Coberta Lluïsa Vidal. Autoretrat. Detall, Museu Nacional d Art de Catalunya

Transcripción

1 Dossier de premsa

2 Coberta Lluïsa Vidal. Autoretrat. Detall, Museu Nacional d Art de Catalunya

3 Del 23 de setembre de 2016 al 15 de gener de 2017 Organitza i produeix: Museu Nacional d Art de Catalunya Comissària: Consol Oltra Sala d exposició temporal T2 Lluïsa Vidal. Marcelet malalt, El Museu Nacional organitza la primera gran retrospectiva dedicada a la pintora Lluïsa Vidal ( ), membre del grup més jove dels artistes modernistes catalans i una de les poques dones presents a les col leccions del museu. L exposició reuneix més de 70 obres i revisa totes les facetes de la seva tasca: la de pintora, la de dibuixant i també el seu treball com a il lustradora. Aquesta mostra s emmarca en la línia de monografies que el museu dedica a recuperar artistes de rellevància les obres dels quals formen part de la seva col lecció i que encara estan per valorar en la seva justa mesura. 3

4 Lluïsa Vidal. La violoncel lista descansant, Museu Vil la Casals. Sant Salvador del Vendrell Formada a Barcelona i a París a inicis del segle XX, educada en el gust per l art i la música, políglota, col lega i amiga de les escriptores Caterina Albert (Víctor Català), Dolors Monserdà, Carme Karr i de la pedagoga Francesca Bonnemaison, Lluïsa Vidal lluità per poder dedicar-se a la pintura i al dibuix de manera professional en un món que acceptava que les dones pintessin a casa, com a amateurs, però que no contemplava que s hi dediquessin en exclusiva, com una feina. Ho va aconseguir i, de fet, Lluïsa Vidal és una de les poques dones artistes representades a les col leccions del Museu Nacional. El seu pare, el moblista Francesc Vidal i Jevellí, va orientar els seus primers passos i va tenir com a mestres a Barcelona Joan González i Arcadi Mas i Fondevila. Més tard va poder completar la seva formació durant un any a París, un fet poc habitual per a una dona de la seva època. Amb la idea de fer de l art la seva professió i tenir autonomia econòmica, Lluïsa Vidal, que a la seva tornada a Barcelona es va convertir aviat en una retratista molt valorada, es va dedicar també a la il lustració de premsa. Va col laborar intensament amb la revista Feminal a partir del 1907 i fins al 1915, i va fundar una acadèmia de pintura el

5 Lluïsa Vidal. Maria Condeminas de Rossich, Lluïsa Vidal. La nena del gatet negre. Col lecció particular La figura humana és el seu centre d interès des del principi de la seva carrera, i un fil conductor de tota la seva trajectòria, a diferència del paisatge o la natura morta, gèneres que tracta de forma molt esporàdica. En tot cas Lluïsa Vidal evita els estereotips temàtics de gènere, com la pintura de flors. Els crítics, per elogiar-la, van qualificar la seva obra de masculina i dura. Va ser una gran retratista, valorada per la seva capacitat de copsar l estat emocional del personatge retratat, i per la naturalitat amb què s allunyava del rígids models acadèmics. L exposició mostra els seus retrats més representatius, on es percep una clara influència dels mestres clàssics espanyols, un dels grans referents de la seva pintura, en la qual també es fa evident la influència de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. La pintura de gènere Un altre aspecte molt rellevant de l obra de Lluïsa Vidal és la pintura de gènere, tan característica de la pintora i on mostra amb total naturalitat la vida quotidiana de les dones. Un dels valors d aquestes escenes és precisament aquesta visió genuïna i excepcional d una dona sobre el món de les dones. La pintora copsa moments íntims, com el festeig de la seva germana, escenes de dones cosint o fent la bugada, o tocant el piano, amb una mirada amiga i de pura quotidianitat. 5

