PROJECTE D OBRES AL FUTUR PARC DE CAL VIVES (I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT)

Transcripción

1 PROJECTE D OBRES AL FUTUR PARC DE CAL VIVES (I ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT) NOVEMBRE 2014 SITUACIÓ: Carrer Sant Miquel-Avinguda Francesc Marimon ESPARREGUERA BARCELONA c r i s t ó b a l p e n a l v a m o r e n o C/ MONTSERRAT, 34 a r q u i t e c t e TF/ FAX ESPARREGUERA MOBIL

2 1. MEMÒRIA 1.1 Objecte del projecte 1.2 Àmbit d actuació 1.3 Objectius del projecte 1.4 Descripció de les solucions adoptades 1.5 Supressió de barreres arquitectòniques 1.6 Quadre d àmbits i superfícies 1.7 Justificació i resum del pressupost 1.8 Pla d obres 1.9 Classificació del contractista 1.10 Aixecament topogràfic 2 MEMÒRIA TÈCNICA 2.1 Enderrocs, demolicions i serveis existents 2.2 Moviments de terres 2.3 Paviments, materials i elements 2.4 Fonamentacions i estructures 2.5 Tanques Avda Francesc Marimon i Carrer Sant Miquel 2.6 Tanca nord Cal Vives 2.7 Tanca sud garatge rentat cotxes 2.8 Hort infantil 2.9 Jardineria 2.10 Xarxa sanejament d aigües pluvials 2.11 Xarxa enllumenat. 3 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

3 3.1 Emplaçament 3.2 Estat actual. Plànol topogràfic 3.3 Planta General 3.4 Planta Àmbits i superfícies 3.5 Enderrocs 3.6 Replanteig. Eixos, cotes i pendents 3.7 Seccions generals 3.8 Tanques 1: Avda Francesc Marimon 3.9 Tanques 2: Carrer Sant Miquel 3.10 Tanques 3: Tanca Nord i Sud 3.11 Fonamentacions, soleres i mur de contenció 3.12 Xarxa sanejament pluvials 3.13 Xarxa enllumenat 3.14 Vegetació i Hort infantil 4 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS I PARTICULARS Capítol I: Plec de Condicions Tècniques Generals i Particulars 5 ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 6 CONTROL DE QUALITAT 7 PRESSUPOST 7.1 Amidaments 7.2 Pressupost 7.3 Resum del pressupost 8 GESTIÓ DE RESIDUS 9 NORMATIVA GENERAL 1 MEMÒRIA

4 1.1 OBJECTE DEL PROJECTE El projecte té per objecte establir les bases i criteris necessaris per desenvolupar les obres de caràcter transitori i amb una mínima inversió que permeti la utilització per part dels ciutadans i donar un ús públic als terrenys anomenats popularment com Cal Vives sense ús. 1.2 ÀMBIT D ACTUACIÓ Com s expressa al plànol d àmbits, el projecte abasta els terrenys anomenats popularment Cal Vives delimitats pel carrer Sant Miquel i l Avinguda Francesc Marimon. 1.3 OBJECTIUS DEL PROJECTE L objectiu principal és la realització d obres al futur Parc Cal Vives. D aquesta forma es dota a Esparreguera d un espai lliure al centre de la vila, on hi tinguin cabuda múltiples usos i hi hagi solucions per a cada necessitat, així com d obrir el pas als vianants des del carrer Sant Miquel a l Avinguda Francesc Marimon. Tanmateix el projecte proposa compaginar aquest l ús públic, amb la gran presència de vegetació i amb una màxima sostenibilitat de les solucions adoptades, mantenint d aquesta manera el seu caire de bosc enmig de la Vila i reafirmant el seu tarannà. Algunes de les solucions adoptades en el present projecte han estat treballades conjuntament amb els nois i tutors del Col legi Verge de la Muntanya i de El Puig, que són els 2 col legis que hi són més a prop d aquest pulmó verd. 1.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA I DE LES SOLUCIONS ADOPTADES Tal com ja s ha explicat, l objectiu de la proposta és conservar el caràcter interior, tranquil de l hort actual a la vegada que sigui un espai que serveixi de connexió entre el Carrer Sant Miquel i l Avinguda Francesc Marimon. Efectivament el solar objecte d aquest projecte era un antic hort (L Hort de Cal Vives) on es conreaven tota mena de flors per la botiga destinada a jardineria així con diferents hortalisses. Aquest espai està delimitat per una tanca massissa de 2,5 o 3m d altura en el Carrer Sant Miquel, una tanca baixa d 1,20 metres a l Avinguda Francesc Marimon amb xiprers de més de 10 metres d altura; a la part Nord, pel propi edifici de Cal Vives i per la par Sud per l antic garatge de rentat.

