TANCAMENT DE L EXERCICIL

Transcripción

1 Àrea de Hisenda, Recursos Interns i Noves Direcció de Serveis Econòmics Servei d'assistència a la Gestió Econòmica Local TANCAMENT DE L EXERCICIL CURS DE GESTIÓ COMPTABLE LOCAL Organització i Coordinació: Documentació realitzada per: Servei d Assistència a la Gestió Econòmica Local Carles Arza Macia Cap de la Secció de Suport Municipal

2 ÍNDEX Tancament de l exercicil Introducció 3 Revisions i ajustos previs al tancament 4 Tancament i liquidació del pressupost Contingut 13 Terminis 14 Estats de liquidació del pressupost 15 Resultat pressupostari 16 Romanent de tresoreria 17 Capacitat / Necessitat finançament 18 Tancament comptable de l exercici 19 Formació del Compte General Contingut 20 Terminis 21 Balanç 22 Resultat econòmic patrimonial 23 Estats de liquidació de pressupost 23 Memòria 24 Exercici 29 Edició novembre 2013

3 Tancament de l exercici. Introducció. Normativa aplicable al tancament de l exercici: RD 2/2004 Text Refós de la Llei Reguladora d Hisendes Locals: RD 500/90 de Pressupostos de les entitats locals. ICAL 2004, Instrucció de comptabilitat per a l Administració Local. Llei Orgànica 2/2012 d Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera. Tancament de l exercici: Tancament i liquidació del pressupost. Tancament de la comptabilitat financera. La normativa que aplicarem per realitzar el tancament de l exercici, serà: Real Decret 2/2004, Text Refós Llei Reguladora Hisendes Locals. Real Decret 500/900 de Pressupostos de les Entitats Locals. ICAL 2004, Instrucció de comptabilitat per a l Administració Local. Llei Orgànica 2/2012 d Estabilitat Pressupostaria i Sostenibilitat Financera. A l Administració Pública el tancament de l exercici té una doble vessant: Tancament i liquidació del pressupost de l exercici reflectint la gestió realitzada a nivell pressupostari. Inclourà l execució del pressupost, el resultat pressupostari i el romanent de tresoreria. Tancament de la comptabilitat financera, reflectint la gestió realitzada des de la perspectiva econòmica, financera i patrimonial. Inclourà el resultat econòmic de l exercici, i la situació patrimonial de l entitat a 31 de desembre. 3

4 Revisions i ajustos previs al tancament. Definició. Revisions i ajustos previs a realitzar el tancament: Posterior a registrar totes les operacions de l exercici. Objectiu garantir que comptes i estats reflecteixin fidelment la situació de l entitat. Majoria afecten tant a la liquidació del pressupost com al tancament de la comptabilitat. Posteriorment a registrar totes les operacions corresponents a l exercici, i de forma prèvia a realitzar el tancament, serà necessari realitzar una sèrie de revisions i ajustos per garantir que els comptes i estats reflecteixin de forma fidel la situació pressupostària, patrimonial i el resultat econòmic de l exercici. La majoria d aquestes revisions i ajustos afectaran tant al tancament del pressupost, com de la comptabilitat, i per tant s hauran de realitzar de forma prèvia a realitzar tant la liquidació de pressupostos com el compte general. Tot i això, algunes d aquestes revisions i ajustos, són de caire únicament comptable, no afectant al pressupost, i per tant no seria imprescindible realitzar-les abans de fer la liquidació de pressupost. 4

5 Revisions i ajustos previs al tancament. Realitzar les conciliacions bancàries del saldos de tresoreria, per garantir que s han registrat totes les operacions de l exercici. Revisar que estiguin comptabilitzades totes les autoritzacions (A) i compromisos de despeses (D) corresponents a l exercici. Revisar que estiguin correctament comptabilitzats els compromisos d ingressos de l entitat (CI). 1. Realitzar les conciliacions bancàries: Abans de començar qualsevol revisió o ajust de tancament, s haurà de garantir que els saldos de tresoreria estiguin conciliats. Aquesta conciliació serà l'única manera de garantir que no manquen operacions, corresponents a l exercici, a la nostra comptabilitat, al menys les que afectin a tresoreria. 2. Revisar que a final d exercici estiguin comptabilitzades totes les autoritzacions i compromisos de despeses corresponents a l exercici. Fases AD, per aquelles despeses adjudicades per les que no s han rebut certificacions. Fases A per aquelles despeses en fase de licitació que no s han adjudicat a l exercici, sobre tot contractes. Això permetrà incloure aquests imports com a romanents incorporables, ja que emparen compromisos de despesa. 3. Revisar que estiguin correctament comptabilitzats els compromisos d ingressos de l entitat. Compromís d'ingrés, quan existeixi acord en ferm per part de un tercer aliè a l entitat, per realitzar un ingrés a favor d aquesta. No obligatòria entitats menors de habitants. Reconeixement de drets, quan existeixi el dret a cobrar per part de l entitat local. 5

6 Revisions i ajustos previs al tancament. Realitzar el quadre de pendents de cobrament de l ORGT, amb el resum anual proporcionat per aquest. Revisar que no existeixin pendents de cobrar de capítol 9. Verificar la correcta comptabilització de l IVA. 4. Realitzar el quadre de pendents de cobrament de l ORGT, o del recaptador de l entitat, amb el resum anual proporcionat per aquest. Recomanable fins i tot, havent utilitzat el mòdul automàtic de comptabilització. 5. Revisar que no existeixin pendents de cobrar de capítol 9. L ICAL ens diu que la creació d endeutament es comptabilitzarà quan el producte del mateix s hagi ingressat a la Tresoreria de l entitat. Per tant, a final d exercici no poden restar pendents de cobrament corresponents a endeutament, capítol Verificar la correcta comptabilització de l IVA. A final d exercici, s hauran d haver realitzat les quatre liquidacions d IVA, corresponent als quatre trimestres, havent-se pagat o compensat les tres primeres, i deixant: L import pendent de pagar al concepte d Hisenda Publica creditora per IVA, si la liquidació de l últim trimestre surt a pagar. L import pendent de cobrar al concepte d Hisenda Publica deutora per IVA, si la liquidació de l últim trimestre surt a cobrar. Al tancament, els conceptes d IVA suportat i repercutit han d estar a zero i restar saldo només al concepte d H.P. deutora o creditora per IVA, segons correspongui. 6