6 La mostra també inclou la pintura a l aire lliure i els temes preferits de l artista, com ara les festes populars, els balls de poble i els carrers, gairebé sempre amb figures, colors vibrants, traç segur i pinzellades agosarades. Es mostren també en aquesta exposició aquelles petites obres que Lluïsa Vidal va pintar creient que mai no sortirien del seu taller; petites peces que ens revelen què hi ha al darrere de l obra d art, el que no està a la vista, i que ens expliquen la seva història. Aquestes obres transmeten la importància del primer traç, dels esbossos i temptejos que la pintora elabora fins arribar a l obra definitiva. Al llarg de la seva carrera, Lluïsa Vidal va desenvolupar una gran activitat com a dibuixant, de manera independent a la pintura. Feia servir el dibuix per molt més que per fer estudis o prendre notes prèvies i els seus dibuixos també tracten els temes socials i que són l expressió d una preocupació vital de l artista. A l àmbit dedicat a la il lustració es mostren els dibuixos originals que va realitzar per il lustrar les revistes Feminal i La Ilustración Artística. S hi exposen els originals d aquestes revistes amb les il lustracions de la pintora i també s hi poden llegir les cròniques que els crítics escrivien de les exposicions a la Sala Parés. Lluïsa Vidal, Lo noy del gos,

7 Textos de sala Introducció Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, ) fou pintora, dibuixant i il lustradora. Va néixer en el si d una família burgesa i amant de les arts, fet que va facilitar la seva carrera artística. El seu pare, el moblista Francesc Vidal i Jevellí, va orientar els seus primers passos, en què també rebé els ensenyaments d artistes com Joan González i Pellicer o Arcadi Mas i Fondevila. Es va formar durant un any a París, amb Eugène Carrière o Georges Picard, influències que van suposar una evolució tant en la seva paleta com en el plantejament de les composicions. El seu cas representà una singularitat dintre de l àmbit artístic català, ja que no era habitual per a una dona completar la seva formació a París. Va participar tant Lluïsa Vidal. Carlota, en exposicions individuals com col lectives, on va rebre crítiques elogioses i guardons. En la seva obra, inserida en el corrent moderat del modernisme, es fa evident la influència d artistes com Santiago Rusiñol o Ramon Casas. El tema principal de la seva obra fou la representació de la figura humana, i arribà a esdevenir una notable retratista reconeguda per la crítica i sol licitada per la burgesia de principis de segle XX. Dintre del retrat, en destaca sobretot la figura femenina, amb un acusat interès per la quotidianitat i per reflectir el seu món íntim. Si bé les temàtiques més representatives són el retrat i l assumpte quotidià, també realitzà obres de caire impressionista a partir de diversos paisatges rurals i urbans. Paral lelament a la seva obra pictòrica, també va cultivar la il lustració per a diverses publicacions. Va col laborar amb revistes com Feminal, La Ilustración Artística i Hojas Selectas, entre d altres, i també va crear una acadèmia femenina de dibuix i pintura a Barcelona. Aquesta exposició mostra obres de diversos moments de la seva trajectòria, on destaca un conjunt d olis i dibuixos realitzats al seu estudi de París. L exposició es completa amb peces de petit format com, per exemple, apunts o notes diverses que no només ens revelen el seu món personal sinó que ens aproximen al seu mètode de treball. Vidal ha estat històricament una artista poc coneguda, i aquesta exposició presenta un conjunt representatiu de la seva producció; en definitiva, l essència del que ella era malgrat l època que li va tocar viure: una artista. 7

8 Cartel les comentades Nenes llegint Carbó i sanguina sobre paper que hauria pogut servir d anunci publicitari de qualsevol detergent, molts anys més tard d haver-la pintat. La imatge de les nenes llegint és molt representativa del que des de la redacció de Feminal es promovia: la formació de les dones. Karr, Monserdà, Bonnemaison, totes elles sabien que si eduques una dona hi ha progrés, és una senzilla regla de tres. Van ser les pioneres del Lets go learn i Vidal va plasmar-ne la imatge. Lluïsa Vidal. Marta Vidal Puig, Museu Nacional d Art de Catalunya Marta Vidal 1911 Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 MNAC Lluïsa Vidal. Mestresses de casa. Museu Nacional d Art de Catalunya Mestresses de casa 1906 Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 MNAC És una obra dinàmica d assumpte quotidià, en la qual veiem una noia que ens somriu mentre prepara la bugada i una nena que sembla que l ajudi. L entorn més immediat de la pintora, en una imatge que desprèn acció i optimisme, amb un aire tan modern Els retrats a les seves germanes ens expliquen molts trets de les protagonistes; la pintora les copsava en un gest i una postura identificatius i personalitzats. Al retrat de Marta veiem una noia decidida i moderna, que ens mira als ulls i ens somriu de manera oberta i picardiosa. Elegant i presumida, abillada de passeig i disposada a sortir al carrer a «menjar-se» el món. Molt diferent, en canvi, és la imatge que tenim enfront, La violoncel lista descansant, on veiem Frasquita Vidal presa d una emoció continguda, en un moment de recolliment i reflexió que la seva germana i confident va saber copsar en aquest retrat esplèndid. 8

