Percepció del Turisme a Barcelona

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Percepció del Turisme a Barcelona"

Transcripción

1 Percepció del Turisme a Barcelona ANY 14 Registre Públic d Enquestes i Estudis d Opinió: r12

2 Registre d Enquestes i Estudis d Opinió r12 PERCEPCIÓ DEL TURISME A BARCELONA PRESENTACIÓ DE RESULTATS ANY 14 Departament d Estudis d Opinió Gabinet Tècnic de Programació - Gerència Adjunta de Projectes Estratègics C/ Avinyó, 32, 2a planta Tel Barcelona Protegim el Medi Ambient. No imprimiu aquest document si no és necessari. Tots els drets reservats. Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni en tot ni en part, ni registrada en o transmesa per un sistema de recuperació en cap forma ni en cap mitja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, de gravació o altres, sense el permís del propietari del copyright. 1

3 ÍNDEX FITXA TÈCNICA PRESENTACIÓ RESUM DE RESULATS 1. RELACIÓ DELS BARCELONINS AMB EL TURISME 2. HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS PER LA CIUTAT 3. APORTACIÓ ECONÒMICA DEL TURISME A LA CIUTAT 4. VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT 5. GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME QÜESTIONS D ACTUALITAT JUNY 13: 7.1 ELS TURISTES DE LA CIUTAT 8. QÜESTIONS D ACTUALITAT SETEMBRE 13: 8.1 INFRAESTRUCTURES I LLOCS DEL BARRI PER VISITAR 8.2 RELACIÓ AMB EL TURISME 8.3 VIATGES DELS BARCELONINS 8.4 EL FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 9. PERFIL DELS ENTREVISTATS 1. QÜESTIONARIS QÜESTIONS D ACTUALITAT FEBRER 13: 6.1 IMPACTE DEL TURISME A LA CIUTAT 6.2 MOBILE WORLD CONGRESS 2

4 FITXA TÈCNICA ÀMBIT Municipi de Barcelona. UNIVERS Població de Barcelona de 18 anys i més. GRANDÀRIA DE LA MOSTRA 1257 entrevistes en total (419 a la primera onada, 412 a la segona onada i 426 a la tercera onada). METODOLOGIA Entrevista telefònica amb sistema CATI (Computed Assisted Telephone Interviews). PROCEDIMENT DE MOSTREIG Mostreig aleatori estratificat. Els estrats s han format per l encreuament dels deu districtes municipals amb el gènere i amb l edat dels ciutadans (l edat es divideix en sis categories: de 18 a 24, de 25 a 34, de 35 a 44, de 45 a 54, de 55 a 64 i de 65 anys i més). S han aplicat quotes per a cadascun dels estrats calculades de forma proporcional segons el padró municipal. AFIXACIÓ Proporcional. PONDERACIÓ En funció de la població objectiu real en cadascun dels estrats definits a la mostra per tal d obtenir els resultats del conjunt de la ciutat. ERROR MOSTRAL Per a un nivell de confiança del 95,5 (2s), i P = Q, l'error és de ±2,77 per al conjunt de la mostra. DATA DE REALITZACIÓ 1a onada: Del 24 de febrer al 5 de març de 14. 2a onada: Del 12 al 19 de juny de 14. 3a onada: Del 15 al 22 de setembre de 14. EMPRESA DE TREBALL DE CAMP ODEC. 3

5 PRESENTACIÓ Aquestes pàgines contenen els resultats de l estudi sobre la Percepció del Turisme a Barcelona de 14. L estudi continua la sèrie iniciada el juny de 7. Es realitzen tres onades per any, febrer, juny i setembre, la qual cosa permet veure l evolució dels resultats durant el transcurs dels quadrimestres, a més de l evolució de tota la sèrie. L informe té dues parts. La primera dedicada a la relació personal o professional dels barcelonins majors de 18 anys amb els turistes i la valoració que en fan; el febrer de 14 es va introduir una pregunta nova sobre el nombre de persones que havien allotjat a casa seva en el darrer any i al setembre es va afegir una pregunta per saber si quan allotgen algú a casa seva ho fan gratuïtament o cobrant algun import. La primera part també aporta informació sobre els espais d interès turístic de la ciutat que visiten els barcelonins. El setembre de 14 es va ampliar la llista d espais fins a catorze; els nous són: el museu del FC Barcelona i el Castell de Montjuïc. A més, recull l opinió dels barcelonins respecte la importància del sector turístic a nivell econòmic i si es considera beneficiós per a la ciutat. La gestió de l Ajuntament de Barcelona també és avaluada i a partir del setembre de 14 en dos aspectes més: la promoció turística i el comportament incívic d alguns turistes. La segona part està dedicada a temes d actualitat. En l onada de febrer de 14 es va preguntar sobre l impacte que creuen que tenen els turistes sobre la ciutat i sobre el coneixement del Mobile World Congrés. En l onada de juny de 14, es va incloure una pregunta sobre qui consideren turista. El setembre de 14 es va incorporar una qüestió sobre infraestructures, un recull de propostes de llocs disseminats per la ciutat per visitar, si tenia coneixement de que hi hagués habitatges d ús turístic al seu edifici i si li ocasionaven molèsties, els viatges dels barcelonins fora de Catalunya i algunes qüestions sobre el futur de Barcelona en relació al turisme. Obren l informe la fitxa tècnica i un resum dels resultats. El tanquen el perfil dels entrevistats i el qüestionari. Els resultats són presentats en forma de gràfics i taules, i són comentats al principi de cada capítol. També es poden consultar en un document a banda les taules dels encreuaments de sexe, edat, nacionalitat, nivell d estudis acabats i districte de residència. 4

6 RESUM DE RESULTATS EL TURISME ÉS BENEFICIÓS PER A BARCELONA 92,4 BARCELONA HA DE CONTINUAR ATRAIENT MÉS TURISTES 62,2 RELACIÓ I SATISFACCIÓ DELS BARCELONINS AMB EL TURISME QUE VISITA LA CIUTAT El 14 el 13,6 dels barcelonins entrevistats diuen que treballen o han treballat al sector turístic els dos últims anys. Un de cada quatre assegura que alguna persona del seu entorn immediat - familiar, amic o conegut hi treballa. El 36,2 dels barcelonins entrevistats manifesta que viu en un barri on hi ha molts turistes; aquest percentatge és el més alt des de 7. Majorment als barcelonins els agrada tenir contacte amb els turistes (76,2). Més de dos terços dels barcelonins entrevistats afirmen que durant el darrer any s han relacionat amb algun turista que ha visitat la ciutat (69,4); aquesta xifra és la més alta assolida des de 7. Se segueix mantenint un alt nivell de satisfacció de la relació (88,). Durant el darrer any, el 45,4 dels barcelonins preguntats han allotjat a casa seva algun familiar o amic que ha vingut a Barcelona. La mitjana de persones allotjades ha estat de 4,5 i en el 98,7 dels casos aquest allotjament ha estat gratuït. Tothom recomanaria a familiars, amics o coneguts que visitin la ciutat de Barcelona (97,6). HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS PER LA CIUTAT Els indrets turístics més concorreguts pels barcelonins l últim any són les Rambles (83,), el barri Gòtic (8,1), les platges i la façana marítima (77,6). Segueixen la zona Fòrum (58,), la Sagrada Família (57,1) i el Castell de Montjuïc. Menys visitats que els anteriors són el parc Güell (42,1), el MNAC (37,6), la Pedrera (35,6), el parc central de Nou Barris (26,8), el monestir de Pedralbes (23,), el museu del FC Barcelona (21,9), la fàbrica de creació Fabra i Coats (18,) i les bateries antiaèries del Turó de la Rovira (14,). En general, la proximitat propicia l accés dels veïns a visitar un espai d interès turístic proper al seu domicili. APORTACIÓ ECONÒMICA DEL TURISME A LA CIUTAT El turisme és citat de forma espontània com a motor econòmic de la ciutat en el 64,2 dels casos. Quan la pregunta es fa suggerint diferents sectors, el turisme arriba a un 94,7 de citacions com un sector molt o bastant important pel que fa a l aportació econòmica a la ciutat. VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT Pràcticament tothom continua creient que el turisme és beneficiós per a Barcelona (92,4). El turisme es percep com un motor econòmic (79,3). També es dóna importància, tot i que bastant menys, al fet que comporta intercanvi i riquesa cultural i dóna a conèixer Barcelona a la resta del món. Els aspectes que es perceben com més negatius del turisme són l aglomeració de la gent (19,5) i l incivisme i la mala educació (13,6), opinions que s han incrementat respecte al 13. Quan es pregunta directament per l incivisme dels turistes, la meitat dels veïns de Barcelona opina que són tant incívics com els autòctons. 5

7 RESUM DE RESULTATS Fet el balanç, el 62,2 dels barcelonins creu que Barcelona ha de continuar atraient més turistes. Aquest percentatge és inferior al del 13 i a més ha anat decreixent en els tres trimestres del 13, passant d un 68,2 al febrer al 54,6 a l onada de setembre. El turisme que es creu més interessant de promocionar és el cultural (42,5) i el de negocis (27,8). GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME El 14 el 69,9 valoren positivament la gestió de l Ajuntament de Barcelona en relació al turisme de la ciutat. Aquest percentatge és inferior al del 13 i ha anat baixant en cadascuna de les onades de l estudi (del 75,9 obtingut al febrer al 61,8 del setembre). La principal queixa dels que valoren negativament la gestió municipal és una mala gestió en general (23,6). Per a més detall, els àmbits millor valorats de la gestió municipal són la informació sobre la ciutat (73,6), la mobilitat del turisme per la ciutat (73,2) i la preservació del patrimoni cultural de la ciutat (71,3). Les valoracions de el comportament incívic d alguns turistes, el soroll del carrer i els apartaments turístics o habitatges d ús turístic obtenen percentatges més alts en les valoracions negatives que en les positives. En el cas dels apartaments d ús turístic és la primera vegada que passa des de l inici de la sèrie al 11 i a més va incrementar notablement la valoració negativa durant al 14 (passant d un 18,8 de valoració negativa al febrer al 52,8 al mes de setembre). QÜESTIONS D ACTUALITAT DE FEBRER DE 13 IMPACTE DEL TURISME A LA CIUTAT En la línia que hem estat comentant fins ara, quan es demana als ciutadans el seu grau d acord a nou frases per mesurar l impacte del turisme, gairebé tothom està d acord que el turisme aporta molts diners a l economia de la ciutat (9,4) i dóna a conèixer positivament la imatge de Barcelona al món (9,2). A més, contribueix a crear molts llocs de treball (82,8) i mantenir els equipaments culturals de Barcelona (78,7). El grau d acord és majoritari quan es fa referència al fet que el turisme fa augmentar els preus de la ciutat (71,), promou l oferta cultural i de serveis de qualitat (67,5) i fa que en algunes zones de la ciutat hi hagi molt incivisme (53,7). Més d un terç dels barcelonins es mostren d acord en què el turisme provoca una superpoblació i massificació de la ciutat (39,) i només una quarta part considera que 'el turisme dificulta la convivència a l espai públic entre veïns i turistes (26,3). MOBILE WORLD CONGRESS 13 El 95,2 dels barcelonins preguntats han sentit parlar del Mobile World Congress 14 i continuen pensant que aquest tipus d esdeveniments són positius per a la ciutat (92,8). Més del consideren que les persones que han vingut a la ciutat en motiu d aquest congrés són turistes. Nota: El treball de camp de l estudi va ser realitzat la mateixa setmana que se celebrava aquest congrés (del 24 al 27 de febrer de 14). 6