5 És per tot això que una vegada entrem en aquest espai, es percep un ambient de calma i tranquil litat tot aïllat de l exterior, és com un bosc en silenci enmig de la ciutat. Per tant, les decisions projectuals aniran enfocades a conservar i potenciar aquest espai interior públic, ben diferent a altres parcs i places del centre de la vila. Podem acabar de descriure el Parc des dels elements que el conformen: Tanca Carrer Sant Miquel: S actuarà a la tanca del Carrer Sant Miquel obrin la tanca en un punt estratègic per tal de produir una escletxa d accés al parc, amb un mur de formigó girat que contindrà una rampa d accés a la vegada que ocultarà parcialment les vistes al parc. També s obriran 2 petits balcons més a la tanca per tal de deixar entreveure el parc que es desenvolupa dintre. Tanca Avinguda Francesc Macià: Respecte a la tanca de l Avinguda Francesc Marimon, es tancarà l accés existent a la cantonada Sud, es crearà un nou accés més centrat, es conservarà i rehabilitarà la tanca l existent, mitjançant arrebossat escardejat de morter amb noves peces de coronament i reixa superior metàl lica imitant l existent. Tanca Nord: Aquesta tanca serà mitgera de separació amb la propietat de la botiga de la jardineria. Per tal de conservar la seva intimitat es projecta un mur massís de blocs de formigó prefabricat de 2,50 metres d alçada arrebossat i pintat pels dos costats i amb coronament superior am peces prefabricades de formigó amb doble goteró. Tanca Sud: Aquesta tanca es projecta com un simple filat de simple torsió que delimita la propietat municipal.

6 Vial Interior: Aquest afany de conservar en aquest espai (ara públic) totes les seves característiques abans esmentades, no ens fa oblidar el fet que aquest espai també ha de ser un espai de interconnexió de 2 vies urbanes importants. Recordem que el teixit viari d Esparreguera està format principalment per vies que travessen longitudinalment la vila, i qualsevol actuació que pugui interconnectar-les transversalment, com és el cas, s han d aprofitar. És per això que s ha projectat un vial que travessa el parc amb un traçat sinuós que invita a gaudir d aquest espai i reforça la idea d espai interior i calmat. El traçat d aquest vial salva la pendent entre el Carrer Sant Miquel i l Avinguda amb pendents molt suaus, inferiors al 6%, i està fet amb material sorrenc però a la vegada lliure de manteniment i perfilat amb bordons simples de formigó prefabricat. La posició estratègica del vial divideix l espai en 3 sectors amb usos diferents: L espai NORD, l espai SUDOEST destinat a activitats més tranquil les, amb la incorporació d un hort infantil, per desenvolupar activitats pròpies de l hort amb tutors de les; i l espai SUDEST, espai més elevat del parc. Arbrat i Vegetació: El vial es reforçarà amb la plantació de 8 jaracandes que amb les seves inflorescències roses a la primavera, contrastaran amb la resta d arbres verds existents. També es reforçarà la amb plantació de 6 xiprers en els buits existents en la tanca de l Avinguda Francesc Marimon. Respecte als parterres allargats existents darrera la tanca del Carrer Sant Miquel es deixaran per destinar-ho a futures plantacions de flors i arbusts. Hort Infantil: Tal com ja s ha explicat, s ha projectat una zona destinada a hort infantil, on els nens de les escoles puguin conrear les seves pròpies hortalisses. S ha previst una zona tancada amb tanques d 1.5m d alçada amb porta d accés. Aquesta zona recull la majoria de cirerers existents. Enllumenat: S ha projectat 3 tipus d enllumenat: S ha previst una preinstal lació de tub corrugat soterrat per tal d instal lar en el futur Parc l enllumenat general i de recolzament.