7 Revisions i ajustos previs al tancament. Revisar que els saldos comptables d IRPF i Seguretat Social, coincideixin amb l import de les declaracions físiques corresponents. Revisar els saldos dels conceptes de pendents d aplicació Verificar que els ordinals de formalització estiguin a zero. 7. Revisar els saldos comptables d IRPF i Seguretat Social, que al tancament hauran de coincidir amb l import que consta a les declaracions físiques corresponents a l últim període de l exercici. El saldo comptable d IRPF haurà de coincidir amb el que consta a la declaració d IRPF de l últim trimestre de l exercici que es tanca, i el saldo comptable de Seguretat social, haurà de coincidir amb l import a pagar corresponent als TCs de desembre. 8. Revisar els saldos dels conceptes de pendents d aplicació. Revisant les operacions d aquests conceptes, tant de pagaments com d ingressos pendents d aplicació, aplicant lo que correspongui a l'exercici. Els saldos no aplicats d aquests conceptes a final d exercici, s ajustaran sempre al romanent de tresoreria. 9. Verificar que tant els ordinals de formalització com els concepte no pressupostaris associats, i els comptes corresponents estiguin a zero. Aquests ordinals recullen operacions de compensació entre ingressos i pagaments, sense sortides de fons, restant sempre amb saldo zero. A final d exercici es imprescindible que estiguin saldades. 7

8 Revisions i ajustos previs al tancament. Revisar que el sentit dels saldos dels conceptes no pressupostari coincideixi amb el que correspondria segons la seva naturalesa. Verificar la situació comptable de les operacions de tresoreria. Verificar el deute viu al tancament de l exercici. 10.Revisar els sentit dels saldos dels conceptes no pressupostari, que hauran de coincidir amb el que correspondria segons la seva naturalesa. Conceptes 1..., 4... i 7... Saldo deutor. Conceptes 2..., 3... Saldo creditor. Conceptes 5..., 6... i 9... Saldo zero. Cas d haver al tancament, un concepte amb saldo contrari a la seva naturalesa, s haurà de traslladar a un concepte adient. 11. Verificar la situació comptable de les operacions de tresoreria. Al tancament, els conceptes corresponents a las pòlisses de tresoreria, hauran de reflectir l import disposat d aquestes, mentre que els ordinals corresponents hauran de presentar saldo zero. Caldrà realitzar les regularitzacions corresponents, en funció de la forma de portar comptablement les pòlisses durant l exercici, per reflectir els saldos que realment deu l entitat per aquest concepte. 12. Verificar el deute viu al tancament de l exercici. Caldrà verificar que l import pendent d amortitzar corresponent als préstecs vigents segons la nostra comptabilitat, coincideixi amb el deute viu que ens comuniquen les entitats prestatàries. Aquesta comprovació, es realitzarà al nivell de desglòs al que tinguem els préstecs a la nostra comptabilitat. 8

9 Revisions i ajustos previs al tancament. Calcular la provisió d insolvències, incorporant-la a la comptabilitat general. Calcular la despesa finançada amb romanent de tresoreria. Calcular les desviacions de finançament. 13.La provisió d'insolvències quantifica l import de drets reconeguts pendents de cobrar que es consideren de dubtós cobrament. S haurà de calcular a partir dels criteris aprovats a l entitat, i en funció dels pendents de cobrament existents a final de l exercici que es tanca. S incorpora a: Romanent de tresoreria: Reduint-lo, al minorar els drets pendents de cobrar. Comptabilitat financera: Reduint el resultat econòmic financer de l exercici, i l actiu circulant al balanç de l entitat. 14.El Resultat pressupostari és una magnitud corresponent a l exercici, que recull els drets i obligacions corresponents a aquest. Per això, la llei ens permet ajustar aquest Resultat minorant les obligacions reconegudes que s han finançat amb romanent líquid de tresoreria, atès que aquest finançament correspon a exercicis anteriors. A final d exercici haurem de calcular l import d aquestes obligacions reconegudes a l exercici que s han finançat amb romanent líquid de tresoreria, i incorporar-lo al Resultat Pressupostari. 15.La llei ens permet ajustar el Romanent de tresoreria i el Resultat Pressupostari amb les desviacions de finançament, que quantifiquen l import dels desfases temporals que es donen al llar de la vida dels projectes que tinguin finançament aliè. A final de l exercici s haurà de calcular, per a cada projecte i agent finançador, la desviació acumulada, com a diferència entre els ingressos reconeguts d aquest agent, realitzats al llarg de la vida del projecte, i de les obligacions reconegudes respecte a les que li corresponen finançar. Si és positiva s inclourà al Romanent líquid de tresoreria. I per cada projecte i agent finançador la desviació de l exercici, com a diferència entre els drets reconeguts en aquest exercici i les obligacions reconegudes respecte a les que li corresponia finançar. Tant si és positiva com negativa s inclourà al Resultat pressupostari. 9

10 Revisions i ajustos previs al tancament. Afecten només al tancament de la comptabilitat. Activació d immobilitats realitzats per la pròpia entitat. Revisar les baixes d'immobilitzat. Trasllat al passiu dels béns lliurats a l ús general. Calcula la dotació d amortització. 16.Cas de què l entitat hagi realitzat durant l exercici actius de vida superior a l any, immobilitzats, amb recursos propis, aquests s hauran registrat a la comptabilitat com a despesa de l exercici. Per incloure aquests imports com a patrimoni de l entitat s hauran de realitzar els corresponents assentaments d activació. Caldrà calcular el cost d elaboració, i realitzar un assentament directe per incorporar-los com a actiu de l entitat. 17. Els béns figuren a l actiu de l entitat pel seu cost d'adquisició o elaboració menys l amortització acumulada corresponent. Quan es realitza una venda, el reconeixement de dret dóna de baixa el compte d actiu per l import total de la venda, sense donar de baixa l amortització acumulada ni reflectir els resultats extraordinaris. Per tant, a final d exercici si no es va fer al moment de registrar l operació, caldrà revisar les baixes d immobilitzat i regularitzar els comptes corresponents per reflectit el resultat real de l operació. 18.Les inversions destinades a l ús general, mentre s estan realitzant formaran part de l actiu de l entitat, però una vegada finalitzades i lliurades hauran de sortir, ja que l entitat no pot disposar. A final d exercici, s haurà de revisar les inversions destinades a l ús general lliurades al llarg d aquest, realitzant l assentament corresponents per traslladar aquests imports al seu passiu. 19.L amortització reflecteix la pèrdua de valor de l actiu pel pas del temps i la seva utilització, sent necessari registrar aquest import com a despesa de l exercici. A final d exercici s'haurà de calcular la dotació a l'amortització de l exercici, en base als criteris aprovats per l entitat, incorporant-la a la comptabilitat amb els corresponents assentaments directes. 10