8 RESUM DE RESULTATS QÜESTIONS D ACTUALITAT DE JUNY DE 13 ELS TURISTES DE LA CIUTAT Els visitants de la ciutat de cap de setmana són considerats turistes per la majoria dels barcelonins (84,5), mentre que hi ha més divisió de parers quan es tracta de persones que vénen per a un esdeveniment musical (59,4), un congrés o fira (58,1) o un esdeveniment esportiu (57,9). En tots els casos els percentatges obtinguts són similars als de l any passat. QÜESTIONS D ACTUALITAT DE SETEMBRE DE 13 INFRAESTRUCTURES I LLOCS DEL BARRI PER VISITAR El setembre de 14, aproximadament dos terços dels barcelonins preguntats opinen que la ciutat té millors infraestructures gràcies al turisme. Els barcelonins recomanen per visitar diferents llocs de la ciutat i del seu barri. Els més destacats són: La Sagrada Família, el parc Güell, Montjuïc, les platges, l hospital de Sant Pau, el parc del Laberint d Horta, el Camp Nou, la Pedrera, el barri Gòtic, el Fòrum i passejar pels carrers i places de Gràcia. RELACIÓ AMB EL TURISME Una de les preguntes noves de l onada de setembre de 14 tenia l objectiu de conèixer si els ciutadans de Barcelona sabien de l existència d algun habitatge d ús turístic en l edifici on viuen. Un 12,8 ha dit que sí que té coneixement d aquest tipus d habitatges en el seu edifici. ELS VIATGES DELS BARCELONINS S ha incrementat el nombre d entrevistats que darrerament han viatjat per Espanya (65,8) i per fora d Espanya (53,4). Aquests viatges són en major mesura per motius d oci, que a més s incrementen respecte les dades de 13. EL FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME De cara a un futur millor de Barcelona, pràcticament la totalitat dels entrevistats està d acord en fomentar més el turisme cultural (93,8), atraure més turisme de qualitat (92,3) i promoure altres punts d interès turístic de la resta de Catalunya (91,6). Amb percentatges també elevats trobem Fomentar la imatge de Catalunya al món (82,9), Reforçar el paper de Barcelona com a capital turística de Catalunya (74,) i Desenvolupar l oferta turística per l AMB (73,3), que comparats amb l any anterior obtenen percentatges sensiblement inferiors. Promoure un debat sobre el turisme entre ciutadans, institucions i sector econòmic (75,3), Distribuir millor el turisme per més barris de la ciutat (74,) mantenen el seu grau d acord respecte el 13. Finalment se situen Atraure més quantitat de turistes (52,7), percentatge inferior a l obtingut l any passat, Incrementar el nombre de places hoteleres (41,1), percentatge que es manté respecte el 13, i amb el grau d acord més baix, però superior al del 13, Reduir la quantitat de turistes amb un 24,1. 7

9 SIGLES Base. Perfil d enquestats que responen a la pregunta de l estudi Número de respostes. Número de respostes. Quantitat de respostes valorades per la pregunta concreta de l estudi. En el cas de gràfics amb evolució s indica el nombre d entrevistes de la darrera consulta. Tipus de resposta. Possibilitat o possibilitats que s han contemplat per a la pregunta formulada 8

10 1 Relació dels barcelonins amb els turistes 9

11 RELACIÓ AMB ELS TURISTES Per esbrinar quina és la percepció dels barcelonins i barcelonines respecte el turisme que visita la ciutat de Barcelona, primer es vol saber si el darrer any s han relacionat amb turistes i si se senten satisfets d aquesta relació. El 14 el 13,6 dels barcelonins entrevistats diuen que treballen o han treballat en alguna activitat relacionada amb el turisme els dos últims anys. Les persones que més diuen haver-hi treballat són de nacionalitat no espanyola (26,5) i la població de 25 a 34 anys (26,4). Un de cada quatre entrevistats assegura que alguna persona del seu entorn immediat - familiar, amic o conegut - treballa al sector turístic (26,3). El 36,2 dels entrevistats manifesta que viu en un barri on hi ha molts turistes. Els veïns dels districtes de Ciutat Vella (94,8), Gràcia (65,6) i Eixample (61,6) són els que més diuen viure en un barri turístic. Majorment als barcelonins els agrada tenir contacte amb els turistes (76,2). Més de dos terços dels barcelonins preguntats afirmen que durant el darrer any s han relacionat amb algun turista que ha visitat la ciutat (69,4). Aquesta quantitat és la més alta assolida des de l inici de la sèrie l any 9. Els dos tipus de relació més habituals són el fet d haver establert contacte amb ells al carrer per donar algun tipus d informació o indicació (49,4) i l amistat (39,3). Altres tipus de relació menys habituals són familiar (13,) i laboral (9,5). Quan se suggereixen diferents tipus de relació possibles, el 77,1 responen personal, el 12, laboral o professional i el 9,1 ambdues. La gran majoria dels barcelonins que s han relacionat amb turistes se senten satisfets de l experiència (88,). Se segueix mantenint un alt nivell de satisfacció de la relació establerta amb els turistes. El 45,4 dels entrevistats asseguren que en el darrer any han allotjat a casa seva algun familiar o amic que ha vingut a visitar Barcelona amb una mitjana de 4,5 persones/any. Les persones que més diuen haver tingut hostes a casa seva són els de nacionalitat estrangera (67,9). En aquesta darrera onada s ha introduït una pregunta per saber si quan han allotjat algú ho han fet gratuïtament o han rebut alguna remuneració. La resposta ha estat gairebé total (98,7) en que l allotjament s ha ofert de forma gratuïta. Tothom recomanaria a familiars, amics o coneguts que visitin la ciutat de Barcelona (97,6). Totes les dades d aquest apartat es mantenen força estables respecte a les obtingudes al 13, menys en si s han relacionat amb algun turista que es manté la tendència a l alça que hi ha des del 12. 1

12 TREBALLA O HA TREBALLAT EN ALGUNA ACTIVITAT RELACIONADA AMB EL TURISME RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Sí) 8 6 SÍ TOTAL (1257) P12 En els últims dos anys, ha treballat o treballa 1257 en alguna activitat relacionada amb el turisme? 11

13 ALGÚ DE L ENTORN TREBALLA EN ALGUNA ACTIVITAT RELACIONADA AMB EL TURISME RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Sí) 8 6 SÍ TOTAL (1257) P13 I algú del seu entorn immediat (família o 1257 amics propers) treballa en alguna activitat relacionada amb el turisme? 12

14 VIU EN UN BARRI TURÍSTIC RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Més aviat sí) 8 6 MÉS AVIAT SÍ TOTAL (1257) P3 Considera que vostè viu en un barri on hi ha 1257 molts turistes? 13

15 LI AGRADA O LI DESAGRADA TENIR CONTACTE AMB TURISTES RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Li agrada) 8 LI AGRADA LI ÉS INDIFERENT LI MOLESTA TOTAL (1257) P14 En general, a vostè li agrada o li molesta tenir 1257 contacte amb els turistes? 14

16 S HA RELACIONAT AMB ALGUN TURISTA RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Sí) 8 6 SÍ TOTAL (1257) P15 I concretament, en el darrer any, s ha relacionat amb algun turista que hagi vingut a 1257 Fins al setembre de 1 la pregunta era: En el darrer any, per motius professionals o personals ha mantingut relació amb algun Barcelona? turista que hagi vingut a Barcelona?. 15

17 TIPUS I MOTIUS DE RELACIÓ AMB ELS TURISTES (1 DE 2) RELACIÓ AMB ELS TURISTES TIPUS DE RELACIÓ Tot al 11 Tot al 12 Tot al 13 Tot al 14 CONTACTE AL CARRER (INDICACIONS, CONVERSES) 31, 32,9 42,5 49,4 AMISTAT 43,9 51,6 41,5 39,3 FAMÍ LIA 17,6 11,8 13,3 13, RELACIONS LABORALS I COMPANYS DE FEINA 19,7 11,1 6,1 9,5 LLOGUER PISOS 1,7,3,6,6 ATÈN TURISTES A LA FEINA - - 3,7 - ALTRES,8 2,7 2,1 1,1 NS / NC,8 1,,2,3 N (239) (73) (778) (874) 8 6 MOTIUS DE RELACIÓ PERSONALS AMBDÓS 14 PROFESSIONALS P16 Quin tipus de relació hi ha tingut? Han tingut algun tipus de relació 874 Espontània. Multiresposta P17 I més concretament, s hi ha relacionat per motius personals o professionals? Han tingut algun tipus de relació 874 Suggerida 16

18 TIPUS I MOTIUS DE RELACIÓ AMB ELS TURISTES (2 DE 2) RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERSONALS PROFESSIONALS AM BDÓS ALTRES TOTAL 77,1 12, 9,1 1,6 FAM ÍLIA 11,2-1,8 - AM ISTAT 32,5 1,1 5,6,2 RELACIONS LABORALS I COM PANYS DE FEINA 1, 6,2 2,3 - CONTACTE AL CARRER (INDICACIONS, CONVERSES) 39,8 4,7 3,2 1,5 LLOGUER PISOS,3,2,1 - ATÈN TURISTES A LA FEINA ALTRES,7,4 - - P16 Quin tipus de relació hi ha tingut? Han tingut algun tipus de relació 874 Espontània. Multiresposta P17 I més concretament, s hi ha relacionat per motius personals o professionals? Han tingut algun tipus de relació 874 Suggerida 17

19 SATISFACCIÓ DE LA RELACIÓ AMB ELS TURISTES RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Molt/Bastant satisfet) 8 MOLT / BASTANT POC / GENS TOTAL (874) P18 I, en general, amb aquesta relació se sent molt, bastant, regular, poc o gens satisfet? Han tingut algun tipus de relació

20 ALLOTJAMENT A CASA D ALGUN FAMILIAR O AMIC VISITANT RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Sí) 8 6 5,7 54,6 TOTAL (1257) 49,3 45, P19 En el darrer any, a casa seva han allotjat algun familiar o amic que hagi vingut a visitar Barcelona? 1257 Sí No NS / NC 19

21 QUANTS VISITANTS HA ALLOTJAT A CASA SEVA RELACIÓ AMB ELS TURISTES UNA 17,2 DUES TRES QUATRE CINC 23, 12,3 15,3 8,3 GRATUÏTAMENT 98,7 PAGANT PER L'ALLOTJAMENT,5 DEPÈN,9 SIS 7,2 SET O MÉS 16,3 NS / NC,5 6 8 MITJANA 4,5 P I en el darrer any, quantes persones (familiars i amics) que hagin vingut a visitar Barcelona ha allotjat a casa seva? Han allotjat visitants a casa seva 571 PA Quan s'ha allotjat algú a casa seva, ho ha fet Han allotjat visitants a casa seva- Setembre 14 gratuïtament o pagant per l'allotjament? 7

22 RECOMANACIÓ PER VISITAR BARCELONA RELACIÓ AMB ELS TURISTES PERFILS ( Sí) 8 SÍ P7 Vostè recomana o recomanaria a familiars, amics o coneguts que visitin la ciutat de Barcelona?

23 2 Hàbits turístics dels barcelonins per la ciutat 22

24 HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS Amb la intenció de saber si els barcelonins visiten llocs de Barcelona considerats d interès turístic i, en cas afirmatiu, amb quina freqüència, es pregunta per quatre zones i deu espais específics de la ciutat. Els tres indrets turístics més concorreguts pels barcelonins l últim any són les Rambles (83,), el barri Gòtic (8,1) i les platges i la façana marítima (77,6). La majoria ha anat a passejar bastant sovint per aquests espais a l aire lliure i gratuïts. Aquestes dades es mantenen estables amb les obtingudes al 13. Altres espais visitats per més de la meitat dels barcelonins en l últim any són la zona Fòrum (58,), la Sagrada Família (57,1) i el Castell de Montjuïc (56,6). En aquest cas també es mantenen els percentatges respecte als del 13, en els espais de que es disposa de comparativa. La llista d espais visitats segueix amb el parc Güell (42,1), Museu Nacional d Art de Catalunya (MNAC) (37,6), la Pedrera (35,6), el Parc Central de Nou Barris (26,8), el monestir de Pedralbes (23,), el Museu del FC Barcelona (21,9), la fàbrica de creació Fabra i Coats (18,) i les bateries antiaèries del Turó de la Rovira (14,). A continuació es presenten els perfils dels barcelonins que destaquen com a visitants, o no visitants, dels punts proposats. En alguns casos, la proximitat propicia l accés dels veïns a visitar un espai d interès turístic proper al seu domicili. Aquest és el cas de la zona Fòrum, el parc Güell, el parc Central de Nou Barris, el Monestir de Pedralbes, la fàbrica de creació Fabra i Coats i les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. No hi ha cap perfil que destaqui entre els visitants de Les Rambles. Els habitants de Nou Barris, els majors de 65 anys i la població amb estudis primaris té menys costum de visitar el barri Gòtic que la resta de ciutadans de Barcelona. La façana marítima i les platges també són menys visitades pels majors de 25 anys i per la població amb estudis primaris. Són més propensos anar a la zona Fòrum els veïns de Sant Martí, les persones de nacionalitat estrangera i d edats entre 18 i 34 anys. La Sagrada Família és visitada sobretot pels barcelonins de nacionalitat estrangera. Pel contrari, els que menys la visiten són els veïns de Sant Andreu i la gent que té estudis primaris. El Castell de Montjuïc té més visites dels veïns de les Corts i Ciutat Vella, els joves de 18 a 34 anys i dels barcelonins amb nacionalitat estrangera. Pel parc Güell és passegen més els veïns de Gràcia i d Horta Guinardó, les persones de nacionalitat estrangera i els joves de 25 a 34 anys. El MNAC té un interès inferior entre els barcelonins amb estudis primaris. Entre els visitants de la Pedrera hi ha un percentatges molt inferiors de barcelonins amb estudis primaris Els que van més al parc Central de Nou Barris són els veïns de Nou Barris. El monestir de Pedralbes rep més visites dels veïns de Sarrià- Sant Gervasi. Entre els que menys visiten aquest espai es troben els barcelonins amb estudis primaris i els veïns de Sant Andreu. 23

