BIOMASSA I MON LOCAL. Narcís Ribes Ribes de Freser, 30 d abril de 2013

Transcripción

1 BIOMASSA I MON LOCAL Narcís Ribes Ribes de Freser, 30 d abril de 2013

2 TIPOLOGIA ESTELLA PÈL LET ALTRES: BRIQUETES, LLENYA EN ROLL, ETC.. ASPECTE DEFINICIÓ l estella és el conjunt de partícules de fusta procedent del triturat de fustes i llenyes massisses, amb un rang de llargària determinat (les més comuns són de 2,8 a 16 mm) els pèl lets són cilindres de matèria orgànica de diàmetre inferior a 25 mm, generalment entre 6 i 20 mm, i d una llargària de 25 a 60 mm. una briqueta és un cilindre de matèria orgànica que ha estat comprimit amb unes mides, en general, de diàmetre entre 5 i 13 cm i longitud de 5 a 30 cm a alta temperatura. la llenya en roll són trossos de fusta sense cap tractament, fora de l assecatge si s escau, trossejats a diversesmides. PROCÉS D OBTENCIÓ APLICACIÓ a partir de la fusta en roll es procedeix a l extracció de l escorça (tot i que també n hi ha amb escorça) i després es tritura (be en una trituradora fixa, a planta, o mòbil a peu de bosc o a carregador), un cop triturat es deixa assecar fins a una humitat inferior al 30-40% (sota cobert, sota plàstics, o a l aire lliure) és el combustible de biomassa llenyosa més barat (fora de la llenya en roll, de molt més difícil manipulació i transport), i més competitiu sobretot per a calderes que disposen d un gran espai per a emmagatzemar (sitges). s asseca la fusta en roll, a la que se li ha extret les escorces (excepte en alguns casos), i es tritura la fusta en diversos molins fins a obtenir un triturat mol fi, garbellat per treure n impureses. Es seca de nou i a la massa obtinguda se li realitza un procés de compactació sobre una matriu perforada (pel letitzadora) a alta pressió i temperatura. és el combustible de biomassa llenyosa més versàtil, competitiu i homologat. Es fàcil de transportar té un mercat mundial molt actiu. És ideal per calderes que no disposen de gran espai per a emmagatzematge. briquetes: s utilitzen premses de pistó a partir de fusta triturada en partícules inferiors a 15 mm. llenya: trossos de fusta procedent de bosc trossejades amb serra, i esqueixades, si s escau, en premsa. La llenya és el combustible tradicional: és el més barat, però te l inconvenient de al seva difícil manipulació i transport. les briquetes, més minoritàries al mercat, tenen més poder calorífic i són més manipulables, però davant el pèl let, tenen més humitat, son de més difícil transport, menys homogènies en humitat, i més irregulars en les combustions.

3 La promoció i impuls de l ús en el consum de la biomassa forestal aconsegueix: Valoritzar els restes de l activitat forestal i agrícola Fomentar la millora silvícola dels boscos Promoure les tasques de prevenció d incendis forestals Minvar la dependència en combustibles importats Crear ocupació rural Dinamitzar l economia rural Abaratir la despesa energètica Millorar el balanç de carboni consumit per generar energia i lluitar contra el canvi climàtic

4 Paper dels ens locals (municipis, EMD i altres) pel que fa a la biomassa: Productors biomassa: - més del 20% de la biomassa de CAT - capacitat per gestionar programes socials d aprofitament i gestió Consumidors biomassa: - despeses energètiques equipaments Dinamitzadors biomassa: - promotors i col laboradors en projectes generadors de benefici a l economia local. - els projectes públics tenen efecte multiplicador a nivell local

5 Productors de biomassa (mercats): 1.- Autoconsum: - directe - compartit 2.- Comercialització: - estella calor - industrial (pèl let, plantes, exportació...)

6 Els municipis propietaris de bosc a Catalunya A Catalunya hi ha prop de dos-cents (194) municipis propietaris de boscos, que acumulen un total de hectàrees de propietat forestal. La mitjana es, doncs, de Ha de propietat forestal per municipi. Els municipis son propietaris de més del 18% de tota la superfície forestal de Catalunya, a on una mica més del 78% es de propietat privada i el 4 % restant es de la Generalitat de Catalunya.

