4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció.
|
|
|
- Emilia Saavedra Marín
- hace 9 años
- Vistas:
Transcripción
1 4. MORFOLOGIA VERBAL: Introducció Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons
2 4. MORFOLOGIA VERBAL LLATINA El conjunt de formes que constitueixen un paradigma verbal s anomena conjugació. En llatí hi ha quatre conjugacions regulars que es diferencien per l última lletra del CONJUGACIÓ LEXEMA ACABAT EN: 1a. -ā Ex.: amā- amar 2a. -ē Ex.: habē- haver 3a. consonant Ex.: reg- regir -ŭ Ex.: instrŭ- instruir 3a. mixta -ĭ Ex.: facĭ- fer 4a. acabat en -ī Ex.: audī- oir Veus Cada conjugació té dues veus: la veu activa i la veu passiva. Hi ha en llatí, a més, un grup de verbs, anomenats deponents, que tenen forma passiva i significat actiu. VEUS Activa Passiva Deponent Modes verbals Cada veu té tres modes personals i en quatre modes o formes nominals. MODES PERSONALS R Indicatiu Subjuntiu Imperatiu NOMINALS Infinitiu Gerundi Supí Participi 1/5
3 Temps Les diferents nocions temporals referides al present, al passat i al futur, es troben tant en els modes personals com en les formes nominals. TEMPS Present Pret. imperfet Fut. imperfet Pret. perfet Pret. plusquamperfet Fut. perfet Persones Les persones verbals són tres: En singular: jo (1a.), tu (2a.), ell / ella / allò / aquella cosa (3a.) En plural: nosaltres (1a.), vosaltres (2a.) i ells / elles / aquelles coses (3a.). Els temps verbals dels modes personals afegeixen als seus lexemes morfemes desinencials. Nombre Singular Plural Persona DESINÈNCIES GENERALS VEU ACTIVA VEU PASSIVA 1a. -ō / -m - ōr / -r 2a. -s -rĭs / -rĕ 3a. -t -tŭr 1a. -mŭs -mŭr 2a. -tĭs -mĭnī 3a. -nt -ntŭr DESINÈNCIES Nombre Persona PRETÈRIT PERFET D INDICATIU (ACTIVA) ACTIVA IMPERATIU PASSIVA 1a. -ī Singular 2a. -īstī -tō -rĕ / -tor 3a. -ĭt -tō -tor 1a. -īmŭs Plural 2a. -īstĭs -tĕ / -tōtĕ 3a. -ērūnt / -ērĕ -ntō -ntōr Entre el lexema i el morfema personal pot haver-hi: 2/5
4 morfemes temporals, una vocal d unió (anomenada també vocal temàtica ) Ex.: ama-ba-m <jo> estimava, està format pels elements següents: morfema temporal: ama- -ba- morfema desinencial: -m reg-i-s <tu> regeixes, està format pels elements següents: vocal d unió: reg- -i- morfema desinencial: -s audi-e-ba-m <jo> sentia vocal d unió: morfema temporal: audi- -e- -ba- morfema desinencial: -m Temes La formació dels temps verbals s agrupa en temes: tema de present (anomenat també infectum inacabat ), tema de perfet (perfectum acabat ) i tema de supí. La distribució dels temps segons el tema al qual pertanyen és la següent: VEU ACTIVA MODES TEMA INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU INFINITIU GERUNDI SUPÍ PARTICIPI present present present present pret. imperfet pret. imperfet present X present futur imperfet futur perfet pret. perfet pret. perfet pret. plusq. pret. plusq. futur perfet perfet supí futur X futur 3/5
5 VEU PASSIVA MODES TEMA INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU INFINITIU PARTICIPI present present present present present pret. imperfet pret. imperfet futur imperfet futur futur perfet El tema de perfet en veu passiva es forma amb el participi de perfet + el verb sum El tema de perfet en veu passiva es forma amb el participi de perfet + el verb sum supí futur perfet Enunciat dels verbs Per a diferenciar des d un punt de vista formal les quatre conjugacions, des d antic hom dóna per a cada verb un enunciat concret constituït per cinc formes, la primera de les quals, acabada majoritàriament en o, és la 1a. persona del singular