PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT ÍNDEX

Transcripción

1

2

3 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT ÍNDEX 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1 Objecte, emplaçament i promotor 1.2 Esta actual i descripció de la finca 1.3 Normativa urbanística aplicable 1.4 Descripció de la proposta 1.5 Termini d execució de les obres 1.6 Seguretat i salut 1.7 Classificació del contractista 1.8 Sistema d adjudicació 1.9 Obra completa 1.10 Documents que integren el projecte 1.11 Conclusió 1.12 Col laboradors 2. MEMÒRIA TÈCNICA 2.1 Treballs previs i enderrocs 2.2 Fonaments i murs 2.3 Estructura i reforços 2.4 Coberta 2.5 Divisòries, tancaments i aïllaments 2.6 Portes i finestres 2.7 Baranes i serralleria 2.8 Revestiments, pintures i decoració 2.9 Paviments 2.10 Mobiliari i equipament 2.11 Evacuació d aigües negres i pluvials 2.12 Instal lació de fumisteria i ventilació 2.13 Instal lació d aigua i aparells sanitaris 2.14 Instal lació d electricitat i d enllumenat 2.15 Instal lació de protecció contra incendis 2.16 Instal lació de calefacció i climatització 2.17 Instal lació de telefonia i telecomunicacions 2.18 Instal lació d aparells elevadors 2.19 Altres instal lacions 2.20 Adequació de l entorn 3. ANNEXES A LA MEMÒRIA 3.1 Normativa general aplicable 3.2 Compliment del Real Decret 105/2008 regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderrocs: Fitxa de gestió de residus 3.3 Pla de control de qualitat

4 3.4 Accessibilitat i barreres arquitectòniques: Fitxa d aplicació del Decret 135/1995 i del SUA-9 del DB SUA del CTE 3.5 Seguretat en cas d incendi: DB SI 3.6 Seguretat d utilització i accessibilitat: DB SUA 3.7 Salubritat: DB HS 3.8 Protecció enfront el Soroll: DB HR 3.9 Estalvi energètic: DB EH 3.10 Criteris ambientals i d ecoeficiència als edificis: Decret 21/ Compliment del R.D. 401/2003 per a la previsió d espais de les instal lacions de telecomunicacions 3.12 Manual d ús i manteniment 3.13 Qualificació energètica de l edifici 3.14 Informe del Règim Urbanístic del Sòl i Fitxa del Pla Especial de protecció del patrimoni i catàleg de Premià de Dalt 3.15 Ascensor 3.16 Climatització 3.17 Estructura. Memòria de càlcul 3.18 Estudis lumínics Plaça de la Vila 4. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 4.1 Plànols d informació i.01 Situació S/E i.02 Foto aèria S/E i.03 P.G.O. vigent. Qualificacions del sòl S/E i.04 Estat Actual: Emplaçament c oberta E: 1/150 i.05 Estat Actual: Planta Baixa E: 1/100 i.06 Estat Actual: Planta Primera E: 1/100 i.07 Estat Actual: Planta Segona E: 1/100 i.08 Estat Actual: Façana Plaça de la Vila E: 1/100 i.09 Estat Actual: Façana Pati E: 1/100 i.10 Estat Actual: Façana Sud-oest E: 1/100 i.11 Estat Actual: Façana carrer de l Església E: 1/100 i.12 Estat Actual: Secció E: 1/100 i.13 Estat Actual: Secció E: 1/ Plànols d ordenació o.01 Proposta. Plantes Baixa i Primera. E: 1/75 o.02 Proposta. Plantes Segona i Coberta. E: 1/75 o.03 Proposta. Façanes Plaça de la Vila i Sud-oest. Proposta E: 1/75 o.04 Proposta. Façana Pati Interior d illa i carrer de l Església. E: 1/75 o.04b Proposta. Façana Pati Interior d illa ala esquerre E: 1/75 o.04c Proposta. Façana Pati Interior d illa ala dreta E: 1/75 o.04d Proposta. Façana sud-est edifici gestió tributària E: 1/75 o.05 Proposta. Seccions E: 1/75 o.06 Quadre de fusteria E: 1/50 o.07 Fals sostre. Planta Baixa E: 1/100 o.08 Fals sostre. Planta Primera E: 1/100 o.09 Fals sostre. Planta Segona E: 1/100 o.10 Proposta. Plaça de la Vila E: 1/250 o.10.1 Proposta. Superposició estat actual proposta E: 1/250 o.11 Seccions generals de la proposta. E: 1/150 o.12 Material i vegetació. Planta. E: 1/250

5 o.13 Detalls. Planta de referència E: 1/250 o.14.1 Detalls E: 1/30 o.14.2 Detalls E: 1/30 o.14.3 Detalls E: 1/30 o.14.4 Detalls E: 1/30 o.15 Mobiliari. Planta de referència E: 1/250 o.16.1 Detalls Mobiliari. Banc 108 E: 1/20 o.16.2 Detalls Mobiliari. Fanal 108 E: 1/40 o.16.3 Detalls Mobiliari. Barana E: 1/20 1/5 o.17 Proposta Plaça. Enderrocs E: 1/150 o.18 Proposta Plaça. Enllumenat E: 1/150 o.19 Proposta Plaça. Sanejament E: 1/150 d.01 Proposta. Detall mobiliari office E: 1/10 d.02 Detall mampara zona atenció ciutadà E: 1/20 d.03 Detall barana: rampa sala polivalent E: 1/20 Detall arqueta registrable E: 1/10 Detall arqueta registrable (II) E: 1/10 Detall registre de baixant (peu de baixant i tram intermig) E: 1/10 Detall registre de baixant E: 1/10 Detall registre de baixant (en caixó registrable) E: 1/10 Detall registre de baixant (IV) E: 1/10 Detall arqueta registrable (III) E: 1/10 Detall arqueta registrable (IV) E: 1/10 d.04 Detall cel ras exterior E: 1/ Plànols d estructura e.01 Sostre planta baixa E: 1/50 e.02 Sostre planta primera E: 1/50 e.03 Estructura coberta badalot E: 1/ Plànols d instal lacions ins.01 Instal lació elèctrica i incendis. Planta Baixa E: 1/100 ins.02 Instal lació elèctrica i incendis. Planta Primera E: 1/100 ins.03 Instal lació elèctrica i incendis. Planta Segona E: 1/100 ins.04 Instal lació elèctrica i incendis. Esquema elèctric QGD E: S/E ins.05 Instal lació elèctrica i incendis. Subquadres elèctrics E: S/E ins.06 Inst. Telecomunicacions. Planta Baixa E: 1/100 ins.07 Inst. Telecomunicacions. Planta Primera E: 1/100 ins.08 Inst. Telecomunicacions. Planta Segona E: 1/100 ins.09 Inst. Telecomunicacions. Esquemes canalització i TV E: S/E ins.10 Inst. Telecomunicacions. Xarxes veu i dades E: S/E ins.11 Inst. Climatització. Conductes frigorífics Planta Baixa E: 1/100 ins.12 Inst. Climatització. Conductes frigorífics Planta Primera E: 1/100 ins.13 Inst. Climatització. Conductes frigorífics Planta Segona E: 1/100 ins.14 Inst. Climatització. Conductes aire Planta Baixa E: 1/100 ins.15 Inst. Climatització. Conductes aire Planta Primera E: 1/100 ins.16 Inst. Climatització. Conductes aire Planta Segona E: 1/100 ins.17 Inst. Climatització. Esquema frigorífic i control E: S/E ins.18 Inst. Aigua. Planta Baixa E: 1/100 ins.19 Inst. Aigua. Planta Primera E: 1/100

6 ins.20 Inst. Aigua. Planta Segona E: 1/100 ins.21 Inst. Sanejament. Planta Baixa E: 1/100 ins.22 Inst. Sanejament. Planta Primera E: 1/100 ins.23 Inst. Sanejament. Planta Segona E. 1/ AMIDAMENTS I PRESSUPOST 5.1 Amidaments 5.2 Pressupost 5.3 Resum del Pressupost 5.4 Quadre de preus I 5.5 Quadre de preus II 5.6 Justificació de preus 6. PLECS DE CONDICIONS 6.1 Plec de condicions generals de l edificació, facultatives i econòmiques 6.2 Plec de condicions tècniques particulars

7 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

8

9 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1 Objecte, emplaçament i promotor El present treball té per objecte el projecte per a la reforma i ampliació de l antic edifici consistorial situat a la Plaça de la Vila número 1 de Premià de Dalt, a petició del mateix Ajuntament de la vila. 1.2 Esta actual i descripció de la parcel la La finca on es hi ha l antic edifici consistorial té una superfície segons el cadastre de 735m². Actualment la finca està ocupada per dues edificacions: una principal, formada per tres cossos (dos laterals de planta baixa i una planta pis i una central de planta baixa i dues plantes pisos) i una posterior (de planta baixa).

10 La intervenció contemplada al present document es farà a l edificació principal, amb accés des de la Plaça de la Vila, i a la mateixa Plaça de la Vila. No s actuarà a l edificació posterior, car ja ha esta executada la seva reforma. L edifici principal està formada per tres cossos en forma de C. Els dos cossos laterals, de planta baixa i una planta pis, són simètrics respecte del cos central, a través del qual s articulen, i que està format de planta baixa i dues plantes pis. Dit cos central conté el nucli de comunicacions, format per una escala compensada. Actualment una parta d aquest edifici està ocupat per la policia local de Premià de Dalt, quines dependències ocupen una part de la planta baixa. A la planta baixa també s hi ubiquen una part de l arxiu municipal i el despatx dels grups de l oposició municipal. Les plantes pis estan actualment desocupades. La superfície total construïda actual de l edifici principal és de 717,71m²

11 L edifici principal actual és un edifici catalogat de tipus modernista, resultat de la remodelació d una antiga masia de coberta basilical. El projecte, inicialment concebut com a escoles municipals, fou realitzat per Bonaventura Bassegoda l any La faça presenta tancaments d obra de fàbrica amb revestiment de morter de calç. Les cantoneres, llindes, brancals, impostes, cornises i baranes estan acabades amb obra de fàbrica de ceràmica vista. La porta d accés principal a l edifici està envolta per una arcada de pedra. La coberta del cos principal és una coberta a dues aigües, acabada amb teula. La coberta dels dos cossos laterals és una coberta plana. Actualment hi ha disposada una tela asfàltica autoprotegida.

12 La distribució de l estat actual de les plantes de l edifici és la que segueix: Planta baixa

13 Planta primera Planta segona

14 Pel que fa a la Plaça de la Vila, situada davant de l antic edifici consistorial, actualment es troba limitada per un mur de contenció de terres per la Riera de Sant Pere, per una jardinera que envolta els arbres colindant al carrer de l Església i per l antic edifici consistorial. Paral lels al dit carrer de l Església hi ha actualment uns bancs, així com unes faroles d enllumenat d estil romàntic colindants al mateix carrer i també a la Riera de Sant Pere. Hi ha una petita zona pavimentada davant de l antic edifici consistorial, la qual va des del carrer de l Església fins a la Riera, on fa un gir per agafar més amplada. Allí s hi troba una font preexistent també.

15 La plaça disposa d algunes jardineres, algunes fixes formades per esquadries de fusta, i altres mòbils de tipus metàl lic situades sobre la tanca de la Riera de Sant Pere i davant de l antic edifici consistorial. La plaça es fa servir actualment com a aparcament de vehicles.

16 1.3 Normativa urbanística aplicable Segons el vigent Pla d Ordenació Urbanístic Municipal, el règim urbanístic del sòl de la finca on s assenta l antiga casa consistorial de Premià de Dalt és doble: - per una banda l edifici principal està classificat de Sòl Urbà Consolidat, qualificat com 17a, Protecció del Patrimoni històric i ambiental (protecció de l exterior i l interior de l edifici). El número de catàleg és el Per altra banda, la resta de la finca, inclòs l edifici posterior on hi ha l oficina de gestió tributària, està classificat de Sòl Urbà Consolidat, qualificat com a 5 Sistema Urbanístic d Equipaments Comunitaris. Les condicions de l edificació venen determinades pel Pla Especial de Reforma Interior i Protecció (PERIP) del Nucli Antic de Premià de Dalt. L edifici té un nivell de protecció 1, on cal protecció conjunta tant de l exterior com de l interior. Les obres permeses són: - Obres de restauració per tal de restituir les condicions originals o adaptar-los a les noves condicions d habitabilitat. - Excepcionalment es permetran obres de rehabilitació quan la conservació i el manteniment de l edifici així ho exigeixi. - Usos: s aplicarà la normativa general, però només s admetrà la substitució de l ús actual en el supòsit que es pugui demostrar la compatibilitat de les obres necessàries amb les condicions establertes en el punt anterior (obres permeses). - Indivisibilitat de la parcel lació. La parcel la originària es considera indivisible. La plaça de l Ajuntament i tot el seu entorn immediat (inclòs l antic edifici consistorial) formen l àmbit 6 de protecció del Pla Especial de Reforma Interior i Protecció (PERIP) del Nucli Antic de Premià de Dalt. Dins de la protecció d aquest àmbit s ha d incloure tant l ambient que crea una part important de la perifèria edificada de la plaça com la urbanització de la plaça i les penetracions visuals vers diversos tipus d espais perifèrics.

17 1.4 Descripció de la proposta Es proposa el manteniment de l actual edifici, tot fent una reordenació de les distribucions i usos interiors i una restauració de la façana del mateix. L objectiu és: - Re - ubicar, reordenar i ampliar els espais de treball i d atenció al públic de la policia local, - Re - urbanitzar la Plaça de la Vila, - Facilitar la circulació de persones amb mobilitat reduïda per l edifici, - Actualitzar i posar al dia les instal lacions a les vigents exigències i normatives. - Traslladar el jutjat de pau a la planta segona de l edifici, - Adequació de la planta primera. La planta baixa es destinarà a la seu de la policia local, espai d arxiu i una sala polivalent amb diversos usos.

18 La planta baixa disposa d un vestíbul d accés directe des la Plaça de la Vila, escala interior de comunicació amb les plantes superiors i ascensor. Aquesta escala disposarà d una sortida directe al pati interior. A la dreta del vestíbul (segons es mira des de la façana principal) hi ha la recepció, dos serveis (un d ells adaptat a persones amb mobilitat reduïda) i la sala polivalent. A l esquerra del vestíbul (segons es mira la des de la façana principal) hi ha les dependències de la policia local. Des del vestíbul es té accés a la zona d atenció al ciutadà, la qual comunica amb la resta de dependències de la policia local: despatx d atestats despatxos del cap i sots-cap policials, servidors informàtics de tot l edifici, office, zona de detinguts, armer i servei. La planta primera s havia de destinar inicialment a ubicar l escola de música municipal. Atesa la limitació en la disposició econòmica per a les obres, així com la inclusió de la reforma de la Plaça de la Vila, finalment s ha optat per l enderroc de les divisòries preexistents i deixar dues sales diàfanes a les ales laterals, així com el manteniment de la distribució actual del cos central amb façana a la Plaça de la Vila. El nucli d escala dona accés a un distribuïdor que comunica els tres cossos de l edifici. El vestíbul de l ascensor ocupa la part ampliada d aquest planta. Al cos lateral esquerre (segons es mira des de la façana principal) s hi ubiquen dos nous serveis, un d ells de tipus adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

19 La planta segona es destinarà a acollir la nova seu del jutjats de pau. A la planta segona, el nucli d escala dona accés a un distribuïdor des del que s accedeix al jutjat de pau. L espai preexistent reformat és el destinat a jutjat. El vestíbul de l ascensor ocupa la part ampliada d aquest planta. El jutjat de pau disposa de recepció, un servei i dos despatxos destinats al jutge i al secretari judicial. Des d aquesta planta s accedeix a les terrasses, que són les cobertes planes dels dos cossos laterals. A elles s hi disposaran part de les instal lacions de climatització de tot l edifici. L ampliació prevista només afecta a una petita part de la façana posterior de l edifici, a la qual s hi afegeix un ascensor adaptat que comunicarà les tres plantes de l edifici. L accés des de la planta baixa serà directe des del vestíbul d accés a l edifici. A les plantes primera i segona es crea un vestíbul annex a l escala que facilitarà l arribada i embarcament a l ascensor. S actua també a l accés principal de la Plaça de la Vila. En aquesta zona es preveu construir una rampa adaptada a persones amb mobilitat reduïda. El quadre de superfícies construïdes de l edifici a reformar és el següent: m² Sup. Reforma Sup. Ampliació TOTAL Planta segona 86,30 12,90 99,20 Planta primera 324,15 324,15 Planta baixa 307,26 3,61 310,87 TOTAL 717,71 16,51 734,22

20 1.5 Termini d execució de les obres El tècnic redactor estima com a termini d'execució de la totalitat de les obres un període de vuit mesos, comptats a partir del replantejament de les obres, i com a termini de garantia el de dotze mesos a partir de la recepció provisional de les mateixes. 1.6 Seguretat i salut D acord amb el Reial Decret 1627/97 s inclou en el present projecte un Estudi de Seguretat i Salut. La descripció d aquest es detalla en la documentació annexa del projecte. 1.7 Classificació del contractista D acord amb la llei de contractes de les administracions públiques vigent, la classificació dels contractistes als que s adjudiquin les obres objecte del present projecte haurà de ser la següent: Grup C Subgrup del 1 al 10 Categoria c 1.8 Sistema d adjudicació Es proposa la concurs com a sistema d adjudicació de les obres. 1.9 Obra completa Les obres al que fa referència el present projecte compleixen el que s'ha especificat en el vigent Reglament de Contractes de l'estat per construir l'obra completa i ésser susceptible de ser lliurada a l'ús general i servei públic corresponent un cop acabada, sense perjudici d'ulteriors ampliacions del que posteriorment pugui ser objecte Documents que integren el projecte El present projecte consta dels següents documents: - Tom 1 o Memòria descriptiva o Memòria tècnica o Annexes a la memòria - Tom 2 o Documentació gràfica o Amidaments i pressupost - Tom 3 o Plec de condicions - Tom 4 o Estudi de seguretat i salut

21 1.11 Conclusió Amb tot el que fins ara s'ha exposat i els documents que acompanyen aquest projecte es considera que aquest està suficientment detallat, perquè serveixi de base a l'expedient administratiu corresponent i a la posterior licitació i efectiva construcció de les obres Col laboradors Han col laborat en la redacció d aquest projecte: Batlle i Roig, arquitectes Fernández Muñoz, Jordi, arquitecte Montells Facerias, David, enginyeria Señís López, Roger, arquitecte Premià de Dalt, a maig de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte: Joan Baliarda I Sardà Lluís García Jiménez, arquitecte

22

23 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 2 MEMÒRIA TÈCNICA

24

25 2.1 Treballs previs i enderrocs En primera lloc caldrà anular tots els serveis necessaris a fi efecte de procedir amb l execució de les demolicions necessàries de manera segura. Cal tenir en compte que serà necessari preservar provisionalment un mínim de serveis, a més dels propis de l obra, car el servei de policia local no només abandonarà l edifici en el decurs de l execució de dites obres sinó que haurà d estar en servei. Seguidament es realitzaran les demolicions necessàries per tal de poder executar les obres de reforma. Els elements constructiu que caldrà demoldre es representen a la documentació gràfica adjunta i comprèn, bàsicament: - els tancaments i portes interiors, bo i que en algun cas puntual es reutilitzarà alguna de les portes preexistents amb cert interès, - obertures de passos en paraments, - part de les instal lacions de climatització, aigua, sanejament, enllumenat, etc - banys (tan els sanitaris com els revestiments), - paviments dels terres de les plantes pis primer i segon, - paviment de l escala de l edifici, - graons i replà de la zona intermèdia del vestíbul de la planta baixa, - part del terra sobre elevat del cos esquerra de la planta baixa, - la part dels paviments exteriors necessaris per a la connexió de les noves instal lacions i per realitzar el fossat de l ascensor, Caldrà també fer el moviment de terres suficient per a l execució del fossat del nou ascensor a instal lar i per al pas de les noves instal lacions que així ho requereixin. Tots aquests elements es troben ubicats a la documentació gràfica del projecte, i concretat en l estat d amidaments i pressupostos. 2.2 Fonaments i murs Atès que es conserva la major part del sistema estructural preexistent, només serà necessària l execució d un fossat per a la instal lació del nou ascensor, el qual farà alhora les funcions de fonamentació i contenció de terres. Caldrà donar al fossat l aïllament una impermeabilització formada per una pel lícula de dues capes d emulsió bituminosa, làmina drenant nodular de polietilè d alta densitat amb nòduls de 20mm d alçada aproximadament, fixada mecànicament, un llit de formigó de 10cm de gruix, al que s hi recolzarà un tub de PVC ranurat per a drenatges, de 125mm de diàmetre, reblert de graves i capa filtrant de geotèxtil. Dit fossat estarà format per una capa de neteja i anivellament de formigó HL-150/B/20 de consistència tova i grandària màxima del granulat de 20mm, més una llosa de fonament i murets de contenció de formigó armat. S utilitzarà per al mateix un formigó hidrofugant de tipus HA-30/B20/IIIa+Qa de consistència tova i grandària

26 màxima del granulat de 20mm. Les armadures de llosa i murets serà amb barres d acer corrugat de tipus B500S de límit elàstic major o igual a 500N/mm². 2.3 Estructura i reforços La nova estructura, situada a l ampliació de la zona destinada a col locar el nou ascensor, estarà formada per parets de càrrega i forjat unidireccional de biguetes de 20+4cm amb entrebigat de cassetons de morter de ciment. El forjat inclinat de la nova zona d accés a l ascensor de la planta segona estarà format per una llosa massissa de formigó armat de 20cm de gruix, la qual recolzarà sobre les parets de càrrega noves o preexistents. Les parts puntuals de sostre que calgui reforçar o noves obertures que calgui realitzar es realitzarà amb bigues metàl liques formades per perfils normalitzats. Les parets laterals del nou ascensor seran de càrrega i tindran funcions estructurals. Seran d obra de fàbrica de ceràmica de 14cm de gruix. Pel que fa als forjats unidireccionals preexistents de biguetes metàl liques, per la data de construcció hem d entendre que no disposen de cap element de treball monolític, com per exemple un cèrcol o una capa de compressió. S han pogut observar a les visites fetes la presència d esquerdes i fissures que palesen la dificultat de treball enfront de les possibles sol licitacions horitzontals que es puguin presentar. A fi efecte de garantir el millor treball dels forjats a les sol licitacions horitzontals, així com garantir el monolitisme del mateix, es disposaran perimetralment uns perfils d acer perpendiculars a les bigues preexistents, soldats a elles i agafats als paraments de càrrega laterals de l edifici, formant així una graella i permetent a aquests nous perfils funcionar com a cèrcols del forjat. La geometria, les característiques constructives i dels materials així com la disposició dels mateixos, es realitzarà conforme s especifica a la documentació gràfica i a l annex adjunt referent a l estructura.

27 2.4 Coberta A la coberta inclinada preexistent s hi poden veure algunes peces vitrificades de color verd que presenten un desgast de la superfície vitrificada. Dites peces es repintaran amb una pintura d esmalt de poliuretà de dos components amb acabat brillant, de color verd similar a l existent, amb una capa de fons diluïda i dos d acabat. Pel que fa a la nova coberta inclinada projectada a la zona d accés al nou ascensor, aquesta estarà formada per una llosa de formigó armat inclinada, aïllament tèrmic amb planxes d escuma de poliestirè extruït (XPS) de 5cm de gruix, una capa de protecció de morter 1:2:10 i acabat amb teula àrab tradicional. La coberta del badalot de l ascensor serà una coberta plana no transitable (només per a tasques de manteniment). Sobre la llosa del forjat s hi disposarà una capa de formigó cel lular per a la formació de pendents, una capa d impermeabilització formada per una membrana de dues làmines bituminoses amb armadura de feltre de poliester adherides en calent i col locades sobre una làmina separadora, aïllament tèrmic amb planxa d escuma de poliestirè extruït (XPS) de 5cm de gruix protegit per una acabat ceràmic de rajola fina de color vermell disposada sobre una capa de protecció de morter. Els coronaments de la caixa de l ascensor seran amb peça especial ceràmica d acabat fi de color vermell, col locada amb morter mixt i rejuntada.

28 2.5 Divisòries, tancaments i aïllaments Pel que fa als nous tancaments de façana, aquests estaran formats per parets i envans d obra de fàbrica de ceràmica. Les divisions especificades de 15cm de gruix es realitzaran amb maó calat tipus gero de 29x14x7,5 cm. per a revestir col locades amb morter mixt 1:2:10. Els envans es realitzaran amb supermaó de cm. de gruix per a revestir, col locat amb morter mixt 1:2:10. Les parets divisòries interiors seran d envà de plaques de guix laminat formada per estructura senzilla amb perfileria de planxa d acer galvanitzat amb un gruix total de 95mm, muntants cada 400mm de 70mm d amplària i canals de 70mm d amplària amb banda acústica autoadhesiva, 1 placa a cada cara bé estàndard (A) de 12,5mm o bé hidròfuga (H) en el cas de cambres humides, ambdues fixades mecànicament a l estructura. Es disposarà un aïllament tèrmic de llana de vidre de 60mm de gruix. Els envans dels serveis higiènics s executaran amb cartró guix amb un tractament hidròfug, aconseguint així una resistència major a l acció directa de l aigua. Part dels caixons de pas d instal lacions es realitzaran amb maó foradat tipus totxana de 29x14x7,5 de gruix, per a revestir, col locades amb morter mixt 1:2:10. En alguns cassos on és necessari el pas d instal lacions pel costat de la façana preexistent, es fa col loca un envà aplacat de plaques de guix laminat amb perfileria d acer galvanitzat, amb un gruix total de 73mm, muntants cada 400mm de 48mm d amplada i canals de 48mm d amplada amb banda acústica autoadhesiva, format per: - 48mm d estructura de perfils galvanitzats - 12,5mm de placa de cartró guix En el cas de serveis higiènics la placa serà del tipus hidròfug (H) de 12,5mm de gruix, fixada mecànicament a una de les cares de l estructura. Per l interior de l envà es faran passar les instal lacions.

29 2.6 Portes i finestres Pel que fa a la fusteria de l edifici es faran dos tipus d intervencions: per una banda la restauració i actualització de part de les portes i finestres preexistents, i per altra el canvi o nova instal lació de portes o finestres. Part de les noves portes interiors seran de tipus batent o corredisses, d una o dues fulles, amb tapaboques i tapajuntes de 7cm, de fusta massissa lacada color a escollir, amb perfil d estanqueïtat perimetral de goma. Les seves dimensions estan especificades a la documentació gràfica i escrita del projecte. Totes les portes dels serveis adaptats disposaran d un sistema de desbloqueig d emergència des de l exterior. La força d obertura de les portes serà de 140N com a màxim. Tots els serveis adaptats disposaran d indicadors de serveis d homes i de dones de lectura tàctil, amb senyalització Homes-Dones sobre la maneta, mitjançant una lletra H (homes) o D (dones) en alt relleu. En qualsevol dels cassos tindran una amplada mínima de pas de 80cm. Una altra part de les noves portes interiors i exteriors seran de vidre laminat, de fulles batents, amb un resistència d impacte nivell 3 segons norma UNE EN 12600:2003, dotades de mecanisme de fre i amb ferramenta d acer inoxidable. A una part de les noves portes de vidre, així com alguns passos, se ls formarà un contorn d obertura (brancals, llinda...) amb planxa d acer corten de 10mm de gruix, col locada amb fixacions mecàniques i pintat a l esmalt sintètic, amb dues capes d imprimació fosfatant i dues d acabat. Les noves portes exteriors opaques, situades al costat de l accés a la planta baixa i a l accés a la terrassa de la planta segona, seran practicables d alumini lacat, color a escollir, d una fulla batent i de dimensions especificada a la documentació gràfica i escrita del projecte. La totalitat de les portes disposarà de manetes accionades mitjançant mecanismes de pressió o de palanca.

30 Les noves finestres i finestrals, situades al sota - escala i a la zona de consergeria de la planta baixa i als vestíbuls de les plantes primera i segona, seran practicables batents, oscil lobatents o corredisses, d alumini lacat color a escollir, de doble vidre aïllant de dues llunes incolores i cambra d aire, de 6+8+4mm. En el cas de la finestra de consergeria es disposarà una persiana enrotllable d alumini lacat. Pel que fa als registres dels passos verticals d instal lacions i a l armari de material informàtic situat a la zona de la guàrdia urbana de la planta baixa, tots ells disposaran de portes de fusta lacada color a escollir. Es recuperaran part de les portes preexistents a la planta baixa (nova zona de la guàrdia urbana i consergeria) i a la planta pis primer (portes del cos central). Les peces recuperades i restaurades es troben especificades a la documentació gràfica i escrita del projecte. En tots els cassos es procedirà al desmuntatge de fulles, targes, tapetes, sòcols, bastiments i demés elements constitutius de l obertura per tal de procedir al complert desmuntatge i acopi de dita obertura. Per a la restauració de les portes existents caldrà, en funció del seu estat, la substitució dels elements deteriorats, amb restitució superficial de volum i massillat de clivelles amb adhesiu d aplicació unilateral de resines epoxídiques sense dissolvents, de dos components i baixa viscositat. Finalment es procedirà a fer un decapat de la pintura preexistent, un tractament de protecció insecticida - fungicida de tota la fusta, més un posterior lacat de color blanc. Es substituirà tota la ferramenta i altres accessoris deteriorats o malmesos.

31 La porta de fusta d accés a l edifici preexistent es desmuntarà, es decaparà, se li farà un tractament insecticida fungicida i posteriorment s envernissarà al vernís sintètic, amb una capa de protector químic insecticida fungicida i dues d acabat, abans de tornar-la a col locar. Pel que fa a algunes de les actuals portes de vidre, grafiades a la documentació del projecte, caldrà substituir les dues fulles de vidre actuals de menys de 80cm d amplada per noves fulles de vidre laminat, amb resistència a impacte nivell 3 segons norma UNE EN 12600:2003. Part de la resta de les portes, finestres i balconeres exteriors preexistents i determinades a la documentació gràfica i escrita del projecte es mantindran. Per a la restauració i actualització de les portes, finestres i balconeres exteriors existents caldrà, en funció del seu estat, la substitució dels elements deteriorats, amb massillat de clivelles amb adhesiu d aplicació unilateral de resines epoxídiques sense dissolvents, de dos components i baixa viscositat. En el cas de les finestres i balconeres, posteriorment es col locarà un segon vidre de 6mm de gruix per tal d aconseguir un doble envidrament de la peça. Finalment es procedirà a fer un decapat de la pintura preexistent, un tractament químic insecticida - fungicida de tota la fusta, més un posterior pintat amb una capa segelladora i dues d acabat, de color a escollir. Es substituirà tota la ferramenta i altres accessoris deteriorats o malmesos. Totes les persianes i cortines preexistents de finestres i balconeres, exteriors i interiors, seran desmuntades i no es reposaran.

32 A la zona d atenció al ciutadà s instal larà una mampara divisòria formada per mòduls opacs, mòduls mixtes i porta de vidre, amb un gruix total d envà de 90mm. Disposarà de perfileria oculta autoportant d alumini extrusionat. El revestiment per a les parts cegues amb panell de melamina de 16mm de gruix per ambdues cares. Insonorització tèrmica i acústica a base de llana de roca de 50mm de gruix i 30kg/m³ de densitat, amb aïllament acústic de 35dB. Les portes de vidre laminat de seguretat. Les vidrieres de vidre laminat 3+3 unides a testa amb H de policarbonat transparent i incolor. Aquesta mampara disposarà d un taulell de planxa d acer inoxidable de 10mm de gruix, que es disposarà sobre suports també d acer inoxidable.

33 2.7 Baranes i serralleria Pel que fa a la barana de l escala preexistent, es farà una prolongació de dita barana a la part baixa, tot imitant l estil i composició de la preexistent. El muntant final es traslladarà cap al nou final de tram. El mateix es farà amb el passamà de fusta preexistent. Es col locarà una nova barana a la rampa d accés a la sala polivalent. Aquesta estarà formada per un passamà rodó de Ø40mm, travesser inferior i superior de 40x8mm, muntants de tub de 40x40mm i brèndoles de Ø12mm cada 11 cm, de 94 cm d'alçària, ancorada amb platines de 100x100mm i fixacions mecàniques al terra. Les baranes preexistents a balcons i balconeres es pintaran amb dues capes de pintura tipus oxiron.

34 2.8 Revestiments, pintures i decoració Pel que fa als paraments verticals interiors preexistents, les parts en mal estat es repicaran i repararan amb massilla de polièster bicomponent per a interior i es netejaran amb lleixiu dissolta en aigua i producte fungicida, eliminant les possibles restes incrustades o els empaperats o pintats decoratius que hi poguessin haver. Finalment s acabaran amb pintura acrílica anti-humitat. Al paraments verticals dels serveis, es realitzarà l arrencada dels possible enrajolats i enguixats actuals. Aquests s enrajolaran amb rajola ceràmica esmaltada brillant, col locades amb morter adhesiu i rejuntada, previ arrebossat i reglejat dels paraments amb morter de ciment i deixat de regle. Els nous paraments de la zona del nucli d escala i altres nous paraments on es prevegi l enguixat, es farà un enguixat i reglejat amb guix YG acabat lliscat amb guix YF. Els enguixats dels paraments actuals es repararan i s acabaran de la mateixa manera que els nous paraments. A tots els sostres especificats a la documentació gràfica s hi realitzarà un cel ras continu de plaques de guix laminat tipus PLADUR FOC, amb una estabilitat al foc EF-60, suportada amb entramat d estructura d acer galvanitzat format per perfils col3locats cada 600mm i fixats al sostre mitjançant vareta de suspensió cada 1,2 metres, pintats al plàstic llis amb una capa segelladora i dues d acabat. Als punts indicats a la documentació gràfica s hi col locarà una trampella de registre per a fals sostre model METAL BLANCO de ISOPRACTIC, amb marc i tapa batent de 600 mm de llargària i 600 mm d'amplària, fabricada amb xapa d'acer galvanitzat i lacada de color blanc, col locada amb fixacions mecàniques. Pel que fa a les bigues metàl liques dels actuals sostres, a aquelles que presenti patologies es farà un fregat per a la neteja de les parts actualment oxidades, i després es farà un pintat amb dues capes d imprimació prèvia antioxidant i dues capes d acabat. Els nous perfils metàl lics a col locar com a cèrcol seran tractats de la mateixa manera: pintats amb dues capes d imprimació prèvia antioxidant i dues capes d acabat. Pel que a l acabat exterior de les façanes preexistents, es farà una reparació o reposició i consolidació de l estuc preexistent. La reparació i reposició de les zones amb el revestiment desprès o malmès amb escatat, per mitjans manuals, de les zones malmeses fins arribar a l obra base, arrebossat amb morter de calç i posterior formació de nou estucat a base de calç amb pasta d estuc composta per calç de llenya, sorra de marbre i pigments de terres, tot reproduint l especejament i acabat del revestiment original. La consolidació amb l aplicació d una lletada de calç aplicat amb pinzell, així com un tapat de les esquerdes preexistents. Sobre l estucat reparat es disposaran dues capes d acabat amb pintures acríliques, color a escollir, més una capa pintura protectora hidro-repelent a base de resines

35 siloxàniques per la creació d una veladura semi-transparent, per a donar unes tonalitats similars a les preexistents. Pel que fa als revestiments dels nous tancament exteriors de la zona d ampliació, aquests s hi farà un nou estucat de morter de calç de tipus buixardat, marcat a junt de punxó, amb dibuix igual al preexistent. Prèviament es farà un preparat de morter de calç, de color a escollir. La pasta d estuc estarà formada per calç de llenya, sorra de marbre i pigments de terres, color a escollir. Sobre dit estucat es disposaran dues capes d acabat amb pintures acríliques, color a escollir, més una capa de pintura protectora hidro-repelent a base de resines siloxàniques per la creació d una veladura semi-transparent, per a donar unes tonalitats similars a les preexistents. La part d obra vista de fàbrica de ceràmica present a brancals, llindes, impostes i cornises, s hi farà un raspallat amb fregall d alumini i àcid acètic. Posteriorment s hi farà un pintat amb oli de llinassa. Pel que fa als nous escopidors i coronaments previstos, aquests estaran formats per peces de ceràmica vitrificada de color, textura i acabat igual als escopidors preexistents. Els antics escopidors i coronaments trencats o deteriorats caldrà restaurar-les. Es procedirà a la seva neteja i repàs, mitjançant l aplicació de dues capes d esmalt de pliuretà de dos components amb acabat brillant, de color verd, similar a l existent. Els preexistents a les obertures situaes a l actual nucli de comunicacions es substituiran per altres també de ceràmica vitrificada que disposin de goteró. A les noves finestres es col locaran nous escopidors de ceràmica vitrificada de color verd, similar als preexistents, dotats de goteró.

36 A les noves portes practicades a la planta baixa (costat de l ascensor) i planta segona (accés al terrat de l ala dreta) es col locaran escopidors de ceràmica natural manual de color vermell. Finalment, pel que fa a les lloses dels balcons preexistents, s hi poden apreciar les restes d anteriors reparacions, per la qual cosa, aprofitat l abast de la restauració de la façana es procedirà a fer una reparació de l estructura metàl lica de les dites lloses dels balcons, mitjançant l'escatat amb mitjans manuals del revestiment de les bigues metàl liques, fins deixar vista la major superfície possible de perfil metàl lic, desoxidació mecàniques de les bigues mitjançant raspallat, passivat dels perfils metàl lics preexistents amb aplicació de dues capes d'imprimació anticorrossiva i pont d'unió de resines epoxídiques i ciment, amb reposició de volums amb morter de reparació d'alta adherència sense retracció, amb acabat amb textura similar a l'existent. Posteriorment s hi farà un revestiment de la llosa i el cantell del balcó amb un revestiment de reacció química de silicats New Stone, treballable passades 8h, amb una gruixària aproximada d 1cm, tot imitant l especejament, color i textura de la pedra natural. Pel que fa a les reixes i baranes de la façana actualment existents als balcons i finestres, es farà també un fregat per a la neteja de l òxid, i se li donaran dues capes d imprimació antioxidant i dues capes d acabat amb pintura de partícules metàl liques imitació forja tipus oxiron. Pel que fa a la porta d accés al pati interior des del carrer de l Església, prèviament a la neteja i pintat s hi farà una reparació puntual de la part baixa, actualment perforada.

37 Les zones cobertes del pati interior d illa, situades a ambdós costats de l escala d accés a les plantes superiors de l edifici, s hi col locarà un cel ras format per partícules de fusta aglomerada amb ciment portland (CPB) de 10mm de guix, col locades sobre perfils d acer galvanitzat tipus omega de 0,60mm de guix i 70mm d amplada, fixades sobre el sostre. A sobre de les planxes es disposarà un aïllament amb placa semirígida de llana de vidre de 70mm de guix, col locada sense adherir.

38 2.9 Paviments La major part dels paviments interiors de la planta baixa, zones comuns de la planta primera i planta segona seran de rajoles de gres extruït esmaltat, de 26 a 45 peces/m², col locat a truc de maceta amb morter adhesiu. Prèviament es col locarà una capa de regularització i anivellament de morter de ciment. Els sòcols seran de la mateixa qualitat. L actual paviment del vestíbul i el graonat de l escala serà substituït per un paviment de peces de marbre de 2cm de gruix, col locades a truc de maceta amb morter adhesiu. Els graons de l escala tindran estesa i frontal. Els sòcols seran de la mateixa qualitat. Previ a la col locació dels paviment interiors es procedirà a l arrencada del paviment actual. Tots els paviments interiors horitzontals, excepte el vestíbul i resta d entrades de la planta baixa, seran de classe 1 i tindran una resistència al lliscament Rd major que 15 i menor o igual a 35 segons norma UNE-ENV 12633:2003. Tots els paviments d escales i rampes interiors així com el paviment del vestíbul i un quadrat de 2x2m situat davant de cada entrada, seran de classe 2 i tindran una resistència al lliscament Rd major que 35 i menor o igual a 45 segons norma UNE- ENV 12633:2003. Els paviments de les zones exteriors seran de classe 3 i tindran una resistència al lliscament Rd major que 45 segons norma UNE-ENV 12633:2003. A les entrades de l edifci s hi col locarà un pelfut format per perfils d alumini ensamblables amb acabat antillistant, referència AteneaPnegreo de la sèrie Barrera antibrutícia de BASMAT, encastat en paviment i emmarcat per perfileria d acer galvanitzat fixada mecànicament.

39 2.10 Mobiliari i equipament L office de la nova zona per a la policia disposarà de mobiliari per a cuina, amb estructura, portes i calaixos de fusta de melamina, una part amb portes practicables i una part amb portes abatibles amb molla de retenció, mòduls alts de 330mm de fondària i mobles baixos de 600mm de fondària i 800mm d alçada, col locats sobre suports regulables. Disposarà de sòcol d alumini i tiradors d acer inoxidable.

40 2.11 Instal lació d evacuació d aigües brutes i pluvials La xarxa d aigües residuals es modifica per donar cabuda als nous aparells instal lats. Aquesta nova xarxa per al desguàs dels nous aparells sanitaris serà de tub de PVC, de paret massissa, fixat mecànicament amb brides o col locat en rasa. En el cas dels aparells sanitaris instal lats en la planta primera, en passar aquests a través de la zona on s ubica la guàrdia urbana, aquesta xarxa serà de tub de polipropilè de paret tricapa per a evacuació insonoritzada. Als peus de baixant i a les interseccions es disposaran pericons de pas i tapa registrable, fets amb paret de 13cm de gruix de maó calat de 290x140x100mm, arrebossada i lliscada per dins amb morter, col locada sobre solera de 10cm i amb tapa prefabricada de formigó armat Instal lació de fumisteria i ventilació Tots els serveis que no disposin de ventilació natural ventilaran mitjançant un conducte de ventilació de tub de PVC de paret massissa fixat mecànicament amb brides i un extractor monofàsic de S&P o similar, amb temporitzador regulable per que l aparell es mantingui en funcionament uns minuts després de l apagada del llum del servei. S aprofitaran part de les actuals xemeneies per portar-hi allí els conductes de ventilació. Una nova xemeneia caldrà realitzar a la zona del nucli d escala ampliada. Als dos serveis de la planta baixa situats al costat de la recepció les ventilacions es faran a façana, tot col locant unes reixetes de ceràmica.

41 2.13 Instal lació d aigua i aparells sanitaris L ús al qual es destina la instal lació, és el d alimentar els serveis d aigua sanitària de l edifici com els vestidors, serveis sanitaris i altres. La instal lació d aigua potable és existent i s adaptarà a les noves necessitats de la distribució proposada a la reforma que ens ocupa. Els aparells instal lats com a elements individuals són: Inodor Fregadora Lavabo 0,1 l/s 0,2 l/s 0,1 l/s Es posaran comptadors de Ø20, per poder contar fins a 3,5 m 3 /h nominal. Es preveu que la pressió subministrada per la Companyia sigui tal que no sigui necessari grup de pressió i per tant s obtingui, després de les pèrdues de carrega per canonades, una pressió mínima, a la sortida d aigua d aparells de l edifici segons es comprovarà amb els càlculs annexats. El traçat de dita instal lació d aigua s especifica en el plànols de la documentació gràfica del projecte. Des de la clau d escomesa en vorera, la canonada entra a l edifici fins l armari d aigua, on hi ha el comptador existent, ubicat a la façana junt a la paret lateral del C/ Església. La canonada va des de comptador per muntants generals i fals sostre de la planta baixa i primera fins a cada punt de consum. Els tubs seran de polietilè reticular tipus Wirsbo segons plànols i esquemes per a la seva distribució interior amb l espessor corresponent pel seu aïllament en cas de necessitar-ho.

