Els noms de lloc. La toponímia com a manifestació de la relació entre cultura i territori

Transcripción

1 Els noms de lloc. La toponímia com a manifestació de la relació entre cultura i territori Curs acadèmic Resum: Els topònims, com a font de coneixement i alhora exponents culturals i identitaris de la societat, conformen un patrimoni intangible bàsicament transmès de forma oral. La toponímia és un patrimoni fràgil, sotmès als canvis socioeconòmics i sociolingüístics, amb un important component territorial, geogràfic i cartogràfic, que serveix com a font terminològica i instrument d anàlisi geogràfica. PROFESSOR: Dr. Antoni Ordinas Garau Professor contractat doctor de l àrea de Geografia Humana DIRECTORI: Departament: Geografia Despatx: 43 Edifici: Beatriu de Pinós Tel.: antoni.ordinas@uib.es TUTORIES: Concertar prèviament per correu electrònic. 1 Durada: 10 hores. Del 10 de març al 7 d abril de 2017 Idioma: Català Objectius: - Adquirir i ampliar els coneixements relatius a la toponímia, com a part de la ciència onomàstica i el seu caràcter multidisciplinari. - Donar a conèixer les fonts i la metodologia per a la recol lecció i l estudi de la toponímia d un territori determinat. - Mostrar els criteris per a la classificació temàtica i datació dels topònims, així com investigar-ne l etimologia i l etiologia. - Comprovar les funcions cartogràfica i identitària de la toponímia, així com l estreta relació amb la geografia i la seva terminologia.

2 Continguts: - La toponímia, un valuós patrimoni cultural. El cicle vital de la toponímia. La toponímia i les fonts orals. Metodologia toponímica. - Onomàstica i ciència toponímica. La interdisciplinarietat de la toponímia. Els estudis toponímics a les Illes Balears. - Anàlisi i classificació de la toponímia. Etiologia i etimologia toponímiques. Estratigrafia toponímica. - El component territorial (geogràfic i cartogràfic) de la toponímia. Toponímia i cartografia. Toponímia i identitat: la retolació toponímica. - La toponímia com a instrument d anàlisi geogràfica. Toponímia i terminologia geogràfica. Criteris d avaluació: Realització d un treball relacionat amb els continguts. Bibliografia de referència: ALCOVER, A. M. (1905) «Per què serveix la toponímia?». Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana. II: i AMIGO, Ramon (1980) «Vint-i-cinc anys d'experiència en reculls de noms de lloc. Uns quants exemples modèlics». Butlletí Interior Societat d'onomàstica. I: CALDENTEY, J.; GRIMALT, M.; ORDINAS, A. (2006) «El paisatge vitícola actual i històric de Mallorca a través de la toponímia». A XVIII Jornada d Antroponímia i Toponímia (2005), pàg Universitat de les Illes Balears. CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS (1988) «Decret 36/1988, de 14 d'abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears». A BOCAIB, núm. 51, 28-IV-88, CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACIÓ I ESPORTS (1988) «Correcció d'errors advertits en el decret 36/1988, de 14 d'abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears». A BOCAIB, núm. 63, 26-V-88. COROMINES, J.; MASCARÓ PASSARIUS, J. (1989) Onomasticon Cataloniae. I. Toponímia antiga de les Illes Balears. Ed. Curial, Barcelona, 314 pàg. GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA ( ) Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Ed. Promomallorca, vol. XX-XXII, Inca. 2

3 GRIMALT, M.; ORDINAS, A.; CALDENTEY, J. (2009) «El paisatge vegetal de Menorca a través de la fitotoponímia». A Documents d Anàlisi Geogràfica, núm. 55, pàg INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1985) Toponímia i cartografia. Assaig de sistematització. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. (Sèrie Manuals; 1). LLAUGER, J. A.; ORDINAS, A.; PLANISI, H. (2007) Nomenclàtor de la toponímia major de les Illes Balears. Ed. Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears. Conselleria d Educació i Cultura. Govern de les Illes Balears, 292 pàg. LUCAS VIDAL, Antoni Miquel; ORDINAS GARAU, Antoni (2013) Mapes mentals, geolingüística i talassonímia en el Migjorn de Mallorca. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de abril de 2013, vol. XVII, núm < MASCARÓ, J. ( ) Mapa General de Menorca. Imp. M. Sintes Rotger, Maó (14 làms. de cm). MASCARÓ, J. ( ) Mapa General de Mallorca. Gràfiques Miramar, Palma de Mallorca, (1 mapa director + 54 fulls a escala 1:31.250, cm). MASCARÓ, J. ( ) Corpus de Toponimia de Mallorca. Gráficas Miramar, 6 vol., Palma de Mallorca. MOREU-REY, E. (1974) Toponímia urbana i onomàstica vària. Palma de Mallorca: Ed. Moll. (Raixa; 98). MOREU-REY, E. (1982) Els nostres noms de lloc. Palma de Mallorca: Ed. Moll. (Els Treballs i els Dies; 22). ORDINAS, A. (1989) Els noms de lloc del terme de Selva. Ed. Ajuntament de Selva i Conselleria de Cultura del Govern Balear. Inca, 216 pàg. ORDINAS, A. (1994) Actualització del recull bibliogràfic de toponímia i antroponímia de les Illes Balears. Col lecció Quaderns de Toponímia, Onomàstica i Cultura Popular, núm. 2. Publicació dels departaments de Ciències de la Terra i de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, Palma, 119 pàg. ORDINAS, A. (1998) Cartografia i toponímia. Palma: Conselleria d'educació, Cultura i Esports del Govern Balear (Ciències Socials a les Illes Balears. Bibliografia Bàsica; 1). ORDINAS, A. (2001) Geografia i toponímia a les Illes Balears. La terminologia geogràfica en els noms de lloc. Palma: Ed. Moll, 361 pàg. 3

