MEMÒRIA PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA INTERIOR DE LES DEPENDÈNCIES DE LA POLICIA LOCAL DE TORREDEMBARRA. Autor del projecte: JAUME VILA FONTCUBERTA

Transcripción

1 MEMÒRIA PROJECTE EXECUTIU DE REFORMA INTERIOR DE LES DEPENDÈNCIES DE LA POLICIA LOCAL DE TORREDEMBARRA Autor del projecte: JAUME VILA FONTCUBERTA Data: SETEMBRE 2012

2

3 ÍNDEX DEL PROJECTE I. MEMÒRIA MG. Dades generals MD. Memòria descriptiva MC. Memòria constructiva MN. Normativa aplicada MA. Annexes a la memòria MA Accessibilitat MA Ecoeficiència MA UM instruccions d ús i manteniment MA Estudi Bàsic de Segurett i Salut MA Estudi Gestió de Residus MA Control de Qualitat MA Mobiliari II. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA III. PLEC DE CONDICIONS IV. AMIDAMENTS V. PRESSUPOST ANNEXOS: - Projecte instal.lacions complementari signat per l enginyer Enric Monllaó

4

5 I. MEMÒRIA

6

7 ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MG. DADES GENERALS MG1. Identificació i objecte del projecte MG2. Agents del projecte MG3. Relació de projectes parcials, documents complementaris i altres tècnics MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA MD1. Informció prèvia: antecedents i condicionants de partida MD2. Descripció del projecte MD 2.1. Descripció general del projecte i dels espais exteriors annexes MD 2.2 Justificació del compliment de la normativa urbanística MD 2.3 Descripció de l edifici. Programa funcional. Descripció general dels sistemes MD 2.4 Relació de superfícies MD3. Requisits a complimentar per les característiques de l edifici MD 3.1 Condicions funcionals. Condicions d habitabilitat de l edifici d habitatges. MD 3.2 Seguretat estructural MD 3.3 Seguretat en cas d incendi. MD 3.4 Seguretat d utilització i Accessibilitat. MD 3.5 Salubritat. MD 3.6 Protecció enfront del soroll MD 3.7 Estalvi d energia. Limitació de la demanda energètica MD 3.8 Altres requisits de l edifici - Ecoeficiència. MD4. Pressupost MD5. Començament de les obres MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA MC0 Treballs previs, replanteig general i adequació del terreny MC1 Sustentació de l edifici MC2 Sistema estructural MC 2.1 Fonements i contenció de terres MC 2.2 Estructura MC 3 Sistema envolvent i acabats exteriors MC 3.1 Terres en contacte amb el terreny MC 3.2 Murs amb contacte amb el terreny MC 3.3 Façanes MC 3.4 Mitgeres MC 3.5 Cobertes

8 MC 3.6 Terres amb contacte amb l exterior MC 3.7 Escales i rampes exteriors MC 4 Sistemes de compartimentació i acabats exteriors MC 4.1 Compartimentació interior vertical MC 4.2 Compartimentació interior horitzontal MC 4.3 escales i rampes MC 4.4 Locals tècnics i altres recintes específics MC 5 Sistema d acabats MC 6 Sistema de Condicionament, instal.lacions i serveis MC 6.1 Sistema de transport MC 6.2 Recollida, evacuació i tractament de residus MC 6.3 Instal.lacions d aigua MC 6.4 Evacuació d aigües MC 6.5 Instal.lacions tèrmiques MC 6.6 Sistemes de ventilació MC 6.7 Subministre de combustible MC 6.8 Instal.lacions tèrmiques MC 6.9 Instal.lacions d il.luminació MC 6.10 Telecomunicacions MC 6.11 Audiovisuals MC 6.12 Instal.lacions de protecció contra incendi MC 6.13 Sistemes de protecció contra el llamp MC 6.14 Altres instal.lacions de seguretat MC 6.15 Control i gestió centralitzada de l edifici MC 7 Equipament MC 8 Urbanització dels espais exteriors annexos a l edifici MN. NORMATIVA APLICABLE MA. ANNEXES A LA MEMÒRIA - MA.ACCESSIBILITAT. Justificació del compliment de l accessibilitat a l edificació - MA.ECOEFICIÈNCIA. Justificació de l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis - MA.UM Instruccions d ús i manteniment

9 MG. DADES GENERALS

10

11 MG Dades generals MG1. Identificació i objecte del projecte Projecte: Objecte del projecte: Emplaçament: Municipi: Projecte de reforma interior per dependències de la policia local de Torredembarra Traslladar les dependències de la Policia local de Torredembarra a una nau industrial la qual permetrà que l activitat que s hi ha de donar es pugui fer amb el màxim d efectivitat Carrer Riera de Gaià, núm nau D Polígon Industrial Roques Planes 43830, Torredembarra MG2. Agents del projecte Promotor: Arquitecte: Nom: AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA CIF: P A Adreça: Plaça del Castell, núm. 8 Telèfon: Nom: JAUME VILA FONTCUBERTA Arquitecte col.legiat: Adreça: Plaça del Castell, núm. 8 Telèfon: MG3. Relació de projectes parcials, documents complementaris i altres tècnics Projecte tècnic de llicència ambiental(activitat): Projecte d instal lacions elèctriques: Projecte/es d instal lacions tèrmiques: Estudi de seguretat i salut: Estudi de gestió de residus de la construcció: Enric Monllao. Enginyer Presentat com a document apart Enric Monllao. Enginyer Presentat com a document apart Enric Monllao. Enginyer Presentat com a document apart Redactat pel mateix arquitecte projectista Redactat pel mateix arquitecte projectista. Fitxa inclosa en l apartat corresponent Torredembarra, setembre de 2012 El PROMOTOR AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA L ARQUITECTE JAUME VILA FONTCUBERTA En compliment de la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, sobre Protecció de dades de Caràcter Personal, l informem que les seves dades personals, recollides i necessàries per portar a bon terme la nostra relació comercial, quedaran incorporades en els fitxers del nostre despatx. Aquestes dades seran trameses al Col legi Oficial d Arquitectes de Catalunya, a l Ajuntament pertinent i als diferents departaments de la Generalitat que així ho exigeixin per la finalitat de la nostra relació comercial. Que compta amb la possibilitat d'exercir drets d accés, rectificació, cancel lació i oposició a l adreça de correu Av. Catalunya 6-8, 2n. 3a. C.P Torredembarra

12

13 D. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

14

15 MD Memòria descriptiva MD 1. Informació prèvia: antecedents i condicionaments de partida - Objecte del projecte: El projecte té com a objectiu adequar una nau industrial, reformant-la interiorment per tal de situar-hi les noves dependències de la Policia Local de Torredembarra. Actualment la Policia de Torredembarra es troba situada en un edifici històric del centre de la població, aquest edifici no permet cap tipus d ampliació i les possibles reformes es veuen molt limitades per l especial caràcter de l edifici. D altra banda el municipi de Torredembarra ha sofert un important augment de la població en els últims anys, el que ha suposat que el personal de la Policia s hagi incrementat de forma important i que l edifici actual no faci possible el correcte funcionament d aquest cos. Així doncs degut a les noves necessitats de la Policia Local i per tal de poder donar un bon servei als ciutadans de Torredembarra, es decideix realitzar aquest projecte per tal de fer possible el trasllat del cos de Policia a unes noves dependències on l espai sigui el correcte i necessari perquè el personal laboral pugui realitzar les seves funcions de la millor manera, a la vegada que la ciutadania pugui gaudir d un servei millor. L edifici també permetrà adaptar les instal lacions amb les tecnologies perquè aquest servei sigui ràpid i eficaç - Dades de la parcel la: El municipi, ubicat a la comarca del Tarragonès, té una alçada topogràfica de 15m. El projecte es basa en una reforma interior d una nau industrial existent. L edificació forma part d una illa composta per quatre naus destinades a activitats comercials, d oficines i restauració. La nau on es situarà la policia es troba en un dels laterals i disposa de tres façanes amb contacte a l exterior. La nau va ser construïda l any 2008 i es troba situada al Polígon Industrial Roques Planes, té accés per façana des del carrer Riera de Gaià. Les altres dues façanes donen al carrer Flamisell i al carrer cinc Sector IX. Les edificacions de l entorn son principalment naus amb usos industrials i comercials. Es tracta d una nau amb una planta soterrani, planta baixa i altell, amb dimensions en planta diferents: - La planta baixa té una superfície construïda de 475,61 m², amb una planta rectangular de 9,95 m d ample 47,80 m de llargada. Té accés per la façana principal al carrer Riera de Gaià, i també te accés per la façana posterior per carrer Cinc Sector IX. - La planta soterrani te una superfície construïda de 1.382,40 m², amb unes dimensions 28,80 m d amplada i una longitud de 48 m. Te accés per a vianants a través d una escala des de la planta baixa, i l accés de vehicles, es fa a través una rampa des del carrer Flamisell. - L altell te una superfície de 75,08 m², amb una planta rectangular de 7,15 m² d amplada i una longitud de 10,45 m². L accés a aquesta planta es fa a través del nucli d escala que comunica les tres plantes. - Requisits normatius El projecte dona compliment a tota la normativa urbanística que li és d aplicació, seguint les directrius que marca el Pla General d Ordenació Urbana (PGOU) de Torredembarra. Pel que fa a les seves prestacions l edifici compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d Ordenació d Edificació (LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l Edificació (CTE RD. 314/2006). Igualment es dóna compliment a la resta de normativa tècnica, d àmbit estatal, autonòmic i municipal que li sigui d aplicació.

16 MD 2. Descripció del projecte MD 2.1 Descripció general del projecte i dels espais exteriors annexes El projecte és una reforma interior d una nau industrial, amb tres façanes exteriors al carrer de la Riera de Gaià, al carrer Flamisell, i al carrer Cinc Sector IX, format per una planta soterrani, planta baixa i planta altell. La nau es troba totalment accessible des de l exterior per a persones amb mobilitat reduïda, l accés principal es donarà des del carrer Riera de Gaià i hi haurà un segon accés pel personal pel carrer Cinc Sector IX. El programa es desenvoluparà en les dues plantes, la planta d accés es destinarà a atenció el públic i administració de la comissaria, la planta soterrani es destinarà a aparcament per la policia i s hi col locaran els espais d instal lacions, vestuaris i calabossos. L objectiu ha estat dissenyar les dependències amb una organització que permeti una fàcil coordinació de tots els accessos (públic, privat i rodat) on tots coincideixen en un distribuïdor central on es troba l ascensor. L activitat s adapta a l alçada de l edifici col locant un fals sostre a mitja alçada de la nau, evitant la desproporció d alçada i amplada. De la mateixa manera es col loquen els passadissos d accés per el públic en general rodegen els dos grans finestrals. D aquesta manera s aprofiten els espais de circulació per fer una transició entre l alçada de les finestres i la dimensió més reduïda de les oficines interiors. Aquests passadissos capten tota la llum de l exterior i la reparteixen a l interior dels despatxos a través de les parts envidriades de les mampares que divideixen la nau. Els espais exteriors de la nau restaran intactes, el projecte no preveu cap modificació dels mateixos ja que permeten la perfecta accessibilitat a les diferents plantes i pels diferents accessos dels que gaudeix la nau. MD 2.2 Justificació del compliment de la normativa urbanística, ordenances municipals i altres normatives Planejament: Pla General d Ordenació Urbana de Torredembarra (PGOU) Pla Parcial 1e: Zona Industrial Roquetes Planes (Polígon1) El projecte es basa en una reforma interior d una nau existent, en cap cas s actua a l exterior de l edificació i, per tant, no afecta a la normativa urbanística del PGOU de Torredembarra. L edifici existent va ser construït el 2008 després d obtenir la corresponent llicència d obres municipal i, en conseqüència, donar compliment a la normativa urbanística. Pel que fa als usos de l edifici, l activitat estarà destinada a ús d oficines i serveis privats en Planta Baixa, un ús previst dins del PGOU de Torredembarra. Pel que fa a la planta soterrani els usos previstos seran d instal lacions tècniques de l edifici, així com magatzems vinculats a l ús de planta baixa. Les mesures referents a risc d incendis, instal lacions,... venen definides al Projecte complementari de l Enginyer del projecte.