del present d indicatiu de la veu activa. Així, per a trobar en el diccionari el significat d un verb, aquest s haurà de cercar, a diferència del que succeeix en català, per l esmentada 1a. pers. del sing. del present d indicatiu de la veu activa. Ex.: amo estimo (1a. conjugació) habĕo tinc (2a. ) rego governo (3a. ) capĭo agafo (3a. mixta ) audĭo sento (4a. ) Tots els verbs, excepte els deponents, s enuncien en veu activa. Les formes que apareixen a l enunciat complet d un verb llatí són les següents: ENUNCIAT COMPLET DELS VERBS 1a. persona del PRESENT D INDICATIU 2a. persona del PRESENT D INDICATIU PRESENT D INFINITIU 1a. persona del PRETÈRIT PERFET D INDICATIU Acusatiu de SUPÍ 4/5
6 Ex.: 1a. amo amas amāre amāui amātum. 2a. habĕo habes habēre habŭi habĭtum. 3a. rego regis regĕre rexi rectum. 3a. mixta capĭo capis capĕre cepi captum 4a. audĭo audis audīre audī(u)i audītum. Els diccionaris donen un enunciat generalment reduït a tres formes, les corresponents al tema de present, al tema de perfet i al tema de supí: ENUNCIAT REDUÏT DELS VERBS 1a. persona del PRESENT D INDICATIU 1a. persona del PRETÈRIT PERFET D INDICATIU Acusatiu de SUPÍ Ex.: 1a. amo amāui amātum 2a. habĕo habŭi habĭtum 3a. rego rexi rectum 3a. mixta capĭo cepi captum 4a. audĭo audī(u)i audītum Pel que fa als verbs de la 1a. i 4a. conjugacions, en aquells verbs que són idèntics al paradigma del verb model, els diccionaris, de vegades, solament donen com a informació la conjugació a la qual pertanyen. Ex.: amo (1), audĭo (4). 5/5
SISTEMA VERBAL LATÍN 4º ESO
SISTEMA VERBAL LATÍN 4º ESO LA CONJUGACIÓN LATINA Así como el sustantivo se enuncia con dos términos, nominativo y genitivo, el verbo se enuncia con cinco términos, de los que tres son imprescindibles:
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS. Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal).
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS CLASES DE PALABRAS EN LATÍN Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal). No se flexionan el adverbio,
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
LATÍN 1º. EL VERBO (I) VOZ ACTIVA: TIEMPOS DE INDICATIVO
LATÍN 1º. EL VERBO (I) VOZ ACTIVA: TIEMPOS DE INDICATIVO Tema de presente: añaden siempre las desinencias de presente (-o/-m, -s, -t, -mus, -tis, -nt) presente (tema pres.+ [voc.i/u]+ desinencias) yo amo
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS. Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal).
LATÍN CONCEPTOS BÁSICOS CLASES DE PALABRAS EN LATÍN Se flexionan el sustantivo y el adjetivo (flexión nominal), el pronombre (flexión pronominal) y el verbo (flexión verbal). No se flexionan el adverbio,
VERBOS EN LATÍN. Si en castellano enunciamos los verbos por su terminación de infinitivo (am-ar, ard-er,
VERBOS EN LATÍN Si en castellano enunciamos los verbos por su terminación de infinitivo (am-ar, ard-er, viv-ir ), en latín se utiliza la primera forma del tema de presente y del tema de perfecto, así como
LA FLEXIÓN VERBAL. PARTICIPIO), de sustantivo verbal (INFINITIVO GERUNDIO). - tres personas: 1ª, 2ª y 3ª; - dos números: singular, plural;
LA FLEXIÓN VERBAL FUNCIONALMENTE, el verbo en FORMA PERSONAL es el núcleo del predicado; si aparecen FORMAS IMPERSONALES, éstas podrán tener funciones de adjetivo verbal (PARTICIPIO PARTICIPIO), de sustantivo
El verb: temps i mode
Nom i cognoms: Data: PRÀCTICA El verb: temps i mode El verb informa del temps en què passen els fets o estats: passat o pretèrit: l acció o estat ja ha passat. present: l acció o estat del verb passa ara.