9 Cronologia 1876 El dia 2 d abril neix a casa dels seus pares, al número 13 del carrer Trafalgar de Barcelona. Filla de Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, ) i de Mercedes Puig Buscö (Barcelona, ). És batejada amb els noms de Lluïsa, Francesca i Andrea La família Vidal-Puig es trasllada a viure a l edifici projectat per Josep Vilaseca del carrer Bailén cantonada amb Diputació, seu de la industria artística F. Vidal & Cia, societat formada pel pare amb Frederic Masriera Lluïsa ja demostra interès i aptitud pel dibuix. Rep les primeres lliçons a càrrec de Josep Pascó, col laborador de Vidal i Jevellí al seu obrador Visita, amb el seu pare, l Exposició Universal de Barcelona. A l estiu neixen les seves germanes bessones Rosina i Flora. Inicia les classes amb el xilògraf Enric Gómez i amb el pintor Joan González Viatja a Madrid amb el seu pare. Visita l Escorial i el Museo del Prado. Amb el permís de Madrazo fa la còpia del retrat d El príncep Baltassar Carles, de Velázquez. L observació directa del natural del conjunt de l obra de Velázquez i Goya marcarà la seva futura carrera Continua pintant còpies de clàssics, l oli Retrat de vell, col lecció del Museu Nacional, i Retrat de nena, col lecció particular. Però el seu interès per la figura humana la porta a dibuixar del natural els models del seu entorn més immediat: pares, germans, àvia. Inicia les classes amb Arcadi Mas i Fondevila La família Vidal-Puig lloga una casa del mes de juliol i fins l octubre a Sitges. Passaran els estius de les festes modernistes a la població. Coneix l obra dels luministes sitgetans i es relaciona amb Almirall i Utrillo. S inicia la relació epistolar amb mossèn Collell, que mantindran fins l any Lluïsa Vidal. Damisel la, Paris, Durant aquest estiu a Sitges pinta Maternitat, obra que romandrà a la col lecció del pintor Antoni Almirall Gaudeix d un taller propi que li permet professionalitzar la seva feina. Treballa la figura del natural amb models i segueix una formació lliure. A l abril presenta tres obres a la IV Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona: Retrat de mossèn Collell i Retrat de noia, guardonada amb una Menció Honorífica. Aprofita l estiu a Sitges per treballar en les obres que exposarà per primera vegada a la Sala Parés al mes de novembre: Retrat del jutge Marcelino Martino i dos dibuixos al carbó, un és el retrat de la seva germana Júlia, La violoncel lista descansant Al gener participa a la XVII Exposició Extraordinària de Belles Arts, a la Sala Parés, amb Primeros pasos i Retratos. El mes de març exposa el Retrat d Isabel Güell i La pastorcilla a la Sala Parés. El mes de juny viatja per primera vegada a París amb la seva família. Visiten, durant un mes, l Exposició Universal. En tornar a Barcelona, Vidal es plantejarà com una necessitat traslladar-se a París per assistir a les classes d una acadèmia artística. 9