42 La canonada anirà amb una protecció mecànica en els trams que puguin patir cops. Les subjeccions a les parets s efectuaran mitjançant abrandares de tipus U aïllants, per evita transmissions acústiques, separades com a màxim 0,5 m als trams horitzontals i 1 m en els trams verticals per evitar esforços mecànics i sempre en funció del diàmetre dels tubs. Les conduccions que creuen paraments o forjats, ho faran per mitjà de passa - murs, de tal manera que quedi lliure, com a mínim, un espai de 10 mm al voltant de la canonada. Les vàlvules de tall disposades seran: - Clau de tall general a l entrada de l edifici - Clau de tall general per aigua freda i una altre per aigua calent per vestidors - Clau de tall general per aigua freda i una altre per aigua calenta pels banys - Clau de tall general per la sortida d aigua calenta de l acumulador de 35l. - Claus de tall pels aparells de consum individual El comptador és existent i estarà dotat amb claus de companyia. No es modificarà l escomesa d aigua ni el comptador de façana lateral (C/ Església). Estarà degudament senyalitzat segons normativa i indicacions de CIA. El comptador disposarà de clau de tall general de Ø40 i vàlvula antiretorn. També disposarà de bonera conduïda, en el seu interior per la recollida d aigües. L escomesa serà instal lada per l empresa distribuïdora d aigües, estant la clau d escomesa en la vorera pública. Des de la clau s instal larà una canalització conduïda fins l armari de comptadors en la planta baixa o altre clau a l entrada de l edifici si així companyia el demana. El diàmetre serà Ø32, enfundat, per tal d evitar condensacions i protecció mecànica. Els diàmetres del tubs interiors segons els aparells que s alimenten dins de l edifici són els especificats segons el càlcul de l edifici.

43 El servei de la zona de detinguts disposarà d un equip compacte anti-vandàlic, en acer inoxidable AISI 304, format per rentamans, indodor i suport empotrat per a paper higiènic, de dimensiona màximes 990 x 660 x 690mm, de la casa NOFER o equivalent. Tots els serveis disposaran d un mirall amb marc d acer inoxidable AISI 304, amb acabat brillant, de 800mm d altura per 600mm d amplada. Els serveis adaptats disposaran d un mirall amb angle d inclinació regulable amb marc d acer inoxidable AISI 304, amb acabat brillant, de 800mm d altura per 600mm d amplada, col locat amb plaqueta reclinable de fixació a paret. Els lavabos seran de porcellana vitrificada, senzills, de color blanc, col locats sobre peu, model Roca Victòria. Els inodors, també de porcellana vitrificada, model Meridian de Roca, amb seient i tapa, cisterna Roca de tanc alt, i mecanismes de descàrrega elèctrica i alimentació incorporats, de color blanc, col locats sobre el paviment i connectats a la xarxa d'evacuació. A l office de la zona destinada a la guàrdia urbana s hi instal larà una aigüera de planxa d'acer inoxidable amb una pica circular, de 50 a 60 cm de llargària, acabat brillant, encastada a un taulell de pedra natural. L aixeta de l office serà monocomandament, muntada superficialment sobre taulell o aparell sanitari, model Victòria Plus de la casa Roca. Les aixetes del serveis seran de tipus temporitzades muntades superficialment.

44 Tots els serveis disposaran d un eixugamans amb carcassa d acer inoxidable AISI 304, amb un gruix de 1,5mm, de 280 x 280 x 203mm, de 2450w de potència i velocitat de motor 5500 r.p.m. model WINDFLOW de NOFER o equivalent. Disposaran també d un dossificador de sabó d acer inoxidable AISI 304, d 1mm de gruix, d accionament manual, per a muntatge superficial en paret, amb acabat brillant, de 121 x 210 x 70mm, amb capacitat per a 1.200ml, model B de NOFER o equivalent. Disposaran també de porta-rotlles de paper d acer inoxidable AISI 304, de 100 x 90mm, per a col locar superficialment a la paret, amb tornilleria fixa oculta, model de NOFER o equivalent. Els serveis adaptats disposaran de dues barres per a persones amb mobilitat reduïda, una de fixa i una batent amb porta-rotlles, ambdues de 600mm, d acer inoxidable AISI 304, de Ø32mm i acabat brillant.

45 2.14 Instal lació d electricitat i d enllumenat La instal lació elèctrica constarà de la escomesa elèctrica, Caixa General de Protecció, Línia General d Alimentació / Derivació Individual, Caixa de protecció i Mesura, Caixa General de Distribució i Comandament, línies interiors repartidores fins als receptors (maquinaria, presses, enllumenat,...). La Caixa General de Protecció (CGP), serà segons indicacions de CIA elèctrica, col locada a la zona d accés del edifici, al límit de la façana. Des de aquí partirà una línia fins al quadre TMF-10, ubicat en l interior de finca. Des de l armari del comptador partirà la derivació individuals fins el quadre de distribució general de secció 4 x 95 mm 2 segons caigudes de tensió (màxim 1,5%), i marcades als esquemes adjunts. La instal lació interior es farà a partir del quadre de distribució general, on partiran les derivacions als diferents sectors de l edifici. Es disposarà d un subquadre pel comandament de la sala de màquines de l ASCENSOR i tres subquadres elèctrics ubicats a les zones estratègicament distribuïdes per l edifici per a una correcta subdivisió de la instal lació. La instal lació estarà formada per quadre de distribució general, ubicat en la zona de recepció, ubicat en planta baixa, per on en instal lació sota tub, canal o safata, distribuirà els subquadres elèctrics, les línies interiors i aparells de consum com ara maquinària, presses de corrent d aparells i generals, enllumenat, etc.. L equip de mesura estarà ubicat segons s indica en plànols adjunts, en l interior de la finca accessible des de l exterior, en armari adossat o encastat, segons indicacions de CIA elèctrica.

46 L equip serà del tipus TMF-10 (80-160A), el qual incorporarà com a mínim: - Protecció. Fusibles de A - Equip de mesura multifunció amb trafos de intensitat 100/5 - Mòdem. - ICPM de IV/160-80, Regulat a 80 A, per a una contractació de 55 Kw. El Quadre de distribució general, estarà equipat amb els equips de protecció i comandament per a les línies interiors de alimentació. El Interruptor General d Alimentació serà de IV/160-80A, regulat a 80A, equipat aquest amb mòdul de protecció de sobretensions (degudament protegit). Totes les línies estaran protegides amb: Interruptors diferencials (amb càrrega màxima segons la capacitat d aquest), de tipus IV/40/30, II/40/30, II/63/30, IV/63/300 segons l esquema d instal lació; Interruptors magnetotèrmics, que els trobarem de diferents corrents de tall segons les línies i receptors a les quals donen servei, tot segons esquemes adjunts. Tot els magnetotèrmics estaran degudament rotulats, de tal manera que sapiguem el circuit que protegeix. Les línies de distribució interior es realitzaran de les seccions indicades als esquemes de plànols adjunts, segons els diferents circuits. Totes les línies aniran sota tub corrugat, canal, o safata per fals sostres o encastats directament a les parets. Cada circuit anirà per tubs independents. La secció dels tubs serà segons la previsió de numero de circuits previstos per dintre i com es relaciona a continuació. Els tubs i canals seran no propagadors de la flama, d acord amb les normes UNE EN i UNE EN Els conductors seran no propagadors d incendis i amb emissió de fums i opacitat reduïda (UNE ; UNE ). Els cables del tipus unifilar amb aïllament mínim de 450/750 V. Els cables multiconductors amb aïllament mínim de 0,6/1 KV.

47 Per més de 5 conductors la secció interior serà almenys igual a 3 vegades la secció ocupada pels conductors. Totes les línies portaran el seu cable de protecció de terra. El color dels cables serà el normalitzat, fent servir el blau pel conductor neutre i negre, gris o marró per la fase segons el destinat a la vivenda segons el equilibri de carregues del edifici. El color del terra serà groc-verd. Totes les connexions entre fils es faran a dintre de caixes de derivació mitjançant regletes de connexió. A les caixes de derivació es marcarà el circuit al qual pertany cada connexió. Els receptors finals seran principalment endolls generals, maquinària (ascensor, aparells de climatització, ordinadors, perifèrics i punts de llum). A tots se haurà d arribar amb els cables de fase, neutre i terra amb les seccions indicades als esquemes unifilars adjunts. S hauran de deixar els punts indicats als plànols adjunts i en el cas dels banys se haurà de considerar els volums de prohibició marcats a la ITC-BT-27. Les bases de endoll seran 16A II polos + terra i els interruptors per la llum de 10A. Les línies protegides per magnetotèrmics de 20A o més que vagin a endolls, aquests seran de 25A o bé se haurà de posar proteccions abans del endoll de 16A. No es preveu cap tipus de receptor al pati exterior ja que es preveu una connexió provisional per a festes aliena a aquest subministrament elèctric. Els fanals exteriors són existents i restaran fora de cap actuació en aquest expedient ja que penja de l enllumenat exterior del municipi. Es disposarà d enllumenat d emergència a tots els recorreguts d evacuació de l edifici (veure annex SU). Aquest enllumenat, en cas de fallada de l enllumenat normal, subministrarà la il luminació necessària per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l edifici de manera segura, permetent la visió de la senyalització indicativa de sortida i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Les lluminàries es col locaran a una alçada major o igual a 2 metres per sobre del nivell del terra i, com a criteri general, s ubicaran a cada porta de sortida i per destacar els equips de seguretat i l existència d algun perill potencial. Caldrà garantir la seva disposició a: - portes existents als recorreguts d evacuació - a les escales, on cada tram d escala rep il luminació directa - en qualsevol canvi de nivell - en els canvis de direcció i en les interseccions de passadissos. Els serveis tindran els mecanismes de control de l enllumenat a l interior del mateix.

48 2.15 Instal lació de protecció contra incendis Segons allò prescrit al Document Bàsic (DB) de Seguretat en cas d incendi (SI) del Codi Tècnic de l Edificació (CTE), l edifici disposarà de 8 extintors portàtils d eficàcia 21A-113B i extintor portàtil de CO 2 de 5kg. Aquests disposaran estaran senyalitzats mitjançant senyals definides a la norma UNE Aquests senyals hauran de ser visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament de l enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents les seves característiques d emissió lluminosa ha de complir amb allò establert a la norma UNE : Instal lació de calefacció i climatització S instal larà un sistema de climatització (calefacció refrigeració) d aire amb bomba de calor / fred, de cabal variable, amb sistemes independents per: - zona de policia local i atenció al ciutadà - planta primera i planta segona - sala polivalent aprofitant sistema existent. És un sistema descentralitzat format per diverses unitats exteriors. Cadascuna d elles distribueix el refrigerant a les diferents unitats interiors tipus split de forma variable, tot adaptant-se a la potència necessària per climatitzar cadascun dels espais. Es realitzarà una renovació de l aire interior mitjançant recuperadors entàlpics, els quals redueixen el consum d energia entorn a un 30%, connectats a una xarxa de conductes d aire d impulsió i d extracció. La descripció detallada, així com els càlculs justificatius de la instal lació es troben al corresponent annex de climatització.

49 2.17 Instal lació de telefonia i telecomunicacions S instal larà un sistema de telecomunicacions, telefonia i megafonia a tot l edifici, el qual està detallat al projecte de telecomunicacions que figura com a annex al present projecte. Es disposarà d un sistema de cablejat estructurat amb tres RACKs: un a la zona de la guàrdia urbana exclusivament per a les seves dependències, un a la segona planta destinada a jutjat de pau i un tercer a la planta primera que dona servei a la resta de l edifici. Es disposarà, així mateix, d uns sistema de captació i distribució de radiodifusió sonora i de televisió. Es disposarà, també, d un sistema d intercomunicació entre la planta primera i la consergeria, format per una central de 10 vies situada al centre de control i nou subestacions situades a la planta primera. S instal laran un sistema de videoporter. Un primer sistema tindrà dos polsadors i servirà per obrir la porta principal des de l escola de música i des del Jutjat de Pau. El segon sistema només tindrà un polsador i servirà per obrir la porta del servei de guàrdia de la policia des de l interior. En cas que no hi hagi ningú al servei de guàrdia, es devia la trucada exterior del videoporter a un telèfon. Els dos serveis adaptats presents disposaran d un sistema de trucada d assistència perceptible des de dos punts de control situats a consergeria i al servei de guàrdia de la guàrdia urbana, consistent en un conjunt de senyalització amb un tirador polsador, un polsador de restitució de trucada i una làmpada de senyalització que permetrà a l usuari verificar que la seva trucada ha estat rebuda.

50 2.18 Instal lació d aparells elevadors S instal larà un ascensor electromecànic adaptat sense cambra de maquinària, amb alimentació monofàsica 230v, de tres parades i amb doble embarcament a 180º, amb una potencia de 0,5Kw, amb sistema de tracció amb cintes planes, amb màquina gearless capaç de regenerar energía i de funcionar de forma autònoma en absència d'electricitat de xarxa. La cabina serà adaptada per a 8 persones amb parets revestides amb làmines de PVC de textura rugosa, botonera d'acer inoxidable i posicional de cristal líquid. Amb pantalla MPD en cabina, il luminació mitjançant led en sostre, terra de pedra artificial a escollir, passamans ergonòmics acabats en alumini natural disposats a una altura entre 0,90 i 0,95cm, portes de cabina automàtiques telescòpiques VF acabades en acer inoxidable, portes de pis automàtiques telescòpiques acabades en acer inoxidable i resistència al foc segons norma UNE , model EVOLUX de CRUXENT-EDELMA, ambdues d amplada major o igual a 80cm. La botonera interior de cabina es disposarà a una altura entre 1,00 i 1,40m, i tindrà numeració en braile o relleu. A l exterior es senyalitzarà el nombre de cada planta amb - Indicació del nombre de cada planta amb número en alt relleu, de dimensió major o igual a 10x10cm, col locat a una alçada d 1,40m. Al costa de la porta de l ascensor (D.135/1995). - Indicació del nombre de planta en Braile i aràbic en alt relleu, col locat a una alçada entre 0,80 i 1,20m al brancal dret en el sentit de sortida de la cabina.

51 2.19 Altres instal lacions Actualment es disposa d una instal lació de parallamps. Caldrà verificar que dita instal lació de parallamps disposa d un nivell de protecció de tipus 2 segons el Document Bàsic de Seguretat d Utilització i Accessibilitat, el que vol dir una eficiència requerida major o igual a 0,95 i menor a 0,98. Caldrà verificar el seu correcte funcionament tot realitzant les accions descrites a l annex corresponent. L edifici estarà dotat així mateix d un sistema d alarma centralitzat el qual respectarà l actual normativa. Aquest sistema estarà format per un sistema de detecció volumètrica de moviment a través de detectors connectats a una central que activa els dispositius d alarma. Els detectors seran de doble tecnologia, infraroig i microones, de 15 metres d abast màxim i un angle d eficiència de 98º. Es proposa aprofitar la central i els detectors existents afegint només els detectors, teclats i sirenes per poder cobrir l edifici resultant. La central estarà situada en un armari metàl lic i disposarà com a mínim d un teclat per a visualitzar l estat del sistema. S instal larà a la zona de consergeria a la planta baixa i anirà equipada amb una bateria, que entrarà en funcionament en cas de fallida del subministrament elèctric. A part del teclat de la consergeria, s instal laran teclats addicionals al jutjat de guàrdia, al jutjat de pau i a la sala de professors. Dits teclats permetran continuar l activitat en aquestes zones, en diferents horaris tant diürns com nocturns, sense que s activi l alarma. A l interior de l edifici s intal laran tres sirenes interiors, situades a la planta baixa, a la zona de la policia i de consergeria. Per a la resta d especificacions, així com per al tipus de cablejat conductor, s estarà a allò establert a l annex corresponent.

52 2.20 Adequació de l entorn Treballs previs i enderrocs Es farà el desmuntatge i demolició dels següents elements actualment presents a la Plaça: - barana acer inoxidable de les escales d accés a la Riera - Escala d accés a la Plaça. - Vorades o paviments de pedra, formigó, ceràmica o qualsevol altre material. - Part superior del mur de contenció de terres colindant amb la Riera. - Petita edificació colindant a la Riera.

53 Proposta Es farà una adequació de la plaça de la Vila, en base a la proposta guanyadora del concurs d idees organitzat per a tal finalitat per part de l Ajuntament. Davant de l Ajuntament es farà una zona més elevada, una plataforma d accés a l edifici i a utilitzar com a escenari en activitats municipals, formada per un paviment de peces prefabricades de formigó de 40x40x8cm de gruix, de color gris, amb acabat buixardat i bisellades, col locades amb morter pastat sobre una base de formigó. Aquesta zona elevada es connectarà amb la zona inferior mitjançant uns bancs de peces romboïdals sense respatller, prefabricats de formigó, model 108 de Santa & Cole o equivalent. A la part central, a l eix d accés a l edifici, es disposaran uns esglaons prefabricats de formigó model 108 de Sant & Cole o equivalent.

54 En el límit de la plaça amb el carrer de l Església es formarà una jardinera. La contenció de terres es farà mitjançant un banc de peces romboïdals sense respatller, prefabricat de formigó, model 108 de Santa & Cole o equivalent (part colindant a la plaça) o bé amb una platina vertical d acer corten de 8mm de gruix (part colindant amb el carrer). El límit amb la Riera de Sant Pere s enderrocarà la part superior de l actual mur de contenció de terres, la qual fa les funcions de barana des de la Riera, i es disposaran també els bancs de peces romboïdals sense repatller de formigó model 108 de Santa & Cole o equivalent, a mode de grades per seure.

55 A la zona més propera a l Ajuntament els bancs es disposaran juntament amb els graons per formar una escala d accés a la Riera des de la Plaça. A la part sud-oest de la plaça es disposarà una font ornamental, tot recuperant els actuals piques de la font preexistent.

56 Enllumenat Pel que fa a l enllumenat, es retiraran les actuals faroles i es disposaran unes noves faroles model F-108 de Santa&Cole o model equivalent, amb acabat d acer galvanitzat pintat, amb grup òptic i reflector d extrusió d alumini anoditzat d alta brillantor, i vidre templat, de 7,7m d altura, les quals disposaran d una lluminària de làmpara de vapor de sodi d alta pressió de 100w. Les columnes aniran instal lades mitjançant cub de formigó en massa, de 80x80x80cm en el cas de la farola de 4,5m d altura o de 100x100x100cm en el cas de la farola de 7,5m. Cada una de les columnes disposarà de la corresponent pica de terra connectada al punt de llum. Es disposarà una nova canalització d enllumenat amb tub de polietilè d alta densitat PEAD de 110mm formigonada, apte pel pas de vehicles, la qual connectarà les arquetes de registres disposades a tal efecte, prefabricades de formigó i de 40x40x55cm de dimensions interiors. Aquestes disposaran de marc i tapa quadrada de fosa dúctil, de 100mm d altura amb inscripció de servei. Sobre la conducció es disposarà una cinta identificativa del servei. Com a conductor s utilitzarà un cable de coure de 0,6/1kV i de 2x6mm² de secció.

57 Ferms i pavimentació Pel que fa a la pavimentació de la Plaça de la Vila, aquesta es farà amb un paviment de sauló de 15cm de gruix disposat sobre una sub-base de tot-u de 20cm de gruix. La zona elevada davant de l antic edifici consistorial, així com el paviment situat al peu dels bancs, estarà format per un paviment de peces de formigó prefabricat, de forma rectangular, de 60x40 cm i 8cm de gruix, amb acabat llis de color gris, de la casa CANIGO, imitant l acabat del banc. Estarà col locada a truc de maceta sobre capa de 4cm de morter, amb rebliment de junts del paviment acabat. Vegetació Pel que fa a la vegetació, es proposa la creació de dues jardineres a ambdós costats de l entrada principal de l edifici. A elles s hi col locaran plantes trepadores ornamentals de fulla caduca Parthenocissus tricuspidata, una cada mig metre. Aquesta jardinera estarà formada per una base de grava sobre la que es disposarà terra vegetal envolta de làmina geotèxtil. La contenció es farà amb una platina metàl lica d acer corten. A la zona propera a la façana es disposarà una tela asfàltica protegida per una capa de morter.

58 Pel que fa a la jardinera situada entre la Plaça i el carrer de l Església, es proposa la plantació de: - Juniperus horizontalis: arbust tapissant - Salvia splendens: herbàcia ornamental perennifòlia, de poc manteniment. - Aberia grandiflora: arbust semi-caducifoli de fins a 1-1,5m d altura. Premià de Dalt, a maig de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte: Joan Baliarda I Sardà Lluís García Jiménez, arquitecte

59 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3. ANNEXES A LA MEMÒRIA

60

61 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.1 Normativa general aplicable

62

63 Normativa tècnica general d Edificació desembre 2013 El Decret 462/1971 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents. És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció. Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. El marc normatiu actual de l edificació es basa en la Llei d Ordenació de l Edificació, que es desplega amb el Codi tècnic de l Edificació, CTE, i es complementa amb la resta de reglaments i disposicions d àmbit estatal, autonòmic i local. També, cal tenir present que, en molts casos, el text legal remet a altres normes, com UNE EN, UNE, CEI, CEN. Paral lelament, per garantir les exigències de qualitat de l edificació, les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes que s incorporin amb caràcter permanent als edificis, hauran de dur el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, i els Decrets i normes harmonitzades que la despleguen. En aquest document d ajuda la normativa tècnica s ha estructurat en relació als capítols del projecte per facilitar la seva aplicació. S ordena en aspectes generals, requisits generals de l edifici, sistemes constructius i, finalment, documentació complementària del projecte com la certificació energètica o el control de qualitat. S identifica en color negre la normativa d àmbit estatal, en color vermell la normativa de l àmbit català i en color blau es preveuen les possibles ordenances i disposicions municipals. Aquesta relació de normativa tècnica té caràcter genèric i caldrà adequar la i completar la en cada projecte en funció del seu abast i dels usos previstos. Oficina Consultora Tècnica desembre /12

64 Normativa tècnica general d Edificació Aspectes generals Ley de Ordenación de la Edificación, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l estat per a l any art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l edificació, en matèria d accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE ), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014 Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes) Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d errors (BOE: 6/7/71) modificada per l O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D 462/1971 (BOE: 24/3/71) Ley de Contratos del sector público Ley 30/2007 (BOE: ) Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector público RD 817/2009 (BOE: ) Llei de l Obra pública Llei 3/2007 (DOGC: ) REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L EDIFICACIÓ Ús de l edifici Habitatge Llei de l'habitatge Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008) Condicions mínimes d habitabilitat dels habitatges i la cèdula d habitabilitat D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d accessibilitat per als edificis d habitatge, tant elements comuns com a l interior de l habitatge. Acreditació de determinats requisits prèviament a l inici de la construcció dels habitatges D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres. Llocs de treball Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo RD 486/1997, de 14 d abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo. (O. 09/03/1971) Altres usos Segons reglamentacions específiques Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

65 Accessibilitat Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal. CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d utilització i accessibilitat, SUA CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d utilització i accessibilitat RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 (DOGC 25/11/91) Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC 24/3/95) Seguretat estructural CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l edificació RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Seguretat en cas d incendi CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d incendi, SI CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d Incendi RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d Incendi Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Prevenció i seguretat en matèria d incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: ), entra en vigor Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012) Ordenança Municipal de protecció en cas d incendi de Barcelona, OMCPI 2008 Seguretat d utilització i accessibilitat CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d utilització i accessibilitat, SUA CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d Utilització i Accessibilitat SUA 1 Seguretat enfront al risc de caigudes SUA 2 Seguretat enfront al risc d impacte o enganxades SUA 3 Seguretat enfront al risc d aprisionament SUA 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d alta ocupació SUA 6 Seguretat enfront al risc d ofegament SUA 7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment SUA 8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp SUA 9 Accessibilitat RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

66 Salubritat CTE Part I Exigències bàsiques d Habitabilitat Salubritat, HS CTE DB HS Document Bàsic Salubritat HS 1 Protecció enfront de la humitat HS 2 Recollida i evacuació de residus HS 3 Qualitat de l aire interior HS 4 Subministrament d aigua HS 5 Evacuació d aigües RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Protecció enfront del soroll CTE Part I Exigències bàsiques d Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Ley del ruido Ley 37/2003 (BOE 276, ) Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007) Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002 (DOGC 3675, ) Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica Decret 176/2009 (DOGC 5506, ) Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Ordenances municipals Estalvi d energia CTE Part I Exigències bàsiques d estalvi d energia, HE CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d Energia HE 0 Limitació del consum energètic HE 1 Limitació de la demanda energètica HE 2 Rendiment de les Instal lacions Tèrmiques HE 3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació HE 4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014 Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

67 NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L EDIFICI Sistemes estructurals CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l edificació CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments CTE DB SE A Document Bàsic Acer CTE DB SE M Document Bàsic Fusta CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica CTE DB SI 6 Resistència al foc de l estructura i Annexes C, D, E, F RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. NCSE 02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) EHE 08 Instrucción de hormigón estructural RD 1247/2008, de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) Instrucció d'acer Estructural EAE RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE A Acer del Codi Tècnic de l'edificació. NRE AEOR 93 Norma reglamentària d edificació sobre accions en l edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d edificis d habitatges O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) Sistemes constructius CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat CTE DB HR Protecció davant del soroll CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica CTE DB SE AE Accions en l edificació CTE DB SE F Fàbrica i altres CTE DB SI Seguretat en cas d Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F CTE DB SUA Seguretat d Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2 RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC: 24/3/95) Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

68 Sistema de condicionaments, instal lacions i serveis Instal lacions d ascensors Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98) Reglamento de aparatos elevadores O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81) Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23. ITC MIE AEM 1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats. Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC MIE AEM 1 y aprobación de prescripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92) Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81) Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas Resolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d errors (BOE: 23/5/97) Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98) Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005) Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines RD 1644/08 de 10 d octubre (BOE ) Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d errades (DOGC: 05/08/99) Aplicació per entitats d inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87) Condicions tècniques de seguretat als ascensors O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90) Aclariments de diferents articles del Reglamento de aparatos elevadores O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda. Instrucció 6/2006 Instal lacions de recollida i evacuació de residus CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Ordenances municipals Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

69 Instal lacions d aigua CTE DB HS 4 Subministrament d aigua RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Criterios higiénico sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Reglamento d equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009) Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Mesures de foment per a l estalvi d aigua en determinats edificis i habitatges (d aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya) D 202/98 (DOGC 06/08/98) Ordenances municipals Instal lacions d evacuació CTE DB HS 5 Evacuació d aigües RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009) Ordenances municipals Instal lacions tèrmiques CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal lacions Tèrmiques (remet al RITE) RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014 RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves posteriors correccions d errades i modificacions Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia RD 1369/2007 (BOE ) Criterios higiénico sanitarios para la prevención y control de la legionelosis RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Reglamento d equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

70 Instal lacions de ventilació CTE DB HS 3 Calidad del aire interior RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d errades (BOE 28/2/2008) CTE DB SI 3.7 Control de humos RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Instal lacions de combustibles Gas natural i GLP Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias. ITC ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos ITC ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio ITC ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) Reglamento general del servicio público de gases combustibles D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s oposin al que es disposa al Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006 Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s oposin al que es disposa al Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006 Gas oil Instrucción Técnica Complementaria MI IP 03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio" RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

71 Instal lacions d electricitat REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC LAT 01 a 09 RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d errors (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84) Connexió d instal lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: ) Procediment administratiu aplicable a les instal lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC ) Normes Tècniques particulars de FECSA ENDESA relatives a les instal lacions de xarxa i a les instal lacions d enllaç Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007) Procediment administratiu per a l aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Condicions de seguretat en les instal lacions elèctriques de baixa tensió d habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal lacions d energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d inspecció periòdica. Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d Energia i Mines Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal lacions d energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d inspecció periòdica Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d Energia i Mines Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Instal lacions d il luminació CTE DB HE 3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014 CTE DB SUA 4 Seguretat enfront al risc causat per il luminació inadequada RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. REBT ITC 28 Instal lacions en locals de pública concurrència RD 842/2002 (BOE 18/09/02) Instal lacions de telecomunicacions Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

72 Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99). Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones RD 346/2011 (BOE 1/04/2011) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE ) Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006) Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d emissions terrestres i de satèl lit. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00) Instal lacions de protecció contra incendis RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O (BOE ) Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices O (BOE: ) CTE DB SI 4 Instal lacions de protecció en cas d incendi RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Instal lacions de protecció al llamp CTE DB SUA 8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l acció del llamp RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Certificació energètica dels edificis Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

73 Control de qualitat Marc general Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014 EHE 08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control RD 1247/2008, de 18 de julio (BOE 22/08/2008) Control de qualitat en l'edificació d habitatges D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: ) Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l EHE 08. RC 92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92) UC 85 recomanacions sobre l ús de cendres volants en el formigó O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85) RC 08 Instrucción para la recepción de cementos RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d errades (BOE: 11/09/2008) Criteris d utilització en l obra pública de determinats productes utilitzats en l edificació R 22/6/1998 (DOGC: 3/8/98) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

74 Gestió de residus de construcció i enderrocs Text refós de la Llei reguladora dels residus Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009) Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición RD 105/2008, d 1 de febrer (BOE 13/02/2008) Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010) Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002) Residuos y suelos contaminados Llei 22/2011, de 28 de juliol (BOE 29/7/2011) Llibre de l edifici Ley de Ordenación de la Edificación, LOE Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l estat per a l any art. 105 Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Llibre de l'edifici per edificis d habitatge D 206/1992 (DOGC 7/10/92) Oficina Consultora Tècnica. COAC desembre /12

75 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.2 Compliment del Real Decret 105/2008 regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderrocs: Fitxa de gestió de residus

76

77 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS REAL DECRETO 105/2008, Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc DECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc Enderroc, Rehabilitació, tipus quantitats codificació DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis FE- ITEC" ) V4 ( Font: "Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIF 1 / 6 RESIDUS Enderroc,Reha abilitació i Ampliació Oficina Consultora Tècnica. Col legi d Arqu uitectes de Catalunya febrer de 2 IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI Obra: Situació: Municipi : AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS Reforma i ampliació ió de l'antic edifici i consistorial i Plaça de la Vila, 1 Premià de Dalt Comarca : Maresme Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament) Codificació residus LER Pes Volum Ordre MAM/304/2002 grava i sorra compacta 10,11 5,05 grava i sorra solta 0,00 0,00 argiles 000 0, ,00 terra vegetal 0,00 0,00 pedraplè 0,00 0,00 terres contaminades ,00 0,00 altres 0,00 0,00 totals d'excavació 10,11 t 5,05 m 3 Destí de les terres i materials d'excavació Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu no es considera residu reutilització nou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir mateixa obra altra obra terres reutilitzades i terres portades a abocador no no és residu abocador Residus d'enderroc Codificació residus LER Pes/m 2 Pes Volum aparent/m 2 Volum aparent Ordre MAM/304/2002 (tones/m 2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) obra de fàbrica ,542 0,000 0,512 0,000 formigó ,084 0,000 0,062 0,000 petris ,052 0,000 0,082 0,000 metalls ,004 0,000 0,001 0,000 fustes ,023 0,000 0,066 0,000 vidre ,001 0,000 0,004 0,000 plàstics ,004 0,000 0,004 0,000 guixos ,027 0,000 0,004 0,000 betums ,009 0,000 0,001 0,000 fibrociment ,010 0,000 0,018 0,000-0,000-0, ,000 0,000 0,000 0, ,000 0,000 0,000 0,000 totals d'enderroc 0,7556 0,00 t 0,7544 0,00 m3 Residus de construcció Codificació res Pes/m 2 Pes Volum aparent/m 2 Volum aparent Ordre MAM/304/20 (tones/m2 ) (tones) (m 3 /m 2 ) (m 3 ) sobrants d'execució 0, ,4023 0, ,0500 obra de fàbrica , ,3804 0, ,1984 formigó , ,3044 0, ,6479 petris ,0020 3,5145 0,0118 5,2762 guixos ,0039 1,7559 0,0097 4,3462 altres 0,0010 0,4471 0,0013 0,5813 embalatges 0,0380 1,9079 0, ,7568 fustes ,0285 0,5397 0,0045 2,0121 plàstics ,0061 0,7065 0,0104 4,6279 paper i cartró ,0030 0,3711 0,0119 5,3120 metalls ,0004 0,2906 0,0018 0,8048 totals de construcció 40,31 t 52,81 m 3 INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS. si Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus Materials de construcció que contenen amiant Residus que contenen hidrocarburs Residus que contenen PCB Terres contaminades si altres especificar especificar - - especificar - especificar -

78 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, minimització gestió dins obra 2 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabi ilitació i Ampliació Oficina Con nsultora Tècnica. Col legi d Arquite ectes de Catalunya desembre de V5 ( Font: "Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC" ) MINIMITZACIÓ PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents 1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren 2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc. 3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres 4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus Emmagatzematge adient de materials i productes 2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització 3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES fusta en bigues reutilitzables 0,00 t 0,00 m3 fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables 0,00 t 0,00 m3 acer en perfils reutilitzables 0,00 t 0,00 m3 altres : 000 0,00 t 000 0,00 m3m Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m 3 GESTIÓ (obra) Terres Excavació / Mov. terres Volum m 3 (+20%) terra vegetal 0 graves/ sorres/ pedraplè p 6,0648 argiles 0 altres 0 terres contaminades 0 Total 6,0648 R.D. 105/2008 tones Projecte Formigó 80 16,30 Maons, teules i ceràmics 40 16,38 Metalls 2 0,29 Fusta 1 0,54 Vidres 1 0,00 Plàstics 0,50 0,37 Paper i cartró 0,50 0,37 Especials* inapreciable inapreciable reutilizació Terres per a l'abocador a la mateixa obra a altra autoritzada (m 3 ) 0,00 0,00 0, , , ,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6,06 SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de... cal separar no no no no no no no si tipus de residu inert inert no especial no especial no especial no especial no especial especial * Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus R.D. 105/2008 projecte* Contenidor per Formigó no si Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no Contenidor per Metalls no no Contenidor per Fustes no no Contenidor per Plàstics no no No especials Contenidor per Vidre no no Contenidor per Paper i cartró no no Contenidor per Guixos i altres no especials no no - si si si si Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si * A la cel la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

79 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra pressupost GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a: ( Font: "Guia d'aplicació del Dec cret 201/ Programa LIFE- ITEC " ) 3 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabil litació i Ampliació Oficina Con nsultora Tècnica. Col legi d Arquite ectes de Catalunya febrer 2011 V4 Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat Instal lacions de reciclatge i/o valorització Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001) tipus de residu gestor adreça codi del gestor qualsevol generat CASAS, Reciclatge de Rial de Valldemaria, s/n E runes del Maresme Arenys de Mar PRESSUPOST S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu : Costos* Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre /m 3 12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% Transport: entre 5-8 /m 3 (mínim 100 ) 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 /m 3 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. Abocador: runa bruta (barrejat): entre /m 3 15,00 Contenidors de 5 m 3 per cada tipus de residu Especials**: num. transports a 200 / transport 200 Lloguer de contenidors inclòs en el preu Gestor terres: entre 5-15 /m 3 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** Gestor terres contaminades: entre /m 3 70,00 * Els preus recollits per l'oct s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades ( ) ** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta gestió *** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització euros) RESIDU Volum Classificació Transport Valoritzador / Abocador Excavació m 3 (+20%) 12,00 /m /m 5, /m 5, ,00 /m 3 Terres 6, ,13 100,00 54,64 Terres contaminades 0, ,00 runa neta runa bruta Construcció m 3 (+35%) 4,00 /m 3 15,00 /m 3 Formigó 15,72 188,70 78,62 62,90 - Maons i ceràmics 24,57-122,84-368,52 Petris barrejats 7,12-35,61-106,84 Metalls 1,09-5,43-16,30 Fusta 2,72-13,58-40,75 Vidres 0, ,00 Plàstics 6,25-31,24-93,71 Paper i cartró 7,17-35,86-107,57 Guixos i no especials 6,65-33,26-99,78 Altres 0,00 0, Perillosos Especials 0,25 3, ,00 Elements Auxiliars Casetes d'emmagatzematge Compactadores Matxucadora de petris Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.) El pressupost p estimatiu de la gestió de residus és de : , si 191,70 456,45 117, ,47 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 El volum dels residus és de : 64,03 El pressupost de la gestió de residus és de : 1.596,15 euros m 3

80 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, documentació gràfica EC" ) tectes de Catalunya febrer 2011 V4 ( Font: "Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITE 4 / 6 RESIDUS Enderroc, Rehab bilitació i Ampliació Oficina Co onsultora Tècnica. Col legi d Arquit DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES CONTENIDOR 9 M 3 Contenidor 9 m 3. Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta CONTENIDOR 5 M 3 AMB TAPES Contenidor 5 m 3. Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta CONTENIDOR 5 M 3 Contenidor 5 m 3. Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls CONTENIDOR 1000 L unitats 1 unitats - unitats - CONTENIDOR 200 L Contenidor 1000 L. Apte per a paper i cartró, plàstics Bidó 200 L.Apte per a residus especials unitats - unitats 1 El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau. Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal lacions previstes són a: Estudi de Seguretat i Salut Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acord de la direcció facultativa. A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal lacions l i com : Casetes d'emmagatzematge Compactadores Matxucadora de petris Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..) si

81 ) ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, plec de condicions tècniques ( Font: "Guia d'aplicació del Decre et 201/ Programa LIFE- ITEC" Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat. Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'estudi de Gestió de Residus, que s inclou al projecte. Si degut a modificacions en l execució de l obra o d altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s escau per la Direcció Facultativa i se n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat. ultora Tècnica. Col legi d Arquitectes de Catalunya febrer 2011 V4 5 / 6 RESIDUS Enderroc, Rehabilitació i Ampliació Oficina Consu

82 ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, fiança de Catalunya febrer 2011 V4 ( Font: "Guia d'aplicació del Decret 201/ Programa LIFE- ITEC" ) 6 / 6 RESIDUS Enderroc,Rehabilitaci ió i Ampliació Oficina Consulto ora Tècnica. Col legi d Arquitectes FIANÇA FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010 Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del: Previsió inicial de l'estudi Total excavació (tones) Total construcció i enderroc (tones) 10,61 T 40,31 T Percentatge de reducció per minimització 0,00 % Si per les previsions i del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), ti t es modifiquen les previsions i de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a : L'Ajuntament d'/de Premià de Dalt Càlcul de la fiança Residus d'excavació * 10,61 T 11 euros/t 116,71 euros Residus de construcció i enderroc * 40,31 T 11 euros/t 443,41 euros Total fiança ** 50,9 Tones 560,12 euros * Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior) ** Fiança mínima 150 PES TOTAL DELS RESIDUS Previsió final de l'estudi 10,61 T 40,31 T

83 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.3 Pla de control de qualitat

84

85 CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent: 1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA) - Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l execució per unitats d obra. (CONTROL D EXECUCIÓ) - Característiques tècniques de cada unitat d obra indicant el seu procés d execució, normes d aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d acabat, conservació i manteniment, control d execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l edifici acabat. (CONTROL DE L OBRA ACABADA) - S indicaran les verificacions i proves de servei que s hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents: A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s exigeix en projecte. Es faran a partir de: - El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE. - El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d idoneïtat. A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S efectuarà d acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF. 1

86 B) Unitats d obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d execució d unitats d obra. Es comprovarà l adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable. Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES. - Excavació: - Control de moviments de l excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat. - Gestió de l aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics. - Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora. - Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537: SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS DADES PREVIES I DE MATERIALS. - Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d agressivitat potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C Seguridad Estructural Cimientos. - Control del formigó armat segons EHE EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos. (Veure apartat 3) - Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3) 2

87 3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 3.1 CONTROL DE MATERIALS Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars: - Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l inici de l obra) o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat) Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars: - Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat) Assaigs de control del formigó: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars). - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat) Control de qualitat de l acer: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït: - Només per armadures passives. - Control a nivell normal: - S ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l acer han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat: - En el cas d existir empalmes per soldadura Altres controls: - Control de dispositius d ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d injecció. 3

88 3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ Nivells del control de l execució: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control d execució a nivell reduït: - Una inspecció per cada lot en que s ha dividit l obra. - Control de recepció a nivell normal: - Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s ha dividit l obra. - Control d execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s ha dividit l obra. Fixació de toleràncies d execució. Altres controls: - Control del tesat de les armadures actives. - Control d execució de la injecció. - Assaigs d informació complementària de l estructura (proves de càrrega i d altres assaigs no destructius) 4. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat) Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada. Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema. Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. - Comprovació de l autorització d ús per cada sistema de sostre. - Es sol licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que justifiqui l autorització d ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut. - Control del gravat del codi d identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l autorització d ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d entrebigat. 4

89 Control de qualitat de muntatge i execució: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de l apuntalament - Control de col locació de les biguetes i revoltons - Control de la col locació de les armadures - Control de l abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament Control de qualitat de l obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies. 5. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D ACER. DB SE A. Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada. Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per materials singulars. Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d inspecció - Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient Control de qualitat de muntatge: - Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d inspecció - Control de qualitat del muntatge 5

90 6. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D OBRA DE FÀBRICA Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Peces: - Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces. - Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Tres categories d execució: - Categoria A: peces i morter amb certificació d especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d execució. - Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d especificacions i control diari d execució. - Categoria C: no compleix algun dels requisits de B. Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de dosificació, barreja i posada en obra Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control de recepció i posada en obra Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l alçada d execució per dia 7. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general: - Nom i adreça de l empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d origen i distintiu de qualitat del producte - Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada: a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals 6

91 c) Contingut d humitat - Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals - Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat - Elements realitzats a taller: a) Tipus d element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions de recolzament b) Dimensions nominals - Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de registre, mètode d aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries. - Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l aixafament i moment plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer. Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general: - Aspecte general del subministrament - Identificació del producte - Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d humitat - Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions - Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions - Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes - Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament - Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció - Criteri de no acceptació del producte 7

92 8. TANCAMENTS I PARTICIONS Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l aïllament aportada. Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col locació de la barrera de vapor. - Fixació d elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d aire i l aigua. 9. INSTAL LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat) - El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio. Subministra i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull en el REAL DECRETO 312/2005, de 18 de març, pel què s aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc. Control d execució en obra: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal lació, així com la seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d alimentació als equips de manega i sprinklers: característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central. 8

93 10. SUBSISTEMES D AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS (Decret 375/88 de la Generalitat) Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE. - Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L element haurà d anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n hi hagués. 11. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d aïllament aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s ajustaran al descrit en el DB HS Salubridad, en la secció HS 1 Protección frente a la Humedad. - Es realitzaran proves d estanqueïtat en la coberta. 12. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE). Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. 9

94 - Proves parcials d estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores. - Prova final d estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores. 13. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL LACIONS DE CLIMATITZACIÓ Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric. 14. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL LACIONS DE FONTANERIA Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal lacions: - Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores. - Prova d estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores. - Proves particulars en las instal lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva sortida i en les aixetes. 10

95 - Identificació d aparells sanitaris i aixetes. - Col locació d aparells sanitaris (es comprovarà l anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal lació durant 24 hores. 15. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL LACIONS DE GAS Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada. Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a las especificacions de projecte. - Canonada d escomesa a l armari de regulació (diàmetre i estanqueïtat). - Passos de murs y forjats (col locació de passatubs i vaines). - Verificació de l armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada. - Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d estanqueïtat i resistència mecànica. 16. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL LACIONS DE SANEJAMENT Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal lacions d evacuació d aigües residuals. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum. 17. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL LACIONS D EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS. Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d extracció aportada. 11

96 Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d estanqueïtat d unions de conductes. - Prova de mesura d aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d extracció de garatges: - Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. - Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum. - Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 18. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL LACIONS ELÈCTRIQUES Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el compliment del Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries. Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució d acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d equips d enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals: - Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics, diferencials, relès, etc.) - Fixació d elements i connexionat. - Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament: - Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d automàtics. - Encès de l enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal lació enllestida. 12

97 19. SUBSISTEMA D ENERGIES RENOVABLES. INSTAL LACIONS DE A.C.S. AMB PANNELLS SOLARS Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de generació de aigua calent sanitària (ACS) amb pannells solars. Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE. Control d execució en obra: - Execució de acord a las especificacions de projecte. - La instal lació s ajustarà al que es descriu en la Sección HE 4 Contribución Solar Mínima de Agua Caliente Sanitaria. 13

98

99 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.4 Accessibilitat i barreres arquitectòniques: Fitxa d aplicació del Decret 135/1995 i del SUA-9 del DB SUA del CTE

100

101 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL DECRET 135/1995 D ACCESSIBILITAT El Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, diu al seu article 2, Àmbit d aplicació, que són sotmeses a la present Llei totes les actuacions en matèria d urbanisme, edificació, transport i comunicació que siguin realitzades a Catalunya per qualsevol entitat pública o privada, i també per persones individuals. L article 6 de dita llei, Accessibilitat dels edificis d ús públic, estableix que La construcció, l ampliació i la reforma dels edificis de titularitat pública o privada destinats a un ús públic s efectuaran de manera tal que resultin adaptats per a persones amb limitacions. Els elements existents dels edificis a ampliar o reformar l adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables. Entenem, doncs, que el present projecte es troba dins de l àmbit d aplicació del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d aprovació del Codi d Accessibilitat. APLICACIÓ DE LA SECCIÓ SUA-9 ACCESSIBILITAT DEL DB-SUA DE CTE El Document Basic (DB) de Seguretat d Utilització i Accessibilitat (SUA) del Codi Tècnic de l Edificació (CTE), a l apartat 2 de la introducció, destinat a l Àmbit d Aplicació del Document Bàsic, estableix que l àmbit d aplicació del DB és el que s estableix amb caràcter general pel conjunt del Codi Tècnic de l Edificació a la part 1 de l article 2. L apartat 1 de l article 2 del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s aprova el Codi Tècnic de l Edificació, estableix que el CTE s aplicarà en obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es facin en edificis existents, sempre i quan dites obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. A aquests efectes s entendran per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions que tinguin per finalitat aconseguir algun dels resultats següents: a. L adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a l edifici condicions de seguretat constructiva, de forma que resti garantida la seva estabilitat i resistència mecànica. b. L adequació funcional, entenent com a tal la realització de les obres que proporcionin a l edifici millors condicions respecte dels requisits bàsics a que es refereix el CTE. Es consideraran, en tot cas, obres per a l adequació funcional dels edificis, les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i promoció de l accessibilitat, conforme la legislació vigent; o

102 c. La remodelació d un edifici amb vivendes, que tingui per objecte modificar la superfície destinada a vivenda o modificar el nombre de les mateixes, o la remodelació d un edifici sense vivendes que tingui per finalitat crear-les. En el cas que ens ocupa es tractaria d una adequació funcional d edifici preexistent, ja preexistent, per la qual cosa entenem que el present projecte es troba dins de l àmbit d aplicació de la secció SUA-9 Accessibilitat, del Document Bàsic (DB) SUA de Seguretat d utilització i accessibilitat del Codi Tècnic de l edificació. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

103 arquitecte: Lluís Garcia projecte : REFORMA I AMPLIACIÓ DE L'ANTIC CONSISTORI fitxa justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació. Ús públic.

