DEPARTAMENT D HUMANITATS GUIÓ PER A PREPARAR LA PROVA GLOBAL DE PR1MER D ESO. REPÀS DE CIÈNCIES SOCIALS PROVA DE RECUPERACIÓ I SINTESI Curs

Transcripción

1 REPÀS DE CIÈNCIES SOCIALS PROVA DE RECUPERACIÓ I SINTESI Curs GEOGRAFIA 1. LA TERRA I L UNIVERS - El sistema solar. Pg 12. Punt Xarxa geogràfica. Pg. 14. Punt 2.1 Definir: paral lels i meridians. - Coordenades geogràfiques. Pg. 15. Punt 2.2: Definir les coordenades latitud i longitud. Com s expressen?. Per a què s utilitzen? - Definir moviment de rotació i explicar els efectes i conseqüències. Pg. 16. Punt Definir moviment de translació i explicar els efectes i conseqüències. Pg. 18. Punt Definir equinoccis i solsticis. Nomenar-los (dates). - Explicar conseqüències de la inclinació de l eix de la Terra. Pg. 16. Punt Per què a la Terra hi ha diferent grau d insolació i zones climàtiques?. Pg. 19. Punt Traçar sobre planisferi sense xarxa geogràfica els 5 principals paral lels i meridians, posant noms i graus. - Indicar i localitzar els punts cardinals ( oriental, septentrional, meridional, occidental... etc). - Utilitzant les coordenades, localitzar sobre un planisferi llocs del món; o bé, indicar les coordenades de punts geogràfics diguent els graus i punts cardinals. - Dibuixar la Terra amb l eix i els graus d inclinació. - Localitzar sobre un planisferi les àrees climàtiques. Posar la llegenda. 2. EL RELLEU DE LA TERRA - Definir les 3 capes de la Terra, indicant la seua composició. 32. Punt Definir: biosfera, oceans (origen), continents, geologia, fòssil, estrat sedimentari, Pangea Pg. 32 i 33 - Estructura interna de la Terra. Pg. 34 Explicar les 3 capes internes de la Terra. Pàg. 34 Definir: Deriva continental, plaques tectòniques i tectònica de plaques Pg Factors interns que modifiquen el relleu. Pàg. 36 Definir: orogènesi (causes): plegaments, falles, Definir: terratrèmols (hipocentre, epicentre) i volcans (cràter, xemeneia, bossa de magma i con volcànic) - Factors externs que modifiquen el relleu. Pg. 38 i 39 Definir: erosió i sedimentació Pg. 38 Definir: erosió fluvial, erosió pluvial, litoral, eòlica, glacial, antròpica. Pg. 38 i 39 - Formes del relleu Pg. 40 Definir: muntanyes antigues i joves, altiplans, planes (tipus) i depressions. Definir: plataforma continental, dorsals oceàniques, foses marines. - Localitzar sobre un planisferi mut els noms dels continents - Dibuixar un anticlinal, un sinclinal i una falla (posar al dibuix els seus noms) - Localitzar sobre un dibuix mut: les parts del terratrèmol i del volcà. Antonio Fernández Escuriola Pàgina 1 de 7

2 3. LES AIGÜES DEL PLANETA - Definir: hidrosfera i cicle de l aigua Pg 50 - Característiques de les aigües marines: Temperatura, salinitat i densitat en les marees. Pg 51 - Definir oceans, mars litorals, continentals i tancats. Pg 52 - Definir marees i corrents marins, diguent les causes. Pg 53 - Definir: rius, curs, afluents, meandres, xarxa fluvial, conca, cabal, estiatge. Pg 54 - Quines causes provoquen les variacions del cabal d un riu. Pg 54 - Definir: cap, golf, península, ria, estuari, albufera. Llibreta i pg 55 - Definir: llacs, llacs glacials, llacs volcànics, llacs tectònics, capa freàtica. Pg Localitzar sobre un planisferi mut els noms dels oceans. - Localitzar sobre un planisferi els corrents marins: del Golf, del Labrador, del Oya - Shio i del Kurosiwo. 4. TEMPS I CLIMA - Diferències entre temps i clima Pg 69 - Elements del clima. Pg 70 i 71 Definir el tres elements del clima: temperatura, vent (tipus) i precipitacions (tipus). Aparells de mesura dels elements i línies de representació sobre un mapa. Per què es produeixen les precipitacions?. I els vents? - Factors del clima. Pg 72 i 73 Explicar pressió atmosfèrica: definició, aparell, representació, pes, front, zones de pressió. Digues per què varia. Com modifiquen el clima els factors: latitud, altitud i proximitat al mar?. Pg 73 - Climes del planeta. Pàg. 76 i 77 Nomenar els climes de cada zona climàtica Saber CARACTERÍSTIQUES de temperatures, precipitacions i amplitud tèrmica de cada clima. C. Càlids: Equatorial, tropical humit I sec, monsònic. C. Secs: Desèrtic càlid I estepari C. Temperats: Mediterrani, oceànic i continental, desèrtic fred. C. Freds: Polar i alta muntanya. - Localitzar sobre un planisferi mut les 5 àrees climàtiques del planeta: càlida, temperades i fredes. Antonio Fernández Escuriola Pàgina 2 de 7