17 MD 2.3 Descripció de l edifici. Programa funcional. Descripció general dels sistemes. - Descripció de l edifici El projecte es desenvolupa a l interior d una nau industrial destinada a usos comercials i d oficines. L edifici existent que no es modifica, té unes dimensions de 47.80x9.95m., consta d una planta baixa diàfana amb una alçada d uns 7m. dins la nau hi ha una petita part destinada a oficines on existeix una planta altell. La Planta soterrani està destinada a aparcament, però també consta d una sèrie de petits magatzems adossats a la façana. Aquesta planta soterrani abasta la dimensió de les tres naus comercials que té a sobre, tot i donar ús només a la nau que es destinarà a les dependències de la policia. - Programa funcional PLANTA SOTERRANI: - La planta soterrani tindrà l objectiu de encabir les estances restants de la policia, així com un aparcament destinat per als dos usos. Les estances de la policia que es situaran en el soterrani són els vestuaris i els calabossos, també es situaran les sales d instal lacions com la sala del SAI, i la maquinària d instal lacions per a energia solar i escalfadors d aigua. Les sales d instal lacions tindran accés directe des de l aparcament, per contra els vestuaris i calabossos estaran separats de l aparcament per un vestíbul previ. Aquest vestíbul previ donarà a un distribuïdor des d on es podrà accedir al vestuaris, als calabossos i als nuclis verticals de comunicació cap a les plantes superiors. PLANTA BAIXA - Zones de pública concurrència (Atenció al públic, Cap de Torn, OAC, Atestats, Seguretat Vial, Proximitat, Adjunt Prefectura,...) Zones més susceptibles de ser utilitzades per part del públic. tindran una alçada lliure mínima de 2,80 m. S ha optat per situar-les el més a prop possible de l accés, per evitar que interfereixin en el funcionament diari de la resta dels usos. - Zones d ús exclusiu de la Policia (Administració, Sala de descans, Sergent, Sala de Breafing,...) Zones disposades en la part posterior de la nau, més lligades a l accés per el personal i en contacte amb el nucli de comunicacions vertical que donen accés al soterrani i a la planta altell. L alçada d aquestes estances serà de 2.80m. Es podrà accedir a totes les dependències d aquesta àrea des de tots els accessos de la nau: accés principal, accés de personal i planta soterrani-aparcament PLANTA ALTELL - Zones d ús privat de la Policia (Ús privat) La planta Altell es deixarà amb la mateixa distribució que l existent, on hi ha espai per altres sales. L accés es realitzarà per l escala situada a la zona d administració de la Planta baixa. - Descripció general dels sistemes constructius El projecte es realitzarà principalment amb sistemes de divisòries prefabricades, la distribució de la planta baixa es resoldrà amb mampares de doble panell, iguals a les existents a la zona d oficines. Les parts exteriors de la mampara seran de color gris i les parts que donin a l interior dels despatxos seran acabades amb xapats de fusta tipus faig. Les divisòries del soterrani seran realitzades amb bloc de formigó 40x20x20 per tal de garantir les separacions entre els diferents sectors d incendi

18 MD 2.4 Relació de superfícies ESTAT ACTUAL Superfícies: Superfícies Útils i Construïdes per Planta: Planta soterrani: PS E1 AE D V1 V2 MN PC BC C1 C2 C3 SE S1 S2 S3 S4 I GE PS G PLANTA SOTERRANI ESCALA 1 ACCÉS ESCALA DISTRIBUIDOR VESTÍBUL 1 VESTÍBUL2 MAGATZEM NETEJA PASSADÍS CALABOSSOS BANY CALABOSSOS CALABÓS 1 CALABÓS 2 CALABÓS 3 SALA ESCORCOLLS SALA1 SALA2 SALA3 SALA4 INSTAL.LACIONS GRUP ELECTROGEN POU SANEJAMENT GARATGE SUPERFÍCIE m² 10,46m² 21,05m² 8,30m² 6,21m² 8,09m² 3,50m² 15,06m² 5,93m² 5,56m² 5,41m² 5,56m² 8,19m² 17,49m² 20,96m² 45,06m² 72,54m² 10,84m² 20,02m² 3,93m² 984,29m² TOTAL SUP. ÚTIL 1.278,45m² TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 1.375,20m²

19 Planta baixa: PB PLANTA BAIXA LOCAL SUPERFÍCIE m² BO AD E2 BH BD BA V BOTIGA ADMINISTRACIÓ PB ESCALA 2 BANY HOMES BANY DONES BANY PÚBLIC ADAPTAT VENTILACIONS 358,70m² 35,76m² 9,29m² 5,88m² 5,88m² 3,75m² 3,93m² TOTAL SUP. ÚTIL 423,19m² TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 475,61m² Planta altell: P1 PLANTA PRIMERA SUPERFÍCIE ALTELL m² E3 ESCALA 3 4,34m² U1 SALA D'ÚS PRIVAT 1 22,79m² U2 SALA D'ÚS PRIVAT 2 12,71m² U3 SALA D'ÚS PRIVAT 3 19,10m² TOTAL SUP. ÚTIL 58,94m² TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 79,89m² Resum de superfícies útils i construïdes: PLANTES TOTAL SUP. ÚTIL TOTAL SUP. CONSTRUÏDA PLANTA SOTERRANI 1.278,45m² 1.375,20m² PLANTA BAIXA 423,19m² 475,61m² PLANTA PRIMERA 58,94m² 79,89m² TOTALS 1.760,58m² 1.930,70m²

20 2.4.2 ESTAT REFORMAT Superfícies: Superfícies Útils i Construïdes per Planta: Planta soterrani: PS PLANTA SOTERRANI SUPERFÍCIE m² AP APARCAMENT 984,29m² I INSTAL.LACIONS 10,84m² GE GRUP ELECTROGEN 20,02m² M MAGATZEM 20,96m² S SAI 17,49m² VA VESTÍBUL APARCAMENT 8,09m² D DISTRIBUIDOR 8,30m² AE ACCÉS ESCALA 21,05m² E1 ESCALA 1 10,46m² VV VESTÍBUL VESTUARIS 6,21m² VH VESTUARIS HOMES 68,29m² VD VESTUARIS DONES 41,87m² PS POU SANEJAMENT 3,93m² MN MAGATZEM NETEJA 3,50m² PC PASSADÍS CALABOSSOS 15,06m² BC BANY CALABÓS 5,93m² C1 CALABÓS 1 5,56m² C2 CALABÓS 2 5,41m² C3 CALABÓS 3 5,56m² SE SALA D'ESCORCOLLS 8,19m² TOTAL SUP. ÚTIL 1.271,01m² TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 1.375,20m²

21 Planta baixa: PB PLANTA BAIXA SUPERFÍCIE LOCAL m² R RECEPCIÓ 38,73m² PU ATENCIÓ AL PÚBLIC 16,90m² CO CONTROL 26,87m² AC OAC - OFICINA D'ATENCIÓ AL CIUTADÀ 11,06m² CT CAP DE TORN 15,86m² D1 DISTRIBUÏDOR 1 7,61m² PS PASSADÍS 27,34m² S1 SERGENT 1 i 2 21,36m² AT ATESTATS 11,06m² SV SEGURETAT VIAL 11,06m² PR PROXIMITAT 11,06m² PF ADJUNT PREFECTURA 11,06m² SB SALA BREAFING 32,34m² D2 DISTRIBUÏDOR 2 30,52m² BP BANY PÚBLIC ADAPTAT 3,75m² BH BANY HOMES 5,88m² BD BANY DONES 5,88m² VA VESTÍBUL ARMER 2,40m² AR ARMER 5,71m² DM ATENCIÓ DONA MALTRACTADA 15,14m² SJ SALA JOCS 12,25m² AD ADMINISTRACIÓ 35,76m² SD SALA DE DESCANS - OFFICE 33,05m² AP ACCÉS PERSONAL 6,54m² E2 ESCALA 2 5,90m² TOTAL SUP. ÚTIL 405,09m² TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 475,61m²

22 Planta altell: P1 PLANTA PRIMERA SUPERFÍCIE ALTELL m² E3 ESCALA 3 4,34m² U1 SALA D'ÚS PRIVAT 1 22,79m² U2 SALA D'ÚS PRIVAT 2 12,71m² U3 SALA D'ÚS PRIVAT 3 19,10m² TOTAL SUP. ÚTIL 58,94m² TOTAL SUP. CONSTRUÏDA 79,89m² Resum de superfícies útils i construïdes: PLANTES TOTAL SUP. ÚTIL TOTAL SUP. CONSTRUÏDA PLANTA SOTERRANI 1.271,01m² 1.375,20m² PLANTA BAIXA 405,09m² 475,61m² PLANTA PRIMERA 58,94m² 79,89m² TOTALS 1.735,04m² 1.930,70m²

23 MD 3 Prestacions de l edifici. Requisits a complimentar per les característiques de l edifici L edifici projectat proporcionarà unes prestacions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat que garantiran les exigències bàsiques del CTE, en relació amb els requisits bàsics de la LOE, així com també donen resposta la resta de normativa d aplicació. A continuació es defineixen els requisits generals a complimentar en el conjunt de l edifici, que depenen de les seves característiques i ubicació, i que s agrupen de la següent manera: - Funcionalitat Accessibilitat - Seguretat Estructural en cas d Incendi d Utilització - Habitabilitat Salubritat Protecció contra el soroll Estalvi d energia Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal lacions per un ús satisfactori de l edifici. MD 3.1 Condicions funcionals relatives a l ús de l edifici. Condicions d habitabilitat de l edifici d habitatges. El projecte de reforma interior per a dependències policials, no es veu afectat per aquest apartat, així que no ha de donar-l hi compliment. MD 3.2 Seguretat Estructural L edifici és existent és una nau industrial amb estructura prefabricada de formigó armat. Va ser construït el 2008 complint tota la normativa vigent. El projecte de reforma no inclou afectacions en el sistema estructural. MD 3.3 Seguretat en cas d Incendi. Prestacions Les condicions de seguretat en cas d incendi de l edifici projectat compleixen les exigències bàsiques SI del CTE. Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat en cas d incendi, DB SI. A més, es dona compliment al Decret 241/94 de Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis complementaris de la NBE CPI/91. El compliment de les normatives contra incendi es veuen reflectides en el corresponent projecte d instal.lacions realitzat per l enginyer, en ell es justifiquen els següents aspectes: Justificació del compliment de les exigències bàsiques SI - Condicions per limitar la propagació interior de l incendi. SI 1 Propagació interior - Condicions per limitar la propagació exterior de l incendi. SI 2 Propagació exterior - Condicions per l evacuació dels ocupants. SI 3 Evacuació - Instal lacions de protecció contra incendi. SI4 - Condicions per a la intervenció dels bombers i d evacuació exterior de l edifici. SI 5 Intervenció de bombers - Condicions de resistència al foc de l estructura. SI 6 Resistència al foc de l estructura

24 MD 3.4 Seguretat d Utilització i Accessibilitat Les condicions de seguretat d utilització i accessibilitat de la reforma interior projectada compleixen les exigències bàsiques SUA del CTE per tal de garantir l ús de l edifici en condicions segures i evitar, el màxim possible, els accidents i danys als usuaris. Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat d utilització i accessibilitat, DB SUA, així com el decret 55/2009 Condicions d habitabilitat dels habitatges i la cèdula d habitabilitat i al D. 135/1995 Codi d Accessibilitat de Catalunya. A continuació es relacionen els aspectes més importants, ordenats per exigències bàsiques del SUA i als quals es dóna resposta des del disseny de l edifici: - Condicions per evitar el risc de caigudes. SUA 1 Risc de caigudes - A totes les zones de afectades per aquesta reforma interior, es contemplen les discontinuïtats dels paviments, els desnivells i la disposició de barreres de protecció amb configuració de no escalable i alçada en funció de l alçada del desnivell que s està protegint. - A l aparcament es considera el grau de lliscament del paviment que li és d aplicació. - Condicions per limitar el risc d impacte o enganxades. SUA 2 Impactes o enganxades - A totes les zones de l edifici es contemplen els elements fixes i practicables susceptibles de produir impactes i aquells elements fràgils susceptibles de rebre ls els quals garantiran el nivell de risc d impacte que els hi és d aplicació i que es detallen a l apartat MC 4 Sistemes envolvent exterior, compartimentació interior i acabats. També es considera, la protecció a enganxades amb elements d obertures i tancaments automàtics. - Condicions per evitar el risc d immobilització. SUA 3 Immobilització - Els diferents banys de l edifici tenen portes amb sistemes de desbloqueig des de l exterior. - Condicions per limitar el risc causat per una il luminació inadequada. SUA 4 Il luminació inadequada - Es fixen els nivells mínims d il luminació per als espais que configuren les zones comunes de circulació i els valors es recullen en el projecte d instal lacions. - El projecte d instal lacions redactat per l enginyer, definirà la situació i el nombre de llums d emergència que ha de posseir les dependències així com en els seus recorreguts d evacuació. - Condicions per limitar el risc causat pels vehicles en moviment. SUA 7 Vehicles en moviment - L accés i sortida dels vianants a l aparcament es realitza a través de la porta de l aparcament que posseeix una porta separada dels vehicles i destinades al seu ús. L aparcament també té una segona sortida d evacuació ascendent a través del nucli de comunicacions vertical que porta directament a l exterior. - Condicions per limitar el risc causat per l acció del llamp. SUA 8 Acció del llamp - El projecte de reforma no té en compte la necessitat d instal lar una aparell parallamps, ja que aquesta consideració ja va ser tinguda en compte en el projecte d edificació de la nau existent. - Condicions d accessibilitat. SUA 9 Condicions d Accessibilitat El projecte de les oficines incorpora unes condicions d accessibilitat que compleixen la Llei 18/2007 del Dret de l habitatge, el Codi d Accessibilitat de Catalunya (D. 135/1995) i el DB SUA9 del CTE, de manera que es satisfà el requisit bàsic d accessibilitat establert a la LOE. Pel fet que pertany al grup d oficines de l Administració, disposarà d un itinerari adaptat que el comunica amb la via pública.