7 Boscos Catalunya: creixements i aprofitaments Total Ens locals Superfície forestal (ha) Creixement (m3/any) (fins a ) Aprofitaments (m3/any) ( ) Excedent (m3/any) (fins a )

8 Informe productivitat forests d UP Aprofitaments A les forests d UP propietat de les entitats locals s extreu uns m3/any, que correspon a una rendibilitat mitjana de: 0,147 m3/ha i any Oferta pública per comarques Les comarques amb major volum de fusta mitjà ofert son: Comarca Cerdanya: Alt Urgell: Ripollès: Berguedà: Pallars Sobirà: Solsonès: Pallars Jussà: Alta Ribagorça: Oferta Fusta m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any m3/any

9 Destins de la fusta oferta: Els destins de la fusta oferta son: Destí % serra 68% trituració 26% pals 6% Millores La mitjana (anys ) de les millores subvencionades es de Ha/any Comarques amb més subvencions de millora: Això suposa obtenir uns m3/any de fusta de trituració (si es suposa que es generen 25 m3/ha), gairebé el doble dels productes procedents de l oferta pública. Comarca Pallars Sobirà: Cerdanya: Ripollès: Berguedà: Pallars Jussà: Alt Urgell: Baix Empordà: Solsonès: Noguera: Resta: Millores (Ha) 715,6 Ha 669,6 Ha 352,8 Ha 307,4 Ha 266,7 Ha 258,5 ha 140 Ha 138,3 Ha 113,7 Ha 710,3 Ha

10 Ens locals podrien aportar prop de 1 milió de m3 anuals de fusta apte per a biomassa per energia Pla Energia Catalunya: previsió biomassa 2015: 50 ktep tèrmics + 63,7 MW elèctric: consum 1 milió m3/any Pla de l Energia i Canvi Climàtic de Catalunya : previsió biomassa 2020: 631,9 ktep de consum d energia primària, equivalents a uns 2,7 milions m3/any Calderes d equipaments municipals: Consum de calderes; suposant calderes de 120 kw amb un consum unitari de 120 m3/any humits

11 - Programa 150 calderes: Proposta des d ELFOCAT: Pla de foment de la biomassa forestal a Catalunya. 11 milions d euros. Fins a 150 municipis beneficiats Prop de t/any de fusta i llenya valoritzades S han editat una guia i un manual, de suport als electes locals amb responsabilitats forestals Llibret Biomassa forestal per producció d energia tèrmica editat pel CPF dins el projecte DYNAFOREST

12

13 CRITERIS DE PRIORITAT EN ZONES RURALS: Ús per calor abans que per l electricitat Estella abans que pèl let Millores silvícoles abans que conreus energètics Xarxes de calor connectades abans que calderes individuals Tecnologia pròpia abans que importada Consum propi abans que exportació o importació Certificació de garanties Calderes tecnològicament avançades abans que estufes o llars de foc. Biomassa seleccionada Comarques més òptimes abans que les menys òptimes Ús en zones rurals abans que en urbanes Adequació a la capacitat productiva local abans que regional Vinculació bosc caldera Implicació d empreses locals: manteniment, aprofitaments, transport...abans que regionals

14 ALGUNS FACTORS LIMITANTS Desconeixement de la tecnologia per part del consumidor final Manca de suport financer a la inversió inicial, més costosa que en altres energies. Desconfiança sobre la garantia de subministrament de producte en quantitat i qualitat. Manca de desenvolupament tècnic d instal ladors i de de productors de calderes i equips a Catalunya (solament importació) Manca de mecanismes específics i estandarditzats en la gestió del recurs de la biomassa forestal Manca de planificació del recurs, de la seva dinamització, de la seva gestió i del seu consum. Millora de la imatge social del recurs. Manca de rendibilitat dels grans projectes. Supressió de les primes de suport econòmic a la generació elèctrica amb biomassa. MESURES SUPERACIÓ: Generals : aposta país. Aposta des del món local Tecnològics: Suport al disseny de projecte, calderes, sitja, plecs tècnics Subministrament: Segmentar pèl let, estella, segell de qualitat, control procedència, plecs condicions. Finançament: ajuts a la inversió, ESE i similars