Barberà ,2 11,9 Garraf ,2 13,7 Garrigues ,7 12,8 Garrotxa ,4 13,9 Gironès ,0 19,7 Maresme ,8 11,3 Moianès ,0 6,9 Montsià ,4 18,7 Noguera ,2 16,6 Osona ,7 13,3 Pallars Jussà ,4 13,6 Pallars Sobirà ,9 12,3 Pla d'urgell ,8 19,2 Pla de l'estany ,2 14,6 Priorat ,3 11,5 Ribera d'ebre ,6 14,8 Ripollès ,6 8,0 Segarra ,2 24,7 Segrià ,4 18,9 Selva ,8 19,7 Solsonès ,4 12,4 Tarragonès ,8 17,6 Terra Alta ,2 11,9 Urgell ,0 17,6 Vallès Occidental ,6 10,3 Vallès Oriental ,9 9,6 Catalunya ,7 14,5 * Els resultats s'ofereixen amb la desagregació territorial vigent, a partir de l entrada en vigor de Llei 4/2015, de 23 d'abril de Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any /5

4 Taula 2. Població estrangera per sexe i edat quinquennal. Catalunya i Variació absoluta Variació relativa homes dones total homes dones total homes dones total homes dones total 0 a 4 anys ,9-9,1-9,0 5 a 9 anys ,9-3,6-3,8 10 a 14 anys ,5-9,6-9,6 15 a 19 anys ,6-7,3-7,4 20 a 24 anys ,6-7,2-6,4 25 a 29 anys ,6-8,6-9,1 30 a 34 anys ,8-7,3-9,1 35 a 39 anys ,5-3,6-5,2 40 a 44 anys ,0-3,2-3,7 45 a 49 anys ,9-2,0-2,0 50 a 54 anys ,4-1,3-0,8 55 a 59 anys ,3-0,5 0,4 60 a 64 anys ,5 1,4 2,4 65 anys i més ,5 3,7 3,6 Total ,0-5,2-5,6 Taula 3. Població estrangera. Continents. Catalunya Variació Variació % respecte total de absoluta relativa (%) població estrangera Europa ,0 33,4 Àfrica ,2 28,3 Amèrica ,0 24,6 Àsia ,1 13,6 Oceania ,6 0,1 Apàtrides Total ,6 100 Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any /5

5 Taula 4. Població estrangera segons països. Catalunya % variació % respecte total de població estrangera % acumulat Marroc ,5 20,8 20,8 Romania ,7 9,1 30,0 Xina ,5 5,0 35,0 Itàlia ,3 4,7 39,7 Pakistan ,7 4,2 43,9 Bolívia ,8 3,4 47,3 França ,3 3,1 50,4 Equador ,5 3,1 53,5 Colòmbia ,8 2,5 56,0 Rússia ,8 2,1 58,0 Hondures ,4 2,1 60,1 Senegal ,9 1,9 62,0 Índia ,1 1,9 63,9 Perú ,0 1,9 65,8 Alemanya ,8 1,9 67,6 R. Dominicana ,9 1,9 69,5 Resta de nacionalitats ,3 30,5 No hi consta país ,1 0,0 Total ,6 100 Més informació sobre aquesta activitat a Servei de premsa Telèfon premsa@idescat.cat Totes les notes de premsa a Padró municipal d habitants. Població estrangera. Any /5

Documentos relacionados

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se