25 La planta altell existent serà destinada a ús privat de la policia. La distribució existent de la planta no es modifica, i les tres dependències actuals es deixaran com a sales sense ús definit d ús privat, pel que no és necessari que el seu accés formi part S adjunta la fitxa justificativa del D. 135/1995 i del CTE DB SUA: SUA9-Accessibilitat, on es recullen les condicions que presenta aquest itinerari practicable. *s adjunta fitxa justificativa en l apartat MA ACCESSIBILITAT dels annexes d aquesta memòria MD 3.5 Salubritat El projecte és una reforma interior que no afecta l envolvent de l edifici. Aquesta envolvent ja va acomplir la normativa específica en el moment de la seva construcció. Així aquest projecte es centrarà en compliment, en matèria de salubritat, de les dependències que conformen la reforma interior de l edifici. Les dependències projectades satisfaran les exigències bàsiques de salubritat (HS), garantint la qualitat de l aire interior i de l entorn exterior, i disposant de xarxes de subministrament d aigua i d evacuació d aigües residuals i pluvials. A continuació es desenvolupen les exigències que afecten a conjunt de les dependències. MD Protecció enfront de la humitat. HS1 La reforma interior de la nau no afecta als murs, ni als terres en contacte amb el terreny ni als tancaments en contacte amb l exterior. D aquesta manera, no es veu afecatada pel compliment de l apratat HS1-Protecció enfront la humitat. MD Recollida i evacuació de residus. HS2 El projecte de reforma interior no es veu afectat per l apartat HS2 ja que no es projecta un edifici. MD Qualitat de l aire.hs3 Les dependències disposen de condicions de ventilació per assolir dos objectius: - garantir les exigències bàsiques de qualitat interior de l aire, HS 3, i - millorar el confort i l estalvi d energia Pel que fa a la ventilació com a qualitat de l aire interior: - l edifici ventila directament a l exterior a través de tres façanes. - les xemeneies d extracció de fums i ventilacions, expulsen els fums directament l exterior a través de la coberta de l edifici. Pel que fa a la ventilació com a millora del confort i l estalvi d energia: - Les sales tindran la ventilació garantida mitjançant sistema d extracció mecànica, amb els retorns i cabals necessaris i el disseny del sistema de ventilació estarà definit en el corresponent projecte d instal lacions redactat per l enginyer. MD Subministrament i evacuació d aigua. HS4 i HS5 Les exigències de subministrament d aigua i d evacuació d aigües del CTE es defineixen a l apartat MC 6 Sistema de condicionament, instal lacions i serveis d aquesta Memòria i en concret els punts 6.3 i 6.4, respectivament. Tot i això, el disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions de subministrament i evacuació d aigua, estaran descrites en el projecte d instal lacions elaborat per L enginyer.

26 MD 3.6 Protecció enfront del soroll Al ser un projecte de reforma interior, no es troba obligat a complir el DB HR. Tot i la no obligació de complir els requeriments del DB HR Protecció enfront el soroll, el projecte tindrà en compte l aïllament acústic entre les diferents dependències de la planta baixa, i per això plantejarà les següents mesures: - Les divisòries verticals interiors estaran realitzades amb mampares Divitec T-80 opaca modular, aquesta tipologia de mampares estan compostes per un doble panell de partícules d aglomerat de fusta d espessor 16mm. I tenen les següents mesures acústiques: o Entre panells es crea una càmera de 47mm. farcida de llana de roca d alta densitat o Entre panells es crea una junta fònica de 7mm. o Tot el conjunt compleix un aïllament acústic al so aeri de 40 db segons certificat de verificació núm. 11/0603-DP-C de DB METRIC INGENIERIA ACÚSTICA realitzat el 14 de febrer de Els fals sostres de les dependències es realitzarà amb panells acústics d encenalls de fusta tipus Heraklith. - A sobre del fals sostre es col locarà una manta acústica per aïllar l interior de les dependències del possible soroll provocat per les instal lacions. MD 3.7 Estalvi d energia. Limitació de la demanda energètica L edifici projectat satisfarà les exigències bàsiques d estalvi d energia (HE) garantint la limitació de la demanda energètica, incorporant instal lacions tèrmiques amb el rendiment adequat, disposant de sistemes d il luminació eficient a les zones comuns i a l aparcament i incorporant energia solar tèrmica per a la producció d aigua calenta sanitària. Es satisfaran les exigències següents, que estan degudament justificades en el Projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. HE1. Limitació de la demanda energètica La reforma interior projectada no afecta a l envolvent de l edifici, d aquesta manera no es d aplicació l apartat HE1-Limitació de la demanda energètica. HE2. Rendiment de les instal lacions tèrmiques HE3. Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació HE4. Contribució solar mínima per a la producció d ACS Tenint en compte que l habitatge té demanda d ACS, una part d ella es cobrirà mitjançant una instal lació d energia solar. La contribució solar serà com a mínim la més desfavorable de la que resulta de l aplicació del DB HE 4 i el Decret d Ecoeficiència.

27 MD 3.8. Altres requisits de l edifici - Ecoeficiència El projecte incorpora els criteris d ecoeficiència obligatoris pel Decret 21/2006 de la Generalitat de Catalunya relatius a l aigua, l energia, els materials i sistemes constructius i els residus. Cadascuna de les mesures adoptades es reflecteix en l apartat de la Memòria Constructiva corresponent al sistema al qual es refereix (envolvent, instal lacions, etc) i, en alguns casos, també en els Plànols i/o els Amidaments. També s incorpora, com a annex al projecte, el Pla de gestió dels residus de construcció que es generaran durant l obra. A més dels paràmetres obligatoris, s han adoptat d altres amb l objecte de superar els 10 punts mínims establerts pel Decret, fent un total de 20 PUNTS. Al final d aquest capítol s ha incorporat una fitxa resum, justificativa del seu compliment. *s adjunta fitxa justificativa en l apartat MA ECOEFICIÈNCIA dels annexes d aquesta memòria MD 4. Pressupost El pressupost d execució material per la construcció de les dependències policials descrites amb aquest projecte puja a la quantitat de ,73 (dos-cents vint-i-set mil dos-cents trenta-un euros amb setanta-set cèntims) Aquest pressupost té validesa a efectes col legials, pel que l arquitecte no es fa responsable de la seva correspondència amb el preu real de l obra. MD 5. Començament i durada de les obres Es obligació de l Ajuntament l aprovació del projecte per iniciar les obres. La responsabilitat de l Arquitecte de l obra no començarà entretant no li sigui comunicada l aprovació del projecte i la data d inici d obres. El propietari és l únic responsable dels fets que podran derivar-se del incompliment d ambdues obligacions. Les obres es regiran d acord amb els plànols i es tindrà en compte tot el que, en ells explica. Els materials que s utilitzin hauran de complir totes les disposicions assenyalades en el Plec General de Condicions de la Direcció General d Arquitectura. Les obres tindran una durada màxima de 4 mesos. Torredembarra, setembre de 2012 L ARQUITECTE JAUME VILA FONTCUBERTA

28

29 MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

30

31 MC. Memòria constructiva MC 0. Treballs previs, replanteig general i adequació del terreny. El projecte de reforma es realitzarà a l interior d una nau industrial existent, però el projecte preveu adaptar-se al màxim a la distribució existent per tal de reduir de forma important qualsevol actuació prèvia d enderroc. Els principals treballs previs es realitzaran a la planta soterrani on la distribució de la zona de l escala existent es canviarà, d aquesta manera s hauran d enderrocar un seguit de parets de bloc per situarles en la disposició que indica el projecta de reforma. A la planta baixa s haurà de tapiar el forat existent en la paret mitgera amb la nau veïna, per tal de dividir completament les dues naus. El clavegueram i la resta de xarxes de servei no es tocaran, les instal lacions dissenyades partiran de les escomeses i quadres generals existents. En conseqüència, no caldrà la realització de treballs previs especials. MC 1. Sustentació de l edifici Terreny de fonamentació: Aquest projecte de reforma interior no actua en el terreny de fonamentació de l edifici. Fonamentació: Aquest projecte de reforma interior no actua en la fonamentació de l edifici. MC 2. Sistema Estructural MC 2.1 Fonamentació i contenció de terres Aquest projecte de reforma interior no inclou afectacions en la fonamentació ni en la contenció de terres de l edifici. MC 2.2 Estructura Aquest projecte de reforma interior no inclou afectacions en l estructura de l edifici. Per tant aquesta memòria no es veu afectada pels requisits de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud de servei de l estructura. Únicament es realitzarà una obertura en el sostre de planta soterrani per el pas d instal lacions, per realitzar aquesta obertura es tallarà un petit tram de la placa alveolar que es troba en contacte amb la riostra, aquesta placa té uns 50cm d amplada i per tal de sustentar-la es realitzarà un mur de càrrega de bloc de formigó armat que es recolzarà en un fonament de 60x60x100cm També es realitzarà una obertura en el replà de l escala d evacuació ascendent de la planta soterrani, per tal de donar accés a la planta baixa des de l escala. Al crear aquesta nova obertura es col locarà una llinda metàl lica que suporti la paret superior. En qualsevol cas, les característiques estructurals de l edifici existent i els usos previstos de l activitat que es desenvoluparà, són: El programa d usos és el següent: Ús principal: oficines per a dependències policials Coberta: La coberta existent és inclinada a dos aigües

32 L estructura consta de planta soterrani, planta baixa i una petita planta altell. L estructura existent està composta per una estructura prefabricada de formigó. Els sostre de la planta soterrani està resolta amb plaques alveolars prefabricades, sustentades sobre jàsseres de formigó prefabricades. El sostre de la planta baixa està resolta amb un sistema de jàsseres i biguetes de formigó prefabricades, sobre les quals es recolzen els panells sandwich que són l acabat definitiu de la nau. La planta altell està construïda amb estructura metàl lica. MC 3. Sistema envolvent i acabats exteriors De forma genèrica, a continuació es descriuen les característiques fonamentals dels sistemes: MC 3.1 Terres en contacte amb el terreny Soleres: La solera de l edifici en planta soterrani es troba en bon estat, en les zones dels vestuaris, calabossos i circulacions, es construirà un recrescut de 15cm. de separació i es col locarà un paviment de gres. MC 3.2 Murs en contacte amb el terreny La reforma interior no afecta els murs en contacte amb el terreny. MC 3.3 Façanes La reforma interior no afecta les façanes existents. Tot i això, per millorar la protecció solar, i amagar l interior de la part alta de la nau, es col locaran uns vinils que cobriran tot l envidrament de les fusteries exteriors en la seva part superior, tal i com consta en els plànols de façanes. Aquests vinils s aprofitaran per retolar les dependències policials. MC 3.4 Mitgeres La reforma inclou la tàpia d un forat que comunica la nau afectada per la reforma amb la nau adjacent. La paret que es construirà serà de les mateixes característiques que l existent de bloc de formigó.. MC 3.5 Cobertes La reforma no afecta la coberta existent de la nau. Només es desmuntarà un panell de policarbonat que actualment té la missió de deixar entrar la il luminació natural a l interior de la nau. Aquest petit tros de panell es desmuntarà per tal de crear un forat per on sortiran les sortides de fum i ventilacions sense haver de provocar cap afectació estructural. MC 3.6 Terres en contacte amb l exterior La reforma interior no afecta els terres en contacte amb l exterior MC 3.7 Escales i rampes exteriors La reforma interior no afecta les escales ni rampes exteriors.

33 MC 4. Sistemes de compartimentació i acabats interiors MC 4.1 Compartimentacions interiors verticals: Les divisions verticals interiors de la planta baixa es realitzaran amb mampares prefabricades de doble panell interior-exterior, iguals que les existents. A la planta soterrani les divisions verticals es realitzaran amb bloc de formigó de 40x20x20cm. Per tal de garantir les separacions entre els diferents sectors d incendi. Tot i això les divisòries a l interior de cada vestuari es realitzarà amb totxana de 9cm. Als vestuaris es realitzaran les cabines destinades a inodors i dutxes, amb panells fenòlics prefabricats. MC 4.2 Compartimentacions interiors horitzontals: Paviments: A la Planta baixa es deixarà el paviment existent de resines que es troba en bon estat, del que només s haurà de repassar els possibles desperfectes produïts per perforacions, reparant-les amb la mateixa resina. A la planta soterrani es construirà un recrescut acabat amb paviment de gres a les zones dels vestuaris, calabossos i circulacions. Sostres: El fals sostre de les dependències de la planta baixa serà aïllant acústic d encenalls de fusta tipus Heraklith. A la planta soterrani es col locarà un fals sostre de plaques de guix. MC 4.3 Escales i rampes L escala existent que comunica la planta soterrani, la planta baixa i l altell no es veurà afectada per la reforma i es deixarà tal i com és, ja que el seu estat i els seus acabats són molt bons. MC 4.4 Locals tècnics i altres recintes específics L edifici tindrà un nou espai d instal lacions en la planta soterrani destinat a encabir-hi les instal lacions necessàries per l obtenció d aigua calenta sanitària. S hi col locaran dos dipòsits acumuladors, un de 800 L. per les plaques solars i un segon acumulador de 500L. de reforç, més el corresponent termo elèctric. S hi col locarà un desaigua per absorbir possibles pèrdues o inundacions per culpa dels aparells allà instal lats. Els acabats seran amb revestiment de guix i el paviment serà la mateixa solera de formigó que servirà a tota la planta soterrani. MC 5. Sistema d acabats: De forma genèrica, els paviments i els acabats de sostres i paraments seran els següents: - Mampares de doble panell de fusta melamina de 16mm de gruix: Divisòries interiors de les dependències policials de planta baixa. Les parts envidriades seran amb doble vidre per garantir la seguretat. - Enguixat a bona vista: en paraments verticals de armer en planta baixa, i en planta soterrani les zones comuns de circulació, calabossos i arxiu. - Trasdossat de cartró-guix: paret mitgera de planta baixa. - Fals sostre acústic d encenalls de fusta tipus Heraklith: dependències de la planta baixa. - Fals sostre de plaques de guix prefabricades: Vestuaris, calabossos, arxiu i zones comuns de planta soterrani. - Enrajolat: Vestuaris i menjador de planta baixa en la paret on es col locarà el moble de treball. - Pintura plàstica: parets enguixades i acabades amb cartró-guix.