25 HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS El Museu del FC Barcelona és més visitat pels barcelonins amb nacionalitat estrangera i pels veïns de les Corts i té menys visitants entre els veïns de Nou Barris i els ciutadans amb estudis primaris. La fabrica de creació Fabra i Coats atrau principalment als veïns de Sant Andreu i les bateries antiaèries del Turó de la Rovira als d Horta Guinardó. Nota: Quan es comptabilitzen les visites, no es té en compte si l'entrevistat hi passa per davant perquè viu al mateix barri o per anar a la feina, a l'escola dels fills... 24

26 HA VISITAT ELS SEGÜENTS LLOCS L ÚLTIM ANY RESUM HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS LES RAMBLES EL BARRI GÒTIC LES PLATGES / LA FAÇANA MARÍTIMA LA ZONA FÒRUM LA SAGRADA FAMÍLIA EL CASTELL DE MONJUÏC EL PARK GÜELL EL MUSEU NACIONAL D ART DE CATALUNYA (MNAC) LA PEDRERA EL PARC CENTRAL DE NOU BARRIS EL MONESTIR DE PEDRALBES EL MUSEU DEL FC BARCELONA FÀBRICA DE CREACIÓ FABRA I COATS LES BATERIES ANTIAÈRIES DEL TURÓ DE LA ROVIRA 83, 8,1 77,6 58, 57,1 56,6 42,1 37,6 35,6 26,8 23, 21,9 18, 14, 72,3 76,9 77,6 81,5 85,5 61,8 64, 57,8 41,9 42,6 43, 22,2 19,2 16,2 6 8 P1 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? Hi ha anat No hi ha anat NS / NC 25

27 LES RAMBLES L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 HI HA ANAT PERFILS ( Ha anat) QUANTES VEGADES? TOTAL (1257) UNA O DUES TRES O QUATRE DE CINC A DEU MÉS DE DEU MAI NS / NC 13,6 12,7 24,4 32,3 16,2,7 6 8 Mitjana 13,1 P1.7 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 26

28 EL BARRI GÒTIC L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 HI HA ANAT PERFILS ( Ha anat) QUANTES VEGADES? TOTAL (1257) UNA O DUES TRES O QUATRE DE CINC A DEU MÉS DE DEU MAI NS / NC 16,7 14,1 21,7 27,5 19,2,7 6 8 Mitjana 11,6 P1.3 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 27

29 LES PLATGES / FAÇANA MARÍTIMA L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 HI HA ANAT PERFILS ( Ha anat) QUANTES VEGADES? TOTAL (1257) UNA O DUES TRES O QUATRE DE CINC A DEU MÉS DE DEU MAI 14,1 13,3 21,9 28,3 22,2 6 8 Mitjana 13, P1.2 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 28

30 LA ZONA FÒRUM L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 6 HI HA ANAT PERFILS ( Ha anat) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 29,3 TRES O QUATRE 11,4 DE CINC A DEU 9,7 MÉS DE DEU 7,6 MAI 41,9 NS / NC,1 TOTAL (1257) 6 8 Mitjana 5,6 P1.9 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 29

31 LA SAGRADA FAMÍLIA L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS PERFILS ( Ha anat) 8 6 HI HA ANAT QUANTES VEGADES? TOTAL (1257) UNA O DUES TRES O QUATRE DE CINC A DEU MÉS DE DEU MAI NS / NC 35,7 9,5 7,4 4,5 42,6,2 6 8 Mitjana 4,5 P1.1 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 3

32 EL CASTELL DE MONTJUÏC L ÚLTIM ANY HA VISITAT... (ONADA SETEMBRE 14) HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS PERFILS ( Ha anat) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 38,7 TRES O QUATRE 1,4 DE CINC A DEU 6,3 MÉS DE DEU 1,1 MAI 43, NS / NC,4 6 8 Mitjana 2,8 TOTAL (426) P1.14 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 426 següents llocs? 31

33 EL PARC GÜELL L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS PERFILS ( Ha anat) 8 6 HI HA ANAT TOTAL (1257) QUANTES VEGADES? UNA O DUES TRES O QUATRE DE CINC A DEU MÉS DE DEU MAI NS / NC 27,9 6,3 4,2 3,8 57,8,1 6 8 Mitjana 4,5 P1.4 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 32

34 EL MUSEU NACIONAL D ART DE CATALUNYA (MNAC) L ÚLTIM ANY HA VISITAT... 8 HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS PERFILS ( Ha anat) 6 HI HA ANAT QUANTES VEGADES? TOTAL (1257) UNA O DUES TRES O QUATRE DE CINC A DEU MÉS DE DEU MAI NS / NC 3,1 4,1 2,8,6 61,8,6 6 8 Mitjana 2,5 P En l últim any, quantes vegades ha visitat els següents llocs (no compte si hi passa pel davant perquè viu al mateix barri o per anar a la feina, l escola dels fills...)? 33

35 LA PEDRERA L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 PERFILS ( Ha anat) 6 HI HA ANAT TOTAL (1257) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 25,3 TRES O QUATRE 5, DE CINC A DEU 4, MÉS DE DEU 1,3 MAI 64, NS / NC,5 6 8 Mitjana 3,4 P1.6 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 34

36 EL PARC CENTRAL DE NOU BARRIS L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 6 PERFILS ( Ha anat) HI HA ANAT TOTAL (1257) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 15,8 TRES O QUATRE 4,4 DE CINC A DEU 2,4 MÉS DE DEU 4,2 MAI 72,3 NS / NC,9 6 8 Mitjana 5,3 P1.11 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 35

37 EL MONESTIR DE PEDRALBES L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 PERFILS ( Ha anat) 6 HI HA ANAT TOTAL (1257) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 18,2 TRES O QUATRE 2,5 DE CINC A DEU 1,4 MÉS DE DEU 1, MAI 76,9 NS / NC,1 6 8 Mitjana 2,7 P1.8 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 36

38 EL MUSEU DEL FC BARCELONA L ÚLTIM ANY HA VISITAT... (ONADA SETEMBRE 14) HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 6 PERFILS ( Ha anat) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 17,7 TRES O QUATRE 3,3 DE CINC A DEU,7 MÉS DE DEU,2 MAI 77,6 NS / NC,6 TOTAL (426) 6 8 Mitjana 2,5 P1.13 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 426 següents llocs? 37

39 FÀBRICA DE CREACIÓ FABRA I COATS L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 PERFILS ( Ha anat) 6 HI HA ANAT TOTAL (1257) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 12,1 TRES O QUATRE 2,7 DE CINC A DEU 2,1 MÉS DE DEU 1,1 MAI 81,5 NS / NC,5 6 8 Mitjana 3,4 P1.12 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 38

40 LES BATERIES ANTIAÈRIES DEL TURÓ DE LA ROVIRA L ÚLTIM ANY HA VISITAT... HÀBITS TURÍSTICS DELS BARCELONINS 8 6 PERFILS ( Ha anat) HI HA ANAT TOTAL (1257) QUANTES VEGADES? UNA O DUES 9,5 TRES O QUATRE 1,9 DE CINC A DEU 1,4 MÉS DE DEU 1,2 MAI 85,5 NS / NC,5 6 8 Mitjana 4,4 P1.1 En l últim any, quantes vegades ha visitat els 1257 següents llocs? 39

41 3 Aportació econòmica del turisme a la ciutat

42 APORTACIÓ ECONÒMICA DEL TURISME A LA CIUTAT Aquest capítol tracta de situar el sector turístic en relació a altres sectors que conformen l economia de la ciutat. punts i +2,5 punts respectivament). De forma espontània, el 64,2 dels entrevistats cita el turisme com el sector econòmic que aporta més riquesa a la ciutat. El següent sector que es cita és el sector serveis amb un percentatge molt allunyat, un 4,8. Quan se suggereixen cinc sectors econòmics, pràcticament tots els entrevistats coincideixen en què l aportació econòmica del turisme és important (94,7); concretament, el 7,8 la considera molt important i el 23,9 bastant. Des de 9 pràcticament ningú qüestiona la importància econòmica del turisme per a la ciutat. L altre sector que es considera important és el del comerç (82, diu que és molt o bastant important). Menys de la meitat dels ciutadans opinen que són importants els sectors de la indústria (49,8), els serveis financers (46,2) i la construcció (21,6). Tot i així els tres sectors es recuperen, en major o menor mesura, respecte el 13 (+2,6 punts, +7,3 41

43 SECTOR ECONÒMIC QUE APORTA MÉS RIQUESA APORTACIÓ ECONÒMICA TURISME 57,5 47,5 58,4 6,1 61,5 64,2 SERVEIS (EN GENERAL, NO CONCRETEN) 5,3 5,2 5,3 3,9 5,2 4,8 COMERÇ 5, 6,8 6,2 4,6 4,5 3,9 INDÚSTRIA 4,8 7,5 4,9 6,8 5,5 3,3 HOTELERIA I RESTAURACIÓ - 2,8 1,8 3,3 2,1 2,5 TRANSPORT ,8 INFORMÀTICA / TECNOLOGIA - -,4,5,7,7 CONSTRUCCIÓ / ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES / LLOGUER 4,3 2,2 1,4,8,7,5 SECTOR ALIMENTACIÓ -,8,2,2,5,5 SERVEIS FINANCERS 1,3,7,8,3,3,4 ALTRES 5, 5,7 3,5 2,9 3,4 4,5 CAP,5 1,2,9,8,8,8 NS / NC 16,5,1 16,3 15,9 14,1 13, N (16) (1) (1) (1) (1219) (1257) P1 Quin sector econòmic creu que aporta més 1257 riquesa a la ciutat? Espontània 42

44 IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DELS SEGÜENTS SECTORS RESUM APORTACIÓ ECONÒMICA TURISME 7,8 23,9 3,2 COMERÇ 36, 46, 13,1 3,6 INDÚSTRIA 18, 31,8 27,4 16,7 3,5 SERVEIS FINANCERS 14,6 31,6 26,1 14,4 5,9 7,4 CONSTRUCCIÓ 7,2 14,4 32,5 32,2 12,1 6 8 P2 Creu que l'aportació econòmica a la ciutat del 1257 següent sector econòmic és molt, bastant, regular, poc o gens important: Molt important Bastant important Regular Poc important Gens important NS / NC 43

45 TURISME IMPORTÀNCIA DE L APORTACIÓ ECONÒMICA A LA CIUTAT APORTACIÓ ECONÒMICA PERFILS ( Molt/bastant) 8 MOLT / BASTANT POC / GENS TOTAL (1257) P2.4 Creu que l'aportació econòmica a la ciutat del 1257 següent sector econòmic és molt, bastant, regular, poc o gens important? 44

46 COMERÇ IMPORTÀNCIA DE L APORTACIÓ ECONÒMICA A LA CIUTAT APORTACIÓ ECONÒMICA PERFILS ( Molt/bastant) 8 6 MOLT / BASTANT POC / GENS TOTAL (1257) P2.3 Creu que l'aportació econòmica a la ciutat del 1257 següent sector econòmic és molt, bastant, regular, poc o gens important? 45

47 INDÚSTRIA IMPORTÀNCIA DE L APORTACIÓ ECONÒMICA A LA CIUTAT APORTACIÓ ECONÒMICA PERFILS ( Molt/bastant) 8 6 MOLT / BASTANT POC / GENS TOTAL (1257) P2.1 Creu que l'aportació econòmica a la ciutat del 1257 següent sector econòmic és molt, bastant, regular, poc o gens important? 46

