El marc de gestió del subministrament d'aigua regenerada als camps de golf de la Costa Brava

Transcripción

1 El marc de gestió del subministrament d'aigua regenerada als camps de golf de la Costa Brava Lluís Sala Consorci de la Costa Brava Plaça Josep Pla 4, 3º 1ª Girona Mas Badia, La Tallada, 18 novembre 2004

2 Activitats del CCB Gestió integral del cicle de l aigua Abastament en alta a 14 municipis (3 externs): 18 hm 3 /any Sanejament i depuració biològica d aigües residuals a 28 municipis (3 externs): 35 hm 3 /any Regeneració i reutilització d aigües per a usos no potables des de 1989: 5,5 hm 3 /any (2003) Situació específica de zona turística: durant l estiu, increment mitjà de 8 vegades la població censada

3 Regde campsde golf a la Costa Brava Golf d Aro (antic Golf Mas Nou, 1989), Golf L Àngel (1994), Golf Costa Brava (1998) i Golf Les Serres de Pals (2000) Volum subministrat any 2003 = 730,000 m 3 Estiu de 2004: s afegeixen Golf L Empordà i Pitch & Putt Castelló d Empúries

4 El model de gestió del CCB La regeneració genera aigua no potable per a un ús no potable comel regde gespa-posar la qualitat en perspectiva La reutilització exigeix una mentalitat d empresa subministradora d aigües - voluntat de servei Establiment de contractes de subministrament i de programes de seguiment analític - domini de la variabilitat L usuari és un client

5 Tractaments de regeneració Dissenyats amb criteri de protecció de la salut pública Desinfecció amb hipoclorit: Pitch & Putt Castelló d Empúries, Golf Serres de Pals, Golf L Àngel de Lloret de Mar Desinfecció mixta UV-clor: Golf Empordà de Gualta Coagulació (estiu), filtració i desinfecció mixta UV-clor: Golf d Aro i Golf Serres de Pals Els nutrients s analitzen i es tenen en compte a l hora de calcular aportacions El sistema sòl/planta esmorteix variacions en la qualitat de l aigua (DBO, N i P) Major salinitat que en aigua potable - necessària gestió acurada

6 La qualitat en perspectiva ORDENACIÓ DE MENOR A MAJOR DELS P90 DELS TRACTAMENTS TERCIARIS DE LA COSTA BRAVA. ANY ,000 Límit 200 ufc/100 ml Fins 2880 ufc/100 ml 100 CF, ufc/100 ml Tossa Port Selva Portbou Blanes Lloret Colera Cadaqués Castell-Platja d'aro EDAR Pals

7 La qualitat en perspectiva ORDENACIÓ DE MENOR A MAJOR DELS P90 DELS TRACTAMENTS TERCIARIS DE LA COSTA BRAVA. ANY Límit 200 ufc/100 l 100 CF, ufc/100 ml Cadaqués Colera Portbou Tossa Blanes Lloret Port Selva Pals Castell-Platja d'aro EDAR

8 La qualitat en perspectiva Concentració, ufc/100 ml Límit aigües de reg (Dept. Sanitat/ACA) 1 Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des 0 Mesos Riu Ter Presa Colomers CT Terciari Castell d'aro 2003 Mediana CF Terciari Tossa 2003 Mediana CF Riu Muga Castelló d'empúries CT Terciari Portbou 2003 Mediana CF

9 La qualitat en perspectiva DADES SOBRE EL PROCÉS DE REGENERACIÓ D'AIGÜES A L'EDAR DE BLANES Bacteriofags somàtics, ufp/100 ml Dies (des de 1/1/04) Efl 2ari Efl 3ari

10 La qualitat en perspectiva DADES SOBRE EL PROCÉS DE REGENERACIÓ D'AIGÜES A L'EDAR DE BLANES Clostridis sulfit-reductors, espores/100 ml Dies (des de 1/1/04) Efl 2ari Entrada ETAP Empuriabrava Lineal (Efl 3ari) Efl 3ari Lineal (Efl 2ari) Lineal (Entrada ETAP Empuriabrava)

11 La qualitat en perspectiva ELIMINACIÓ ESPORES DE CLOSTRIDIS EN DIFERENTS TRACTAMENTS TERCIARIS DE LA COSTA BRAVA. MITJANES GEOMÈTRIQUES DEL CONJUNT ANUAL DE VALORS. 4,0 n = 6 n = 12 Concentració, log ufc/100 ml 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 n = 1 n = 2 n = 5 n = 8 n = 7 n = 11 0,0 Portbou Port Selva Castell d'aro Tossa Lloret Blanes Ebrava Rec del Molí 2003 Ebrava Vilanova 2003 EDAR Efl 2ari Efl 3ari Entrada ETAP

12 La qualitat en perspectiva REDUCCIONS LOGARÍTMIQUES EN LA MICROBIOLOGIA AVANÇADA 6,0 5,0 Reducció, log10 4,0 3,0 2,0 1,0 B = Blanes T = Tossa P = Platja d'aro 0,0 E. Coli-B E. Coli-T E. Coli-P Bfag som-b Bfag som-t Bfag som-p Esp clos-b Esp clos-t Esp clos-p EDAR i tipus de microorganisme Max Min Mitjana geomètrica