7 1.5 SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES La planificació i urbanització dels espais d ús públic projectats, s ha efectuat de manera que resulten adaptats a les persones amb mobilitat reduïda. S han tingut en compte les determinacions i els criteris bàsics establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques 8B.A.U.); la llei 10/1993, de 8 d octubre, que regula l accés a l entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall; el Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la llei 20/1991. Itinerari adaptat L itinerari de vianants és adaptat i compleix els requisits següents: la seva amplada lliure és més gran 0,90 m. I la seva alçada lliure més de 2,10 m., en tot el recorregut. En els canvis de direcció s inscriu un cercle de 1,50 m. de diàmetre com a mínim en l amplada lliure de pas. L itinerari no inclou cap escala ni graó aïllat. El pendent longitudinal dels recorreguts és entorn del 2-3%, amb un màxim del 6%, en el cas de la rampa d accés, per tant no supera el 8% exigit. Paviments Són durs, no lliscants i sense regruixos diferents ja que és continu. La seva pendent transversal màxima és del 2%, per tant, igual al 2% exigit. El paviment de terra en el parc serà compactada, al 95% del Próctor modificat. S ha considerat un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants. Les reixes i registres es col locaran enrasats amb el paviment. Les obertures d aquestes reixes permetran la inscripció d un cercle de 3 cm. de diàmetre amb el paviment mitjançant reixes que compleixen les condicions anteriors. Senyalització El vial interior projectat és adaptat i es senyalarà permanentment amb el símbol internacional d accessibilitat, ja que n hi han itineraris alternatius no adaptats. 1.6 QUADRE D ÀMBITS I SUPERFÍCIES La superfície del Parc es divideix en tres parts amb usos potencialment diferents, amb un àrea total de 2.308,76 m2.

8 1.7 JUSTIFICACIÓ I RESUM DEL PRESSUPOST El càlcul del cost d urbanització s ha realitzat a partir dels estàndards d acabat en urbanitzacions i parcs similars. El pressupost està dividit en dos grans capítols, que estan motivats segons competència pressupostària: 1-Obra Civil i vegetació Conté tots els elements imprescindibles per a la execució correcta de les obres i s entén que és el pressupost d execució de les obres al futur Parc de Cal Vives. 1.8 PLA D OBRES ACTIVITAT / SETMANES REPLANTEIG ENDERROCS MOVIMENTS DE TERRES FONAMENTACIÓ MUR CONTENCIÓ VIAL INTERIOR TANCA C/ SANT MIQUEL TANCA Av. F. MACIÀ INSTAL LACIONS PROTECCIONS JARDINERIA RECEPCIÓ D OBRES 1.9 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA L acompliment de la classificació d empreses contractistes està regulada en el Llibre I, Títol II, Capítol II del Reial Decret 1098/2001, de 12 d octubre, pel qual s aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques. La secció 1a. (art. 25) regula la classificació de les empreses contractistes d obres i la secció 2a. (art. 37 la de les empreses contractistes de serveis.

9 El pressupost d execució per contracte és de ,84 amb una planificació d execució de 13 setmanes, representa una anualitat de ,36. Per tant i segons l article 65 del RD Legislativo 3/201de 14 de Noviembre Ley de Contratos del Sector Público els contractes d obres inferiors a no s exigeix classificació del contractista AIXECAMENT TOPOGRÀFIC La Direcció Facultativa comprovarà el plànol topogràfic facilitat per aquest Ajuntament, realitzant el replanteig del Projecte del Parc segons la informació reflectida en aquest i el projecte derivat. Esparreguera, 20 de Novembre de 2014 Cristóbal Penalva Moreno Arquitecte