11 Revisions i ajustos previs al tancament. Requerits per la nova instrucció de comptabilitat. Dotació de provisions correctores de valors i per riscos i despeses. Periodificacions. Despeses i ingressos diferits. 20. Amb l objectiu de què les despeses de l exercici reflecteixin no únicament les efectivament realitzades, sinó també aquelles de les que es tingui coneixement o que suposin riscos previsibles o pèrdues eventuals amb origen a l'exercici o en un altre anterior, la nova instrucció de comptabilitat determina la necessitat de fer els assentaments comptables necessaris per registrar-les. Es comptabilitzarà per tant com a despesa de l exercici les: Minoracions reversibles al valor dels immobilitzats, valors negociables, actius financers i existències de l entitat. Provisions per riscos o despeses, principalment judicials. Provisions per grans reparacions. 21.La periodificació és l ajust comptable a realitzar a fi d exercici a l objecte de registrar les despeses i ingressos realitzats en un exercici econòmic, independentment de quan s hagi realitzat la seva aplicació pressupostària, imputant-les al compte de resultats corresponent. A final d exercici s hauran de realitzar els assentaments necessaris per registrar: Despeses i ingressos anticipats: Comptabilitzats a l exercici, però que corresponent a l exercici següent. Despeses a distribuir en diferents exercicis: Amb projecció econòmica a més d un exercici. Variació d'existències. 22. Que recullen les despeses i ingressos corresponents a l exercici que es registraran, aplicant-se al pressupost, a un exercici futur. A final d exercici s hauran de calcular aquestes despeses i ingressos, imputant-les mitjançant un assentament directe a l exercici corrent, al que corresponen. 11

12 Revisions i ajustos previs al tancament. Registrar les operacions pendents d aplicar al pressupost (compte 413). Reclassificació temporal de dèbits i crèdits. Regularització de moneda diferent a l euro. 23. Quan dintre de l exercici no s hagués pogut efectuar el reconeixement de obligacions corresponents a despeses realitzades o béns i serveis efectivament rebuts al mateix, es registrarà a menys a 31 de desembre un creditor a traves del compte 413 Creditors per operacions pendents d'aplicar al pressupost, que quedarà saldada quan es registri la imputació pressupostària de l operació. Aquest registre que tindrà un caire no pressupostari, recollirà a final d exercici les factures corresponents a l exercici i que resten pendents d aplicar-se al pressupost. 24. A final d exercici es procedirà a reclassificar comptablement els imports que vencin a l exercici següent, dels dèbits i crèdits que estiguin registrats en comptes a llarg termini. Aquests comptes poden ser d endeutament, actius financers, fiances i dipòsits, i deutors i creditors no pressupostaris (ajornaments i fraccionaments). Es revisaran els comptes a llarg termini, traslladant mitjançant un assentament directe, els imports que vencin dintre de l exercici següent a comptes de curt termini. 25. Al tancament de l exercici, l efectiu, els valors de renda fixa, els crèdits, i els dèbits en moneda diferents de l euro es valoraran al canvi vigent en aquests moments, registrant-se les diferències de canvi positives i negatives amb imputació al resultat de l exercici. 12

13 Tancament i liquidació del pressupost. Contingut. Segons el RD 2/2004 i el RD 500/90, el pressupost es liquidarà en quan a la seva recaptació de drets i obligacions el 31 de desembre de l any natural. La liquidació del pressupost haurà de determinar: Execució pressupostària Drets pendents de cobrament i obligacions pendents de pagament El resultat pressupostari de l exercici Els romanents de crèdit El romanent de Tresoreria El Pressupost es liquidarà, en quan a la seva recaptació de drets i obligacions, a de l any natural, posant de manifest: La gestió realitzada a nivell pressupostari, determinant: En el pressupost de despeses En el pressupost d ingressos (per cada partida pressupostària) (per cada concepte) Crèdits inicials Previsions inicials Modificacions Modificacions Crèdits definitius Previsions definitives Despeses autoritzades (A) Drets reconeguts Despeses compromeses (D) Drets anul lats Obligacions reconegudes (O) Drets recaptats Pagaments ordenats (P) Pagaments realitzats Els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament a 31/12. El resultat pressupostari de l exercici, calculat com a diferència entre els drets i obligacions reconegudes a l exercici. Els romanent de crèdit, crèdits de despeses que no han arribat a la fase d obligació reconeguda durant l exercici i que són susceptibles de ser incorporats a l exercici següent. El romanent de Tresoreria calculat com a diferència entre ingressos pendents de cobrar a curt termini més fons líquids de tresoreria, menys despeses pendents de pagar a curt termini. 13

14 Tancament i liquidació del pressupost. Terminis. Confecció dels estats demostratius de la Liquidació del Pressupost Data límit 1 de març Aprovació de la liquidació per l Alcalde previ informe de la Intervenció Donar compte al Ple Remissió de còpies de la liquidació a la Generalitat Primera sessió posterior a l aprovació 31 de març La confecció dels estats demostratius de la liquidació del Pressupost es tindran que realitzar abans del dia primer de març de l exercici següent. Correspondrà al President de l entitat local, previ informe de la Intervenció, l aprovació de la liquidació del pressupost de l entitat local i de les liquidacions dels Pressupostos dels Organismes autònoms d ella depenents. De la liquidació de cadascun d aquests Pressupostos, una vegada efectuada l aprovació, es retrà compte al Ple en la primera sessió que es celebri. Les entitats locals remetran còpia de la liquidació dels seus Pressupostos abans de finalitzar el mes de març de l exercici següent al que correspongui, a la Comunitat Autònoma i al Centre o Departament del Ministeri d Economia i Hisenda que aquest determini. 14

