Després seguirem per la Plaça Sant Felip Neri i el Carrer del Bisbe fins a un altre punt important de la ruta: la Plaça Sant Jaume.

Transcripción

1 La Barcelona gòtica Situat al cor de la ciutat, el barri Gòtic és el nucli més antic de Barcelona i també el centre de representació política i institucional. Aquí es conserven restes de l antiga ciutat romana i un conjunt d edificacions medievals i s hi troben també els principals edificis públics: el Palau de la Generalitat, l Ajuntament, la Catedral i el Palau Reial. Gràcies al departament de Turisme de l Ajuntament de Barcelona, que organitza el Barcelona Walking Tours, proposem un passeig pel Gòtic que permet recórrer racons del passat i trepitjar punts neuràlgics del present. Testimoni directe de l esplendor de la ciutat, el Gòtic és el centre històric i polític de Barcelona. Passejant pels carrerons d aquest barri s hi troben vestigis de l antiga ciutat romana com les impressionants muralles que es conserven a la Plaça Nova o les restes del Temple d August. A aquestes relíquies s hi afegeixen el conjunt d edificacions medievals, testimonis d un passat esplendorós on va tenir el seu emplaçament la monarquia catalana durant 500 anys. I a tot això, cal sumar-hi construccions tan importants com la Catedral i alguns dels edificis bàsics per a les decisions polítiques de Catalunya. L estructura del barri es va conservar intacta fins al segle XIX, tot i que durant el segle XVII la seva morfologia interna havia canviat a causa de la densificació provocada per l augment de població. El segle XIX va ser el de les grans transformacions del Gòtic. La transformació de cementiris parroquials en places públiques, el buidatge de grans edificis amb el seu conseqüent canvi d ús o l enderrocament de les muralles i d altres elements urbanístics, van provocar que el Gòtic es comencés a veure com a patrimoni col lectiu de prestigi i com a valor d ús per la seva centralitat territorial i històrica, que calia preservar.

2 Primers passos Proposem començar la ruta pels diversos trams de muralles romanes situades a la Plaça Nova que comprenen des de la porta d entrada a la ciutat romana de Barcino fins a les dues torres quadrangulars del segon recinte emmurallat de la ciutat que daten del segle IV. Des d aquí continuem cap a la Catedral, passant abans per edificis com la Casa de la Pia Almoina, la Casa de l Ardiaca o el Palau Episcopal. Un cop a la Catedral, un dels edificis gòtics més importants de la ciutat de Barcelona que es va començar a construir a finals del segle XIII i es va acabar sis segles després, ens aturarem al seu claustre, construït entre el 1350 i el Després seguirem per la Plaça Sant Felip Neri i el Carrer del Bisbe fins a un altre punt important de la ruta: la Plaça Sant Jaume. Darreres parades Vistos tots aquests edificis, museus, carrers i palaus és hora ja de situar-se al ja anunciat Temple d August, que conserva les columnes romanes. El centre històric de Barcelona, i propera parada, és la Plaça del Rei que allotja el Saló del Tinell, la Capella de Santa Àgata i el Palau del Lloctinent. Aquesta famosa plaça es troba limitada pel proper punt de la ruta: el Palau Reial Major. Aquest edifici data del segle XII i era l antiga residència dels comtes i reis de Catalunya i Aragó des del segle XI. Després de passar pel Carrer Llibreteria ens dirigim al Palau de la Generalitat, seu de les Corts Catalanes o Parlament i arribem ja a la darrera parada de la ruta: la Casa de la Ciutat o Ajuntament.