104 índex DADES DEL PROJECTE:... 3 BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC... 3 SELECCIÓ D ÚS DE L EDIFICI... 3 ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC... 3 MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT... 3 SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS... 3 FITXA D ACCESSIBILITAT A L EDIFICACIÓ ÚS PÚBLIC... 4 ITINERARIS... 4 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS... 4 ITINERARIS... 5 ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL... 5 MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS... 5 PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS... 5 RAMPES ADAPTADES... 6 ASCENSORS ADAPTATS... 6 PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS... Error! Marcador no definido. RAMPES PRACTICABLES... 6 ASCENSORS PRACTICABLES... 7 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS... 8 ESCALES ADAPTADES... 8 CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES... 8

105 DADES DEL PROJECTE DADES DEL PROJECTE: Referència: 0743-AJ PREMIA DE DALT Detall: REFORMA I AMPLIACIÓ DE L'ANTIC CONSISTORI Carrer: PLAÇA DE LA VILA, 1 Codi Postal: Municipi PREMIÀ DE DALT Provincia: BARCELONA Arquitecte: Lluís Garcia BARRERES ARQUITECTÒNIQUES D EDIFICACIÓ, ÚS PÚBLIC SELECCIÓ D ÚS DE L EDIFICI X Ús públic Ús públic en edifici privat ACTUACIÓ ÚS PÚBLIC Nova construcció X Ampliació X Sup > 10% Total Sup <= 10% Total Canvi d'ús X Reforma X Afecta elements de l'edifici No afecta MOTIUS D'EXCEPCIONALITAT X Intervenció en edifici declarat bé X Cost reforma per a adaptació excessiu SELECCIÓ D'USOS PÚBLICS Ús Itineraris Aparcam. Escales Administratiu - Centres d'administració A A A A Administratiu - Oficines obertes al públic - Altres casos Docent - Centres docents - més de 100 m² P A Elements adaptats Cambres Hig. Dormitoris Vestidors Mobiliari A: Adaptats, P:Practicables Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació, ús públic Pàg. 3/ 8

106 FITXA D ACCESSIBILITAT A L EDIFICACIÓ ÚS PÚBLIC FITXA D ACCESSIBILITAT A L EDIFICACIÓ ÚS PÚBLIC ITINERARIS X Accessibilitat des de l'exterior i moviment vertical X Passadissos i portes X Rampes X Ascensors X Accessibilitat entre espais, instal lacions i serveis X Passadissos i portes X Rampes X Ascensors ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS Aparcaments Núm. plaçes: Adaptades: X Escales X Cambres higièniques Núm.: 7 Adaptades: 2 Dormitoris Núm.: Adaptats: Vestidors Mobiliari Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació, ús públic Pàg. 4/ 8

107 ITINERARIS ITINERARIS ITINERARIS: ACCESSIBILITAT DES DE L'EXTERIOR I MOBILITAT VERTICAL Un dels accessos des de la via pública a l'interior de l'edificació, com a mínim, és accessible. X X En el conjunt d'edificis, almenys un dels itineraris que els uneixi, entre ells i amb la via pública, és adaptat o practicable. Si existeix un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, el seu recorregut és inferior a sis vegades l'habitual, i el seu ús no està condicionat a autoritzacions expresses o a altres limitacions. La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal lacions o serveis comunitaris es realitza mitjançant un X element adaptat. X Les escales són adaptades. X Els fossats d'ascensors tenen les mides suficients per permetre la instal lació d'un ascensor adaptat o X practicable. X Observacions Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits L'edifici només disposa d'una escala de tipus monumental preexistent. Convertir-la en adaptada requeriria de mitjans econòmics i tècnics desproporcionats. S'instal la un ascensor de tipus adaptat a persones amb mobilitat reduïda. MOBILITAT HORITZONTAL ENTRE ESPAIS, INSTAL.LACIONS O SERVEIS COMUNITARIS 1 2 La mobilitat o comunicació horitzontal entre espais, instal lacions o serveis comunitaris és adaptat o X practicable. X Hi ha un itinerari interior, adaptat o practicable, que possibilita l'apropament als elements d'ús públic. X X Els desnivells se salven mitjançant rampes adaptades. X X Observacions 1- Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits Cal fer una esmena a l accés a l aula 1 des del passadís per fer-lo adaptat (Ø150cm). Altrament restaria simplement practicable (Ø120cm). PASSADISSOS I PORTES ADAPTATS Passadissos Portes No hi ha cap escala ni graó aïllat. El desnivell a l'accés de l'edifici és inferior a 2 cm, i s'arrodoneix o s'aixamfrana el cantell a 45 graus. Té una amplada mínima de 0,90 m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10 m. A cada planta l'itinerari adaptat disposa d'un espai lliure de gir on es pot inscriure un cercle de diàmetre superior a 1,50 m. En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre com a mínim. L'amplada mínima de les portes és de 0,80 m i l' alçada mínima, de 2 m. Les portes de X dues o més fulles, una d'elles té una amplada de 0,80 m. X A les dues bandes d'una porta, existeix un espai lliure, sense ser escombrat per l'obertura de la porta, on es pot inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre (excepte a l'interior de la X cabina d'ascensor). Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o de palanca. X X Les portes de vidre, llevat que sigui de seguretat, tenen un sòcol inferior de 30 cm d'alçada, com a mínim. Tenen una franja horitzontal de 5 cm d'amplada, com a mínim, X X col.locada a 1,50 m d'alçada i amb marcat contrast de color Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits X X X X Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació, ús públic Pàg. 5/ 8

108 Observacions Les portes preexistents de vidre del vestíbul no son adaptades ni disposen de les franges de seguretat requerides. Caldrà substituir-les per unes altres que compleixin el prescrit. No sempre a els dos costats d una porta adaptada permet la inscripció d un cercle de Ø 1,50m, degut als elements preexistents, com per exemple els distribuïdors 2 i 4 de la planta primera. Convertir--los en adaptats requeriria de mitjans tècnics i econòmics desproporcionats. RAMPES ADAPTADES 1 2 El paviment és no lliscant. X X Els pendents longitudinals de les rampes són : Trams de menys de 3 m de llargada: 12% de pendent màxim. Trams entre 3 i 10 m de llargada: 10% de pendent màxim. X X Trams de més de 10 m de llargada: 8% de pendent màxim. El pendent transversal màxim és del 2% en rampes exteriors. X X Les rampes disposen de baranes a ambdós costats. Estan limitades lateralment per un element de protecció longitudinal de, com a mínim, 10 cm per sobre del terra, per evitar la sortida accidental de rodes i bastons. X X Els passamans de les baranes estan situats a una alçada d'entre 0,90 i 0,95 m, i tenen un disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d'un tub rodó d'entre 3 i 5 cm de diàmetre, X X separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. La llargada de cada tram de rampa és com a màxim de 20 m. En la unió de trams de diferent pendent es col.loquen replans intermedis. Els replans intermedis tenen una llargada mínima en la direcció de circulació X X d'1,50 m. A l'inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà d'1,50 m de llargada, com a mínim. X X Observacions 1- Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits ASCENSORS ADAPTATS La cabina de l'ascensor té unes dimensions superiors a 1,40 m en el sentit de l'accés i a 1,10 m en el sentit perpendicular. Disposa de passamans a una alçada entre 0,90 m i 0,95 m, i les botoneres, tant interiors com de replà, es col.loquen entre 1,00 m i 1,40 m d'alçada respecte del terra. Les botoneres tenen la numeració en Braille o en relleu. Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha un número en alt relleu que identifica la planta, amb una dimensió mínima de 10 x 10 cm i a una alçada d'1,40 m des del terra. Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques, d'una amplada mínima de 0,80 m, i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50 m. Els passamans de la cabina són de disseny anatòmic i permeten adaptar la mà, tenen una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. Observacions El nou ascensor col locat compleix totes les premises Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits X X X X X X X X RAMPES PRACTICABLES El pendent màxim de les rampes és del 12%, amb una llargària màxima, sense replà, de 10 m. El pendent transversal màxim és del 2% en rampes exteriors. En els dos extrems de les rampes, hi ha un espai lliure amb una fondària mínima d'1,20 m. 1 2 Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació, ús públic Pàg. 6/ 8

109 En els canvis de direcció, l'amplada de pas permet inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre. En un costat de la rampa hi ha un passamà a una alçada d'entre 0,90 m i 0,95 m. Observacions No hi ha rampes practicables. Totes són adaptades. 1- Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits ASCENSORS PRACTICABLES A l'itinerari que comunica l'ascensor amb l'exterior o espai comunitari, hi ha un sol graó de 12 cm d'alçada, com a màxim, a l'entrada de l'edifici. Les portes de cabina de l'ascensor són automàtiques. Totes les portes, tant de la cabina com del recinte, tenen una amplada mínima de 0,80 m. La cabina de l'ascensor té, com a mínim, unes dimensions d'1,20 m en el seu sentit d'accés, de 0,90 m en sentit perpendicular i una superfície mínima d'1,20 m2. A l'espai previst per a la instal.lació de l'ascensor practicable, no es permet la col.locació de cap ascensor que no tingui, almenys, aquesta consideració. A l'espai situat davant la porta de l'ascensor, es pot inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre sense ser escombrat per l'obertura de la porta. Les botoneres de l'ascensor, tant de cabina com de replà, es col.loquen a una alçada d'entre 1,00 m i 1,40 m respecte al terra. Observacions No hi ha ascensors practicables. El nou ascensor col locat és adaptat Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits X X X X X X X X X X X X Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació, ús públic Pàg. 7/ 8

110 ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS ELEMENTS D'EDIFICACIÓ ADAPTATS ESCALES ADAPTADES 1 2 L'alçada màxima del graó és de 16 cm i l'estesa mínima de 30 cm (a les escales amb projecció en planta no recta, la dimensió mínima d'estesa és de 30 cm a 40 cm per la part interior). X L'estesa no presenta discontinuïtats on s'uneix amb l'alçària. X X L'amplada de pas útil és igual o superior a 1,00 m. X X El nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12. X Els replans intermedis són d'1,20 m de llargada mínima. X Es disposaran passamans a tots dos costats. X X Els passamans de l'escala estan situats a una alçada d'entre 0,90 a 0,95 m en replans i 0,80 m a 0,85 m en la tramada de graons. Són de disseny anatòmic i permeten d'adaptar la mà, amb una secció igual o X funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 cm i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels X paraments verticals. El punt d'inflexió del passamà coincideix amb l'inici del tram d'escala. Observacions 1- Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits L escala preexistent condiciona el compliment de totes les premises. Per fer-ho es requereixen mitjan tècnics i econòmics desproporcionats. CAMBRES HIGIÈNIQUES ADAPTADES 1 2 Les portes tenen una amplada mínima de 0,80 m, obren cap a fora o són corredisses. X X Les manetes de les portes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X X Hi ha entre 0 i 0,70 m d'alçada respecte a terra, i un espai lliure de gir d'1,50 m de diàmetre. X X L'espai d'apropament lateral al wàter, la banyera, la dutxa i el bidet i frontal al rentamans, és de 0,80 m com a mínim. X X Els rentamans no disposen de peu ni mobiliari inferior que destorbi el seu ús. X X Es disposa de dues barres de suport a una alçada entre 0,70 m i 0,75 m, perquè permeti agafar-s'hi amb X força en la transferència lateral a wàters i bidets. La barra situada al costat de l'espai d'apropament és batent. X Els miralls tenen col.locat el cantell inferior a una alçada de 0,90 m del terra. X X Tots els accessoris i mecanismes es col loquen a una alçada no superior a 1,40 m i no inferior a 0,40 m. X X Les aixetes s'accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. X X Les aixetes de les banyeres es col loquen al centre, i no als extrems. El paviment és no lliscant. X X Hi ha indicadors de serveis d'homes i de dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització "Homes- Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" (homes) o "D" (dones) en alt relleu. X X Observacions 1- Marcar l existència del element 2- Marcar si compleix amb els requisits Hi ha un servei adapatat a la planta baixa i un altre a la planta segona, a la zona de l'aula de música. Fitxa Justificativa del compliment del decret 135/1995 d accessibilitat a l edificació, ús públic Pàg. 8/ 8

111 Justificació de l accessibilitat a l edificació Ús públic i ús privat (no habitatge) DB SUA / D135/95 D. 135/1995 Codi d accessibilitat CTE DB SUA: SUA-9 Accessibilitat ACCESSIBILITAT EXTERIOR EDIFICIS D ÚS NO HABITATGE EDIFICIS D ÚS NO HABITATGE Edificis o establiments d ús públic: Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l edifici taula d usos públics Itinerari accessible per a tots els edificis (s exclouen els habitatges unifamiliars aïllats i adossats sense elements comuns) Edificis o establiments d ús privat: DECRET 135/1995 Codi d accessibilitat i CTE DB SUA Seguretat d utilització i accessibilitat juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. COAC Comunicació de l edificació amb: - via pública - zones comunes ext, elements annexos. ACCESSIBILITAT VERTICAL Mobilitat entre plantes (necessitat d ascensor o previsió del mateix) Comunicació de les entitats amb: - planta accés (via pública) - espais, instal lacions i dependències d ús comunitari ACCESSIBILITAT HORITZONTAL Mobilitat en una mateixa planta Comunicació punt d accés a la planta amb: - les entitats o espais - instal lacions i dependències d ús comunitari Referència de projecte Itinerari practicable * edificis PB + 2PP * edificis amb obligatorietat de col locació d ascensor Itinerari adaptat * edificis amb habitatges adaptats EDIFICIS D ÚS NO HABITATGE Edificis o establiments d ús públic: Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l edifici taula d usos públics Edificis o establiments d ús privat: Itinerari practicable: * edificis PB + 2PP que no disposin d ascensor * edificis amb obligatorietat de col locació d ascensor * aparcaments > 40places EDIFICIS D ÚS NO HABITATGE Edificis o establiments d ús públic: Itinerari adaptat o practicable que comuniqui el punt d accés de la planta amb: * elements adaptats taula d usos públics Edificis o establiments d ús privat: Itinerari practicable que comuniqui el punt d accés de la planta amb: * entitats o espais * dependències d ús comunitari 0743-ANTIC CONSISTORI PREMIA DALT EDIFICIS D ÚS NO HABITATGE Itinerari accessible amb ascensor accessible o rampa accessible, en els següents supòsits: * edificis > PB + 2PP * edificis / establiments amb Su > 200 m 2 (exclosa planta accés) * plantes amb zones d ús públic amb Su > 100 m 2 * plantes amb elements accessibles EDIFICIS D ÚS NO HABITATGE Itinerari accessible que comuniqui el punt d accés de la planta amb: * zones d ús públic * origen d evacuació de les zones d ús privat * tots els elements accessibles 1/5

112 Justificació de l accessibilitat a l edificació Ús públic i ús privat (no habitatge) DB SUA / D135/95 Itineraris ADAPTAT (D.135/1995) ACCESSIBLE (DB SUA) PRACTICABLE (D.135/1995) PARÀMETRES GENERALS - Amplada: 0,90 m - Amplada: 1,20 m - Alçada: 2,10 m, lliure d obstacles en tot el seu recorregut S admet estretaments puntuals: A 1,00m per a longitud 0,50m i separat 0,65m de canvis direcció /forats de pas - Canvis de direcció: l amplada de pas ha de permetre - Alçada: 2,20 m en general (2,10m per a ús restringit) inscriure un 1,20 m - Espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure - Canvis de direcció: no es contempla (amplada pas 1,20 m) un cercle de 1,50m. - Espai de gir: 1,50 m (lliure d obstacles) * al vestíbul d entrada (o portal), * al fons de passadissos de >10m, * davant ascensors accessibles o espai per a previsió - Paviment: és no lliscant - Paviment: grau de lliscament segons ús i ubicació (SUA-1) * no conté elements ni peces soltes (graves i sorres) pelfuts-moquetes: encastats o fixats al terra * sols resistents a la deformació (permeten circulació i arrastrada d elements pesats, cadires roda, etc, - Pendent: 4% (longitudinal) 2% (transversal) - Senyalització dels itineraris accessibles: mitjançant símbol internacional d accessibilitat, SIA i fletxes direccionals, si es fa necessari en edificis d ús privat quan hi hagi varis recorreguts alternatius. sempre en edificis d ús públic amb bandes de senyalització visuals i tàctil sempre en edificis d ús públic per a l itinerari accessible que comunica la via pública amb els punts d atenció o crida accessibles. (característiques segons SUA-9 2.2) - Amplada: 0,90 m - Alçada: 2,10 m, lliure d obstacles en tot el seu recorregut - Canvis de direcció: l amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de 1,20 m. PORTES garantiran - Amplada: 0,80 m les portes de 2 o més fulles, una d elles serà 0,80 m - Alçada: 2,00 m - Espai lliure de gir: a les dues bandes d una porta es pot inscriure un 1,50 m. (sense ser escombrat per l obertura de la porta). S exceptua a l interior de la cabina de l ascensor - Manetes: s accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. - Portes de vidre: * tindran un sòcol inferior 0,30m d alçada, llevat de que el vidre sigui de seguretat. * visualment tindran una franja horitzontal d amplada 0,05 m, a 1,50 m d alçada i amb marcat contrast de color. - Amplada: 0,80 m (mesurada en el marc i aportada per 1 fulla) (en posició de màx. obertura amplada lliure de pas reduït el gruix de la fulla 0,78 m) - Alçada: 2,00 m - Espai de gir: a les dues bandes d una porta hi ha un espai horitzontal 1,20 m. (sense ser escombrat per l obertura de la porta) - Mecanismes d obertura i tancament: * altura de col locació : 0,80m 1,20m * funcionament a pressió o palanca i maniobrables amb una sola ma, o bé són automàtics * distància del mecanisme d obertura a cantonada 0,30m - Portes de vidre: * classificació a impacte, com a mínim, (3 - B/C - 3) * si no disposen d elements que permetin la seva identificació (portes, marcs) es senyalitzaran segons apartat 1.4 (DB SUA-2) - Amplada: 0,80 m - Alçada: 2,00 m - Espai lliure de gir, a les dues bandes d una porta es pot inscriure un cercle de 1,20 m, sense ser escombrat per l obertura de la porta. (S exceptua a l interior de la cabina de l ascensor) - Manetes: s accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca. GRAONS - No hi ha d haver cap escala ni graó aïllat. - No s admeten graons - No inclou cap tram d escala. - A les dues bandes d un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària mínima de 1,20 m. L alçada d aquest graó és 14 cm. - Accés a l edifici: S admet un desnivell 2 cm que s arrodonirà o s aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º. - Accés a l edifici: En els edificis amb obligatorietat d instal lació d ascensor, només s admet l existència d un graó, d alçada 12cm, a l entrada de l edifici. Referència de projecte 0743-ANTIC CONSISTORI PREMIA DALT 2/5 DECRET 135/1995 Codi d accessibilitat i CTE DB SUA Seguretat d utilització i accessibilitat juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. COAC

113 Justificació de l accessibilitat a l edificació Ús públic i ús privat (no habitatge) DB SUA / D135/95 Itineraris ADAPTAT (D.135/1995) ACCESSIBLE (DB SUA) PRACTICABLE (D.135/1995) RAMPES - Pendents - longitudinal: 12% 10% 8% trams < 3m de llargada trams entre 3 i 10m de llargada trams > 10m de llargada - transversal: S admet 2% en rampes exteriors - Pendents - longitudinal: 10% 8% 4< p 6% - transversal: 2% trams < 3m de llargada trams < 6m de llargada trams < 9m de llargada - Pendents - longitudinal: 12% per a trams 10 m de llargada - transversal: s admet 2% en rampes exteriors - Trams: - La llargada de cada tram és 20 m. - En la unió de trams de diferent pendent es col loquen replans intermedis. - A l inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà de 1,50 m de llargada mínima. - Trams: - llargada màxima tram 9 m. - amplada 1,20m - rectes o amb radi de curvatura 30m - a l inici i al final de cada tram hi ha una superfície horitzontal 1,20m de long. en la direcció de la rampa - Trams: - En els dos extrems d una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m. - Replans: - Els replans intermedis tindran una llargada mínima de 1,50 m en la direcció de circulació. - Barreres protecció, Passamans Elements protectors: - Baranes: a ambdós costats - Passamans: situats a una alçada entre 0,90 i 0,95m amb disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d un tub rodó de entre 3 i 5 cm, separat 4 cm dels paraments verticals. - Element de protecció lateral: es disposa longitudinalment amb una alçària 10 cm per sobre del terra (evitar la sortida accidental de rodes i bastons) - Replans: - entre trams d una mateixa direcció: amplada la de la rampa longitud 1,50 m (mesurada a l eix) - Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors: - entre trams amb canvi de direcció: l amplada de la rampa no es reduirà - els passadissos d amplada < 1,20m i les portes es situen a > 1,50m de l arrencada d un tram - Barrera protecció: desnivell > 0,55m - Passamans: per a rampes amb: p 6% i desnivell > 18,5cm. * continus i als dos costats a una altura entre 0,90m - 1,10m, i * un altre a una altura entre 0,65-0,75m * trams de rampa de l > 3m prolongació horitzontal dels passamans > 0,30m en els extrems * seran continus, ferms i es podran agafar fàcilment, separats del parament 0,04m i el sistema de subjecció no interfereix el pas continu de la ma - Elements de protecció lateral: per als costats oberts de les rampes amb p 6% i desnivell > 18,5cm i amb una alçària 10 cm - Replans: (als dos extrems d una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m) - Barreres protecció, Passamans Elements protectors: - Passamà: com a mínim a un costat - El passamà està situat a una alçada entre 0,90 i 0,95 m. Referència de projecte 0743-ANTIC CONSISTORI PREMIA DALT 3/5 i i DECRET 135/1995 Codi d accessibilitat i CTE DB SUA Seguretat d utilització i accessibilitat juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. COAC

114 Justificació de l accessibilitat a l edificació Ús públic i ús privat (no habitatge) DB SUA / D135/95 Itineraris ADAPTAT (D.135/1995) ACCESSIBLE (DB SUA) PRACTICABLE (D.135/1995) ASCENSOR - Dimensions cabina - sentit d accés 1,40 m - sentit perpendicular 1,10 m - Dimensions cabina: - Su 1000m 2 (exclosa planta accés) *1 porta o 2 enfrontades 1,00 x 1,25m *2 portes en angle 1,40 x 1,40m - Su > 1000m 2 (exclosa planta accés) *1 porta o 2 enfrontades 1,10 x 1,40m *2 portes en angle 1,40 x 1,40m - Dimensions cabina: - sentit d accés 1,20 m - sentit perpendicular 0,90 m - superfície 1,20 m2 - Portes - de la cabina: són automàtiques - del recinte: són automàtiques - amplada: 0,80 m. - davant de les portes es pot inscriure un 1,50 m. - Paràmetres generals: Compleix la norma UNE EN 81-70:2004 Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad. - Portes: - de la cabina: són automàtiques - del recinte: podes ser automàtiques o manuals - amplada: 0,80 m. - davant de les portes es pot inscriure un 1,20 m sense ser escombrat per l obertura de la porta - Botoneres: - Alçada de col locació: entre 1,00 i 1,40 m respecte al terra. - Han de tenir la numeració en Braille o en relleu. - Botoneres: - Segons norma UNE EN 81-70:2004 Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad. - Botoneres: - Alçada de col locació: entre 1,00 i 1,40 m respecte al terra - Passamans: - La cabina en disposa a una alçada entre 0,90 i 0,95 m. - Han de tenir un disseny anatòmic (permet adaptar la ma) amb una secció igual o equivalent a la d un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals. - Senyalització: - Indicació del nombre de cada planta amb número en alt relleu (dimensió 10 x 10 cm) i col locat a una alçada d 1,40m des del terra (al costat de la porta de l ascensor) - Passamans: - Segons norma UNE EN 81-70:2004 Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad. - Senyalització: - mitjançant símbol internacional d accessibilitat, SIA - indicació del nombre de la planta en Braille i aràbic en alt relleu col locat a una alçada entre 0,80m i 1,20m (brancal dret en el sentit de sortida de la cabina) Referència de projecte 0743-ANTIC CONSISTORI PREMIA DALT 4/5 DECRET 135/1995 Codi d accessibilitat i CTE DB SUA Seguretat d utilització i accessibilitat juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. COAC

115 Justificació de l accessibilitat a l edificació Ús públic i ús privat (no habitatge) DB SUA / D135/95 Escales. Configuració D ÚS PÚBLIC (Adaptades) (D. 135/1995) D ÚS PÚBLIC (DB SUA-1) ESCALES - Amplada 1,00 m - Amplada - en funció de l ús i del nombre de persones, taula 4.1 SUA-1-1,00m si comunica amb una zona accessible - Altura de pas 2,10 m - Altura de pas 2,20 m - Graons: - frontal F 0,16m - Graons: - frontal 0,13 F 0,175m DECRET 135/1995 Codi d accessibilitat i CTE DB SUA Seguretat d utilització i accessibilitat juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. COAC - estesa, E 0,30m (si la projecció en planta no és recta, l estesa, E 0,30m a 0,40m de la part interior) - l estesa no presenta discontinuïtats quan s uneix amb l alçària (no tenen ressalts) - estesa, E 0,28m - 0,54m 2F +E 0,70m (al llarg de tota l escala) - la mesura de l estesa no inclou la projecció vertical de l estesa del graó superior - els graons no tenen ressalts (bocel) - graons amb frontal, vertical o formant un angle 15º amb la vertical, (per a edificis sense itinerari accessible alternatiu) - Trams: - nombre de graons seguits Trams: - salvarà una altura 2,25m - Replans: - Els replans intermedis tindran una llargada 1,20 m. - Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors: Referència de projecte - Passamans: a ambdós costats a una altura entre 0,90 i 0,95m * disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d un tub rodó de entre 3 i 5 cm, separat 4 cm dels paraments verticals ANTIC CONSISTORI PREMIA DALT - podran ser rectes, corbats o mixtes (veure apartat SUA-1, els usos pels quals només són rectes) - entre dues plantes consecutives d una mateixa escala tots els graons tindran el mateix frontal - entre dos trams consecutius de plantes diferents el frontal podrà variar com a màxim ±10mm - tots els graons dels trams rectes tindran la mateixa estesa - Replans: - entre trams d una mateixa direcció: amplada la de l escala longitud 1,00 m (mesurada a l eix) - Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors: - entre trams amb canvi de direcció: l amplada de l escala no es reduirà - els passadissos d amplada < 1,20m i les portes es situen a 0,40m de l arrencada d un tram - replans de planta: * senyalització visual i tàctil amb franja de paviment en l arrencada dels trams. (0,80m de longitud en el sentit de la marxa; amplada la de l itinerari i gravat direccional perpendicular a l eix de l escala) * portes i passadissos d amplada < 1,20m, es situen a 0,40m del primer graó d un tram. - col locació 1 costat escales amb desnivell > 0,55m i amplada 1,20m - col locació 2 costat escales amb desnivell > 0,55m i amplada > 1,20m - passamà intermedi: trams amplada > 4m - altura de col locació 0,90m 1,10m - seran ferms i es podran agafar fàcilment, separats del parament 0,04m i el sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma. 5/5

116

117 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.5 Seguretat en cas d incendi: DB SI

118

119 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL DB-SI DEL CTE El Document Basic (DB) de Seguretat en cas d Incendi (SI) del Codi Tècnic de l Edificació (CTE), a l apartat 2 de la introducció, destinat a l Àmbit d Aplicació del Document Bàsic, estableix que l àmbit d aplicació del DB és el que s estableix amb caràcter general pel conjunt del Codi Tècnic de l Edificació a la part 1 de l article 2. L apartat 1 de l article 2 del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s aprova el Codi Tècnic de l Edificació, estableix que el CTE s aplicarà en obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es facin en edificis existents, sempre i quan dites obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. A aquests efectes s entendran per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions que tinguin per finalitat aconseguir algun dels resultats següents: a. L adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a l edifici condicions de seguretat constructiva, de forma que resti garantida la seva estabilitat i resistència mecànica. b. L adequació funcional, entenent com a tal la realització de les obres que proporcionin a l edifici millors condicions respecte dels requisits bàsics a que es refereix el CTE. Es consideraran, en tot cas, obres per a l adequació funcional dels edificis, les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i promoció de l accessibilitat, conforme la legislació vigent; o c. La remodelació d un edifici amb vivendes, que tingui per objecte modificar la superfície destinada a vivenda o modificar el nombre de les mateixes, o la remodelació d un edifici sense vivendes que tingui per finalitat crear-les. En el cas que ens ocupa es tractaria d una adequació funcional d edifici preexistent, ja preexistent, per la qual cosa entenem que el present projecte es troba dins de l àmbit d aplicació del Document Bàsic (DB) SI de Seguretat en cas d Incendi del Codi Tècnic de l edificació. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

120

121 1. INTRODUCCIÓ. El Codi Tècnic de l'edificació (CTE), RD 314/2006, és el marc normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, instal lacions per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat. 2. OBJECTE. L'objectiu del requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi" consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d'un edifici pateixin danys derivats d'un incendi d'origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de manera que, en cas d'incendi, es compleixin les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents. El Document Bàsic DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments el compliment assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d'incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones d'ús industrial als quals els sigui d'aplicació el "Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials". Aquest annex té per objecte justificar el compliment del Document Bàsic DB-SI. Es considera l establiment com a Ús Administratiu i Ús Docent, als efectes del DB-SI del CTE, ja que s assimilen més les seves característiques constructives, funcionals, ocupacionals i de risc associat, segons determina l Apèndix SI-A Terminologia en la seva definició d usos.

122 3. PROPAGACIÓ INTERIOR. Es limitarà el risc de propagació de l'incendi per l'interior de l'edifici. 3.1 COMPARTIMENTACIÓ EN SECTORS D INCENDI. L'establiment configura un únic sector d'incendi tot l'edifici, taula 1.1., al tractar-se d un edifici d ús administratiu de superficie inferior a m 2. L auditori no haurà de sectoritzar-se ja que presenta un aforament inferior a 500 persones. 3.2 LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL No existeix cap local ni zona que s hagi de considerar com a local de risc especial. El quadre elèctric presentarà una potència inferior a 50 KW i per tant no caldrà sectoritzar-lo. 3.3 ESPAIS OCULTS. PAS D INSTAL LACIONS A TRAVÉS D'ELEMENTS DE COMPARTIMENTACIÓ D'INCENDIS. Els espais ocults formen part del mateix sector. 3.4 REACCIÓ AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS, DECORATIUS I DE MOBILIARI. Els elements constructius compliran les condicions de reacció al foc següents: On el grau de reacció C, i E FL (per als sòls) significa:

123 4. PROPAGACIÓ EXTERIOR Es limitarà el risc de propagació de l'incendi per l'exterior, tant en l'edifici considerat com a altres edificis. 4.1 MITGERES Les mitgeres amb altres edificis o locals adjacents son EI-120 minuts. 4.2 COBERTES La coberta existent de l edifici té una estabilitat al foc superior a REI-60, ja que està construïda a base de biguetes metàl liques i revoltons ceràmics, revocat i pintat pel costat exposat al foc. 5. EVACUACIO D OCUPANTS L'edifici disposarà dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat. 5.1 COMPATIBILITAT DELS ELEMENTS D EVACUACIÓ No té aplicació aquest concepte. 5.2 CÀLCUL DE L OCUPACIÓ L ocupació de la zona de públic es calcularà d acord amb la taula 2.1 de la SI-3 del CTE. PLANTA BAIXA Auditori i hall 94,05 m 2 / 1,5 m 2 /pers = 62 persones Recepció 23,95 m 2 / 2 m 2 /pers = 12 persones Policia 82,50 m 2 / 10 m 2 /pers = 8 persones 82 persones PLANTA PRIMERA Aules --> 249,90 m 2 / 10 m 2 /pers = 25 persones 25 persones PLANTA SEGONA Jutjat de pau --> 48,19 m 2 / 10 m 2 /pers = 5 persones 5 persones

124 Per tant, l aforament màxim de tot l edifi serà de 112 persones. No obstant, l aforament total serà inferior al calculat. 5.3 NOMBRE DE SORTIDES I LONGITUD DELS RECORREGUTS D'EVACUACIÓ. La següent taula estableix les condicions que han de complir els establiments que puguin disposar d'una sola sortida: En el nostre cas, l edifici disposa de les següents sortides: PLANTA BAIXA Doble porta batent de 1,50 m. d amplada al centre de l edifici. Doble porta batent de 1,40 m. d amplada a l auditori. Doble porta batent de 1,40 m. d amplada a la zona de policia. PLANTA PRIMERA Escala d evacuació descendent d 1,00 m. d amplada. PLANTA SEGONA Escala d evacuació descendent d 1,00 m. d amplada. El recorregut màxim d'evacuació de la zona de públic és inferior a 25 m. fins a alguna de les sortides. 5.4 DIMENSIONAT DELS ELEMENTS D EVACUACIÓ El dimensionat s'ha de fer d'acord amb el que s'indica en la següent taula:

125 En el nostre cas l'amplada útil mínima de les portes serà de 0.80 m. Els passadissos son superiors a 1,00 m. d amplada. L'accés i itinerari de la zona interior del local és adaptat per a les persones de mobilitat reduïda, disposant d amplada mínima de passadís de 1,00 m, i disposant d espais de gir d 1,20 m. de diàmetre a l accés al local, i d 1,50 m. a l exterior i interior de la cambra higiénica adaptada. 5.5 PROTECCIÓ DE LES ESCALES L escala interior de l edifici presenta una alçada d evacuació inferior a 14 m. i per tant, no haurà de ser protegida.

126 5.6 PORTES SITUADES EN RECORREGUTS D'EVACUACIÓ. Les portes previstes com a sortida de planta o d'edifici i les previstes per a l'evacuació de més de 50 persones seran abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà mentre hi hagi activitat en les zones a evacuar, o bé consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del qual provingui aquesta evacuació, sense haver d'utilitzar una clau i sense haver d'actuar sobre més d'un mecanisme. Obrirà en el sentit de l'evacuació tota porta de sortida: a) prevista per al pas de més de 200 persones en edificis d'ús residencial habitatge o de 100 persones en els altres casos, o bé. b) prevista per més de 50 ocupants del recinte o espai on estigui situada. Les portes d'obertura automàtica disposaran d'un sistema tal que, en cas de fallada del mecanisme d'obertura o del subministrament d'energia, obriu la porta i impedeixi que aquesta es tanqui, o bé que, quan siguin abatibles, en permeti la obertura manual. En absència d'aquest sistema, s'han de disposar portes abatibles d'obertura manual que compleixin les condicions indicades en el paràgraf anterior. En el cas que ens ocupa, les portes d evacuació de l auditori obriran en el mateix sentit de l evacuació (aforament superior a 50 persones), o be serán abatibles en els dos sentits. Els porticons de fusta per a l accés i sortida general de l edifici estarán permanentment obertes durant el funcionament de l activitat. 5.7 SENYALITZACIÓ DELS MITJANS D'EVACUACIÓ S'utilitzaran els senyals de sortida, d'ús habitual o emergència, definides en la norma UNE 23034: CONTROL DE FUM D INCENDI No cal cap sistema de control de fum ja que l'ocupació no excedeix de persones.

127 6. DETECCIÓ. CONTROL I EXTINCIÓ DE L INCENDI L'edifici disposarà dels equips i instal lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l'extinció de l'incendi, així com la transmissió de l'alarma als ocupants. 6.1 DOTACIÓ D INSTAL LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. D'acord a la taula 1.1, aquest establiment disposarà de les següents instal lacions de protecció contra incendis: Extintors portàtils: 8 d'eficàcia 21A-113B i 1 de CO 2 de 5 kg. Hi haurà instal lat un hidrant a la via pública capaç de proporcionar un cabal de 1000 l / min. a una pressió de 100 Pa. 6.2 SENYALITZACIÓ DE LES INSTAL LACIONS MANUALS D EPROTECCIÓN CONTRA INCENDIS. Els mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors, boques d'incendi, polsadors manuals d'alarma i dispositius de tret de sistemes d'extinció) s'han de senyalitzar mitjançant senyals definides en la norma UNE una mida: a) 210x21 mm quan la distància d'observació del senyal no excedeixi de 10m; b) 420x420mm quan la distància d'observació estigui entre 10 i 20m; c) 594x594mm quan la distància d'observació estigui entre 20 i 30m. Els senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal. Quan siguin fotoluminiscents, les seves característiques d'emissió lluminosa ha de complir el que estableix la norma UNE : INTERVENCIÓ DELS BOMBERS Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d'extinció d'incendis. 7.1 CONDICIONS D APROXIMACIÓ I ENTORN El vial on es troba l'establiment té unes dimensions superiors a les mínimes exigides que són les següents: a) amplada mínima lliure 3,5 m; b) alçada mínima lliure o gàlib 4,5 m; c) capacitat portant del vial 20 kn / m². 7.2 ACCESIBILITAT PER FAÇANA. La façana de l'establiment comercial disposa de buits accessibles des de l exterior, segons determina el punt 2 de l'si-5 del CTE.

128 8. RESISTENCIA AL FOC DE L ESTRUCTURA L'estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir les anteriors exigències bàsiques. L'estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir les anteriors exigències bàsiques. La resistència al foc mínima de parets sostres i portes que delimiten sectors d'incendi seran els que estableix la taula següent per a ús administratiu i docent: L alçada d evacuació de l edifici és inferior a 15 m. Per tant, els tancaments laterals hauran de ser de EI-60 minuts. En el cas que ens ocupa, els tancaments perimetrals estan construïts a base de parets de maó ceràmic massís de 30 cm. de gruix. L'estructura de l'edifici és a base de parets de càrrega de maó massís i forjat de biguetes metàl liques i revoltons ceràmics tipus volta catalana, enguixat per la cara exposada al foc, i amb un fals sostre de plaques de cartró-guix tipus pladur EI-60, que garanteix una estabilitat al foc superior a REI-60 minuts.

129 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.6 Seguretat d utilització i accessibilitat: DB SUA

130

131 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL DB-SUA DEL CTE El Document Basic (DB) de Seguretat d Utilització i Accessibilitat (SUA) del Codi Tècnic de l Edificació (CTE), a l apartat 2 de la introducció, destinat a l Àmbit d Aplicació del Document Bàsic, estableix que l àmbit d aplicació del DB és el que s estableix amb caràcter general pel conjunt del Codi Tècnic de l Edificació a la part 1 de l article 2. L apartat 1 de l article 2 del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s aprova el Codi Tècnic de l Edificació, estableix que el CTE s aplicarà en obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es facin en edificis existents, sempre i quan dites obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. A aquests efectes s entendran per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions que tinguin per finalitat aconseguir algun dels resultats següents: a. L adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a l edifici condicions de seguretat constructiva, de forma que resti garantida la seva estabilitat i resistència mecànica. b. L adequació funcional, entenent com a tal la realització de les obres que proporcionin a l edifici millors condicions respecte dels requisits bàsics a que es refereix el CTE. Es consideraran, en tot cas, obres per a l adequació funcional dels edificis, les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i promoció de l accessibilitat, conforme la legislació vigent; o c. La remodelació d un edifici amb vivendes, que tingui per objecte modificar la superfície destinada a vivenda o modificar el nombre de les mateixes, o la remodelació d un edifici sense vivendes que tingui per finalitat crear-les. En el cas que ens ocupa es tractaria d una adequació funcional d edifici preexistent, ja preexistent, per la qual cosa entenem que el present projecte es troba dins de l àmbit d aplicació del Document Bàsic (DB) SUA de Seguretat d utilització i accessibilitat del Codi Tècnic de l edificació, llevat de quedar exclòs en alguna de les seccions que conformen el Document Bàsic. SUA 1 seguretat enfront al risc de caigudes L àmbit d aplicació d aquesta secció, és el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2, amb algunes excepcions. Lliscament dels terres: Aplicable en els terres dels edificis o zones d ús residencial públic, sanitari, docent, administratiu i pública concurrència. És d aplicació. Discontinuïtat dels paviments: És d aplicació.

