VOCAL NEUTRA A/E (Pilar)

Transcripción

1 VOCAL NEUTRA A/E (Pilar) Qualsevol a o e que no sigui tònica té el so de vocal neutre. - Els mots masculins s escriuen amb e: llibre, arbre... - Els mots femenins s escriuen amb a: cadira, lluna... - Els plurals s escriuen amb es: taronges, arbres, cadires... Aquesta norma té algunes excepcions: - Escriurem a si és una paraula femenina excepte els masculins acabats en: Ta: pirata, poeta... Arca: monarca, jerarca... Ista: pianista, ciclista Cida: Homicida, suïcida... - Escriurem e si es una paraula masculina excepte: Adjectius acabats en: aire, able, me, ne, re. Els femenins: base, classe, fase, frase, higiene, imatge, sèrie. Aquest canvi de la a dels femenins singulars a la e del plural comporta alguns canvis ortogràfics: ca ques (roca/roques; vaca/vaques) ga gues (amiga/amigues) ça ces (plaça /places) gua gües (aigua /aigües) qua qües (pasqua / pasqües) Verbs Els noms i els adjectius no són les úniques paraules que sovint acaben en vocal neutre, també hi ha formes verbals: tornen/torna; portes/portava; passa/passeu... Si la vocal neutre és l últim so del verb l escrivim amb a: torna Si la vocal neutre és el penúltim so del verb l escrivim amb e: torna/tornen; portava/portes Excepcions: Els infinitius dels verbs acabats en -re son excepcions de la norma que diu que se escriu a en l última posició del verb: moure, seure, riure, caure... També son excepcions les formes: corre, obre, vine i omple (i els derivats)

2 VOCAL ÀTONA O/U El so u, quan es troba en síl laba àtona, es representa a vegades ambo o i altres amb u: palau, porxo... Els substantius i els adjectius que fan el plural pronunciat us s escriuen amb la terminació - os:pisos, boscos... (recorda que són tots aquells que en singular presenten les terminacions s/x/ç/sc/xt/st/ig). S escriuen us final els substantius invariables: tipus, cactus... i els mots que fan el singular en u: europeu... S escriuen amb u el noms acabats en diftongs (au, eu, iu, ou): correu, correus... Verbs La primera persona singular del present d indicatiu dels verbs regulars sempre s escriuen amb o: torno, surto... Els verbs acabats en diftongs també s escriuen amb u: sortiu, correu... En mig de paraula Per saber si escrivint o o u en mig de paraula, en una síl laba àtona, busquen una referència en síl laba tònica d una paraula de la mateixa família (busca sempre el present d indicatiu): Tornarem o turnarem? Tornarem torna Cullaret o collaret? Collaret, perquè ve de coll

3 LA VOCAL NEUTRA A/E (Paqui) En català oriental les vocals a i e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so, anomenat vocal neutre, que fonèticament no és ni a ni e. Així el mots taula i teula es pronuncien de manera diferent perquè la primera síl laba és tònica, en canvi els derivats respectius taulada i teulada es confonen ja que l única vocal que els diferencia és en posició àtona: son vocals neutres. - A l última síl.laba. a) Masculins en e i femenins en a. Substantius i adjectius en singular s escriuen en e si són masculins i en a si són femenins. El poble / l alumne / la dona L home / la casa / l alumna Però les paraules següents no segueixen aquesta regla. Femenins acabats en e: Base / classe / espècie / fase / febre / frase / higiene / imatge / llebre / mare / sèrie / superfície / torre / verge / piràmide / Carme / Irene Masculins acabats en ma: Dilema / drama / idioma / panorama / sistema / telegrama / tema Masculins acabats en arca: Monarca / patriarca Masculins acabats en ista: Dentista / ciclista / egoista Masculins acabats en cida: Suïcida / homicida Masculins acabats en ta: Poeta / profeta / pirata / terapeuta / planeta I les paraules : Dia / ioga / titella / papa / goril la / mapa / terra Aquestes paraules malgrat que contradiuen la regla general no solen provocar errors perquè coincideixen amb altres llengües romàniques con el castellà o el francès.

4 b) Plurals en es. Els plurals que acaben en vocal neutre s escriuen amb es: Els pobles / les cases / els homes / les dones / els alumnes / les alumnes / els cotxes / les peres / les bases / les classes / els dilemes / els drames La formació del plural en es comporta sovint canvis ortogràfics en l última consonant:. Ca / ques: monarca / monarques. Ga / gues: groga / grogues. Ça / ces: plaça / places. Ja / ges: platja / platges. Gua/gües: aigua / aigües. Qua / qües: pasqua / pasqües c) Terminacions verbals. a quan es tracta de l última lletra del verb i e quan es tracta de la penúltima: a: canta / cantava; torna / tornava e: cantes / cantaves; cantaven / cantàveu Excepcions: Les formes verbals corre / obre / vine / omple dels verbs córrer / obrir / venir / omplir Els infinitius de la segona conjugació que acaben en re: perdre / moure / vendre / caure - A l interior de la paraula Dins d una mateixa família de paraules, escrivim sempre la mateixa vocal. Cal buscar una paraula de la mateixa família en que la vocal sigui tònica: Netedat perquè ve de net Pesar perquè ve de pes Passar perquè ve de pas Calaixera perquè ve de calaix En els verbs hem de buscar la primera persona del present indicatiu: Paguem perquè ve de jo pago Peguem perquè ve de jo pego

5 VOCAL ÀTONA O/U En català oriental la o àtona es pronuncia u. Els mots pont i punt es diferencien perquè la o de pont està en posició tònica, en canvi els diminutius de pontet i puntet es confonen ja que la o de pontet es troba en posició àtona i es pronuncia u. Aquesta coincidència de so origina alguns problemes ortogràfics que podrem resoldre amb les regles següents. 1. Al final de la paraula A) Alguns noms masculins acaben en o: Carro / gerro / flonjo / ganxo / morro / gerro / suro / toro / porxo. B) Alguns noms i adjectius formen el plural afegint os al singular: Mesos / desitjos / feliços / despatxos / calaixos / textos / rojos C) La primera persona del singular del present d indicatiu s escriu amb o: Menjo / canto / rento / canvio / cabo /penso / surto 2. A l interior de la paraula. Cal buscar una paraula de la mateixa família en que la o o la u estigui en posició tònica. Forner de forn; dolçor de dolç En els verbs la primera persona del present indicatiu: jugaré de jugo / poseu de poso Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma. Els verbs: collir / cosir / escopir / sortir i tossir. S escriuen amb o en posició àtona i amb u en les tòniques Cosim/cosirem/cosia; però cuso/cus/cusis Sortim/sortirem/sortia; però surto/surt/surtis. Els verbs poder i voler s escriuen amb o en els formes, excepte: Primera persona del singular del present indicatiu. jo puc / jo vull El present del subjuntiu pugui / puguem / pugueu / puguin vulgui / vulguis / vulgui / vulguem / vulgueu / vulguen L imperatiu. pugues / pugui / puguem / pugueu / puguin vulgues / vulgui / vulguem / vulgueu / vulguin