48 SERVEIS FINANCERS IMPORTÀNCIA DE L APORTACIÓ ECONÒMICA A LA CIUTAT APORTACIÓ ECONÒMICA PERFILS ( Molt/bastant) 8 6 MOLT / BASTANT POC / GENS TOTAL (1257) P2.2 Creu que l'aportació econòmica a la ciutat del 1257 següent sector econòmic és molt, bastant, regular, poc o gens important? 47

49 CONSTRUCCIÓ IMPORTÀNCIA DE L APORTACIÓ ECONÒMICA A LA CIUTAT APORTACIÓ ECONÒMICA PERFILS ( Molt/bastant) 8 6 MOLT / BASTANT 54 POC / GENS TOTAL (1257) P2.5 Creu que l'aportació econòmica a la ciutat del 1257 següent sector econòmic és molt, bastant, regular, poc o gens important? 48

50 4 Valoració del turisme en relació a la ciutat 49

51 VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT En aquest capítol es valora si és beneficiós o no el fet que vinguin visitants a la ciutat de Barcelona, també allò que és més positiu i allò que és més negatiu del turisme. Pràcticament tothom continua opinant que el turisme és beneficiós per a Barcelona (92,4), tot i que aquest valor és lleugerament inferior al d anys anteriors. Les persones que menys comparteixen aquesta opinió són els veïns de Ciutat Vella (82,9). El turisme és positiu per a la ciutat, bàsicament, perquè és un motor econòmic, segons el 79,3 dels barcelonins. Altres opinions que es recullen són que el turisme aporta intercanvi i riquesa cultural (11,9), dóna a conèixer Barcelona a la resta del món' (7,) i també és positiu perquè els turistes venen a conèixer la ciutat (5,5). Allò que es percep com més negatiu és l aglomeració (19,5) i l incivisme i la mala educació (13,6), dos percentatges que obtenen una citació més alta que al 13. Altres aspectes negatius són que és un turisme de borratxera (1,), de mala qualitat (9,2), que generen brutícia (6,5), així com gamberrisme i vandalisme (6,3). Un 51,4 dels barcelonins opina que els turistes són igual d incívics que els autòctons. El 21,7 opina que són més incívics i el 21,5 que ho són menys. Fet el balanç, el 62,2 dels barcelonins consideren que Barcelona ha de continuar atraient més turistes i el 35,8 considera que s està arribant a un límit de la capacitat de la ciutat per donar serveis als turistes. El percentatges de barcelonins que opinen que Barcelona ha de continuar atraient més turistes ha anat baixant en els tres trimestres del 14 (un 68,2 al febrer, un 64,1 al juny i un 54,6 al setembre). Això fa que la dada global de l any sigui inferior a l obtinguda els dos darrers anys. En la opinió de que s està arribant al límit en la capacitat per donar serveis als turistes passa just al contrari: s ha anat incrementant en les tres darreres onades i obté un percentatge superior que al dels dos anys anteriors. Els tipus de turisme que els ciutadans opinen que són interessants promocionar són el cultural (42,5) i el de negocis i reunions (27,8). Segueixen amb percentatges molt semblants el vocacional, familiar o d oci (9,4) i el de creuers (9,3). En darrer lloc queda el turisme de compres (6,6). 5

52 EL TURISME ÉS BENEFICIÓS PER A BARCELONA VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT PERFILS ( Més aviat sí) 8 6 MÉS AVIAT SÍ TOTAL (1257) P4 En general, creu que el turisme és beneficiós 1257 per a Barcelona? 51

53 ASPECTES POSITIUS DEL TURISME VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT ÉS UN MOTOR ECONÒMIC 73, 76,5 77,8 81,7 8,3 79,3 INTERCANVI I RIQUESA CULTURAL 13,4 1,5 11,1 8,6 8,8 11,9 DÓNA A CONÈIXER BARCELONA A LA RESTA DEL MÓN 9,5 12, 11,7 11,9 7,9 7, CONEIXEN LA CIUTAT DE BARCELONA 4,1 3,4 4,9 4,7 7,3 5,5 DÓNA BONA IMATGE A BARCELONA,9,9 1,6 2,2 2,3 2,3 CIUTAT OBERTA I COSMOPOLITA 2,8 1,9 1,8 1,7 1,2 1,5 CONTRIBUEIX A MANTENIR LA CIUTAT 2,4 2,1 2,4 1,3 1, 1,2 CONTRIBUEIX A MANTENIR ELS EQUIPAMENTS CULTURALS,6 1,7,6 1,2,6,1 ALTRES 1,8 1,7 1,6 1,8 2,3 4,3 TOT ÉS POSITIU,1,4,3,1,4,4 RES ÉS POSITIU 1,3,9,9,9 2,1 1,4 NS / NC 4,2 3,8 2,9 2,8 3, 2,2 N (16) (1) (1) (1) (1219) (1257) P5 Per vostè, què és el més positiu del turisme? 1257 Espontània. Multiresposta 52

54 ASPECTES NEGATIUS DEL TURISME VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT AGLOMERACIÓ, SUPERPOBLACIÓ 14,9 12,8 15,7 15,4 15,5 19,5 INCIVISME, MALA EDUCACIÓ 15,6 17,3 18,7 17,8 1,6 13,6 TURISME DE BORRATXERA 5,3 5,9 7,2 12,3 9,3 1, TURISME DE MALA QUALITAT 14,4 15,4 1,3 13,6 11,7 9,2 BRUTÍ CIA 9,9 7,3 6,7 8,9 6,8 6,5 VANDALISME / GAMBERRISME 2,7 3,7 4,6 5,9 4,7 6,3 SOROLL 4,7 2,8 3,4 4,8 2,7 4,7 LA MOLÈSTIA QUE CAUSEN 1,2 2,4 3, 3,3 3,1 4,5 AUGMENT DE PREUS 4,4 3,4 3,4 3,6 3, 3,5 DELINQÜÈNCIA 3,6 5,4 4,1 3,4 2,2 2,1 DEIXEN POCS DINERS 1,4 2,6 3,1 2, 1,5 2, PÈRDUA D'IDENTITAT DE LA CIUTAT 2,5 1,4 1,8 1,4 2,2 1,9 L'ADMINISTRACIÓ EN FA UNA MALA GESTIÓ (GENERAL) 1,,2,8 1, 1,1 1,6 MANTENIR ELS TURISTES ÉS CAR / GASTEN MOLTS RECURSOS,5,3,8,8,4 1,3 DESPREOCUPACIÓ DELS AUTÒCTONS EN PRO DEL TURISME 2,2 2,6 3, 2,4 2,5 1,1 NO RESPECTEN ELS CONSTUMS D'AQUÍ,6,6 1,3 1,8 1,2 1, ALTRES 6,9 7, 7,5 7, 8,7 8,6 TOT ÉS NEGATIU -,3,2,1,2,2 RES ÉS NEGATIU 1,4 1,7 1,9 11, 17,1 11,9 NS / NC 1,4 11,6 11, 9,2 6,8 6,3 N (16) (1) (1) (1) (1219) (1257) P6 Per vostè, què és el més negatiu del turisme? 1257 Espontània. Multiresposta 53

55 INCIVISME DELS TURISTES EN RELACIÓ ALS AUTÒCTONS INCIVISME 8 6 IGUAL MÉS MENYS P11 En general, vostè creu que els turistes són més 1257 incívics que els autòctons, tant incívics com els autòctons o menys incívics que els autòctons? 54

56 INCIVISME DELS TURISTES EN RELACIÓ ALS AUTÒCTONS INCIVISME DELS TURISTES PERFILS ( Més incívics) PERFILS ( Tant incívics) PERFILS ( Menys incívics) TOTAL (1257) TOTAL (1257) TOTAL (1257) P11 En general, vostè creu que els turistes són més 1257 incívics que els autòctons, tant incívics com els autòctons o menys incívics que els autòctons? 55

57 A) BARCELONA HA DE CONTINUAR ATRAIENT MÉS TURISTES B) S'ESTÀ ARRIBANT AL LÍMIT EN LA CAPACITAT PER DONAR SERVEIS ALS TURISTES ACORD AMB... VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT PERFILS ( Atraure més turistes) 8 MÉS TURISTES S'ESTÀ ARRIBANT AL LÍMIT TOTAL (1257) P8 Amb quina d aquestes dues opinions està 1257 vostè més d acord? 56

58 A) BARCELONA HA DE CONTINUAR ATRAIENT MÉS TURISTES B) S'ESTÀ ARRIBANT AL LÍMIT EN LA CAPACITAT PER DONAR SERVEIS ALS TURISTES ACORD AMB... VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT PERFILS ( Atraure més turistes) 8 MÉS TURISTES S'ESTÀ ARRIBANT AL LÍMIT P8 Amb quina d aquestes dues opinions està 1257 vostè més d acord? 57

59 A) BARCELONA HA DE CONTINUAR ATRAIENT MÉS TURISTES B) S'ESTÀ ARRIBANT AL LÍMIT EN LA CAPACITAT PER DONAR SERVEIS ALS TURISTES EVOLUCIÓ TRIMESTRAL VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT 8 6 MÉS TURISTES S'ESTÀ ARRIBANT AL LÍMIT P8 Amb quina d aquestes dues opinions està 1257 vostè més d acord? 58

60 TIPUS DE TURISME TOTAL ANUAL (ONADES JUNY I SETEMBRE 14) VALORACIÓ DEL TURISME EN RELACIÓ A LA CIUTAT CULTURAL 42,5 DE NEGOCIS I REUNIONS 27,8 VACACIONAL, FAMILIAR, D'OCI 9,4 DE CREUERS DE COMPRES 9,3 6,6? ALTRES 2,8 NS / NC 1,7 6 8 P8B Segons vostè, quin és el tipus de turisme que 838 interessa promocionar per què vingui a Barcelona? 59

61 5 Gestió municipal del turisme 6

62 GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME La valoració de la gestió general i específica de l Ajuntament de Barcelona en matèria de turisme feta pels barcelonins és un altre tema tractat en aquest estudi. Al 14 el 69,9 dels barcelonins valoren positivament la gestió de l Ajuntament de Barcelona en relació al turisme de la ciutat. Aquest percentatge és inferior a l obtingut l any passat. En aquest mateix sentit, augmenta el percentatge de ciutadans que en fan una valoració negativa, passant del 1, obtingut al 13 al 16,9 del 14. Aquest percentatge de valoració positiva ha anat baixant en les diferents onades que es fan durant l any, passant del 75,9 al febrer, el 72,2 al juny i un 61,8 al setembre. La queixa principal és una mala gestió en general (23,6), que obté una citació lleugerament superior a la del 13. Destaquen els increments respecte l any anterior en que hi ha massa turistes (15,1) i en que no es fomenta el turisme de qualitat (12,4). Al setembre 14 apareix una citació nova: la mala gestió dels allotjaments d ús turístic amb un 19,3 de citació a la onada de setembre. Dels deu àmbits de gestió municipal proposats, els millor valorats són la informació sobre la ciutat (73,6), la mobilitat del turisme per la ciutat (73,2) i la preservació del patrimoni cultural de la ciutat (71,3). Amb percentatges inferiors trobem la promoció turística (69,6), els serveis a les zones més turístiques (63,9), repartir el turisme a diferents àrees de la ciutat (45,8) i la seguretat (,3). Les valoracions de el comportament incívic d alguns turistes (13,6), el soroll del carrer (23,5) i Els apartaments turístics o habitatges d ús turístic (26,7) són els únics casos on la valoració negativa és més alta que la positiva. En els apartaments turístics o habitatges d ús turístic és la primera vegada que passa això des que es fa aquesta pregunta (des de l any 11). També és important destacar l alt percentatges de no resposta que hi ha en aquest àmbit: un de cada cinc enquestats no sap valorar o no vol respondre en aquest àmbit. Les valoracions positives són inferiors a les obtingudes al 13 en tots els casos menys en els aspectes seguretat i soroll al carrer. En general, els més convençuts de la bona gestió de l Ajuntament pel que fa al turisme, tant en el seu conjunt com dels deu àmbits proposats, són les persones de nacionalitat estrangera i els joves de 18 a 34 anys, *Nota: La promoció turística i El comportament incívic d alguns turistes només consten al 1a, per tant, no presenten evolució, com és el cas de la resta d àmbits proposats. 61

63 VALORACIÓ DE LA GESTIÓ DE L AJUNTAMENT EVOLUCIÓ ANUAL GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Positivament) 8 6 POSITIVAMENT NEGATIVAMENT TOTAL (1257) P21 En general, vostè valora positivament o 1257 negativament la gestió de l ajuntament en relació al turisme de Barcelona? 62