132 Desnivells, escales i rampes: És d aplicació. Neteja de vidres exteriors: Aplicable als edificis d ús residencial habitatge. (No és d aplicació) SUA 2 seguretat enfront al risc d impacte o d enganxades L àmbit d aplicació d aquesta secció, és el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2. És d aplicació. SUA 3 seguretat enfront al risc d immobilització en recintes tancats L àmbit d aplicació d aquesta secció, és el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2. Les obres de reforma proposades no contemplen cap creació de recintes tancats. És d aplicació. SUA 4 seguretat enfront al risc causat per il luminació inadequada L àmbit d aplicació d aquesta secció, és el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2. És d aplicació. SUA 5 seguretat enfront al risc causat per situacions d alta ocupació Les condicions establertes en aquesta secció són d aplicació a les graderies d estadis, pavellons polisportius, centres de reunió, altres edificis d ús cultural, etc., previstos per més de espectadors de peu. (No és d aplicació) SUA 6 seguretat enfront al risc d ofegament Aquesta secció és aplicable a les piscines d ús col lectiu, excepte a les destinades exclusivament a competició o ensenyament, les quals tindran les característiques pròpies de les activitats que es desenvolupin. (No és d aplicació) SUA 7 seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment Aquesta secció és aplicable en zones d ús aparcament i vies de circulació de vehicles existents en els edificis, amb excepció dels aparcaments d habitatges unifamiliars. (No és d aplicació) SUA 8 seguretat enfront al risc causat per l acció del llamp L àmbit d aplicació d aquest DB és el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2. És d aplicació. SUA 9 Accessibilitat És aplicable en edificis residencials i d altres usos. És d aplicació. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

133 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DOCUMENT BÀSIC SU SEGURETAT D UTILITZACIÓ 1. Objecte La present documentació té per objecte justificar el compliment del Document Bàsic (DB) de Seguretat d utilització (SU). La correcta aplicació de les exigències bàsiques del Document Bàsic suposa que es satisfarà el requisit bàsic de Seguretat d utilització. 2. Àmbit i règim d aplicació Segons el punt 2, àmbit d aplicació, de la introducció del DB SU, l àmbit d aplicació d aquest DB és el que s estableix amb caràcter general pel conjunt del CTE al seu article 2 (part I) (...). L article 2 del Real Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s aprova el Codi Tècnic de l Edificació, diu al punt número 3 que el CTE s aplicarà a les obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es realitzin en edificis existents, sempre i quan dites obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció (...) La possible incompatibilitat d aplicació haurà de justificar-se en el projecte i, en tot cas, compensarse amb mesures alternatives que siguin tècnica i econòmicament viables. El mateix article, al punt número 4 diu (...) s entendrà per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions que pretenguin algun dels següents resultats: a) L adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionen a l edifici condicions de seguretat constructiva, de forma que resti garantida la seva estabilitat i resistència mecànica. b) L adequació funcional (...). Es consideren, en tot cas, (...), les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i la promoció de l accessibilitat (...). Atès lo anteriorment dit, en el nostre cas ens trobem amb la reforma d un edifici preexistent, aïllat, de pública concurrència, destinat a: - Planta baixa: policia local i sala polivalent - Planta primera: escola de música - Planta segona: jutjats de pau La reforma proposada implica una adequació funcional, i no es produeix una variació de la composició general exterior, ni de la volumetria, o del conjunt del sistema estructural. Els usos a utilitzar en la justificació del DB són: - Policia: assimilable a ús administratiu. - Sala polivalent: assimilable a ús de pública concurrència. - Escola de música: assimilable a ús administratiu (*). - Jutjat de pau: assimilable a ús administratiu.

134 S aplicarà aquest DB a tots els elements de l edifici afectats per la reforma. (*) Bo i que l ús docent està contemplat al DB, a l annex A de la terminologia es diu que els establiments docents que no tinguin la característica pròpia d aquest ús (bàsicament, el predomini d activitats en aules d elevada densitat d ocupació) has d assimilar-se a altres usos. 3.1 Lliscament dels terres 3. SU 1 Seguretat enfront al risc de caigudes Aplicable a edificis d ús residencial públic, sanitari, docent, administratiu, aparcament i pública concurrència. En el nostre cas, es tracta en part d ús administratiu (jutjat de pau i policia), en part ús docent (escola de música), en part pública concurrència (sala polivalent). Així doncs, els terres de les zones en funció de la seva localització i ús compliran la classe exigible determinada a les següents taules: 3.2 Discontinuïtat en el paviment Excepte a les zones d ús restringit o exteriors (no és el nostre cas), amb la finalitat de limitar el risc de caigudes el terra ha de complirà les condicions següents: a) Els terres no presentaran discontinuïtats o irregularitats amb diferència de nivell superior de 4mm. b) Els desnivells 50 mm es resoldran amb pendent 25%.

135 c) A les zones per a circulació de persones, les perforacions o forats als terres estaran limitats al pas d una esfera de diàmetre < 15mm. Quan es disposin de barreres per a delimitar les zones de circulació, aquestes tindran una alçada de com a mínim 800 mm. Excepte a les zones d ús restringit, a les zones comuns dels edificis d ús residencial habitatge, als accessos i sortides dels edificis i a l accés d un estrat o escenari, no es disposarà d un esglaó aïllat, ni dos de consecutius, excepte en els accessos i sortides dels edificis, o en l accés a un escenari. En els cassos anteriors, si la zona de circulació inclou un itinerari accessible, el o els graons no es podran disposar. 3.3 Desnivells Protecció dels desnivells Per tal de limitar el risc de caiguda, hi haurà barreres de protecció en els desnivells, forats i obertures (tant horitzontals com verticals) balcons, finestres, etc. amb una diferència de cota major de 550 mm, excepte quan la disposició constructiva faci molt improbable la caiguda o quan la barrera sigui incompatible amb l ús previst. A les zones d ús públic es facilitarà la percepció de les diferències de nivell que no excedeixin de 550 mm les quals siguin susceptibles de causar caigudes, mitjançant diferenciació visual i tàctil situada a una distància no inferior a 250mm de la vora del desnivell. Característiques de les barreres de protecció Tindran una alçada com a mínim de 900 mm. quan la diferència de cota que protegeixen no excedeixi de 6 m. La resta de casos (a excepció de forats d escala d amplada menor de 400 mm. que serà de 900mm) serà de 1100 mm. d alçada. L alçada s amidarà verticalment des del terra o, en el cas d escales, des de la línia d inclinació definida pels vèrtexs dels graons.

136 Les barreres de protecció tindran una resistència i una rigidesa suficient per a resistir la força horitzontal definida a l apartat del DB SE-AE, en funció de la zona que es trobi. A excepció d edificis d ús residencial habitatge, escoles infantils i zones d ús públic en establiments d ús comercial o de pública concurrència, es permetrà que les barreres de protecció, incloses les de les escales i rampes, estiguin dissenyades de tal manera que: - No puguin ser fàcilment escalades per nens, per la qual cosa: o A l altura compresa en els 30 i 50 cm sobre el nivell del terra o sobre la línia d inclinació de l escala no existiran punts de recolzament, inclosos els sortints, de més de 5cm o A l altura compresa entre els 50 i els 80cm sobre el nivell del terra no existiran sortints que tinguin una superfície sensiblement horitzontal de més de 15cm de fondària. - no tinguin obertures que puguin ser travessades per una esfera de 150 mm. de diàmetre, a excepció de les obertures triangulars entre l estesa i l alçada dels graons amb el límit inferior de la barana sempre i quan la distància entre aquest límit i la línia d inclinació de l escala no sobrepassi de 50mm.

137 3.4 Escales i rampes Escales No hi ha escales d ús restringit preexistents o proposades a l edifici. L escala principal preexistent i única és una escala de tipus monumental i es considera escala d ús general. Aquesta es conserva pràcticament tota a excepció del tram inicial, on s hi afegeixen tres esglaons a fi efecte de permetre fer adaptat el vestíbul previ de l edifici i l accés fins al nou ascensor previst. Atès el caràcter preexistent de la mateixa, i atès que adaptar-la seria incompatible amb la naturalesa de la intervenció tal i com s estableix al punt 3 de l article 2 del Real Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s aprova el Codi Tècnic de l Edificació, l escala no variarà amb la seva configuració actual. Amb tot es canviarà el seu acabat actual i compleix els següents punts de la normativa: - Els graons no presenten discontinuïtats i tenen un frontal vertical o inclinat formant un angle inferior o igual de 15º amb la vertical. - Els trams tenen com a mínim tres graons. L amplada, de 1,05m compleix les condicions mínimes i està lliure d obstacles: Donat que l escala principal salva un desnivell major de 55cm disposarà de passamans a un dels costats. La barana i els passamà, ornamentals preexistents, es mantenen. Cas d instal lar un segon passamà l alçada d aquests estarà compresa entre 900 i 1100 mm. Aquest serà ferm i fàcil d agafar, separat del parament almenys 40 mm. i el seu sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma.

138 Rampes: Les rampes, paral lelament amb el Decret d Accessibilitat, considerant sempre els requisits més restrictius, compliran les següents condicions: Tindran un pendent del 12% com a màxim a excepció de les que pertanyin a itineraris accessibles, amb un pendent com a màxim del 10% quan la seva longitud sigui menor de 3m., del 8% quan la longitud sigui menor de 6m i del 6% en la resta de casos. El pendent transversal de les rampes que pertanyin a itineraris accessibles serà del 2%, com a màxim. Els trams tindran una longitud de 15 m. com a màxim, a excepció de si la rampa pertany a un itinerari accessible, en la que serà de 9 m. com a màxim. L amplada de la rampa estarà lliure d obstacles, amb una amplada mínima constant de 1200 mm. en aquelles que pertanyin a un itinerari accessible. Així mateix, disposaran d una superfície horitzontal al principi i al final del tram am una longitud d 1,20m en la direcció de la rampa, com a mínim. Els replans disposats entre els trams de rampa amb la mateixa direcció, tindran almenys l amplada de la rampa i una longitud mesurada al seu eix de 1500mm. com a mínim. Quan hi hagi un canvi de direcció entre dos trams, l amplada de la rampa no es veurà reduïda al llarg del replà. Les rampes que salvin un desnivell de més de 550 mm. i de pendent igual o superior al 6% disposaran d un passamà continu almenys a un costat. Les rampes que pertanyin a un itinerari accessible, de pendent major o igual al 6% i que salvin un desnivell de més de 185mm, disposaran de passamans continus a tot el seu recorregut, inclosos els replans, a ambdós costats. Així mateix les vores lliures contaran amb un sòcol o element de protecció lateral de 10cm d altura com a mínim. Quan la longitud del tram sigui superior a 3m, els passamans es prolongaran horitzontalment al menys 30cm als extrems, a ambdós costats. L alçada del passamà estarà a una alçada compresa entre 900 i 1100 mm. Quan a més, la rampa estigui situada en un itinerari accessible, es disposarà d un segon passamà a una alçada compresa entre 650 i 750 mm. Els passamans seran ferms i fàcils d agafar, estarà separat del parament al menys 4cm i el seu sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma.

139 3.5 Neteja dels vidres exteriors Aquest apartat només és d aplicació en edificis d us residencial habitatge, que no és el nostre cas.

140 4. SU 2 Seguretat enfront al risc d impacte o d enganxades 4.1 Impacte Impacte amb elements fixes L alçada lliure de pas en zones de circulació serà, com a mínim, de 2100 mm. per a les zones d ús restringit (no és el cas) i de 2200 mm. per a la resta de zones. L alçada lliure de pas de les portes serà de 2000 mm. com a mínim. Bo i ser un edifici preexistent, es compleixen aquests preceptes. Els elements fixos que sobresurtin de la façana situats sobre zones de circulació estaran a una alçada de 2200 mm. com a mínim. En zones de circulació, les parets no tindran elements sortints que no arrenquin del terra, que volin més de 150 mm. en la zona d alçada compresa entre 150 mm. i 2200 mm. mesurada a partir del terra i que presentin risc d impacte. Es limitarà el risc d impacte amb elements volats amb una alçada menor de 2000 mm. com són replans o trams d escala, de rampes, etc., disposant elements fixes que restringeixin l accés fins a ells i permetent la seva detecció pels bastons de persones amb discapacitat visual. Impacte amb elements practicables Excepte a les zones d ús restringit i en les condicions que ho permeti la reforma de l edifici preexistent, les portes de pas situades en el lateral dels passadissos amb una amplada menor de 2,50 m., es disposarà de forma de que l escombrat de la fulla no invadeixi el passadís. Quan l amplada d aquest excedeixi de 2,50 m. l escombrat de les fulles de les portes no invadirà l amplada determinada en funció de les condicions d evacuació segons el DB SI. En el cas de que existeixi portes de vaivé situades entre zones de circulació, tindran parts transparents o translúcides que permetin percebre l aproximació de les persones, amb una alçada compresa entre 0,70 i 1,50 m. com a mínim.

141 Impacte amb elements fràgils Es considera àrees amb risc d impacte les superfícies envidrades indicades a continuació: a) En portes amb l àrea compresa entre el nivell del terra, una alçada de 1500 mm. i una amplada igual a la de la porta més 300 mm. a cada costat d aquesta. b) En panys fixes, l àrea compresa entre el nivell del terra i una alçada de 900mm. Aquestes superfícies compliran les condicions que li siguin aplicables entre les següents, a excepció de que disposin d una barrera de protecció conforme a l apartat anteriorment explicat: Si la diferència de cota d ambdós costats de la superfície envidrada està compresa entre 0,55 i 12 m., aquesta resistirà sense trencar-se un impacte de nivell 2. Si la diferència de cota és igual o superior a 12 m. resistirà sense trencar-se un impacte de nivell 1. En la resta de casos serà amb un impacte de nivell 3 o tindrà un trencament de forma segura. El nivell d impacte o trencament serà el definit segons el procediment descrit a la norma UNE EN 12600:2003. Les parts envidrades de portes i de tancaments de dutxes i banyeres estaran constituïdes per elements laminats o templats que resisteixin sense rotura un impacte de nivell 3. Impacte amb elements insuficientment perceptibles Les grans superfícies envidrades que es puguin confondre amb portes o obertures estaran dotades, en tota la seva longitud, de senyalització visualment contrastada situada a una alçada inferior compresa entre 850 mm i 1100 mm. i a una alçada superior compresa entre 1500 mm. i 1700 mm. Aquesta senyalització no serà necessària quan existeixi muntants separats a una distància de 600 mm. com a màxim, o si la superfície envidrada compta almenys amb un travesser situat a l alçada abans mencionada.

142 Les portes de vidre que no disposin d elements que permetin identificar-les com son tiradors, disposaran també de la senyalització explicada anteriorment. Enganxades Amb la finalitat de limitar el risc d enganxades en portes corredisses d accionament manual inclosos els elements d obertura i tancament, es garantirà una distància lliure superior o igual a 200 mm. com a mínim fins a l objecte fix més pròxim. Els elements d obertura i tancament automàtics disposaran de dispositius de protecció adequats al tipus d accionament i compliran amb les especificacions tècniques pròpies.

143 5. SU 3 Seguretat enfront al risc d immobilització en recintes 5.1 Recintes Quan les portes d un recinte tinguin dispositiu per al seu bloqueig des de l interior i les persones puguin quedar accidentalment atrapades a dins del mateix, es disposarà d algun sistema de desbloqueig de les portes des del seu exterior. En el cas dels banys o serveis, tindran la il luminació controlada des del seu interior. A les zones d ús públic, els serveis accessibles disposaran d un dispositiu a l interior fàcilment accessible, mitjançant el qual es transmeti una trucada d assistència perceptible des d un punt de control i que permeti al usuari verificar que la seva trucada ha estat rebuda, o perceptible des de un pas freqüent de persones. La força d obertura de les portes de sortida serà de 140 N. com a màxim, excepte en les situades als itineraris accessibles, en les que serà de 25 N. com a màxim en general, i 65 N com a màxim quan siguin resistents al foc.

144 6. SU 4 Seguretat enfront al risc causat per il luminació inadequada 6.1 Enllumenat normal en zones de circulació A les zones de circulació de qualsevol ús es disposarà d una instal lació d enllumenat capaç de proporcionar, com a mínim un nivell d il luminació mínim de 20 lux en zones exteriors i de 100 lux en zones interiors, excepte en aparcaments interiors on serà de 50 lux mesurades a nivell del terra. 6.1 Enllumenat d emergència Dotació L edifici disposarà d enllumenat d emergència que, en cas de fallada de l enllumenat normal, subministri la il luminació necessària per facilitar la visibilitat als usuaris de manera que puguin abandonar l edifici de manera segura, permetent la visió de la senyalització indicativa de sortides i la situació dels equips i mitjans de protecció existents. Comptaran amb enllumenat d emergència les zones i elements següents: Recintes amb ocupació > 100 persones Tots els recorreguts d evacuació Aparcaments tancats o coberts de SC >100m² (inclosos els passadissos i les escales que condueixin fins a l exterior, les zones generals o zones de refugi de l edifici) Locals on s ubiquin els equips generals de les instal lacions de protecció contra incendis i els de risc especial Els serveis higiènics generals de planta en els edificis d ús públic Les zones on s ubiquin els quadres de distribució o d accionament de la instal lació de l enllumenat de les zones anteriorment esmentades. Les senyals de seguretat Els itineraris accessibles Posició i característiques de les lluminàries Compliran els següents requisits:

145 Característiques de la instal lació Il luminació de les senyals de seguretat Les senyals d evacuació indicatives de sortida, les indicatives dels mitjans manuals de protecció contra incendis i les indicatives dels primers auxilis, garantiran els següents paràmetres:

146 7. SU 5 Seguretat enfront al risc causat per situacions amb alta ocupació Les condicions d aquesta secció no són d aplicació en el nostre cas donat que l àmbit d aplicació correspon a graderies d estadis, pavellons polisportius, centres de reunió, altres edificis d ús cultural, etc. previstos per a més de 3000 espectadors de peu.

147 8. SU 6 Seguretat enfront al risc d ofegament Les condicions d aquesta secció no són d aplicació en el nostre cas donat que el projecte no contempla la construcció de cap piscina d ús col lectiu.

148 9. SU 8 Seguretat enfront al risc causat per l acció del llamp Les condicions d aquesta secció es justifica a la fitxa que s inclou a continuació. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte: Joan Baliarda I Sardà Lluís García Jiménez, arquitecte

149 CTE Paràmetres del DB SU per donar compliment a les exigències de Seguretat d Utilització INSTAL LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP SU-8 Ref. del projecte 0743-REF ANTIC CONSISTORI NECESSITAT DE LA INSTAL LACIÓ Codi Tècnic de l Edificació RD 314/2006, RD 1371/2007 i les seves correccions d errades (BOEs 20/12/2007 i 25/1/2008) Oficina Consultora Tècnica Col legi d Arquitectes de Catalunya v.2 maig 2008 NO és necessària doncs: SÍ és necessària doncs: * La freqüència esperada d impactes (Ne) és inferior o igual al risc admissible de l edifici (Na) Ne Na * La freqüència esperada d impactes (Ne) és superior al risc admissible de l edifici (Na) Ne > Na * Edificis amb altura > 43m PROCEDIMENT DE VERIFICACIÓ N e FREQÜÈNCIA ESPERADA D IMPACTES DE L EDIFICI N a RISC ADMISSIBLE DE L EDIFICI INSTAL LACIÓ DE PROTECCIÓ AL LLAMP * Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives. N g : (núm. impactes / any km 2 ) Densitat d impactes sobre el terreny A e : (m 2 ) Superfície de captura equivalent de l edifici aïllat C 1 : Coeficient relacionat amb l entorn Municipi: N g impactes / any km 2 : Ne = 0, Na = 0, es delimita per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre de l edifici, sent H l alçada de l edifici en el punt del perímetre considerat 5.027,29 m 2 * edifici proper a altres edificis o arbres de la mateixa alçada o més alts C 1 = 0,50 * edifici rodejat d altres edificis més baixos C 1 = 0,75 * edifici aïllat C 1 = 1,00 * edifici situat a dalt d un turó C 1 = 2,00 6 N e = Ng Ae C1 10 = 4,00 x 5.027,29x 1,00 x 10-6 N e = 0, impactes /any C 2 : coeficient segons tipus de construcció Estructura metàl lica i coberta: Estructura formigó i coberta: Estructura fusta i coberta: metàl lica C 2 = 0,50 metàl lica C 2 = 1,00 metàl lica C 2 = 2,00 formigó C 2 = 1,00 formigó C 2 = 1,00 formigó C 2 = 2,50 fusta C 2 = 2,00 fusta C 2 = 2,50 fusta C 2 = 3,00 C 3 : * edifici amb contingut inflamable C 3 = 3,00 coeficient segons el contingut de l edifici * edifici amb altres continguts C 3 = 1,00 C 4 : coeficient segons l ús de l edifici C 5 : necessitats de continuïtat de les activitats que es desenvolupen en l edifici N a = C 2 5,5 10 C C C NIVELL DE PROTECCIÓ DE LA INSTAL LACIÓ segons el valor de la eficiència mínima de la instal lació, E El valor del nivell de protecció de la instal lació condiciona les característiques dels sistemes externs de protecció contra el llamp * edifici no ocupat normalment C 4 = 0,5 * edifici de pública concurrència, sanitari, comercial, docent C 4 = 3,00 * resta d edificis C 4 = 1,00 * edificis en els que els seu deteriorament pugui interrompre algun servei C 5 = 5,00 imprescindible (hospitals, bombers,...) * edificis en els que els seu deteriorament ocasiona impactes ambientals greus C 5 = 5,00 * resta d edificis C 5 = 1,00 3 = 0,50 1,00 5, ,00 5,00 N a = 4 0 E < 0,80 la instal lació de protecció contra el llamp no és obligatòria 3 0,80 E < 0,95 2 0,95 E < 0,98 1 E 0,98 * Edificis amb altura > 43m 4,00 * Edificis en els que es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, altament inflamables o explosives. 0, Determinació de l Eficiència, E, de la instal lació de protecció al llamp: EFICIÈNCIA DE LA INSTAL LACIÓ, E N E a 0, = 1 Ne 0, E 0,964 Premià de Dalt 4,00 la instal lació de protecció contra el llamp és obligatòria Sí L edifici disposarà d un sistema de protecció al llamp

150

151 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.7 Salubritat: DB HS

152

153 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLIACIÓ DEL DB-HS DEL CTE L àmbit d aplicació del Document Bàsic (DB) de Salubritat s estableix a cada secció del DB i en els apartats corresponents. HS 1 Protecció enfront a la humitat L àmbit d aplicació d aquesta secció són els murs i els terres en contacte amb el terreny i els tancaments que estan en contacte amb l aire exterior (façanes i cobertes) de tots els edificis inclosos en l àmbit d aplicació general del Codi Tècnic de l Edificació (CTE). L apartat 1 de l article 2 del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s aprova el Codi Tècnic de l Edificació, estableix que el CTE s aplicarà en obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es facin en edificis existents, sempre i quan dites obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. La possible incompatibilitat d aplicació haurà de justificar-se al projecte i, en el seu cas, compensar-se amb mesures alternatives que siguin tècnica i econòmicament viables. A aquests efectes s entendran per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions que tinguin per finalitat aconseguir algun dels resultats següents: a. L adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a l edifici condicions de seguretat constructiva, de forma que resti garantida la seva estabilitat i resistència mecànica. b. L adequació funcional, entenent com a tal la realització de les obres que proporcionin a l edifici millors condicions respecte dels requisits bàsics a que es refereix el CTE. Es consideraran, en tot cas, obres per a l adequació funcional dels edificis, les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i promoció de l accessibilitat, conforme la legislació vigent; o c. La remodelació d un edifici amb vivendes, que tingui per objecte modificar la superfície destinada a vivenda o modificar el nombre de les mateixes, o la remodelació d un edifici sense vivendes que tingui per finalitat crear-les. En el cas que ens ocupa es tractaria d una adequació funcional d edifici preexistent, ja preexistent, per la qual cosa entenem que el present projecte es troba dins de l àmbit d aplicació de l apartat HS 1 del Document Bàsic (DB) HS de Salubritat del Codi Tècnic de l edificació, per la qual cosa és d aplicació. HS 2 Recollida i evacuació de residus L àmbit d aplicació d aquesta secció són: 1. Edificis d habitatges de nova construcció. 2. Per a edificis i locals d altres usos la demostració de la conformitat amb les exigències bàsiques han de realitzar-se mitjançant un estudi específic adoptant criteris anàlegs als establerts en aquesta secció.

154 Per la qual cosa entenem que el present projecte es troba dins de l àmbit d aplicació de l apartat HS-2 del Document Bàsic (DB) HS de Salubritat del Codi Tècnic de l edificació, per la qual cosa és d aplicació HS 3 qualitat de l aire interior L àmbit d aplicació d aquesta secció són: 1. Edificis d habitatges, a l interior dels mateixos, als magatzems de residus, als trasters, als aparcaments i garatges; i en els edificis de qualsevol altre ús, al aparcaments i als garatges. 2. Per a locals d altres tipus la demostració de la conformitat amb les exigències bàsiques s haurà de verificar mitjançant un tractament específic adoptant criteris anàlegs als que caracteritzen les condicions establertes a aquesta secció. Atès l ús de l edifici, entenem que no és d aplicació aquesta secció. HS 4 subministrament d aigua L àmbit d aplicació d aquesta secció, és el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2. És d aplicació. HS 5 evacuació de les aigües L àmbit d aplicació d aquesta secció són les evacuacions d aigües residuals i pluvials en els edificis inclosos en el àmbit d aplicació general del CTE. Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal lacions existents es consideren incloses quan s amplia el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents en la instal lació. En el nostre cas, entenem que: a. En el cas de l evacuació d aigües pluvials, entenem que en no ampliar-se la superfície de coberta no és d aplicació aquesta secció. b. En el cas de l evacuació d aigües residuals, hi ha una ampliació dels aparells receptors de la planta baixa, a la qual entenem que es crea una nova xarxa en la que és d aplicació aquesta secció. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

155 Hs1 Salubritat. Protecció enfront de la humitat Factors climàtics - Elements constructius - Condicions Projecte: PROJECTE DE REFORMA I AMPLIACIÓ Referència: 0743-AJ_PREMIA DALT Factors climàtics Presencia d'aigua: Ks (cm/s): Tipus de terreny: Classe d'entorn: Zona Eòlica: Zona Pluviomètrica: Alçada de l'edifici (m): Mitjana Ks 10-5 Tipus IV E1 Zona C Zona III A 15 m Quan la cara inferior del sòl en contacte amb el terreny es troba a la mateixa profunditat que el nivell freàtic o a menys de dos metres per sota. (Coeficient de permeabilitat del terreny) Zona urbana, industrial o forestal. V = 29 m/s 500 < p 1000 mm Exigències Grau d'impermeabilitat mínim exigit als murs: Grau d'impermeabilitat mínim exigit als terres: Grau d'exposició al vent: Grau d'impermeabilitat mínim exigit a les façanes: 2 3 V3 3 Murs en contacte amb el terreny Grau d'impermeabilitat mínim exigit: 2 Element Tipus Condicions Gi 1: Mur preexistent en contacte amb el terreny Mur de gravetat - Impermeabilització interior C3+I1+D1+D3 3 Terres en contacte amb el terreny Grau d'impermeabilitat mínim exigit: 3 Element Tipus Condicions Gi 1: Terra en contacte amb el terreny - paviments preexistents Solera - Sense intervenció - Mur de gravetat C1+C2+C3+I1+I2+D1+D2 +S1+S2+S3 3 Façanes Grau d'impermeabilitat mínim exigit: 3 Element Tipus - solució cec Condicions Gi 1: Façana preexistent qsai_f901: REC 15 + BC RI 15 R1 3 2: Nova façana qsai_f301: REC 15+ LC AT LH 70 + RI 15 Cobertes Element Tipus Proteccions Pendent Condició 1: Coberta inclinada (nova o preexistent) Coberta inclinada Teula corba : Coberta plana ascensor Coberta plana - No Grava transitables Qsai-Hs1 V1.0.4 Pr. V1.0 Pàgina 1/4

156 Hs1 Salubritat. Protecció enfront de la humitat Factors climàtics - Elements constructius - Condicions Projecte: PROJECTE DE REFORMA I AMPLIACIÓ Referència: 0743-AJ_PREMIA DALT Condicions dels murs en contacte amb el terreny 1: Mur preexistent en contacte amb el terreny Tipus de mur: Tipus d'impermeabilització: Mur de gravetat Impermeabilització interior Número de soterranis: 0 Condicions: C3+I1+D1+D3 Gi = 3 2 (Gi mínim exigit) Constitució del mur C3 Mur de fabrica de blocs o maons hidrofugats amb morter hidròfug Impermeabilització I1 Impermeabilització amb làmina impermeable. Drenatge i evacuació D1 D3 Capa drenant de grava. Tub de drenatge en l'arrencada del mur connectat a sistema de recollida per a la seva reutilització o a la xarxa de sanejament. Qsai-Hs1 V1.0.4 Pr. V1.0 Pàgina 2/4

157 Hs1 Salubritat. Protecció enfront de la humitat Factors climàtics - Elements constructius - Condicions Projecte: PROJECTE DE REFORMA I AMPLIACIÓ Referència: 0743-AJ_PREMIA DALT Condicions dels terres en contacte amb el terreny 1: Terra en contacte amb el terreny - paviments preexistents Tipus de terra: Tipus d'intervenció: Tipus de mur: Condicions: Gi = 3 3 (Gi mínim exigit) Solera Sense intervenció Mur de gravetat Constitució del terra C1 C2 C3 Formigó hidròfug d'elevada compacitat. Formigó de retracció moderada. Hidrofugació complementària mitjançant aplicació d'un producte líquid reblidor de porus sobre la superfície acabada. Impermeabilització I1 I2 Impermeabilització externa mitjançant disposició de làmina adherida sobre la capa de regulació del terreny amb capa antipunxonament. Impermeabilització de la base de la sabata en el cas de mur flexoresistent o per gravetat amb la disposició sobre la capa de formigó de neteja d'una làmina impermeable adherida, i una capa antipunxonament sobre ella. La làmina impermeabilitzant de la base de la sabata estarà soldada amb la del terra. Drenatge i evacuació D1 D2 Emmacat, capa filtrant i làmina de polietilè sobre l'emmacat. Tubs de drenatge en el terreny sota el terra, connectats a sistema de recollida per a reutilització o xarxa de sanejament. Segellat de juntes S1 S2 S3 Estan segellades les làmines impermeabilitzants del mur, de la fonamentació i del terra. Totes les juntes del terra estan segellades amb banda de PVC, o amb perfils de cautxú expansiu o bentonita de sodi. Totes les juntes entre terra i mur estan segellades amb banda de PVC, o amb perfils de cautxú expansiu o bentonita de sodi. Qsai-Hs1 V1.0.4 Pr. V1.0 Pàgina 3/4

158 Hs1 Salubritat. Protecció enfront de la humitat Factors climàtics - Elements constructius - Condicions Projecte: PROJECTE DE REFORMA I AMPLIACIÓ Referència: 0743-AJ_PREMIA DALT Condicions de les façanes 1: Façana preexistent qsai_f901: REC 15 + BC RI 15 Condicions: R1 Gi = 3 3 (Gi mínim exigit) Condicions - Revestiment exterior continu: Revestiment exterior amb resistència mitjana a la filtració. 2: Nova façana qsai_f301: REC 15+ LC AT 40 + LH 70 + RI 15 Gi = 3 3 (Gi mínim exigit) Condicions - Revestiment exterior continu: Revestiment exterior amb resistència mitjana a la filtració. Condicions de les cobertes 1: Coberta inclinada (nova o preexistent) Tipus de coberta: Coberta inclinada Pendent cap als elements d'evacuació d'aigua (%): 45 Protecció Pendent Teula corba >=32 2: Coberta plana ascensor Tipus de coberta: Coberta plana - No transitables Pendent cap als elements d'evacuació d'aigua (%): 2 Protecció Pendent Grava 1-5 Qsai-Hs1 V1.0.4 Pr. V1.0 Pàgina 4/4

159 CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d Habitabilitat, Salubritat HS Ref. del projecte: 0743-Ref-Aj.Premià Codi Tècnic de l Edificació RD 314/2006, RD 1371/2007 i les seves correccions d errades (BOEs 20/12/2007 i 25/1/2008) Oficina Consultora Tècnica Col legi d Arquitectes de Catalunya v.3 abril 2008 HS 4 SUBMINISTRAMENT D AIGUA Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d aigua (art.13.4 Part I CTE) Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l equipament higiènic previst d aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l estalvi i el control del cabal de l aigua. Els equips de producció d aigua calenta dotats de sistemes d acumulació i els punts terminals d utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens. PROPIETATS DE LA INSTAL LACIÓ SENYALITZACIÓ Qualitat de l aigua Protecció contra retorns Sistemes antiretorn: S establiran discontinuïtats entre: Condicions mínimes de subministrament als punts de consum Manteniment Aigua no apta per al consum ESTALVI D AIGUA Paràmetres a considerar L aigua de la instal lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. Els materials de la instal lació garantiran la qualitat de l aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d aigua i amb els diferents elements de la instal lació a més de no disminuir la vida útil de la instal lació. El disseny de la instal lació de subministrament d aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens. Buidat de la xarxa: Cabals instantanis mínims: Pressió: Se n disposaran per tal d evitar la inversió del sentit del flux de l aigua Instal lacions de subministrament d aigua i altres instal lacions d aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública Instal lacions de subministrament d aigua i instal lacions d evacuació Instal lacions de subministrament d aigua i l arribada de l aigua als aparells i equips de la instal lació Qualsevol tram de la xarxa s ha de poder buidar pel que els sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat Aigua Freda q 0,04l/s urinaris amb cisterna q 0,05l/s pileta de rentamans q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,30l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica q 0,60l/s rentadora industrial (8kg) Aigua Calenta (ACS) q 0,03l/s pileta de rentamans q 0,065l/s rentamans, bidet q 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig, aixeta aïllada q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica q 0,20l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica, rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,40l/s rentadora industrial (8kg) Pressió mínima: Aixetes, en general P 100kPa Escalfadors i fluxors P 150kPa Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa Temperatura d ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC (No és d aplicació a les instal lacions d ús exclusiu habitatge) Dimensions dels locals Accessibilitat de la instal lació Identificació Comptatge Xarxa de retorn d ACS Dispositius d estalvi d aigua Els locals on s instal lin equips i elements de la instal lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats) Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal lació, les canonades estaran a la vista, s ubicaran en forats o patinets registrables, o bé disposaran d arquetes o registres. (Si es possible també s aplicarà a les instal lacions particulars) Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal lacions que subministrin aigua no apta per al consum. Cal disposar d un comptador d aigua freda i d aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable. La instal lació d ACS disposarà d una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran.

160 CTE Paràmetres del DB HS per donar compliment a les exigències d Habitabilitat, Salubritat HS Ref. del projecte: 0743-Ref-Aj.Premià Codi Tècnic de l Edificació RD 314/2006, RD 1371/2007 i les seves correccions d errades (BOEs 20/12/2007 i 25/1/2008) Oficina Consultora Tècnica Col legi d Arquitectes de Catalunya v.3 abril 2008 HS 5 EVACUACIÓ D AIGÜES Exigències bàsiques HS 5 Evacuació d aigües (art.13.5 Part I CTE) Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els escorrentius. PROPIETATS DE LA INSTAL LACIÓ Objecte Ventilació Traçat Dimensionat Manteniment La instal lació evacuarà únicament les aigües residuals i pluvials, no podent-se utilitzar per a l evacuació d altre tipus de residus. S evitarà el pas d aires mefítics als locals ocupats mitjançant la utilització de tancaments hidràulics. Es disposarà de sistema de ventilació que permeti l evacuació dels gasos mefítics i garanteixi el correcte funcionament dels tancaments hidràulics. El traçat de les canonades serà el més senzill possible, amb distàncies i pendents que facilitin l evacuació dels residus i seran autonetejables. S evitarà la retenció d aigües en el seu interior. Els diàmetres de les canonades seran els adients per a transportar els cabals previsibles en condicions segures. Les xarxes de canonades es dissenyaran de forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a la qual cosa han de disposar-se a la vista o allotjades en forats o patinets registrables, o bé disposaran arquetes o registres.

161 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.8 Protecció enfront el soroll: DB HR

162

163 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL DB-HR DEL CTE El Document Basic (DB) de Protecció enfront del soroll (HR) del Codi Tècnic de l Edificació (CTE), a l apartat 2 de la introducció, destinat a l Àmbit d Aplicació del Document Bàsic, estableix que l àmbit d aplicació del DB és el que s estableix amb caràcter general pel conjunt del Codi Tècnic de l Edificació a la part 1 de l article 2, exceptuant entre d altres cassos: - Els recintes sorollosos(*), que es regiran per la seva reglamentació específica (*) Els recintes sorollosos són aquells en els que el nivell mig de pressió sonora estandaritzat és major o igual que 80dBA. Si el recinte té un nivell de pressió sonora estandritzat ponderta A, comprès entre 70 i 80 dba es considera com a recinte d activitat. Exemples de recintes sorollosos són recintes d ús industrial, locals amb equips de reproducció sonora o audiovisuals, locals on es realitzin actuacions en directe, tallers mecànics, etc. - Les aules i les sales de conferències quin volum sigui major que 350m³, que seran objecte d un estudi especial en quan al seu disseny per al condicionament acústic, i es consideraran recintes protegits respecte d altres recintes i de l exterior a efectes d aïllament acústic. - Les obres d ampliació, modificació, reforma o rehabilitació en els edificis existents, excepte quan es tracti de rehabilitacions integrals. - Els recintes i edificis de pública concurrència destinats a espectacles, tals com auditoris, sales de música, teatres, cinemes, etc, seran objecte d estudi especial en quan al seu disseny per al condicionament acústic, i es consideraran recintes d activitat respecte a les unitats d ús colindants a efectes d aïllament acústic. En el cas que ens ocupa, amb una reforma i ampliació d edifici existent, entenem que no és d aplicació aquest Document Bàsic. Premià de Dalt, a maig de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

164

165 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.9 Estalvi energètic: DB EH

166

167 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL DB-HE DEL CTE El passat 12 de setembre es va publicar l Orden FOM/ 1635/2013, per la qual s actualitza el Document Bàsic DB HE Estalvi d energia del CTE, en vigor des del 13 de setembre de 2013 i d aplicació obligatòria a partir del 13 de març de Atès que el document bàsic del present treball fou redactat amb anterioritat a dita data, serà d aplicació l antic document de data 28 de març de L àmbit d aplicació del Document Bàsic (DB) d Estalvi Energètic s estableix a cada secció del DB i en els apartats corresponents. HE 1 Limitació de la demanda energètica L àmbit d aplicació d aquesta secció són els edificis de nova construcció i les modificacions, reformes o rehabilitacions d edificis existents amb una superfície útil superior a 1.000m² on es renovin més del 15% del totals dels seus tancaments. Atès lo anteriorment exposat, entenem que no és d aplicació aquesta secció. HE 2 Rendiment de les instal lacions tèrmiques Serà d aplicació. HE 3 Rendiment de les instal lacions d il luminació Aquesta secció serà d aplicació a les instal lacions d il luminació interior en: a. Edificis de nova construcció b. Rehabilitació d edificis existents amb uns superfície útil superior a 1.000m², on es renovi més del 25% de la superfície il luminada. c. Reformes de locals comercials i d edificis d ús administratiu en els que es renovi la instal lació d il luminació Atès lo anteriorment exposat, entenem que aquesta secció és d aplicació a les zones de l edifici destinades a ús administratiu. HE 4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària Aquesta secció és aplicable als edificis de nova construcció i rehabilitació d edificis existents de qualsevol ús en els que existeixi una demanda d aigua calenta sanitària i/o de climatització de piscina coberta. Atès lo anteriorment exposat, entenem que no és d aplicació aquesta secció.

168 HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica L àmbit d aplicació d aquesta secció comprèn els edificis els edificis administratius de superfície construïda mínima 4.000m². Atès lo anteriorment exposat, entenem que no és d aplicació aquesta secció. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

169 JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DOCUMENT BÀSIC HE D ESTALVI ENERGÈTIC HE 2 Rendiment de les instal lacions tèrmiques El rendiment de les instal lacions tèrmiques de l edifici queda justificat al punt 7 de l annex de Climatització del projecte. HE 3 Rendiment de les instal lacions d il luminació El rendiment de les instal lacions tèrmiques de l edifici queda justificat a l annex d il luminació del projecte.