15 Tancament i liquidació del pressupost. Estats de liquidació del pressupost. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS APLICACIÓ PRESSUPOSTARIA DESCRIPCIÓ PREVISIONS PRESSUPOSTARIES INICIALS MODIFICAC. DEFINITIUS DRETS RECONEGUTS DRETS ANUL LATS DRETS CANCEL LATS DRETS REC. NETS RECAPTACIÓ DRETS PEND. EXCÈS/DEFEC. NETA A 31/12 DE PREVISIÓ TOTAL LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES PARTIDA PRESSUPOSTARIA DESCRIPCIÓ CRÈDITS PRESSUPOSTARIS INICIALS MODIFICAC. DEFINITIUS DESPESA COMPROMESA OBLIGACIONS REC. NETES PAGAMENTS OBLIGACIONS ROMANENTS PEND. A 31/12 DE CRÈDIT TOTAL El tancament i liquidació del pressupost de l exercici posarà de manifest la gestió realitzada a nivell pressupostari. Reflectirà l execució del pressupost, el resultat pressupostari i el romanent de tresoreria. Estats de liquidació del pressupost. Liquidació del pressupost d ingressos: Estat resumit que reflecteix les diferents fases d execució d ingressos durant l exercici, amb el detall per cada nivell de classificació econòmica i totalitzant per conceptes, articles i capítols. Liquidació del pressupost de despeses: Estat resumit que reflecteix les diferents fases d execució de despeses durant l exercici, amb el nivell de desagregació que es va aprovar el pressupost. S hauran d acompanyar de resums: Per funcional, totalitzats per sot funcions, funcions i grups de funció (Per programa, totalitzats per grups de programes, politiques de despesa i area de despesa). Per econòmics, totalitzats per conceptes, articles i capítols. La nova instrucció de comptabilitat requereix a la liquidació del pressupost un menor volum d informació, pel que fa als estats de liquidació, del que determinava l antiga ICAL. Serà, per la confecció del Compte General quan es demani un major detall sobre la gestió tant del pressupost d ingressos com del de despeses. 15

16 Tancament i liquidació del pressupost. Resultat Pressupostari. Operacions corrents Altres operacions no financeres Total operacions no financeres Actius financers Passius financers Resultat pressupostari Desp. Fin. Rom. Desv. Positiva Desv. Negativa Resultat pressupostari ajustat DRETS R.N. OBLIG. R.N. AJUSTAM. RTAT PRESS Resultat pressupostari no ajustat DRN-ORN. Ajustat amb: Despesa finançada amb romanent lliure (+) Desviacions de finançament de l exercici positives (-) Desviacions de finançament de l exercici negatives (+) Obtenint el resultat pressupostari ajustat El Resultat pressupostari es calcula com a diferència entre els drets reconeguts nets durant l exercici i les obligacions reconegudes netes en aquest. D aquest càlcul obtindrem el Resultat Pressupostari no ajustat. Aquest càlcul es veu afectat per un seguit de fets que fan necessari ajustar aquestes magnituds: Les modificacions de crèdit finançades amb romanent líquid de tresoreria lliure, suposen un increment dels crèdits de despeses, que permetran incrementar les obligacions reconegudes a l exercici, en tant que les previsions que s'incorporen a ingressos, mai es convertiran en drets reconeguts de l exercici. Les obligacions reconegudes a l exercici finançades amb romanent líquid de tresoreria lliure no han d afectar al resultat de l exercici, pel que les ajustarem sumant, incrementant aquest resultat. La llei ens permet eliminar del resultat pressupostari, l efecte que provoca la diferència entre els drets reconeguts a l exercici de finançament afectat i els que correspondria reconèixer en funció de les obligacions reconegudes a l exercici, pels corresponents projectes. Aquest desfasi es recull a les desviacions de finançament de l exercici. Les desviacions positives, més drets dels que correspondria, resten minorant el resultat. Les desviacions negatives, menys drets dels que correspondria sumen, incrementant-lo. 16

17 Tancament i liquidació del pressupost. Romanent de Tresoreria Fons liquids (inclou fons BCF i ADOPJ) Drets pendents de cobrament press corrent press tanctats no pressupostari -IPA Obligacions pendents de pagar press corrent press tanctats no pressupostari -PPA Romanent total Saldos de dubtòs cobrament Excès de finançament afectat Romanent per a despeses generals Fons líquids més cobraments pendents menys pagaments pendents. Ajustat amb: Saldos de dubtós cobrament (-) Desviacions de finançament acumulades positives (-) Obtenint el romanent per a despeses generals El Romanent de tresoreria, que vol posar de manifest la solvència de l entitat a curt termini, està composat per: - Sumant, els fons líquids de tresoreria a 31 de desembre, que comprèn els saldos de tresoreria de caixes i bancs, i les inversions financeres temporals. També inclourà els fons en caixes i bancs que tinguin a la seva disposició a 31 de desembre els habilitats de bestreta i de pagaments a justificar. - Sumant, els pendents de cobrament, tant de pressupost corrent, com de pressupostos tancats i de no pressupostaris. Aquests pendents s han de minorar amb els ingressos realitzats que restin pendents d aplicació a fi d exercici. - Restant, els pendents de pagament, tant de pressupost corrent, com de pressupostos tancats i de no pressupostaris. Aquests pendents s han de minorar amb les despeses realitzades que restin pendents d aplicació a fi d exercici. Aquest càlcul ens donarà el romanent total. Per obtenir el romanent per a despeses generals, que realment està a disposició de l entitat, tindrem que afegir: - Restant, els saldos de dubtós cobrament, que minora el romanent en funció dels pendents que havíem considerat als pendents de cobrar i que considerem que no cobrarem. - Restant, les desviacions acumulades positives, com la diferència entre els drets reconeguts de finançament afectat i els que correspondria reconèixer en funció de les obligacions reconegudes durant tota la vida dels corresponents projectes. Reserva aquest import per la continuació de la despesa a exercicis posteriors. 17