VERBO SUM INDICATIVO SUBJUNTIVO IMPERATIVO
1 VERBO SUM IMPERATIVO SUM (soy ES EST SUMUS ESTIS SUNT ERAM era) ERAS ERAT ERAMUS ERATIS ERANT ERO seré) ERIS ERIT ERIMUS ERITIS ERUNT SIM SIS SIT SIMUS SITIS SINT ESSEM ESSES ESSET ESSEMUS ESSETIS ESSENT
Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro
Ampliación 1.4. El verbo, palabra flexiva. Las conjugaciones y los temas. El sistema verbal de. El verbo sum. El verbo como palabra flexiva Fuera del área del sustantivo, aunque a veces compartiendo lexema
TEMA 4. EL VERBO LATINO
CONTENIDOS 1. El verbo latino. Generalidades. a) Categorías gramaticales: Las formas verbales en latín expresan cinco categorías gramaticales: voz, modo, tiempo, número y persona. En latín hay: Dos voces;
TEMA DE PRESENTE Y PERFECTO PERFECTO (*)
TEMA IV. EL VERBO El latín es una lengua que posee una importante flexión verbal, como todas las románicas. Las formas verbales estarán así compuestas por: I. una raíz (el lexema) II. morfemas, que indican
REPASO Y AMPLIACIÓN DE LA MORFOLOGÍA VERBAL
REPASO Y AMPLIACIÓN DE LA MORFOLOGÍA VERBAL Recuerda que el verbo latino se estructura en torno a dos temas diferentes que llamamos de presente o infectum (cuestión aspectual, de tiempo no acabado, que
Pretérito perfecto. Pret. pluscuamperfecto Futuro perfecto
FLEXIIÓN VERBAL LATIINA.. VERBO SUM ACCIDENTES GRAMATICALES DEL VERBO El verbo latino presenta cinco accidentes gramaticales que se expresan mediante morfemas: PERSONA NÚMERO TIEMPO MODO VOZ PRIMERA SEGUNDA
DE REFORÇ I D AMPLIACIÓ AVALUACIONS INICIALS I FINALS
LLATÍ VicensVives LLATÍ Vicens Vives La matèria Llatí té per objectiu principal introduir l alumnat en el coneixement dels aspectes essencials de la llengua i la cultura llatines, incidint tant en la seva
Morfologia dels pronoms febles
1 de 5 29/11/2009 16:44... > continguts i activitats > mòdul 4 > morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Morfologia dels pronoms febles Els pronoms febles són sintagmes nominals.
TEMA DE GRAMÁTICA II
LATÍN 1 I.E.S. SEDAVÍ TEMA DE GRAMÁTICA II I. LOS SUSTANTIVOS: ENUNCIADO Y DECLINACIÓN. II. EL VERBO Y LAS CONJUGACIONES VERBALES. 1. LAS CONJUGACIONES. 2. EL ENUNCIADO DE UN VERBO. 3. LOS TEMAS VERBALES.