170

171 HE ESTALVI D ENERGIA. DB-HE 3: Paràmetres per al compliment de les exigències bàsiques PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ HE 3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL LACIONS D IL LUMINACIÓ Exigència bàsica HE 3: Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació (art.15.3 Part I CTE) Els edificis disposaran d instal lacions d il luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaces energèticament disposant d un sistema de control que permeti ajustar l encesa a l ocupació real de la zona, així com d un sistema de regulació que optimitzi l aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions Àmbit d aplicació INSTAL LACIONS D IL LUMINACIÓ INTERIOR de: Edificis de nova construcció Rehabilitació d edificis existents Edificis existents amb superfície útil > 1000m 2 i en els que es renovi més del 25% de la superfície il luminada Reformes de: quan es renovi la instal lació d il luminació - locals comercials - edificis d ús administratiu S exclouen: Edificis i monuments amb valor històric o arquitectònic reconegut, quan el compliment de les exigències del HS-3 pugui alterar de manera inacceptable el seu caràcter o aspecte Construccions provisionals amb un període d utilització previst 2anys Instal lacions industrials, tallers i edificis agrícoles no residencials Edificis independents amb una superfície total < 50m 2 Interior dels habitatges Enllumenats d emergència EXIGÈNCIA VEEI (W/m 2 ) Valor d Eficiència Energètica de la instal lació Es garantiran els valors límits fixats a continuació en funció de l ús de cada zona i del grup al que pertany. (el valor inclou la il luminació general i la d accent, exclou la d il luminació d aparadors i zones d exposició) ZONES del GRUP 1: zones de no representació VEEI - administratiu en general - andanes d estacions de transport 3,5 - sales de diagnòstic - pavellons d exposicions o fires - aules i laboratoris 4,0 - habitacions d hospital - zones comunes 4,5 - magatzems, arxius, sales tècniques i cuines - aparcaments 5,0 - espais esportius - recintes interiors assimilables a Grup 1 i no descrits al llistat anterior 4,5 ZONES del GRUP 2: zones de representació - administratiu en general - estacions de transport 6,0 - supermercats, hipermercats i grans magatzems - biblioteques, museus i galeries d art - zones comunes en edificis residencials 7,5 - centres comercials (s exclou les botigues) 8,0 - hosteleria i restauració - religiós en general - sales d actes, auditoris i sales d ús múltiple i convencions; sales d oci o espectacle, sales de reunions i sales de conferències 10 - botigues i petit comerç - zones comunes - habitacions d hotels, hostals, etc recintes interiors assimilables a Grup 2 i no descrits al llistat anterior 10 SISTEMES DE CONTROL i REGULACIÓ de les instal lacions d il luminació de les zones dels grups 1 i 2 Per a cada zona Per a zones d ús esporàdic Per a zones amb aprofitament de la llum natural No és d aplicació a - zones comunes d edificis residencials - habitacions d hospital - habitacions d hotels, hostals, etc. Es disposarà, com a mínim, d un sistema d encesa i apagada manual, a manca d un altre sistema de control. (no s accepta com a únic sistema de control, l encesa i apagada des del quadre elèctric) El control d encesa i apagada s haurà de fer per: - sistema de control de presència, o bé - sistema de temporització les lluminàries situades sota una lluerna: Sempre la primera línia paral lela de lluminàries situades a una distància < 3m de la finestra: En zones amb tancaments de vidre a l exterior o a patis/atris on es donin unes determinades relacions entre l edifici projectat, l obstacle exterior, la superfície vidrada d entrada de llum i les superfícies interiors del local. (DB HE-3 art. 2.2b) juliol 2007 (v.1) Oficina Consultora Tècnica COAC

172

173 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.10 Criteris ambientals i d ecoeficiència als edificis: Decret 21/2006

174

175 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL DECRET 21/2006, DE 14 DE FEBRER, D ECOEFICIÈNCIA El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis estableix, a l apartat 1.1 de l article 1, que l objectiu del Decret és incorporar paràmetres ambientals i d ecoeficiència en els edificis: - De nova construcció. - Els resultants d obres de gran rehabilitació, entenent com a tals les que només excloguin l enderrocament de les façanes o constitueixin una actuació global en tot l edifici, és a dir, quan afecta a tots els elements d un edifici simultàniament (estructura, distribució, instal lacions, acabats, etc). Atès lo anteriorment exposat, entenem que no és d aplicació aquest Decret. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

176

177 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.11 Compliment del R.D. 401/2003 per a la previsió d espais de les instal lacions de telecomunicacions

178

179 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT APLICACIÓ DEL RD 346/2011, DE 11 DE MARÇ, DE TELECOMUNICACIONS El RD 346/2011, d 11 de març, pel qual s aprova el Reglament regulador de les infraestructures de telecomunicacions per a l accés als serveis de telecomunicació a l interior de les edificacions, estableix a l article 3, àmbit d aplicació, que les normes compreses al reglament relatives a les infraestructures comuns de telecomunicacions s aplicaran: 1. A tots els edificis i conjunts immobiliaris en els que existeixi continuïtat en l edificació, d ús residencial o no, i sigui o no de nova construcció, que estiguin acollits, o hagin d acollir-se, al règim de propietat horitzontal regulat per la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre Propietat Horitzontal. 2. Als edificis que, totalment o en part, hagin estat o siguin objecte d arrendament per termini superior a un any, excepte els que continguin un sol habitatge Atès lo anteriorment exposat, entenem que no és d aplicació aquest Decret. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

180

181 Instal lació proposada. Índex. 1.- GENERALITATS CANALITZACIONS DESCRIPCIÓ QUADRE RESUM SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT RACKS PUNTS DE XARXA CONDICIONS DE LA INSTAL LACIÓ DE VEU I DADES Generalitats Subsistema horitzontal Connexió a la presa i panells d'enllaç veu/dades Certificació del cablejat Connexió a la presa i panells d'enllaç veu/dades Normatives Altres Recomanacions: CAPTACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE RADIODIFUSIÓ SONORA I TELEVISIÓ CONSIDERACIONS SOBRE EL DISSENY SENYALS DE RADIODIFUSIÓ SONORA I TELEVISIÓ TERRENALS QUE ES REBEN A L EMPLAÇAMENT DE L ANTENA SELECCIÓ D'EMPLAÇAMENT I PARÀMETRES DE LES ANTENES RECEPTORES CÀLCUL DELS SUPORTS PER A LA INSTAL LACIÓ DE LES ANTENES RECEPTORES PLA DE FREQÜÈNCIES

182 4.6. NOMBRE DE PRESES CÀLCUL DELS PARÀMETRES BÀSICS DE LA INSTAL LACIÓ Número de repartidors, derivadors, segons la seva ubicació en la xarxa i les seves característiques, així como les dels cables utilitzats Càlcul de l atenuació des dels amplificadors de capçalera fins a les preses d usuari, en la banda 15 MHz MHz (Suma de les atenuacions en les xarxes de distribució, dispersió e interior d usuari) Amplificadors necessaris (número, situació en la xarxa i tensió màxima de sortida) Nivells de senyal en presa d usuari en el millor i pitjor cas Descripció dels elements components de la instal lació INTERCOMUNICACIÓ I VIDEOPORTER INTERCOMUNICACIÓ ENTRE AULES I CONSERGERIA INTERCOMUNICACIÓ D EMERGÈNCIA ENTRE LAVABOS DE MINUSVÀLIDS VIDEOPORTERS PARALLAMPS

183 1.- GENERALITATS En el present annex es detallarà el disseny dels diferents sistemes de telecomunicacions prevists per a la nova seu de l escola de música, el jutjat de Pau i la Policia a Premià de Dalt. Els sistemes inclosos en el present projecte són el sistema de cablejat estructurat que suportarà la xarxa corporativa de comunicacions de veu i dades, el sistema de captació, amplificació i distribució de senyals de televisió, canvi d ubicació dels equips de telecomunicacions existents (videovigilància, emissora municipal, sistemes wifi de plaça de la vila i antena de televisió), disseny dels sistemes de veu i dades, interecomunicació i videoporter electrònic així com les canalitzacions i espais previstos per allotjar el cablejat, els equips i altres elements que conformaran els sistemes enumerats. 2.- CANALITZACIONS 2.1 DESCRIPCIÓ En aquest capítol es descriuran les diferents canalitzacions i espais previstos que allotjaran el cablejat i els equips dels diferents sistemes de telecomunicacions i audiovisuals. Per al dimensionament de les canalitzacions s'han tingut en compte el nombre de cables que ocuparan les canalitzacions de manera que existeixi suficient espai sense ocupar que permeti un creixement aproximat del 50%. Cada tram de canalització està detallat a l esquema corresponent d Infraestructura de Telecomunicacions. A les plantes de telecomunicacions també es poden visualitzar la majoria de les dimensions de cada tram. A mode de resum, fonamentalment les canalitzacions troncals es materialitzaran mitjançant una safata de PVC, que discorrerà pel sostre transitable dels passadissos i distribuïdors del centre en les diferents plantes baixa, primera i segona. El recorregut de la canal es pot consultar en els plànols corresponents. S'han disposat canals de dimensions 240 x 60 mm en tots els seus trams. Els trams de canal discorreran pels sostres dels passadissos i perquè el cablejat arribi fins a les preses de televisió, veu i dades, altaveus, càmeres de

184 videovigilancia, punts d'accés i altres elements, es disposaran tubs coarrugats de paret interior llisa que conduiran els cables des dels trams de canal fins als diferents elements. Depenent del nombre de cables que incorporin i les distàncies que hagin de recórrer els tubs seran de 20mm, 32mm o 40mm. Si les distàncies són elevades s incorporarà un registre de 100x100x40mm que farà de registre de pas. En la segona planta els trams finals fins les preses aniran amb una canaleta vista. Per a què el cablejat pugui arribar de cadascuna de les plantes fins a les altres, es disposaran diversos muntants dotats de registres en cada planta. Aquests registres en cadascuna de les plantes tindran les següents dimensions: 450 x 450 x 150 mm. De totes formes el registre de la planta segona serà de 1000x550x150 mm ja que haurà d incloure un amplificador de televisió. La situació dels muntants es pot consultar en els plànols corresponents i serà la següent: Dos muntants des de planta baixa a planta primera que donaran servei a la policia-atenció al ciutadà per una banda i a l auditori i consergeria per una altra. El muntant des de planta primera a la planta segona serà únic i que allotjarà també la canalització i els cables que vénen de les antenes de televisió situades en planta coberta. Els amplificadors de televisió s incorporaran al registre de la planta segona. Existiran tres RACKS, un que donarà servei a la policia,un altre i l altre que donarà servei a la resta de l edifici. En aquesta sala se situaran els armaris rack de 19 de cablejat estructurat on es muntaran les connexions de la xarxa de veu i dades corporativa, l'electrònica d'aquesta xarxa, el videograbador del sistema de videovigilancia, els amplificadors de televisió i és on arribaran les escomeses dels operadors de telecomunicacions. S'ha previst la ubicació dels equips de megafonia en la recepció del centre. Els equips audiovisuals se situaran a la sala d'actes, fonamentalment a la sala de control encara que alguns d'aquests equips com el projector s'instal laran en el sostre de la sala d'actes, la pantalla en l'escenari, els altaveus repartits a la sala d'actes i fins i tot alguns equips en l'escenari. La ubicació exacta es podrà comprovar en els esquemes i plànols.

185 2.2. QUADRE RESUM En el següent quadre resum, es defineixen les dimensions mínimes dels components que formen la infraestructura comuna de telecomunicacions (I.C.T.). Element Servei Dimensions Pericó d entrada. - Canalització d enllaç inferior. 1 x 32 mm Escomesa existent de Telefònica de la planta primera Canalització d enllaç superior 2 x 40 mm Recinte d amplificació de 100x55x15 cm televisió de planta segona, de dimensions mínimes. (Alçada/amplitud/fon dària) Registres secundaris de planta 45x45x15 cm Registres de pas de planta 36x36x12 cm Canalització entre plantes Canal de PVC 240x60 mm Canalització de planta per Canal de PVC 240x60 mm zones de distribuïdors i passadissos Canalització entre registres de 3 x 40 mm planta on no es pugui col locar canal de PVC Canalització des de registres fins Cable de Televisió 1 x 20 mm, per a a preses. Cables de sistema wifi Cables de Veu i dades cada presa 1 x 32 mm, o bé 1 x 40 mm per a cada estança A la planta segona el tram fins les preses serà amb una canaleta de PVC de 40x10mm

186 Bases d accés terminal (preses) per estança. Parells trenats (RJ45) Coaxial per a RTV Registre de presa configurable 2, 3 ó 4 1 ó 2 1 ó 2 3.-SISTEMA DE CABLEJAT ESTRUCTURAT 3.1 RACKS L actual seu disposarà de tres RACKs, un a la zona de la Policia exclusivament per a les seves dependències, un al jutjat de PAU i l altre a la Sala de professors que donarà servei a la resta de l edifici. Per al RACK de la policia es proposa un armari de 19 polzades i 12 unitats, per allotjar les connexions del sistema de cablejat estructurat. L'armari disposarà d'un bastidor davanter i porta de vidre amb pany, equipat amb bateria endollis tipus schucko. Per suportar l'objecte del present projecte, a l'interior de l armari RACK de la policia s'instal larà: Un panell de 24 ports UTP de categoria 6. Des d'aquests panells es connectarà amb cadascuna de les preses mitjançant el cablejat horitzontal directe de 4 parells UTP de categoria 6, així la topologia emprada serà en estrella. Un panell de 48 ports categoria 3 (condicionat a l'existència d'una centraleta telefònica amb extensions analògiques). Punts guia-cables com a panells enumerats anteriorment, és a dir 3 com a mínim, per organitzar els fuetons de connexió. Es reservarà un espai de fins a 2 U s per si hi ha una centraleta telefònica. Una base de 8 d endolls. La resta d'espai es reservarà per a possibles ampliacions. Per suportar l'objecte del present projecte, a l'interior de l armari RACK del jutjat de Pau s'instal larà: Un panell de 24 ports UTP de categoria 6. Des d'aquests panells es

187 connectarà amb cadascuna de les preses mitjançant el cablejat horitzontal directe de 4 parells UTP de categoria 6, així la topologia emprada serà en estrella. Un panell de 48 ports categoria 3 (condicionat a l'existència d'una centraleta telefònica amb extensions analògiques). Punts guia-cables com a panells enumerats anteriorment, és a dir 3 com a mínim, per organitzar els fuetons de connexió. Es reservarà un espai de fins a 2 U s per si hi ha una centraleta telefònica. Una base de 8 d endolls. La resta d'espai es reservarà per a possibles ampliacions. Per al RACK de la resta de l edifici es proposa un armari de 19 polzades i 20 unitats, amb unes dimensions 1200 mm d'altura, 1000 mm de profunditat, 800 mm d'ample per allotjar les connexions del sistema de cablejat estructurat. L'armari disposarà d'un bastidor davanter i porta de vidre amb pany, equipat amb bateria endollis tipus schucko. Dos panells de 24 ports UTP de categoria 6. Des d'aquests panells es connectarà amb cadascuna de les preses mitjançant el cablejat horitzontal directe de 4 parells UTP de categoria 6, així la topologia emprada serà en estrella. Un panell de 48 ports categoria 3 (condicionat a l'existència d'una centraleta telefònica amb extensions analògiques). Punts guia-cables com a panells enumerats anteriorment, és a dir 5 com a mínim, per organitzar els fuetons de connexió. Es reservarà un espai de fins a 2 U s per si hi ha una centraleta telefònica. Una base de 8 d endolls. La resta d'espai es reservarà per a possibles ampliacions. Les sales d ubicacions dels tres RACKs són, com ja s ha indicat anteriorment el Distribuïdor 2 de la planta baixa per al RACK de la policia, a la recepció del Jutjat de Pau de la segona planta i la sala de professors, que es troba en la primera planta. Es situaran els armaris rack metàl lics on s'instal laran els panells de connexions, l'electrònica de xarxa LAN, els diferents servidors, la centraleta telefònica i els equips de enrutamiento i telecomunicacions adequats a definir pel departament d'informàtica del centre. També es podrà aprofitar l'espai per allotjar el videograbador digital de videovigilancia.

188 Per a l'alimentació dels equips RACKs d aquestes sales es recomana d'un sistema d'alimentació ininterrompuda (SAI) que se situarà a la mateixa Sala. S'il luminarà la sala tècnica de forma adequada a la ubicació de l'armari metàl lic i la luminància no serà inferior a 550 lux. L'accés als Armaris RACKs es restringirà al personal autoritzat a aquest efecte. Per tant, serà convenient que aquests RACKS disposin d'un pany de seguretat.

189 3.2 PUNTS DE XARXA PLANTA SALES Punts de Xarxa TOTAL Punts de Xarxa PLANTA BAIXA Distribuïdor 2 (1 wi-fi) 1 Atenció al ciutadà (1 wi-fi) 7 Consergeria 4 Servei de Guàrdia 4 Atestats 3 Sotscaps 3 Cap Policia 3 Office 2 32 Auditori i escola de música (1 wifi) 5 PLANTA PRIMERA PLANTA SEGONA Sala de profesors 3 Administració 4 Sala de reunions 3 Distribuïdor 1 (1 wi-fi) 1 Distribuïdor 3 (1 wi-fi) 1 Distribuïdor 5 (1 wi-fi) 1 Aula 1 2 Aula 2 2 Aula 3 2 Aula 4 2 Aula 5 2 Aula 6 2 Despatx 1 3 Despatx 2 2 Recepció 4 Escala (1 wi-fi)

190 TOTAL PUNTS DE XARXA 67 S'estima que el nombre de preses destinades a veu serà de 20 i per tant el nombre de preses destinades a dades serà de 49. Per tant, es col locaran en els armaris 49 fuetons de categoria 6 UTP de 2 metres de longitud per les connexions dels panells de cablejat horitzontal i 20 fuetons cat. 5 per les connexions en cas de comunicació mitjançant centraleta amb extensions analògiques o digitals (En cas de telefonia IP els fuetons seran com els de les preses de dades). Cadascun dels punts de xarxa disposarà d'un fuetó de categoria 6 UTP de 3 metres de longitud, comptabilitzant un total de 181, que es completaran amb 35 fuetons categoria 5 per a les preses de veu en cas de comunicació mitjançant centraleta amb extensions analògiques o digitals. En cas de telefonia IP els fuetons seran com els de les preses de dades. 3.3 CONDICIONS DE LA INSTAL LACIÓ DE VEU I DADES Generalitats Les preses de telefonia i dades seran preses simples o dobles insertades en un lloc de treball. L'esquema de la xarxa total es reflecteix en els plànols corresponents. En ser totes iguals les preses poden ser de veu o bé de dades. S'utilitzaran xarxes d'edifici LAN amb un sistema de cablejat estructurat de categoria 6 amb cable del tipus UTP amb capacitat per 1 Gbit/s. S'ha escollit un cablejat estructurat de categoria 6 per els múltiples serveis que pot suportar, en el cas estudiat veu i dades, i per la facilitat que presenta en la seva reconfiguració. La topologia de cablejat és de tipus estrella des de l'armari de distribució fins a cada punt d'usuari, és a dir un cable per a cada sortida dels punts de treball. S'ha utilitzat cable de parells trenats format per 4 parells UTP de categoria 6. Els terminals de connexió de l'usuari estan formats per un connector RJ45, per a veu o per a dades, de 8 pines que permeten la connexió dels 4 parells del cable. La distància màxima des de la terminació de l'armari de distribució fins al

191 terminal de sortida de l'àrea de treball tindrà un màxim de 90 m. La longitud màxima dels cables d'interconnexió dins de l'armari de distribució serà de 6 m. La longitud màxima del cable des del terminal de l'usuari fins a l'equip de l'usuari serà de 3 m. Globalment, la distància des de l'armari de distribució fins a l'equip de l'usuari serà inferior a 100 m per garantir el bon funcionament de la xarxa Subsistema horitzontal L'enllaç horitzontal es defineix com el conjunt de cables, dispositius de connexió (preses, connectors, panells per fer ponts, regletes de distribució), canalització i fuetons de connexió/ assignació emprats entre l'àrea de treball i els equips situats en el distribuïdor de planta, en aquest cas l'armari de planta primera, incloent els components d'interconnexió horitzontal. La solució proposada per a l'horitzontal es basa en un únic sistema de cablejat a tot el canal: el sistema Categoria 6. Cable Horitzontal El sistema de cablejat a instal lar serà del tipus UTP de 4 parells Categoria 6, capaç de suportar marges a l'enllaç per sobre de la proposta de Categoria 6, oferint una destacable baixa atenuació i una excepcional prestació NEXT. Els fuetons de connexió/ assignació RJ45/RJ45 seran de les mateixes característiques que el cable, igual que les prens femella RJ45 de lloc de treball i els panells RJ45/110 d'enllaç veu/dades, aconseguint d'aquesta manera un canal homogeni a nivell de prestacions. Ruta horitzontal La distribució de cablejat horitzontal es realitzarà sota la canalització prevista (safata de PVC i tub coarrugat) i partirà dels panells d'enllaç veu/dades dels RACKs i de forma radial fins als diferents llocs de treball, finalitzant la connexió en una pren UTP RJ45 de categoria 6, de tal manera que cada enllaç de cable horitzontal compleixi la limitació de distància recomanada de 90 metres. Tota la ruta de cablejat UTP anirà canalitzada independentment de les línies de potència elèctrica i fora de l'abast de la il luminació amb reactàncies.

192 3.3.3 Connexió a la presa i panells d'enllaç veu/dades La connexió a la presa es troba a l'àrea de treball i inclou els connectors i la caixa on se situïn. Els connectors s'adaptaran a les prestacions del cable horitzontal de categoria 6, igual que els panells que reflecteixen les preses o enllacis veu/dades de lloc de treball dins dels racks principals i secundaris de planta. L'esquema d'assignació de pines per al cablejat de coure es podrà realitzar segons l'especificació T568A o T568B. Pr 2 Pr 3 Pr 3 OR Pr 4 Pr 2 GR Pr 4 Pr1 Pr1 GR BL BR OR BL BR T568A T568B/258A S'utilitzarà el mateix esquema tant en panell de distribució com en presa de treball. Els panells de distribució o enllaci veu/dades seran de muntatge en rack de 19, amb 24 ports connectors RJ-45 en la part frontal i blocs de connexió tipus 110 en la part posterior, d'acord amb les especificacions ISO/IEC En preparar el cable per a la seva connexió, se seguiran els següents passos: Retirada de la coberta suficient del cable per aconseguir una longitud que permeti treballar, mm per a connectors individuals, i una mica més per a encast en panells.

193 Destrenat acurat dels conductors per facilitar la instal lació als punts de connexió del IDC (Insulation Displacement Connection) Connexió dels conductors al IDC segons les recomanacions dels fabricants. Ajust dels conductors de forma neta i tan anivellada en la superfície del IDC com sigui possible. Això s'aconsegueix automàticament utilitzant una eina d'inserció/encasti. La màxima longitud de destrenat dels parells del cable de Categoria 6 no serà superior a 12 mm. Existirà excedent de cable en cada presa, no solament pensant en el futur, sinó per una adequada terminació (i possiblement re-terminació) del cable al moment de la instal lació. En la part posterior dels panells de distribució per a muntatge en racks, s'afegiran els mitjans d'administració per facilitar l'accés als punts individuals de connexió IDC. La disposició dels cables posteriors dels panells de distribució han de permetre un excedent suficient perquè el mínim radi de curvatura no s'excedeixi i a més permetre retirar el paper del rack prou per poder substituir o connectar un altre port en el futur. La taula següent mostra el mínim radi de curvatura típic per al cablejat simètric de coure. RADI0 DE CURVATURA Tipus de Cable Cable simètric de coure Mínim Radi de Corbatura Típic Quatare cops el diàmetre exterior del cable.

194 Aquests radis seran respectats al llarg de tota la xarxa UTP. amb la finalitat d'optimitzar, en la mesura del possible, els paràmetres elèctrics amb atenuació, diafonía, ACR, etc Certificació del cablejat El cablejat tindrà les següents característiques: Característiques elèctriques Resistència del conductor: 9,38Ω /100 metres Resistència sense balancejar: 2 % Capacitat: 5,6 nf/100 metres Temperatura funcionament: 75 ºC Tensió d'operació: 300 Vdc Retard, pitjor cas: 25 ns / 100 metres Velocitat nominal (NVP): 100 MHz Frecuency (MHz) 1 Attenuation (db/100m) NEXT (db) ACR (db) RL (db) min typical min typical min typical min typical

195 3.3.5 Connexió a la presa i panells d'enllaç veu/dades Per complir amb els requeriments del plec es realitzarà un test de compliment de l'estàndard reconegut com CATEGORIA 6 segons normes ISO IEQ EN Aquest test generarà un informe de CERTIFICACION CAT 6 NORMES ISO/IEC ª per punt instal lat, donades les característiques del sistema de cablejat a implantar, addicionalment s'haurà de realitzar un mesurament addicional utilitzant els límits del Draft 1.4b (o el més actualitzat en el moment del mesurament) de l'estàndard de TIA per Cat6 Augmentada. detallant com a mínim, els resultats dels següents mesuraments: Longitut de Link Atenuació Diafonía Relació senyal/soroll Capacitancia Retard de propagació ACR + ACR Invers NEXT NEXT Invers ELFEXT ELFEXT Invers PSNEXT PSNEXT Invers PSELFEXT PSELFEXT Invers Pressupost de totes les unitats d'obra instal lada Marge de valors amb equip de mesurament Continuïtat d'enllaços Continuïtat de malles Detecció de circuits oberts Detecció de curtcircuits i derivacions Resistència Ohmnica OPTOMETRIA F.O. MM i SM L'informe de certificació es lliurarà en format Html i en format pdf. Per realitzar els mesuraments de Categoria 6 Augmentada serà necessari utilitzar un equip que testee fins a la freqüència marcada per l'estàndard (500 MHz). El projecte no es considerarà lliurat fins que no es disposi del certificat oficial de garantia del fabricant del sistema de cablejat estructurat instal lat. Una vegada presentats els resultats dels test anteriors es realitzarà un acta d'acceptació en la qual es tindrà en compte el nivell estètic, acabat físic, ubicació i etiquetatges dels treballs realitzats, procedint-se llavors al lliurament dels plànols d'execució Normatives EIA/TIA 568B1, B2, B3 (Estàndard de Cablejat de Telecomunicacions en Edificis Comercials, Components per a cablejat sobre parell trenat balancejat, Components sobre cablejat sobre Fibra Òptica)

196 EIA/TIA 569A (Espais i Canalitzacions per a Telecomunicacions EIA/TIA 607A - EN50310 (Apantallament i Posada en Terra per a Telecomunicacions) EIA/TIA 606 (Administració i Identificació de la Infraestructura de Telecomunicacions EIA/TIA 758 (Cablejat de Planta Externa propietat del client) ISO-IEC (Cablejat Genèric en edificis propietat del client) EN (Informació Tecnològica Sistemes de Cablejat Genèrics) EN50174 (Informació Tecnològica Instal lació de Cablejat) Altres Recomanacions: Tots els materials plàstics utilitzats com a adaptadors per a sèries de mecanismes, blocs de connexió sistema 110, etc... Hauran de complir amb l'estàndard UL-94V, que garanteix el tractament del material plàstic contra el foc. Les cobertes dels cables tant de coure com de fibra òptica hauran d'anar tractades contra el foc, i no desprendre fums tòxics en cas d'incendi (LSZH), complint amb la normativa IEC Les cobertes dels fuetons hauran d'anar tractades contra el foc, i no desprendre fums tòxics en cas d'incendi (LSZH), complint amb la normativa IEC Els elements metàl lics de connexió com els plafons, preses d'usuari, etc, compliran amb l'apartat 15 del FCC quant a emissions radioelèctriques. El fabricant dels components a instal lar estarà certificat ISO 9001, de manera que s'asseguri uns requisits mínims en el procés de fabricació. Els components seran verificats individualment per laboratoris independents com ETL amb programes de validació que garanteixen el seguiment en la fabricació i la consistència en la qualitat com el programa ETL-Verified. D'aquesta manera imparcial s'assegura una qualitat mínima i similar per a tots els productes fabricats.

197 4.- CAPTACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE RADIODIFUSIÓ SONORA I TELEVISIÓ CONSIDERACIONS SOBRE EL DISSENY. Després d'analitzar l'entorn electromagnètic a la zona on es construirà l'edifici i realitzar les mesures de camp necessàries, s'han avaluat els nivells de camp que, en la situació actual poden considerar-se com incidents sobre les antenes. Aquestes s'han seleccionat per obtenir, al sortir, un adequat nivell de senyal de les diferents emissions del servei. Els canals seran amplificats en capçalera mitjançant una central amplificadora ref de Televés situada en el registre de la planta segona. La seva figura de soroll, guany i nivell màxim de sortida s'han seleccionat per garantir en les preses d'usuaris els nivells de qualitat exigits pel Reial Decret 346/2011. Les xarxes de distribució i dispersió s'han dissenyat per obtenir el major equilibri possible entre les diferents preses d'usuari. Les xarxes de distribució i dispersió estaran formades per un cable i es situaran els senyals procedents del conjunt d elements de captació d emissions de radiodifusió sonora i televisió terrestres, i quedarà la resta d ample de banda disponible de cada cable per situar, de manera alternativa, els senyals procedents dels possibles conjunts d elements de captació d emissions de radiodifusió sonora i televisió per satèl lit (5 a 2400 MHz). Per al disseny de la xarxa s ha fixat com a objectiu un nivell de senyal en presa d usuari d entre 55 i 70 dbuv. 4.2 SENYALS DE RADIODIFUSIÓ SONORA I TELEVISIÓ TERRENALS QUE ES REBEN A L EMPLAÇAMENT DE L ANTENA. A l emplaçament es reben els següents programes terrenals d entitats habilitades, mesurades amb les antenes que s indiquen en el següent apartat: PROGRAMA CANALS S(dBV) P.VIDEO P.SO P.COLOR TV Digital Local. TV Digital Boing/MTV/

198 TV Digital TVE HD TV Digital Td8/EDC1/ EDC2/EDC3 TV Digital Nitro/ Marca TV TV Digital Canales Autonomic. TV Digital La Sexta 2/ La Sexta 3 TV Digital Canales Autonomic. TV Digital Nacionals TV Digital SOGECABLE SEXTA TV Digital T5 NET TV TV Digital A3 SEXTA DAB 8A 10A 11D 8D ,94 209,94 222,06 201,07 FM 105 MHz 48 Els valors de senyal són estimats en base als valors habituals de la zona. Aquests valors estan supeditats als valors reals que es mesurin a la coberta de l edifici. L instal lador haurà de fer les mesures oportunes, per localitzar el punt òptim de la coberta on situar els sistemes de captació. Si els nivells rebuts en antenes no són adequats (especialment en tasses de BER superiors a 10-6 en televisió digital) caldrà afegir preamplificadors o alçar més l antena mitjançant màstils o trams de torreta addicionals.

199 4.3. SELECCIÓ D'EMPLAÇAMENT I PARÀMETRES DE LES ANTENES RECEPTORES. Les antenes per a la recepció dels senyals dels serveis de radiodifusió terrestres s'instal laran sobre la coberta de l'edifici, tal com s'indica en el corresponent plànol. S'utilitzaran diversos tipus d'antenes, les especificacions completes del quals es recullen en el plec de condicions. Servei FM-radio COFDM-TV (UHF) DAB Tipus Circular Directiva Directiva Guany 0 db 17 db 8 db Carrega al vent 27 N (130 km/h) 37 N (150 km/h) 120 N (130 km/h) 165 N (150 km/h) 36,5 N (130 km/h) 50,2 N (150 km/h) 4.4. CÀLCUL DELS SUPORTS PER A LA INSTAL LACIÓ DE LES ANTENES RECEPTORES. Tenint en compte que el sistema portant estarà situat a menys de 20 metres del sòl, els càlculs per definir la mateixa s'han realitzat per a velocitats de vent de 130 km /h. El sistema portant estarà format per un pal de 3 m que es fixarà a la paret del badalot mitjançant ancoratges adequats. Al pal s hi fixaran les antenes d UHF i FM. En suports de paret independents, s hi fixaran les antenes parabòliques. El càlcul de l'estructura s'ha realitzat mitjançant taules subministrades pels fabricants. Càlcul del moment flector resultant a la base del màstil: Element Càrrega (N) Distància a la base (m) Moment parcial (Nm) Antena DAB 36,5 0,15 5,48 Antena FM Antena UHF Màstil de 3m 108 1,5 162 Moment flector resultant (Nm) 434,48

200 El moment flector resultant és inferior als 508,75 Nm suportats pel màstil de 40 mm de diàmetre i 2 mm de gruix. Aquesta estructura estarà recolzada en una paret del badalot, capaç de suportar els esforços i moments indicats en el plec de condicions essent la seva ubicació la indicada en el plànol corresponent PLA DE FREQÜÈNCIES. S estableix un pla de freqüències en base a les freqüències utilitzades per als senyals que es reben en l emplaçament de les antenes, ja siguin útils o interferents. BANDA III BANDA IV BANDA V Canals ocupats 8A,10A,8D,11D 24,31,33,34 44,47,61,64, 67,68,69 Canals interferents Amb les restriccions tècniques a les quals resta subjecte la distribució de canals, resulta el següent quadre de pla de freqüències: BANDA Canals Utilitzats Canals Interferents Canals Utilitzables Servei Recomanat Banda I No utilitzada Banda II FM Bandes S (alta i Tots menys S1 baixa) Banda III 8A,10A,8D,11D DAB Hiperbanda Tots Banda IV 24,31,33,34 TV A/D terrestre Banda V 44,47,61,64, 67,68,69 TV A/D terrestre Tots TVSAT A/D (FI) MHz Tots Radio D satèl lit MHz MHz Tots TVSAT A/D (FI) Addicionalment es deurà tenir en compte l existència de canals incompatibles que apareixen al produir-se interferències degudes als senyals

201 generats pels oscil ladors locals dels receptors de televisió pel canal que s estigui sintonitzant en un moment determinat. Aquest senyal, al coincidir amb alguna freqüència d un altre canal que entri per la instal lació, pot produir una ressonància i s interfereixen els dos senyals, que són degudes a dos canals de televisió diferents. La combinació d aquests canals requerirà desacoblaments especials superiors a 50 db segons la norma UNE , per la qual cosa aquestes combinacions no s aplicaran, tenint en compte la taula següent: Canal Pot interferir al canal Canal Pot interferir al canal Canal Pot interferir al canal , 27, 38, 49, 60 7, 21, 32, 44, 56 9, 25, 38, 50 10, 42 11, 45 12, 47 21, 50 22, 53 24, 55 26, 58 28,

202 Les combinacions dels canals 5/10, 6/11 i 7/12, deuran ésser totalment evitades NOMBRE DE PRESES. Nº Preses CÀLCUL DELS PARÀMETRES BÀSICS DE LA INSTAL LACIÓ Número de repartidors, derivadors, segons la seva ubicació en la xarxa i les seves característiques, així como les dels cables utilitzats. Nombre de derivadors/distribuïdors i tipus: DERIVADORS DISTRIBUÏDORS TIPUS Quantitat TIPUS Quantita t ROD 1 ROS 2 2/ ROD 2/20 1 ROS Càlcul de l atenuació des dels amplificadors de capçalera fins a les preses d usuari, en la banda 15 MHz MHz (Suma de les atenuacions en les xarxes de distribució, dispersió e interior d usuari). Les atenuacions en presa d usuari en el millor i pitjor dels casos, seran per a cada un dels habitatges: ATENUACIONS 2on 1er PBaixa FM min 27,20 23,35 20,01 TDT1 min 28,67 25,02 21,86 TDT2 min 28,63 27,11 24,38 FM max 27,20 23,46 20,71 TDT1 max 28,67 25,25 23,12 TDT2 max 28,63 27,42 25,20 Millor i pitjor presa

203 A continuació es detallen les sortides màximes i mínimes que s'esperen a nivell de presa en tot l'immoble. Millor presa: Servei de Guàrdia de planta baixa Pitjor presa: Despatx 1 de planta segona Atenuacions Freqüèncie Millor presa Pitjor presa s db db 100 MHz 20,01 27, MHz 21,86 28, MHz 24,38 28, Amplificadors necessaris (número, situació en la xarxa i tensió màxima de sortida). Es col locarà a la coberta de l immoble, un equip de recepció, que consta com a mínim, d una antena d'uhf, i una altra de FM. També s'ha previst la instal lació dels equips necessaris per poder connectar al Canal DIGITAL PLUS, si es desitja en un futur, i l amplificador de multibanda necessari per sintonitzar els canals de la televisió terrena digital. També la instal lació estarà preparada per distribuir els canals d una segona plataforma digital. Pel que fa als senyals digitals de UHF s amplificaran amb la central amplificadora ref de Televés i es deixaran a un nivell d entre 85 i 90 dbv. Els senyal de FM i DAB, s amplificaran amb la central amplificadora i s ajustaran a 84 dbv. Al mateix temps es barrejarà aquest senyal amb els d UHF digitals i analògics i els senyals provinents de TVSAT. El senyal provinent del LNB s'amplificarà mitjançant la mateixa central ref de Televés. La central pot amplificar el senyal en db, amb una regulació de guany de 20 db. S ajustarà el nivell de sortida en 95 dbv.

204 Nivells de senyal en presa d usuari en el millor i pitjor cas. L'equip de capçalera del RITU s'ajustarà de forma que a la sortida dels amplificadors, tinguem els nivells de senyal següents (La senyal de 1750 i 2150 MHz s'usa per a la transmissió digital de satèl lit i només es tindrà en compte si la comunitat decideix instal lar alguna plataforma digital). Freqüències SERVEI Senyal dbμv 100 MHz FM MHz TV Terrena Digital MHz TV Terrena Digital MHz SAT MHz SAT 2 95 Els senyals esperades en presa d usuari en el millor i pitjor dels casos, en UHF, seran: SORTIDA CAPÇALERA dbμv ATEN MIN db ATEN MAX db SAL MAX dbμv SAL MIN dbμv FM 84,00 20,01 23,46 63,99 60,54 TDT1 90,00 21,86 25,25 68,14 64,75 TDT2 85,00 24,38 27,42 60,62 57,58 FI Baixa 100,00 32,43 33,67 67,57 66,33 FI Alta 100,00 33,00 34,37 67,00 65,63 DAB 84,00 20,01 23,46 63,99 60, Descripció dels elements components de la instal lació. S han proposat com a exemple materials concrets, resultant també vàlids altres, les característiques dels quals siguin equivalents. SISTEMES CAPTADORS DE SENYAL FM B-II UHF TVSAT Antena omnidireccional G=0 db Antena directiva UHF analògica G > 12 db Previsió: Antena parabòlica tipus offset G=40 db amb LNB de quatre sortides

205 AMPLIFICADORS MESCLADORS Equip ref de Televés: Central amplificadora 40 db (UHF), 32 db (FM), 35dB (DAB) i db (FI) amb amplificació regulable. DERIVADORS DISTRIBUCIÓ PRESES CABLES ALTRES MATERIALS 1 Derivador de 2 sortides SATELITE ROVER ROD 2/25 1 Derivador de 2 sortides SATELITE ROVER ROD 2/20 1 Distribuïdor de 2 sortides SATELITE ROVER ROS Distribuïdor de 4 sortides SATELITE ROVER ROS preses del tipus SATELITE ROVER BS TDC 210 m, tipus T100 de Televés 2 Resistències de tancament de 75 Ohm Cofre per a equip, presa de terra. 5.- INTERCOMUNICACIÓ I VIDEOPORTER INTERCOMUNICACIÓ ENTRE AULES I CONSERGERIA. El sistema estarà compost d una central de 10 vies, LEF-10, situada al centre de control i de nou subestacions LE-DA, situades a les aules i a la sala de professors. La connexió entre la central i les subestacions es farà en estrella mitjançant quatre fils per a les nou subestacions LE-DA. Descripció dels elements que componen la instal lació: Central de 10 vies per a sistema LEF d intercomunicación OPTIMUS-AIPHONE ref. LEF-5

206 Central de 5 vies per a sistema LEF d intercomunicación en veu alta. Muntatge sobretaula o mural. Notificació de cridada mitjançant to i llum LED. Polsador "Talk" para parlar. Funció de privacitat. Control de volum de l'altaveu. Control de 5 obreportes. Alimentació 12 V CC 300 ma. Plàstic ABS color blanc, dimensions 190 x 206 x 55 mm. Model OPTIMUS-AIPHONE ref. LEF-5. Font d alimentació OPTIMUS ref. PS Font d'alimentació per a muntatge en sobretaula. Entrada 110 a 240 V CA. Tensió de sortida 12 V CC (màxim 2,0 A). Cable de sortida de 2 m incorporat amb terminals faston. Cable d'alimentació (extraible) de 1,75 m incorporat. Dimensions(mm) 139 x 70 x 41, pes 450 g, encapsulada en caixa de plàstic ABS negre.model OPTIMUS ref. PS Placa d'entrada OPTIMUS-AIPHONE ref. LE-DA Placa d'entrada per a muntatge encastat. Fabricada en acer inoxidable. Apta per a instal lació en intempèrie. Dimensions 116 x 115, sobresurt 10 mm. Disponible caixa d'encastar o de superfície. Model OPTIMUS- AIPHONE ref. LE-DA 5.2. INTERCOMUNICACIÓ D EMERGÈNCIA ENTRE LAVABOS DE MINUSVÀLIDS. Es dissenya un sistema d emergència entre els dos lavabos de minusvàlids i la consergeria i el servei de guàrdia de la Policia. En cas d activació es genera una senyal que donarà l alarma als dos llocs indicats anteriorment. Hi haurà

207 associat un conjunt de senyalització amb un tirador-polsador, un polsador de restitució de trucada i una làmpada de senyalització. L esquema corresponent indica les connexions corresponents. Mecanisme de trucada mitjançant Polsador de cancel lació de trucada polsador i tirador Unitat de Control del kit KB10F

208 5.3. VIDEOPORTERS Es col locaran dos sistemes de videoporter independents: El primer sistema tindrà dos polsadors i servirà per obrir la porta principal des de l escola de música i des del Jutjat de Pau. L esquema de videoporter mostra les connexions i els equips. Les referències del proveïdor Comelit són les següents: El segon sistema només tindrà un polsador i servirà per obrir la porta del servei de guàrdia de la policia des de l interior. L esquema de videoporter mostra les connexions i els equips. En cas que no hi hagi ningú al servei de guàrdia, es desvia la trucada exterior del videoporter a un telèfon, per tant s ha de tenir en compte la instal lació que caldrà un mòdul de trucada. Les referències del proveïdor Comelit són les següents:

209 6.- PARALLAMPS. Actualment existeix un parallamps ubicat a la planta coberta. S haurà de verificar el se u correcte funcionament realitzant les següents accions.: Una Inspecció visual del sistema de captació i comprovació del màstil, ancoratge i connexions a la xarxa conductora. Verificació de la xarxa conductora. Comprovació de la fixació mecànica, trajectòria, emplaçament, tibat, continuïtat elèctrica, ràdios de curvatura i pendents de les baixants de la instal lació del parallamps. Visualització de les incidències registrades en el comptador de rajos. Revisió del sistema de posada a terra. Mesurament de la resistència elèctrica de la presa de terra tant connectada com a separada de la resta de la instal lació. Estudi i anàlisi del seu actual sistema de protecció, en funció de l'avaluació de risc d'impacte de raig, d'acord amb el criteri establert segons normativa i legislació vigent. Proposta de modificació del sistema, si és necessari, per ajustar el seu nivell de protecció al risc real de danys. Estudi bàsic per a la protecció de les línies elèctriques contra les sobretensions transitòries que s'originen, fonamentalment, com a conseqüència de les descàrregues atmosfèriques, commutacions de xarxes i defectes de les mateixes. (Per a una millor confecció de l'estudi sol licitem l'enviament de plànols en planta i alçat i esquemes unifilars). Emissió d'un informe tècnic de resultats en el qual es detalla: l'estat de la instal lació i les mesures correctives a prendre.

210 7.- SEGURETAT CONTRA INTRUSSIÓ. S instal larà un sistema d alarma contra intrusió amb detecció volumètrica de moviment a través de detectors de doble tecnologia, que detecten el moviment d una font d energia infraroja d unes dimensions mínimes i la comuniquen a una central microprocessada que activa els dispositius d alarma (sirenes/connexió telefònica a central receptora) i supervisa tot el sistema en front de sabotatge. Uns teclats permeten operar la central i obtenir informació del seu estat. El sistema intentarà aprofitar la central i els detectors existents afegint només els detectors, teclats i sirenes per poder cobrir l edifici tal i com s ha dissenyat en els planells. A part del teclat de la consergeria, s instal laran teclats addicionals al jutjat de guàrdia, al jutjat de pau i a la sala de professors. Aquests teclats addicionals s instal len perquè es pugui continuar l activitat en aquestes zones, en diferents horaris tant diürns com nocturns, sense que s activi l alarma. Descripció de la instal lació - Detectors volumètrics El sistema de detecció de la central anti-intrussió es realitzarà per detectors de doble tecnologia, infraroig i microones, de 15 m d abast màxim i un angle d eficiència de 98º.

