Actualització del dret català arran del nou Estatut d autonomia

Transcripción

1 Actualització del dret català arran del nou Estatut d autonomia Materials del cicle de conferències: organitzat per la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col laboració del Grup d Estudi de Dret Civil Català de la UB-UAB i amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya Bellaterra, del 7 d octubre al 10 de novembre de , pels textos: Ferran Badosa Coll, Marta Fernández de Frutos, M.ª del Carmen Gete-Alonso i Calera, Joan Lluís Pérez Francesch, Agustí Pou i Pujolràs, Jordi Ribot Igualada i Antoni Vaquer Aloy 2009, per l edició, la correcció lingüística i d estil i la traducció al català: Mònica Sumoy

2 Presentació L actual Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat el 2006, atribueix a la Generalitat de Catalunya competència exclusiva en matèria civil, entre d altres àmbits. Com a conseqüència inevitable d aquesta ampliació competencial, ha calgut reconfigurar l'ordenament jurídic català i, molt especialment, el dret civil català, que s actualitzarà del tot quan s acabi de completar el Codi civil de Catalunya. Amb l objectiu de donar a conèixer aquests canvis i de fer entendre a la comunitat jurídica el sentit i l'abast del nou Estatut, la Facultat Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar un cicle de conferències que es va celebrar del 7 d'octubre a l 11 de novembre de 2008 al campus de Bellaterra. El cicle, que va portar per títol «Actualització del dret privat i Estatut d'autonomia de Catalunya», va comptar amb la col laboració del Grup d'estudi de Dret Civil Català UB-UAB i va rebre el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Van intervenir-hi nombroses personalitats del món del dret, que van exposar temes tan cabdals i diversos com les competències de la Generalitat en matèria de dret privat, la codificació civil catalana, l'organització judicial a Catalunya o el règim jurídic de la llengua catalana. L interès que susciten aquestes i altres qüestions sobre dret català, tant entre els especialistes com els profans, és evident. Per això hem considerat que calia editar les conferències que s hi van presentar i publicar-les en aquest bloc.

3 Autors Ferran Badosa Coll Catedràtic de dret civil de la UB Marta Fernández de Frutos Magistrada M.ª del Carmen Gete-Alonso i Calera Catedràtica de dret civil de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch Professor titular de dret constitucional de la UAB Agustí Pou i Pujolràs Tècnic lingüístic del Departament de Justícia de Catalunya Professor de llenguatge jurídic de la UB Jordi Ribot Igualada Professor titular de dret civil de la UdG Antoni Vaquer Aloy Catedràtic de dret civil de la UdL Edició, correció lingüística i d estil i traducció al català Mònica Sumoy Jurista i traductora Professora de traducció jurídica de la UAB 3

4 Índex general del cicle de conferències 1 Primera conferència, presentada el 7 d octubre de 2008 «Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret privat» Ferran Badosa Coll 2 Segona conferència, presentada el 13 d octubre de 2008 «Les competències legislatives en matèria civil. El procés de codificació civil. El llibre sisè del Codi civil de Catalunya» M.ª del Carmen Gete-Alonso i Calera 3 Tercera conferència, presentada el 14 d octubre de 2008 «El proceso de codificación civil catalana» Antoni Vaquer Aloy 4 Quarta conferència, presentada el 20 d octubre de 2008 «El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l'estatut d'autonomia» Manuel Gerpe Landín 5 Cinquena conferència, presentada el 21 d octubre de 2008 «Funcions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i recursos» Marta Fernández de Frutos 6 Sisena conferència, presentada el 28 d octubre de 2008 «Drets lingüístics i Estatut d'autonomia» Eva Pons i Parera i Joan Lluís Pérez Francesch 7 Setena conferència, presentada el 27 d octubre de 2008 «El règim jurídic de la llengua catalana a l'estatut d'autonomia de Catalunya» Antoni Milian i Massana