10 de Vidal. A l octubre exposa un total de dotze obres a la Sala Parés: La gitana de las naranjas, Damisel la, Els nois pescadors, El noy del barret de palla, L escolanet i La nena del gatet negre, entre altres. Rep molt bones crítiques Les crisis del pare havien començat amb el matrimoni de Júlia (1902). La situació política i la inestabilitat social del país perjudicaven el funcionament del seu obrador i ell veia perillar el seu negoci, però el detonant del seu esfondrament va ser la inesperada mort de la seva filla Carlota per la verola, el mes d abril de A partir d aquest moment la figura paterna desapareix de la seva vida. Lluïsa Vidal, Maternitat. Sitges, A la primavera pinta el retrat Flors d ametller. A principis de juny s instal la a París. S inscriu a l Académie Julian del passatge Panoramas i aviat s adona que no té cap afinitat amb els mestres Marcel Baschet i Jean-Paul Laurens. No hi troba el que ella estava buscant. Al mes d agost viatja a Anglaterra amb els senyors Durand i a finals d agost ja s instal la definitivament a París. Fa de copista al Musée du Louvre i el mes de setembre inicia les classes a l Académie Humbert. Amb el mestre Eugène Carrière treballarà el retrat i amb Georges Picard, la llum. Aprofundeix els valors i realitza nombroses obres amb il luminació natural i artificial. En el seu estudi pinta retrats amb model i treballa en les obres que el pare li gestiona a Barcelona. Pinta à plein air diferents indrets de la ciutat i pren nombroses notes de París i Versalles Al mes d agost torna a Barcelona. La família Vidal-Puig havia iniciat l estiueig a Blanes i en aquesta població pinta La puntaire de Blanes Al mes de setembre la revista Pèl & Ploma publica, reproduïdes a tota plana, vuit obres 1906 El març presenta tretze obres en una exposició col lectiva a la Sala Parés: El nen ros, Niño desnudo en la playa, Retrat de Maria Pella i Tort, Lo noy del gos, entre d altres. El crític Casellas confirma la individualitat en l obra de la pintora. Al maig, participa a l Exposición de Bellas Artes de Madrid amb Mestresses de casa (Menció Honorífica) i Avantsala (el retrat de Carlota). Important crisi nerviosa del pare: Francesc Vidal i Jevellí es separa definitivament de la família Participa a la V Exposició Internacional d Art de Barcelona amb l oli Buenos amigos (Sala Triadó) i les sanguines Lo noy del gos amb aquesta obra obté Diploma i Medalla i Retrat de dona (aquestes dues obres a la Sala Baixeras). Participa a l Exposició de l Associació del Cercle Artístic de Sant Lluc a la Sala Parés. Participa a l Exposició Manifestació Artística celebrada al Cercle Eqüestre, casa Girona, amb l obra Entre flors. Participa a l exposició d autoretrats del Cercle Artístic, patrocinada per la Casa Reial a la Sala Reina Regent, amb l obra Posant-me la jaqueta. El mes de juny apareix el primer número de la revista Feminal, en aquesta publicació col laborarà com a il lustradora fins al Apareix a Feminal el primer anunci de les seves classes de dibuix i pintura. Participa a la Manifestació d Obres de Pintors i Escultors Catalans patrocinada per l Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona. Apareix publicada l entrevista que li va fer la periodista Rafaela Sánchez Aroca per al diari Las Noticias. 10