3 Índex 1. Muralles Romanes 2. Casa de la Pia Almoina 3. Casa de l Ardiaca 4. Palau Episcopal 5. Catedral 6. Claustre de la Catedral 7. Plaça de Sant Felip Neri 8. Carrer del Bisbe 9. Plaça de Sant Jaume 10. Temple d August 11. Plaça del Rei 12. Palau Reial Major 13. Palau de la Generalitat 14. Casa de la Ciutat

4 1. Muralles Romanes A l actual Plaça Nova es poden contemplar dos trams de la muralla -porta d entrada a la ciutat romana de Barcino- i dues torres quadrangulars del segon recinte emmurallat de la ciutat que daten del segle IV. Aquestes muralles mesuraven nou metres d alt per tres i mig d ample i 1270 metres de longitud. La part més ben conservada de les muralles es pot veure a la plaça de Ramon Berenguer el Gran, al costat de Via Laietana.

5 2. Casa de la Pia Almoina L edifici, construït a mitjans del segle XV, era la seu d aquesta institució fundada el segle XI que tenia la funció de donar menjar als pobres. Situat al costat de la Catedral, aquest edifici consta de dos cossos: el gòtic, construït cap el 1453, i el renaixentista, longitudinal a l anterior i afegit el Actualment, la Casa de la Pia Almoina és la seu del Museu Diocesà de Barcelona, que reuneix obres de pintura, escultura, orfebreria, teixit, indumentària, ceràmica i numismàtica de temàtica religiosa des de l Edat Mitja fins al segle XX. Són especialment interessants les peces de les èpoques romànica, gòtica, renaixentista i barroca, entre les quals destaquen les pintures murals de Polinyà del segle XII, la creu romànica de plata de Riells del Fai, el frontal de Santa Perpètua de Mogoda i el retaule de Sant Joan Baptista, de Bernat Martorell, entre d altres.

6 3. Casa de l Ardiaca Aquesta casa noble del segle XV està construïda sobre la muralla romana i és un bonic palau d estil renaixentista que es troba al carrer Santa Llúcia. Destaca el seu pati interior i actualment és la seu de l Arxiu Històric de la Ciutat. L Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és el centre responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de la ciutat des de la creació del règim municipal de Barcelona a mitjan segle XIII i fins el primer terç del segle XIX, així com d altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d índole i procedència diversa que es consideren d interès per a la investigació i la història de la ciutat. La diversitat, riquesa i importància dels documents i materials conservats, així com l alt nivell d utilització per part d investigadors i ciutadans en general, permeten considerar-lo com un dels centres arxivístics més importants del país.

7 4. Palau Episcopal Aquest edifici d estil neoclàssic va ser construït cap al segle XVII i conserva una galeria romànica del segle XIII a la planta noble. L edifici va ser construït originalment sobre les parets romanes de la ciutat i s hi poden veure restes d una torre de defensa romana a la façana.

8 5. Catedral Aquesta obra clau del gòtic espanyol es va començar a construir el 1298 sota el mandat de Jaume II d Aragó i es va acabar sis segles després. Tot i les seves dimensions modestes, no comparables a altres grans catedrals com la de Burgos o León, la Catedral de Barcelona presenta una gran riquesa d elements arquitectònics. Dins el temple hi ha una font on tradicionalment es fa el ritual de l Ou com Balla, consistent en posar un ou a dalt de tot del doll d aigua que queda suspès a l aire. La façana actual és del segle XIX i va ser obra d Oriol Mestres i August Font, apadrinada pel famós empresari català Manuel Girona. Amb el seu cimbori, la façana té una alçaria de 70 metres. Normalment el cimbori es troba sobre del fals creuer, però en la Catedral de Barcelona és a sobre de l atri de l entrada principal. Pel que fa als elements més importants de la Catedral, cal destacar els retaules gòtics que es conserven a les capelles i que van ser realitzats per Bernat Martorell, Guerau Gener, Miquel Nadal o Gabriel Alemany. Finalment, entre les troballes gòtiques de la Catedral destaca també l escultura gòtica, representada principalment a la cripta pels sepulcres de Santa Eulàlia

9 (obra italiana de l escultor Lupo di Francesco del s.xiv), dels bisbes sant Oleguer (de Pere Çanglada, 1406), de Ramon Escales (d Antoni Canet, 1409), i de Sança Ximenis de Cabrera (de Pere Oller, vers el 1436). Els escultors Claperós treballaren al claustre el Es conserva també, procedent del convent de Santa Caterina, el sepulcre de sant Ramon de Penyafort. A la capella del Santíssim es venera el crucifix del s.xvi conegut com el Sant Crist de Lepant. La porta anomenada de la Pietat té un relleu de fusta de l alemany Michael Lochner. Al bell mig de la catedral hi ha el cor dels canonges, presidit per la cadira coral del bisbe del segle XIV.