18 Tancament i liquidació del pressupost. Capacitat / Necessitat de Finançament (Estabilitat) Es calcula al aprovar o liquidar el pressupost i a las comunicacions trimestrals. Si definim com a Deute Públic Local, l endeutament a llarg termini, menys el Romanent... És la variació registrada o prevista per l exercici d aquest Deute Públic Local Es calcula per moviments no financers (Cap 1 a 7 més ajustaments) Si hi ha necessitat de finançament, cal aprovar un Pla Econòmic i Financer. El principi d Estabilitat Pressupostaria estableix que l elaboració, aprovació i execució dels Pressupostos es realitzaran en un marc d estabilitat pressupostaria. Les entitats locals hauran de mantenir una posició d equilibri o superàvit pressupostari. Es calcularà amb la metodologia utilitzada per la Comissió Europea en el marc de la normativa d estabilitat pressupostaria, normes SEC. El principi de Sostenibilitat Financera, es determina com la capacitat per finançar compromisos de despesa presentes i futurs dintre dels límits de dèficit i deute públic establerts per la Llei i la normativa europea. Els pressupostos i liquidacions de les entitats locals hauran de contenir informació suficient i adequada que permeti verificar la seva situació financera, el compliment dels objectius d estabilitat pressupostaria i de sostenibilitat financera. En cas d'incompliment de l objectiu d estabilitat pressupostaria, l entitat local formularà un pla econòmic financer que permeti en un any el compliment de l objectiu. 18

19 Tancament comptable de l exercici. Operacions que tanquen la comptabilitat de l exercici. Operacions de regularització. Regularització de la comptabilitat del pressupost d ingressos. Regularització de la comptabilitat de recursos per compte d altres ens. Regularització del resultat de l exercici. Operacions de tancament. Assentament de tancament de l exercici. Al finalitzar l exercici comptable s hauran de realitzar les operacions de regularització i tancament de l exercici, i l obertura de l exercici següent. Aquestes operacions tanquen definitivament la comptabilitat de l exercici. Operacions de regularització. Regularització de la comptabilitat del Pressupost d ingressos. Regularització de la comptabilitat de recursos per compte d altres ens. Aquestes operacions permeten que el saldo dels comptes 430 i 431 Deutors per drets reconeguts de pressupost corrent i tancats respectivament, i 450 Deutors per drets reconeguts d altres ens públics, reflecteixin els imports reals pendents de cobrar, ja que durant l exercici els imports d'anul lacions i baixes de drets es mantenen en comptes diferenciats, permeten disposar d aquesta informació separada. Regularització del resultat de l exercici. Amb aquestes operacions es traslladen els saldos dels comptes que han recollit les despeses, 6, i els ingressos, 7, durant l exercici, al compte 129 Resultats de l exercici, obtenint el resultat econòmic del període. Si és positiu suposarà beneficis i si és negatiu pèrdues. - Operacions de tancament. Amb data de l últim dia de l exercici i amb posterioritat a qualsevol altre anotació es procedirà al tancament de la comptabilitat, mitjançant un assentament que carregarà cadascun dels comptes amb saldo creditor, amb abonament als comptes amb saldo deutor, per l import d aquests saldos, deixant els comptes saldats a zero. A l obertura de l exercici següent es farà l assentament contrari, obrint novament la comptabilitat. 19

20 Formació del compte general. Contingut. Les entitats locals al termini de l exercici, formaran el compte general de l entitat que posarà de manifest la gestió realitzada des del punt de vista econòmic, financer i pressupostari. Estarà integrat pel compte de la pròpia entitat, dels organismes autònoms i de les societats mercantils 100% de l entitat. Els Estats anuals que formen el compte són: El Balanç. El compte del resultat econòmic patrimonial. L estat de liquidació del Pressupost. La Memòria. Les entitats locals i els seus organismes autònoms estan sotmesos al règim de comptabilitat publica, que suposa l obligació de retre comptes de les seves operacions. L exercici comptable coincidirà amb l exercici pressupostari i les entitats locals al termini de l exercici pressupostari, formaran el compte general de l entitat que posarà de manifest la gestió realitzada des del punt de vista econòmic, financer i pressupostari. El compte general de l entitat mostrarà la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l execució pressupostària, estant integrat per: - El compte de la pròpia entitat. - Els comptes dels organismes autònoms. - Els comptes de les societats mercantils de capital 100% de l entitat. Els Estats anuals que formen el compte de la entitat sòn: - El Balanç, que posarà de manifest la situació patrimonial de l entitat a 31 de desembre de l exercici que es tanca. - El compte del resultat econòmic patrimonial, que posarà de manifest el resultat de l exercici. - L estat de liquidació del Pressupost. - La Memòria. I s hauran d afegir: - Les actes d'arqueig de les existències en caixa referides a final d exercici i les certificacions de saldos a entitats bancàries, amb les conciliacions corresponents si fossin necessàries. 20

21 Formació del compte general. Terminis. Formació del compte general de la entitat i dels seus OOAA Data límit Rendició dels estats i comptes anuals de l entitat Rendició dels estats i comptes anuals dels OOAA i enviament a l'entitat Compte General sotmès a Comissió especial comptes 15 de maig 1 de juny Exposició al públic. 15 dies. Reclamacions +8 Si reclamacions informe comissió de comptes Aprovació pel Ple corporació Rendició comptes a Sindicatura de comptes 1 d octubre 15 d octubre Els estats i comptes de l entitat local es retran pel seu president, abans del dia 15 de maig de l exercici següent al que correspongui. Les dels Organismes autònoms, i societats participades al 100% que seran elaborades per aquestos, i desprès d aprovades pels seus òrgans competents, seran remeses a l entitat local al mateix termini. El compte general format per la Intervenció, serà sotmès a la Comissió Especial de Comptes de l entitat local, constituïda per membres dels diferents grups polítics de la corporació, abans de l 1 de juny. El compte general amb l informe de la Comissió Especial, s exposarà al públic per un termini de 15 dies, als quals, més vuit, els interessats podran presentar reclamacions, reparaments o observacions. Examinats aquests per la Comissió Especial, i practicades les comprovacions necessàries, emetrà un nou informe. Acompanyat dels informes de la Comissió Especial i de les reclamacions i reparaments formulats, el compte general es sotmetrà al Ple de la corporació, perquè, al seu cas, pugui ser aprovat abans de l 1 d octubre. Les entitats locals rendiran al Tribunal de Comptes el compte general debidament aprovat, que al cas de Catalunya serà la Sindicatura de Comptes de Catalunya, abans del 15 d octubre. 21