10 2. MEMÒRIA TÈCNICA 2.1 Enderrocs, demolicions i serveis existents Elements construïts Els terrenys que conformen el futur Parc no tenen cap ús específic avui dia. Anteriorment el seu ús era d hort, i per tant no presenten cap element a enderrocar a l interior. En les tanques existents, tant al carrer Sant Miquel com a l Avinguda Francesc Marimon, s obriran forats per tal de produir les entrades a l interior. Aquestes zones es troben reflexades al plànol nº 5 d enderrocs. Serveis existents No s han trobat serveis a l interior dels terrenys que s hagin d eliminar. 2.2 Moviments de terres El moviment de terres es concentraran al replanteig del vial interior projectat. Es retirarà la capa vegetal, i es reomplirà tota la superfície del vial fins a assolir les cotes fixades, amb tongades de 30cm amb el seu regat corresponent per tal de compactar-les adequadament, fins assolir un 95% del P.M. S aportaran terres adequades per tal de construir la duna projectada al mig del area del Sud-oest. Tota aquesta informació està marcada al plànol de replanteig nº-6 La qualitat de terres aportades serà seleccionada. En la mesura de lo possible s intentarà que quedi compensat el volum d excavació amb el volum de reblert, de manera que l intercanvi de terres provingui principalment del mateix moviment del Parc. Si la qualitat d aquestes terres no fos acceptable, sota criteri de la Direcció Facultativa, es precedirà a l aportació de terres externes tolerables de préstec, que cal prèviament analitzar. Les zones de terraplè es piconaran fins a obtenir el 95% del P.M. 2.3 Paviments, materials i elements Paviment d Aripaq Subbase i base: es retirarà la capa vegetal, i es reomplirà tota la superfície del vial fins a assolir les cotes fixades, amb tongades de 30cm amb el seu regat corresponent per tal de compactar-les adequadament, fins assolir un 95% del P.M Posteriorment es reomplirà amb una capa de tot-u natural o artificial de 10cm de gruix, amb una granulometria inferior a 1/3 del gruix de la capa a estendre,. Anivellada i compactada adequadament, fins assolir un 95% del P.M. Un cop acabada la compactació és realitzarà un regat superficial, per evitar un assecat massa ràpid i afavorir un millor curat del paviment.

11 Execució del paviment: Pastament de la barreja: El lligant ECO STABIL estarà emmagatzemat en una sitja per evitar riscos d hidratació prematura. El pastament de la barreja del lligant ECO STABIL, l àrid i el % d aigua necessari es farà en central formigonera i es transportarà a l obra mitjançant camió bolquet o en el seu defecte en camió formigonera depenent de les característiques de l obra. Aquesta humitat només es pot variar en els casos d oscil lacions en el contingut d aigua de l àrid apilat o de la climatologia en el moment de l aplicació. Totes les variacions de la fórmula han de ser supervisades per la Direcció Facultativa. Extensió i anivellament: Convé assegurar-se que la base està correctament executada, ja que els seus defectes es reflectiran en el paviment. Abans de l estesa del paviment s executarà la vorada amb peces de formigó prefabricat de color gris 10x25x60cm,agafades amb formigó HM-20 segons es detalla en el plànol nº 7. Per tal de delimitar els dos colors del paviment Aripaq es col locaran platines d acer galvanitzat per immersió en calent de 60x6mm i amb la forma definida al plànol nº 7 i amb patilles d ancoratge per formigonar. El paviment ARIPAQ es podrà estendre de dues maneres: Manualment: Reglejat manual per aconseguir una bona planimetria. Mecànicament: Com que és una sorra humida, lleugerament cohesiva, es poden utilitzar estenedores. En tots dos casos cal estendre amb un sobre gruix d un 30%. Rendiments aproximats Gruix de 8 cm 10 m2 per m3 de massa esponjada Compactació: La compactació es realitzarà mitjançant corró mecànic de 600 a 2500 Kg. Per zones de difícil accés de compactació s utilitzarà una planxa vibratòria. Condicions climatològiques: Pluja: No s ha de dur a terme en període de pluges contínues. L excés d humitat és perjudicial per a la compactació. Passats un o dos dies de la col locació de l ARIPAQ, la pluja és beneficiosa. Temperatura: No es pot aplicar aripaq quan es preveuen glaçades nocturnes, ja que provoquen desgranament superficial excessiu per efecte del glaç de l aigua que conté el paviment abans del seu secat total. 2.4 Fonamentacions i estructures Totes les sabates i del mur de contenció han estat calculats segons paràmetres tipus i una resistència mitjana del terreny d 1,5 kp/m2 pel fet de no