4 ORDINAS A. (2004) «Els ensenyaments fisiogràfics de la toponímia. Genèrics orogràfics del Migjorn». Història natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l influx humà. Monografies de la Societat d Història Natural de les Balears, 11, pàg ORDINAS, A.; ORDINAS, G.; REYNÉS, A. (1995) Es Tossals Verds, nom per nom. Consell Insular de Mallorca, Fodesma. Palma, 100 pàg. ORDINAS, A.; ORDINAS, G.; REYNÉS, A. (1995) Torrent de Pareis, Ed. Ajuntament d'escorca. Palma, (2a edició: Ed. Moll, Palma, 1996). ORDINAS, A.; ORDINAS, G.; REYNÉS, A. (1997) Son Fortuny, nom per nom, Ed. Consell de Mallorca, Fodesma. Palma, 103 pàg. ORDINAS, A.; ORDINAS, G.; REYNÉS, A. (2005) Son Amer, nom per nom. Consell de Mallorca. Palma, 126 pàg. ORDINAS, A.; ORDINAS, G.; REYNÉS, A. (2006) La costa d Escorca. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears - Institut d Estudis Baleàrics. Palma, 168 pàg. ORDINAS, A.; BINIMELIS, J. (2013) «La caracterización del paisaje de Menorca a través de la toponimia». Investigaciones geográficas, 60, pàg ORDINAS GARAU, A. (2015) «Toponímia i territori. Consideracions entorn de la problemàtica i l'aplicació cartogràfica de la seva interrelació». A ORDINAS, A.; GRIMALT, M. (eds.) Onomàstica i identitat. Un repte universal i multiescalar, pàg Palma: Universitat de les Illes Balears. PICORNELL, C. (1982) «La nova toponímia de les Illes Balears. Una aportació als topònims sorgits arrel del turisme». A Butlletí Interior Societat d'onomàstica, X, Sant Hipòlit, ROSSELLÓ BORDOY, Guillem (1994) Escrit sobre la terra. Estudis de toponímia. Palma: Museu de Mallorca. Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 12. (Llum d'encruia; 5). ROSSELLÓ VERGER, V. M. (2004) Toponímia, geografia i cartografia. València: Universitat de València. TORT, J. (2000) «La geografia, els noms de lloc i la descripció del territori». A Mateu, J. F.; Casanova, E. (eds.) Estudis de Toponímia Valenciana. Ed. Denes. València, pàg TORT, J. (2012) «Toponímia, paisatge i diferenciació del territori». A Tort, J. (ed.) De noms i de llocs. Miscel lània d homenatge a Albert Manent i Segimon. Ed. Societat d Onomàstica. Sant Adrià de Besòs, pàg

5 Currículum: Dr. ANTONI ORDINAS GARAU Llicenciat amb grau i premi extraordinari de llicenciatura, doctor en Geografia i professor del Departament de Geografia de la UIB. Té experiència com a investigador en les línies de canvi i transformació de l'espai i la societat rurals; l estudi de les relacions entre toponímia i geografia i les seves aplicacions en cartografia; el patrimoni cultural i impactes socials, econòmics, culturals i territorials de les activitats turístiques. Les seves aportacions científiques són resultat dels 53 projectes i contractes de recerca en què ha participat o que ha dirigit. És autor o coautor de més de 140 publicacions i ha participat en més de 60 congressos nacionals i internacionals. Ha estat subdirector del Departament de Ciències de la Terra i director del Departament de Geografia. Actualment és codirector del Màster Universitari en Formació del Professorat i vicepresident de la Societat d Onomàstica. 5