34 - Paviment de gres porcel lànic: Vestidors, neteja, calabossos, arxiu, i zones de circulació de planta baixa Elements de protecció: Els elements de protecció de l edifici seran els existents en les escales. No es modificaran. Aïllaments: De manera genèrica els aïllaments utilitzats seran els següents: - En façanes: Els aïllaments seran els existents ja que no s actua en l envolvent de l edifici. - En cobertes: Els aïllaments seran els existents ja que no s actua en l envolvent de l edifici. - En cel rasos: Els cels rasos seran d encenalls de fusta per garantir l aïllament acústic entre les dependències de planta baixa. A sobre el cel ras de planta baixa es col locarà una manta aïllant acústica per tal d absorbir possibles sorolls de maquinàries d instal lacions. - En terres com aïllament a soroll d impacte: no afecta Els sistemes de compartimentació i acabats interiors que conformen l edifici compliran amb les exigències definides a l apartat MD 3 Prestacions de l edifici. Requisits a complimentar per les característiques de l edifici de: HR del CTE: Protecció enfront del soroll SU del CTE: Seguretat d utilització SI del CTE: Seguretat en cas d incendi SE del CTE: Seguretat estructural MC 6. Sistema de Condicionament, instal lacions i serveis - Criteris generals de les instal lacions a l edifici Els criteris generals i específics de les instal lacions estan degudament definits en el corresponent projecte d instal lacions qredactat per l enginyer. El solar disposa de les infraestructures dels serveis d aigua, gas, electricitat, telecomunicacions i clavegueram. S ha previst que l edifici estigui equipat amb els següents serveis i instal lacions: - Espai d emmagatzematge immediat a l office. - Subministrament de serveis d aigua, electricitat i telecomunicacions (telefonia bàsica, televisió terrestre i radiodifusió sonora) - Evacuació d aigües residuals i pluvials - Ventilació mecànica de l interior de les diferents dependències. - Ventilació mecànica de l aparcament - Calefacció i instal lació d aire condicionat. - Energia solar tèrmica per a producció d ACS. - Instal lacions de protecció contra incendi El disseny i dimensionat de les instal lacions permetran satisfer els requisits del CTE i de la resta de normativa d aplicació. A més, la implantació de les instal lacions en l obra considera l exigència de limitar la transmissió de nivells de soroll i vibracions, en compliment del DB HR. La connexió a les instal lacions generals serà l existent i no es modificarà. Així com la situació dels comptadors exteriors i quadres generals interiors.

35 La coberta de l edifici -en la que es situen els captadors solars, l antena terrestre i les xemeneiesserà accessible a efectes de manteniment. S ha previst un pas d instal lacions verticals entre planta soterrani i planta baixa per on passaran totes les instal lacions que hagin ventilar per la coberta de l edifici. En aquests passos s ubicaran les instal lacions de ventilació i extracció de fums. També s utilitzarà aquest pas per col locar el pas d instal lacions elèctriques d aigua i telecomunicacions que han de comunicar planta baixa i planta soterrani. MC 6.1 Sistemes de transport L ascensor serà l existent i no es modifica. Comunica la planta baixa amb la planta soterrani. MC 6.2 Recollida, evacuació i tractament de residus El projecte de reforma interior no es veu afectat per l apartat HS2 ja que no es projecta un edifici. Tot i això es disposarà d un espai d emmagatzematge immediat situat a l office de les dependències per tal de fer una recollida separada dels possibles residus que es puguin generar Espai d emmagatzematge immediat: Els espais destinats a matèria orgànica i envasos lleugers es disposen a la cuina i l alçada del punt més alt és 1,20m. L acabat de les superfícies de qualsevol element situat a menys de 0,30m dels límits de l espai d emmagatzematge serà impermeable i fàcilment rentable. Capacitat d emmagatzematge (C) dm 3 per a cada fracció, en funció de: - coeficient d emmagatzematge (CA) en dm 3 per ocupant i per fracció (paper / cartró 10,85; matèria orgànica 3,00; envasos lleugers 7,80; vidre 3,36; varis 10,50), - nombre d ocupants de l habitatge (Pv) 70 usuaris en total, dels quals hi hauran un màxim de 20 usuaris simultanis C= CA P v amb un volum mínim de 45 dm 3 i una superfície en planta de 0,30m x 0,30m per a cada fracció, (45 x 20 =900 dm 3 ) que supera àmpliament el volum mínim de 150 dm 3 per a les 5 fraccions que especifica el D. 21/2006 d Ecoeficiència MC 6.3 Instal lacions d aigua - MC Instal lacions d aigua freda i calenta El subministrament serà directe de la xarxa pública a través del comptador situat a la tanca del carrer. Es disposarà d aigua freda i calenta que alimentaran els següent equips: rentamans, banyeres, dutxes i aigüeres. Els equips que s alimentaran amb aigua freda seran, els inodors i l alimentació a la instal lació d aigua calenta solar. El comptador restarà ubicat en el seu emplaçament actual, la tanca situada al carrer cinc sector IX. Les seves dimensions són d acord a les especificacions fixades per la companyia subministradora i permetran efectuar amb normalitat la seva lectura, així com els treballs de manteniment i conservació. Es garantirà la seva ventilació així com el seu desguàs per gravetat a la xarxa de sanejament. La instal lació es dissenyarà de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-4 del CTE i d altres reglamentacions, en quant a: - qualitat de l aigua - proteccions contra retorns - condicions mínimes de subministrament als punts de consum (cabal i pressió) - manteniment - estalvi d aigua, en les següents condicions:

36 Qualitat de l aigua Protecció contra retorns Condicions mínimes de subministrament als punts de consum Manteniment Estalvi d aigua Els materials i el disseny de la instal lació garantiran la qualitat de l aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d aigua i amb els diferents elements de la instal lació a més de no disminuir la vida útil de la instal lació. Es disposaran de sistemes antiretorn S establiran discontinuïtats entre les instal lacions de subministrament d aigua i les d evacuació, així com entre les primeres i l arribada de l aigua als aparells i equips de la instal lació. Cabals instantanis mínims: Pressió: Aigua Freda i Calenta q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q 0,15l/s rentavaixelles, aixeta aïllada q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora domèstica i safareig q 0,30l/s banyera 1,40m Pressió mínima: Aixetes, en general P 100kPa Escalfadors P 150kPa Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa Es farà possible el buidat de qualsevol tram de la xarxa Els locals on s instal len els equips i elements de la instal lació tindran les dimensions suficients Les aixetes en general disposaran de sistemes economitzadors d aigua. Les cisternes dels inodors disposaran de mecanismes d estalvi d aigua - MC Instal.lació solar tèrmica per a la producció d aigua calenta sanitària El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions d energia solar tèrmica, estarn definides en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. Es preveu un sistema de producció d ACS per les dependències amb energia solar amb captació solar i acumulació. Els captadors solars són plans amb coberta de vidre i estan ubicats sobre la coberta inclinada de l edifici. La instal lació garantirà una contribució solar mínima (CS) de la demanda d energia anual necessària per a la producció d ACS, en base als paràmetres més restrictius entre els establerts pel DB-HE 4 del CTE, el Decret 21/2006 de criteris ambientals d ecoeficiència en els edificis i les Ordenances Municipals. Les dades més significatives són les següents: - Consum estimat de ACS de la instal.lació: o Número de serveis: 32 o Consum de ACS (litres per servei i dia): 20L. - Característiques del colector solar: o Colector solar pla ROCA PS 2.4H o Dimensions totals: 2098x1200x80mm o Àrea total: 2.52m2 - Superfície de captació o Superfície de captació mínima (m2): 4.44 o Superfície de captació màxima (m2): o Número de captadors solars: 6 o Superfície de captació: 13.98

37 - Volum d acumulació: o S estima un volum mitjà diari de ACS de 64l./dia a una temparatura de 60ºC o El volum d acumulació total de la instal.lació solar és de 880 litres o Dipòsit acumulador ASA 800-IN *El càlcul i dimensionat de d instal lació solar tèrmica per a la producció d ACS, es justifica en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. MC 6.4 Evacuació d aigües Les instal lacions d evacuació d aigües seran les existents, però es crearà un nou sistema de recollida d aigües per les noves dependències situades a la planta soterrani: els vestuaris i els calabossos, Aquesta nova instal lació de sanejament es situarà soterrada i es recollirà en un pou de sanejament soterrat a sota del pati d instal lacions. El pou de sanejament estarà equipat amb un dipòsit de 1000L. i una bomba que bombejarà les aigües que es connectaran a l escomesa general situada al sostre de la planta soterrani. La instal lació d evacuació d aigües recull de forma separativa les aigües residuals i les pluvials de l edifici, conduint-les a la xarxa municipal. La xarxa municipal no és separativa i per tant la instal lació d evacuació s unirà abans de connectar-me amb la xarxa municipal, aconseguint així, que si en un futur les instal lacions municipals es separen, l edifici tingui les instal lacions preparades per fer una connexió separativa. La instal lació es dissenya de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-5 del CTE i d altres reglamentacions en quant a: - ventilació - traçat - dimensionat - manteniment, en les següents condicions: Ventilació Traçat Dimensionat Manteniment Es disposa de sistema de ventilació que permet l evacuació dels gasos i garanteix el correcte funcionament dels tancaments hidràulics El traçat i el pendent de la instal lació faciliten l evacuació de les aigües residuals i dels residus evitant-ne la retenció. La instal lació es dimensiona per a transportar els cabals previsibles en condicions segures Es dissenya de forma que siguin accessible A la zona on s ubicarà l arxiu no hi pot haver cap tipus d instal lació d aigua que pugui danyar els documents amb algun tipus d inundació. Així s haurà de comprovar que no hi hagi instal lada cap conducció d evacuació d aigües de les instal lacions existents. En el cas que així sigui, s hauran de prendre les mesures adients per tal de traslladar aquestes instal lacions en una nova ubicació que no travessi la zona de l arxiu, i en el cas de que no sigui possible el trasllat de les instal lacions existents, s haurà de preveure alguna solució constructiva que impedeixi que qualsevol fuita o trencament de les instal lacions d aigua pugui afectar a l interior de l arxiu malmetent-ne el seu contingut. MC 6.5 Instal lacions tèrmiques El projecte preveu que l habitatge disposi de les la instal lació tèrmica amb climatitzadors i de producció d aigua calenta sanitària amb energia solar tèrmica. Les instal lacions es dissenyaran de forma que garanteixi les exigències bàsiques HE-2 Rendiment de les instal lacions tèrmiques i HE-4 Contribució solar mínima per a la producció d aigua calenta sanitària i el Decret d Ecoeficiència. Les instal lacions tèrmiques compliran les exigències tècniques de benestar i higiene, eficiència energètica i seguretat que estableix el RITE 07 (RD 1027/2007).

38 Els aspectes concrets de disseny i càlcul de les instal lacions tèrmiques de climatització així com el càlcul de la producció d aigua calenta sanitària estaran definits en el projecte d instal lacions redactat per l enginyer i que acompanyarà aquest `projecte. MC 6.6 Sistemes de ventilació El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions de ventilació, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. L edifici disposarà de sistemes de ventilació per a l interior de les dependències i a l aparcament. Satisfan l exigència bàsica HS 3 de Qualitat de l aire interior, mitjançant l aportació d aire exterior i l expulsió de l aire contaminat. A més, han de satisfer les exigències de compartimentació en cas d incendi i de protecció enfront del soroll. L habitatge disposarà d un sistema individual de ventilació mecànica que proporcionarà els cabals d aire necessaris. Garantirà la circulació de l aire interior. Per la correcte conservació dels documents de l arxiu, és necessària una correcte renovació de l aire del seu interior. Es col locaran climatitzadors capaços de funcionar les 24h del dia i dotats de filtres especials per espores (tipus HEPA). La instal lació de climatització de l arxiu municipal, haurà de garantir un control climàtic que mantingui la temperatura i d humitat relativa de l arxiu dins d uns valors ideals: En el cas que sigui necessari per l obtenció d aquests valors ideals, s instal larà a l arxiu un mecanisme de deshumidificació. MC 6.7 Subministrament de combustible (gas) L edifici no posseeix instal lacions de gas. D aquesta manera no es veu afectat per les normatives i requeriments corresponents. MC 6.8 Instal.lacions elèctriques - MC Instal.lació elèctrica El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions elèctriques, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. La instal lació d electricitat donarà servei a tot l edifici.. El subministrament és directe de la xarxa pública amb potència suficient, en Baixa Tensió, sense necessitat de disposar de centre de transformació i amb comptador existent situat a la tanca exterior de la parcel la. Les seves dimensions són d acord a les especificacions de la seva normativa i a les de la companyia subministradora i permetran efectuar amb normalitat la lectura, així com els treballs de manteniment i conservació. Es garantirà la seva ventilació i s evitaran possibles inundacions. El seu comportament al foc serà E 30. La instal lació es dissenya d acord amb la normativa vigent, de forma que garanteixi la potència i estabilitat necessària pel correcte funcionament dels diferents usos de l edifici en condicions de seguretat. Es consideren els requisits definits al CTE (RD 314/2006) en el DB SU Seguretat d Utilització i en concret la seva Secció 4 Seguretat enfront el risc causat per a il luminació inadequada, així com els definits en el DB HE-3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació i les especificacions fixades pel D. 21/2006 d Ecoeficiència. També es tindran en consideració les especificacions fixades pel Reglament d Ascensors. El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions elèctriques, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer.