64 VALORACIÓ DE LA GESTIÓ DE L AJUNTAMENT EVOLUCIÓ TRIMESTRAL GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME POSITIVAMENT NEGATIVAMENT P21 En general, vostè valora positivament o 1257 negativament la gestió de l ajuntament en relació al turisme de Barcelona? 63

65 VALORACIÓ DE LA GESTIÓ DE L AJUNTAMENT GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME 14 Tot al 9 Tot al 1 Tot al 11 Tot al 12 Tot al 13 Tot al 14 Feb. Juny Set. MALA GESTIÓ (EN GENERAL), POC EFECTIUS 18,6 16,2 11,2 13,5,1 23,6 19, 16,1 3,8 CIUTAT MÉS ORIENTADA AL TURISME QUE ALS CIUTADANS 13,7 7,2 13,1 12,8 18, 17,7 22, 3,8 7,1 MASSA TURISTES 7,2 8, 11,5 5,8 11,7 15,1 15,7 19,6 11,9 NO ES FOMENTA EL TURISME DE QUALITAT 9,9 14,5 9,7 1,3 6,6 12,4 9,5 5, 18,7 CAL MÉS VIGILANCIA. INSEGURETAT CIUTADANA 25,5 38,9 17,2 13,5 14,7 1,4 8,9 1,8 1,9 MALA GESTIÓ DELS ALLOTJAMENTS D'ÚS TURÍSTIC 9, 19,3 MASSA PERMISSIUS AMB ELS TURISTES 1,3 17,9 14,2 8,5 1,6 1,5 16,5 TOT EL TURISME ESTÀ CONCENTRAT EN LES MATEIXES ZONES 4,5 9,1 9,6 9,6 6,6 7,9 16,7 5,5 5,2 S'HA DEIXAT ENCARIR LA CIUTAT 4, 3,7 1,2 6,4 5,3 5,6 6,8 9,5 2,4 RESPON A INTERESSOS ECONÒMICS I NO ALS DELS CIUTADANS 3,9 4,6 2,6 4,5 6,5 5,2 6,1 7,6 3,2 MODEL DE CIUTAT TURÍSTICA EQUIVOCAT 2,2 4,2 4,3 1,3 11,8 3,3 9,4 2,9,6 MANCA D'INFRAESTRUCTURES I SERVEIS 3,4 2,5 5,2 9, 6,2 2,7 3,3 4,6 1,1 NO ES CUIDA ALS TURISTES 4,1 5,3 7,7 3,8 1,3 1,8 2,9 NO LI AGRADA L'AJUNTAMENT / L'ALCALDE 1,3,7 1, 3,2 ALTRES 22, 23,1 15,5 11,5 7,1 31,1 22,2 25,2 12,7 NS / NC 3,7 1,7 2,1 2,5 2,5 6,4 1,6 1,2 NO CONTESTA N (226) (241) (235) (156) (121) (8) (49) (64) (95) P22 Per quin motiu opina que és negativa? Valoren negativament la gestió de l Ajuntament 8 Espontània. Multiresposta 64

66 VALORACIÓ DE LA GESTIÓ MUNICIPAL PER ÀMBITS RESUM GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME LA INFORMACIÓ DE LA CIUTAT 17,9 55,7 14,4 4,4 LA MOBILITAT DEL TURISME PER LA CIUTAT,9 52,3 13,5 7,9 2,9 LA PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT 13,1 58,2 17,1 6,9 2,8 LA PROMOCIÓ TURÍSTICA 17,6 52,1 15,5 5,2 ELS SERVEIS A LES ZONES MÉS TURÍSTIQUES 8,3 55,6 18,3 8, 7,4 REPARTIR EL TURISME A DIFERENTS ÀREES DE LA CIUTAT 5,2,6 26,5 15,5 3,9 8,3 LA SEGURETAT 4,5 35,8 31,1,1 6,4 ELS APARTAMENTS / HABITATGES TURÍSTICS 4,4 22,2,1 21,6 1,2 21,4 EL SOROLL AL CARRER 21,2 3,5 28,8 12,4 4,9 EL COMPORTAMENT INCÍVIC D'ALGUNS TURISTES 12,2,8 36,5 23,1 5,9 6 8 P9 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents Rotació aleatòria dels àmbits àmbits? Molt bé Bé Ni bé, ni malament Malament Molt malament NS / NC 65

67 LA INFORMACIÓ DE LA CIUTAT VALORACIÓ DE LA GESTIÓ (ONADES DE JUNY I SETEMBRE 13) GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 MOLT BÉ / BÉ MALAMENT / MOLT MALAMENT TOTAL (1257) P9.8 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 66

68 LA MOBILITAT DEL TURISME (RUTES TURÍSTIQUES, TRANSPORT PÚBLIC, BICIS...) VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 MOLT BÉ / BÉ MALAMENT / MOLT MALAMENT TOTAL (1257) P9.6 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 67

69 LA PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE LA CIUTAT VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 MOLT BÉ / BÉ MALAMENT / MOLT MALAMENT 6 9 TOTAL (1257) P9.7 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 68

70 LA PROMOCIÓ TURÍSTICA VALORACIÓ DE LA GESTIÓ (ONADA DE SETEMBRE 14) GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 MOLT BÉ / BÉ 7 6 MALAMENT / MOLT MALAMENT TOTAL (426) P9.9 En relació al turisme, com valora la gestió de 426 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 69

71 ELS SERVEIS A LES ZONES MÉS TURÍSTIQUES VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 6 MOLT BÉ / BÉ MALAMENT / MOLT MALAMENT TOTAL (1257) P9.4 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 7

72 REPARTIR EL TURISME A DIFERENTS ÀREES DE LA CIUTAT VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 6 MOLT BÉ / BÉ MALAMENT / MOLT MALAMENT TOTAL (1257) P9.3 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 71

73 LA SEGURETAT VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 6 MALAMENT / MOLT MALAMENT MOLT BÉ / BÉ TOTAL (1257) P9.5 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 72

74 ELS APARTAMENTS TURÍSTICS O HABITATGES D ÚS TURÍSTIC VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 6 MOLT BÉ / BÉ MALAMENT / MOLT MALAMENT TOTAL (1257) P9.1 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? *Nota: A partir del juny de 13 es va preguntar: En relació amb el turisme, com valora la gestió de l ajuntament de Barcelona en l àmbit dels apartaments turístics i els habitatges d ús turístic: molt bé, bé, ni bé ni malament, malament o molt malament? Aquest canvi podria repercutir en els resultats. 73

75 EL SOROLL DEL CARRER VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 6 MALAMENT / MOLT MALAMENT 45 MOLT BÉ / BÉ TOTAL (1257) P9.2 En relació al turisme, com valora la gestió de 1257 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 74

76 EL COMPORTAMENT INCÍVIC D'ALGUNS TURISTES VALORACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ MUNICIPAL DEL TURISME PERFILS ( Molt bé/bé) 8 6 MALAMENT / MOLT MALAMENT 6 MOLT BÉ / BÉ 14 TOTAL (426) P9.1 En relació al turisme, com valora la gestió de 426 l ajuntament de Barcelona en els següents àmbits? 75

77 6 Qüestions d actualitat (onada de febrer 14) Impacte del turisme a la ciutat Mobile World Congress 76

78 IMPACTE DEL TURISME Per mesurar la percepció que tenen els barcelonins de l impacte del turisme a la ciutat, es proposen nou frases i els entrevistats expressen el seu acord o desacord amb cadascuna d elles. Gairebé tothom està d acord que el turisme aporta molts diners a l economia de la ciutat (9,4) i dóna a conèixer positivament la imatge de Barcelona al món (9,2). A més, contribueix a crear molts llocs de treball (82,8) i mantenir els equipaments culturals de Barcelona (78,7). El grau d acord és majoritari quan es fa referència al fet que el turisme fa augmentar els preus de la ciutat (71,), promou l oferta cultural i de serveis de qualitat (67,5) i fa que en algunes zones de la ciutat hi hagi molt incivisme (53,7). Més d un terç dels barcelonins es mostren d acord en què el turisme provoca una superpoblació i massificació de la ciutat (39,) i només una quarta part considera que 'el turisme dificulta la convivència a l espai públic entre veïns i turistes (26,3). Els entrevistats que viuen en un barri turístic insisteixen més en aquests dos aspectes. Els graus d acord en que els turistes aporten molts diners a l economia de la ciutat, donen a conèixer positivament Barcelona al món, creen molts llocs de treball, contribueixen al manteniment dels equipaments culturals i promouen una oferta de comercial i de serveis de qualitat, són elevats i molt semblants als obtinguts els darrers dos anys, tot i que s intueix una lleugera tendència a la baixa. Amb un grau d acord al voltant del 5 i amb una tendència també a la baixa es troben les opinions de que el turisme fa que en algunes zones hi hagi molt incivisme i que dificulta la convivència a l espai públic entre veïns i turistes. S observa una lleugera tendència a l alça en el grau d acord de que els turistes fan augmentar els preus de la ciutat i obté un percentatge superior al de l any anterior el tema de que provoquen una superpoblació o massificació. 77

79 GRAU D ACORD AMB LES SEGÜENTS FRASES RESUM IMPACTE DEL TURISME APORTA MOLTS DINERS A L'ECONOMIA DE LA CIUTAT 33,5 56,9 7,2 DÓNA A CONÈIXER POSITIVAMENT LA IMATGE DE BARCELONA AL MÓN 38,6 51,6 7,6 CREA MOLTS LLOCS DE TREBALL A BARCELONA 26,5 56,3 1,9 5,5 CONTRIBUEIX AL MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS CULTURALS DE BARCELONA 22,2 56,5 12,6 6, FA AUGMENTAR ELS PREUS A LA CIUTAT 22,4 48,6 17,2 9,1 PROMOU UNA OFERTA CULTURAL I DE SERVEIS DE QUALITAT 15,2 52,3 23,6 7,1 FA QUE EN ALGUNES ZONES DE LA CIUTAT HI HAGI MOLT INCIVISME 17,4 36,2 22,2, 2,2 PROVOCA UNA SUPERPOBLACIÓ / MASSIFICACIÓ DE LA CIUTAT 8,7 3,3 26,3 31,8 2,4 DIFICULTA LA CONVIVÈNCIA A L'ESPAI PÚBLIC ENTRE VEÏNS I TURISTES 5,3 21, 25,9 41,5 4,2 6 8 V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord Rotació aleatòria de les frases amb aquestes frases: Molt d acord D acord Regular En desacord Molt en desacord NS / NC 78

80 APORTA MOLTS DE DINERS A L ECONOMIA DE BARCELONA GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 79

81 DÓNA A CONÈIXER POSITIVAMENT BARCELONA AL MÓN GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 8

82 CREA MOLTS LLOCS DE TREBALL A BARCELONA GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 81

83 CONTRIBUEIX AL MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS CULTURALS GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 82

84 FA AUGMENTAR ELS PREUS A LA CIUTAT GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 83

85 PROMOU UNA OFERTA COMERCIAL I DE SERVEIS DE QUALITAT GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 6 MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT 21 DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 84

86 FA QUE EN ALGUNES ZONES HI HAGI MOLT INCIVISME GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 6 MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 85

87 PROVOCA UNA SUPERPOBLACIÓ / MASSIFICACIÓ DE LA CIUTAT GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 MOLT / BASTANT DESACORD / MOLT DESACORD V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 86

88 DIFICULTA LA CONVIVÈNCIA A L ESPAI PÚBLIC ENTRE VEÏNS I TURISTES GRAU D ACORD AMB ASPECTES SOBRE EL TURISME IMPACTE DEL TURISME 8 6 DESACORD / MOLT DESACORD MOLT / 3 BASTANT V1.1 Vostè personalment i segons la seva 419 experiència, en quina mesura està d acord amb aquesta frase: 87

89 MOBILE WORLD CONGRESS Durant la setmana del 24 al 27 de febrer de 14 es va celebrar a Barcelona el Mobile World Congress. El treball de camp d aquest estudi es va fer la mateixa setmana. El 95,2 dels barcelonins preguntats han sentit parlar del Mobile World Congress 14. Els barcelonins continuen pensant que aquest tipus d esdeveniments són positius per a la ciutat, concretament, el 65,4 els considera molt positius i el 27,4 bastant. Preguntats sobre si consideren que les persones que han vingut a Barcelona en motiu d aquest congrés són turistes, el 44,9 dels barcelonins diu que sí, mentre que el 51,2 ho nega. 88