12 disposar d un Estudi Geotècnic acurat del terreny que indiqui les necessitats de cada element. Donat que les fonamentacions descrites son d elements de pioca importància estructural com són tanques i un petit mur de contenció d una ram pa del vial, una vegada realitzades les rases de fonamentació, la D.F. analitzarà el terreny per tal de, si és el cas, recalcular la fonamentació, o modificar la profunditat de la mateixa. Sabates i mur contenció Les sabates projectades són per suportat el pes de la tanca Nord, la grada, i el mur de contenció. En primer lloc caldrà excavar per a formar les caixes de les sabates, les terres si son tolerables, s aprofitaran a l obra si no es portaran a l abocador. Repàs i piconat de la rasa fins a obtenir el 95% del P.M. Es realitzarà una estesa d una capa de formigó pobre de 10cm de gruix. Posteriorment s omplirà de formigó HA-25, previ armat segons s indica en projecte, deixant les esperes corresponents per l execució del mur de contenció. Encofrat del mur de contenció mitjançant plafó fenòlic a dues cares, armat segons documentació gràfica del projecte i reomplert de formigó armat HA-25 fins a l alçada corresponent. 2.5 Tanques Avda Francesc Marimon i Carrer Sant Miquel Tanca Avinguda Francesc Marimon: Acces existent; es tancarà l accés existent a la cantonada Sud, mitjançant mur de blocs de formigó prefabricat de 25x20x40cm arrebossat escardejat, amb coronament de peces prefabricades de formigó, del mateix perfil que les existents. Es pintarà tot el mur a dues cares amb pintura a la calç amb dues capes d acabat. Rehabilitació resta de tanca existent: arrebossat escardejat a les zones reparades amb cloc de formigó llis, amb coronament de peces prefabricades de formigó, del mateix perfil que les existents. Es pintarà tot el mur a dues cares amb pintura a la calç amb dues capes d acabat. Reixa superior: La part superior es resoldrà a tota la tanca mitjançant reixa soldada formada per muntants de tub quadrat conformat d acer de 120.4; Perfil conformat en U horitzontals soldats de muntant a muntant i perfils conformats LF soldats a les Us. La fixació a la tanca es realitzarà mitjançant fixacions mecàniques tipus fischer segons detalls en documentació gràfica. Porta d accés: formada per muntants de tub quadrat conformat d acer de soldats a l ancoratge de la sabata de fonamentació; porta formada per marc de quadrat conformat d acer de i perfils conformats LF soldats al marc. La resta de informació es troba als detalls en documentació gràfica.

13 Tanca Carrer Sant Miquel: Formació de 3 forats: en la tanca existent mitjançant tall a disc de mur de tàpia de 40cm amb fulles de totxo massís exteriors. Es farà un forat gran per l accés i 2 de petits de 2 metres d ample a mode de miradors al Parc. Reforç del tall mitjançant muret de fàbrica de totxo perforat, segons detalls en documentació gràfica. Tancament porta existent: desmuntatge porta existent i tapiat de forat mitjançant muret de fàbrica de totxo perforat, segons detalls en documentació gràfica. Rehabilitació resta tanca existent: mitjançant repicat de l arrebossat en aquelles parts disgregades i arrebossat d aquestes zones i les executades noves amb totxo perforat. Es pintarà tot el mur a dues cares amb pintura a la calç amb dues capes d acabat. Reixa forats miradors: Formada per perfils conformat quadrats de 50.4 horitzontals fixats i perfils conformats LF soldats als anteriors. La fixació a la tanca es realitzarà mitjançant fixacions mecàniques tipus fischer segons detalls en documentació gràfica. Porta d accés: formada per muntants de tub quadrat conformat d acer de soldats a l ancoratge de la sabata de fonamentació; porta formada per marc de quadrat conformat d acer de i perfils conformats LF soldats al marc. La resta de informació es troba als detalls en documentació gràfica. 2.6 Tanca nord Cal Vives Format per un mur massís de blocs de formigó prefabricat de 25x20x40cm i alçada de 2,50 metres arrebossat escardejat i amb coronament superior amb peces prefabricades de formigó amb doble goteró. Es pintarà tot el mur a dues cares amb pintura a la calç amb dues capes d acabat. La resta de informació es troba als detalls en documentació gràfica. 2.7 Tanca sud garatge rentat cotxes Aquesta tanca es projecta com un simple filat de simple torsió que delimita la propietat municipal. També es soluciona amb aquest tipus de tanca la zona d escales situada al Nord-est del Parc per tal d evitar l accés ja que es una zona