MORFOLOGÍA VERBAL. FORMA NO PERSONAL (morf. flexivo) 1ª CONJUGACIÓN cant- -a- -r 2ª CONJUGACIÓN beb- -e- -r 3ª CONJUGACIÓN viv- -i- -r
MORFOLOGÍA VERBAL FORMAS NO PERSONALES FORMA (INFINITIVO) LEXEMA VOCAL TEMÁTICA FORMA NO PERSONAL 1ª CONJUGACIÓN cant- -a- -r 2ª CONJUGACIÓN beb- -e- -r 3ª CONJUGACIÓN viv- -i- -r FORMA (GERUNDIO) LEXEMA
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB
1 E N V I T E 2 R E C H I F L E T R I S T O N G O 3 P A L I Z A M O R M O S A 4 C H U C E A D A F U L E R A 5 G A R R O T E E M B R E T A D O
1 E N V I T E 2 R E C H I F L E T R I S T O N G O 3 P A L I Z A M O R M O S A 4 C H U C E A D A F U L E R A 5 G A R R O T E E M B R E T A D O 6 E L C U E R O A T R A V E S A D O 7 E S P I A N T E 1983
CONJUGACIÓ VERB PARADIGMÀTIC Veu activa
En aquest tema donarem un visió global de la conjugació el verb grec, per a recapitular totes les formes que ja hem estudiat i conèixer algunes que hem de veure encara. CONJGACÓ VERB PARADGMÀC Veu activa
S + V + O V + S + O S + O + V
Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL
Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro
Ampliación 4.3. Las formas nominales del verbo. Participios, infinitivos. Construcciones con participio concertado y absoluto. Llamamos formas nominales del verbo a aquellas que no admiten en su flexión
LA VOZ PASIVA EN LATÍN
LA VOZ PASIVA EN LATÍN En latín, al igual que en castellano y en catalán, el verbo presenta dos voces, activa y pasiva. En la voz activa la acción procede del sujeto, que recibe el nombre de agente. Ej:
LA CONJUGACIÓN VERBAL
LA CNJUGACIÓN VERBAL Verbos regulares / Verbos irregulares Significado de las desinencias del verbo Morfemas de tiempo-modo y número-persona Las formas no personales La conjugación verbal Pretérito imperfecto
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA:
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades
Presente de indicativo. Perfecto de indicativo. Raíz de Presente + Desinencias personales activas. Raíz de Perfecto + Des. Personales Especiales i
TIEMPOS DEL TEMA DE PRESENTE Presente de indicativo Raíz de Presente + Desinencias personales activas m / o s t mus tis nt Imperfecto de Indicativo Raíz de Presente + BA + Desinencias Personales [En la
1. Verbs irregulars de la tercera conjugació
Gramàtica 6. Verbs irregulars (tercera conjugació) Remarques sobre les irregularitats en les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi de les tres conjugacions) 1. Verbs irregulars de la tercera
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ I SUB Hamburg GIRONA.-1936 DALMAU CARLES, PLA, S. A. tioitors ÍNDEX Pàgines LLIÇÓ I. (Definicions
T E X T O D E L M A N U A L D E H T M L, W E B M A E S T R O, P O R F R A N C I S C O A R O C E N A
T E X T O D E L M A N U A L D E H T M L, W E B M A E S T R O, P O R F R A N C I S C O A R O C E N A Q U E S E E N C U E N T R A E N I N T E R N E T E N : h t t p : / / w w w. l a n d e r. e s / w e b m
Tema 3 : Categorías gramaticales El verbo BLOQUE DE LENGUA
Tema 3 : Categorías gramaticales BLOQUE DE LENGUA Mapa conceptual 1 Bloque de Gramática 1. significado Palabra variable que indica acción, proceso o estado. Acción Proceso Estado María sube a su casa.
La porció limitada per una línia poligonal tancada és un
PLA Si n és el nombre de costats del polígon: El nombre de diagonals és La suma dels seus angles és 180º ( n 2 ). La porció limitada per una línia poligonal tancada és un Entre les seves propietats destaquem
1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:
ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents
Preguntes de raonament. Altres especificacions per qualificar als alumnes. No s aprovarà l assignatura si l alumne no duu cada dia la feina feta.
CONTINGUTS O TEMES PER AVALUACIÓ de LLATÍ 4t ESO: 1a AVALUACIÓ Origen i evolució del llatí. Funcions dels casos. Declinacions llatines. La conjugació llatina. El mode Indicatiu. El verb SUM. 2a AVALUACIÓ
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius.
2. MORFOLOIA NOMINAL: Els adjectius http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2.6. Pel que fa a la seva flexió, els adjectius tenen
Unitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...