10 6. Claustre de la Catedral El claustre va ser construït entre 1350 i 1448 i s hi pot accedir per la porta de Santa Eulàlia i la de la Pietat o per la capella romànica de Santa Llúcia. Té capelles en tres costats; i al quart costat s hi troben les sales capitulars, antiga i moderna, i d administració. L antiga capella episcopal, anomenada de les santes verges (segle XIII), i dita actualment de Santa Llúcia, fou fundada pel bisbe Arnau de Gurb, el sepulcre del qual, restaurat el segle passat, es troba col locat en un arcosoli incrustat al mur de l esquerra de l esmentada capella. Enfront s hi troba un altre arcosoli, el sarcòfag del canonge Francesc de Santa Coloma, de mitjan segle XIV coronat per un calvari tallat en pedra sobre un fons de cristall blau. Les pintures murals i la imatge de l altar són de Nuet i Martí i la pintura del timpà del portal és de Joan Llimona.

11 7. Plaça de Sant Felip Neri Aquest racó encantador i amagat ocupa els terrenys de l antic cementiri medieval. A la plaça s hi troba l església barroca de Sant Felip Neri, construïda el 1752 i el Museu del Calçat. El museu mostra retrats d homes de la confraria, reproduccions de calçat des del segle II al XVIII i sabates autèntiques des del segle XVIII fins a l actualitat. També conserva eines de sabater, maquinària i tot tipus de pells i útils propis de l ofici. Existeix un apartat dedicat a sabates de personatges il lustres o populars, entre els quals destaquen els de Pau Casals, Núria Feliu i Charlie Rivel, i també la primera bota catalana de muntanya que va ascendir a l Everest calçada per Carles Vallès. A més, es pot observar també la sabata de Colón, de dimensions iguals al peu de l estàtua, i que va aconseguir figurar al llibre de rècords Guinnes com la sabata més gran del món. Les empremtes de la història recent són visibles també en aquesta plaça, on podem veure alguns impactes de bala i de metralla de l època de la Guerra Civil Espanyola en què les forces profranquistes van prendre Barcelona.

12 8. Carrer del Bisbe Aquest carrer es troba al costat de la Catedral i en ell hi ha les cases dels canonges del segle XIV i el pont d estil gòtic modern que les uneix amb el Palau de la Generalitat. Artèria principal de la ciutat romana, el carrer del Bisbe continua sent una de les grans vies de la Barcelona gòtica, i actualment la unió entre la Plaça Nova i la Plaça de Sant Jaume, dos centres neuràlgics pels ciutadans.

13 9. Plaça de Sant Jaume Des de l antiguitat, ha estat sempre el centre polític i social de la ciutat. En ella s hi troben els dos edificis de l administració catalana més importants: la Generalitat de Catalunya i l Ajuntament de Barcelona. Aquesta plaça ha estat testimoni dels fets més importants de la recent història de Catalunya: la proclamació de l Estat Català el 1931o la tornada de l exili de Josep Tarradellas el També és l escenari de la celebració dels títols del F.C.Barcelona amb els seus aficionats congregants hi.

14 10. Temple d August Vestigi de l època romana del que es conserven quatre imponents columnes dins del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta és la relíquia més ben preservada de la ciutat. El Temple d August té tres columnes amb els capitals de Corinthian aixecats sobre uns pòdiums. Va ser construït al segle I a.c. i era originalment un temple pagà, situat al centre de la Barcelona romana.