13 La qualitat en perspectiva Legionella Absència (< 50 ufc/litre) de Legionella spp., Legionella pneumophila serotip 1, i Legionella pneumophila serotip 2-14 en 8 mostres d efluent 2ari i 8 d efluent 3ari de Blanes (marçoctubre 2004) Absència (< 50 ufc/litre) de Legionella pneumophila serotip 1 a efluents terciaris i mostres preses en aspersors a Portbou, Torroella, Pals, Platja d Aro i Lloret de Mar (juliol 2004). Ous de nemàtodes (Lab. Parasitologia, Facultat de Farmàcia UB) Absència en mostres de 25 litres d efluent secundari i terciari (anys 2002 i una mostra/any) i en mostres de 50 litres (any una mostra/any). Única mostra positiva: 1 ou/50 litres a llacunatge Palau-Saverdera

14 Seguiment (I) En l EDAR: Control efluent secundari i/o terciari. Paràmetres i freqüències en funció control efluent i necessitats usuari Diari (en època reg): Terbolesa, T254, CE, clor residual Dues vegades/setmana (estiu) o una vegada/setmana (hivern): DBO, MES, nutrients (N i P), coliformes fecals Cations i anions, bor: (una vegada al mes) Altres paràmetres (Cd, Se, Mo, ous de nemàtode): una vegada/any En llacunes del golf Mateixos paràmetres + oxigen dissolt Freqüència proporcional a intensitat de reg Un cop al mes: novembre a març Dues vegades al mes: abril i maig, i setembre i octubre Una vegada a la setmana: juny, juliol i agost

15 Seguiment (II) El seguiment permet calcular aportacions de nutrients i de sals feta a través del reg Imprescindible per a plans d adobat i gestió agronòmica del camp Senzill d integrar en plans de seguiment d una EDAR o d una zona d explotació L explotador percep la necessitat de generar qualitat

16 Seguiment (III) Millor coordinació empresa explotadora - CCB La qualitat és la principal raó en base a la qual prendre decisions Beneficis globals sobre tot el sistema de sanejament

17 Canvi de mentalitat EVOLUCIÓ DE LA CÀRREGA CONTAMINANT ABOCADA PER L'EDAR DE CASTELL-PLATJA D'ARO (APROX. 5% DE LA TOTAL QUE ENTRA AL SISTEMA) DBO, kg/any Any Disminució emissions per abocament terciari, kg/any Quantitats no emeses gràcies a la reutilització, kg/any Emissions reals al medi, kg/any

18 El model administratiu (I) Establiment de convenis en els que s estableixen drets i obligacions d ambdues parts Compromisos del CCB: Subministrar cabal per satisfer necessitats de reg -dins dels termes de la concessió- Realitzar el tractament de regeneració a fi d assolir la qualitat requerida per ACA Informar periòdicament de la qualitat a l usuari Fer una gestió activa en cas d aconteixements especials

19 El model administratiu (II) Compromisos de l usuari: Satisfer el cost d explotació del tractament de regeneració i del seguiment analític Fer un ús responsable de l aigua i dels fertilitzants Avantatges Es fomenta el treball en equip entre usuari, empresa explotadora i administració, compromesos en un objectiu comú. La sinèrgia facilita la tasca de resolució de problemes concrets Gestió fina de l explotació, tant de l EDAR com del camp de golf

20 Efectes colaterals Reducció d abocaments en el medi i reciclatge de nutrients: activitat descontaminadora Fertirrigació lleugera: absorció progressiva dels nutrients per part de la gespa. Menor risc de contaminació dels aqüífers Cal fer la reutilització possible, no impossible! NITROGEN RECICLAT A TRAVÉS DE REUTILITZACIÓ PER A REG EN L'ÀMBIT DE LA COSTA BRAVA DESTÍ ACTUAL DEL NITROGEN DE L'EDAR DE CASTELL-PLATJA D'ARO Abocament actual: 82 %. Destí: mar i riu Ridaura (pous abastament potable) Reducció per la reutilització: 18 % Total: 26 tones/any kg N/any Hapimag Vinyes Colera P&P Castelló (estimació) Golf Lloret Golf Serres Golf Emporda (estimació futur) Reg hortes Castell d'aro Usuari Golf CB Solius Golf d'aro Golf d'aro, kg Golf Costa Brava, kg Hortes Castell d'aro, kg Solius, kg Abocament, kg

21 A resoldre... (Llista de desitjos) Procurar un entorn administratiu que possibiliti la reutilització allà on pugui resoldre problemes aportar estabilitat Simplificar tràmits per a concessions: fins ara, carrera d obstacles. No pas menys rigor, però sí menys sensació de coerció Ordenar i legislar en funció del coneixement tècnic i científic objectiu El seguiment com a eina per detectar i solucionar problemes Flexibilitat en moments d excepcionalitat L administració més com a directora d orquestra que com a policia Limitar la responsabilitat sobre la qualitat fins on els productors/usuaris tinguin possibilitat d actuar (llacunes camps de golf/aus aquàtiques)

22 Tendències de futur La reutilització porta necessàriament a atendre la qualitat són esperables millores a curt/mig termini Requeriment d una àmplia qualitat microbiològica (bacteris, virus, protozous, nemàtodes) Optimització de l explotació de les EDAR: N/DN a l hivern (abocament) i conservació dels nutrients (estiu) La regeneració i subministrament d aigua regenerada per a reg de camps de golf haurà estat un excel lent i necessari camp de pràctiques per abordar el desenvolupament de dobles xarxes en zones urbanes/turístiques

23 Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Antonio Machado Proverbios y cantares - XXIX