11 1909 Il lustra el llibre Contes Blanchs de mossèn Ramon Garriga que edita la Casa de la Caritat de Barcelona. El mes de maig, a la Sala Parés, presenta una exposició conjunta amb la pintora Pepita Teixidor formada per dotze obres, entre retrats a l oli i dibuixos a la sanguina: La violoncel lista descansant, Retrat de Maria Condeminas, El niño con su perro, algunes escenes urbanes de París i la sanguina Retrat de Carme Karr, entre d altres. El desembre inicia la seva col laboració a l Editorial Montaner i Simó com a il lustradora a La Ilustración Artística, que durarà fins l any S incorpora al projecte educatiu de Francesca Bonnemaison a l Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. Pinta el Retrat de l arquitecte Miquel Bertrán Quintana. Participa en l Exposició Commemorativa del Centenari de la Independència de Mèxic, amb l obra Pescadora. De 1910 a 1911 es fa càrrec de les classes de dibuix amb model viu al Museo Pedagógico de Barcelona Participa a la Tómbola Casellas amb una sanguina i a la Tómbola del Treball de la Dona Catalana. Inaugura l acadèmia femenina de dibuix i pintura al carrer Gran de Gràcia. Presenta el Retrat de Marta Vidal a la VI Exposició d Art Internacional de Barcelona (Tercer Premi). Pinta el Retrat de la senyora Tabares. Li dediquen crònica la revista Feminal i el diari La Vanguardia del 4 de maig de Fa les cinc il lustracions per a la versió en castellà de la novel la Montserrat, de Dolors Monserdà, que publicarà l editorial Librería Católica de Barcelona. Fa dues il lustracions per al llibre Dios y el César, dedicat al bisbe Torras i Bages. Inicia la col laboració com a il lustradora a Hojas Selectas, que anirà de 1912 fins a Exposició a la Sala Parés el mes de juny. Presenta una sèrie de retrats a la sanguina de les dones més representatives de la cultura catalana d aquell moment, a més dels retrats a l oli de Rosario Ferrer i de Manel Fuxà, dues Lluïsa Vidal. Celia. La Ilustración Artística, 18 de abril de natures mortes i diversos olis à plein air. El 30 d octubre mor el seu pare, Francesc Vidal i Jevellí, d una obstrucció intestinal Pinta, per encàrrec de l Ajuntament de Barcelona, el Retrat de Josepa Massanès, per a la Galeria dels Catalans Il lustres. Apareix l anunci de la seva acadèmia al diari La Vanguardia, del 17 d octubre de Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura, on presenta Otoño y primavera i A pleno sol. A l octubre participa en la fundació del Comitè Femení Pacifista de Catalunya com a vocal Participa al comitè per a l homenatge a Pepita Teixidor i és nomenada secretària Al mes de maig presenta una extensa exposició a la Biblioteca Entitat de Cultura de Badalona i la publicació Gent Nova del 9 de juny fa una detallada crònica de la mostra. A l octubre, participa a la Ciutadella en l homenatge a Pepita Teixidor Mor a causa de la grip espanyola el 18 d octubre a casa seva, al carrer Roger de Llúria de Barcelona Al primer aniversari de la seva mort, la Sala Parés li dedica una exposició homenatge en la qual participen la família i els amics de la pintora. 11

12

13 Activitats Conferència Lluïsa Vidal: veritat, emoció i bellesa A càrrec de la comissària de l exposició, Consol Oltra Dijous, 22 de setembre, h Visites comentades Dissabtes, 11 h (castellà) i h (català) a partir de l 1 d octubre Durada: 1 h Incloses a l entrada Xerrada Dones i artistes, la diversitat silenciada Un diàleg amb la comissària de l exposició i dones artistes de diferents contextos culturals, per compartir les particularitats de ser dona i artista en el passat, i avui dia, en diferents cultures del món. Organitzat conjuntament amb l Espai Avinyó Llengua i Cultura Dimecres, 19 d octubre, 18 h Lluïsa Vidal. L acadèmia Humbert Nit Lluïsa Vidal Portes obertes a l exposició, comentaris de les obres més destacades (15-19 h) i projecció de la pel lícula Séraphine, de Martin Provost (19-21 h). Dissabte, 3 de desembre Amb la col laboració de Lluïsa Vidal. Les guerreres,

14

15 Llista d obres Francesc Serra Dimas (Barcelona, ) Lluïsa Vidal al seu taller 1904 Gelatina de plata sobre paper baritat Procedent del fons gràfic de l antic Museu d Art Modern; ingrés a la col lecció de fotografia, 2010 Museu Nacional d Art de Catalunya Autoretrat Cap a 1899 Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 Museu Nacional d Art de Catalunya Autoretrat Carbonet sobre paper Nu Sanguina sobre paper Perfil de noia 1898 Sanguina sobre paper Nu Carbó i tocs de clarió sobre paper Escorç Carbonet sobre paper Riallera Carbó sobre paper Teresa dormida i apunt del pare al costat esquerre 1898 Llapis sobre paper Nenes llegint Carbó i sanguina sobre paper Lo noy del gos 1907 Sanguina i clarió sobre paper L ensurt París, Carbonet sobre paper El cotxer de l òmnibus París, Carbonet sobre paper Passeig nocturn París, Damisel la París, 1902 Arreglant les flors París, 1902 Col lecció Vidal-Ordeig Classe a l Académie Humbert París, 1901 Col lecció Armengol-Junyent Noia rossa París, 1902 La sardana La fira de galls a la Rambla Catalunya L enterrament Marta repassant la bugada Festejant 1909 Aprenent a pintar 1897 Pelant una taronja 15