39 - MC Instal.lació solar fotovoltaica Les dependències no disposen d instal lació solar fotovoltaica, ni li són exigibles. MC 6.9 Instal lacions d il luminació El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions d il luminació, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. Es donarà compliment als valors d eficiència energètica de la instal lació d il luminació (VEEI) que s especifiquen al DB HE-3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació per l aparcament VEEI 5 W/m 2 (per cada 100 lux) Es disposarà d enllumenat d emergència a l aparcament indican el recorregut que porta fins a l exterior. Es consideren els requisits definits al CTE (RD 314/2006) en el DB SU Seguretat d Utilització i en concret la seva Secció 4 Seguretat enfront el risc causat per a il luminació inadequada, així com els definits en el DB HE-3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació i les especificacions fixades pel D. 21/2006 d Ecoeficiència. Pel que fa a l enllumenat d emergència es dissenyarà segons les especificacions fixades en el DB SU-4, així com les de la ITC-28 del REBT que facin referència a l enllumenat d evacuació. Per la correcte conservació dels documents de l arxiu, s haurà de garantir una il luminació general constant de 50 lux aproximadament. El tipus de llum que s instal larà a l arxiu serà de fluorescència (freda) amb filtratge dels raigs ultraviolats MC 6.10 Telecomunicacions El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions de telecomunicacions, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. El projecte de l edifici garanteix la previsió d espais per a la implantació de les infraestructures de telecomunicacions d acord amb el RD Llei 1/98 Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación (BOE 28/02/1998). L edifici disposarà dels serveis de Telefonia bàsica (TB) i de Televisió terrestre i Radiodifusió terrestre -analògica i digital- (RTV). Pel que fa a la televisió i radiodifusió sonora per satèl lit (RTVSAT), la instal lació haurà de permetre la distribució de senyals, però no es col locarà cap antena parabòlica. MC 6.11 Audiovisuals El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions d audiovisuals, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. La instal lació garantirà el normal funcionament i evitarà pertorbacions en les altres instal lacions i serveis, seguretat elèctrica i seguretat de les persones o bens. MC 6.12 Instal lacions de protecció contra incendi El disseny, càlcul i dimensionat de les instal lacions de protecció contra incendis, estarà definit en el projecte d instal lacions redactat per l Enginyer. La dotació d instal lacions de protecció contra incendis hauran de satisfer l exigència bàsica SI 4 d Instal lacions de protecció en cas d incendi. Es comprovarà que l edifici estigui protegit amb un hidrant d incendi, per a l ús dels bombers, situat a la via pública a menys de 100 m de la façana accessible, donant compliment al D. 241/94 de Condicions urbanístiques i de protecció en cas d incendi complementàries de la NBE-CPI/91.

40 MC 6.13 Sistemes de protecció contra el llamp Al ser una reforma interior, el projecte no es veu afectat pels requeriments de les instal lacions de protecció contra el llamp. MC 6.14 Altres instal lacions de protecció i seguretat - No es preveu la instal lació d altres instal lacions de protecció i seguretat que no siguin les especificades en la resta d aquesta memòria. MC 6.15 Control i gestió centralitzada de l edifici - No es preveu disposar d instal lació de control i gestió centralitzada de l edifici. MC 7. Equipament En l edifici no es preveu la instal lació de cap equipament especial, exceptuant el propi dels banys, l office i l equip de neteja situat al soterrani. Banys: A la planta baixa hi haurà un bany d homes, un de dones i un bany de minusvàlids, que estaran equipats amb una pica i un inodor cadascun. A la planta soterrani es situarà un bany a la zona de calabossos amb una pica i una placa turca. Vestuaris: Al soterrani els vestuaris de dones estaran equipats amb tres dutxes i tres inodors, i el vestuari d homes disposarà de 4 dutxes, 4 inodors i 4 urinaris. Neteja: La cambra de neteja estarà equipada amb un abocador. MC 8. Urbanització dels espais exteriors annexes a l edifici Els espais exteriors romandran intactes, ja que els existents compleixen totalment amb la seva funció i requeriments. Torredembarra, setembre de 2012 L ARQUITECTE JAUME VILA FONTCUBERTA

41 MN. NORMATIVA APLICABLE

42

43 Àmbit general Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l estat per a l any art. 105 Codi Tècnic de l Edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d errors (BOE: 6/7/71) modificada per l O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71) Requisits bàsics de qualitat REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT Funcionalitat Normativa en funció de l ús: Habitatge Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges D. 282/91 (DOGC: 15/1/92) Llei de l'habitatge Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92) Llibre de l'edifici D. 206/92 (DOGC: 7/10/92) Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges D. 158/97 (DOGC: 16/7/97) Requisits mínims d habitabilitat en els edificis d habitatges i de la cèdula d habitabilitat D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d errades: DOGC: 6/02/04) Accessibilitat Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 D 135/95 DOGC: 24/3/95 Ley de integración social de los minusválidos Ley 13/82 BOE 30/04/82 CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006

44 Telecomunicacions Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005) Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica). RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE ) Modificació de l àmbit d aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación Ley 38/1999 (BOE 6/11/99) Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis. D. 172/99 (DOGC: 07/07/99) Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d emissions terrestres i de satèl lit. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00) Reglament del registre d instal ladors de telecomunicacions de Catalunya D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002) REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT Seguretat en cas d incendis CTE DB SI Seguretat en cas d Incendi RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l NBE-CPI-91 D 241/94 (DOGC: 30/1/95) Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI) RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Seguretat d utilització CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d impacte o enganxades CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc d aprisionament CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d alta ocupació CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d ofegament CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006

45 REQUISIT BÀSIC D HABITABILITAT Estalvi d energia CTE DB HE-1 Limitació de la demanda energètica CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal lacions Tèrmiques (RITE) CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d ells Salubritat Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 Protecció enfront del soroll NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios O 29/9/88 BOE: 8/10/88 Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002, DOGC 3675, Ley del ruido Ley 37/2003, BOE 276, Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 Sistemes estructurals NBE-AE-88 Acciones en la edificación RD1370/88 (BOE: 17/11/88) NBE-EA-95 estructuras de acero en edificación RD 1829/95 (BOE: 18/1/96) NBE-FL-90 muros resistentes de fábrica de ladrillo RD 1723/90 (BOE: 4/1/91) NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) EHE Instrucción de Hormigón Estructural RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

46 Sistemes constructius Projecte de reforma interior noves dependències Policia Local NBE-QB-90 cubiertas con materiales bituminosos RD 1572/90 (BOE: 7/12/90) actualització normes UNE (O de 5/7/96, BOE: 25/7/96) Materials i elements de construcció RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción O 4/7/90 (BOE: 11/07/90) RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos O 18/12/92 (BOE: 26/12/92) UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-03 Instrucción para la recepción de cementos RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04) RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción O 31/5/85 (BOE: 10/6/85) RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción O 27/7/88 (BOE: 3/8/88) Instal lacions Instal lacions de protecció contra incendis Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) RD 1942/93 (BOE:14/12/93) Instal lacions de fontaneria Normas Básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua O 9/12/75 (BOE: 13/1/76) correcció d'errors (BOE: 12/2/76) CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Regulación de los contadores de agua fría O 28/12/88 (BOE: 6/3/89) Mesures de foment per a l estalvi d aigua en determinats edificis i habitatges (d aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya). D 202/98 (DOGC: 06/08/98) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel losi. D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

47 9 Projecte de reforma interior noves dependències Policia Local Instal lacions tèrmiques CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal lacions Tèrmiques (remet al RITE) RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 RITE Reglament d Instal lacions Tèrmiques en els edificis RD 1751/1998, modificat pel RD 1218/2002 Procediment d actuació de les empreses instal ladores-mantenidores de les entitats d inspecció i control i dels titulars en les instal lacions regulades pel reglament d instal lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries. O (DOGC: 11/05/99) Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios (DOCE ) Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas RD 275/1995 Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad) RD 769/99 (BOE: 31/06/99) Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99) RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82) Instal lacions d electricitat Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Procediment administratiu per a l aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Procediment administratiu per a l aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió Instrucció 7/2003, de 9 de setembre Condicions de seguretat en les instal lacions elèctriques de baixa tensió d habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Reglamento de líneas aéreas de alta tensión D 3151/1968 Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

48 Instal lacions d il luminació CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il luminació inadequada RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Instal lacions de parallamps CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l acció del llamp RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Instal lacions de combustibles Gas natural i GLP Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales RD 1853/93 (BOE: 24/11/93) Reglamento general del servicio público de gases combustibles D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades (BOE: 26/4/86) Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (glp) en depósitos fijos O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE: 10/6/86) Normes per a instal lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de capacitat superior a 15 kg Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63) Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal lació Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63) Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas complementarias RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE: 21/7/88) Aparatos a gas RD 1428/1992 Gas-oil Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio" RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

49 Instal lacions d ascensors Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98) Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d errades (DOGC: 05/08/99) Reglamento de aparatos elevadores O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81) Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23) RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90) ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats) O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91) Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats. Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92) Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81) Condicions tècniques de seguretat als ascensors O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90) Aplicació per entitats d inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87) Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)correcció d'errors (BOE: 23/5/97) Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98) Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005) Control de qualitat Directiva 89/106/CEE de productes de construcció Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Control de qualitat en l'edificació D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

50 O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) Criteris d utilització en l obra pública de determinats productes utilitzats en l edificació. R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98) Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas RD 1630/80 (BOE: 8/8/80) Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R 30/1/97 (BOE: 6/3/97) Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95) Residus d obra i enderrocs Residus Llei 6/93, de 15 juliol, modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos O. MAM/304/2002,de 8 febrero Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d errades: (DOGC: 6/02/04) Torredembarra, setembre 2012 L ARQUITECTE JAUME VILA FONTCUBERTA

51 MA. ANNEXES A LA MEMÒRIA

52

53 MA ACCESSIBILITAT Justificació del compliment de l accessibilitat a l edificació. Compliemnt del D. 135/1995 Codi d accessibilitat i del CTE DB SUA9 Accessibilitat

54

55

56

57

58

59 MA ECOEFICIÈNCIA Justificació de l adopció de criteris ambientals i d ecoeficència en els edificis. Decret 21/2006

60

61

62

63

64

65 MA UM INSTRUCCIONS D ÚS I MANTENIMENT

66

67 Instruccions d ús i manteniment Detall Projecte: PROJECTE DE REFORMA INTERIOR PER A DEPENDÈNCIES DE LA POLICIA LOCAL Emplaçament Adreça: Carrer Riera de Gaià, núm nau D Codi Postal: Municipi: Torredembarra Urbanització: Polígon Industrial Roques Planes Parcel la: Promotor Nom: AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA DNI/NIF: P Adreça:Plaça del Castell, núm.1 Codi Postal: Municipi: Torredembarra Autor/s projecte Nom: Jaume Vila Fontcuberta Núm. col.: L arquitecte JAUME VILA FONTCUBERTA Signatura/es Lloc i data: Torredembarra a 20 de Setembre de 2012 Visats oficials

68 Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l edifici pot comportar: La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal lacions amb els conseqüents augments de consums d energia i de contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura. L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen: Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d Ordenació de l edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques. Sobre el Règim de propietat de l edifici, Propietat horitzontal : La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'escriptura de Compra-venda i l'escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col legiats. Sobre el Règim de propietat de l edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col legiats. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d ús i manteniment formaran part de la documentació de l obra executada que, juntament amb el projecte el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l acta de recepció de l obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre l, conservar-lo i transmetre l. Instruccions d ús: Les instruccions d ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris siguin o no propietaris - per desenvolupar a l edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l edifici són els següents: Ús principal: Situació:

69 Dependències Policials Usos subsidiaris: Aparcament Arxiu Municipal Planta Baixa Planta Altell Situació: Planta Soterrani Planta Soterrani Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L adaptació a l edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l edifici s anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s anirà consignant al Llibre de l Edifici. A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l edificació fent una relació de les seves instruccions d ús i manteniment específiques. Fonaments Elements de contenció I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries: Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d arbres, moviments de terres, entre d altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres. Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin les mesures adients. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. Estructura De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d acord amb el grau de impermeabilització exigit. I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: L estructura pot resistir una càrrega limitada d acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents

70 (augment de les càrregues permanents), la incorporació d elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d ús dels sostres s han calculat en funció de l ús previst a les diferents zones de l edifici i no poden superar els valors següents: Categoria d ús Subcategoria d ús Càrrega uniforme kn/m 2 (Kg/m 2 ) Habitatges i zones d habitacions en hospitals i hotels Zones d accés i evacuació (escales, A B C D Zones residencials Zones administratives Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D) Zones comercials A1 A2 C1 C2 C3 C4 C5 D1 replans i portals) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Càrrega concentrada kn - (Kg) Càrrega lineal kn/m- (Kg/m) 2 (200) 2 (200) 3 (300) 0,8 (80) Trasters 3 (300) 2 (200) Zones d accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Zones administratives 2 (200) 2 (200) Zones d accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 (300) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Zones amb taules i cadires 3 (300) 4 (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Zones amb seients fixes 4 (400) 4 (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d edificis públics, administratius, hotels, sales d exposicions en museus, etc. Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Zones destinades a gimnàs o activitats físiques Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Zones d aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Locals comercials D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 0,8 (80) 5 (500) 4 (400) 1,6 - (160) 5 (500) 7 (700) 1,6 - (160) 5 (500) 4 (400) 3 - (300) 5 (500) 4 (400) 5 (700) 7 (500)

71 E F G Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN 3.000Kg) 2 (200) 20 (2.000) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) Cobertes accessibles d ús solament privadament 1 (100) 2 (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1 (100) 2 (200) G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 (200) Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Balcons volats per tots els usos (s especificarà la sobrecàrrega d ús corresponent a la categoria d ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element zones portant o un terreny que dona empentes sobre altres privades elements estructurals zones públiques Magatzem (s haurà d especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col locar una placa amb el valor adoptat) Biblioteca (s haurà d especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col locar una placa amb el valor adoptat) S han reduït sobrecàrregues d acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE? Característiques de vehicles especials:... 0,8 (80)... 2 (200) 1 (100) 3 (300) Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s utilitzaran productes d iguals o similars característiques als originals. Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s analitzarà l efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l estructura. S'avisarà als responsables del manteniment de l edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de l estructura tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: SI NO Inspeccions tècniques de l estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

72 Cobertes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Tipus de coberta i ús : - Coberta inclinada de panells sandwich Manteniment instal.lacions Situació: Tota la nau Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s ha construït l edifici. A les cobertes en general no està permesa la col locació d elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d estanquitat vers l aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l acumulació de brutícia i d humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s utilitzaran productes idèntics als existents o d equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s han de mantenir netes i lliures d herbes. Incidències extraordinàries: Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l estructura. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres). II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

73 Façanes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col locar elements aliens que puguin representar l alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d estanquitat vers l aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s analitzarà l efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers. Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de les façanes. Revisions de l estat de conservació dels revestiments. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d altres). Zones interiors d ús comú I.- Instruccions d ús:

74 Condicions d ús: A les zones interiors d ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l apartat d Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A les zones d ús comú no estan permeses les modificacions o la col locació d elements aliens que puguin representar l alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d utilització (caigudes, impactes, enganxades, il luminació inadequada, entre d altres). Les zones d ús comú han d'estar netes, lliures d objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d altres zones d accés restringit, s han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries: Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores oportunes. En cas d una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s escau, els protocols recollits en el Pla d emergència de l edifici: Accions: - Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers. - Si s'intenta sortir d'un lloc, s ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir. - Si la sortida està bloquejada, s ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes. Evacuació: - Si es troba en el lloc de l emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s entretingui i abandoni la zona i, si s escau, l edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d evacuació. - En el cas d abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l edifici. - No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d ús comú.