Unitat 3 DE SOL A SOL En aquesta unitat... Parlarem de les coses que fem habitualment. Aprendrem a preguntar com és el dia a dia dels companys i a explicar què fem nosaltres. Demanarem i donarem l hora
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
MÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
EL SISTEMA VERBAL EN LATÍN - 1
L VRBL N LÍN - 1 PO raducción CRCRÍ DNNC C. Y P. [o verbo auxiliar] de ndicativo mo oy amado.. (i) / (u) + + nd maba ra amado.. +(e) + B + Fut. mperf. de nd. maré eré amado.. +BO, B...BU+ +,...+ -o/ m,
JEURE, TREURE, NÉIXER
Verbs irregulars Els verbs de la primera i de la tercera conjugació són tots regulars, com a molt podem trobar algunes alternances ortogràfiques (busca, busques, puja, puges, caça, caces). El verb anar
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
VERBO SUM INDICATIVO SUBJUNTIVO IMPERATIVO
VERBO SUM INDICATIVO SUBJUNTIVO IMPERATIVO PRESENTE SUM (soy) ES EST SUMUS ESTIS SUNT SIM (sea) SIS SIT SIMUS SITIS SINT ES (sé tú) ESTE (sed vos) IMPERFECTO ERAM (era) ERAS ERAT ERAMUS ERATIS ERANT ESSEM
QUADRE GENERAL DEL VERB GREC
Isop i la faula ( vikipèdia) QADRE GENERAL DEL VERB GREC Isop o Esop (Aesopus, Αἴσωπος) va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII ac i del que se n desconeix la data exacta del naixement
EL LATÍN COMO LENGUA FLEXIVA
EL LATÍN COMO LENGUA FLEXIVA El latín es una lengua flexiva. Esto significa que las palabras experimentan una serie de variaciones en su terminación para indicar la función sintáctica que desempeñan dentro
CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Tema 5: Flexió. formes diferents en els lexemes
Tema 5: Flexió formes diferents en els lexemes recomanacions bibliogràfiques Llegiu la secció 1.5. de la gramàtica d Abelard Saragossà. índex 5.1. Introducció 5.2. El nombre i el temps 5.3. El gènere i
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,
Aspecte verbal puntual: aspecte que expressa l acció al marge del seu desenvolupament (temps verbal aorist, ἔλυσα, vaig deslligar ).
TERMINOLOGIA VERBAL Aspecte: categoria verbal que expressa la manera com es presenta la realització de l acció verbal: duratiu en el present (λύω, deslligo ) i imperfet (ἔλυον, deslligava ); puntual o
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017
xamen parcial de ísica - CONT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. ncercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts,
TRIANGLES. TEOREMA DE PITÀGORES.
TRIANGLES. TEOREMA DE PITÀGORES. Un triangle ABC és la figura geomètrica del plànol formada per 3 segments anomenats costats els extrems dels quals es tallen a en 3 punts anomenats vèrtexs. Els vèrtexs
Organització del 4t curs d ESO
Organització del 4t curs d ESO Segons el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s estableix l ordenació dels ensenyaments de l ESO (DOGC, núm. 4915, 29.06.2007) INSTITUT XXV OLIMPÍADA El Decret 143/2007
Unitat 4. Fraccions algèbriques
Unitat 4. Fraccions algèbriques Curs d Anivellament de Matemàtiques Montserrat Corbera / Vladimir Zaiats [email protected] / [email protected] c 2012 Universitat de Vic Sagrada Família,
Orientacions relatives a la lectura a primera vista - Especialitat piano
Orientacions relatives a la lectura a primera vista - Especialitat piano Prova específica d accés als ensenyaments de música de grau professional. Primer curs. Accés curs 2018-2019 Índex de continguts
VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Borsa de treball Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Borsa de treball Fundació Escola Cristiana de Catalunya Tutorial per als gestors de la borsa als centres v.01 El nou aplicatiu de la borsa de treball té com a objectiu facilitar als titulars i directors
La xarxa. Una xarxa d ordinadors no és res més que una colla d ordinadors connectats entre si per tal que puguin intercanviar dades.
