Polítiques de comunicació i espai català de comunicació Escacc / OPC (InCom-UAB)

Transcripción

1 Polítiques de comunicació i espai català de comunicació Escacc / OPC (InCom-UAB) Textos acadèmics de referència Recull de les principals aportacions acadèmiques que van donar lloc al concepte d espai català de comunicació i de les reflexions que s han fet sobre la seva evolució, sempre vinculades a la idea de polítiques de comunicació. Per tant, la selecció inclou les obres que han tingut com a objecte d estudi preferent aquelles accions dels governs, assemblees legislatives i autoritats reguladores independents que afecten els mitjans de comunicació de l àrea lingüística del català, sigui en conjunt o a algun dels seus territoris. En canvi, deixa fora aquelles obres -certament molt nombroses- que s han centrat en descriure el sistema mediàtic i les indústries culturals, però sense tractar les polítiques públiques o fent ho molt escassament. El resultat és una compilació formada per obres de diversa naturalesa, des de tesis doctorals a publicacions considerades obres de referència. 1 Per Josep Àngel Guimerà i Orts; i Marta Civil i Serra Benítez Baudés, Carles (1999). Les agències d informació a l àrea lingüística catalana (en comparació amb Euskadi i Galícia). Bellaterra: Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treball de recerca de Doctorat. Directora: Maria Corominas Piulats. 1 Per a l elaboració d aquest apartat s han consultat les obres: Jones, Daniel E. [et al.] (2000): Investigación sobre comunicación en España: aproximación bibliométrica a las tesis doctorales ( ). Barcelona: ComCat i els capítols dedicats a Recerca i estudis de les cinc edicions de l'informe de la comunicació a Catalunya [link a: de l'incom-uab, dels quals és coautora la investigadora Marta Civil i Serra, i que recullen informació de les tesis doctorals sobre comunicació llegides a les universitats de Catalunya entre els anys 1998 i També s ha consultat el treball de recerca de Doctorat Elements teòrics i metodològics per a una anàlisi de l estructura i les polítiques de comunicació local a Catalunya ( ). Elaborat per Josep Àngel Guimerà sota la direcció de Maria Corominas, repassa les principals aportacions de la recerca catalana en el camp de l estructura i les polítiques de comunicació. 1 5

2 Blasco Gil, José Joaquín; Fernández Alonso, Isabel i Moragas i Spà, Miquel de (2009). Les polítiques de comunicació. A Moragas i Spà, Miquel de; Fernández Alonso, Isabel; Almiron, Núria; Blasco Gil, José Joaquín; Corbella Cordomí, Joan M.; Civil i Serra, Marta i Gibert i Fortuny, Oriol (eds.): Informe de la comunicació a Catalunya (pàg ). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Bonet, Lluís (dir.) (2002). Llibre blanc de les indústries culturals de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Checa Fortes, Mercedes (2002). Estudio de las políticas nacionales de comunicación en Cataluña: el caso de la Escola Catalana de Comunicació, Bellaterra: Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treball de recerca de Doctorat. Director: Daniel E. Jones. Corbella, Joan M. (1988). La comunicació social a Catalunya: panorama general als anys 80. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Corbella, Joan M. (1991). La comunicació social a Catalunya : una dècada de canvis. Barcelona: CEDIC. Corbella, Joan M. (1995). La comunicació social a Catalunya. Barcelona: CEDIC. Corominas, Maria (1997). Estructura i polítiques de la comunicació. A Berrio, J. (ed.): Un segle de recerca en comunicació a Catalunya. Estudi crític dels principals àmbits d investigació de la comunicación de massa (pàg ), Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gifreu, Josep (1982). Estructura i polítiques de la comunicació a Catalunya, : premsa, ràdio, televisió i cinema. Bellaterra: Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral. Director: Miquel de Moragas i Spà. Gifreu, Josep (1983). Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya (Premsa, ràdio, televisió i cinema, ). Barcelona: L Avenç. Gifreu, Josep (1986). Comunicació, llengua i cultura a Catalunya. Hortizó