75 Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s han de netejar. Les baranes i altres elements metàl lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació. Interiors d habitatges i/o locals I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: A l habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal lacions comuns i, per tant, a les prestacions d habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l edifici. El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l abast per evitar afectar les instal lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal lacions, pot perillar l estabilitat de l element. En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul laran els registres i/o sistemes que possibilitin l accessibilitat pel manteniment de l edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. No s han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. Els aparells instal lats s han d utilitzar d acord amb les instruccions d ús donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l edifici: Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. Neteja: Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d aigua, ni s utilitzaran àcids ni productes abrasius. Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l existència d encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. S ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. Els residus de cada habitatge o local s han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d olis, material informàtic, cartutxos de tinta o tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d altres) s han de portar a punts específics d abocament. Incidències extraordinàries: Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

76 II.- Instruccions de manteniment: A més del manteniment periòdic del elements comuns de l edifici d acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executarles. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional. Els balcons i les terrasses s han de mantenir netes i lliures d herbes, evitant, si s escau, l acumulació de fulles o brossa en els desguassos. Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s han de netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament. En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves quan presentin deficiències. Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d acord amb el seu envelliment. Els aparells instal lats s han de conservar d acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant. Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l accés als seus habitatges o locals als operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l edifici. Instal lació d'aigua I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació d aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d estalvi específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Tipus de subministrament: Directe des de la xarxa general del municipi Situació clau general de l edifici: A la cambra d Instal.lacions de la Planta Soterrani Tipus comptadors: Individual Local/habitatge: Situació clau de pas --- Situació: A la tanca del carrer Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjarhi objectes. Els habitatges i/o locals tenen diferents circuits, sectoritzats mitjançant claus de pas, que alimenten les diferents zones humides (cuina, banys, safareig, etc.) i que permeten independitzar-los en cas d avaria. A fi d aconseguir el màxim estalvi d aigua possible cal: Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta. Racionalitzar el consum de l aigua fent un bon ús d ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s escau, els mecanismes i sistemes instal lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades. No produir consums alts a les tasques de neteja personal prioritzant la dutxa a omplir la banyera. La rentadora i rentavaixelles s han de fer funcionar a plena càrrega per optimitzar el consum d aigua.

77 Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal lacions comunes d aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l execució d un instal lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d aigües del municipi així ho especifica). Si es modifica la instal lació privativa interior cal que es faci amb un instal lador especialitzat i d acord amb la normativa vigent. Neteja: Si una xarxa d aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s haurà de netejar. Incidències extraordinàries: Si es detecten fuites d aigua a la xarxa comunitària d aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny. En cas d una fuita d aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers. En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d aigua tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d aigua i/o els sistemes de tractament d aigua es mantindran segons les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. El manteniment de la instal lació d aigua situada des de la clau de pas general de l'edifici fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació situada entre la clau de pas de l habitatge o local i els aparells d aquests correspon a l'usuari. Instal lació d'electricitat I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació d electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Situació caixa general de protecció de l edifici: A la tanca del carrer Tipus comptadors: Individual Habitage/pis: Potència instal lada (w) Situació: Tanca del Carrer Situació del quadre de dispositius de comandament i protecció: Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal lat donada pel fabricant per no sobrepassar de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal lació.

78 Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l existència a l edifici d un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents : L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada. L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts. L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s ha de comprovar si l interruptor diferencial desconnecta la instal lació. Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues. En cas d'absència prolongada es recomanable tancar l'iga de l'habitatge. Si es vol deixar algun aparell en funcionament, com la nevera, no es tancarà l IGA però sí els interruptors magneto tèrmics dels altres circuits. No es tocarà cap mecanisme ni aparell elèctric amb el cos, mans o peus molls o humits. S'extremaran les mesures per evitar que els nens toquin els mecanismes i els aparells elèctrics, essent molt convenient tapar els endolls amb taps de plàstic a l efecte. Per a qualsevol manipulació de la instal lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal lar ni mecanismes ni d altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Si es modifica la instal lació privativa interior, cal que es faci d acord amb la normativa vigent, a la potència contractada i amb una empresa autoritzada. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes. Cal desconnectar immediatament la instal lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d electricitat tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. Depenent de l ús i de la potència instal lada, s haurà de revisar periòdicament la instal lació. Si no és fa el manteniment o la instal lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

79 El manteniment de la instal lació d electricitat situada entre la caixa general de protecció de l'edifici i el quadre de dispositius de comandament i protecció dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació situada entre el quadre de comandament i protecció de l habitatge o local i els aparells d aquests correspon a l'usuari. Instal lació de gas I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Tipus de gas: Tipus de subministrament: Situació clau general de l edifici: Tipus comptadors: Situació: Local/habitatge: Situació clau de pas Aparells instal lats o a instal lar : Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no han de tenir cap element aliè a la instal lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el manteniment. Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, la part posterior del forn. Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal lació. En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal lació de gas de l'habitatge, local o zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament. Si hem d'absentar-nos, encara que només sigui un instant, no deixar mai els focs de la cuina encesos. Els aparells privatius connectats a la xarxa es manipularan seguint les instruccions d'ús proporcionades pels seus fabricants. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal lacions comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. Si es modifica la instal lació privativa interior cal que es faci d acord amb la normativa vigent, amb la companyia subministradora i amb un instal lador autoritzat. Neteja: Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets Incidències extraordinàries: Si es detecta una fuita de gas caldrà: - MA MC.6.1. No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen espurnes. - MA MC.6.2. Tancar l'aixeta de pas general de la instal lació del pis, local o zona. - MA MC.6.3. En situació d inici de foc i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o be amb un extintor. - MA MC.6.4. Ventilar l'espai obrint portes i finestres. - MA MC.6.5. Avisar immediatament a una empresa instal ladora de gas autoritzada o al servei d'urgències de la companyia subministradora. Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o ennegrides, o aquella s apaga fàcilment, s han de fer revisar per un instal lador autoritzat.

80 II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors. Inspecció de la instal lació comunitària de l edifici. Inspecció de les instal lacions privatives (habitatges i locals) de l edifici. Si no és fa el manteniment o la instal lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal lació. El manteniment de la instal lació de gas situada entre la clau de pas general de l'edifici i la clau de pas dels espais privatius correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació situada entre la clau de pas de l habitatge o local i els aparells d aquests correspon a l'usuari. Instal lació de desguàs I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de desguàs s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. L inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l execució d una empresa especialitzada. Si es modifica la instal lació privativa interior, cal que es faci d acord amb la normativa vigent i amb una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries: Si es detecten males olors (que no s han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Quan s observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d arbres, moviments de terres, entre d altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió de la instal lació. Neteja d arquetes.

81 Revisió i neteja d elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d elevació El manteniment de la instal lació de desguàs fins als espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació i aparells situats dins l espai de l habitatge o local correspon a l'usuari. Instal lació de calefacció I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de calefacció s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d estalvi energètic per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Tipus de calefacció: --- Per optimitzar la despesa energètica de la instal lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l ús previst i de la seva freqüència. En el cas de que la calefacció consti de caldera i radiadors d aigua calenta caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant i les que es donen a continuació : - MA MC.6.1. Engegar la calefacció amb un nivell d'aigua del circuit correcte. - MA MC.6.2. Si s'ha d'afegir aigua al circuit fer-ho en fred. - MA MC.6.3. Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90ºC cal desconnectar la instal lació i avisar l'instal lador. - MA MC.6.4. Purgar periòdicament els radiadors d'aigua quan es sentin sorolls de l'aigua circulant pel seu interior. Per purgar-los cal que la instal lació estigui funcionant i es descargoli lleugerament els cargols de la part superior dels radiadors fins que notem que no surt aire i comença a sortir aigua. - MA MC.6.5. Els radiadors no es poden tapar amb objectes ja que decreix considerablement el seu rendiment. - MA MC.6.6. Les temperatures recomanables per regular els termòstats són 21ºC de dia i 18ºC de nit. En el cas d'utilitzar estufes portàtils o plaques no s han de cobrir i s'han de mantenir lluny de qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els infants en l'ús de les estufes ja que, en moure-les, poden apropar-les als objectes esmentats anteriorment. Si no es prenen precaucions d una ventilació permanent no s'ha de deixar cap estufa de butà encesa a l'habitació mentre es dorm. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa autoritzada. Si es modifica la instal lació de l habitatge o local cal que es faci amb un instal lador autoritzat i d acord amb la normativa vigent. Neteja: La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d acord amb les instruccions del fabricant. Incidències extraordinàries: Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal lació comunitària s ha d'avisar als responsables de manteniment de l edifici perquè es facin les actuacions oportunes. En cas de poder actuar davant d una fuita d aigua caldrà: - MA MC.6.7. Tancar la instal lació. - MA MC.6.8. Desconnectar l'electricitat de la zona afectada. - MA MC.6.9. Recollir tota l'aigua. - MA MC Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - MA MC Fer reparar l'avaria. - MA MC Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.

82 II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspecció de les instal lacions privatives de l edifici. El manteniment de la instal lació de calefacció comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació a partir de la clau de pas situada a l interior de l espai privatiu correspon a l'usuari. Instal lació de climatització I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de climatització s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d estalvi energètic per a les quals s han dissenyat les instal lacions. Tipus de climatització: Aire acondicionat fred-calent per conductes Per optimitzar la despesa energètica de la instal lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d aire condicionat a les façanes. Es col locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Per a la correcta utilització de la instal lació de cada habitatge o local caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l edifici: Si es modifica la instal lació de l habitatge o local, cal que es faci amb una empresa especialitzada i d acord amb la normativa vigent. Incidències extraordinàries: Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal lació comunitària s ha d'avisar als responsables de manteniment de l edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de climatització tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspecció de les instal lacions privatives de l edifici. El manteniment de la instal lació de climatització comunitària fins els espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari. Instal lació de telecomunicacions I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de telecomunicacions s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Les instal lacions de telecomunicacions permeten els serveis següents: Servei de telefonia (també inclou la contractació del servei d ADSL). Servei de televisió terrestre, tan analògica com digital.

83 La instal lació comuna també permet rebre la televisió per satèl lit sempre i quan s instal li, entre d altres, una antena parabòlica comunitària i els corresponents codificadors. La instal lació està prevista per poder col locar una xarxa de distribució de dades per cable. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal lació en espais d ús privatiu doncs poden perjudicar la qualitat del so o imatge d altres usuaris. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal lació i donar resposta d una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d enllaç situat al punt d entrada general de l edifici el manteniment de la instal lació és a càrrec de la propietat. Abans d aquest punt el manteniment va a càrrec de l operadora contractada. El manteniment de la instal lació a partir del registre d enllaç, situat al punt d entrada general de l edifici, fins als Punts d accés a l usuari, situat a l interior dels espais privatius, correspon a la propietat o comunitat de propietaris de l edifici. A partir d aquest punt el manteniment va a càrrec de l usuari. Instal lació de porter electrònic I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de porter electrònic s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè es facin les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal ladors. Instal lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les instal lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Tipus de recollida municipal: Contenidors al carrer

84 En el cas del trasllat dels residus per baixants s haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s abocaran dins d envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores adients. II. Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació d eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal lacions. Instal lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les instal lacions i aparells de protecció contra incendis s utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Sistema o aparells instal lats: Enllumenat d emergència Extintor 21A-113B Situació: Garatge i recorreguts d evacuació Garatge i recorreguts d evacuació No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d evacuació no es col locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d incendi sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l abast depenent del tipus d edifici i l ús previst. Aquests poden ser tant els d alarma (polsadors d alarma) com els d extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Després d haver utilitzat els mitjans d extinció caldrà avisar a l empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat. En cas d una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 Zones d ús comú i, si s escau, les dels protocols recollits en el Pla d emergència de l edifici. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió dels aparells o sistemes instal lats.