16 Maternitat Sitges, 1897 Marcelet malalt 1904 Mestresses de casa 1906 Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 Museu Nacional d Art de Catalunya La nena del gatet negre 1903 El nen ros 1906 Flors d ametller 1901 Dona amb labor Col lecció Vinseum La mare Cap a 1912 Carlota Vidal 1903 L àvia Cap a 1899 Avantsala Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 Museu Nacional d Art de Catalunya La violoncel lista descansant 1909 Museu Vil la Casals. Sant Salvador del Vendrell Maria dels Àngels Condeminas de Rossich 1909 Marta Vidal 1911 Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 Manel Fuxà 1914 / Óleo sobre tela Rosario Ferrer 1914 Les guerreres 1909 Carbó sobre paper Retrat de la compositora Narcisa Freixas Sanguina sobre paper Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 Museu Nacional d Art de Catalunya Retrat de l escriptora Dolors Monserdà de Macià 1914 Carbonet sobre paper Donació de Francesca Vidal i altres germans de l artista, 1935 Museu Nacional d Art de Catalunya Retrat de Francesca Bonnemaison de Verdaguer 1914 Carbonet, sanguina sobre paper Retrat de la poetessa Agnès Armengol de Badia 1914 Carbonet, sanguina i tocs de clarió sobre paper Nit de lluna Feminal, abril de 1907 Carbonet i tocs de clarió La heroyca Liline Feminal, juny de 1907 Carbonet sobre paper Natura Feminal, octubre de 1907 Oli sobre taula Una vida Feminal, gener de 1909 Carbonet sobre paper 16

17 Figurines Feminal, desembre de 1909 Llapis sobre paper Hossana! Feminal, març de 1910 Carbonet amb tocs de clarió sobre paper Desil lusió Feminal, gener de 1911 Llapis i aiguada amb tocs de color sobre paper Pataclé Feminal, setembre de 1911 Carbonet, aiguada i clarió sobre paper De com en Pierrot esdevingué home de bé Feminal, febrer de 1912 Aiguada sobre paper Pobre atlot Feminal, maig de 1912 Carbonet sobre paper Capvespre Feminal, gener de 1914 Carbonet i aiguada sobre paper Celia La Ilustración Artística, 18 d abril de 1910 Carbonet sobre paper Sin literatura La Ilustración Artística, 15 d agost de 1910 Llapis i aiguada sobre paper La fea La Ilustración Artística, 3 d octubre de 1910 Aiguada sobre paper La mismísima energía La Ilustración Artística, 8 de juliol de 1912 Carbonet i clarió sobre paper Atavismo La Ilustración Artística, 25 d agost de 1913 Carbonet i clarió sobre paper La ruta del azar La Ilustración Artística, 10 d agost de 1914 Carbonet i clarió sobre paper L Àngel de la caritat 1912 Llapis i aquarel la sobre paper Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, ) Banqueta Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, ) Butaca Taller de Francesc Vidal i Jevellí Llum de sostre c Llautó en fosa, repussat i vitrall «cloisonné» / Fundición de latón, repujado y vidriera «cloisonne» Donació dels fills d Eusebi Bertrand Serra, 1985 MNAC VITRINES Nit de lluna Revista Feminal, abril de 1907 La heroyca Liline Revista Feminal, juny de 1907 Natura Revista Feminal, octubre de 1907 Una vida Revista Feminal, gener de 1909 Figurines Revista Feminal, desembre de 1909 Hosanna! Revista Feminal, març de 1910 Desil lusió Revista Feminal, gener de 1911 Pataclé Revista Feminal, setembre de 1911 De com en Pierrot esdevingué home de bé Revista Feminal, febrer de 1912 Pobre atlot Revista Feminal, maig de

18

19 Fitxa de l exposició Dates: Del 23 de setembre de 2016 al 15 de gener de 2017 Organitza i produeix: Comissària: Lloc: Museu Nacional d Art de Catalunya Consol Oltra Sala d exposicions temporals T2 Preu: 4 Catàleg: Publicació català-anglès i castellà-anglès Les activitats d aquesta exposició compten amb la col laboració de 19

20