L'agricultura, la ramaderia i la pesca

Transcripción

1 L'agricultura, la ramaderia i la pesca TEMA 4 : L'AGRICULTURA LA RAMADERIA I LA PESCA. L'agricultura, la ramaderia i la pesca són activitats econòmiques que pertanyen al sector primari. Aquestes activitats primàries avui dia presenten una gran diversitat i desigualtat entre països. L'agricultura i la ramaderia de subsistència estan orientades al consum familiar, mentre que les de mercat adrecen la producció de la venda. La pesca actual planteja problemes ecològics i això ha obligat a regular les captures i les zones pesqueres. El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l'obtenció i la producció d'aliments: l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal. La població activa dedicada al sector primari és menor a Europa i a Amèrica del Nord, que a l'àsia o a l'àfrica. L'activitat agrària està condicionada pel medi físic: pel clima, relleu i sol. CLIMA: la temperatura i la humitat influeixen en els conreus.

2 RELLEU: Les planes i les valls són els llocs idonis per el conreu. Els vessants de les muntanyes s'aprofiten de construint-hi: terrasses o faixes SòL: la textura del sol condiciona la retenció de l'aigua, i l'acidesa en determina la fertilitat. Les societats tecnificades superen més fàcilment els condicionats físics perquè apliquen sistemes de reg i d'adob, sòls artificials, hivernacles, etc. Els paisatges agraris: són els paisatges naturals modificats per l'ésser humà per extreure productes de la natura. Es diferencien per: parcel.les, sistemes de conreu i poblament. Una parcel.la: és un tros de sòl dedicat al conreu. Segons com siguin: paisatges de camps oberts: amb parcel.les obertes, de poca extensió i formes regulars. paisatges de camps closos: amb parcel.les grans, irregulars i tancades per murs o tanques. varietat de productes conreats distingim: policonreus: moltes parcel.les on es conreen diverses espècies.

3 Monoconreus: l'espai agrari s'especialitza en un sol producte. Segons la necessitat d'aigua distingim: Paisatges de regadiu: els camps es reguen amb aigua del subsòl o d'embassaments. Paisatges de secà: els conreus només reben aigua de la pluja. Segons l'aprofitament del sòl: Agricultura intensiva: produeix la quantitat més gran de productes en el mínim espai possible. (necessita moltes intervencions) Agricultura extensiva: obté grans quantitats de conreus en grans extensions i a baix preu. El poblament rural pot ser de dos tipus: Dispers i Concentrat.

4 L'agricultura de subsistència està orientada cap a l'auto consum (consum dels mateixos pagesos). les seves característiques principals són: tècniques de conreu molt rudimentàries amb poques eines i amb molta mà d'obra. Obté rendiments molt baixos i pocs excendents per a la venda. Presenta una gran diversitat arreu del món, destaquen : l'agricultura itinerant per cremació, l'agricultura extensiva de secà i l'agricultura irrigada de l'arròs. L'agricultura itinerant per cremació: obté camps de conreu cremant el bosc o la sabana. L'agricultura extensiva de secà: utilitza l'adob dels animals per explotar el sòl de manera continuada. Les parcel.les segueixen una rotació triennal per assegurar la fertilitat del sòl. L'agricultura irrigada de l'arròs: és molt intensiva perquè se n'obtenen dues collites, una a l'estiu i una altra a l'hivern. L'agricultura de mercat té dos objectius: augmentar les vendes i reduir els costos. La mecanització del camp: utilitza maquinària i estalvia mà d'obra. L'especialització: es basa a produir un o pocs conreus per augmentar la producció gràcies a la concentració dels esforços.

5 La ràpida comercialització dels productes amb mitjans detransport moderns, permet agilitar vendes i utilitzar transports adequats al tipus de conreu. L'agricultura d'especulació: és un tipus d'agricultura de mercat. L'agricultura extensiva: mecanitzada i especialitzada en cereals (Estats Units). L'agricultura de plantació: explotacions dedicades al monoconreu (Cafè, cacau, te. etc.) que es troben en mans d'epreses estrangeres (Zones tropicals). L'agricultura mediterrània tradicional: s'ha convertit en una agricultura de mercat per regar els camps, adobar-los, etc. produeix conreus de secà: (vinya, olivera, blat). de regadiu (fruites i hortalisses) d'hivernacle ( pinyes, alvocats...). Al món es practiquen: la ramaderia tradicional, de subsistència i la comercial o de mercat. La ramaderia tradicional: és un complement d'agricultura, els animals trabellen el camp i també proporcionen adob. També hiha una ramaderia tradicional de subsistència a algunes zones molt seques. La ramaderia comercial: té com a objectiu vendre la producció al mercat i treure'n el benefici màxim. En la ramaderia comercial s'hi distingeixen: la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva.

6 La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos animals del mar. Es pot distingir entre: pesca tradicional o artesana i pesca industrial. Pesca costanera: es practica a prop de la costa. pesca d'altura: es fa en alta mar durant setmanes o mesos. gran pesca: grans vaixells treballen durant anys en aïgues llunyanes. Els problemes pesquers més greus: La sobrepesca: posa en perill la preproducció de moltes espècies. La contaminació de les aigües a causa de vessaments tòxics, marees negres etc..

7