15 11. Plaça del Rei Aquesta majestuosa plaça, antigament part central del Palau Reial Major, va ser la residència dels reis aragonesos i prèviament dels comptes de Barcelona i es troba en ple centre del barri Gòtic de la ciutat. En aquesta plaça es troben alguns dels edificis medievals més importants de la ciutat: el Saló del Tinell, la capella de Santa Àgata, el Palau del Lloctinent, la torre del Mirador del Mar i la Casa Clariana-Padellàs, actual seu del Museu d Història de la Ciutat. Com a obra més recent, s hi troba una escultura d Eduardo Chillida. La Capella de Santa Àgata és la capella de l antic Palau Reial de Barcelona, una obra de gran bellesa, amb la sobrietat característica de l arquitectura gòtica catalana. Erigida sobre la muralla tardoromana de Barcelona, és una construcció d una sola nau, amb un petit creuer, dues capelles i tribuna. La seva coberta és de fusta a dues vessants, i conté un ric enteixinat polícrom. L any 1302 i dins la reforma del Palau Reial que va encarregar el rei Jaume II al mestre d obres Bertran Riquer, es va adquirir una altra torre de la muralla per tal de poder construir-la. A partir d aquell moment les obres avançaren ràpidament, continuant sota el regnat de Pere el Cerimoniós ( ).

16 12. Palau Reial Major Aquest palau és l antiga residència dels comtes i reis de Catalunya i Aragó des del segle XI i presenta una façana flanquejada per la gran torre coneguda com el Mirador del Rei Martí, obra del segle XVI. Al Palau Reial Major, a més, s hi troben les col leccions del Museu Frederic Marès. Aquest museu ocupa l ala sud del Palau Reial Major, construïda per Juan II. La institució deu el seu nom a Frederic Marès ( ), escultor de tendències classicistes que va restaurar el 1946 les tombes reals del monestir de Poblet. El Museu compren dues seccions clarament diferenciades: la col lecció d escultura, que recull peces des de l època preromana fins al segle XIX, i el Gabinet del Col leccionista o Museu Sentimental, amb un conjunt de treballs artesans que constitueixen un autèntic testimoni de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

17 13. Palau de la Generalitat Seu de les Corts Catalanes o Parlament, va ser instituïda en temps de Pere el Gran (1283). El Palau va ser construït en diverses fases a partir del segle XV per acollir la Generalitat de Catalunya. La seva façana principal és de finals del segle XVI i dóna a la Plaça Sant Jaume. El 1403 el govern català no tenia seu i va decidir dotar a la institució d un edifici acord al seu rang. A partir d aquí, la Generalitat es va quedar amb dues cases del carrer Sant Honorat, primera seu de la Generalitat catalana, i després es van produir les ampliacions que van portar a l actual ocupació dels carrers Sant Honorat, Carrer del Bisbe, Sant Jaume i Sant Sever. Destaquen els patis interiors com El pati dels Tarongers, la capella de Sant Jordi, del segle XV o el Saló de Sant Jordi, dissenyat el 1596 per Pere Blai.

18 14. Casa de la Ciutat La Casa de la Ciutat o Ajuntament presenta un compendi d estils: des d una primera època gòtica (façana lateral i Saló de Cent) fins a l estil neoclàssic purista el segle XIX (façana de la Plaça de Sant Jordi). L Ajuntament de Barcelona prové del Consell de Cent que té el seu origen a l Edat Mitjana i s ubica davant el Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume. Data de l any 1831 i, com a llocs d interès, destaquen el despatx de l alcalde o Alcaldia, amb pintures de Xavier Nogués; el Saló de Cròniques, l Escala d Honor, on hi ha representats personatges històrics de rellevància com Àusias March o Jacint Verdaguer; i el Saló del Trentenari.

19 Aquesta ruta la podràs trobar al Canal Cultura Vols explicar-nos alguna ruta que hagis fet per Barcelona? Envia ns un correu i te la publicarem. canalcultura@mail.bcn.es