211 Detector de movimiento DT7435-EU con una protección fiable con inmunidad a falsas alarmas mediante el procesamiento de señal de Doble Núcleo DualCore. El rendimiento óptimo se obtiene usando la tecnología microondas en Banda-K y Opticas de Sensibilidad Uniforme. Ajuste de microondas y sensibilidad intermedia o estandar. - Sirenes A l interior de l edifici s instal laran tres sirenes interiors, situades a la planta baixa a la zona de policia i consergeria Sirena de interior certificada EN :2009 Grado de Seguridad 2 Clase Ambiental II. Versátil y fiable Sirena para interior certificada con tamper de apertura válida para instalaciones con paneles Grado de Seguridad 2 - Central És l'element principal del sistema en el qual es recolliran totes les incidències de la instal lació i serà qui, sobre la base de la programació resident, prendrà les decisions d'activació dels dispositius. La central estarà equipada amb el seu propi microprocessador, memòria i font d'alimentació amb bateries. La Central supervisarà tots els elements connectats al bus intel ligent de forma individual, de manera que les alarmes, prealarmes i avaries siguin anunciades independentment per a cada element.

212 Serà capaç de tenir sortides programables o enviar esdeveniments a una central Receptora. La central estarà situada en un armari metàl lic i disposarà com a mínim d'un teclat per a visualitzar l'estat del sistema. Subministrarà alimentació a tots els mòduls connectats directament a aquesta. Les dades de memòria d'esdeveniments es contindran en memòria eeprom pel que no s'esborren encara que es perdi totalment l'alimentació. Aquestes dades es podran consultar mitjançant el teclat LCD o consulta remota mitjançant el programa de control. La central s instal larà a la zona del Consergeria a planta baixa i anirà equipada amb una bateria, que entrarà en funcionament en cas de fallida del subministrament elèctric. Central Galaxy Flex FX050 Galaxy Flex 50 (FX050) es una central de intrusion y control de accesos certificada Grado 2 ofrece un nuevo nivel de sencillez y flexibilidad a los sistemas de seguridad de pequeño a mediano tamaño donde la sencillez de la instalación y la funcionalidad son muy importantes. Este panel híbrido incorpora un diseño modular que permite adaptarlo totalmente según las necesidades específicas de cada cliente, desde 52 zonas cableadas a 40 zonas vía radio. Las ranuras creadas en el interior del panel, permiten instalar los módulos vía radio y de comunicación en cuestión de minutos.

213 Teclado MK8 Compatible con toda la gama Galaxy : Galaxy Dimension, Galaxy Flex y G2 Basado en la probada y comprobada tecnología Galaxy Diseño y manejo funcionales Se puede instalar hasta a 1000 metros del panel Puede armarse y desarmarse con PIN Instalación sencilla Pantalla retroiluminada de 2 líneas x 16 caracteres alfanuméricos 16 teclas retroiluminadas Tamper de carcasa y pared Control de volumen Teclado de perfil bajo, de colores neutros, claros y discretos Zumbador interno LED indicador de alimentación Autodiagnósticos EN : A1:2009 EN : 2009; EN :2005/A1:2008; EN :2008 Grado de seguridad 2; Clase Ambiental II Dimensiones (Al x An x Prf): 152 x 93 x 25mm - Cablejat i conduccions S'utilitzarà cable aïllat apantallat de 2 x 1 mm² + 4 x 0,25 mm² per connectar els diferents detectors amb la central i amb els mòduls expansors. Aquest cable anirà instal lat dins de tub de PVC per a muntatge superficial i dins de la safata de senyal quan sigui possible.

214 Cable de conductors de coure electrolític flexible de 2 x 1 mm² + 4 x 0,25 mm² amb aïllament pantalla d'alumini/poliester + fil de drenat. Lliure d'halogenurs. S'utilitzarà cable de 3x0,75 mm² per connectar els diferents mòduls d extensió amb la central i de 4x0,75 mm² per connectar els teclats i 2x1,5 mm² per a la font d alimentació. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte: Joan Baliarda I Sardà Lluís García Jiménez, arquitecte

215 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.12 Manual d ús i manteniment

216

217 Instruccions d ús i manteniment Detall Projecte: Reforma i ampliació de l antic edifici consistorial Emplaçament Adreça: Plaça de la Vila Codi Postal: Urbanització: Municipi: Premià de Dalt Parcel la: Promotor Nom: Ajuntament de Premià de Dalt Adreça: Plaça de la fàbrica, 1 Codi Postal: Municipi: Premià de Dalt Autor/s projecte Nom:: Lluís Garcia Jimenez DNI/NIF: Nº col.: L arquitecte: Signatura/es Lloc i data: Premià de Dalt a 2 d Abril de 2014 Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 1 de 20

218 Índex Instruccions d ús i manteniment Introducció Fonaments Estructura Cobertes Façanes Zones d ús comú Habitatges i/o locals Instal lació d'aigua Instal lació d'electricitat Instal lació de desguàs Instal lació de climatització Instal lacions telecomunicacions Instal lació de porter automàtic Instal lació d aparells elevadors Instal lacions per la recollida i evacuació de residus Instal lació de protecció conta incendis Instal lació de ventilació Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 2 de 20

219 Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l edifici pot comportar: La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal lacions amb els conseqüents augments de consums d energia i de contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura. L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen: Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d Ordenació de l edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d ús i manteniment formaran part de la documentació de l obra executada que, juntament amb el projecte el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l acta de recepció de l obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre l, conservar-lo i transmetre l. Instruccions d ús: Les instruccions d ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris siguin o no propietaris - per desenvolupar a l edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l edifici són els següents: Ús principal: Administratiu Usos subsidiaris: Docent (escola de música) Sala polivalent Situació: Planta baixa i planta segona Situació: Planta primera Planta baixa Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 3 de 20

220 Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L adaptació a l edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l edifici s anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s anirà consignant al Llibre de l Edifici. A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l edificació fent una relació de les seves instruccions d ús i manteniment específiques. Fonaments Elements de contenció I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries: Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d arbres, moviments de terres, entre d altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres. Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin les mesures adients. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 4 de 20

221 Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d acord amb el grau de impermeabilització exigit. Estructura I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: L estructura pot resistir una càrrega limitada d acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d ús dels sostres s han calculat en funció de l ús previst a les diferents zones de l edifici i no poden superar els valors següents: Categoria d ús Subcategoria d ús Càrrega uniforme A Zones residencials A1 A2 Càrrega concentrada kn - (Kg) Càrrega lineal kn/m-(kg/m) kn/m 2 (Kg/m 2 ) Habitatges i zones d habitacions en hospitals i hotels 2 (200) 2 (200) Zones d accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 (300) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys 0,8 (80) altura Trasters 3 (300) 2 (200) Zones d accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys 0,8 (80) altura Zones administratives 2 (200) 2 (200) B Zones d accés i evacuació (escales, replans i 3 (300) portals) Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Zones amb taules i cadires 3 (300) 4 (400) C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys 0,8 (80) altura Zones amb seients fixes 4 (400) 4 (400) C2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys 0,8 (80) altura Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d edificis Zones de reunió (llevat públics, administratius, hotels, sales d exposicions 5 (500) 4 (400) C les superfícies C3 en museus, etc. corresponents als Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada usos A,B i D) o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5 (500) 7 (700) C4 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys 1,6 - (160) altura Zones d aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5 (500) 4 (400) C5 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 3 - (300) D Zones comercials D1 Locals comercials 5 (500) 4 (400) D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5 (700) 7 (500) Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN 3.000Kg) 2 (200) 20 (2.000) E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 1,6 - (160) F Cobertes accessibles d ús solament privadament 1 (100) 2 (200) Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 5 de 20

222 G Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura Cobertes accessibles exclusives per conservació 1,6 - (160) G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1 (100) 2 (200) G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d alçada o sobre la vora superior de l element si està a menys altura 0,8 (80) Balcons volats per tots els usos (s especificarà la sobrecàrrega d ús corresponent a la categoria d ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )... 2 (200) Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un zones privades 1 (100) terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 (300) Magatzem (s haurà d especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col locar una placa amb el valor adoptat)... Biblioteca (s haurà d especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col locar una placa amb el valor adoptat)... S han reduït sobrecàrregues d acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE? SI NO Característiques de vehicles especials:... Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s utilitzaran productes d iguals o similars característiques als originals. Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s analitzarà l efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l estructura. S'avisarà als responsables del manteniment de l edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de l estructura tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de l estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 6 de 20

223 Cobertes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Tipus de coberta i ús : Coberta inclinada Coberta plana transitable Situació: Cos central Cossos laterals Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s ha construït l edifici. A les cobertes en general no està permesa la col locació d elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d estanquitat vers l aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l acumulació de brutícia i d humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Si a la coberta s'instal len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s utilitzaran productes idèntics als existents o d equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s han de mantenir netes i lliures d herbes. Incidències extraordinàries: Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l estructura. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres). Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 7 de 20

224 II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres). Façanes I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col locar elements aliens que puguin representar l alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d estanquitat vers l aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s analitzarà l efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s adoptaran les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries: Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 8 de 20

225 manteniment de l edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers. Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes. Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques de les façanes. Revisions de l estat de conservació dels revestiments. Revisions de l estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d altres). Zones interiors d ús comú I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: A les zones interiors d ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l apartat d Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s ha construït l edifici. A les zones d ús comú no estan permeses les modificacions o la col locació d elements aliens que puguin representar l alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d utilització (caigudes, impactes, enganxades, il luminació inadequada, entre d altres). Les zones d ús comú han d'estar netes, lliures d objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d altres zones d accés restringit, s han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 9 de 20

226 Neteja: Els elements de les zones d ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries: Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores oportunes. En cas d una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s escau, els protocols recollits en el Pla d emergència de l edifici: Accions: - Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers. - Si s'intenta sortir d'un lloc, s ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir. - Si la sortida està bloquejada, s ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes. Evacuació: - Si es troba en el lloc de l emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s entretingui i abandoni la zona i, si s escau, l edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d evacuació. - En el cas d abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l edifici. - No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d ús comú. Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s han de netejar. Les baranes i altres elements metàl lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 10 de 20

227 Instal lació d'aigua I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació d aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d estalvi específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Tipus de subministrament: AIGUA POTABLE PER SUBMINISTRAMENT MUNICIPAL EN XARXA Situació clau general de l edifici: Paret lateral fons del C/ Església, al costat del comptador existent Tipus comptadors: EXISTENT (no es modifica) Situació: FAÇANA LATERAL accés per C/ de l Església Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. A fi d aconseguir el màxim estalvi d aigua possible cal: Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta. Racionalitzar el consum de l aigua fent un bon ús d ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s escau, els mecanismes i sistemes instal lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal lacions comunes d aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l execució d un instal lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d aigües del municipi així ho especifica). Neteja: Si una xarxa d aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s haurà de netejar. Incidències extraordinàries: Si es detecten fuites d aigua a la xarxa comunitària d aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny. En cas d una fuita d aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 11 de 20

228 - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers. En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d aigua tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d aigua i/o els sistemes de tractament d aigua es mantindran segons les instruccions d ús i manteniment donades pel fabricant. Revisions, neteges i desinfeccions de les instal lacions d aigua freda pel consum humà. Instal lació d'electricitat I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació d electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Situació caixa general de protecció de l edifici: exterior en façana. Ubicació segons informe Endesa sol licitat Tipus comptadors: armari complert tipus TMF-10 Situació: armari exterior tanca Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal lat donada pel fabricant per no sobrepassar de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l existència a l edifici d un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents : L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada. L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts. L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s ha de comprovar si l interruptor diferencial desconnecta la instal lació. Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues. Per a qualsevol manipulació de la instal lació es desconnectarà el circuit corresponent. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 12 de 20

229 Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal lar ni mecanismes ni d altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades foses en zones d ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes. Cal desconnectar immediatament la instal lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d electricitat tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. Depenent de l ús i de la potència instal lada, s haurà de revisar periòdicament la instal lació. Si no és fa el manteniment o la instal lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants. Instal lació de desguàs I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de desguàs s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. L inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 13 de 20

230 Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l execució d una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries: Si es detecten males olors (que no s han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl. Quan s observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d arbres, moviments de terres, entre d altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió de la instal lació. Neteja d arquetes. Revisió i neteja d elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d elevació Instal lació de climatització i ventilació I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de climatització s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d estalvi energètic per a les quals s han dissenyat les instal lacions. Tipus de climatització: Bomba de fred/calor amb inverter i del tipus cabal variable de refrigerant amb màquines interiors tipus Split. Sistema de ventilació amb recuperadors entàlpics. Per optimitzar la despesa energètica de la instal lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d aire condicionat a les façanes. Es col locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 14 de 20

231 Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació comunitària de climatització, caldrà el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal lació comunitària s ha d'avisar als responsables de manteniment de l edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de climatització tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions de manteniment preventiu: Inspecció de la instal lació comunitària de l edifici. Operació Aplicable Periodicitat 70kW > 70kW 1. Neteja dels evaporadors Sí t t 2. Neteja dels condensadors Si t t 3. Drenatge, neteja i tractament del circuit de torres de No t 2t refrigeració 4. Comprovació de l'estanqueïtat i nivells de refrigerant Si t m i oli en equips frigorífics 5. Comprovació i neteja, si escau, de circuit de fums de No t 2t calderes 6. Comprovació i neteja, si escau, de conductes de No t 2t fums i xemeneia 7. Neteja del cremador de la caldera No t m 8. Revisió del got d'expansió No t m 9. Revisió dels sistemes de tractament d'aigua No t m 10. Comprovació de material refractari No - 2t 11. Comprovació d'estanqueïtat de tancament entre No t m cremador i caldera 12. Revisió general de calderes de gas No t t 13. Revisió general de calderes de gasoil No t t 14. Comprovació de nivells d'aigua en circuits Si t m 15. Comprovació d'estanqueïtat de circuits de Si - t canonades 16. Comprovació d'estanqueïtat de vàlvules Si - 2t d'intercepció 17. Comprovació d ajust d'elements de seguretat Si - m 18. Revisió i neteja de filtres d'aigua No - 2t 19. Revisió i neteja de filtres d'aire Si t m 20. Revisió de bateries d'intercanvi tèrmic Si - t 21. Revisió d'aparells de humidificació i refredament Si t m evaporatiu 22. Revisió i neteja d'aparells de recuperació de calor Si t 2t 23. Revisió d'unitats terminals aigua-aire No t 2t 24. Revisió d'unitats terminals de distribució d'aire Si t 2t 25. Revisió i neteja d'unitats d'impulsió i tornada d'aire Si t t 26. Revisió d'equips autònoms No t 2t Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 15 de 20

232 27. Revisió de bombes i ventiladors Si - m 28. Revisió del sistema de preparació d'aigua calenta No t m sanitària 29. Revisió de l'estat de l'aïllament tèrmic No t t 30. Revisió del sistema de control automàtic Si t 2t 31. Revisió d'aparells exclusius per a la producció No 4a - d'aigua calenta sanitària de potència tèrmica nominal 24,4 kw 32. Instal lació d'energia solar tèrmica No * * 33. Comprovació de l'estat d'emmagatzematge No s s del biocombustible sòlid 34. Obertura i tancament del contenidor plegable en No 2t 2t instal lacions de biocombustible sòlid 35. Neteja i retirada de cendres en instal lacions No m m de biocombustible sòlid 36. Control visual de la caldera de biomassa No s s 37. Comprovació i neteja, si escau, de circuit de fums No t m de calderes i conductes de fums i xemeneies en calderes de biomassa 38. Revisió dels elements de seguretat en No m m instal lacions de biomassa s: una vegada cada setmana. m: una vegada al mes; la primera a l'inici de la temporada. t: una vegada per temporada (any). 2t: dues vegades per temporada (any); una a l'inici de la mateixa i una altra a la meitat del període d'ús, sempre que hi hagi una diferència mínima de dos mesos entre ambdues. 4a: cada quatre anys. *: El manteniment d'aquestes instal lacions es realitzarà d'acord amb l'establert en la Secció HE4 «Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària» del Codi Tècnic de l'edificació Instal lació de telecomunicacions I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de telecomunicacions s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 16 de 20

233 El sistema de televisió no necessita manteniment especial ja que, al tractar-se d un amplificador de banda ampla captarà directament els nous canals de televisió que donin servei a la zona. En especial, quan hi hagi la migració dels canals simplement s haurà de reprogramar els nous canals en els televisors. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal lació i donar resposta d una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. Caldrà realitzar una revisió integral anual de tots els sistemes de televisió, xarxa de parells trenats, interfonia, videoporter i parallamps. Aquesta revisió assegurarà la bona qualitat de tot. El manteniment de la instal lació és a càrrec de la propietat. Abans d aquest punt el manteniment va a càrrec de l operadora contractada. Instal lació de Videoporter electrònic I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: La instal lació de videoporter electrònic s utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació del videoporter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè es facin les actuacions oportunes. II.- Instruccions de manteniment: Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal lació del videoporter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal ladors. Juntament amb la revisió anual de telecomunicacions s haurà de realitzar la de videoporter comprovant especialment el correcte funcionament del mòdul de trucades de la policia en cas d absència a la recepció. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 17 de 20

234 Instal lació d aparells elevadors I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Els aparells elevadors s utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal lació i s'ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries: Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l edifici. Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d empreses de manteniment tenen servei d urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers. En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L aparell no tornarà a posarse en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent ho autoritzi. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Inspecció i revisió dels aparells elevadors. Si la instal lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal lació. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 18 de 20

235 Instal lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les instal lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Tipus de recollida municipal: Recollida porta-porta en contenidors interiors ubicats sota escala en planta baixa En el cas del trasllat dels residus per baixants s haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s abocaran dins d envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l edifici perquè facin les mesures correctores adients. II. Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació d eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal lacions. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 19 de 20

236 Instal lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d ús: Condicions d ús: Les instal lacions i aparells de protecció contra incendis s utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s ha dissenyat la instal lació. Sistema o aparells instal lats: Situació: Extintors de pols polivalent Segons plànols Extintors de CO2 Al costat del quadre elèctric No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d evacuació no es col locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d incendi sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l abast depenent del tipus d edifici i l ús previst. Aquests poden ser tant els d alarma (polsadors d alarma) com els d extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l edifici: En el cas d intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d un instal lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Després d haver utilitzat els mitjans d extinció caldrà avisar a l empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat. En cas d una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 Zones d ús comú i, si s escau, les dels protocols recollits en el Pla d emergència de l edifici. II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions: Revisió dels aparells o sistemes instal lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre. Instruccions d ús i manteniment. Pàgina 20 de 20

237 PLA DE MANTENIMENT <1 General any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. <1 Fonaments any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. Murs de contenció parcialment estancs Comprovació del correcte funcionament dels canals i baixants d'evacuació C (1).- HS 1 Cap 6.1 Murs estancs Comprovació de l'estat de la impermeabilització interior C.- HS 1 Cap 6.1 <1 Estructura any Inspecció general de l'estructura TC Revisió general dels elements que protegeixen l'estructura C cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. Reposició pintura de protecció sobre acer estructural vist C Fàbrica Revisió dels tractaments de protecció de la fàbrica armada C (SE-F, 9.7) Fusta Reposició protecció elements de fusta segons fabricant.- SE-M, <1 Contacte amb el terreny any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. Solers o sostres sanitaris comprovació absència de filtracions per fissures o esquerdes. C (2).- HS 1 Cap 6.1 cada 12 a. <1 Cobertes any Neteja desguassos (canals, buneres, sobreeixidors) i comprovació del seu correcte funcionament C (1).- HS 1 Cap 6.1 Comprovació de l'estat de conservació de la protecció o teulada C.- HS 1 Cap 6.1 Comprovació de l'estat de conservació dels punts singulars (4) C.- HS 1 Cap 6.1 Coberta transitable Neteja buneres 6 m C.- HS 5, 7.3 Coberta no transitable Coberta plana no transitable: recol locació de la grava si n'hi ha C.- HS 1 Cap 6.1 <1 Façanes any cada any cada any cada 2 a. cada 2 a. cada 3 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 10 a. cada 12 a. Fulla principal: comprovació absència de fissures, esquerdes, plomades i altres deformacions. C (HS 1 Cap 6.1) Comprovació de l'estat de conservació del revestiment: absència de fissures, despreniments, humitats i taques. C (HS 1 Cap 6.1) Comprovació de l'estat de conservació dels punts singulars (5) C (HS 1 Cap 6.1) cada 12 a. <1 Zones d'ús comú any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a.

238 Neteja buneres locals humits (terrasses cobertes, vestuaris, aseos, dutxes banys, aseos, cuines, etc.) 6 m C.- HS 5, 7.3 Posar-ho a sanejament <1 Instal lació d'aigua any LEGIONEL LOSIS R.D.. 865/2003 cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. Neteja buneres de cambra de comptadors 6 m C.- HS 5, 7.3 Neteja buneres de cambra de grups de pressió 6 m C.- HS 5, 7.3 Neteja buneres de cambra de tractament d'aigües. 6 m C.- HS 5, 7.3 Aigua calenta sanitària. Instal lacions amb potència tèrmica < 70 kw Revisió instal lació d'acord amb les instruccions del fabricant.- HS 2, ITE Aigua calenta sanitària (3) i (7). Instal lacions amb potència tèrmica > 70 kw.- HS 2, ITE Amidaments indicadors (consums, temperatures, pressions, etc.) 1 m C/E.- HS 2, ITE Amidaments indicadors (consums, temperatures, pressions, etc.). (8) 15 d C/E.- HS 2, ITE Revisions comprovacions i neteges dels components de la instal lació. 6 m E.- HS 2, ITE Revisió i neteja de filtres d'aire. 1 m E.- HS 2, ITE Revisió bombes i ventiladors. 1 m E Comprovació del tarat dels elements de seguretat. 1 m E Comprovació de l'estanquitat del tancament entre el cremador i la caldera. 1 m E Revisió sistemes d'acumulació ACS 6 m E.- HS 2, ITE <1 Instal lació d'il luminació any Reposició de làmpades ( Font duració hores: IDAE ) Incandescència estàndard ( h ) cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a..- HE-3, 5.1 Incandescència halògena ( h ).- HE-3, 5.1 Fluorescència ( h ).- HE-3, 5.1 Vapor de mercuri ( h ).- HE-3, 5.1 Halogenurs metàl lics ( h ).- HE-3, 5.1 Sodi alta pressió ( h ).- HE-3, 5.1 Neteja de lluminàries Lluminàries protegides.- HE-3, 5.1 Lluminàries desprotegides.- HE-3, 5.1 Neteja de la zona il luminada Zones d'ús comú.- HE-3, 5.1 Recintes no habitables.- HE-3, 5.1 Instal lació de calefacció (7) i (9) cada 12 a. Instal lacions amb potència tèrmica < 70 kw Revisió instal lació d'acord amb les instruccions del fabricant.- HE 2, ITE Instal lacions amb potència tèrmica > 70 kw Medicions indicadors (consums, temperatures, pressions, etc.) 1 m C/E.- HE 2, ITE Medicions indicadors (consums, temperatures, pressions, etc.). (8) 15 d C/E.- HE 2, ITE Revisions comprovacions i neteges dels components de la instal lació. 6 m E.- HE 2, ITE Revisió i neteja de filtres d'aire. 1 m E.- HE 2, ITE Revisió bombes i ventiladors. 1 m E.- HE 2, ITE <1 any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a.

239 Comprovació del tarat dels elements de seguretat. 1 m E.- HE 2, ITE Comprovació de l'estanquitat del tancament entre el cremador i la caldera. 1 m E.- HE 2, ITE Instal lació de climatització (7) i (9) <1 any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. Instal lacions amb potència tèrmica < 70 kw Revisió instal lació d'acord amb les instruccions del fabricant.- HE 2, ITE Instal lacions amb potència tèrmica > 70 kw.- HE 2, ITE Medicions indicadors (consums, temperatures, pressions, etc.) 1 m C/E.- HE 2, ITE Medicions indicadors (consums, temperatures, pressions, etc.). (8) 15 d C/E.- HE 2, ITE Revisions comprovacions i neteges dels components de la instal lació. 6 m E.- HE 2, ITE Revisió i neteja de filtres d'aire. 1 m E.- HE 2, ITE Revisió bombes i ventiladors. 1 m E Comprovació del tarat dels elements de seguretat. 1 m E Comprovació de l'estanquitat del tancament entre el cremador i la caldera. 1 m E Revisió d'aparells d'humectació i refredament evaporatiu. 1 m E.- HE 2, ITE <1 Instal lació de ventilació any cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 12 a. Ventilació interior Conductes: neteja C.-HS 3 Cap 7.1 Conductes: comprovació de l'estanquitat aparent C.-HS 3 Cap 7.1 Obertures: neteja C.-HS 3 Cap 7.1 Aspiradors híbrids, mecànics i extractors: neteja C.-HS 3 Cap 7.1 Aspiradors híbrids, mecànics i extractors: revisió estat de funcionament C.-HS 3 Cap 7.1 Filtres: Neteja o substitució C.-HS 3 Cap 7.1 Filtres: Revisió de l'estat 6 m C.-HS 3 Cap 7.1 Sistemes de control: Revisió C.-HS 3 Cap 7.1 cada 12 a. <1 Xarxa de desguàs any Comprovació periòdica de l'estanquitat general de la xarxa amb les seves possibles fuites, l'existència d'olors i el C.- HS 1 Cap 6.1 manteniment de la resta d'elements. Sifons Neteja pots sifònics 6 m C.- HS 5, 7.3 Xarxa de col lectors penjats Revisió C.- HS 5, 7.4 Elements de connexió, arquetes Neteja arquetes bunera C.- HS 5, 7.4 Neteja arquetes de peu de baixant (6) C.- HS 5, 7.5 Neteja arquetes de pas (6) C.- HS 5, 7.5 Neteja arquetes sifòniques (6) C.- HS 5, 7.5 Elements especials, Vàlvules antiretorn Neteja vàlvules antiretorn C.- HS 5, 7.4 Xarxa drenatge cada any cada 2 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 10 a.

240 Comprovació de l'estat de neteja C(2).- HS 1 Cap 6.1 Es podria col locar a contacte terreny Neteja d'arquetes C(2).- HS 1 Cap 6.1 Comprovació de les bombes de buidat C(2).- HS 1 Cap 6.1 <1 Ascensors any Segons el que determini l'empresa encarregada del seu manteniment. <1 Instal lació de protecció contra incendis Extintors Comprovació estat 3 C E Retimbratge EIC verificació pressió E Boques d'incendis Comprovació estat 3 C E E Prova de pressió E Enllumenat d'emergència Revisió E Instal lació de detecció i alarma Revisió instal lació 3 C E Revisió polsadors i alarma 3 C Columna seca Revisió instal lació 6 C Hidrants Revisió instal lació 3 C Sistemes fixes d'extinció Revisió 3 C E Estructura El pla de manteniment s establirà en consonància amb les bases de càlcul i amb qualsevol informació afegida durant l execució de les obres que pogués ser d interès, i identificarà: a) el tipus de treballs de manteniment a efectuar; b) llistat dels punts que requereixin un manteniment particular; c) l abast, la realització i la periodicitat dels treballs de conservació; d) un programa de revisions. any cada any cada any cada 2 a. cada 2 a. cada 3 a. cada 3 a. cada 4 a. cada 4 a. cada 5 a. cada 5 a. cada 10 a. cada 10 a. cada 12 a. cada 12 a..- SE Acer El manteniment de l'estructura es farà extensiu als seus elements de protecció, especialment als de protecció vers l'incendi. Les periodicitats de manteniment s'ajustaran als terminis de garantia declarats pels fabricants (p.ex. pintures).- SE-A, SE-A,

241 Les estructures convencionalsd'edificació situades en ambients normals i realitzadesconforme al CTE, no requereixenun nivell d'inspecció superior al que se n deriva de les inspeccions tècniques rutinàries dels edificis. Es recomanable que aquestes inspeccions es realitzin al menys cada 10 anys. En aquest tipus d'inspeccions s'identificaran: I. els símptomes de danys estructurals que normalmentseran de tipus dúctil que es manifesten en danys als elementsno estructurals (p.ej. : deformacions excessivesque generenles fissures als tancaments). II. Les causes de lesions potencials (humitats per filtració o condensació, actuacions d ús inadequades, etc. Es convenient que es realitzi una inspecció especifica de l estructura, destinada a la detecció de lesions de caràcter fràgil com els que afecten a seccions o unions, danys que no es poden manifestar a traves dels seus efectes en altres elements no estructurals. Es recomanable que aquestes inspeccions es realitzin al menys cada 20 anys. Les edificacions convencionals d'edificació industrial (naus, coberts, etc.) resulten normalment accessibles per a les inspeccions. Si l'estructura esta dins d'un espai interior i no agressiu, la periodicitat de les inspeccions serà la citada a l'apartat anterior. Fàbrica Al pla de mantenimentes destacarà en la inspecció cal tenir especial atenció en fissures, humitats, rebaves i ressortits, movimentsdiferencials, alteracionssuperficials de la duresa, textura o color i, si s escau, a signes de corrosió de les armadures i al nivell de carbonatació del morter. Si d algun component es preveu una durabilitat menor que la suposada per la resta de l obra grossa s establirà un pla específic en el pla de manteniment. Quan s utilitzin materials que hagin d estar protegits, d acord al seu grau d exposició segons les prescripcions del capítol 3, s establirà un programa específic per a la revisió de les esmentades proteccions En el cas que es netegin els murs de fabrica s'analitzarà prèviament l'efecte que puguin tenir els productes aplicats i, si s'escau, l'afectació sobre els sistema de protecció de les armadures. Després de la revisió s establirà la importància de les alteracions detectades que afectin tant a l estabilitat com de l aptitud de servei, i es determinarà el procediment a seguir ja sigui un anàlisi estructural, una pressa de mostres i els assaigs o proves de càrrega que siguin precisos, així com els càlculs oportuns. Instal lació d'aigua Les operacions de manteniment recolliran detalladament les prescripcions contingudes en el R.D.. 865/2003, sobre criteris higiènic-sanitaris per la prevenció i el control de la legionel losi, i particularment tot el referent al seu Annex 3. Llegenda C - Constructor E - Empresa especialitzada EIC - Empresa d'inspecció i control concessionària de la Generalitat de Catalunya TC - Tècnic competent U - Usuari.- SE-A, SE-A, SE-F, SE-F, SE-F, 9.7 i 9.- HS 4, 7.3.1

242

243 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.13 Qualificació energètica de l edifici

244

245 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT RD 235/2013, DE 5 D ABRIL, PER A LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA El RD 235/2013, de 5 d abril, pel qual s aprova el procediment bàsic per a la certificació de l eficiència energètica dels edificis, estableix a l article 2, àmbit d aplicació, que s exclouen de l àmbit d aplicació del document els edificis i monument protegits oficialment per ser part d un entorn declarat o en virtut del seu particular valor arquitectònic o històric. Atès lo anteriorment exposat, entenem que no és d aplicació aquest Decret, car l edifici objecte de reforma i ampliació es troba protegit pel vigent Pla Especial de protecció del patrimoni i catàleg de Premià de Dalt. Premià de Dalt, a abril de 2014 Alcalde President: L autor del Projecte:

246

247 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.14 Fitxa del Pla Especial de protecció del patrimoni i catàleg de Premià de Dalt

248

249

250

251

252

253

254

255 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.15 Ascensor

256

257 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel OFERTA Nº /BEX REVISIÓN: 00 REF.: JL404 FECHA: 14/03/2014 CLIENTE: AYUNTAMIENTO DE PREMIA DE DALT Domicilio: CL ESGLESIA, 7 Población: PREMIA DE DALT A la atención de Sr./Sra.: Jordi Fané Nos complace presentarles la oferta para el suministro e instalación de el/los ascensor /es a instalar en: EMPLAZAMIENTO DE LA OBRA Dirección: PREMIA DE DALT Población: PREMIA DE DALT Las características y condiciones generales de venta son las que se detallan a continuación: - Ascensor electromecánico modelo EVOLUX. Para uso de personas. - Alimentación mediante tensión monofásica 220V (0,5Kw) - Paradas: 3 Recorrido: 9 metros. - Embarques: DOS/ 180º. - Carga: 630 kg., 8 personas. - Velocidad: 1 m/s. VARIADOR DE FRECUENCIA. - EVOLUX: Ascensor sin cuarto de máquinas, tracción mediante cintas planas, con máquina GEARLESS de imanes permanentes, ubicada en la parte superior del recinto, de alto rendimiento debido a la ausencia de reductor, bajo consumo (0,5 kw.) y bajos niveles de ruido. Máxima seguridad debido al acoplamiento del freno sobre la polea motriz. La máquina GEARLESS es totalmente ecológica por la ausencia de aceites lubricantes. Velocidad regulada electrónicamente mediante Variador de Frecuencia con óptimo nivel de parada. Armario de maniobras ubicado en el marco de la puerta del piso más alto; el armario dispone de rescatador manual de emergencia. - Puertas de rellano: 3 puertas automáticas, las medidas son 800 x mm. Parallamas PF-30, suministradas en Acero Inoxidable.. - Puertas de cabina: Automáticas de apertura telescópicas, acabadas en acero inoxidable. - Maniobra: Automática Simple. Con control mediante microprocesador. - Botoneras: Tanto en los pisos como en la cabina serán antivandálicas de acero inoxidable, sistema de lectura Braille. - Cabina de 1100mm Ancho x 1400mm Fondo, modelo INNOVA las características básicas son: - Paredes revestidas con láminas de PVC de textura rugosa, color a elegir dentro de nuestra gama: VERDE CARIBE, AZUL PACÍFICO, BLANCO MARFIL, MELOCOTÓN AL-ANDALUS o SALMON ALASKA. - Pasamanos ergonómico acabado en aluminio natural. - Botonera de columna con pulsadores con sistema de lectura Braille, dispone de display digital e iluminación de emergencia. - Iluminación mediante LED en techo de cabina modelo MAR, VENTUS, TERRA, IGNIS. - Suelo en Piedra Artificial a elegir: Tierra Sahara, Rosa Palo, Azul Ultramar, Gris Delfín, Negro Stardust. Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

258 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel El respeto por el medio ambiente es uno de los pilares fundamentales de nuestra filosofía. Por eso, nos proponemos liderar el mercado hacia un presente verde, desarrollando tecnologías limpias y de bajo consumo energético. El Evolux, que genera energía para abastecer sus propios acumuladores, es un claro ejemplo de nuestro compromiso y determinación por desarrollar ascensores innovadores y que minimizan el consumo de energía. EVOLUX Enchufar y listo Facilidad de instalación No necesita una instalación eléctrica específica. Simplemente se conecta como si fuese un electrodoméstico a la red monofásica de 220 V. Sólo precisa 0,5Kw de potencia para su funcionamiento. Seguridad en caso de corte eléctrico Un sistema de acumuladores permite que, en caso de corte de corriente, el ascensor siga funcionando normalmente durante un periodo de tiempo prolongado sin alimentación de la red. Genera energía El ascensor genera energía cuando sube vacío o baja cargado, logrando así un importante ahorro en la factura eléctrica. El Evolux es un ascensor altamente eficiente y funcional, ideal para edificios residenciales, especialmente aquellos que se construyeron sin ascensor Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

259 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel Características Ascensor modelo EVOLUX El sistema TRIVIUM EVOLUX asocia las últimas tecnologías con los materiales más innovadores. Con este sistema se sustituyen los tradicionales cables de tracción de acero por cintas planas, utilizando una máquina sin engranajes con la tecnología de imanes permanentes y un cuadro de maniobra con sistema de control digital de frecuencia variable en lazo cerrado, consiguiendo un funcionamiento más fiable, duradero, seguro, silencioso, confortable y con la máxima eficiencia energética. Sistema ecológico. Incremento de la fiabilidad y durabilidad. Fiable por su diseño y duradero por su construcción. La máquina sin engranajes, debido a su bajo régimen de rotación, proporciona mayor fiabilidad y durabilidad. Funcionamiento confortable y silencioso. Se obtiene por la combinación de varios factores: - La cinta plana de acero recubierta de poliuretano que elimina el efecto metal contra metal de los cables tradicionales. - Las poleas sin ranurar especialmente diseñadas, sin giros longitudinales de la cinta. - La suavidad en los arranques, aceleraciones y paradas, ya que pueden ser ajustados a voluntad con el nuevo control de velocidad por frecuencia variable. Importante reducción en el consumo eléctrico. La máquina es gobernada por un control de velocidad de tensión y frecuencia variable en lazo cerrado, proporcionando: - menor consumo energético, - menor potencia de instalación requerida, - menor intensidad de arranque y nominal, que se traduce en un ahorro en el consumo de energía de hasta un 50% respecto a otros sistemas convencionales con engranajes. La tecnología TRIVIUM constituye un importante avance en la elaboración de productos sin riesgos para el medio ambiente. Ni sus cintas de tracción recubiertas de poliuretano, ni su motor sellado y con rodamiento con engrase de por vida, precisan lubricación, por lo que no generan ningún tipo de resido contaminante. Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

260 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel Máquina TRIVIUM Funcionamiento suave, confortable y más silencioso. Alto rendimiento y ahorro energético. Larga vida útil de la máquina. Máxima fiabilidad. Respeto por el medio ambiente. La máquina TRIVIUM de baja inercia y sin engranajes está dotada de un motor altamente eficiente, síncrono y con imanes permanentes, de construcción radial que trabaja con una gran eficiencia energética. El motor síncrono se basa en el principio de inducción de imanes permanentes del rotor. No hay más bobinas en movimiento ni deslizamiento. Así se permite una importante reducción del ruido, incluso a velocidades elevadas. El bajo régimen del motor, así como la eliminación del reductor aseguran un funcionamiento sin movimientos bruscos y exento de vibraciones. Máquina convencional Por la baja inercia, el motor necesita una intensidad de arranque menor que la de un motor asíncrono, y por lo tanto su calentamiento es menor, evitando el uso de ventilación forzada, logrando aumentar hasta los 240 arranques/hora, y por consiguiente, incrementando el rendimiento del ascensor. La robustez de la máquina, asociada al bajo régimen de rotación, permite una vida útil de utilización prácticamente ilimitada y proporciona una gran seguridad de funcionamiento. La flexibilidad de las cintas planas permite un radio de curvatura más pequeño, lo que conlleva la utilización de máquinas de menor tamaño (diámetro de polea 8-10 cm.) con motores de menos potencia, más eficientes y de menor consumo. Una polea, que puede tener un diámetro de tan sólo 8 cm., ha permitido diseñar una máquina un 70% más pequeña que una convencional. La fiabilidad se ve incrementada mediante la utilización de frenos de disco electromagnéticos de doble efecto, silenciosos y que no necesitan mantenimiento. La polea y el eje motor de una sola pieza, no requiere lubricación con aceite debido a tener los rodamientos sellados y no disponer de engranajes. Las cintas planas recubiertas de poliuretano no requieren ningún tipo de lubrificante contaminante, lo que hace del conjunto un sistema ecológico. Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

261 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel Cintas Planas Reducen el ruido y las vibraciones. Disminuyen la corrosión y el desgaste. Son hasta un 20% más ligeras que los cables de tracción convencionales y su vida útil es 2 ó 3 veces mayor. Mejoran la tracción y no necesitan lubricación. Las cintas están compuestas por 12 cables de acero trenzado de alta resistencia. Cada cable está a su vez formado por 7 cables con 7 hilos cada uno. Los cables centrales están autolubricados y el conjunto revestido por una capa de poliuretano de tan solo 3 cm. de ancho y 0,3 cm. de espesor. La armadura de hilos de acero trenzados confiere a las cintas planas una gran estabilidad dinámica y permite mantener una tensión constante sobre toda su longitud. El recubrimiento en poliuretano presenta una excelente resistencia a la abrasión y una gran duración de vida, combinada con una elasticidad y una resistencia a la grasa, aceite y disolventes. Las cintas han estado sometidas a ensayo de rotura y flexibilidad realizados bajo el control TÜV, organismo internacional certificador independiente. Comparativamente a los cables de tracción tradicionales de acero, las cintas presentan una superficie de contacto más grande, permitiendo reducir su desgaste y el de la polea. Su duración de vida, 2 o 3 veces la de los cables tradicionales, está igualmente incrementada por el contacto en la superficie lisa con la polea sin ranuras. Las cintas están ranuradas a distancias irregulares para mejorar aún más su adherencia y garantizar la ausencia de ruidos. Sistema Trivium PULSE Este sistema controla de forma permanente el estado del trenzado de las cintas para la seguridad óptima, lo que supone un importante avance comparativamente a las inspecciones tradicionales. Viene a reforzar la reglamentación en materia de seguridad, mantenimiento y de fiabilidad de sus ascensores. - Monitorización continua de las cintas planas para una seguridad permanente y un incremento de la tracción. - Establecimiento de un programa de mantenimiento preventivo y preciso gracias a las alertas de mantenimiento. - Controla las 24 horas del día y 7 días a la semana el estado del trenzado de acero de las cintas planas de poliuretano. Esta monitorización elimina las interrupciones ligadas a las antiguas inspecciones visuales del mantenimiento de los cables. Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

262 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel Cuadro de maniobra Alta tecnología. Máxima seguridad. Prestaciones y confort. Ahorro de energía del 25 al 40% frente a los sistemas convencionales. Fiabilidad. El cuadro de maniobras modular con microprocesadores junto a la variación de frecuencia garantizan en el ascensor modernizado con la tecnología TRIVIUM un nivel de prestaciones y confort inmejorables. El cuadro de maniobras analiza y gestiona en tiempo real las llamadas de cabina y pisos y envía las cabinas según las mejores condiciones de utilización, reduciendo los tiempos de espera y eliminando viajes innecesarios, lo que se traduce en un ahorro de energía por la excelente gestión del tráfico. La tecnología de microprocesadores reduce el número de piezas en movimiento y minimiza el riesgo de avería y, por lo tanto, aumenta su fiabilidad. El transductor de velocidad digital va fijado en el eje de la máquina y proporciona información constante al sistema de control de movimiento sobre el sentido de la marcha de la cabina, su velocidad y la posición de la cabina a lo largo del hueco. El par motor es controlado por un sistema de control digital en lazo cerrado, que modula la frecuencia y la tensión de la acometida eléctrica consiguiendo, en todo momento, un viaje suave y confortable así como una nivelación casi perfecta (± 3 mm.) que garantiza la máxima seguridad en el acceso de personas a la cabina. La variación de frecuencia compara en tiempo real la velocidad de la cabina y la distancia a recorrer con el perfil teórico de viaje, que se ajuste la tensión y la frecuencia para asegurar un desplazamiento suave, sin sacudidas y sin paradas bruscas. El control de la curva de la velocidad ideal es independiente de la carga en cabina existente. El factor de potencia y el rendimiento se mantienen en el más alto nivel. Hay poca energía consumida o perdida en calor, lo que permite unos ahorros de energía significativos. Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

