EL DIFÍCIL FUTUR DE LA RAMADERIA DE MUNTANYA

Transcripción

1 EL DIFÍCIL FUTUR DE LA RAMADERIA DE MUNTANYA EL CAS DE LA VALL D ARAN Jordi Peix Massip i Josep Maria Moga 1 1 Quin model integració de les activitats agràries volem? 2

2 Estructura comparada de la producció ramadera UE ESPANYA CATALUNYA CARN BOVI 24,7 18,02 14,03 LLET 33,23 16,33 8,55 CARN PORC 18,91 30,18 52,25 CARN AUS 9,23 8,46 16,30 OVI/CABRUM 5,99 14,48 0,81 OUS 4,91 7,87 5,00 3 Les vaques de carn superen les de llet a nivell d Estat Espanyol 4

3 Especialització: Percentatge d explotacions d herbívors 5 Distribució territorial de les vaques de carn. 6

4 El factor humà : The schwitz connection 1975: Antoni Montañà i d altres inicien la selecció i sanejament 1983: Promoció dels tancats extensius per facilitar el maneig 1985: Col laboració Associació bruna Alpina Suïssa 1990: Llibre genealògic Bruna del Pirineus inscrites/població de vaques brunes (66% alletants). Raça autòctona. 1995: Sanejament del 98% dels ramats. 1998: vaques alletants, més que drets 2.001: Aprovació de la IGP. Vedella dels Pirineus 2.003: A la recerca de l excel lència: Subhasta de vaques : Inauguració del centre de testatge de la Bruna dels Pirineus. 2008: vaques alletants; 1340 explotacions amb drets, inscrites al llibre genealògic: Cal revisar selecció. 7 La qualitat és el pas obligat per millorar el preu A la producció A la venda 8

5 Vedell Bruna: Cost producció Kg/canal en funció del pes al escorxador.a Miquel GRÁFICO 7.- TERNERO PARDO: COSTE DE PRODUCCION DEL KG/CANAL EN FUNCIÓN DEL PESO AL SACRIFICIO. Pta/Kg Pts/kG 300 ALIMENTO COMPRA (47.000) INTEGRACIÓN VARIOS (18%) COSTE TOTAL PESO VIVO Kg/pes viu 9 Resultats productius ( amb pesos óptims de sacrifici ) VedellaFrisona i Frisona Pesada: de 0 a 9-12 mesos ( dies). Vedella Bruna Alpina: de 0 a 10 meses (308 dies) Mascle Pes Inici Pes Final viu Augmen t diari Cons. Pinso dia Cons. Palla dia Índ Conversió Pes final canal Rendi- Miento canal Frisó % Frisó pesat % Bruna Alpina % Asturiana N % 10

6 11 Oví i cabrum: Espanya COMUNITAT AUTÓNOMA OVELLES CABRES ANDALUCIA ARAGÓ CANARIAS CASTELLA LA MANXA CASTELLA I LLEÒ CATALUNYA COMUNITAT VALENCIANA EXTREMADURA REGIÓ DE MÚRCIA C. FORAL DE NAVARRA TOTAL ESPANYA

7 OVELLA RIPOLLESA CAPS (6.000 EN LG) ZONA NORD-ORIENTAL ORIGEN EN RAMATS AUTÓCTONS AMB MERÍ TRASHUMANT MOLTS TOPOTIPS LG EN ANCRI 13 OVELLA XISQUETA 25/ CAPS (50% CAT. I ARA.) TRONC IBÈRIC (MONTESINA, OJALADA) ENTRE ELS RIUS ESERA I NOGUERA PALLARESA LG EN INICIS (ACOXI) 14

8 OVELHA ARANESA CAPS, BARREJATS VALL D ARAN ORIGEN LLIGAT A TARASCONESA I RAMATS TRASHUMANTS LG EN FORMACIÓ (ACORA) 15 CABRA DE RASQUERA CAPS.- 12 RAMATS SERRANA (BLANCA CELTIBÈRICA) CATALUNYA MERIDIONAL (CARDÓ, TIVISSA) ESTUDI UAB-DARP 16

9 Evolució del sacrifici d oví a Catalunya Caps Anys 17 Principals sectors afectats Ajuts directes rebuts el abans reforma Sector Ajuts % Herbacis % Farratges (*) % Fruits secs (*) % Oli d oliva % Arròs (*) % Agricultura % Vaquí de carn % Llet (3º any) % Oví i cabrum % Ramaderia % Total % 18