3 Barcelona: Institut d Estudis Catalans. Gifreu, Josep (1987). Cultura, comunicació i dependencia. A D.A. Segones reflexions critiques sobre la cultura catalana. Una perspectiva de futur (pàg. 7-30). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Gifreu, Josep (1989). Comunicació i reconstrucció nacional. Barcelona: Pòrtic. Gifreu, Josep (2003). La potenciació de l espai cultural i audiovisual català. Estudi prospectiu i proposta de línies d actuació. Barcelona: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Gifreu, Josep (2005). L Informe MacBride des de Catalunya: balanç d una esperança. Quaderns del CAC, 21 (gener abril), Gifreu, Josep i Corominas, Maria (1991). Construir l Espai Català de Comunicació. Barcelona: Centre d'investigació de la Comunicació (CEDIC). Gifreu, Josep i Tresserras, Joan Manuel (2007). 20 anys de l espai català de comunicació. Un objectiu encara possible? Barcelona: ESCACC [Conferències pronunciades a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, Barcelona, el 21 de juny]. Jones, Daniel E. (2007). Pujol y la construcción de un espacio catalán de comunicación. Interacciones entre las instituciones políticas y empresas mediáticas ( ). Ámbitos (Universidad de Sevilla), 16, Moragas i Spà, M. de (1981). El paper de la recerca. A D. A. Primeres jornades catalanes sobre comunicació audiovisual (pàg ). Barcelona: CECA. Moragas i Spà, Miquel de (1982). Catalunya i les polítiques nacionals de comunicació. Butlletí Informatiu de l Institut de Ciències de l Educació, 3 (desembre), Moragas i Spà, Miquel de (1983). Pròleg. A Gifreu, Josep. Sistema i polítiques de la comunicació a Catalunya (Premsa, ràdio, televisió i cinema, ) (pàg. xi-xv). Barcelona: L Avenç. 3 5

4 Moragas i Spà, Miquel de (1986). Catalunya i el nou ordre mundial de la comunicació. Revista de Catalunya, 2 (novembre), pàg Moragas i Spà, Miquel de (1988). Espais de comunicació. Experiències i perspectives a Catalunya. Barcelona: Edicions 62. Moragas i Spà, Miquel de (2005). L Informe MacBride: la seva emprempta a Catalunya. Quaderns del CAC, 21 (gener abril), Moragas i Spà, Miquel de (2008). Communication and Cultural Policies of Non- State Nations: The Experience of Catalonia. A Fernández Alonso, Isabel, i Moragas i Spà, Miquel de (eds.) Communication and Cultural Policies in Europe (pàg ). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Moragas i Spà, Miquel de i Fernández Alonso, Isabel (2005). Les polítiques de comunicació. A Corominas, Maria; Moragas i Spà, Miquel de i Guimerà i Orts, Josep Àngel (eds.): Informe de la comunicació a Catalunya (pàg ). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona; Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; València: Universitat de València. Moragas i Spà, Miquel de i Fernández Alonso, Isabel (2007). Les polítiques de comunicació. A Moragas i Spà, Miquel de; Fernández Alonso, Isabel; Blasco Gil, José Joaquín; Guimerà i Orts, Josep Àngel; Corbella Cordomí, Joan M.; Civil i Serra, Marta i Gibert i Fortuny, Oriol (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya (pàg ). Bellaterra: Edicions UAB. Moragas i Spà, Miquel de; Fernández Alonso, Isabel i López, Bernat (2003). Les polítiques de comunicació. A Corominas, Maria i Moragas i Spà, Miquel de (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya (pàg ). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona; Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; València: Universitat de València. Moragas i Spà, Miquel de i López, Bernat (2000). Les polítiques de comunicació. A Corominas, Maria i Moragas i Spà, Miquel de (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya 2000 (pàg ). Bellaterra: Institut de la 4 5

5 Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tresserras, Joan Manuel (2010). Polítiques de cultura i comunicació i construcció nacional. Barcelona: Direcció General de Difusió Corporativa de la Generalitat de Catalunya. 5 5