14 am risc d esfondrament i no es preveu cap partida pressupostaria per rehabilitar aquesta zona. La resta de informació es troba als detalls en documentació gràfica. 2.8 Hort infantil Es tancarà aquesta zona mitjançant filat de simple torsió d 1,5m d alçada i porta d accés metàl lica d 1 metre d ample. La resta de informació es troba als detalls en documentació gràfica. 2.9 Jardineria Operacions prèvies: Les operacions prèvies s iniciaran amb l esbrossada dels arbustos i extracció d aquells arbres que presentin creixement incorrecte o massa massificat i els xiprers morts, amb medis manuals i mecànics, segons el cas. Plantació d especies vegetals i sembres: Una vegada fet l obra civil i efectuats els moviments de terres generals, es procedirà a la plantació d arbres. S obrirà un forat de plantació 1,5x1,5x1,5m amb l extracció de tota la terra. A continuació es col loca l arbre vertical i s omple el sot amb el 50% de terra vegetal i el 50% de substrat arenós. Aleshores es compacta manualment i de forma lleugera la terra al seu voltant fins que l arbre queda totalment anclat. Finalment es conforma una poua de com a mínim 1,5m de diàmetre i amb una capacitat de mínim 50litres d aigua. Immediatament es realitza un primer reg abundant. Si en el moment d obrir el forat de plantació es detecta una excessiva compactació del terreny, caldrà obrir una rassa de drenatge que connecti el fons del forat de plantació amb la xarxa de drenatge, i als fons del sot s hi afegiran 20cm de grava per assegurar la sortida de l aigua de reg. Es recomana traslladar els arbres a trasplantar en el mateix moment de la plantació. Per iniciar el transplantament, es farà un repicat d arrels i es conformarà el pa de terra intentant que hi contingui el màxim d arrels petites. El transport dels arbres, amb el seu pa de terra conformat, es farà desprès d haver obert les rases per acopiar els arbres. Un cop col locats els arres a la rassa, aquesta es reomplirà amb sauló i es regarà periòdicament per mantenir els arbres en bones condicions, L empresa constructora haurà de tenir en compte les èpoques de transplant i de plantació dins el seu planning d obra. Subministrament d espècies: La compra del material vegetal es farà després que la D.F. esculli i marqui els arbres en el viver de procedència. Els arbres hauran de complir les característiques especificades al projecte, pel que fa al tamany i al perímetre a 1m del tronc, formació de les branques i copa, així com la seva presentació. La D.F. podrà demanar informació sobre les condicions de cultiu en el viver, les vegades que ha estat repicat, i podrà exigir que es compleixi la normativa

15 especificada en les Normes Tecnològiques de Jardineria del Col legi d Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya. El subministre de les espècies es farà en l època adequada i en les millors condicions per a l arbre, es a dir, el transport des del viver es realitzarà el mateix dia de la plantació. Les espècies es protegiran amb els medis adequats per no patir ferides i evitar que assequin les arrels. Prèviament a la càrrega en el camió, es lligaran les branques i alhora de carregar i descarregar caldrà tenir en compte la fragilitat del material vegetal. El mateix camió de transport repartirà els arbres a l obra. Es realitzaran els treballs de manteniments segons s especifica en el projecte i segons les Normes Tecnològiques de Jardineria del Col legi d Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya referents al manteniment de zones verdes. Les espècies vegetals descrites en el projecte hauran de complir les següents característiques: Jaracanda (Jaracanda mimosifolia) de cm de circumferència i entre 3 o 4 metres d alçada. De port compacte i equilibrat, amb la copa ben formada i amb més de dos pisos de branques. Subministrament en contenidor o amb pa de terra protegit amb malla metàl lica no galvanitzada. Xiprer (Cupressus sempervirens var pyramidalis) de cm de circumferència i entre 3 o 4 metres d alçada. De port compacte i equilibrat, amb la copa ben formada i amb més de dos pisos de branques. Subministrament en contenidor o amb pa de terra protegit amb malla metàl lica no galvanitzada Xarxa sanejament d aigües pluvials Es preveu la preinstal lació de tub de PVC Ø80mm com a previsió d una futura font i la seva conducció fins a l embornal més proper de l Avinguda Francesc Marimon. L aigua de pluja acumulada al vial serà succionada, en part pel mateix vial ja que és semi impermeable, i la resta serà conduïda i dispersada a diferents punts del Parc. La resta de informació es troba als detalls en documentació gràfica 2.11 Xarxa enllumenat. Es preveu la preinstal lació de tub corrugat de PVC Ø65mm com a previsió de la futura instal lació de l enllumenat general i de suport. Esparreguera, 20 de Novembre de 2014 Cristóbal Penalva Moreno, Arquitecte