22 Formació del compte general. Balanç de situació. Les entitats locals al termini de l exercici formaran el compte general de l entitat, que posarà de manifest la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l execució del pressupost. Estarà constituïda pel compte general de la pròpia entitat dels organismes autònoms i de les societats mercantils íntegrament propietat de l entitat local. El Compte General de la pròpia entitat estarà format per: El Balanç de final d exercici. Que haurà de comprendre, amb la deguda separació, els béns i drets, així com les possibles despeses diferides, que constitueixin l actiu de l entitat, i les obligacions i els fons propis que composen el passiu de la mateixa. Reflecteix la situació patrimonial de l entitat al tancament de l exercici, ordenant les diferents masses patrimonials de l actiu en funció de la seva liquiditat, i del passiu en funció de la seva exigibilitat. La nova instrucció de comptabilitat, determina que en la presentació del balanç de situació apareguin tant les xifres de l exercici que es liquida com les de l exercici anterior, per poder comparar i conèixer l evolució del patrimoni de l entitat. 22

23 Formació del compte general. Resultat Econòmic Patrimonial Estat de liquidació del pressupost Resultat econòmic patrimonial de l exercici. Que comprèn, amb la deguda separació, els ingressos i beneficis de l exercici, les despeses i pèrdues del mateix, i per diferència, el resultat, estalvi positiu o negatiu. S hauran de presentar a més les xifres de l exercici anterior, a nivell comparatiu. Es tracta d un resultat econòmic patrimonial, una mica allunyat del concepte clàssic de resultat econòmic, utilitzat a l empresa privada, que recull únicament ingressos i despeses corresponents a l exercici. El compte de resultats econòmic patrimonial de l administració local, recull també una sèrie de moviments de caire patrimonial, com poden ser ingressos per contribucions especials, per quotes urbanístiques, o per transferències de capital, allunyant-se del resultat econòmic real. Per una altra banda, amb els requeriments de periodificacions, operacions pendents d aplicar, reclassificacions temporals, etc.. millora en la precisió del càlcul d aquest resultat. Seria adient poder realitzar una certa divisió de les magnituds d aquest resultat econòmic patrimonial, separant les corresponents a la gestió ordinària de l exercici, assimilable al concepte clàssic de resultat econòmic i comparable amb exercicis anteriors, de les corresponents a variacions patrimonials, derivats de fets aïllats i puntuals. Estat de liquidació del pressupost. Integrats pels mateixos estats exigits al tancament i liquidació del pressupost, liquidació del pressupost de despeses, liquidació del pressupost d ingressos així com el resultat pressupostari, ja desenvolupats. 23

24 Formació del compte general. La Memòria. És la gran novetat dels comptes anuals Recull informació complementària al Balanç i Resultat molt detallada, sobre la situació econòmica i financera de l Entitat. Comprèn informació sobre Organització Gestió indirecta de serveis Principis utilitzats, canvis i conseqüències Normes de valoració Inversions destinades a l ús general Immobilitzats Inversions gestionades (1) Patrimoni Municipal del Sòl Inversions financeres Existències Tresoreria (1) Sols en el model normal (2) Sols obligatori a partir de habitants Fons pròpis Endeutament Deutors i creditors no press. Ingressos i despeses Valors rebuts en dipòsit Quadre de finançament (1) Informació del pressupost Finançaments afectats Indicadors financers Indicadors pressupostaris Indicadors de gestió (2) Fets posteriors al tancament La Memòria, gran novetat dels comptes anuals de l ICAL 2004, completa, amplia i comenta la informació continguda al Balanç, el Compte de Resultats econòmic patrimonial i l Estat de liquidació del pressupost. El model de memòria recull la informació mínima a complimentar, però s haurà de incloure qualsevol altre informació que sigui necessària per facilitar la comprensió dels comptes anuals objecte de la presentació, amb la finalitat de què les mateixes reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, del resultat econòmic patrimonial, i de l execució del pressupost de l entitat. Els quadres que inclou el model de la Memòria s han de complimentar de forma obligatòria. El model de memòria recull informació detallarem: sobre diferents àmbits que 24

25 Formació del compte general. Contingut de la Memòria. Organització: Dades generals de l entitat que permetin conèixer la seva estructura, funcionament, i serveis realitzats. Principis comptables: Aplicats en la confecció dels comptes, indicant quan no s ha aplicat algun d ells. Immobilitat: Saldo inicial i final, i moviments durant l exercici, explicat els fets rellevants. Altres actius: Saldos i variacions durant l exercici d'existències i fons de tresoreria. Contingut de la memòria: Organització. Destinat a donar a conèixer, al lector, l entitat que presenta els comptes. Ha d informar sobre, població oficial, territori, densitat, índex d activitat econòmica, serveis que es presten, activitat principal, entitats dependents i de la que es depèn, estructura d organització, nombre mitjà d empleats, entitats participades, fundacions de les que es forma part, principals fons de finançament, forma de gestió dels diferents serveis, detallant informació sobre els que es gestionen de forma indirecta. Principis comptables. Referència als principis comptables aplicats en la confecció dels comptes que es presenten, fent menció als casos en què, amb l objectiu de reflectir millor la imatge fidel de l entitat, no s ha aplicat algun dels principis comptables. S haurà de fer una estimació raonada de la incidència quantificada d aquesta no aplicació d algun o alguns principis comptables. Així mateix, s haurà d indicar quan es canviï el criteri d aplicació d algun d aquests principis comptables. Immobilitzat. Cal indicar els saldos inicials i finals, així com els moviments registrats en l immobilitzat, explicant les variacions rellevants. Així mateix, s ha de fer constar els criteris emprats sobre amortitzacions i dotacions de provisions, i formes de càlcul dels treballs realitzats per la pròpia entitat. Altres actius. Saldos i variacions d'existències indicant criteris de valoració. Saldos i variacions de fons de tresoreria registrats. 25