3 7. ELS PAISATGES DE LA TERRA - Definir: bioma. Pg Saber classificar en un quadre o esquema de claus els biomes o paisatges naturals de cada zona climàtica. Pg Definir els biomes propis de cada àrea climàtica (vorer quadre), indicant la seua localització i vegetació (no la fauna): ZONES FREDES ZONES TEMPERADES ZONES CÀLIDES Tundra Gels perpetus PAISATGE CONTINENTAL Taigà Prades i estepes PAISATGE OCEÀNIC Bosc caducifoli Landa PAISATGE MEDITERRANI Bosc perennifoli Màquia Garriga BOSCOS CÀLIDS Selva equatorial o pluviïsilva Bosc tropical ZONES SEQUES Sabana Desert Antonio Fernández Escuriola Pàgina 3 de 7

4 5. ELS CONTINENTS: LOCALITZAR RELLEU SOBRE MAPA MUT Caps i golfs ÀFRICA Mediterrani, Roig, Atlàntic, Índic. Golf de Guinea, golf d Aden, cap Blanc, cap Verd, cap de Bona Esperança, Guardafui. ÀSIA Pacífic, Índic, Àrtic, Roig, d Aràbia, Mediterrani, Bering, Caspi, Negre, Aral, Kara, Okhost, Japó, Groc, Xina Oriental i Meridional, Filipines, de Java, Mort. Pèrsic, Oman, Bengala, cap Comorin. Estrets i canals Estret de Gibraltar, canal de Moçambic, canal de Suez. Bering. Illes i arxipèlags Penínsules Rius Massissos, serralades i cims Açores, Madeira, Canàries, Santa Helena, Madagascar, Reunió, Comores, Maurici, Seychelles, illes de cap Verd. Somàlia. Vessant mediterrani Nil (i el seu delta). Níger, Congo, Orange, Vessant Atlàntic Senegal. Vessant Índic Limpopo, Zambeze-Zambezi. Gran Atles, Tubkal æ, Drakensberg, massís Ahaggar, massís Tibesti, Rift Valley, Kilimanjaro æ, Kenia æ, Ruwenzori, Margarida æ, Teide æ. Planes i altiplans Deserts Sàhara, Kalahari, Líbia, Núbia, Namíbia. Aràbia, Gobi, Síria. Llacs Victòria, Txad, Tanganyika, Malawi, Rudolf (o Turkana), Albert. Baikal. Sri Lanka, Sumatra, Java, Borneo, Cèlebes, Moluques (espècies), Filipines, Japó, Formosa, Luzon, Mindanao, Timor, Maldives. Anatòlia, Aràbiga, Indostan, Indoxina, Malacca, Corea, Taimir, Kamtxatka. Tigris, Èufrates, Indus, Ganges, Iang Tsé (Blau), Huang He (Groc), Obi, Ienissei, Lena, Mekong, Amur, Sydarja, Amudarja. Zagros, Karakorum, K2 æ, Himàlaia, Everest æ, Monts de Verkhoïansk, Urals, Elbrús, Caucas, Araratæ, Hindú Kush, serralada del Zagros. Altiplà del Tibet, Mongòlia, altiplà de Sibèria Central, plana de Sibèria Occidental, altiplà de Mongòlia, altiplà de Pamir. AMÈRICA EUROPA Badies, caps Golfs Estrets i canals Illes i arxipèlags Penínsules Rius Serralades i cims Planes i altiplans Àrtic, Atlàntic, Pacífic, Carib, Labrador, Bering, Beaufort. Cap de San Lucas, cap de Sao Roque, cap d Hornos. Golf d Alaska, de Califòrnia, de Mèxic, de Veneçuela. Badia de Baffin, de Hudson. Estret de Magallanes, estret de Bering, canal de Panamà. Groenlàndia, Terranova, Grans Antilles: Cuba, L Espanyola, Jamaica, Puerto Rico; Xicotetes Antilles; Hawaii, illes Aleutianes, illes Malvines, Illa Chiloé, Groenlàndia, illa Victòria, illa Terra de Baffin, illa de Vancouver, illa de les Bermudes, Galàpagos. Labrador, Florida, Yucatán, Califòrnia, Alaska, Nova Escòcia. Sant Llorenç, Mississipí, Orinoco, Amazones, Uruguai, Paraguai, de la Plata. Rocalloses, Mc Kinley æ, Apalatxes, Andes, Aconcagua æ, Grans planes, Sierra Madre Oriental, Sierra Madre Occidental, Sierra d Espinhaço, altiplà Mato Grosso, altiplà Brasiler, Patagònia, Sierra Madre del Sur, Chimborazo æ, Nevado Huascaràn æ, massís Guiana, Gran Chaco, Ojos del Salado, la Pampa. Amazònica, Grans Planes, La Pampa, Patagonia. Àrtic, Nord, Bàltic, Atlàntic, Cantàbric, Mediterrani, Tirrè, Adriàtic, Jònic, Egeu, Màrmara, Negre, Caspi, Barentsz, Blanc, de Noruega, d Azov, Caspi. Cap del Nord, cap de Finisterre, cap de Sao Vicente, punta de Saint Mathieu. Golfs de Bòtnia, Biscaia, Lleó, Finlàndia, Saso. Canal de la Mànega. Estrets de Gibraltar, Skagerrak, Mesina, Dardanelos, Bòsfor. Shetland, Islàndia, Britàniques, Balears, Còrcega, Sardenya, Sicília, Malta, Creta, Xipre, Rodes. Kola, Escandinava, de Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica, Balcànica, Kanin, Crimea, d Anatòlia, del Peloponés, de Bretanya. -Po, Ural, Don, Dvina Occidental, Dvina Septentrional, Nièmen, Dnièster, Vístula, Oder, Roine, Elba, Rin, Sena, Loira, Garona, Danubi, Volga. -Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Guadalete, Odiel, Tinto, Segura, Xúquer, Túria, Millars, Ebre, Eume, Tambre, Ulla, Narcea, Nalón, Nerbión, Bidasoa, Ter, Llobregat, Segre Serralada Cantàbrica, sistema Central, Sierra Morena, montes de Toledo, Pirineus, Aneto æ, Sistema Ibèric, Penibètica, Mulhacén æ, Alps, Mont Blanc æ, Apenins, Vesuvi æ, Etna æ, Balcans, Carpats, Caucas, Elbrús æ, Urals, serralades Escandinaves. Gran Planura Europea. Llacs Gran llac dels Ossos, gran llac de l Esclau, Titicaca, Superior, Huron, Erie, Michigan, Ontàrio Antonio Fernández Escuriola Pàgina 4 de 7