85 En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre. Instal lació de ventilació I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de ventilació s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Sistema o aparells instal lats: Conductes ventilació vestuaris Conductes ventilació calabossos Conductes ventilació arxiu Situació: Pati d instal.lacions Pati d instal.lacions Pati d instal.lacions No és permès connectar en els conductes d admissió o extracció de la instal lació de ventilació les extraccions de fums d altres aparells (calderes, cuines, etc.). Tanmateix no es poden connectar els extractors de cuines a les xemeneies de les calderes i a l inrevés. No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador especialitzat. Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal lació en espais d ús privatiu doncs poden perjudicar la correcte ventilació de l habitatge, local o zona i, per tant, la salubritat dels mateixos. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. Revisió sistemes de comandament i control. El manteniment de la instal lació de ventilació comunitària fins els espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari. Instal lació solar tèrmica per l aigua calenta sanitària I.- Instruccions d ús: Consideracions d ús : La instal lació solar tèrmica per l aigua calenta sanitària s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat i d estalvi energètic per a les quals s ha dissenyat la instal lació. La zona on s ubiquen els captadors no han de tenir cap element aliè a la instal lació. Aquest espai s'ha de netejar periòdicament i, si s escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquestes són d'accés restringit a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació solar tèrmica per l aigua calenta sanitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador especialitzat. Si es modifica la instal lació privativa interior, cal que es sol liciti a la propietat,que es faci amb una empresa especialitzada i d acord amb la normativa vigent. Incidències extraordinàries:

86 Si s'observen fuites d'aigua o deficiències a la xarxa de la instal lació s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè es facin les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació solar tèrmica per l aigua calenta sanitària tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Neteja captadors i inspecció visual dels seus components. Purgues dels circuits i inspecció visual dels seus components. Revisió general de la instal lació. El manteniment de la instal lació solar tèrmica comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal lació situada entre la clau de pas de l habitatge o local i els aparells correspon a l'usuari.

87 MA EBSS ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

88

89 Dades de l'obra Tipus d'obra: Noves dependències per a la Policia Local de Torredembarra Emplaçament: Carrer Riera de Gaià, núm nau D Polígon Industrial Roques Planes Torredembarra Superfície construïda: 1.930,70 m² Promotor: AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució: Tècnic redactor de l'estudi Bàsic de Seguretat i Salut: JAUME VILA FONTCUBERTA JAUME VILA FONTCUBERTA Dades tècniques de l'emplaçament Topografia: La nau industrial on es realitza la reforma ja es troba construïda i acabada. La parcel la té una topografia amb un pendent est - Oest amb un desnivell que provoca que la façana oest de l edifici es trobi per sota del nivell del carrer. Característiques del terreny: resistència cohesió, nivell freàtic ---- Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn La nau forma part d una illa de naus entre mitgeres. La nau objecte del projecte es troba situada en un dels extrems tenint com a naus adossades una única edificació. Instal lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades: La nau existent es troba en funcionament i poseeix tots els serveis bàsics (electricitat, aigua, clavegueram, gas i telecomunicacions). Ubicació de vials: (amplada, nombre, densitat de circulació) i amplada de voreres La parcel.la està ubicada al carrer Riera de Gaià de més de 20m. d ampladaamb voreres d uns 2m. La densitat de circulació del carrer és molt alta.

90

91 Compliment del RD 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del RD 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors - La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses - La recollida dels materials perillosos utilitzats

92 - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut - Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball - Adoptar mesures que posin per davant la protecció collectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. Identificació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

93 - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques Treballs previs - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Enderrocs - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes - Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar Fonaments - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots

94 - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Fallides de recalçaments - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Estructura - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Coberta - Interferències amb Installacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes de pals i antenes

95 - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Instal lacions - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del RD 1627/1997) - Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball - Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible - Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades - Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que impliquin l'ús d'explosius - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mesures de protecció col lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill

96 - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal lacions existents - Els elements de les Instal lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col locació de xarxes en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. Torredembarra, setembre de 2012 L ARQUITECTE

97 NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT JAUME VILA FONTCUBERTA DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92) R.D. 1627/ octubre (BOE: 25/10/97)Transposició de la Directiva 92/57/CEE Ley 31/ noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/ diciembre (BOE: 13/12/2003) R.D. 39/ de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/ abril (BOE: 01/05/98) R. D. 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004) DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES R.D. 485/ abril (BOE: 23/04/97) R.D. 486/ de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) R.D. 487/ abril (BOE: 23/04/97) DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN R.D. 488/ abril (BOE: 23/04/97) PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO R.D. 664/ mayo (BOE: 24/05/97) R.D. 665/ mayo (BOE: 24/05/97) DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL R.D. 773/ mayo (BOE: 12/06/97)

98 DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO R.D. 1215/ de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) R.D. 1316/ octubre (BOE: 02/11/89) PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO R.D. 614/ junio (BOE: 21/06/01) R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98) O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O de 20 gener de 1956 Derogat capítol III pel RD O. de 28 de agosto de ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70 O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:o. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS. REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO R.D. 836/ juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d octubre de (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)) O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84) O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87) ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997 S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

99 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL CASCOS NO METÁLICOS R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1 PROTECTORES AUDITIVOS R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2 PANTALLAS PARA SOLDADORES R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75 GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75 CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5 modificació: BOE: 27/10/75 BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6 modificació: BOE: 28/10/75 EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7 modificació: BOE: 29/10/75 EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8 modificació: BOE: 30/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9 modificació: BOE: 31/10/75 R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10 modificació: BOE: 01/11/75

100

101 MA ESTUDI GESTIÓ DE RESIDUS Justificació del compliment del RD 105/2008 del Decret 201/1994 i del Decret 21/2006

102

103 Justificació del compliment de: - RD. 105/2008 Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició - Decrets 201/1994 i 161/2001 Reguladors dels Enderrocs d obra i altres residus en la construcció - Decret 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència als edificis

104

105

106

107

108

109

110

111 MA CONTROL DE QUALITAT Justificació del compliment del Decret 375/88

112

113 ÍNDEX JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 1. AIGUA PER PASTAR 2. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ 3. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ 4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ 5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE 6. FORMIGÓ FET A L OBRA 7. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL 8. RODONS D ACER PER A FORMIGÓ 9. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES 10. MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL 11. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS 12. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC 13. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC 14. MATERIALS UTILITZAT COM A AÏLLAMENT CONTRA EL FOC 15. POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU

114

115 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88 El plec de condicions que s adjunta té la finalitat d establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d 1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L arquitecte autor del projecte d execució d obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l arquitecte consideri necessaris per a la seva finalitat, pot en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l aplicació de criteris particulars, els quals han de ser acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes en el projecte d execució un programa de control de qualitat del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s haurà d especificar els components de l obra que cal controlar, les classes d assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l obra, i resta obligat a satisfer-les puntualment en el moment en què s en produeixi l acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de... dies des del moment en què es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d altres persones contractades a aquest efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat; el propietari té la facultat de rescindir el contracte en cas d incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

116 AIGUA PER PASTAR Projecte de reforma interior noves dependències Policia Local L aigua que s utilitzarà en l elaboració del formigó haurà d estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions indicades a l article 27 de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s indica a l article 81.2 de l EHE. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es justificarà, per part del constructor, que l aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé es justificarà especialment que no perjudica les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s indica a l article 81.2 de l EHE. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesis i els criteris d acceptació indicats als articles 27 i de l EHE: Determinació del ph (UNE 7234/71) Determinació de substàncies dissoltes (UNE 7130/58) Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) Determinació de l Ió-clor (UNE 7178/60) Determinació d hidrats de carboni (UNE 7132/58) Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71 ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ L àrid que s utilitzarà en l elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l article 28 de l EHE i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Mida mínima i màxima de l àrid (EHE, art. 28.2): Quan no hi hagi experiència prèvia d ús es realitzaran assaigs d identificació, segons que s indica a l article 28.1 de l EHE i els corresponents a les condicions fisicoquímiques, fisicomecàniques i granulomètriques especificats a l article 28.3 de l EHE. És prohibida la utilització d àrids que continguin sulfurs oxidables. Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que se n eviti la segregació i contaminació, i hauran de mantenir les seves característiques gramulomètriques fins a la incorporació a la mescla. Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

117 CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Cada càrrega d àrid anirà acompanyada d un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d Obra i on hi figuraran, com a mínim, les dades especificades a l article 28.4 de l EHE. Es justificarà, per part del constructor, que l àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l article 28 de l EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé es justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s indica a l article de l EHE. En cas d utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s indica a l article 28.1 de l EHE. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segons: Estabilitat d escòries siderúrgiques (EHE, art. 28.1) Mida màxima/mínima de l àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art ) Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art ) Índex d àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art ) Compostos totals de sofre (UNE EN /99) (EHE, art ) Sulfats solubles en àcids (UNE EN /99) (EHE, art ) Contingut de clorurs (UNE EN /99) (EHE, art ) Terrossos d argila (UNE 7133/58) (EHE, art ) Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art ) Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art ) Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN /99) ( EHE, art ) Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art ) Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE /99 EX i UNE /99 EX) (EHE, art ) Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN /97) (EHE, art ) Resistència al desgast en graves (UNE EN /99) (EHE, art ) Absorció d aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art ) Absorció d aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art ) Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN /99) (EHE, art ) CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ El ciment que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats en la Instrucción para la recepción de cementos (RC-97) i complirà les condicions indicades a l article 26 de l EHE. És a dir: Tipus de ciment (RC-97, art. 8): Distintiu de qualitat: Altres característiques:

118 No s utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art ). Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o el que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b). Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l article 9.b.1 de la RC-97. Operatius: Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l arribada, segons l article 26.2 de l EHE. Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s ajusti a les indicacions de l article 26.2 de l EHE i de l article 9 de la RC-97. En cas de no disposar d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar els treballs de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per a la determinació del contingut de clorurs (EHE, art ). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d adormiment, resistència a la compressió i estabilitat de volum. En cas de disposar d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció es podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons que s indica als articles 10.b de la RC-97 i de l EHE. En aquest cas, la direcció d obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d identificació del ciment juntament amb els resultats de l autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art ; Decret 375/88, annex 1). Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons que s indica en els articles de l EHE i 10.c de la RC-97. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi: Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) Putzolanitat (UNE EN 196-5/96)

119 Principi i final d adormiment (UNE EN 196-3/96) Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) Resistència a la compressió (UNE EN 196-1/96) Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) Calor d hidratació (UNE 80118/86 EX) Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) Alúmina (UNE 80217/91) Àlcalis (UNE 80217/91) Finor de mòlta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) Pes específic (UNE 80103/86) Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) Humitat (UNE 80220/85) Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) Titani (UNE 80228/88 EX) Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l aigua del mar (UNE 80303/96) Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) Composició i especificacions dels ciments de baixa calor d hidratació (UNE 80306/96) Composició i especificacions dels ciments per a usos especials (UNE 80307/96) Composició i especificacions dels ciments d aluminat de calci (UNE 80310/96) Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2) ADDITIUS PER A FORMIGÓ Els additius que s utilitzaran en l elaboració del formigó s incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l article 29.1 de l EHE i tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tipus d additiu: Proporció: Està prohibida la utilització d additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons que s indica a l article 29.1 de l EHE. Es comprovarà el certificat d assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s indica a l article de l EHE. Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l EHE. Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l article de l EHE.

120 Operatius: En cas de formigó fet a l obra, es comprovarà l etiquetat en cada subministrament, segons que s indica en els articles 29.1 i 81.4 de l EHE. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Anàlisi infraroja (UNE EN 480-6/97) Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) Residu insoluble en aigua destil lada (UNE 83208/85) Contingut d aigua no combinada (UNE 83209/86) Contingut d halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) Determinació del ph (UNE 83227/86) Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) Determinació del contingut d aire inclòs (UNE 83259/88 EX) La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d haver d efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE La utilització d addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol licitant del formigó i l autorització expressa de la direcció de l obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l article 29.2 de l EHE. Percentatge de cendres volants respecte al pes de ciment: Percentatge de fum de sílice respecte al pes de ciment: En cas d utilitzar addicions en l elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà el 35% i la de fum de sílice el 10% del pes del ciment. Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del ph, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó. Abans d iniciar l obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l article ó de l EHE, segons que es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l índex d activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l obra. Per comprovar l homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

121 CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l article ó de l EHE, segons que es tracti de cendres volants o fum de sílice, d acord amb les indicacions de l article 81.4 de l EHE. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació que consten als articles ó de l EHE, segons que es tracti de cendres volants o fum de sílice: Contingut d anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) Contingut d òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Finor (UNE EN 451-2/95) Índex d activitat resistent (UNE EN 196-1/96) Expansió (UNE EN 196-3/96) Contingut d òxid de silici (UNE EN 196-2/96) FORMIGÓ FET A L OBRA El formigó que s utilitzarà en l execució de l obra serà elaborat in situ, complirà les condicions indicades a l article 69.3 de l EHE i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. Element a construir: Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art ): Relació màxima aigua/ciment (EHE, art ): Altres característiques: Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): Criteri de divisió de lots (EHE, art o el que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

122 CONTROL PREVI A L INICI DE L OBRA En els casos previstos a l article (classes d exposició III o IV, o qualsevol classe específica d exposició) i prèviament a l inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l assaig de penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s especifica a l article 85.2 i amb els criteris d acceptació que consten a l article de l EHE. Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l article 30 de l EHE i en el plec de condicions, segons que s indica a l article 68 de l EHE. CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s ha fabricat segons les dosificacions previstes i acceptades prèviament per la direcció d obra (EHE, art. 69.3). Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l article 83 de l EHE. Es realitzaran provetes segons l article 88 de l EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d acord amb l UNE 83300/84). Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de tolerància expressats en l article 88 de l EHE: Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d acceptació referenciats entre parèntesis: Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

123 FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL El formigó que s utilitzarà en l execució de l obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a l article 69.2 de l EHE i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir (veure EHE, art ): Element a construir: Designació del formigó per propietats: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art ): Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): Altres característiques: Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): Criteri de divisió de lots (EHE, art o el que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l article de l EHE. Es comprovarà el nivell d homologació de la central productora, que pot ser un distintiu reconegut oficialment o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81). Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l article 83 de l EHE. Es realitzaran provetes segons l article 88 de l EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d acord amb l UNE 83300/84). En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s indica a l article 81 de l EHE.