26 Formació del compte general. Contingut de la Memòria. Fons pròpis: Saldo inicial i final, i moviments durant l exercici, explicat aquells rellevants. Endeutament: Detall per operacions i la seva evolució a l exercici. Avals: En vigor i concedits a l exercici, detallant tercer, finalitat, import i venciment. Recursos d altres ens. Operacions no pressupostàries de tresoreria. Ingressos i depeses: Principalment subvencions rebudes pendents de justificar i atorgades. Fons propis. De cada un dels comptes de balanç corresponents, caldrà indicar el saldo inicial, i entrades i sortides corresponents, que donen el saldo final. Endeutament. Detallant per les diferents operacions, perfectament identificades, s haurà de indicar les variacions durant l exercici, les noves creacions i cancel lacions. Avals. Cal indicar els avals en vigor a 1 de gener i els concedits i cancel lats durant l exercici indicant la seva finalitat, subjecte avalat, data de concessió import i venciment. Recursos d altres ens. Per les entitats que recaptin en nom d altres ens públics, cal indicar els moviments registrats en l exercici, en els formats indicats al model de memòria. Operacions no pressupostàries de tresoreria. Cal detallar per conceptes, amb relació separada dels deutors, creditors, pagaments pendents d aplicació i ingressos pendents d aplicació, els imports de saldo inicial, modificacions, cobraments, pagaments, aplicacions i saldo final. Ingressos i despeses. A ingressos cal informar sobre subvencions rebudes pendents de justificar, i a despeses sobre les transferències i subvencions concedides d import significatiu, detallant les seves característiques. 26

27 Formació del compte general. Contingut de la Memòria. Valors rebuts en dipòsit: Saldo inicial i valors rebuts a l exercici, detallant tercer, tipologia i import. Quadre de finançament: Origen i aplicacions de fons. Pressupost de despeses: Que desenvolupen els requerits a la liquidació. Pressupost d ingressos: Que desenvolupen els requerits a la liquidació. Exercicis tancats. Exercicis futurs. Valors rebuts. Cal indicar els valors en dipòsit a 1 de gener, els rebuts i cancel lats durant l exercici indicant la seva tipologia, finalitat, subjecte i import. Quadre de finançament. Que recull els recursos obtinguts a l exercici i els seus diferents orígens, així com l aplicació o ús dels mateixos en immobilitzat o circulant. Pressupost de despeses. Al tancament i liquidació del pressupost sols figura un estat resumit, i és aquí a la Memòria on es demanen els estats de liquidació complementaris, modificacions de crèdit, romanents de crèdit, projectes de despeses, creditors per operacions pendents d aplicar al pressupost. Pressupost d ingressos. Al igual que a despeses, a la memòria s han d incloure els estats que desenvolupen els requerits a la liquidació, drets cancel lats i anul lats, recaptació neta, devolucions d ingressos i compromisos d ingressos. Exercicis tancats. S han d incloure els estats sobre la gestió dels pendents de cobrament i pagament d exercicis tancats, que no es demanen la liquidació. Exercicis futurs. Compromisos d ingressos i despeses dels propers exercicis. 27

28 Formació del compte general. Contingut de la Memòria. Finançament afectat: Resum de projectes i desviacions. Romanent de tresoreria: Mateix estat inclòs a la liquidació del pressupost. Indicadors: Relació de ratis amb l objectiu de reflectir la situació de l entitat. Indicadors financers i patrimonials. Indicadors del pressupost corrent. Indicadors dels pressupostos tancats. Indicadors de gestió. Finançament afectat. Resum de projectes i desviacions acumulades i detall de les diferents anualitats. Romanent de tresoreria. La memòria incorpora el Romanent de tresoreria ja vist a la liquidació del pressupost, amb idèntic format. Indicadors La part final de la memòria recull una sèrie d indicadors que pretenen donar una imatge de la situació financera, patrimonial, pressupostària i de gestió mitjançant diferents ratis. Es divideixen en: Indicadors financers i patrimonials: per exemple liquiditat immediata, solvència a curt termini o endeutament per habitant. Indicadors del pressupost corrent: realització de pagaments, inversió per habitant, termini mig de pagament, etc. Indicadors de pressupostos tancats: realització de pagaments d exercicis tancats, realització de cobraments de tancats, etc. Indicadors de gestió: Obligatoris per ajuntaments de més de habitants busquen avaluar la eficiència i eficàcia en la prestació de serveis públics. 28

29 EXERCICI 29

30 CURS DE GESTIÓ LOCAL Diputació de Barcelona CAS PRÀCTIC El comptable del nostre ajuntament, ha registrat tots els assentaments de l exercici, i esta realitzant les revisions i ajustos previs al tancament. Dintre d aquestes revisions i ajustos ens demana ajuda per: 1. Calcular la provisió d insolvències de l exercici en funció de les següents dades: LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS AP DRETS DRETS DRETS DRETS DRETS EXCÈS/DE LIC PREVISIONS PRESSUPOSTARIES INICIALS MODIFICA RECAPTA DESCRIPCIÓ DEFINITIU RECONE ANUL LAT CANCEL L REC. PEND. A FEC. DE ACI CIÓ NETA C. S GUTS S ATS NETS 31/12 PREVISIÓ Ó 1 Impostos directes 3.000,00 350, , ,00 125,00 0, , ,00 375,00-8% 2 Impostos indirectes 1.250,00 0, , ,00 0,00 0, , ,00 200,00 36% 3 Taxes i altres ingressos 2.000, , , ,00 0,00 0, , ,00 500,00-17% 4 Transferencies corrents 950,00 0,00 950, ,00 30,00 0,00 970,00 900,00 70,00 2% 5 Ingressos patrimonials 300,00 0,00 300,00 150,00 0,00 0,00 150,00 150,00 0,00-50% 6 Alienancions d'inversions 1.200,00 0, ,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00-100% 7 Transferencies de capital 750,00 0,00 750,00 725,00 75,00 0,00 650,00 500,00 150,00-13% 8 Actius financers 200,00 0,00 200,00 200,00 0,00 0,00 200,00 200,00 0,00 0% 9 Passius financers 1.000,00 750, , ,00 0,00 0, , ,00 0,00-14% TOTAL , , , ,00 230,00 0, , , ,00 DRETS A COBRAR DE PRESSUPOSTOS TANCATS Exercici 200X-1 DESCRIPCIÓ PENDENTS A 1 GENER MODIFICACIONS DRETS ANUL LATS DRETS CANCEL LATS RECAPTACIÓ PEND. A 31/12 1 Impostos directes 500,00 125,00 20,00 0,00 150,00 455,00 2 Impostos indirectes 250,00 0,00 0,00 0,00 125,00 125,00 3 Taxes i altres ingressos 450,00 0,00 15,00 0,00 200,00 235,00 4 Transferencies corrents 125,00 30,00 0,00 0,00 95,00 60,00 5 Ingressos patrimonials 20,00 0,00 0,00 0,00 15,00 5,00 6 Alienancions d'inversions 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Transferencies de capital 700,00 75,00 0,00 0,00 0,00 775,00 8 Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Passius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 TOTAL 2.045,00 230,00 35,00 0,00 585, ,00 DRETS A COBRAR DE PRESSUPOSTOS TANCATS Exercici 200X-2 DESCRIPCIÓ PENDENTS A 1 GENER MODIFICACIONS DRETS ANUL LATS DRETS CANCEL LATS RECAPTACIÓ PEND. A 31/12 1 Impostos directes 300,00 0,00 30,00 0,00 100,00 170,00 2 Impostos indirectes 100,00 0,00 20,00 0,00 80,00 0,00 3 Taxes i altres ingressos 200,00 0,00 0,00 10,00 90,00 100,00 4 Transferencies corrents 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5 Ingressos patrimonials 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6 Alienancions d'inversions 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7 Transferencies de capital 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Passius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 TOTAL 600,00 0,00 50,00 10,00 270,00 270,00 30