263 CALELLA Balmes, Calella (Barcelona) Fax MATARÓ Dels Remences, 44 Pol. Ind. Vallveric Mataró (Barcelona) Fax Tel PANTALLA MPD EN CABINA La programación de contenidos se lleva a cabo en 3 únicos pasos, en los cuales el usuario define cuál o cuáles de sus MPD emitirán los contenidos, qué contenidos quiere emitir, así como qué días, a qué horas o si, por ejemplo, sólo quiere emitir sus propios contenidos, es decir, el usuario puede personalizar la programación de sus MPDs de forma individual si así lo desea. tema MPD PROGRAMABLE: es un dispositivo multimedia constituido por una pantalla plana TFT a color, detector de presencia por ultrasonidos, que ofrece las siguientes funciones: - Comunicación verbal bidireccional entre la cabina del ascensor y el servico 24 Horas y videoconferencia unidireccional; esto es, la persona que está en el ascensor puede ver al personal del servicio 24 Horas que le está atendiendo. - Emisión de contenidos a través de la pantalla tales como música, información, noticias, publicidad y mensajes de los propietarios del edificio. Mediante el uso del programa PubliEditor (Software que se entrega al cliente), permite que el cliente pueda crear todo tipo de textos y fotografías y emitir sus propios contenidos, que pueden estar compuestos por información corporativa, mensajes propios, publicidad propia o de terceros. El cliente también podrá elegir los contenidos que emite a cada pantalla de forma individualizada, el orden de aparición de los contenidos y las fechas y horas de emisión de los distintos mensajes. Sin duda el MPD puede convertirse en un gran elemento diferenciador y de promoción de las actividades de los edificios en los que se ubica. Rev. 0 CRUXENT-EDELMA, S.L. C/ Balmes CALELLA (BARCELONA) FAX /12

264

265

266

267

268

269 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.16 Climatització

270

271 ÍNDEX 1.- NORMATIVES D APLICACIÓ DE L ANNEX 2.- DADES DE PARTIDA DE DISSENY Determinació de cabals de ventilació Condicions exteriors de càlcul Requisits específics del client 3.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE LA INSTAL LACIÓ Generalitats, cabal variable de refrigerant Arquitectura del sistema. Dispositius per a l estalvi d energia Canonades del circuit frigorífic i desguassos de condensació Xarxa de conductes d aire de ventilació Sistema de regulació i control Equips 4.- CÀLCULS DE LA INSTAL LACIÓ Unitats exteriors, interiors i recuperadors entàlpics Conductes d aire Difusors i reixetes Sistemes de conducció de refrigerant Conductes per als desguassos 5.- CÀRREGUES TÈRMIQUES Paràmetres generals Mètode de càlcul de la carrega tèrmica Resum dels resultats per conjunts de recintes 6.- SECCIÓ HE1 Limitació de demanda energètica Aplicació i Verificació 7.- EXIGÈNCIA BÀSICA HE2: RENDIMENT DE LES INSTAL LACIONS TÈRMIQUES EXIGÈNCIA DE BENESTAR I HIGIENE Justificació del compliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat Justificació del compliment de l'exigència de qualitat de l'aire interior de l'apartat Categories de qualitat de l'aire interior Cabal mínim d'aire exterior Filtració d'aire exterior Aire d extracció Justificació del compliment de l'exigència de qualitat acústica de l'apartat 1.4.4

272 7.2.- EXIGÈNCIA D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Justificació del compliment de l'exigència d'eficiència energètica en la generació de calor i fred de l'apartat Generalitats Càrregues tèrmiques Càrregues màximes simultànies Potència tèrmica instal lada Justificació del compliment de l'exigència d'eficiència energètica a les xarxes de canonades i conduccions de calor i fred de l'apartat Pèrdua de calor en canonades Eficiència energètica dels motors elèctrics Xarxes de canonades Justificació del compliment de l'exigència d'eficiència energètica al control d'instal lacions tèrmiques de l'apartat Generalitats Control de les condicions termohigromètriques Control de la qualitat de l'aire interior en les instal lacions de climatització Justificació del compliment de l exigència de recuperació de energia de l'apartat Zonificació Justificació del compliment de l'exigència de limitació de l'utilizació d energia convencional de l'apartat Llista dels equips consumidors d'energia EXIGÈNCIA DE SEGURETAT Justificació del compliment de l'exigència de seguretat en generació de calor i fred de l'apartat Condicions generals PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 2

273 1.- NORMATIVES D APLICACIÓ DE L ANNEX Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'edificació. Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis. Reglament electrotècnic de baixa tensió (B.T.) i Instruccions Complementàries segons Decret 842/2002, de 2 d'agost. Reglament de Seguretat i Higiene en el treball segons Decret 432/1971 d'11 de Març i Ordre de 9 de Març de 1971, mitjançant la qual s'aprova l'ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE), e Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE). R.D. 1027/2007, de 20 de julio, (BOE. Núm. 207 de ). Normas UNE de particular aplicación según el RITE. Reial Decret 919/2006 de 28 de juliol, pel que s'aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de productes gasosos i les seves Instruccions Tècniques Complementàries. Real Decreto 2060/2008 de 12 de diciembre (BOE ), por el cual se aprueba el reglamento de equipos a presión y sus instrucciones técnicas complementarias. (ITC). 2.- DADES DE PARTIDA DE DISSENY Determinació de cabals de ventilació Per a la determinació dels cabals de ventilació s han classificat els diferents recintes segons el seu ús i la ocupació. La majoria d ús administratiu i oficina, excepte les aules de música que són de tipus docent però tenint en compte la ocupació particularitzada pel tipus de centre i d activitat que s hi durà a terme. D altra banda a la sala d actes s ha calculat el cabal segons el seu propi aforament. El RITE estableix els mètodes de càlcul per al volum de renovació dels diferents recintes en funció del seu ús, seguint la metodologia establerta resulten la següent taula amb els diferents recintes, la seva ocupació i els cabals de ventilació. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 3

274 Planta Sala Ocupació Cabal Total Cabal (persones ) Baixa Atenció al ciutadà m 3 /h 180 m 3 /h Baixa Sala d actes m 3 /h m 3 /h Baixa Detinguts 1 45 m 3 /h Baixa Office 2 90 m 3 /h Baixa Cap Policia m 3 /h Baixa Sotscap m 3 /h 630 m 3 /h Baixa Atestats m 3 /h Baixa Servei guàrdia 2 90 m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1710 m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Sala professors m 3 /h 1 Administració m 3 /h 1 Sala de reunions m 3 /h 2 Despatx m 3 /h 2 Despatx m 3 /h 360 m 3 /h 2 Recepció m 3 /h Condicions exteriors de càlcul La població on està situat l immoble és Premià de Dalt a la província de Barcelona. La zona climàtica segons el CTE és la C2. Les condicions exteriors que s han tingut en compte per als càlculs del present projecte son les llistades a continuació. Terme municipal: Premià de Dalt Latitud (graus): 41,51 graus Altitud sobre el nivell del mar: 142 m Temperatura seca estiu: 27,15 C Temperatura humida estiu: 22,50 C Oscil lació mitja diària: 8,4 C Oscil lació mitja anual: 27,5 C Velocitat del vent: 3,6 m/s Temperatura del terreny: 6,40 C PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 4

275 2.3.- Requisits específics del client La propietat ha expressat el requisit de que el sistema de calefacció i refrigeració sigui amb climatització d aire amb bomba de fred / calor. Analitzant l edifici i les condicions d ús es determina que el sistema proposat és adient. A més, s especifica un funcionament independent per a diferents espais principals com les aules, els despatxos, i la sala d actes. 3.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE LA INSTAL LACIÓ Generalitats, cabal variable de refrigerant El sistema de climatització escollit es basa en el concepte de Cabal Variable de Refrigerant, que és un sistema d expansió directa comercialitzat per diversos fabricants. És un sistema descentralitzat, format per la unitat exterior, que distribueix el refrigerant a les diferents unitats interiors de forma variable, adaptant-se en tot moment a la potència necessària per climatitzar cadascun dels espais. El Cabal Variable de Refrigerant permet la connexió frigorífica d'una unitat exterior a diverses unitats interiors mitjançant una línia frigorífica de dos tubs per a les fases líquida i gasosa. La unitat exterior alimenta simultàniament diverses unitats interiors. Aquesta unitat exterior genera, i per tant, consumeix únicament l'energia que la instal lació està demandant a cada moment. Cada unitat interior climatitza una zona de manera independent i d'acord a la demanda. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 5

276 Els principals avantatges d aquest sistema són: Eliminació d'etapes d'intercanvi de calor entre diferents mitjans a causa de l'ús de gas refrigerant per al transport d'energia entre l'ambient exterior i l'espai a climatitzar. Obtenció d'elevades potències per kg de refrigerant (aproximadament 60 kcal / kg per al refrigerant R410A). La quantitat de gas refrigerant s'ajusta exactament a la necessitat de potència tèrmica de cada sala. Augment del rendiment global de la instal lació. Disminució del nombre de components. Simplicitat en la instal lació. Estalvi energètic. Minimització de l'espai ocupat. Tecnologia de compressor Inverter L'ús de tecnologia Inverter estalvia energia per diversos motius: El compressor varia la seva velocitat per adaptar-se a les exigències de calefacció o refrigeració interiors i, per tant, únicament consumeix l'energia que de debò es precisa. Quan un sistema Inverter funciona amb una càrrega parcial, la eficiència energètica del sistema és significativament superior a la d'un sistema estàndard de velocitat fixa no Inverter. El sistema de velocitat fixa només pot funcionar al 100%, encara que la major part del temps es donen condicions de càrrega parcial. Per tant, els sistemes de velocitat fixa no poden aconseguir la eficàcia anual dels sistemes Inverter. En utilitzar la tecnologia d'un compressor Inverter, la gamma Kosner és la preferida del sector per a corrents d'arrencada baixes, i una transició uniforme al llarg de la gamma de freqüències de compressor. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 6

277 Aspectes tècnics del refrigerant El refrigerant que utilitza aquest sistema, l R410, és un refrigerant molt eficient perquè té una capacitat tèrmica molt superior als R407 i R422. Això permet una capacitat de transport d energia superior i uns conductes de diàmetre inferior, així com recorreguts de canonades més llargs i reducció del volum de refrigerant. A més, és un factor molt important en el compliment de la norma EN378 de requisits medioambientals i de seguretat en el disseny, producció, instal lació, funcionament, manteniment i eliminació dels sistemes de refrigeració Arquitectura del sistema. Dispositius per a l estalvi d energia La instal lació projectada es composa de tres conjunts: el primer dona servei als espais ocupats per la policia local i el servei d atenció al ciutadà, el segon dona servei a l escola de música i al jutjat de pau, el tercer és un sistema existent que s aprofitarà i dona servei a la sala d actes de planta baixa. Cadascun dels conjunts es composa d una unitat exterior que es connecta amb un circuit frigorífic de dues fases (líquida i gasosa) i diversos distribuïdors, a les diverses unitats interiors que seran del tipus split. Les unitats interiors es distribueixen de forma que donin servei als diferents espais. D aquesta forma s aconsegueix independència d ús i flexibilitat entre els diferents espais i usos dels recintes. El detall de la ubicació de les diferents unitats, així com els detalls de la seva connexió es poden consultar als plànols i esquemes corresponents. Desde cadascuna de les unitats interiors tipus split es climatitza l aire per al confort dels diferents recintes. Cadascuna de les unitats split exclusivament climatitza l aire interior del recinte sense fer cap tipus de renovació de l aire. Els equips encarregats de la renovació d aire són recuperadors entàlpics, que a més de la funció de ventilació duen a terme un bescanvi d energia que permet un important estalvi energètic. Els recuperadors entàlpics permeten estalviar gran part de l energía consumida per una instal lació d aire acondicionat, bescanviant temperatura i humitat de l aire viciat interior amb les de l aire exterior que s introdueix. Amb aquest sistema, la càrrega tèrmica aportada per la ventilació disminueix notablement, reduïnt al voltant del 30% del consum d energia. La reducció de la càrrega tèrmica necessària permet la instal lació d equips d aire acondicionat de menor capacitat. Els recuperadors es connecten a PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 7

278 cadascun dels recintes mitjançant una xarxa de conductes d aire que es composa bàsicament d una xarxa d impulsió i una altra d extracció. Els esquemes d aquestes xarxes resten detallats als plànols corresponents. A continuació es mostra un esquema de funcionament Canonades del circuit frigorífic i desguassos de condensació La connexió frigorífica entre la unitat exterior i les diferents unitats interiors es composa de dos tubs de coure per a la fase líquida i gasosa. L esquema frigorífic mostra els detalls de les canonades, els seus diàmetres i els diferents equips, així com els divisors emprats per les diferents branques. El dimensionament també es pot consultar al següent capítol. Les boquilles de condensació de cada unitat interior i recuperadors entàlpics es connectaran directament als desguassos més propers dels banys, per gravetat, de tal forma que no produeixi sobrepressió en la xarxa de sanejament. En totes les unions i canvis de direcció s'utilitzaran accessoris normalitzats. Els pendents de les canonades seran no inferiors al 5% per facilitar el drenatge per gravetat Xarxa de conductes d aire de ventilació Per a la xarxa de conductes s ha pensat en emprar fibra de lana de roca revestida d alumini del tipus Climaver. L ús de fibra aporta diversos avantatges com un òptim aïllament tèrmic i PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 8

279 acústic, i la possibilitat de construïr in situ les diferents seccions dels recorreguts, amb la possibilitat d adaptar i modificar els recorreguts de forma fàcil, ja que el muntatge es fa a partir de panells retallats. La secció dels conductes serà, en general, rectangular. A cadascun dels embocaments d entrada i sortida d aire s ha d intercalar (entre conducte troncal i reixes) un silenciador cilíndric de diàmetre 160 o 200 mm en funció del cabal de renovació d aire. La funció d aquest silenciador és aïllar acústicament els recintes entre sí. A més d aquests silenciadors, s ha previst el muntatge de silenciadors de secció rectangular en diferents trams dels conductes troncals per augmentar l aïllament entre recintes, sobretot entre les diferents aules de música. Els llocs on s inseriran aquests silenciadors estan indicats als plànols corresponents. Els recorreguts dels conductes transcorren la major part per l espai existent en els falsos sostres dels diferents espais comuns com vestíbuls i passadissos. Per a la sortida d aire d impulsió s han emprat reixes rectangulars amb plenum. Per a l extracció o retorn s ha previst reixes rectangulars amb filtres d aire. Les boques d aire exterior es materialitzaran amb reixetes d exterior d alumini o acer inoxidable. Les reixetes incorporaran comportes de regulació per equilibrar els cabals de forma adient Sistema de regulació i control Per al sistema de regulació i control dels equips que conformen el sistema es faran servir diferents comandaments remots. Cadascuna de les unitats disposarà d un controlador electrònic remot cablejat de la gama KJR-12B de KOSNER, per a les unitats interiors i de la gama XRC RVC4P per als recuperadors entàlpics. Aquest controladors es situaran en un punt representatiu de confort de cadascun dels recintes i estaran connectats als equips mitjançant un cable. La única excepció serà la zona d atenció al ciutadà on existirà uncomandament d infrarrojos per a la màquina de la zona d atencióa l públic per tal que siguin els treballadors qui controlin l ambient d aquesta zona. Els comandaments permeten la regulació de la temperatura interior. En el cas dels recuperadors entàlpics, incorporen un programador horari setmanal que permet adaptar el funcionament a les necessitats del local. També incorpora funcions d estalvi nocturn i d altres funcions que milloren el control energètic. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 9

280 3.6.- Equips L assignació d equips, càrregues tèrmiques, cabals i estalvi en recuperació es mostra a les següents taules. En total hi ha tres conjunts de recintes independents: Sala d actes, Policia i Atenció al Ciutadà, i Escola de Música i Jutjat de Pau. Cadascun d aquests conjunts disposa de la seva unitat exterior i del seu recuperador entàlpic. Un cas apart és l armari informàtic que serà equipada amb una unitat 1x1 split i màquina exterior independents de la resta d instal lacions de clima. Planta Sala Split o màquina interior Potència Màquina exterior Recuperador entàlpic Baixa Sala d actes Existent Existent KRC H 3000 Baixa Atenció al ciutadà 2 KRV 22G- 5,2 kw SP Baixa Detinguts KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Office KRV 22G-SP 2,5 kw KRV 8 HP KRC H 1000 Baixa Cap Policia KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Sotscap KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Atestats KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Servei guàrdia KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Passadís 3 2 KRV 22G- 5,2 kw SP Baixa Armari informàtic ASY20UI(LE) 2,1 kw ASY20UI(LE) -- 1 Aula 1 KRV-54G SP 5,6 kw 1 Aula 2 KRV-45G 4,2 kw SP 1 Aula 3 KRV-28G SP 2,8 kw 1 Aula 4 KRV-54G SP 5,6 kw KRV 16 HP KRC H Aula 5 KRV-45G 4,2 kw SP 1 Aula 6 KRV-54G 5,6 kw SP 1 Sala professors KRV-36G 3,6 kw SP 1 Administració KRV-28G 2,8 kw SP 1 Sala de reunions KRV-54G 5,6 kw SP 2 Despatx 1 KRV-36G 3,6 kw SP 2 Despatx 2 KRV-28G 2,8 kw SP 2 Recepció KRV-45G SP 4,2 kw PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 10

281 4.- CÀLCULS DE LA INSTAL LACIÓ Unitats exteriors, interiors i recuperadors entàlpics L assignació d equips, càrregues tèrmiques, cabals i estalvi en recuperació es mostra a les següents taules. En total hi ha tres conjunts de recintes independents: Sala d actes, Policia i Atenció al Ciutadà, i Escola de Música i Jutjat de Pau. Cadascun d aquests conjunts disposa de la seva unitat exterior i del seu recuperador entàlpic. Cada recinte a climatitzar té la seva màquina interior. Planta Sala Split o màquina interior Potència Màquina exterior Recuperador entàlpic Baixa Sala d actes Existent Existent KRC H 3000 Baixa Atenció al ciutadà 2 KRV 22G- 5,2 kw SP Baixa Detinguts KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Office KRV 22G-SP 2,5 kw KRV 8 HP KRC H 1000 Baixa Cap Policia KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Sotscap KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Atestats KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Servei guàrdia KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Passadís 3 2 KRV 22G- 5,2 kw SP Baixa Armari informàtic ASY20UI(LE) 2,1 kw ASY20UI(LE) -- 1 Aula 1 KRV-54G SP 5,6 kw 1 Aula 2 KRV-45G 4,2 kw SP 1 Aula 3 KRV-28G SP 2,8 kw 1 Aula 4 KRV-54G SP 5,6 kw KRV 16 HP KRC H Aula 5 KRV-45G 4,2 kw SP 1 Aula 6 KRV-54G 5,6 kw SP 1 Sala professors KRV-36G 3,6 kw SP 1 Administració KRV-28G 2,8 kw SP 1 Sala de reunions KRV-54G 5,6 kw SP 2 Despatx 1 KRV-36G 3,6 kw SP 2 Despatx 2 KRV-28G 2,8 kw SP 2 Recepció KRV-45G SP 4,2 kw PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 11

282 Els recuperadors entàlpics seleccionats permeten assolir els cabals de ventilació calculats, tal com es mostra a la següent taula on s especifiquen les principals característiques dels equips. D altra banda, el rendiment entàlpic és superior al 70%, encara que per seguretat només s ha tingut en compte un 50%. Planta Sala Ocupació (persones ) Baixa Sala d actes m 3 /h Baixa Atenció al ciutadà m 3 /h Baixa Detinguts 1 45 m 3 /h Baixa Office 2 90 m 3 /h Baixa Cap Policia m 3 /h Baixa Sotscap m 3 /h Baixa Atestats m 3 /h Baixa Servei guàrdia 2 90 m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Sala professors m 3 /h 1 Administració m 3 /h 1 Sala de reunions m 3 /h 2 Despatx m 3 /h 2 Despatx m 3 /h 2 Recepció m 3 /h Cabal Total Cabal Recuperador entàlpic 2790 m 3 /h KRC H m 3 /h KRC H m 3 /h KRC H Conductes d aire Les taules següents mostren els resultats dels càlculs de les dimensions dels conductes d aire en tots els trams del recorregut de la xarxa. El mètode de càlcul emprat assegura una velocitat de l aire suficientment baixa per evitar molèsties de soroll amb els cabals màxims. Es proposen les dimensions aproximades següents, encara que l instal lador podrà fer les variacions que cregui oportunes i siguin justificades. Tram Cabal Altura Amplada (m 3 /h) (mm) (mm) v (m/s) Canonada exterior ,28 Planta 2ª a planta 1ª ,96 Troncal ala dreta planta 1ª, ,39 PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 12

283 troncal ala centre/esquerra planta 1ª Troncal ala esquerra planta 1ª ,25 Tram sala reunions, sala professors i administració ,33 Tram aules 5 i ,00 Troncal planta 2ª i aules 2 i ,75 Sortida aire diversos recintes ,00 Sortida aire diversos recintes ,67 Sortida aire diversos recintes ,67 Sortida aire diversos recintes , Difusors i reixetes A la següent taula s especifiquen els diferents difusors i reixetes seleccionats a cadascun dels recintes de l edifici, així com els silenciadors cilíndrics. Planta Sala Cabal Reixa impulsió Reixa extracció Silenciador s Baixa Sala d actes 2790 m 3 /h Existent Baixa Atenció al ciutadà 180 m 3 /h AMT-AN+SP DMT-FY 350x150 LDC x150 mm 600 Baixa Detinguts 45 m 3 /h AMT-AN+SP DMT-FY 200x150 LDC x150 mm 600 Baixa Office 90 m 3 /h AMT-AN+SP DMT-FY 200x150 LDC x150 mm 600 Baixa Cap Policia 135 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 DMT-FY 200x150 mm LDC Baixa Sotscap 135 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 DMT-FY 200x150 mm LDC Baixa Atestats 135 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 DMT-FY 200x150 mm LDC Baixa Servei guàrdia 90 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 1 Aula m 3 /h AMT-AN+SP 350x150 1 Aula m 3 /h AMT-AN+SP 350x150 1 Aula m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 1 Aula m 3 /h AMT-AN+SP 350x150 1 Aula m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 1 Aula m 3 /h AMT-AN+SP 350x150 1 Sala professors 135 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 1 Administració 135 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 DMT-FY 200x150 mm DMT-FY 350x150 mm DMT-FY 350x150 mm DMT-FY 200x150 mm DMT-FY 350x150 mm DMT-FY 200x150 mm DMT-FY 350x150 mm DMT-FY 200x150 mm DMT-FY 200x150 mm LDC LDC LDC LDC LDC LDC LDC LDC LDC PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 13

284 1 Sala de reunions 180 m 3 /h AMT-AN+SP 350x150 2 Despatx 1 90 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 2 Despatx 2 90 m 3 /h AMT-AN+SP 200x150 2 Recepció 135 m 3 /h AMT-AN+SP 350x150 DMT-FY 350x150 mm DMT-FY 200x150 mm DMT-FY 200x150 mm DMT-FY 350x150 mm LDC LDC LDC LDC Sistemes de conducció de refrigerant La xarxa de conductes per al transport del refrigerant està formada per dos tubs per a les dues fases líquida i gasosa que connecten les unitats interiors amb la unitat exterior. S intercalen elements distribuïdors segons els esquemes frigorífics corresponents, les dades dels quals es resumeixen a les següents taules. Els càlculs resultants per a la xarxa de conductes frigorífics es mostren a la següent taula d elements distribuïdors i diàmetres de canonades, situant en primer lloc el diàmetre de la cononada de fase líquida i en segon lloc separada per la barra, la fase gasosa. Policia i Atenció al ciutadà Escola de música i Jutjat de Pau P1 22,2 / 9,53 P1 22,2 / 9,53 P2 19,1 / 9,53 P2 19,1 / 9,53 P3 12,7 / 6,35 P3 12,7 / 6,35 P4 31,8 / 19,1 P4 31,8 / 19,1 P5 22,2 / 12,7 P5 22,2 / 12,7 P6 15,9 / 9,53 P6 15,9 / 9,53 J1 KRV HN-02C J1 KRV HN-01C J2 KRV HN-01C J2 KRV HN-02C J3 KRV HN-03C J3 KRV HN-03C Conductes per als desguassos Per als conductes que connecten les diferents unitats interiors i recuperadors entàlpics amb els desguassos per evacuar la condensació, s empraran conductes de PVC del diàmetre adient per a les embocadures de les màquines. L evacuació serà per gravetat, per tant els conductes tindran en tot el seu recorregut un pendent superior al 5%. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 14

285 5.- CÀRREGUES TÈRMIQUES Paràmetres generals Terme municipal: Sabadell Latitud (graus): 41,51 graus Altitud sobre el nivell del mar: 142 m Percentil per a estiu: 5,0 % Temperatura seca estiu: 27,15 C Temperatura humida estiu: 22,50 C Oscil lació mitja diària: 8,4 C Oscil lació mitja anual: 27,5 C Temperatura exterior de disseny: 1,20 C Temperatura exterior mitjana anual: 6,40 C Velocitat del vent: 3,6 m/s Temperatura del terreny: 6,40 C Percentatge de majoració per l'orientació N: 20 % Percentatge de majoració per l'orientació S: 0 % Percentatge de majoració per l'orientació E: 10 % Percentatge de majoració per l'orientació O: 10 % Percentatge de càrregues degut a la pròpia instal lació: 3 % Mètode de càlcul de la carrega tèrmica Per al càlcul de la càrrega tèrmica de calefacció, es tindrà en compte els següents factors: transmissió, infiltració, ventilació, orientació, suplement per intermitència i suplement per pèrdues en conductes. Càlcul de les pèrdues de calor per transmissió: Qt = S x K x T Qt Quantitat de calor total per transmissió S Superfície (m 2 ) K Coeficient de transmissió de calor en W/m 2 ºC T Diferència de temperatura interior i exterior PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 15

286 Càlcul de les pèrdues de calor per infiltracions d aire: Qi = V x Ce x Pe x n x T Qi Quantitat de calor total per infiltracions d aire V Volum en m 3 Ce Calor específic de l aire 0.24 Kcal/KgºC Pe Pes específic de l aire sec 1.24 Kg/m 3 a 10ºC n T Número de renovacions per hora Diferencia de temperatura interior i exterior Resum dels resultats per conjunts de recintes Refrigeració Potència Potència per superfície Conjunt total (kcal/(h m²)) (kcal/h) Planta baixa - Atenció al ciutadà 76, ,29 Planta baixa - Atestats 111,73 932,95 Planta baixa - Cap Policia 100, ,33 Planta baixa - Detinguts 82,85 632,14 Planta baixa - Office 93,94 723,34 Planta baixa - Sala d'actes 251, ,10 Planta baixa - Servei Guàrdia 112, ,73 Planta baixa - Sotscap 104, ,69 Planta primera - Aula 1 110, ,90 Planta primera - Aula 2 175, ,89 Planta primera - Aula 3 115, ,66 Planta primera - Aula 4 112, ,97 Planta primera - Aula 5 101, ,33 Planta primera - Aula 6 110, ,23 Planta primera - Sala professors 113, ,90 Planta primera - Sala reunions 103, ,66 Planta primera - Zona administrativa 84, ,13 Planta segona - Despatx 1 72, ,64 Planta segona - Despatx 2 90,38 993,26 Planta segona - Recepció 79, ,30 PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 16

287 Conjunt Calefacció Potència per superfície (kcal/(h m²)) Potència total (kcal/h) Planta baixa - Atenció al ciutadà 164, ,96 Planta baixa - Atestats 179, ,34 Planta baixa - Cap Policia 150, ,99 Planta baixa - Detinguts 243, ,23 Planta baixa - Office 153, ,64 Planta baixa - Sala d'actes 268, ,04 Planta baixa - Servei Guàrdia 203, ,15 Planta baixa - Sotscap 155, ,03 Planta primera - Aula 1 120, ,71 Planta primera - Aula 2 129, ,67 Planta primera - Aula 3 118, ,64 Planta primera - Aula 4 122, ,07 Planta primera - Aula 5 105, ,60 Planta primera - Aula 6 122, ,66 Planta primera - Sala professors 173, ,35 Planta primera - Sala reunions 150, ,54 Planta primera - Zona administrativa 135, ,66 Planta segona - Despatx 1 174, ,83 Planta segona - Despatx 2 132, ,62 Planta segona - Recepció 162, , SECCIÓ HE1 Limitació de demanda energètica A continuació, en aquest apartat, s indicaran els paràmetres mínims a complir segons la normativa que li sigui d aplicació, que haurà estar degudament justificat en el projecte general executiu de l edifici, de l arquitectura: Aplicació i Verificació No és d aplicació doncs es tracta d un reforma d un edifici amb una superfície útil inferior a 1000 m 2. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 17

288 7.- EXIGÈNCIA BÀSICA HE2: RENDIMENT DE LES INSTAL LACIONS TÈRMIQUES Exigència de benestar i higiene Justificació del compliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat L'exigència de qualitat tèrmica de l'ambient es considera satisfeta en el disseny i dimensionament de la instal lació tèrmica. Per tant, tots els paràmetres que defineixen el benestar tèrmic es mantenen dins dels valors establerts. A la següent taula apareixen els límits que compleixen en la zona ocupada. Paràmetres Límit Temperatura operativa a l'estiu ( C) 23 < T < 25 Humitat relativa a l'estiu (%) 45 < HR < 60 Temperatura operativa a l'hivern ( C) 21 < T < 23 Humitat relativa a l'hivern (%) 40 < HR < 50 Velocitat mitja admissible amb difusió per mescla (m/s) V < 0,14 A continuació es mostren els valors de condicions interiors de disseny utilitzades al projecte: Temperatura d'estiu Temperatura d'hivern Humitat relativa interior Justificació del compliment de l'exigència de qualitat de l'aire interior de l'apartat Categories de qualitat de l'aire interior La instal lació projectada s'inclou en un edifici d'ús docent i administratiu, per tant, s'han considerat els requisits de qualitat d'aire interior establerts en la secció HS 3 del Codi Tècnic de l'edificació com a IDA 2, excepte la sala d actes que es considerarà IDA Cabal mínim d'aire exterior PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 18

289 El cabal mínim d'aire exterior de ventilació necessari es calcula segons el mètode indirecte de cabal d'aire exterior per persona i el mètode de cabal d'aire per unitat de superfície, especificats en la instrucció tècnica I.T Es descriu a continuació la ventilació dissenyada per als recintes utilitzats al projecte. Planta Sala Ocupació Cabal (persones ) Baixa Sala d actes m 3 /h Baixa Atenció al ciutadà m 3 /h Baixa Detinguts 1 45 m 3 /h Baixa Office 2 90 m 3 /h Baixa Cap Policia m 3 /h Baixa Sotscap m 3 /h Baixa Atestats m 3 /h Baixa Servei guàrdia 2 90 m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Aula m 3 /h 1 Sala professors m 3 /h 1 Administració m 3 /h 1 Sala de reunions m 3 /h 2 Despatx m 3 /h 2 Despatx m 3 /h 2 Recepció m 3 /h Filtració d'aire exterior L'aire exterior de ventilació s'introdueix a l'edifici degudament filtrat segons l'apartat I.T S'ha considerat un nivell de qualitat d'aire exterior per tota la instal lació ODA 2, aire amb altes concentracions de partícules. Les classes de filtració utilitzades en la instal lació cumpleix amb el que s'ha establert en la taula per filtres prèvis i finals. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 19

290 Filtres prèvis: IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4 ODA 1 F7 F6 F6 G4 ODA 2 F7 F6 F6 G4 ODA 3 F7 F6 F6 G4 ODA 4 F7 F6 F6 G4 ODA 5 F6/GF/F 9 F6/GF/F 9 F6 G4 Filtres finals: IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4 ODA 1 F9 F8 F7 F6 ODA 2 F9 F8 F7 F6 ODA 3 F9 F8 F7 F6 ODA 4 F9 F8 F7 F6 ODA 5 F9 F8 F7 F Aire d extracció En funció de l'ús de l'edifici o local, l'aire d'extracció es classifica en una de les següents categories: AE 1 (sota nivell de contaminació): aire que prové dels locals en els que les emissions més importants de contaminants provenen dels materials de construcció i decoració, a més de les persones. Està exclòs l'aire que prové de locals on es permet fumar. AE 2 (moderat nivell de contaminació): aire de locals ocupats amb més contaminants que la categoria anterior, en els que, a més, no està prohibit fumar. AE 3 (alt nivell de contaminació): aire que prové de locals amb producció de productes químics, humitat, etc. AE 4 (molt alt nivell de contaminació): aire que conté sustàncies oloroses i contaminants perjudicials per a la salut en concentracions majors que les permeses en l'aire interior de la zona ocupada. La categoría considerada en tota la instal lació és AE 1. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 20

291 Justificació del compliment de l'exigència de qualitat acústica de l'apartat La instal lació tèrmica compleix amb l'exigència bàsica HR Protecció front al soroll del CTE d'acord al seu document bàsic EXIGÈNCIA DE EFICIEÈNCIA ENERGÈTICA Justificació del compliment de l'exigència d'eficiència energètica en la generació de calor i fred de l'apartat Generalitats Les unitats de producció del projecte utilitzen energies convencionals i s ajusten a la càrrega màxima simultània de les instal lacions servides considerant els guanys o pèrdues de calor a les xarxes de canonades dels fluids portadors, així com l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport de fluids Càrregues tèrmiques Càrregues màximes simultànies El resum de les càrregues màximes simultànies per a cada un dels conjunts de recintes es poden consultar a l apartat Potència tèrmica instal lada La potència tèrmica instal lada dels equips es la següent: Planta Sala Split o màquina interior Potència Màquina exterior Recuperador entàlpic Baixa Sala d actes Existent Existent KRC H 3000 Baixa Atenció al ciutadà 2 KRV 22G- 5,2 kw SP Baixa Detinguts KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Office KRV 22G-SP 2,5 kw KRV 8 HP KRC H 1000 Baixa Cap Policia KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Sotscap KRV 22G-SP 2,5 kw PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 21

292 Baixa Atestats KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Servei guàrdia KRV 22G-SP 2,5 kw Baixa Passadís 3 2 KRV 22G- 5,2 kw SP Baixa Armari informàtic ASY20UI(LE) 2,1 kw ASY20UI(LE) -- 1 Aula 1 KRV-54G SP 5,6 kw 1 Aula 2 KRV-45G 4,2 kw SP 1 Aula 3 KRV-28G SP 2,8 kw 1 Aula 4 KRV-54G SP 5,6 kw KRV 16 HP KRC H Aula 5 KRV-45G 4,2 kw SP 1 Aula 6 KRV-54G 5,6 kw SP 1 Sala professors KRV-36G 3,6 kw SP 1 Administració KRV-28G 2,8 kw SP 1 Sala de reunions KRV-54G 5,6 kw SP 2 Despatx 1 KRV-36G 3,6 kw SP 2 Despatx 2 KRV-28G 2,8 kw SP 2 Recepció KRV-45G SP 4,2 kw Justificació del compliment de l'exigència d'eficiència energètica a les xarxes de canonades i conduccions de calor i fred de l'apartat L'aïllament de les canonades i el seu traçat s'ha dissenyat tenint en compte l'horari de funcionament de cada subsistema, la longitut hidràulica del circuit i el tipus d'unitats terminals servides. El càlcul de la transmissió de calor en les canonades s'ha realitzat segons la norma UNE-EN ISO S'han considerat les següents condicions exteriors per al càlcul de la pèrdua de calor: Temperatura seca exterior a l'hivern: 0,2 C Velocitat del vent: 3,6 m/s PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 22

293 S'han considerat les condicions interiors de disseny als recintes per al càlcul de les pèrdues en les canonades especificats en la justificació del compliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat Pèrdua de calor en canonades La pèrdua en calor de les canonades compleix allò establert a la instrucció tècnica , i són inferiors a un 4 % de la potència que transporten Eficiència energètica dels motors elèctrics Els motors elèctrics utilitzats en la instal lació resten exclosos de l'exigència de rendiment mínim, segons el punt 3 de la instrucció tècnica I.T Xarxes de canonades El traçat de les canonades s'ha dissenyat tenint en compte l'horari de funcionament de cada subsistema, la longitud hidràulica del circuit i el tipus d'unitats terminals servides Justificació del compliment de l'exigència d'eficiència energètica al control d'instal lacions tèrmiques de l'apartat Generalitats La instal lació tèrmica projectada està dotada dels sistemes de control automàtic necessaris per a que es puguin mantenir en els recintes les condicions de disseny previstes. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 23

294 Control de les condicions termohigromètriques L'equipament mínim d'aparells de control de les condicions de temperatura i humitat relativa dels recintes, segons les categories descrites en la taula , es el següent: THM-C1: Variació de la temperatura del fluid portador (aigua-aire) en funció de la temperatura exterior i/o control de la temperatura de l'ambient per zona tèrmica. A més, en els sistemes de calefacció per aigua en habitatges s'inclou una vàlvula termostàtica en cada una de las unitats terminals dels recintes principals. THM-C2: Com a THM-C1, més el control de la humitat relativa mitja o la del local més representatiu. THM-C3: Com a THM-C1, més variació de la temperatura del fluid portador fred en funció de la temperatura exterior i/o control de la temperatura de l'ambient per zona tèrmica. THM-C4: Com a THM-C3, més control de la humitat relativa mitja o la del recinte més representatiu. THM-C5: Com a THM-C3, més control de la humitat relativa en locals. A continuació es descriuen el sistema de control emprat per a cada conjunt de recintes: THM-C Control de la qualitat de l'aire interior en les instal lacions de climatització El control de la qualitat d'aire interior pot realitzar-se per un dels mètodes descrits en la taula Categoria Tipus Descripció IDA-C1 El sistema funciona contínuament IDA-C2 Control manual El sistema funciona manualment, controlat per un interruptor IDA-C3 Control per temps El sistema funciona d'acord a un determinat horari IDA-C4 IDA-C5 Control per presència El sistema funciona per una senyal de presència Control per ocupació El sistema funciona depenent del nombre de persones presents IDA-C6 Control directe El sistema està controlat per sensors que mesuren paràmetres de qualitat de l'aire interior S'han emprat en el projecte els mètodes IDA-C1, IDA-C2 i IDA-C3. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 24

295 Justificació del compliment de l exigència de recuperació de energia de l'apartat Zonificació El disseny de la instal lació ha estat realitzat tenint present la zonificació, per a obtenir elevat benestar i estalvi d energia. Els sistemes s'han dividit en subsistemes, considerant els espaïs interiors i la seva orientació, així com el seu ús, ocupació i horari de funcionament Justificació del compliment de l'exigència de limitació de l'utilizació d energia convencional de l'apartat S'enumeren els punts per a justificar el compliment d'aquesta exigència: El sistema de calefacció emprada no es un sistema centralitzat que utilitzi l'energia elèctrica per "efecte Joule". No s'ha climatitzat cap dels recintes no habitables inclosos al projecte. No es realitzen processos successius de refredament i escalfament, ni es produeix la interacció de dos fluids amb temperatura d'efectes oposats. No es contempla al projecte la utilització de cap combustible sòlid d'origen fòssil en les instal lacions tèrmiques Llista dels equips consumidors d'energia S'inclou a continuació un resumen de tots els equips projectats, amb el seu consum d'energia. Consum elèctric unitat exterior KRV 16 HP: 14 kw Consum elèctric unitat exterior KRV 8 HP: 6,1 kw Consum elèctric recuperador entàlpic KRC H 1000: Consum elèctric recuperador entàlpic KRC H 3000: Consum elèctric recuperador entàlpic KRC H 3000: Consum elèctric unitats interiors: 0,8 kw Consum elèctric màquina 1x1 armari informàtic: 0,3 kw 1,1 kw 1,1 kw 0,5 kw TOTAL CONSUM ELÈCTRIC MÀXIM EQUIPS GENERADORS: 23,9 kw PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 25

296 7.3.- EXIGÈNCIA DE SEGURETAT Justificació del compliment de l'exigència de seguretat en generació de calor i fred de l'apartat Condicions generals Els generadors de calor i fred utilitzats en la instal lació compleixen amb l'establert en la instrucció tècnica Condicions generals del RITE. PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 26

297 III.- PLEC DE CONDICIONS Unitats exteriors KRV PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 27

298 PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 28

299 Unitats interiors tipus SPLIT Control remot per a unitat interior PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 29

300 Recuperadors Entàlpics PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 30

301 PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 31

302 Control remot per a recuperador entàlpic Unitat 1x1 per al refredament de l armari informàtic PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ Antic edifici consistorial de Premià de Dalt Premià de Dalt (Barcelona) 32

303 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.17 Estructura. Memòria de càlcul

304

305 ÍNDEX 1.-DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE BASES DE CÀLCUL CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY ACCIONS CONSIDERADES COEFICIENTS DE SEGURETAT HIPÒTESIS DE CÀLCUL MÈTODES DE CÁLCUL PROGRAMES INFORMÁTICS DE CÁLCUL UTILITZATS CRITERIS DE DIMENSIONAT NORMATIVA DECLARACIÓ DE CUMPLIMENT DELS DOCUMENTS BÀSICS MANTENIMENT DE L ESTRUCTURA Elements constituits per acer laminat Estructures de formigó

306

307 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE La present memòria documenta tècnicament les intervencions realitzades de l edifico de l antic Consistori de Premià de Dalt per a la seva reforma i rehabilitació, degut al canvi d ús que s hi contempla. La intervenció des del punt de vista estructural es centra en la col locació d un ascensor per a donar compliment al requeriment bàsic d accessibilitat. Així mateix, es realitza un reforç interior de les façanes per millorar el comportament global de l edifici enfront les accions horitzontals. ESTRUCTURA VERTICAL L estructura vertical de l ascensor es resol amb murs de càrrega de gero de 15cm de gruix per confeccionar el nucli. Prèviament s enderrocaran els trams de forjats existents necessaris per tal de permetre la comunicació vertical dels diferents nivells. ESTRUCTURA HORITZONTAL L estructura horitzontal es realitzarà amb forjats unidireccionals 22+4 cm de cantell amb biguetes autoportant tipus T-18 i revoltons ceràmics de baixa densitat. Es farà una capa de compressió de 4 cm de formigó armat, que garanteixi l estabilitat del conjunt i permeti un comportament monolític dels forjats. Aquesta tipologia permet no haver d apuntalar els forjats de manera que hi ha un estalvi econòmic i de temps molt important. Els forjats es recolzaran sobre els murs de fàbrica existents, així com, el nucli d ascensor projectat. FONAMENTACIÓ Donat que hi ha l existència d edificacions mitgeres, es realitzaran trams de fonamentació correguts o riostres per suportar el fossat i el murs de gero de l ascensor. La utilització d una fonamentació semiprofunda de dimensions petites influeix d una manera poc rellevant la fonamentació de l edifici existent.