90 CONEIXEMENT DEL CONGRÉS DE TELEFONIA MÒBIL MOBILE WORLD CONGRESS 8 6 SÍ V1.2 Ha sentit parlar del congrés de telefonia mòbil 419 Mobile World Congress' que s està celebrant aquesta setmana a Barcelona? 89

91 SÓN POSITIUS PER LA CIUTAT AQUESTS ESDEVENIMENTS MOBILE WORLD CONGRESS 8 6 MOLT / BASTANT POC / GENS V1.3 Pensa que aquests tipus d esdeveniments 419 són molt, bastant, poc o gens positius per la ciutat de Barcelona? 9

92 ELS QUE HAN VINGUT AL CONGRÉS SÓN TURISTES MOBILE WORLD CONGRESS 8 6 NO SÍ V1.4 Considera que les persones que han vingut a 419 Barcelona per aquest congrés són turistes? 91

93 7 Qüestions d actualitat (onada de juny 14) Els turistes de la ciutat 92

94 ELS TURISTES DE LA CIUTAT Es va demanar als entrevistats si consideren o no turistes aquells visitants que vénen a la ciutat amb una finalitat concreta. La majoria dels barcelonins considera 'turistes' els visitants de cap de setmana (84,5), mentre que hi ha més divisió de parers quan es tracta de persones que vénen per a un esdeveniment musical (59,4), un congrés o una fira (58,1), o un esdeveniment esportiu (57,9). En tots els casos els percentatges obtinguts són similars als de l any passat. 93

95 SÓN TURISTES DE LA CIUTAT SI VENEN... RESUM ELS TURISTES DE LA CIUTAT DE VISITA DE CAP DE SETMANA 84,5 13,7 1,8 A CONCERTS, FESTIVALS DE MÚSICA 59,4 38,6 2, A FIRES I CONGRESSOS 58,1 39,3 2,6 A COMPETICIONS ESPORTIVES COM A PARTICIPANT O ESPECTADOR 57,9 39,3 2,9 6 8 V2.1 Creu que són turistes les persones que vénen 412 Sí a Barcelona de visita de cap de setmana? I Rotació aleatòria de les frases No les que venen...? NS / NC 94

96 DE VISITA DE CAP DE SETMANA SÓN TURISTES DE LA CIUTAT SI VENEN... ELS TURISTES DE LA CIUTAT 8 6 SÍ NO V2.1 Creu que són turistes les persones que vénen 412 a Barcelona a: 95

97 A CONCERTS O FESTIVALS DE MÚSICA (SONAR, PRIMAVERA SOUND) SÓN TURISTES DE LA CIUTAT SI VENEN... ELS TURISTES DE LA CIUTAT 8 6 SÍ NO V2.1 Creu que són turistes les persones que vénen 412 a Barcelona a: Nota: A les consultes de 9, 1 i 11 es va preguntar: Creu que són turistes les persones que vénen a Barcelona a un festival de música com el Sonar o el Primavera Sound. 96

98 A FIRES I CONGRESSOS SÓN TURISTES DE LA CIUTAT SI VENEN... ELS TURISTES DE LA CIUTAT 8 6 NO SÍ V2.1 Creu que són turistes les persones que vénen 412 a Barcelona a: 97

99 A COMPETICIONS ESPORTIVES COM A PARTICIPANT O ESPECTADOR (FUTBOL, MARATÓ, FÓRMULA 1...) SÓN TURISTES DE LA CIUTAT SI VENEN... ELS TURISTES DE LA CIUTAT 8 6 SÍ NO V2.1 Creu que són turistes les persones que vénen 412 a Barcelona a: 98

100 8 Qüestions d actualitat (onada de setembre 14) Infraestructures i llocs del barri per visitar Relació amb el turisme Viatges dels barcelonins El futur de Barcelona i el turisme 99

101 INFRAESTRUCTURES I LLOCS DEL BARRI PER VISITAR Aquest capítol està dedicat a conèixer l opinió dels barcelonins respecte si Barcelona es beneficia d unes millors infraestructures gràcies al turisme. També recull totes les propostes fetes pels entrevistats respecte quins llocs del seu barri recomanarien per visitar a una persona que vingués de fora. El setembre de 14 gairebé dos terços dels entrevistats opinen que Barcelona té millors infraestructures gràcies el turisme (63,6), percentatge lleugerament inferior a l obtingut l any anterior (66,4). A continuació es relacionen tots els llocs del barri considerats d interès turístic que els entrevistats recomanarien visitar. L ordre de la relació és per districtes, tret dels edificis modernistes i els llocs més transversals i que formen part de varis districtes com el Tibidabo (recomanat pel 3,3 dels entrevistats), Collserola (1,) i l avinguda Diagonal (,4). Dels edificis i singularitats modernistes destaquen el Temple de la Sagrada Família (15,9), el Parc Güell (1,8). També l hospital de Sant Pau (5,1) i la Pedrera (3,8). De Ciutat Vella apunten el barri Gòtic (3,3), la Catedral (1,5), les Rambles (1,3), i el Born (1,2), entre altres. De l Eixample destaquen el passeig de Gràcia (1,1) i el passeig de Sant Joan i Arc de Triomf (1,). De Montjuïc fan esment del parc de Montjuïc (6,9), la plaça d Espanya i les Torres Venecianes (3,1), l Estadi Olímpic (1,6), les fonts de Montjuïc (1,4) i el MNAC (1,3), entre altres. De Sants, els llocs més mencionats són l eix comercial de Sants i el CC les Arenes (1,4) i el parc de l Espanya Industrial (1,). A Les Corts donen com a motiu de visita el Camp del Barça (3,5), el palau de Pedralbes (1,5) i el monestir de Pedralbes (1,2). De Sarrià - Sant Gervasi donarien a conèixer el Nucli de Sarrià i Major de Sarrià (,7). A Gràcia recomanen passejar pels seus carrers i places (3,2). D Horta - Guinardó ressalten el parc del Laberint d Horta (4,1) i el parc dels Tres Turons (1,3). De Nou Barris aconsellen el parc de la Guineueta (,8). De Sant Andreu indiquen el centre comercial de la Maquinista (1,1). A Sant Martí proposen en primer lloc les platges (6,5), el Fòrum (3,2), la Vila Olímpica (1,7), la torre Agbar (1,2) i la Rambla del Poble Nou (1,). També proposen, de forma genèrica, visitar museus, parcs, bars i restaurants, mercats municipals i teatres.

102 MILLORS INFRAESTRUCTURES GRÀCIES AL TURISME INFRAESTRUCTURES 6,5 3,8 4,1 4, ,8 37,3 29,6 32, 64,8 59, 66,4 63,6 Set. '11 Set. '12 Set. '13 Set. '14 V3.1 Creu que Barcelona. té millors 426 infraestructures gràcies al turisme? Sí No NS / NC 11

103 LLOCS DEL BARRI PROPOSATS PER VISITAR (1/3) LLOCS PER VISITAR Set.'12 Set.'13 Set.'14 Set.'12 Set.'13 Set.'14 M OD ER N ISM E TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA 15, 16, 15,9 PARC GÜELL 1,3 11,5 1,8 HOSPITAL DE SANT PAU 4, 4, 5,1 LA PEDRERA 2, 3,3 3,8 GAUDÍ, ALTRES EDIFICIS DE GAUDÍ 1,5 2,3 2,1 CASA BATLLÓ 1,,5 1,1 PALAU DE LA MÚSICA CATALANA 1, -,7 MODERNISME, RUTA DEL MODERNISME - -,4 CASA VICENÇ,5,5 - ALTRES EDIFICIS MODERNISTES,8 2,,5 LLOCS FORM EN PART V ARIS DISTRICTES EL TIBIDABO 4,3 3, 3,3 COLLSEROLA 2,5,5 1, LA DIAGONAL 1,5 2,1,4 CIUTAT V ELLA BARRI GÒTIC, PART ANTIGA,8 4,1 3,3 LA CATEDRAL 1,5 2,3 1,5 LES RAMBLES 2, 2,8 1,3 EL BORN,8,4 1,2 M USEU PICASSO 1, -,9 PARC DE LA CIUTADELLA 2,8 2,5,9 PLAÇA DE CATALUNYA,8,9,9 LA BARCELONETA,3,5,7 MERCAT DE LA BOQUERIA,3 -,5 EL RAVAL,8,9,4 PASSEIG MARÍTIM - -,3 EL MAREMAGNUM,5,2,3 PLAÇA DE SANT JAUME,3 1,1 - GRAN TEATRE DEL LICEU,3,3 - RAMBLA DEL RAVAL -,3 - MERCAT DE SANTA CATERINA,3,3 - EL PORT VELL,5 2,4 - ALTRES LLOCS DE CIUTAT VELLA,5,5 3,8 EIX A M PLE PASSEIG DE GRÀCIA 2,3 4,3 1,1 PASSEIG DE SANT JOAN, ARC DE TRIOMF 1, 1,6 1, AUDITORI, TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA,5,2,3 RAMBLA DE CATALUNYA,3,6,2 M ERCAT DE SANT ANTONI 1, 1,2,2 MERCAT DE LA CONCEPCIÓ,3,3 - AVINGUDA GAUDÍ,8,5 - ESTACIÓ DEL NORD,3,2 - PARC DE L'ESCORXADOR,8 - - ALTRES LLOCS DE L'EIXAMPLE 2,3,7 3,2 V3.2 Quins llocs per visitar del seu barri 426 recomanaria a una persona que vingués de Espontània. Multiresposta fora? 12

104 LLOCS DEL BARRI PROPOSATS PER VISITAR (2/3) LLOCS PER VISITAR Set.'12 Set.'13 Set.'14 Set.'12 Set.'13 Set.'14 M ON T JU Ï C MONTJUÏC, PARC DE MONTJUÏC 6, 6,4 6,9 PLAÇA D'ESPANYA, TORRES VENECIANES 3,5,9 3,1 ESTADI OLÍMPIC 1,5,2 1,6 FONTS DE MONTJUÏC 2,5,5 1,4 MUSEU NACIONAL D'ART CATALUNYA (MNAC),3 1,3 1,3 FUNDACIÓ JOAN MIRÓ,5,5,2 EL POBLE ESPANYOL - -,2 FIRA DE BARCELONA, L'EXPOSICIÓ,5,5,2 CAIXAFORUM 1, 3,7, ALTRES LLOCS DE MONTJUÏC 1,5,3 3,1 SA N T S EIX COMERCIAL DE SANTS, C.CIAL LES ARENES 1,3,2 1,4 PARC DE L'ESPANYA INDUSTRIAL,5,3 1, ESTACIÓ DE SANTS,8,5,6 PARAL LEL,5,7,2 ALTRES LLOCS DE SANTS - MONTJUÏC,3 -,7 LES C OR T S CAMP NOU, CAMP DEL BARÇA 5,8 5, 3,5 PALAU DE PEDRALBES, PALAU REIAL,8 1,1 1,5 MONESTIR DE PEDRALBES,3 1,3 1,2 LA M ATERNITAT,8,2,4 PLAÇA DE LA CONCÒRDIA,5,2,4 L'ILLA - EL CORTE INGLÉS,5,7,4 PEDRALBES - LES CORTS (BARRI),5 1,1,3 LA UNIVERSITAT (EDIFICIS),3,5,2 PARC DE CERVANTES, EL ROSERAR,5,4,2 PARC DE L'ORENETA,3,4, ALTRES LLOCS DE LES CORTS 1,3-1,9 SARRIÀ - SANT GERV ASI MAJOR DE SARRIÀ I NUCLI DE SARRIÀ 1,5 -,7 TURÓ PARK/JARDINS POETA EDUARD MARQUINA 1,,2,5 LA BONANOVA - LES TORRES DE LA ZONA ALTA,5 - - ALTRES LLOCS DE SARRIÀ - SANT GERVASI 1,5,6 2,3 GR À C IA CARRERS I PLACES DE GRÀCIA, BARRI GRÀCIA 2,5,7 3,2 LES FESTES DE GRÀCIA,3 -,3 CARRER GRAN DE GRÀCIA,5 - - ALTRES LLOCS DE GRÀCIA,3-1,3 HOR T A - GU IN A R D Ó PARC DEL LABERINT D'HORTA 3, 3,4 4,1 PARC DELS TRES TURONS -,9 1,3 LA VALL D'HEBRÓN (BARRI),3,2,6 PLAÇA D'EIVISSA,3 -,4 PARC DEL GUINARDÓ, ELS BÚNQUERS 1,5 -,4 FONT D'EN FARGAS,5 -,4 EL VELÒDROM MUNICIPAL D'HORTA,3 -,3 CARRER AIGUAFREDA,3 -,2 ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DELS AGUDELLS,3 - - SEU DEL DISTRICTE D'HORTA - GUINARDÓ,3,3 - ALTRES LLOCS D'HORTA - GUINARDÓ 1,,6 1,8 V3.2 Quins llocs per visitar del seu barri 426 recomanaria a una persona que vingués de Espontània. Multiresposta fora? 13