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30 o Plec de Condicions Generals i Particulars

31 0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent 1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS 1.1 Arrencada de revestiments 1.2 Enderroc de tancaments i diversos SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES 1 NETEJA DEL TERRENY 2 EXPLANACIONS, BUIDATS I BUIXARDATS 3 REBLERTS I TERRAPLENS 4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS 5 TRANSPORT DE TERRES SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS 1 FONAMENTACIÓ DIRECTA 1.1 Tipus d elements Sabates contínues Murs de contenció SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D'OBRA DE FÀBRICA 1.1 Ceràmica 1.2 Blocs de morter de ciment 1.3 Mamposteria 2 ESTRUCTURES DE FUSTA 3 ESTRUCTURES MIXTES SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA FAÇANES SUBSISTEMA SOLERES SUBSISTEMA DEFENSES 1 BARANES 2 REIXES SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 CONTINUS SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 ARREBOSSATS 2 PINTATS SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS SUBSISTEMA SUMINISTRES 1 AIGUA 1.1 Connexió a xarxa 1.2 Rec SUBSISTEMA EVACUACIÓ 1 LIQUIDS 1.1 Connexió a xarxa 1.2 Recollida d'aigües grises, negres i pluvials

32 SUBSISTEMA SEGURETAT 1 PROTECCIÓ CONTRA INTRUSIÓ SUBSISTEMA CONNEXIONS 1 ELECTRICITAT 1.1 Connexió a xarxa 1.2 Posta a terra SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES

33 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d acord amb les condicions establertes a l article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE: 1. Els productes de la construcció que s incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d acord amb les corresponents directives Europees. Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l obra, d acord amb les condicions establertes a l article 7.2 Control de recepció a l obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres. 1. Els subministradors lliuraran els documents d identificació del producte exigits per la normativa d obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d execució de l obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats. Quan el material o equip arribi a l obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d idoneïtat tècnica 1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s escau, el reconeixement oficial del distintiu d acord amb l'establert en l article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d idoneïtat per a l ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d acord amb l'establert en l article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l execució de l obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella. Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l especifica t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d aquest control s efectuarà d acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d acceptació i rebuig i les accions a adoptar. Sobre l execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d acord amb les condicions establertes en l article 7.1 Condicions en l execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE: 1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l obra i del director de l execució de l obra. Control d execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d execució d acord amb les condicions establertes a l article 7.3 Control d execució de l obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE: Durant la construcció, el director de l execució de l obra controlarà l execució de cada unitat d obra verificant el seu replanteig, els materials que s utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l edificació. 2. Es comprovarà que s han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d execució de l obra s adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d idoneïtat per a l ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l article Sobre el control de l obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l edifici d acord amb les condicions establertes a l article 7.4 Condicions de l obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE: A l obra acabada, bé sobre l edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s han de complimentar en el projecte.

34 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS Operacions destinades a la demolició total o parcial d un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d enderroc: Enderroc d element a element, el més usual, quan els treballs s efectuen seguint l ordre invers a la seva construcció. Enderroc per col lapse per embranzida de màquina, quan l alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col lapse mitjançant la utilització d explosius, quan l estructura no sigui d acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s hagi d enderrocar element a element i l altra part per qualsevol altre procediment de col lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol, modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE ). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC ) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002. Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O , O Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d instal lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S utilitzaran en l enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l estat físic dels elements d estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l estructura i les instal lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l anul lació d'instal lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits). Anul lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal lació de mesures de protecció col lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instal lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular

35 enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s enderrocaran prèviament. En el pla d enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l inici de la feina, l empresa encarregada d executar-la haurà d establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d execució Enderroc. Els elements resistents s enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl lics que es tallin o dels quals sobtadament se n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l empresa que realitza els treballs d enderroc se li lliurarà, si s escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. Els residus que continguin amiant s han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d advertència de perill, per tal d evitar l emissió de fibres d amiant al l ambient. Control i acceptació A manca d un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l eix de l element, en referència a elements de clavegueró Arrencada de revestiments Arrencada de sostres, revestiments i paviments. Execució Condicions prèvies