124 Sota l autorització expressa de la direcció d obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d amassaments a assajar per cada lot segons que s estableix a l apartat 3 de l annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesis i amb els criteris de toleràncies expressats en l article 88 de l EHE: Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d acceptació referenciats entre parèntesis: Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) Penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) RODONS D ACER PER A FORMIGÓ Els rodons d acer per armar que s utilitzaran en l obra compliran les condicions indicades a l article 31 de l EHE i tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir: Designació (EHE, art. 31): Diàmetres: Distintiu de qualitat (EHE, art ): Altres característiques: No s utilitzaran partides d acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1). Nivell de control (EHE, art. 90): Criteri de divisió de lots (EHE, art o el que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l albarà i allò especificat en el projecte. En el cas d acers certificats, aquells que disposen d un distintiu reconegut oficialment o un certificat CC-EHE, es sol licitarà per cada partida l acreditació d aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art ). Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l EHE (EHE, art ). En barres corrugades i malles electrosoldades es sol licitarà, per a cada subministrador i tipus d acer, el certificat específic d adherència, segons que s indica a l article 31 de l EHE.

125 Operatius: Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l article 90.2 i 90.3 de l EHE, amb l objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l article 31.1 de l EHE. En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l article 90.3 de l EHE, amb l objecte de verificar que les característiques dels ressalts s ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d adherència, segons que s indica a l article 31.2 de l EHE (control normal). En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l objecte de verificar el gravat de les marques d identificació (tipus d acer, país d origen i marca del fabricant) segons que s indica a l article 31.2 de l EHE. Es comprovarà l absència d esquerdes en les zones de doblec i ganxos d ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l assaig de doblec - desdoblec segons que s indica a l article 31.2 de l EHE (control a nivell normal). En el cas que hi hagi unions per soldadura es comprovarà l aptitud pel soldatge segons l article 90.4 de l EHE. Com a mínim dos cops al llarg de l obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d acer, segons l article 90.3 de l EHE (control normal). En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, i inclouran l assaig de resistència a l arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal). Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació. En el cas d acers certificats, que disposin d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l autorització expressa de la direcció d obra es podrà deixar d assajar l acer en les condicions que estableix l apartat 2 de l annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segon: Límit elàstic (UNE, /92) (EHE, art. 90.5) Càrrega de trencament (UNE /92) (EHE, art. 90.5) Allargament en trencament (UNE /92) (EHE, art. 90.5) Doblec-desdoblec (UNE 36068/94 i EHE, art i 31.3) (EHE, art. 90.5) Resistència a l arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segon: Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2) ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES L acer que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación (NBE-EA-95). És a dir: Classe (NBE-EA-95, art ): Sèrie (NBE-EA-95, art ): Tipus i ubicació indicats als plànols. Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5): Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art o el que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic):

126 S identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d acer, segons que s indica a l article de la NBE-EA-95. Operatius: Es comprovarà l existència de la marca d identificació, segons que s indica a l article de la NBE-EA-95. Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s ajusten al que s indica a l article de la NBE-EA-95. Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s ajusten al que s indica a l article de la NBE-EA-95. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d acceptació de les normes referenciades entre parèntesi: Límit elàstic (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Resistència a tracció (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Allargament fins a ruptura (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Doblec sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Resiliència (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE /85) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art ) Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art ) Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art ) MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL Els maons que s utilitzaran en l execució de l obra han de tenir les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Muros resistentes de fábrica de ladrillo (NBE-FL-90) i en el Pliego General de Condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción (RL-88) i que, en resum, són els següents: Classe (vist o no vist: RL-88, apt. 3): Tipus (massís, calat o foradat: RL-88, apt. 2): Dimensions (RL-88, apt. 4):

127 Resistència a compressió (NBE-FL-90, art. 2.2 i RL-88, apt. 4.2): Geladicitat (RL-88, apt. 4.2): Distintiu de qualitat, segell INCE o equivalent (RL-88, apt. 6.6): En el cas de que no es demani, indicació expressa en aquest sentit La definició de partida i mostra es realitzarà segons els apartats 6.1 i 6.2 de la RL-88, identificant sempre el subministrament amb el seu destí a l obra. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l albarà i allò especificat en el projecte, segons les indicacions de l apartat 5.2 de la RL-88. Es sol licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant de la resistència a compressió, segons que s indica a l apartat 4.2 de la RL-88. Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons l apartat 6.4 de la RL-88. Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la vigència i documentació del distintiu de qualitat. Operatius: Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons l apartat 6.4 de la RL-88. Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l apartat 4.3 de la RL-88. Es comprovarà la inexistència d exfoliacions, segons l apartat 4.3 de la RL-88. Es comprovarà la inexistència d escrostonaments per pinyol, segons l apartat 4.3 de la RL- 88. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segon: Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1) Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2) Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2) Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2) Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2) Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2) SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS Els sistemes de sostres (biguetes i peces d entrebigat) que s utilitzaran en l execució de l obra tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado (EF-96) i Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). És a dir: Per les biguetes: Tipus (armada, pretesada,...):

128 Forma (semibigueta,...): Cantell: Llum màxima: Per les peces d entrebigat: Tipus (resistent o no): Material (ceràmic, morter de ciment...): Pel conjunt del sistema: Intereix: Distintiu de qualitat: Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i EHE, art. 12): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l autorització d ús, segons que s indica a l article 10.1 de l EF-96. Es sol licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que garanteixi les característiques especificades a l autorització d ús, segons que s indica a l article 9.1 de l EF-96. Aquesta comprovació no caldrà fer-la si el sistema de sostre té un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Operatius: Es comprovarà el gravat del codi d identificació de cada bigueta (fabricant i tipus), segons l article 9.1 de l EF-96. Es controlarà el bon estat aparent de les peces d entrebigat. Es verificaran les característiques geomètriques i d armat reflectides en l autorització d ús del sistema de sostre, segons que s indica a l article 9.1 de l EF-96. Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d entrebigat, per a la seva utilització conjunta, d acord amb l article 4.1 de l EF-96. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, d acord amb l article 9 de l EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris referenciats entre parèntesis: Per les biguetes: Col locació d armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i ) Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31) Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32) Quantia mínima (EHE, art. 42.3) Armadura transversal (EHE, art. 44) Formigó (EHE, art. 30) Destesat i fissuració (EHE, art. 49) Per les peces d entrebigat: Càrrega (EF-96, art. 3.1). Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1). Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d entrebigats resistents. MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT TÈRMIC

129 El material que s utilitzarà com a aïllament tèrmic en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79) Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro...): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CT-79, annex 5.2.2): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1): Divisió en unitats d inspecció (apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79 o la que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l albarà. Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s especifica les dimensions i toleràncies, segons que s indica en l apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79. Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l etiquetat, segons que s indica en l apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79. Es comprovarà l existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s indica a l apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis: Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76) Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74) Permeabilitat al vapor d aigua (UNE 53312/76) Permeabilitat a l aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78) Absorció d aigua per volum (UNE 53028/55) MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT ACÚSTIC El material que s utilitzarà com a aïllament acústic en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en los edificios (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE-CA-88) Tipus de material (mantes, plafons...): Classe de material (fibres minerals -de vidre, llana de roca-, suro,...):

130 Densitat aparent: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2): Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2): Divisió en unitats d inspecció (apartat de l annex 4 de la NBE-CA-88 o la que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l albarà. Es comprovarà que la documentació tècnica del producte s especifica les dimensions i toleràncies, segons que s indica en l apartat 4.4 de l annex 4 de la NBE-CA-88. Es verificarà que el fabricant garanteix les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l etiquetatge, segons que s indica en l apartat 4.5 de l annex 4 de la NBE-CA-88. Es comprovarà l existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s indica en l apartat de l annex 4 de la CA-88. Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels assaigs d aïllament acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBE-CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l obra. Es comprovarà que el material rebut a l obra coincideix amb el producte del qual s han fet tots els assaigs. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis: Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84) Aïllament a soroll d impacte (UNE 74040/84) Materials absorbents acústics (UNE 74041/80) Permeabilitat a l aire en finestres (UNE 85208/81) MATERIALS UTILITZATS COM A AÏLLAMENT CONTRA EL FOC El material que s utilitzarà com a aïllament contra el foc en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Condiciones de protección contra incendios en los edificios (NBE-CPI-96). És a dir: (veure art. 13 de la NBE-CPI-96) Tipus de material (plaques, morters, pintures intumescents, pintures o vernissos ignífugs...): Gruix: Classe de reacció al foc exigida: Toxicitat: Segell o Marca de Qualitat: Altres característiques:

131 En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte mitjançant la comprovació de l albarà. Es controlarà que el fabricant o importador garanteix les característiques requerides per al compliment de la NBE-CPI-96, mitjançant documents que recullin els resultats dels assaigs necessaris (NBE-CPI-96, art i 17.3). Aquesta documentació haurà de tenir una antiguitat inferior a 5 anys (NBE-CPI-96, art ). Quan un material hagi estat objecte de tractament d ignifugació amb posterioritat a la seva fabricació, es comprovarà que els documents que recullin els resultats dels assaigs realitzats en el laboratori mencionin explícitament que el material ha estat sotmès a un envelliment previ coherent amb el seu ús, abans d obtenir la classe de reacció al foc, M, segons que s indica a l article de la NBE-CPI-96. Es comprovarà que el material rebut a l obra coincideix amb el producte del qual s han fet els assaigs. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesis: Classe de reacció al foc dels materials de construcció (UNE 23727/90 1R) Resistència al foc de les estructures i elements de la construcció (UNE 23093/81 1R) Resistència al foc d elements de construcció vidriats (UNE 23801/79) Resistència al foc de portes i altres elements de tancament de forats (UNE 23802/79) Estabilitat al foc de les estructures d acer protegides (UNE 23820/93 EXP) POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU El poliuretà produït in situ que s utilitzarà com a aïllament tèrmic en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Reglamentària d Edificació sobre aïllament tèrmic (NRE-AT-87) i a la Norma Básica de la Edificación. Condiciones térmicas en los edificios (NBE- CT-79). És a dir: Tipus (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Situació segons ordre de 29/7/94 (*): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1): Divisió en unitats d inspecció (veure ordre de 29/07/94 o la que defineixi l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Tipus i classe de material (manta, plafó...; fibra de vidre, llana de roca...):

132 Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el producte acabat i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de la documentació lliurada pels productors de poliuretans in situ (aplicadors) i que serà la següent: Per a situació A (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat): Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats), lliurat per l aplicador. Certificat conforme s han complert els controls de relació de mescla, així com que s han complert les condicions d aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l aplicador. Per a situació B (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat): Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat de control de recepció dels components (exempt d assaigs), lliurat per l aplicador. Certificat conforme s han complert els controls de relació de mescla, així com que s han complert les condicions d aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l aplicador. Per a situació C (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat) Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats), lliurat per l aplicador. Certificat on constarà que s està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d autocontrol que s ha fet servir durant la realització de l obra, lliurat per l aplicador. Per a situació D (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat) Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components (exempt d assaigs), lliurat per l aplicador. Certificat on constarà que s està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d autocontrol que s ha fet servir durant la realització de l obra, lliurat per l aplicador. Operatius: En les situacions A i B es realitzarà prescriptivament el control de producte acabat següent: Es farà la presa de mostres i contramostres necessàries per a la realització dels assaigs de compliment obligat, en laboratori homologat, segons que s indica als articles 1.5 i 2.5 de l ordre de 29/7/94. Es comprovarà l aparença externa i el gruix segons les especificacions establertes als articles 1.5 i 2.5 de l ordre de 29/07/94. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col locació en obra.

133 ASSAIG DE LABORATORI En les situacions A i B es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesis i segons les indicacions dels articles 1.5 i 2.5 de l ordre de 29/07/94: Densitat (UNE 53215/91) Conductivitat tèrmica (UNE 92201/89 i 92202/89) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Resistència a compressió (UNE 53182/70) Classificació del comportament de reacció davant del foc (UNE 23727/81) Torredembarra, setembre de 2012 L ARQUITECTE JAUME VILA FONTCUBERTA (*) Situació A: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació B: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació C: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat Situació D: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat

134

135 MA MOBILIARI DISTRIBUCIÓ I TIPOLOGIA DE MOBILIARI

136

137 El disseny del mobiliari per les dependències de la Policia Local de Torredembarra, ha sigut fruit d un estudi que adjuntem seguidament. En ell podem veure tot el mobiliari i les diferents tipologies elegides per a tot el projecte. A pesar que el disseny del mobiliari la col.locació de totes les peces preveu la compra de totes les peces noves, degut a l alt cost econòmic que això representa s ha cregut oportú disminuir tot el posible l adquisició de noves peces de mobiliari aprofitant el mobiliari existent en les antigues dependències de la policía. D aquesta manera del projecte que en aquest annex s adjunta, només es tindran en compte aquelles peces de mobiliari incloses dins la partida de mobiliari en l apartat d Amidaments i Pressupostos, on ja s ha prevista una partida pel trasllat del mobiliari existent a les noves dependències. Toti això s ha cregut oportú mantenir en aquest annex, tot el projecte de mobiliari inicial per tal de que pugui ser consultat en el cas que en un futur es cregui convenient adquirir noves peces per les dependències policials.

138

139 PLÀNOLS

140

141

142

143

144

145 IMATGES MOBILIARI

146

147

148

149