10 Ajuts vaques alletants Ajuts connectats de la PAC : +/- 400 /cap Contracte Global explotació: : Ordre 11 de març (Variables segons situació) Indemnització Compensatòria de Muntanya Pastoreig en Perímetres de Protecció Prioritària ria Prats de dall en zones de muntanya Pastures en zones de muntanya Races autòctones Ramaderia ecològica Pla Pilot del C.G.E.:.: 19 Els sectors menys rendibles són els més ajudats Milers Euros Percentatge que representen els ajuts sobre la producció Sector % Ajuts / Produc Agricultura 10,9% Ramaderia 5,0% Agrari 7,3% 50% 45% 40% Mitjana Catalunya: 235 /ha França: 355E/ha Alemanya uns 460 /ha Països del Est: 131 /ha 35% 30% 25% 20% % % 5% - 0% 20 Ovins Arrós Cereals Oli Farratgeres F seca Bovins Llet Porquí Aus i ous Fruita Horta Vi Valor producció Ajut / producció Flors Conills Cítrics Llavors 20

11 Evolució de la Oferta i la Demanda de Carn 15,00% 10,00% 5,00% 0,00% Total Carn Boví Vedella Porc Oví Aus -5,00% -10,00% -15,00% Oferta Demanda 21 Suport Agrari Estimat europeu per sectors ECU mn Llet Boví Blat Altres Sucre Ordi porc pollastre Oví Blat Arròs Civada Ous Cereals moro OCDE / UE data

12 Ajuts desconnectats per titular. DPU Mig 3.365,02 Vall d'aran Pallars Sobirà Alta Ribagorça Alt Urgell Pallars Jussà Cerdanya Ripollès Alt Empordà Garrotxa Berguedà Pla de l'estany Solsonès Gironès Osona Noguera Baix Empordà Selva Bages Segarra Pla d'urgell Anoia Vallès Oriental Segrià Urgell Vallès Occidental Maresme Conca de Barberà Garrigues Baix Llobregat Alt Camp Alt Penedès Barcelonès Baix Penedès Priorat Garraf Ribera d'ebrebaix Camp Tarragonès Terra Alta Baix Ebre Montsià Fins a to to 7000 Més de Els remugants són transformadors multifuncionals de biomassa Transformació Producció Agrària Medi ambient Qualitat Producció Medi ambient Medi rural Viu Al Ripollès s hi ha una major varietat d espd espècies vegetals que en tot el Regne Unit 24

13 Funcions de la ramaderia extensiva Biodiversitat Mantenir el territori Riquesa econòmica Els remugants conserven Reserva genètica Produeixen vedells /xais Els remugants desbrossen Seleccionen biomassa Millora dels boscos Medi ambient Població Renda per càpita 25 Evolució de les pastures i la superfície forestal 26

14 Els boscos i pastures en la nova cultura de l aigua 27 Espais d Interès Natural 28

15 Boscos creixents, aigua minvant En Ramon Batalla, UDL, junt amb el CTFC, valora la importància dels camps de conreu, en l aportació de l aigua. Les pastures segons el CSIC, aporten més aigua que els boscos Efectes de la vegetació sobre l Hidrograma Sòl nu Pastures i sembra directa 30 30

16 Escolament màxim amb precipitació de 30 mm/h m3/hora Infiltració de 5 mm /h Infiltració de 10mm/h Superfície urbanitzada blat de moro: pràctiques pobres Blat de moro: bones pràctiques Ordi i blat: pobres practiques Prats: bones rotacions ordi i blat: bones pràctiques Pastures permanents: bones Boscos madurs, bons Protecció de la natura o el món agricola desposeit del seu destí 1. Burocràcia per les ovelles / no pels ossos 2. Mesures ajuts pels ossos, no per la resta 3. Incertesa per la PAC ja és s massa 4. Marginació econòmica i social Revolta 5. - ovelles - pastures - aliments + boscos Menys ossos 32

17 Principals conclusions Les vaques alletants en pèrdua: p 5% en 10 anys. Caldria revisar el sistema actual d ajuts. d És s massa limitatiu. El sector oví es troba al límit l del col lapse. lapse. Caiguda de cens. Cal mantenir els escorxadors rurals. En cas de desconnexió es preveu la caiguda del sector (Irlanda, Alemanya, Vedells engreix) Els drets de vaques valen uns 900,, les ovelles rés. r Cal responsabilitzar als propietaris de pastures; les administracions. Amb serveis adients. (refugi, aigua, tancats,...) Cal formar als tècnics t de medi ambient. ( Óssos, corbs, pastures en PPP,, lluita contra incendis forestals, pastura dels boscos públics..) p I sobretot... Ensitjar o segar el fenc a l horal 33 El factor humà és la primera eina a promoure per la de millora de l agricultura catalana 34