5 OCEANIA Badies, caps Golfs Estrets i canals Illes Rius Serralades i cims Deserts Mar d Arafura, del Coral, de Timor, de Tasmània, oceà Índic, oceà Pacífic. Gran Badia Australiana. Estret de Bass, Estret de Cook. Hawaii, Cook, Tahití, Hèbrides, Nova Caledònia, Nova Guinea, Nova Zelanda, illa del Nord, illa del Sud, Tasmània, Austràlia. Darling, Murray. Gran Serralada Divisòria, Macdonnell, Kosciuscko æ Gran desert d Arena, de Simpson, Gran desert de Victòria. Caps Puntes Golfs i badies Estrets i canals Rius vessant cantàbric Rius vessant atlàntic Rius vessant mediterrani Depressions Ries Estuari Delta Serralades i cims interiors a la Meseta Serralades i cims vorells de la Meseta Serralades i cims exteriors a la Meseta Pics æ Llacs Arxipèlag Balear Arxipèlag Canari ESPANYA Oceà Atlàntic, mar Mediterrani, mar Cantàbric, mar Menor. Matxitxako, d Ajo, Peñas, Finisterre, Roca, San Vicent, Trafalgar, Gata, Palos, de la Nau, Creus, Sant Antoni. Punta d Estaca de Bares. Punta de Tarifa. Golf de Biscaia, golf de Cadis, golf de València, golf de Rosses, golf de Lleó. Gibraltar. Nerbion, Bidasoa, Deva, Nalón, Narcea, Sella, Navia. Eume, Miño, Sil, Tormes, Jarama, Odiel, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Guadalete, Tinto. Segura, Xúquer = Cabriol, Túria, Millars, Ebre = Segre, Ter, Llobregat, Cabriel, Almanzora, Guadalhorce. Depressió de l Ebre. Depressió del Guadalquivir. Ria de Ferrol, ria d Arousa, ria de Vigo. Estuari del Tajo. Delta de l Ebre. Sistema Central: serra de Guadarrama, Almanzor æ, serra de Gredos, serra de Gata, muntanyes de Toledo. Massís Galaic, serralada Cantàbrica, Torre Cerredo æ, Pics d Europa, muntanyes de Lleó, Sierra Morena, serralada Ibèrica, serra de la Demanda, pics d Urbió, Moncayo, serra del Maestrat. Pirineus, Aneto æ, muntanyes Basques, massís Galaic, serralades Bètiques, Subbètiques, Penibètiques, serra Nevada, Mulhacén æ, Serralada Litoral Catalana, Teide æ (Tenerife), serra de Tramuntana, Puig Major æ. Teide, Mulhacén, Almanzor, Teleno, Las Villuercas, Aneto,Torre Cerredo, Moncayo, Turó de l Home. L Albufera. Llacunes de Ruidera. Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera. Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura. Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro. Cadenes muntanyoses al nord: Cadenes muntanyoses al sud: Franja litoral: Plana interior: COMUNITAT VALENCIANA Serralada Ibèrica amb les serres del Maestrat, Gúdar, Espadà, Calderona, Javalambre, Utiel. Rius com el Millars, Palància, Túria, Xúquer. Serralades Bètiques amb la regió muntanyosa d Alcoi, amb la serralada Mariola, el carrascar de la Font Roja i la serra d Aitana, on naixen rius com el Vinalopó, Serpis i Guadalest. El riu Segura. Plana de Castelló, plana de València, l Albufera, plana del riu Segura (hortes). Plana d Utiel Requena. Antonio Fernández Escuriola Pàgina 5 de 7