5 8 Vuitena conferència, presentada el 3 de novembre de 2008 «Codificació civil i dret patrimonial (obligacions, contractes, successions)» Antoni Mirambell Abancó 9 Novena conferència, presentada el 4 de novembre de 2008 «El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l'estat autonòmic: balanç i perspectives» Maria Eugènia Alegret 10 Desena conferència, presentada el 10 de novembre de 2008 «Codificació civil i dret de persona i família» Jordi Ribot Igualada

6 Sumaris de les conferències publicades en aquest bloc Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de dret privat Ferran Badosa Coll I. Primera part. La competència en dret civil 1. La fonamentació historicista del dret civil català. L article 5 de l EAC. La continuatio iuris 2. La competència exclusiva sobre la matèria civil. L article 129 de l EAC 2.1. La matèria civil «pura». L article 129 de l EAC 2.2. La matèria civil «mixta» o concurrent amb la matèria que no és competència de la Generalitat. L article 18 de l EAC 2.3. La matèria civil «mixta» o concurrent amb la matèria que és competència de la Generalitat. L article de l EAC 3. L extensió de la competència legislativa civil sobre matèries no civils però connexes. La matèria civil com a matèria substantiva. Els articles 129 i c de l EAC 3.1. Les normes de procediment processal 3.2. Les normes de procediment administratiu II. Segona part. La norma civil catalana 4. El dret civil català com a dret català: vigència territorial, aplicabilitat preferent i aplicació efectiva 4.1. La vigència territorial del dret civil català 4.2. L aplicabilitat del dret civil català 4.3. L aplicabilitat preferent del dret civil català 5. L «eficàcia» territorial catalana del dret civil català. L article 14.1 de l EAC 5.1. L article 14.2 és una norma d estatut personal però no estableix quina és la llei personal aplicable 5.2. La distinció de l article 7.1 de l Estatut del 1979 entre «normes i disposicions de la Generalitat» i «el dret civil de Catalunya» 6. El dret civil català com a lex fori i com a dret d una «unitat territorial». L article 14.1 de l EAC 6.1. El dret civil català és la lex fori a Catalunya 6.2. El dret civil català com a dret d una «unitat territorial» Les competències legislatives en matèria civil. El procés de codificació civil. El llibre sisè del Codi civil de Catalunya M.ª del Carmen Gete-Alonso i Calera 1. La pluralitat d ordenaments civils 1.1. Competències en matèria civil 1.2. Tipus de competències 2. La codificació civil catalana 3. El Codi Civil de Catalunya 4. El llibre sisè del Codi Civil de Catalunya 4.1. La situació actual: el punt de partida 4.2. Criteris i línies bàsiques d actuació 6

7 El procés de la codificació civil catalana Antoni Vaquer Aloy 1. Fases y técnicas en el ejercicio de la competencia en materia de derecho civil de la Generalitat de Cataluña 2. El Código civil de Cataluña: un código abierto 3. Es inconstitucional, de por sí, un Código civil de derecho civil autonómico? 4. El derecho civil catalán del presente 4.1. El Observatorio de Derecho Privado de Cataluña 4.2. El libro I del Código civil de Cataluña A. Las «disposiciones generales» B. La nueva regulación de la prescripción y la caducidad 4.3. El libro III del Código civil de Cataluña 4.4. El libro IV del Código civil de Cataluña 4.5. El libro V del Código civil de Cataluña 4.6. La Ley del recurso gubernativo 5. El futuro derecho civil catalán 5.1. El derecho civil catalán inminente A. El libro II del Código civil de Cataluña B. La Ley del recurso de casación 5.2. El derecho civil catalán hipotético Funcions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i recursos Marta Fernández de Frutos 1. La posició dels tribunals superiors de justícia en l organització jurisdiccional estatal d acord amb la Constitució espanyola 1. El model fonamentat en l «especialitat del dret autonòmic» 2. El model de «plenitud competencial» 2. Funcions que pot assumir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en virtut de l actual Estatut d autonomia 1. Competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en virtut de l Estatut de Competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en virtut de l Estatut de La reforma de la Llei orgànica del poder judicial Drets lingüístics i Estatut d'autonomia Joan Lluís Pérez Francesch Codificació civil i dret de persona i família Jordi Ribot Igualada 7