105 LLOCS DEL BARRI PROPOSATS PER VISITAR (3/3) LLOCS PER VISITAR Set.'12 Set.'13 Set.'14 Set.'12 Set.'13 Set.'14 N OU B A R R IS PARC DE LA GUINEUETA 1,,3,8 AJUNTAMENT DE NOU BARRIS I BIBLIOTECA 1,3,3,7 CAN DRAGÓ,3,4,7 CASTELL DE TORRE BARÓ,3,2,7 PARC CENTRAL DE NOU BARRIS 2, 1,3,7 PASSEIG DE FABRA I PUIG - BOTIGUES FABRA I PUIG 1,,4,2 TURÓ DE LA PEIRA,3,7 - VIA JÚLIA,5,3 - CENTRE COMERCIAL HERON CITY,8,5 - ALTRES LLOCS DE NOU BARRIS,3-1,5 SA N T A N D R EU CENTRE COMERCIAL LA MAQUINISTA 1,5 1,6 1,1 FÀBRICA DE FABRA I COATS,8,7,9 ESGLÉSIA DE SANT ANDREU,8 -,6 PLAÇA D'ORFILA,5,4,5 ESTACIÓ DE L'AVE (EN COSTRUCCIÓ),5 -,2 PARC PEGASO,5,3,2 CARRER GRAN DE SANT ANDREU,3 -,2 ALTRES LLOCS DE SANT ANDREU 2,3 1,4 4,6 SA N T M A R T Í LES PLATGES 5, 3,7 6,5 EL FÒRUM 2,3-3,2 VILA OLÍM PICA 1, 2, 1,7 TORRE AGBAR 1,3 1, 1,2 RAMBLA DEL POBLE NOU 1,8 1,3 1, EL PORT OLÍM PIC 1,,2,9 FAÇANA M ARÍTIM A,8,5,7 PLAÇA DEL CLOT,5,4,6 PARC DE DIAGONAL MAR,5 -,5 ELS ENCANTS VELLS,3 -,4 CENTRE COMERCIAL LES GLÒRIES,3,7,3 PARC DE SANT MARTÍ,3 -,2 LES LLERES DEL RIU BESÒS,3 -,2 PARC DEL CLOT,3,7 - RAM BLA PRIM,3,2-22@,5 - - ALTRES LLOCS DE SANT MARTÍ 2,3 1,2 5,4 ALTRES ESPAIS A V ISITAR ALTRES PARCS, ELS PARCS 1, 3,4 2,5 ALTRES MUSEUS, ELS MUSEUS 2, 2,3 1,8 ALTRES MERCATS MUNICIPALS,3 1,1,7 BARS I RESTAURANTS 1,8 1,6,5 ALTRES TEATRES, ESPECTACLES 1,,5,2 EQUIP. MUNICIPALS (BIBLIOTEQUES, ESPORTIUS...),5 1,9 - ALTRES,8,7 3,5 CAP, RES 1,5 11,2 1,4 NS / NC 3,8 3, 1,2 N () (3) (426) V3.2 Quins llocs per visitar del seu barri 426 recomanaria a una persona que vingués de Espontània. Multiresposta fora? 14

106 RELACIÓ AMB EL TURISME Una de les preguntes noves de l onada de setembre de 14 tenia l objectiu de conèixer si els ciutadans de Barcelona sabien de l existència d algun habitatge d ús turístic en l edifici on viuen. Un 12,8 ha dit que sí que té coneixement d aquest tipus d habitatges en el seu edifici. Entre aquests, les respostes sobre les molèsties que causen els habitatges d ús turístic queden repartides al voltant del 25 entre els que opinen que causen moltes molèsties, bastantes, poques o gens. Aquestes dades cal llegir-les en mode qualitatiu ja que la base de resposta és reduïda (53 casos). 15

107 HABITATGES D ÚS TURÍSTIC RELACIÓ AMB EL TURISME PRESÈNCIA D HABITATGES D ÚS TURÍSTIC MOLÈSTIES NO 84,1 NS / NC 3, SÍ 12,8 BASTANTES MOLÈSTIES 25,6 POQUES MOLÈSTIES,5 MOLTES MOLÈSTIES 19,2 CAP MOLÈSTIA 34,7 V3.7 En el seu edifici, creu que hi ha algun 426 V3.8 La presència en el seu edifici d habitatges Hi ha habitatges d ús turístic a l edifici habitatge d ús turístic? d ús turístic li ocasiona moltes, bastantes, 53 poques o cap molestia? 16

108 VIATGES DELS BARCELONINS Es va demanar als entrevistats si durant el darrer any han viatjat per la resta d Espanya o a altres països. Tot seguit s exposen els resultats de les dues preguntes. Segons la consulta del setembre de 14, els últims dotze mesos el 65,8 dels entrevistats han viatjat per Espanya sense incloure Catalunya. Per més detall, el 45,9 d aquests ha viatjat per motius d oci, el 12,6 era per motius professionals i el 7,3 per ambdós. Segons la consulta del setembre de 14, el 53,4 dels entrevistats han viatjat fora d Espanya el darrer any. Per més detall, el 39,4 d aquests ho han fet per motius d oci, el 4,5 era per motius professionals, i el 9,5 han viatjat per ambdós. 17

109 HA VIATJAT PER LA RESTA D ESPANYA VIATGES DELS BARCELONINS HA VIATJAT PER LA RESTA D ESPANYA 8 6, 37,3 39,8 34,2 MOTIUS PER VIATJAR PER MOTIUS PROFESSIONALS 7,3 6, 62,5 59,9 65,8 Set. '11 Set. '12 Set. '13 Set. '14 PER MOTIUS D'OCI 45,9 PER MOTIUS PROFESSIONALS I D'OCI 12,6 6 8 V3.3. Durant l últim any, ja sigui per motius 426 professionals o d oci, ha viatjat per la resta d Espanya? (no s inclou Catalunya) Sí No NS / NC 18

110 HA VIATJAT FORA D ESPANYA VIATGES DELS BARCELONINS HA VIATJAT FORA D ESPANYA ,3 47,3 52,1 46,6 MOTIUS PER VIATJAR PER MOTIUS PROFESSIONALS 4,5 5,8 52,8 47,9 53,4 Set. '11 Set. '12 Set. '13 Set. '14 PER MOTIUS D'OCI 39,4 PER MOTIUS PROFESSIONALS I D'OCI 9,5 6 8 V3.4. Durant l últim any, ja sigui per motius 426 professionals o d oci, ha viatjat fora d Espanya? Sí No NS / NC 19

111 FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME El setembre de 14 es va preguntar als entrevistats com perceben el futur de la ciutat de Barcelona en relació al turisme. Per aquest motiu, havien de manifestar el seu acord o desacord amb un seguit d onze possibles objectius considerats avantatjosos. Incrementar el nombre de places hoteleres (41,1), percentatge que es manté respecte el 13, i amb el grau d acord més baix, però superior al del 13, Reduir la quantitat de turistes amb un 24,1. Els objectius amb un grau d acord per sobre del 9 són Fomentar més el turisme cultural (93,8), Atraure més turistes de qualitat (92,3) i Promoure altres punts d interès turístic de la resta de Catalunya dins de la visita de Barcelona (91,6). Tots ells obtenen valors molt semblants als de l any anterior. Amb percentatges també elevats trobem Fomentar la imatge de Catalunya al món (82,9), Reforçar el paper de Barcelona com a capital turística de Catalunya (74,) i Desenvolupar l oferta turística per l AMB (73,3), que comparats amb l any anterior obtenen percentatges sensiblement inferiors. Promoure un debat sobre el turisme entre ciutadans, institucions i sector econòmic (75,3), Distribuir millor el turisme per més barris de la ciutat (74,) mantenen el seu grau d acord respecte el 13. Finalment se situen Atraure més quantitat de turistes (52,7), percentatge inferior a l obtingut l any passat, 11

112 EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME FOMENTAR MÉS EL TURISME CULTURAL 38,2 55,5 3,3 ATRAURE MÉS TURISME DE QUALITAT 45,2 47,1 3,8 PROMOURE ALTRES PUNTS D INTERÈS TURÍSTIC DE LA RESTA DE CATALUNYA DINS DE LA VISITA A BARCELONA 37,4 54,2 3,9 FOMENTAR LA IMATGE DE CATALUNYA AL MÓN 34,2 48,7 6,9 6,7 PROMOURE UN DEBAT SOBRE EL TURISME ENTRE CIUTADANS, INSTITUCIONS I SECTOR ECONÒMIC REFORÇAR EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL TURÍSTICA DE CATALUNYA 23,2 21,7 52,1 52,3 13, 12,1 6,3 11,7 4,7 DISTRIBUIR MILLOR EL TURISME PER MÉS BARRIS DE LA CIUTAT 18,8 55,2 9, 11,3 4,3 DESENVOLUPAR L OFERTA TURÍSTICA A L ÀREA METROPOLITANA (HOTELS, ATRACTIUS TURÍSTICS...) 17, 56,3 11,6 9, 3,2 ATRAURE MÉS QUANTITAT DE TURISTES 1,8 42, 13,7 26,4 5,3 INCREMENTAR EL NOMBRE DE PLACES HOTELERES 5,8 35,3,2 26,7 4,1 7,8 REDUIR LA QUANTITAT DE TURISTES 4,8 19,3 14,9 5,3 8,5 V3.5 Fins quin punt està d acord amb les següents 426 frases 6 8 Molt d acord D acord Regular En desacord Molt en desacord NS / NC 111

113 FOMENTAR MÉS EL TURISME CULTURAL EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME MOLT/ 9 8BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V3.5 Fins quin punt està d acord amb la següent 426 frase: El futur de Barcelona ha de passar per fomentar més el turisme cultural. 112

114 ATRAURE MÉS TURISME DE QUALITAT EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 88 MOLT/ BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V3.5 Fins quin punt està d acord amb la següent 426 frase: El futur de Barcelona ha de passar per atraure més turisme de qualitat. 113

115 PROMOURE ALTRES PUNTS D INTERÈS TURÍSTIC DE LA RESTA DE CATALUNYA EL FUTUR DE BARCELONA PASSA PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT / BASTANT D'ACORD DESACORD / MOLT DESACORD V Fins quin punt està d acord amb la següent frase: El futur de Barcelona ha de passar per promoure altres punts d interès turístic de la resta de Catalunya dins de la visita de BCN. 114

116 FOMENTAR LA IMATGE DE CATALUNYA AL MÓN EL FUTUR DE BARCELONA PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT / BASTANT D'ACORD DESACORD / MOLT DESACORD V3.5 Fins quin punt està d acord amb la següent 426 frase: El futur de Barcelona ha de passar per fomentar la imatge de Catalunya al món. 115

117 PROMOURE UN DEBAT SOBRE EL TURISME ENTRE CIUTADANS, INSTITUCIONS I SECTOR ECONÒMIC EL FUTUR DE BARCELONA PASSA PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT / BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V Fins quin punt està d acord amb la següent frase: El futur de Barcelona ha de passar per promoure un debat sobre el turisme entre ciutadans, institucions i sector econòmic. 116

118 REFORÇAR EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL TURÍSTICA DE CATALUNYA EL FUTUR DE BARCELONA PASSA PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT/ BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V Fins quin punt està d acord amb la següent frases: El futur de Barcelona ha de passar per reforçar el paper de Barcelona com a capital turística de Catalunya. 117

119 DISTRIBUIR MILLOR EL TURISME PER MÉS BARRIS DE LA CIUTAT EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT/ BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V Fins quin punt està d acord amb la següent frase: El futur de Barcelona ha de passar per distribuir millor el turisme per més barris de la ciutat 118