6 HISTÒRIA ETAPES de la PREHISTÒRIA i de la HISTÒRIA: dates, segles i esdeveniments. 9. LA PREHISTÒRIA - Definir: història i prehistòria. (llibreta) - Definir: primats i homínids. Pg 164 o Nomena 5 canvis del procés d hominització. Pg Representar en un esquema les etapes de la prehistòria.. (llibreta) o Pg Paleolític: Fer una llista de 10 característiques diverses sobre les formes de vida no productiva del paleolític i raonar- les (hàbitat, economia, espiritualitat, art ) Pg 166 i Neolític: Cronologia, zona i causes d aquesta revolució. Per què es va descobrir l agricultura i la ramaderia. Fer una llista de 10 característiques diverses sobre les formes de vida productiva del neolític. i raonar- les (hàbitat, economia, espiritualitat, art ). Pg 168 i Edat dels metalls: Fer una llista de 10 característiques de la forma de vida i descobriments i raonar-les. Pàg 170 i Vocabulari: megàlits, menhir, cromlec i dolmen. Pàg LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE - MESOPOTÀMIA Localització geogràfica. Pàg. 182 Definir: sumeris, ciutats-estats, teocràcia. Pàg. 182 Nomenar els 4 imperis que van ocupar les terres de Mesopotàmia. Pàg. 182 Quins eren els grups de la societat mesopotàmica?. Què persones els formaven?. Pàg. 183 Definir: escriptura cuneïforme, politeisme, ziggurats. Pàg EGIPTE Localització geogràfica. Pàg. 186 Descriure el poder del faraó. Pàg. 187 Definir: nobles, sacerdots, escribes i esclaus. Pàg. 188 Explica com s entenia la vida després de la mort a Egipte. Quines pràctiques hi utilitzaven? Pàg Definir; piràmides, mastabes, hipogeus i esfinges. Pàg. 192 Antonio Fernández Escuriola Pàgina 6 de 7

7 EDAT ANTIGA: ac segle XXXV fins al 476 dc segle V 11. GRÈCIA Localitzar en un mapa del Mediterrani l espai ocupat per la civilització grega. Fer un eix cronològic indicant el període arcaic, clàssic i hel lenístic. Situa els següents esdeveniments: Migracions, Fundació de les colònies a la Península Ibèrica, Guerres mèdiques, Guerres del Peloponès, Alexandre el Gran Vocabulari: Guerres mèdiques, Guerres del Peloponès, Alexandre el Gran, Hèl lade, Polis, oligarquia, democràcia, acròpolis, Esparta, Atenes. 12. ROMA Fer un eix cronològic situant les tres grans etapes polítiques de la història de Roma. Localitzar en un mapa del Mediterrani l origen de Roma (Monarquia) i l expansió romana durant la República i l Imperi. Nomenar i definir les principals institucions romanes: comicis, senat i magistratures. Vocabulari: romanització, Juli Cèsar, Cèsar August, Octavi August, Guerres púniques, Teodosi. Dir quatre característiques de l economia de Roma en agricultura, ramaderia, artesania i comerç. Explicar quina religió va expandir l imperi pel Mediterrani. Causes de la caiguda de l imperi romà d occident. Antonio Fernández Escuriola Pàgina 7 de 7