31 Tenint en compte que a l entitat s ha aprovat els criteris recomanats per Sindicatura de Comptes de Catalunya, aplicant sobre pendent de cobrament de capítols 1 a 3 y el 5 els següents percentatges: 5% de l exercici corrent, 15% per l exercici n-1, 40% per l exercici n-2, 80 % per l exercici n-3 i 100% pels anteriors. Pel capítol 4 i 7, transferències i subvencions, s ha realitzat un anàlisis i tot els pendents es cobraran. Provisió d insolvències de l exercici : 2. Calcular la despesa finançada amb romanent líquid de tresoreria: Tenint en compte que els romanents incorporats són de euros, dels que corresponien al romanent de tresoreria afectat. Ha arribat a fase d obligació reconeguda el 100 % dels romanents incorporats. Despesa finançada amb romanents líquid de tresoreria : 3. Calcular les desviació de finançament acumulades i de l exercici, si tenim un únic projecte que ha començat l exercici anterior, amb les següents dades: Previsió de despeses totals del projecte: Obligacions reconegudes totals del projecte: Obligacions reconegudes a l exercici del projecte: Previsions ingressos agent X totals del projecte: Drets reconeguts agent X totals del projecte: Drets reconeguts agent X a l exercici del projecte: euros euros euros euros euros. 0 euros. Desviació de finançament acumulada: Desviació de finançament de l exercici 4. Calcular la dotació d amortització de l exercici en funció de les següents dades: Immobilitzat a 31/12 Descripció Saldo inicial Altes Baixes Anys vida útil Dotació CONSTRUCCIONS , MAQUINARIA , INSTAL LACIONS , AUTOMÒBIL , MOBILIARI , EQUIPS TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ , PROPIETAT INTEL LECTUAL 1.000, TOTAL Dotació amortització de l exercici: 31

32 CURS DE GESTIÓ LOCAL Diputació de Barcelona CAS PRÀCTIC Una vegada hem realitzat les revisions i ajustos de tancament, i en base a la informació del cas pràctic anterior, més la que tenim a continuació, ens demana que calculem el Resultat Pressupostari i el Romanent de Tresoreria. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES DESCRIPCIÓ OBLIGACI ROMANE CRÈDITS PRESSUPOSTARIS DESPESA OBLIGACIONS PAGAMENTS ONS NTS DE INICIALS MODIFICAC. DEFINITIUS COMPROMESA REC. NETES PEND. A CRÈDIT 1 Despeses de personal 2.000, , , , , ,00 0,00 0,00 2 Despeses en bens corrents i de serveis 4.000,00 0, , , , ,00 600,00 500,00 3 Despeses financeres 500,00 0,00 500,00 450,00 450,00 325,00 125,00 50,00 4 Transferències corrents 750,00 0,00 750,00 500,00 250,00 150,00 100,00 500,00 6 Inversions reals 2.000,00 750, , , , ,00 750,00 750,00 7 Transferències de capital 400,00 0,00 400,00 325,00 325,00 150,00 175,00 75,00 8 Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Passius financers 1.000,00 0, ,00 950,00 950,00 850,00 100,00 50,00 TOTAL , , , , , , , ,00 OBLIGACIONS DE PRESUPOSTOS TANCATS Exercici 200X-1 DESCRIPCIÓ OBLIGACIONS PENDENTS A 1/1 MODIFICACIONS I ANUL. SALDO INC. TOTAL OBLIGACIONS PRESCRIPCIO NS PAGAMENTS REALITZATS OBLIGACIONS PENDENTS A 31/12 1 Despeses de personal 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Despeses en bens corrents i de serveis 950,00 125, ,00 0,00 950,00 125,00 3 Despeses financeres 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4 Transferències corrents 250,00 0,00 250,00 0,00 250,00 0,00 6 Inversions reals 1.000,00 0, ,00 0,00 625,00 375,00 7 Transferències de capital 250,00 0,00 250,00 0,00 250,00 0,00 8 Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Passius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 TOTAL 2.450,00 125, ,00 0, ,00 500,00 OBLIGACIONS DE PRESUPOSTOS TANCATS Exercici 200X-2 DESCRIPCIÓ OBLIGACIONS PENDENTS A 1/1 MODIFICACIONS I ANUL. SALDO INC. TOTAL OBLIGACIONS PRESCRIPCIO NS PAGAMENTS REALITZATS OBLIGACIONS PENDENTS A 31/12 1 Despeses de personal 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2 Despeses en bens corrents i de serveis 250,00 0,00 250,00 0,00 190,00 60,00 3 Despeses financeres 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4 Transferències corrents 75,00 0,00 75,00 0,00 75,00 0,00 6 Inversions reals 600,00 0,00 600,00 0,00 300,00 300,00 7 Transferències de capital 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 8 Actius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 9 Passius financers 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 TOTAL 925,00 0,00 925,00 0,00 565,00 360,00 CONCEPTES NO PRESSUPOSTARIS DESCRIPCIÓ CONCEPTE SALDO FINAL Bestretes personal ,00 Deutors no pressupostaris ,00 Retenció I.R.P.F ,00 Seguretat Social ,00 Creditors no pressupostaris ,00 Ingressos pendents aplicac ,00 Pagaments pendents apliac ,00 Tenint en compte que els saldos de tresoreria a 31/12 es de 1.500,00 euros. 32