120 DESENVOLUPAR L OFERTA TURÍSTICA A L ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT / BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT 14 DESACORD V Fins quin punt està d acord amb la següent frase: El futur de Barcelona ha de passar per desenvolupar l oferta turística de l ÀMB (hotels, atractius turístics...) 119

121 ATRAURE MÉS QUANTITAT DE TURISTES EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 6 MOLT/ BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V3.5 Fins quin punt està d acord amb la següent 426 frase: El futur de Barcelona ha de passar per atraure més turistes. 1

122 INCREMENTAR EL NOMBRE DE PLACES HOTELERES EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 MOLT/ 6BASTANT D'ACORD DESACORD/ MOLT DESACORD V3.5 Fins quin punt està d acord amb la següent 426 frase: El futur de Barcelona ha de passar per incrementar el nombre de places hoteleres. 121

123 REDUIR LA QUANTITAT DE TURISTES EL FUTUR DE BARCELONA HA DE PASSAR PER... FUTUR DE BARCELONA I EL TURISME 8 6 DESACORD/ MOLT DESACORD MOLT/ 25 BASTANT D'ACORD V3.5 Fins quin punt està d acord amb la següent 426 frase: El futur de Barcelona ha de passar per reduir la quantitat de turistes. 122

124 Percepció del Turisme a Barcelona Any 13 9 Perfil dels entrevistats 123

125 Percepció del Turisme a Barcelona Any 13 PERFIL DELS ENTREVISTATS GÈNERE EDAT NIVELL D ESTUDIS HOME 46,8 DE 18 A 24 ANYS 6,8 < PRIMARIS 2,7 DONA 53,2 DE 25 A 34 ANYS 16,2 PRIMARIS 14,1 6 DE 35 A 44 ANYS DE 45 A 54 ANYS 19,8 16,5 SECUNDARIS SECUNDARIS PROF. 21,2 15, DE 55 A 64 ANYS 13,7 UNIVERSITARIS 46,8 DE 65 ANYS I MÉS 27, NS / NC, NACIONALITAT LLOC DE NAIXEMENT LLENGUA HABITUAL ESPANYOLA (84,9) 75,8 (sempre) RESTA PAÏSOS 15, 9,1 (adquirida) BARCELONA CIUTAT RESTA CATALUNYA 51,2 8, CATALÀ CASTELLÀ 43,2 5,2 NO CONTESTA,1 6 8 RESTA D'ESPANYA UNIÓ EUROPEA RESTA DEL MÓN 15,9 6,8 18, ALTRES 6, Q1 a Q6 Z1 a Z3 Quotes Dades personals

126 Percepció del Turisme a Barcelona Any 13 PERFIL DELS ENTREVISTATS DISTRICTE SITUACIÓ LABORAL CIUTAT VELLA EIXAMPLE SANTS - MONTJUÏC LES CORTS SARRIÀ - ST. GERVASI 6,5 16,8 11,5 5,1 8,6 TREB. PER COMPTE PROPI TREB. PER COMPTE D'ALTRI JUBILAT/ADA / PENSIONISTA ATURAT/ADA / BUSCA FEINA TASQUES DE LA LLAR 12,5 34,2 3,2 11,5 5,7 PROFESSIÓ (Base: 594 treballen en l actualitat) DIRECTIU / GERENT / EMPR. MÉS DE 3 TREB. AUTÒNOM / EMPR. AMB 3 O MENYS TREB. PROFESS. / TÈCNIC / COMANDAMENT INTERMEDI EMPLEAT ADMIN. D OFICINA, SERV., COM. TREB. RESTAUR.,COMERÇ,SERV. PERS. TREB. / OBRER INDÚSTRIA I CONSTRUCCIÓ NO CONTESTA 4,1 12,9,9 21,1 15,2 5,3,4 GRÀCIA 7,6 ESTUDIANT 5,8 1 3 HORTA - GUINARDÓ 1,4 NS / NC,2 NOU BARRIS SANT ANDREU 1,2 9, SANT MARTÍ 14, Q3 Q7 i Z4 Districte municipal Situació laboral

127 Percepció del Turisme a Barcelona Any 13 1 Qüestionaris Onada de febrer de

128 QÜESTIONARIS 127

129 QÜESTIONARIS 128

130 Percepció del Turisme a Barcelona Any Qüestionaris Onada de juny de

131 QÜESTIONARIS 13

132 Percepció del Turisme a Barcelona Any Qüestionaris Onada de setembre de

133 QÜESTIONARIS 132

134 QÜESTIONARIS 133

135 ENQUESTES I ESTUDIS D OPINIÓ Aquests estudis sociològics permeten determinar les prioritats de la població, conèixer la realitat social, saber com es valora l activitat i els serveis municipals, i esbrinar l opinió sobre l actuació política municipal. Pla d Estudis Sociològics Sèrie d Avaluació Contínua Enquestes de Sistemes de Qualitat Investigació de Comunicació Estudis Ad-Hoc 134

136

Estudi d opinió de la ciutadania. Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona

Estudi d opinió de la ciutadania. Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona Estudi d opinió de la ciutadania Baròmetre: la percepció del turisme a Barcelona Síntesi >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Más detalles

- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA Què és? L Espai de deures és un projecte que vol contribuir a reduir l elevat índex de fracàs

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

Inici curs escolar Barcelona

Inici curs escolar Barcelona Inici curs escolar 2016-2017 Barcelona 6 de setembre de 2016 Les claus del nou curs Noves eines Capacitació Formació Equips educatius Equitat Preparats Necessitats Futur Treball per zones Nova Programes

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

Missió de Biblioteques de Barcelona

Missió de Biblioteques de Barcelona Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement

Más detalles

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES. Les funcions i tasques a desenvolupar s articulen dintre de les pròpies atribuïdes a l EAIA en el seu Decret de creació 338/1986 de 18 de novembre (DOGC

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

ANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC

ANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC ANNEX II PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Any 2002 ANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC 1. Estadístiques d equipaments i programes d ús públic 2. Comptatges diaris de visitants al Corredor

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

TEMA 4: Equacions de primer grau

TEMA 4: Equacions de primer grau TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per

Más detalles

Turisme. Índex de taules

Turisme. Índex de taules 13 TURISME 367 Turisme Índex de taules 1.1. Oferta d'allotjament en hotels i pensions. 2010-2014 1.2. Oferta d'allotjament en hotels i pensions per districtes. 2010-2014 1.3. Hotels, hotels-apartament

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Índex de figures i taules

Índex de figures i taules Índex de figures i taules Capítol 1. Introducció... 13 Capítol 2. Vint-i-cinc anys de polítiques d integració de les TIC als centres docents de Catalunya... 27 Taules Taula 1. Formació del professorat

Más detalles

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Protocol sindical davant la grip A.  Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A... Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar

Más detalles

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] 2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les

Más detalles

Qüestionari d avaluació

Qüestionari d avaluació Qüestionari d avaluació 2010 Guia d instruccions per complimentar el model de qüestionari d avaluació. març 2010 GS012010QP10001 I RESOLUCIÓ 2010 La Resolució TRE/3767/2009, de 30 de novembre (DOGC. Núm.5545,

Más detalles

Infants i famílies a Barcelona

Infants i famílies a Barcelona Infants i famílies a Barcelona Els infants i les seves mares: una visió sociodemogràfica Les famílies dels infants i adolescents. On viuen? Com són les seves famílies? Educació Salut i estils de vida Vulnerabilitat

Más detalles

La mobilitat dels turistes de l àrea central de Costa Daurada. Estudi realitzat a Salou Cambrils - Vila-seca- La Pineda Platja

La mobilitat dels turistes de l àrea central de Costa Daurada. Estudi realitzat a Salou Cambrils - Vila-seca- La Pineda Platja La mobilitat dels turistes de l àrea central de Costa Daurada Estudi realitzat a Salou Cambrils - Vila-seca- La Pineda Platja Definició de l operació estadística Objecte de l operació Identificar el comportament

Más detalles

Estadística de la Població de Barcelona

Estadística de la Població de Barcelona Estadística de la Població de Barcelona Lectura del Padró Municipal d Habitants 01/01/2016 Resum de resultats » 01. PRESENTACIÓ El de l Ajuntament de Barcelona presenta les dades oficials i l anàlisi estadística

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final + Àrea de Territori Serveis Municipals Memòria 2014 Informe Final + Introducció! L objec(u principal del departament de obres i serveis de l Ajuntament de Montornès del Vallès és el manteniment de la via

Más detalles

Fem un correu electrónic!! ( )

Fem un correu electrónic!! ( ) Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es

Más detalles

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat

Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat 2010-2012 Diputació de Barcelona Octubre, 2013 Edició i producció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona Impressió:

Más detalles

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS Què són els jocs i esports alternatius? Tenen les següents característiques: Tenen un caràcter lúdic o recreatiu. Tenen regles simples. S'usen materials no convencionals.

Más detalles

Creació d un bloc amb Blogger (I)

Creació d un bloc amb Blogger (I) Creació d un bloc amb Blogger (I) Una vegada tenim operatiu un compte de correu electrònic a GMail és molt senzill crear un compte amb Blogger! Accediu a l adreça http://www.blogger.com. Una vegada la

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO va néixer a Màlaga el 25 d octubre de l any 1881. El seu pare es deia José i la seva mare Maria. Va tenir dues germanes més petites que ell,

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS Acord de la Comissió d Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d Ordenació

Más detalles

PARLA3 El teu futur parla idiomes

PARLA3 El teu futur parla idiomes PARLA3 El teu futur parla idiomes RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE TERCERES LLENGÜES Dimecres, 18 de febrer de 2015 MOTIVACIÓ En l enquesta que l AQU fa el 2014 als graduats universitaris

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- Infraestructures Turístiques Hotel Aigua Blava Begur, 2 d octubre 2009 Miquel Alsius. Enginyer de Camins. Pte. Grup CETT Infraestructures Turístiques Què

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any

Más detalles

competència matemàtica

competència matemàtica avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un

Más detalles

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de 2012 Roser Benavides Ollé VIè Workshop biblioudg Girona, 1 de març de 2013 PER QUÈ SOBRE TECNOLOGIES MÒBILS?

Más detalles

L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants

L Obra Social la Caixa treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants Nota de premsa El programa CaixaProinfància s adreça a llars amb menors de 16 anys, en risc d exclusió social L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant

Más detalles

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional) El certificat És el document per mitjà del qual l Administració dóna fe d un fet o garanteix l exactitud de les dades que conté un arxiu, un llibre d actes, un registre, etcètera. Mida del full: ISO A4

Más detalles

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,... Què és Excel? Ms Excel és una aplicació informàtica que ens proporciona una forma molt còmoda i eficaç de treballar amb dades. Entre altres possibilitats, permet realitzar anàlisis, càlculs matemàtics,

Más detalles

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així

Más detalles

Moltes gràcies per endavant!!!

Moltes gràcies per endavant!!! El càncer de mama, continua sent el més freqüent en les dones. Les millores en el diagnòstic i tractament, han fet que augmenti el nombre de dones que viuen amb la malaltia de manera crònica, de manera

Más detalles

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL S E G O N A E D I C I Ó D E S A B A D E L L U N I V E R S I T A T D E L 7 A L 1 1 D E J U L I O L D E 2 0 0 3 LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL LES ESTRATÈGIES LOCALS EN LA MOBILITAT URBANA Joan Carles

Más detalles

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes

Más detalles

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre

Más detalles

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012 Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del

Más detalles

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida El programa de turisme que combina esport, musica i gastronomia La Vall d Albaida 09.06.2014 Un total de 12 municipis de la comarca participaran en

Más detalles

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL COMTE DE REUS I DE COVADONGA DE SABADELL. DESEMBRE 2006

Más detalles

Consum a través Internet... Compra sense por!

Consum a través Internet... Compra sense por! Consum a través Internet... Compra sense por! SABIES QUÈ...? T has plantejat mai quina diferència hi ha entre la botiga del costat de casa i una botiga d Internet? Què tenen en comú?? Semblances Diferències

Más detalles

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan

Más detalles

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur alberg albergue Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur Situat a la comarca del Pallars Jussà, s ubica aquest alberg envoltat de

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

PREU DE LLOGUER DELS HABITATGES A BARCELONA

PREU DE LLOGUER DELS HABITATGES A BARCELONA 29/01/2016 PREU DE LLOGUER DELS HABITATGES A BARCELONA Índex 1. Visió general: Barcelona... 2 2. Els habitatges de lloguer en relació amb el parc residencial: Barcelona i grans ciutats espanyoles... 3

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles