Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Ciències Polítiques i de Facultat de Dret 1 Anual

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Fonaments de ciència política i de Cicle Grau Crèdits ECTS 12.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Ciències Polítiques i de Facultat de Dret 1 Anual l'administració Pública Programa Doble Titulació Dret- Facultat de Dret 1 Anual Ciències Polítiques i AA.PP Programa Doble Titulació Facultat de Dret 1 Anual CCPPAA-Sociologia Programa Doble Titulació Sociologia-CCPPAA Facultat de Ciències Socials 1 Anual Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau de Ciències Polítiques i de 8 - Fonaments de Ciència Política i de la Obligatòria l'administració Pública Administració (I) Programa Doble Titulació Dret- 1 - Assignatures obligatòries de primer Obligatòria Ciències Polítiques i AA.PP Programa Doble Titulació 1 - Assignatures obligatòries de primer Obligatòria CCPPAA-Sociologia Programa Doble Titulació Sociologia-CCPPAA 1 - Assigntures obligatòries de primer Obligatòria Coordinació Nom OÑATE RUBALCABA, PABLO RODRIGUEZ TERUEL, JUAN Departament 55 - DRET CONSTITUCIONAL,CIÈNCIA POLÍTICA I DE L'ADMINISTRACIÓ 55 - DRET CONSTITUCIONAL,CIÈNCIA POLÍTICA I DE L'ADMINISTRACIÓ RESUM 1

2 L'assignatura pertany al grau de Ciències Polítiques, impartint-se com a obligatòria de primer. Implica el primer contacte dels alumnes amb la Ciència Política i l'administració (CPA), pel que té caràcternetament introductori. A més, és el primer de dos os dedicats a aquesta introducció general a la matèria pròpia de la CPA. Per això, en aquesta assignatura es repassen alguns dels principals temes de la Ciència Política i del'administració, que posteriorment seran desenvolupats amb més deteniment -de vegades de forma monogràfica- en altres assignatures del pla d'estudis com Història del Pensament Polític, Política Comparada o Formes d'organització Administrativa. Es tracta, en aquesta primera aproximació, que l'alumne tingui una concepció general del mapa de la C i è n c i a P o l í t i c a i d e l ' A d m i n i s t r a c i ó, e l s seus enfocaments, escoles, metodologia, i evolució, així com dels seus conceptes bàsics i d'alguns dels elements constitutius del sistema polític i les seves pautes de funcionament (en especial de l'estat). CONEIXEMENTS PREVIS Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. COMPETÈNCIES Grau de Ciències Polítiques i de l'administració Pública - Capacitat per a relacionar i estructurar informació provinent de diverses fonts i d'integrar idees i coneixements de rellevància en les ciències polítiques i de l'administració pública. - Comunicar de forma efectiva, tant per escrit com oralment, coneixements, procediments, resultats i idees a un públic tant especialitzat com no especialitzat. - Posseir coneixement i capacitat de comprensió de fets essencials, conceptes, principis i teories relatives a les ciències polítiques i de l'administració pública, així com l'espectre de les seues disciplines de referència. - Usar de forma apropiada teories, procediments i eines en el desenvolupament professional de les ciències polítiques i de l'administració pública en un context real (especificació, disseny, implantació, desplegament i avaluació de solucions). - Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors o millorar la seua formació amb un cert grau d'autonomia. - Conèixer les principals teories i enfocaments de la ciència política i de l'administració pública, així com de les idees i formes d'organització política. 2

3 RESULTATS DE L'APRENENTATGE 1: Conèixer i saber analitzar críticament els fonaments epistemològics de la ciència política 2: Conèixer i saber analitzar els conceptes bàsics i mètodes de la ciència política i delimitar el seu contingut en relació amb la conjuntura política i social. 3: Conèixer la Teoria de l'estat, podent fer anàlisis diacrònics i sincrònics de les diferents formes d'organització del poder polític. 4: Analitzar les interaccions dels diferents elements del sistema polític en relació amb la conjuntura social i política. 5: Manejar bases de dades estadístiques i documentals de caràcter polític, analitzant críticament la informació DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. I. LA CIÈNCIA POLÍTICA COM DISCIPLINA 1. LA POLÍTICA I EL SEU ESTUDI. Evolució de la disciplina: enfocaments teòrics i metodològics. Visió clàssica de la política versus visió estratègica-instrumental. Cal una ciència de la política? 2. CONCEPTES BÀSICS DE LA CIÈNCIA POLÍTICA. Política. Poder. Legitimitat. Democràcia. Representació. Ideologia. Sistema polític. 2. II. ESTRUCTURA POLÍTICA: L'ESTAT I LA SEVA EVOLUCIÓ HISTÒRICA 3. L'ESTAT MODERN. Objectiu i elements. Maquiavel, Hobbes i Bodino. 4. L'ESTAT LIBERAL. Objectius, elements i característiques del primer liberalisme. Locke, Montesquieu, Madison, Rousseau. El segon liberalisme. Mill i Tocqueville. 5. L'ESTAT I LEL MARXISME. La crítica a l'estat liberal. La funció política de l'estat i la revolució socialista. 6. Els totalitarismes. Feixisme i Estat feixista. Estat soviètic. 7. L'ESTAT DE BENESTAR. Objectius i característiques. La crisi i les crítiques a l'estat de benestar. 8. ELS NACIONALISMES. Nacionalisme cultural, nacionalisme polític i nacionalisme jurídic. 9. LA GLOBALITZACIÓ I LA desespacialització DE LA POLÍTICA. L'Estat i l'organització del poder en un món globalitzat. 3. III: ESTRUCTURA POLÍTICA: INSTITUCIONS POLÍTIQUES 10. LES FORMES DE GOVERN. Parlamentarisme versus presidencialisme. Els models mixtes. 11 ELS PARLAMENTS. Assemblees, grups parlamentaris, partits i diputats. Funcions, representativitat i legitimació. 12 EL GOVERN. Estructura i funcions. Composició: caps de govern i ministres. Govern de partit i governs de coalició. 13 L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Formes d'organització administrativa. Govern i burocràcia. La Ciència de l'administració: enfocaments i perspectives. 14 EL PODER JUDICIAL. Models judicials. La judicialització de la política i politització de la justícia. 15. ESTRUCTURA VERTICAL DEL PODER POLÍTIC. Estat unitari, estat descentralitzat i Estat federal. 16 EL SISTEMA POLÍTIC EUROPEU. Institucions polítiques i actors de la UE. El procés polític a la UE 17 LES RELACIONS INTERNACIONALS. Paradigmes i actors. 3

4 VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Classes teoricopràctiques TOTAL METODOLOGIA DOCENT En les classes teòriques, la transmissió de coneixements es realitzarà tant a través de la classe magistral com mitjançant el treball de l'alumne, que serà desenvolupat individualment o en grup. El docent tractarà de transmetre els continguts essencials de l'assignatura acostant-los a la realitat mitjançant el re a exemples de l'actualitat, l'ús de textos clàssics, casos, textos legals, materials en xarxa, etc. En tot moment es demanarà la participació activa dels estudiants, que podrà concretar-se, a més de la dinàmica quotidiana de la classe, en exposicions de determinats temes, tant en les classes teòriques com en les pràctiques. En les classes pràctiques s'abordaran diferents temes d'estudi des d'una perspectiva relacionada amb els estudis de cas i la comparació. Per això, els alumnes hauran d'utilitzar materials proporcionats pel professor o buscar-los en institucions, biblioteques, internet, etc. Per a algunes de les classes pràctiques s'acudirà a aules amb reos cibernètics de manera que es pugui utilitzar connexió a internet per a treballar a c l a s s e, a i x í c o m p e r a l a r e a l i t z a c i ó dels diferents exercicis i treballs. Aquests exercicis de les classes pràctiques hauran de ser lliurats en la data determinada, sense que càpiga fer-ho en un altre moment. Serà imprescindible haver lliurat en el seu moment almenys el 75% de les pràctiques perquè es ponderi la qualificació de la part teòrica amb la de la pràctica. Addicionalment, es projectaran diverses pel lícules relacionades amb els continguts de diferents temes, havent de fer els alumnes els treballs que el professor vagi indicant al respecte. Igualment, s'organitzaran conferències, tallers i seminaris, així com visites institucionals que s'aniran anunciant al llarg del. AVALUACIÓ L'avaluació de l'assignatura es compon de 2 elements, tant en la primera com en la segona convocatòries: a) Examen: a l'acabar el es realitzarà una prova final sobre tots els continguts de l'assignatura, s'hagen impartit en l'aula o no, i els materials que es comprenguen en les diverses sessions. Esta prova tindrà un valor de fins al 60 per cent de la nota global. Perquè el valor d'esta part se sumix al de les pràctiques, l'alumne haurà d'haver obtingut almenys un 4 (sobre 10). 4

5 b) Pràctiques: Al llarg del semestre se n'aniran realitzant treballs pràctics i activitats complementàries de diversa índole que hauran d'entregar a classe el dia de la seua realització (alguns d'ells exigiran que l'alumne haja treballat prèviament els materials indicats pel professor). El contingut d'estos treballs pràctics en classe constituïx també materials i continguts del, per la qual cosa pot ser susceptible de formar part de la prova de final de, al marge que l'alumne haja realitzat i ben totes les entregues. Les pràctiques tindran un valor del 40 per cent de la nota final (dividint-se de manera equitativa (20%) entre les dos parts del en cas d'assignatures anuals). Les pràctiques no realitzades, per la seua naturalesa d'activitats d'avaluació contínua, no seran recuperables amb posterioritat ni tampoc per a la segona convocatòria. REFERÈNCIES Bàsiques - R. del Águila (ed.), Manual de Ciencia Política, Trotta, Madrid, 2002 J. M. Vallès, Ciencia Política, Ariel, Barcelona, Caminal, M. (ed.) Manual de Ciencia Política, Madrid, Tecnos, Sodaro, M. Política y Ciencia Política. Una introducción. McGraw-Hill, Madrid,