La xarxa 1. L'estructura de la xarxa 2. L accés als recursos compartits 3. El procés d arrancada 4. Els permisos 5. Els usuaris 1. L estructura de la xarxa Una xarxa d ordinadors no és res més que una
5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del
El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs
Llengua Catalana i Literatura. Juny Sèrie 1. PART COMUNA
Llengua Catalana i Literatura. Juny 2009-2010. Sèrie 1. PART COMUNA 3. Reflexió lingüística (part comuna) 3.1. a) poder (pot), o bé: poder haver-hi / poder-hi haver (hi pot haver) b) subjecte c) zona d)
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Indicativo. Presente de Indicativo: 1ª Conjugación o/ as/ are 2ª Conjugación eo/ es/ ere. Am o Mone o. Am a s Mone s. Am a t Mone t.
Indicativo Presente de Indicativo: 1ª Conjugación o/ as/ are 2ª Conjugación eo/ es/ ere Am o Mone o Am a s Mone s Am a t Mone t Am a mus Mone mus Am a tis Mone tis Am a nt Mone nt 3ª Conjugación (i)o/
UNITAT OPCIONS ADDICIONALS DE MS POWERPOINT
UNITAT OPCIONS ADDICIONALS DE MS POWERPOINT 1 Revisar i enviar El programa Ms PowerPoint 2010 disposa d una eina que permet enviar una presentació per ser revisada per altres persones i així validar-ne
TEMA 1: Divisibilitat. Teoria
TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions
EL VERBO ANTERIORIDAD (PASADO) Acción anterior al momento del habla
EL TIEMPO Sitúa la acción con respecto al momento del habla EL VERBO ANTERIORIDAD (PASADO) Acción anterior al momento del habla SIMULTANEIDAD (PRESENTE) Acción coincidente con el momento del habla POSTERIORIDAD
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU
AYUDAS PARA CONJUGAR VERBOS. Antonio García Megía Doctor en Filología Hispánica
AYUDAS PARA CONJUGAR VERBOS Antonio García Megía Doctor en Filología Hispánica 2009 Antonio García Megía Ayudas para conjugar verbos Angarmegia: Ciencia, Cultura y Educación. Portal de Investigación y
Reis de Castella, reis de les Espanyes i reis d Espanya
Reis de Castella, reis de les Espanyes i reis d Espanya 1. Edad antiga. Cap a l any 196 abans de Crist, els romans dominaven dues zones en la península Ibèrica que denominaven en llatí Provincia Hispania
El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla
MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació
Verbs irregulars 1. Activitat 1. Escriu el present d Indicatiu dels quatre verbs indicats: Trencar Caçar Liquar amagar
Verbs irregulars 1 Verbs irregulars: A. Principals irregularitats de la primera conjugació En la primera conjugació els verbs no presenten excessives irregularitats si es deixa de banda els verbs amb alteracions
Integració GECO BIG: Formes de presentació que es mostren en colleccions, galeries i elements multimèdia
Integració GECO BIG: Formes de presentació que es mostren en colleccions, galeries i elements multimèdia 02.10.2012 Versió 1.0 Informació del document Informació Nom del document OTGENCAT_GECO_IMMU_FPs_BIG.doc
Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
Les desinències verbals. Primàries Secundàries Imperatiu Primàries Secundàries Imperatiu -v 1 / -mi -n ǿ -mai -mhn ǿ
EL VERB GREC Ies Rafael de Campalans Grec, Batxillerat Fitxes de repàs Un verb presenta 5 característiques:...,...,...,... i... Els temps verbals es divideixen entre primaris...,... i perfet, i secundaris
Tema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
QUADERN d ESTUDI de RECTES TANGENTS
QUADERN d ESTUDI de RECTES TANGENTS per a les PAU i 2n de Batxillerat Autor: Pepe Ródenas Borja [email protected] http://manifoldo.weebly.com Descripció del material: Aquest quadern consisteix
Flexió verbal o conjugació. Característiques generals
EL SISTEMA VERBAL DEL GREC ANTIC Flexió verbal o conjugació Característiques generals A. Categories gramaticals del verb grec 1. Veus El sistema verbal del grec antic s articula a l entorn de tres veus:
Unitat 2 PERSONES IMPORTANTS
Unitat 2 PERSONES IMPORTANTS Fitxes de gramàtica Cesc, Marc, Rosa, Montserrat i Eulàlia Servei de Llengües - UAB Presentacions Presentacions i salutacions - Senyor Creus, li presento la Sra. Vidal. - Encantat.
Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
Comer, lápiz, auto, ordenar, bus, autobús, ordenador, coche-cama, vegetal, dáselo, comiendo, se lo doy, pendiente, cierrabares, lápices, dibujo,
La palabra Comer, lápiz, auto, ordenar, bus, autobús, ordenador, coche-cama, vegetal, dáselo, comiendo, se lo doy, pendiente, cierrabares, lápices, dibujo, vegetariano, dependiente, salero, independiente,
Manual del visor de llistes de reproducció del BIG v de setembre de 2013
Manual del visor de llistes de reproducció del BIG v.3.0 16 de setembre de 2013 Índex de contingut Introducció... 3 Presentació del visor... 3 Com es pot inserir el visor en un web... 5 2 Introducció El
Dexway. Guia d inici per a l anglès, l alemany, el francès i l italià. Per accedir a la plataforma has d escriure el nom d usuari i la contrasenya.
Dexway. Guia d inici per a l anglès, l alemany, el francès i l italià. Per accedir a la plataforma has d escriure el nom d usuari i la contrasenya. 1 Apareixerà el curs al qual estàs matriculat i hauràs
Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere
Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,
UNITAT: El temps meteorològic Fitxes de l alumne i fitxes del professor
UNITAT: El temps meteorològic Fitxes de l alumne i fitxes del professor Activitat 1: Quin temps fa? Activitat 2: Fa bon temps? Activitat 3 : Què em poso? Rosa Ferrer Mulet Mòdul 33: Els aprenents no alfabetitzats
1. Escriviu la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs següents: anar jo córrer jo. aparèixer jo fer jo.
EXERCICIS. VERBS IRREGULARS 1. Escriviu la primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs següents: anar jo córrer jo aparèixer jo fer jo cabre jo morir jo conèixer jo viure jo 2. Completeu
DEURES D ESTIU PER ALUMNES SUSPESOS DE 4tESO (A-B) LLATÍ.
EURES ESTIU PER ALUMES SUSPESOS E 4tESO (A-B) LLATÍ. L examen de la matèria de LLATÍ de 4t ESO, es realitzarà el dilluns 4 de setembre de 13h a 14.30h. El mateix dia de l examen, els alumnes suspesos hauran
Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar emocions i trets del caràcter personal. - Treballar el propi autoconeixement de forma positiva.
Com som? Tema: Autoconeixement, identificació de diferents emocions i estats d ànim, reconeixement de diverses maneres de ser i anàlisi positiva de la pròpia. Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar
5ª DECLINACIÓN: Temas en -e
5ª DECLINACIÓN: Temas en -e Tipos: Pertenecen a la 5ª declinación los sustantivos de tema en -e. Enunciado de los sustantivos: Nos dice la declinación y nos permite extraer la raíz. NOM. fides, GEN. fidei
4. SUBORDINADES ADVERBIALS
4. SUBORDINADES ADVERBIALS CLASSE NEXE EXEMPLES TEMPORALS D anterioritat Abans que (no) Canviarem de cotxe abans que el vell no ens deixi tirats De simultaneïtat Quan, mentre, sempre que... Mentre pares
IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA
IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA Dins de la flexió atemàtica hem vist substantius: - en oclusiva: labial (), gutural () i dental ) - nasal ()