308 BASES DE CÁLCUL CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS Els materials empleats per a la realització dels elements estructurals es detallen a continuació. FORMIGÓ. S utilitza per a la realització dels elements resolts con formigó armat i formigó pretensat o postesat. Les seves característiques més rellevants i, alhora, considerades en els anàlisis adjunto, són les següents: Denominació i tipificació Tipificació: FONAMENTACIÓ I FORJATS HA-25/B/20/IIa Característiques intrínseques: F ck : Consistència: TMA: 25Mpa Blanda 20 mm IIa Tipus d ambient: Contingut mínim de 275 kg/m 3 ciment: Màxima relació A/C: 0.60 Resistència als 7 dies: 17,5Mpa Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul. Per a la determinació del comportament de les peces de formigó i per la seva comprovació ulterior se ha adoptat el diagrama paràbola-rectangle, establert per la Instrucció EHE-98 en el seu apartat 3º. D aquest diagrama, cal destacar el tramo elàstic no lineal constituït por la rama parabòlica, de equació: 850 f cd ; on: σ es la tensió, f cd es la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de l aplicació sobre la resistència característica, fck, el coeficient de minoració de resistències, γ f, detallat en l apartat corresponent de la present memòria, y ε es la deformació esdevinguda, així com el tram rectilini de la seva fase plàstica, l equació del qual és: 0.85 f ; cd Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal. A nivell deformacional han sigut considerats els següents mòduls de deformació:

309 a) Per a càrregues instantànies o ràpidament variables, E jo : E oj f cm, j b) Mòdul instantani de deformació longitudinal secant, E j : E.5003 j 8 f cm, j on f cm,j és la resistència mitja del formigó a la edat de j dies, obtinguda mitjançant l expressió: f f 8, en Mpa. cm, j ck, j Coeficient de Poisson. S ha considerat el valor 0.2. Coeficient de dilatació Tèrmica. S ha considerado el valor 10-5 (ºC) -1 Coeficient de retracció. Segons indicacions de l article 39.7 de la EHE. Coeficient de fluència. Segons indicacions de l article 39.8 del la EHE Assajos i control. Les característiques del material en totes les seves variants, així com els assajos a que haurà d estar sotmès, queden especificats en els Plecs de Condicions per a la Execució y la Posada en Obra del Formigó Armat i en el Pla de Control adjunt. Aspecte extern. L aspecte extern que hauran de presentar els formigons col locats en obra es detallen explícitament en el Plec de Condicions para la Posada en Obra del Formigó Armat, adjunto a la present. A grans trets, cap destacar que no se acceptaran formigons fisurats, no homogenis en color o textura o bruts, tant de fluorescències com de taques d òxid o grassa. ACER PER A ARMADURES PASSIVES. S utilitza per a la confecció del formigó armat i per a la execució de tots els espàrrecs d ancoratge dels elements d estructura metàl lica contra el formigó. La seva tipificació, segons la EHE, es: B-500-SD, acceptant-se també l acer B-500S, que implica: Tipus d acer: duresa natural Límit elàstic, f yk : 500 Mpa B-500SD: B-500S: Soldabilitat, ductilitat Soldabilitat Mòdul d elasticitat, E: Mpa alta

310 Diagrama σ-ε de càlcul. El diagrama tensió- deformació considerat és el corresponent als acers de duresa natural que estableix la norma EHE, en el seu article En aquest diagrama s observa una llei trilineal, en la que el seu tramo inclinat posseeix una pendent que es el mòdul de deformació longitudinal, de valor E= Mpa, vàlid per a llindars de tensió compresos entre f yd f yd, sent f yd la resistència de càlcul del material, obtinguda després d aplicar sobre el seu límit elàstic els coeficients de minoració de resistència, γ s. Característiques del material i assajos. Les característiques del material que es detalla, així com els assajos a que hauran de sotmetre s, queden especificats en los Plecs de condicions per a la Execució i la Posada en Obra del Formigó Armat i en el pla de control adjunto. ACER LAMINAT S utilitza per la confecció dels elements d estructura metàl lica, excepte els espàrrecs d ancoratge i subjecció en formigó, per lo qual s utilitza acer B-500S. Segons la norma Document Bàsic SE-A. Seguretat Estructural Acer, es distingeixen les característiques dels materials per perfils i xapes, per cargols, rosques y arandelles, y para el material de aportació. Les característiques del material que es detalla, així com els assajos a que haurà de sotmetre s, queden especificats en els Plecs de Condicions per l Execució i la Posada de l Estructura Metàl lica. Acer per xapes i perfils S utilitzen els acers establerts en la norma UNE-EN (Productes laminats en calent d acer no aleat, per construccions metàl liques d ús general), així com els establerts en les normes UNE-EN :1994 relativa a Perfils buits per la construcció, acabats en calent, d acer no aleat de grau fi, i UNE-EN :1998 relativa a seccions buides d acer estructural conformats en fred. En la taula següent (DB SE-A-11, taula 4.1) s especifiquen les característiques mecàniques mínimes dels acers UNE EN 10025, que son las que han sigut utilitzades en los càlculs del present projecte d estructura: (1) DESIGNACIÓ Espessor nominal t (mm) Tensió de límit elàstic Tensió f y (N/mm 2 ) trencament F u (N/mm 2 ) t 16 16< t 40 40< t 63 3 t 100 Temperatura de l assaig Charpy S235JR 20 S235J S235J2-20 S275JR 20 S275J S275J2-20 S355JR 20 S355J S355J2-20 S355K2 S450J Se li exigeix una energia mínima de 40J ºC -20 (1)

311 Les següents son característiques comunes a tots els acers: Mòdul d elasticitat, E Mpa Mòdul d elasticitat transversal, G Mpa Coeficient de Poisson, ν: 0.30 Coeficient de dilatació tèrmica, λ: 1.2 x 10-5 ( C) -1 Densitat Kg/m 3. En la següent taula (DB SE-A-12, taula 4.2) s especifiquen els espessors màxims (en mm) de xapes per els quals no és necessari comprovar el comportament dúctil del material. S especifiquen las dimensions en funció de la temperatura mínima a la que seran sotmesos durant la vida útil de l estructura. Temperatura mínima 0 ºC -10 ºC -20 ºC Grau JR J0 J2 JR J0 J2 JR J0 J2 S S S Tots els acers mencionats i utilitzats en el present projecte d estructura són soldables i únicament es requereix l adopció de precaucions en el cas d unions especials (entre xapes de gran espessor, de espessors molt desiguals, en condiciones difícils d execució, etc.). Cargols, rosques i arandelles Les característiques mecàniques dels acers per cargols, rosques i arandelles s han pres de la següent taula (DB SE-A-13, taula 4.3): Classe Tensió de límit elàstic f y (N/mm 2 ) Tensió de trencament f u (N/mm 2 ) Materials d aportació Les característiques mecàniques dels materials d aportació seran en tots els casos superiors a les del material base. Resistència de càlcul Es defineix resistència de càlcul, f yd, al coeficient de la tensió de límit elàstic i el coeficient de seguretat del material, definit en el seu corresponent apartat. f yd = f y /γ M Per el cas específic de les comprovacions de resistència última del material o la secció s ha adoptat com resistència de càlcul el valor: f ud =f u / γ M2 sent γ M2 el coeficient de seguretat per resistència última.

312 FÀBRICA DE MAÓ. Denominació i tipificació. El maó utilitzat és de tipus perforat. Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal. Com mòdul de deformació secant instantània s ha pres1000 fk. Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió. La resistència característica del maó f b és de 20 N/mm 2, y la del morter f m = 10 N/mm 2. La fàbrica s ha calculat con una resistència de 7 N/mm 2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY S ha considerat una tensió admissible del terreny d 1Kg/ cm 2 per a sabates aïllades i 0,75 Kg/ cm 2 per a sabates corregudes. ACCIONS CONSIDERADES La determinació de les accions sobre l edifici sobre la seva estructura s ha realitzat tinent en consideració l aplicació de les normatives que es relacionen en l apartat corresponent de la present memòria. Segons el DB SE-AE Accions en l edificació, les accions i les forces que actuen sobre un edifici se poden agrupar en 3 categories: accions permanents, accions variables i accions accidentals. La consideració particular de cada una de elles es detalla en els següents subapartats, i respon a lo estipulat en els apartats 2, 3 y 4 del DB SE-AE. ACCIONS PERMANENTS. S inclouen dins d aquesta categoria totes les accions la variació de les quals en magnitud amb el temps és despreciable, o que la seva variació és monòtona fins que s arribi a un valor límit. Es consideren 3 grups d accions permanents que es detallen a continuació. Pes propi S inclouen en aquest grup el pes propi dels elements estructurals, tancaments i elements separadors, envans, tot tipus de fusteries, revestiments (paviments, guarnits, arrebossats, falsos sostres), farcits (com els de terres) i equip fix. El valor característic del pes propi dels elements constructius s ha determinat com el seu valor mitjà obtingut a partir de les dimensions nominals i dels pesos específics mitjos. En la taula següent s inclouen els pesos dels materials, productes i elements constructius habituals. a) Murs de fàbrica de maó: - de maó massís: - de maó perforat: - de maó buit: 18 KN/m 3 15 KN/m 3 12 KN/m 3 b) Murs de fàbrica de bloc:

313 - de bloc buit de morter: - de bloc buit de guix: c) Formigó: - Formigó armat: - Formigó en massa: - Formigó lleuger: d) Paviments: - Hidràulic o ceràmic (6cm. Grossor total): - Terratzo: - Parquet: e) Materials de coberta: - Planxa plegada metàl lica: - Teula corba: - Pissarra: - Tauler de rajola: f) Materials de construcció: - Arena: - Ciment: - Pissarra: - Escòria granulada: 16 KN/m 3 10 KN/m 3 25 KN/m 3 24 KN/m 3 16 KN/m 3 1 KN/m 2 0,80 KN/m 2 0,40 KN/m 2 0,12 KN/m 2 0,5 KN/m 2 0,3 KN/m 2 1 KN/m 2 15 KN/m 3 16 KN/m 3 17 KN/m 3 11 KN/m 3 g) Farciments: - Terreny, jardineres : 20 KN/m 3 Per el cas de tancaments lleugers distribuïts homogèniament en planta, tal com indica el DB SE-AE, s ha considerat la seva assimilació a una càrrega superficial equivalent uniformement repartida sobre el forjat de 0,8 kn/m 2, multiplicat per la raó mitja entre la superfície d envans i la de la planta considerada. Així mateix, per a vivendes, s ha considerat una càrrega de 1 kn/m 2 repartida uniformement sobre la superfície de forjat, tal com indica el DB abans mencionat. Per la resta de tancaments s ha calculat directament el pes dels envans projectats, obtenint per una altura lliure de 3,00 metros entre forjats la següent relació de peses lineals. Tancaments ceràmics de dos fulles sense obertures, de maó perforat de 15 cm. i tabicó de maó buit de 10, d alçada fins els 3.00 m: Tancaments ceràmics de dues fulles amb obertures, de maó perforat de 15 cm i tabicó de maó buit de 10, d alçada fins els 3.00 m: * Tancaments de bloc de formigó de dues fulles sense obertures, de 20 cm. exterior i 10 cm. interior: Tancaments de bloc de formigó de 10,50 KN/ml 8 KN/ml 14,50 KN/ml 10,50 KN/ml

314 dues fulles amb obertures, de 20 cm. exterior i 10 cm. interior: Tancaments lleugers, d alçada fins els 3.00 m.: Tabicons de maó perforat, d alçada fins els 3.00 m. i espessor 15 cm.: Tabicons de maó buit, d alçada fins els 3.00 m. i espessor 10 cm.: 4 KN/ml 6,75 KN/ml 3,60 KN/ml A falta de dates dels pesos propis dels equips i les instal lacions fixes s ha considerat una repercussió de 4 kn/m 2. Accions del terreny Són las accions derivades de la empenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d altres accions que actuen sobre ell, o les accions degudes als seus desplaçaments i deformacions. En general les accions del terreny repercutiran sobre la fonamentació i sobre els elements de contenció de terres. La determinació de les accions del terreny sobre els diferents elements afectats s ha fet a partir de lo estipulat en el DB SE-C. Tal com descriu l apartat del DB mencionat, s han determinat les accions del terreny sobre la fonamentació i elements de contenció segons 3 tipus de acciones: Accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar al comportament de la fonamentació. Càrregues i empentes degudes al pes propi del terreny Accions de l aigua existent en l interior del terreny. Per la determinació de les accions del terreny sobre fonamentacions profundes s ha considerat la forma i dimensions de l encepat a fi de influir el seu pes, així com el de les terres o aquell que pugui gravitar sobre aquest. Per la determinació de les accions del terreny sobre els elements de contenció s han considerat les sobrecàrregues degudes a la presència d edificacions pròximes, possibles apilaments de materials, vehicles, etc. Les forces dels puntals i ancoratges s han considerat com accions. S han considerat, sobre els elements de contenció, els estats d empenta estipulats en l apartat de la DB SE-C, que es corresponen amb la teoria de les empentes de Rankine: Empenta activa: quan l element de contenció gira o es desplaça cap a l exterior baix les pressions del farciment o la deformació de la seva fonamentació fins a arribar a unes condicions d empenta mínim. L empenta activa es defineix com la resultant de les empentes unitaries a, que s ha determinat mitjançant les següents fórmules: ' a K A ' V 2 c' K A 2 K A tg ; sent l angle de fregament intern del terreny, c la cohesió y v la 4 2 tensió efectiva vertical, de valor z, sent el pes específic efectiu del terreny i z l altura del punto considerat respecte a la rasant del terreny en la seva escomesa a l element de contenció.

315 Empenta passiva: quan l element de contenció és comprimit contra el terreny per les càrregues transmeses por una estructura o un altre efecte similar fins a arribar unes condicions de màxima empenta. L empenta passiva es defineix com la resultant de les empentes unitàries p, que s ha determinat mitjançant les següents fórmules: ' p K P ' V 2 c' K P 2 K P tg ; sent l angle de fregament intern del terreny, c la cohesió i v la 4 2 tensió efectiva vertical, de valor z, sent el pes específic efectiu del terreny i z l alçada del punt considerat respecte a la rasant del terreny en la seva comesa a l element de contenció. Per la consideració de les sobrecàrregues d ús actuants en la coronació dels elements de contenció s ha considerat una alçada de terres equivalent damunt de la rasant, tenint en compte la densitat del material contingut. q He ; sent el pes específic del terreny contingut. Per la consideració d altres estats de sobrecàrrega diferents de l uniforme repartida s ha utilitzat la formulació proposada en l apartat del DB SE-C. S ha considerat una llei d empentes en forma acumulativa, considerant cada estrat com una sobrecàrrega per a el subjacent. L efecte de l aigua intersticial s ha considerat mitjançant el mètode de les pressions efectives. ACCIONS VARIABLES Són les accions la variació de les quals en el temps no és monòtona ni despreciable respecta al valor mitjà. Es contemplen dins d aquesta categoria les sobrecàrregues d ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, l acció del vent, les accions tèrmiques i l acció que produeix l acumulació de neu. Sobrecàrregues d ús La sobrecàrrega d ús és el pes de tot lo que pot gravitar sobre l edifici per raó del seu ús. S ha considerat, per el càlcul dels esforços en els elements estructurals, l aplicació d una càrrega distribuïda uniformement, adoptant els valors característics de la taula 3.1 del DB SE-AE. Para las comprovacions locals de capacitat portant s ha considerat una càrrega concentrada actuant en qualsevol punt de la zona afectada. Aquesta càrrega concentrada s ha considerat actuant simultàniament con la sobrecàrrega uniformement repartida en les zones d ús de tràfic i aparcament de vehicles lleugers, i de forma independent i no simultània amb ella en la resta de casos descrits en la taula mencionada. En el cas de balcons volats s ha considerat una sobrecàrrega lineal repartida actuant en les vores de valor 2 kn/ml. Se ha realitzat la comprovació amb alternança de càrregues en elements crítics tals com vols importants o zones d aglomeració. Per el càlcul d elements portants horitzontals i verticals s ha realitzat la reducció de sobrecàrrega permesa en l apartat del DB SE-AE.

316 Accions sobre baranes i elements divisoris Per el càlcul dels elements estructurals de l edifici s ha tingut en compte l aplicació d una força horitzontal a una distància de 1,20m sobre el bord superior de l element, donant lloc a un moment flector sobre els forjats en el cas de baranes. El valor de l acció horitzontal s ha determinat en base a lo estipulat en la taula 3.2 del DB SE-AE. Vent Són les accions produïdes per la incidència del vent sobre els elements exposats a ell. Per la seva determinació es considera que aquest actua perpendicularment a la superfície exposada amb una pressió estàtica q e que pot expressar-se com: q e =q b c e c p, sent: q b = Presió dinàmica del vent. c e = Coeficient d exposició, en funció de l alçada de l edifici i del grau d aspresa de l entorn. c p = Coeficient eòlic o de pressió, dependent de la forma. Per la determinació de la pressió dinàmica del vent (q b ) s utilitza la simplificació proposada per el DB SE-AE per tot el territori espanyol, adaptant-se el valor de 0,5 KN/m². Per la determinació del coeficient d exposició s ha considerat el grau d aspresa de l edifici i l alçada en cada punt segons la taula 3.3 del DB SE-AE. Per la determinació del coeficient eòlic o de pressió s ha considerat l esveltesa en el pla paral lela vent segons la taula 3.4 del DB SE-AE. Cal mencionar que el coeficient d exposició s ha anant adaptat a l alçada dels diferents punts de l edifici exposats el vent. Accions tèrmiques Les accions tèrmiques han estat considerades en el projecte en els casos en que s ha estimat possible l existència d un gradient tèrmic o que les dimensions d un determinat element continuo d estructura han sobrepassat els valors límit que estableix la normativa al respecte (40 m). Per això s ha sotmès a l estructura a l acció tèrmica causada per un augment de temperatura que correspon al que estableix la norma Documento Bàsic SE-AE Accions en l edificació en els articles y Per elements exposats a la intempèrie s ha pres com temperatures extremes màximes y mínimes las que constant en el Annex E. Dates climàtiques. Per el cas d estructures y elements de formigó armat ha sigut considerat el criteri que estableix la norma EHE en el article A.5 del seu annex A, Valors de les Accions. Els coeficients de dilatació tèrmica adoptats s especifiquen en l apartat on es fa referència a les característiques dels materials. Neu Segons el DB SE-AE, el valor de la càrrega de neu per unitat de superfície pot determinarse amb la fórmula: q n s k ; sent el coeficient de forma de la coberta, i s k el valor característic de la càrrega de neu sobre un terreny horitzontal. En cobertes planes i terreny horitzontal el coeficient de forma toma el valor =1. En la localitat de Premià de Dalt, el valor característic de la càrrega de neu pren el valor s k =0,40 kn/m 2.

317 Amb aquest valors s ha considerat una sobrecàrrega de neu en les zones desprotegides de valor 0,50 kn/m 2. ACCIONS ACCIDENTALS Sisme En la determinació de les accions sísmiques s ha considerat la Norma de Construcció Sismorresistent: Part General i Edificació, NCSE-02. Aquesta norma, en l article 1.2., apartat 2º, estableix una classificació de les construccions en funció del seu ús, segons el següent criteri: a) De importància moderada: són les que amb molt poca probabilitat la seva ruïna per terratrèmol pugui causar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics rellevants a tercers. b) De importància normal: són les que la seva destrucció per terratrèmol pot ocasionar víctimes, interrompre un servei per la col lectivitat o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracta d un servei imprescindible ni que la seva destrucció pugui donar lloc a efectes catastròfics. c) De importància especial: són les que la seva destrucció per terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. Segons l anterior criteri i dades les característiques d ús de l edifici, aquest s ha catalogat de importancia normal. Per una altra banda, l acceleració sísmica de càlcul a c, d acord amb l article 2.2 de la mencionada norma, se ha calculat segons l expressió: a S c a b on: a c a b S és l acceleració sísmica de càlcul, és l acceleració sísmica bàsica, és el coeficient de risc i és el coeficient d amplificació del terreny. Per el cas objecte de la present, els anteriors valors han resultat: Acceleració sísmica bàsica, a b, i coeficient de risc, : Localitat: Premià de Dalt a b : 0.04g : 1.0 Coeficient d amplificació del terreny, S: Tipus de terreny: Terreny tipus I Coeficient C: 1,0 Criteri: a b 0.1g S C ,8

318 Acceleració sísmica de càlcul: ac S ab 0, g g > 0,04g D acord amb l artícle de la NCSE-02, donada la classificació de la construcció, i els valors de l acceleració sísmica bàsica i acceleració sísmica de càlcul determinades, i que existeix una capa superior armada monolítica i enllaçada a l estructura en la totalitat de la superfície de la planta, NO han sigut considerades les repercussions produïdes per l acció sísmica en l estructura. Incendi En las zones de trànsit destinats als serveis de protecció contra incendis, s ha considerat una acció de 20 kn/m 2 disposats en una superfície de 3m d ample per 8m de llarg, en qualsevol de les posicions de una banda de 5m d amplada y en les zones de maniobra on es preveu el pas de este tipus de vehicles. Per comprovacions locals de resistència s ha considerat una càrrega independent de l anterior, de 45 kn actuant en una superfície quadrada de 200mm de costat sobre el paviment terminat, en el punt més desfavorable ESTATS DE CÀRREGA CONSIDERATS EN ELS FORJATS A continuació es resumeixen els estats de càrrega considerats en cada forjat o zona de forjat en base a les accions establertes en el apartat anterior. Zona / element: Forjat Formigó 22+4 per habitatge Tipus de forjat: Unidireccional autoportant amb revoltons ceràmics Intereix: 70cm Cantell del forjat: 22+4 cm Pes propi : 3,50 kn/m 2 Carregues 1,50 kn/m 2 permanents: Sobrecarrega d ús: 3,00 kn/m 2 Sobrecarrega de neu: 0,00 kn/m 2 Total: 8,00 kn/m 2 Zona / element: Forjat Formigó 22+5 per coberta Tipus de forjat: Unidireccional autoportant amb revoltons ceràmics Intereix: 70cm Cantell del forjat: 22+4 cm Pes propi : 3,50 kn/m 2 Carregues 1,00 kn/m 2 permanents: Sobrecarrega d ús: 1,00 kn/m 2 Sobrecarrega de neu: 0,40 kn/m 2 Total: 5,90 kn/m 2

319 Zona / element: Tipus de forjat: Cantell del forjat: Llosa badalot Llosa 20 cm Pes propi : 5,00 kn/m 2 Carregues 1,00 kn/m 2 permanents: Sobrecarrega d ús: 1,00 kn/m 2 Sobrecarrega de neu: 0,40 kn/m 2 Total: 7,40 kn/m 2 COEFICIENTS DE SEGURETAT Els coeficients de seguretat adoptats afecten tant a les característiques mecàniques dels materials, com a les accions que sol liciten a l estructura. Ambdues tipologies es detallen a continuació. COEFICIENTS DE MINORACIÓ DE RESISTÈNCIES DELS MATERIALS. Els coeficients de minoració de resistència graven de forma diferent als elements en funció de diversos paràmetres, dels quals el més rellevant és el tipus de material que els constitueixen. Para cada caso es té: Formigó armat. Amb relació als coeficients de minoració de resistència del formigó armat és necessari distingir entre el que s aplica directament sobre el formigó, c, i el que ho fa sobre l acer per armadures passives i actives, s. Ja que el nivell de control de execució de l obra és normal, els coeficients respectius son 1.50, 1.15 y 1.15, respectivament. Acer laminat. S han adoptat els següents valors: M0 = 1,05 relatiu a la plastificació del material. M1 = 1,10 relatiu a fenòmens d inestabilitat. M2 = 1,25 relatiu a resistència última del material o secció, i a mitjans d unió. M3 = 1,10 relatiu a la resistència del llisament d unions amb cargols pretesats en ELS. M3 = 1,25 relatiu a la resistència del llisament d unions amb cargols pretesats en ELU. M3 = 1,40 relatiu a la resistència del llisament d unions amb cargols pretesats en ELU, en el caso de buits òvals o amb sobre mesura. Fàbrica de maó. S ha considerat un coeficient de seguretat de M = 3.0, per el qual s ha tingut en compte una Categoria d execució C, y una Categoria del control de fabricació de II. COEFICIENTS DE MAJORACIÓ D ACCIONS. Paral lelament als anteriors, les de majoració d accions també depenen del material. Amb aquest criteri s observen els coeficients que a continuació es detallen.

320 Formigó armat. Segons tipifica la EHE en el seu article 12, apartats 1 i 2, i en l article 95, els coeficients de majoració considerats per un nivell de execució normal són els que es relacionen en la taula 1 per els Estats Límit Últim (ELU) i en la taula 2 per els Estats Límit de Servei (ELS). Situació Persistent o Situació accidental Tipus d Acció transitòria Efecte Favorable Efecte Desfavorabl e Efecte Favorable Efecte Desfavorabl e Permanent G =1,00 G =1,50 G =1,00 G =1,00 Pretesat P =1,00 P =1,00 P =1,00 P =1,00 Permanent de valor no G* =1,00 G* =1,60 G* =1,00 G* =1,00 constant Variable Q =0,00 Q =1,60 Q =0,00 Q =1,00 Accidental - - A =1,00 A =1,00 Taula 1: Coeficients de majoració de càrregues en elements de formigó armat i pretesat. Estats Límits Últims Acer laminat. Amb relació als coeficients c que graven en les estructures d acer, es consideren els que estableix el Document Bàsic SE Seguretat estructural, en la taula 4.1 del capítol 4. Tipus verificació Resistència Estabilitat de Permanents Pes propi Empenta terreny Pressió aigua del Situació Persistent o transitòria Efecte desfavorable Efecte favorable Variable 1,50 1,00 desestabilitzadora estabilitzadora Permanent Peso propi Empenta del terreny Pressió aigua Variable Taula 3: Coeficients parcials i de seguretat per accions. HIPÒTESIS DE CÀLCUL. Les hipòtesis de càlcul contemplades per l anàlisis de l estructura que es presenta han estat diverses, en funció del material constituent d un element o part de l estructura, principalment. D aquesta manera es tenen els següents quadres d hipòtesis considerades per Estats Límit Últims (ELU) y Estats Límit de Servei (ELS). ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT I PRETESAT. Han estat considerades les que tipifica la EHE en el seu article 13, segons el detall: -Per Estats Límit Últims

321 Les situacions de projecte s han abordat a partir dels següents criteris Situacions persistents o transitòries: j1 G, j G k, j + j1 * G k, j Pk + Q + * G, j + P Situacions accidentals: * Gk, j + *, Gk, j+ Pk + Ak + Q + j1 G, j j1 Situacions sísmiques: Gk, j + G j1 G, j j1 G j G, j * k, j P Q,1 A + Pk + A P A E,k k,1 + Q,1 i>1 i1 1,1 Q,i Q,i * -Per Estats Límit de Servei Les diferents situacions de projecte en general s han abordat amb els següents criteris k,1 2,i 0,i Q Q k, i i>1 k, i Q,i 2,i Q k, i Combinació poc probable j1 G, j G k, j + j1 * G, j G * k, j P P k Q,1 Q k,1 i 1 Q, i 0,1 Q k, i Combinació freqüent Gk, j + j1 G, j j1 * G, j G * k, j P P k Q,1 1,1 Q k,1 i1 Q, i 2, i Q k, i Combinació quasi permanent j1 G, j G k, j + j1 * G, j G * k, j P P k i1 Q, i 2, i Q k, i On: G k,j Valor característic de les accions permanents G * k,j Valor característic de les accions permanents de valor no constant P k Valor característic de l acció del pretesat Q k,1 Valor característic de l acció variable determinant ψ o,i Q k,i Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants ψ 1,1 Q k,1 Valor representatiu freqüent de l acció variable determinant ψ 2,i Q k,i Valores representatius quasi permanents de les accions variables amb l acció determinant o amb l acció accidental A k Valor característic de l acció accidental Valor característic de l acció sísmica A E,k ESTRUCTURES D ACER LAMINAT, MAÓ I FUSTA. Han estat considerades les que tipifica la DB-SE, Documento Básico SE Seguridad Estructural en el seu article i 4.3.2, segons es detalla a continuació: -Per Estats Límit Últims Les situacions de projecte s han abordat a partir dels següents criteris Situacions persistents o transitòries: * Gk, j + G k, j + Q + j1 G, j j1 * G, j Situacions accidentals: Q,1 k,1 i>1 Q,i 0,i Q k, i

322 j1 G, j G k, j + j1 Situacions sísmiques: Gk, j + G j1 G, j j1 * *, Gk, j + Ak + Q + Q G j G, j * k, j + A A A E,k + Q,1 i1 1,1 * Q,i -Per Estats Límit de Servei Les distintes situacions de projecte en general s han abordat amb els següents criteris k,1 2,i Q i>1 k, i Q,i 2,i k, i Combinació poc probable Gk, j + * G j1 G, j j1 Combinació freqüent Gk, j + j1 G, j j1 G, j * G, j G * k, j * k, j Q,1 Q,1 Q k,1 1,1 Q i1 k,1 Q, i i1 0,1 Q, i Q k, i 2, i Q k, i Combinació quasi permanent * Gk, j + * G k, j j1 G, j j1 G, j i1 Q, i 2, i Q On: G k,j Valor característic de les accions permanents G * k,j Valor característic de les accions permanents de valor no constant Q k,1 Valor característic de l acció variable determinant ψ o,i Q k,i Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants ψ 1,1 Q k,1 Valor representatiu freqüent de l acció variable determinant ψ 2,i Q k,i Valores representatius quasi permanents de les accions variables amb l acció determinant o amb l acció accidental A k Valor característic de l acció accidental Valor característic de l acció sísmica A E,k MÈTODES DE CÀLCUL k, i Per la determinació de esforços en els diferents elements estructurals s han utilitzat els postulats bàsics de l elasticitat i la resistència de materials, aplicant-los de forma diversa i a través de distintes metodologies en funció de l element o conjunt a analitzar, tal i com es detalla més endavant. Per un altre costat, per la comprovació de seccions de formigó, s han utilitzat les bases del càlcul en l Estat Límit Últim (ELU) i en l Estat Límit de Servei (ELS), considerant que el material treballa en règim anelàstic, contemplant d aquesta manera la fissuració per tracció i la elasto- plasticitat en compressió, segons s ha especificat en l apartat quart de la present. Per la comprovació de les seccions d acer, en general s han utilitzat les bases de càlcul en l Estat Límit d Últim (ELU) i en l Estat Límit de Servei (ELS) tenint present el diagrama elasto- plàstic del material. L especificació de la metodologia utilitzada per l anàlisis dels diversos tipus estructurals es detalla a continuació. ESTRUCTURES DE BARRES. El seu anàlisis s ha portat a terme mitjançant el càlcul matricial d estructures definides en l espai.

323 Per la determinació de les matrius de rigidesa de cada una de les barres han estat contemplats los dos teoremes de Mohr, la llei de Hooke i la teoria de la torsió de Saint Venant, mitjançant lo qual han estat relacionats tots els moviments possibles dels extrems de les barres amb els esforços que els provoquen. En los casos en los que la esveltesa de la estructura ha estat determinant, s ha utilitzat també el càlcul matricial no lineal, formulant l equació d equilibri de l estructura sota les consideracions de la teoria en segon ordre, deduint les matrius de rigidesa de les barres y els vectors d accions en funció de l esforç axial que les sol.licita. En aquest cas el procés ha estat resolt mitjançant una aproximació basada en el mètode de Newton-Raphson. COMPROVACIÓ DE PERFILARIA METÀL LICA. La comprovació de perfilaria metàl lica s ha dut a terme sobre la base de les consideracions de la normativa DB-SE-A, Document Bàsic SE Seguretat estructural Acer, segons mètodes elàstics. ARMAT DE SECCIONS DE FORMIGÓ ARMAT I PRETESAT. L armat de seccions de formigó s ha realitzat en trencament, considerant el diagrama que es detalla en el tercer apartat de la present. Mitjançant aquesta metodologia s han analitzat els casos de flexió simple recta i esviada, flexo- compressió recta i esviada, compressió composada recta i esviada i tracció composada recta o esviada, segons la determinació del pla de deformacions a partir del plantejament de les equacions d equilibri intern a nivell secció, compatibles amb les equacions constitutives dels materials. Per la comprovació a esforços rasants, tipus tallant o moment torsor, s han utilitzat les consideracions al respecte de la Normativa EHE, Instrucció de Formigó Estructural. PROGRAMES INFORMÁTICS DE CÁLCUL UTILITZATS PROCESSADORS. DEFINICIÓ D ESFORÇOS I ESTATS TENSIONALS. CYPE Anàlisis lineal global d estructures compostes per plaques, làmines i barres amb unions rígides, basat en el mètode dels elements finits. (Utilitzat per el càlcul de estructures de bigues i per el càlcul de la llosa de cementació) CRITERIS DE DIMENSIONAT En el dimensionat dels elements que componen l estructura ha sigut considerada la satisfacció de els estats límits últims, ELU i els estats límits de servei, ELS, que es detallen a continuació: ELU de equilibri: Els efectes de càlcul estabilitzats sobrepassen als efectes de càlcul dessestabilitzants. ELU d esgotament front a les solicitacions: les forces internes capaces de dessarrollar-se en tota la secció d estructura igualen o sobrepassen les forces de càlcul que les sol liciten. ELU d inestabilitat: les forces internes capaces de dessarrollar-se en tota secció de l estructura igualen o sobrepassen les forces de càlcul que les sol liciten sumades a les derivades dels efectes de segon ordre o d inestabilitat. ELS de fissuració (solament en elements de formigó armat i formigó pretesat): l obertura característica de les fissures, w k, compleix amb els valors definits en l article 49.2 de la EHE en funció de la classe d exposició de l element.

324 ELS de deformació: el dimensionat ha sigut realitzat en base a lo estipulat en l apartat del DB SE. Això és: En el cas de considerar l integritat dels elements constructives, considerant les deformacions que es produeixen després de la posada en obra de l element (totes les càrregues excepte el pes propi de l element estructural), limitant-les als valors exposats en la taula següent: Tipus de tancament Valor fletxa/llum Pisos amb envans fràgils o paviments rígides sense juntes 1/500 Pisos amb envans ordinaris o paviments rígids amb juntes. 1/400 Resta dels casos 1/300 En el cas de tenir en compte el confort dels usuaris, considerant les deformacions produïdes por les accions de curta duració (accions variables), limitant-les a L/350 (sent L la llum de l element). En el cas de considerar l aparença de l obra, considerant les deformacions produïdes per qualsevol combinació d accions quasi permanent, limitant-les a L/300 (sent L la llum de l element). Per el cas particular de forjats de formigó s ha limitat la fletxa activa al valor f=1cm. ELS de vibracions: Les estructures i els seus elements susceptibles de sofrir vibracions por efecte rítmic de les persones han estat dissenyats amb maneres pròpies de oscil lació majors que els que es mostren en la taula següent. Estructura Freqüència mínima (Hz) Gimnasos, palaus de deports, estadis 8,00 Sales de festes o amb certs sense seients 7,00 Centres comercials i locals de pública concurrència sense seients fixes 5,00 Sales d espectacles sense seients fixes 3,40 Passarel les 4,50 NORMATIVA El resto de elements han estat dissenyats amb una primera manera pròpia de vibració de valor pròxim a 3,00Hz. NORMATIVA BÀSICA DB-SE, Documento Básico SE Seguridad estructural DB-SE-AE, Documento Básico SE Seguridad estructural Acciones en la edificación DB-SE-C, Documento Básico SE Seguridad estructural Cimientos DB-SE-A, Documento Básico SE Seguridad estructural Acero DB-SE-F, Documento Básico SE Seguridad estructural Fábrica DB-SE-M, Documento Básico SE Seguridad estructural Madera EHE, Instrucción de hormigón estructural. N.C.S.R.-02, Norma de construcción sismorresistente: Parte general y edificación. NORMATIVA COMPLEMENTARIA EUROCÓDIGO 1, Bases de proyecto y acciones en estructuras. EUROCÓDIGO 1, Bases de proyecto y acciones en estructuras

325 Parte 2-1: Acciones en estructuras densidades, pesos propios y cargas exteriores EUROCÓDIGO 1, Bases de proyecto y acciones en estructuras. Parte 1: Bases de proyecto EUROCÓDIGO 2, Proyecto de estructuras de hormigón. EUROCÓDIGO 2, Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-4: Reglas generales hormigón de árido ligero de textura cerrada. EUROCÓDIGO 2, Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-3: Reglas Generales Elementos y estructuras prefabricados de hormigón EUROCÓGIGO 2, Proyecto de estructuras de hormigón. Parte I I: Reglas generales y reglas para edificación EUROCÓGIGO 2, Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-5: Reglas generales estructuras con tendones de pretensado exteriores o no adherentes. EUROCÓDIGO 3, Proyecto de estructuras de acero. Parte I-I: Reglas generales Reglas generales y reglas para edificación (suplementos de la UNE-ENV ) EUROCÓDIGO 3, Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. EUROCÓDIGO 4, Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero. Parte 1-2: Reglas generales proyecto de estructuras sometidas al fuego. EUROCÓDIGO 4, Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero. Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. EUROCÓDIGO 8, Disposiciones para el proyecto de estructuras sismorresistentes. Parte 5: Cimentaciones, estructuras de contención de tierras y aspectos geotécnicos. EUROCÓDIGO 8, Disposiciones para el proyecto de estructuras sismorresistentes. Parte 1-1: Reglas generales acciones sísmicas y requisitos generales de las estructuras. EUROCÓDIGO 8, Disposiciones para el proyecto de estructuras sismorresistentes. Parte 1-2: Reglas generales Reglas generales para edificios NTE-ECG, Cargas gravitatorias NTE-ECR, Cargas por retracción NTE-ECS, Cargas sísmicas NTE-ECT, Cargas térmicas NTE-ECV, Cargas de Viento NTE-EAF, Forjados NTE-EAV, Vigas NTE-EHU, Forjados unidireccionales NTE-EHV, Vigas NTE-EHS, Soportes NTE-EHR, Forjados reticulares NTE-EFL, Fábrica de ladrillo NTE-EFB, Fábrica de bloques NTE-WXV, Vigas

326 NTE-EXS, Soportes NTE-CEG, Estudios geotécnicos NTE-CPI, Pilotes in situ Recomanacions per el projecte, construcció i control d ancoratges al terreny. H.P Ministeri d Obres Públiques i Urbanisme Manual per el càlcul de Tablestacas. Ministeri d Obres Públiques i Urbanisme DECLARACIÓ DE CUMPLIMENT DELS DOCUMENTS BÀSICS En el disseny i l anàlisis dels elements estructurals descrits en el present document s ha atès a totes les exigències i requeriments estipulats en el Còdic Tècnic de l Edificació (CTE), y en particular a los Documents Básics que se citen a continuació: DB-SE, Documento Básico SE Seguridad estructural DB-SE-AE, Documento Básico SE Seguridad estructural Acciones en la edificación DB-SE-C, Documento Básico SE Seguridad estructural Cimientos DB-SE-A, Documento Básico SE Seguridad estructural Acero MANTENIMIENT DE L ESTRUCTURA. Elements constituïts per acer laminat. Les estructures d acer per lo general són les que revesteixen major repercussió en quant a les feines de manteniment es refereix, donada la major inestabilitat del material conseqüència de la seva estructura molecular. Principalment, el manteniment tindrà com objecte detectar, prevenir i resoldre l oxidació i la corrosió dels seus elements. Per això, cal protegir l estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats en projecte, en les condiciones que fixen els Plecs de Condicions adjuntes. Per preservar la seva durabilitat, l estructura haurà de sotmetre s a un programa de manteniment concret en base als següents preceptes: 1. Control general del comportament de l estructura a) Inspecció convencional cada 10 anys. S examinarà amb especial atenció, la existència de símptomes de danys estructurals que es manifesten en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de deformacions...). També s identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...). b) Inspecció cada 15 anys. Amb objecte de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afecten a altres elements no estructurals (tancaments...). En aquest cas s observaran situacions on puguin produir-se lliscaments no previstos d unions cargolades, corrosions localitzades Control de l estat de conservació del material. Es distingirà segons la classificació de l estructura, en funció de la seva exposició: d) L estructura metàl lica o l element és interior o no exposat a agents ambientals nocius (Classes d exposició C 1 y C 2 segons taula 6). Haurà de realitzar-se una revisió de l estructura cada cinc anys, detectant punts de inici de l oxidació. En ells i en la zona colindant haurà d alçar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que la utilitzada en l obra.

327 Cada 15 anys hi haurà una revisió exhaustiva de tota l estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l utilitzat en l obra. e) L estructura metàl lica o element és exterior o queda en un ambient d agressivitat moderada (Classe d exposició C 3 segons taula 6). Haurà de realitzar-se una revisió de l estructura cada tres anys, detectant punts d inici de l oxidació. En ells i en la zona colindant haurà d alçar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que la utilitzada en l obra. Cada 10 anys hi haurà una revisió exhaustiva de tota l estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l utilitzat en la obra. f) L estructura metàl lica és exterior i exposada a un ambient d agressivitat elevada (Classe de exposició C 4 y C 5 segons taula 6). Haurà de realitzar-se una revisió anual de l estructura, detectant punts d inici de l oxidació. En ells i en la zona colindant haurà d alçar-se el material degradat y protegir la zona deteriorada mitjançant l imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes característiques que l utilitzada en l obra. Cada cinc anys hi haurà a una revisió exhaustiva de tota l estructura, realitzant un posterior pintat total de la mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l utilitzat en l obra. En el present cas la classe d exposició es del tipus C3. Les inspeccions es coordinaran fent coincidir los dos conceptes: comportament de l estructura i conservació del material. Designació Pèrdua de massa per unitat de superfície/pèrdua de grossor en el primer any, acers amb contingut baix de carboni Classe d exposició a la corrosió atmosfèrica. Pèrdua de massa g/m 2 Pèrdua de grossor μm C1 Molt baixa C2 Baixa >10 fins 200 >1.3 fins 25 C3 Mitja >200 fins 400 >25 fins 50 C4 Alta >400 fins 650 >50 fins 80 C5-I Molt alta (Industrial) >650 fins 1500 >80 fins 200 C5-M Molt alta (marina) >80 fins 200 >30 fins 60 Taula 6 Estructures de formigó. Les parts de l estructura constituïdes per formigó armat haurà de sotmetre s també a un programa de manteniment, de manera molt igual al definit per l estructura metàl lica, ja que el major número de patologies del formigó armat són conseqüència o es manifesten a l iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures. Bàsicament, doncs, el manteniment haurà de fer front a la detecció, prevenció i reparació de l oxidació i la corrosió d aquests elements. Per preservar la seva durabilitat, l estructura haurà se sotmetre s a un programa de manteniment concret en base als següents preceptes: g) L estructura de formigó és interior (Classe d exposició I segons taula del capitulo II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements als dos anys d haver

328 estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatatzacions o anomalies dels paràmetres. Si aquestes fissuracions resulten visibles a l observador, serà convenient injectarles i protegirles amb algun tipus de resina epoxi, per evitar l oxidació de les armadures. Així mateix, si s observen zones amb profunditzades de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se aquestes mitjançant pintures protectores anti - carbonatació. h) L estructura de formigó és exterior o queda inmersa en un ambient humit (Classe d exposició IIa y IIb segons taula i classe especifica d exposició tipus H segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). En aquest cas serà precisa una revisió dels elements a l any d haver sigut construïda i després establir una revisió dels mateixos cada dos anys amb objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres. Si aquestes fissuracions resulten visibles a l observador, serà convenient injectarles i protegirles amb algun tipus de resina epoxi, per evitar l oxidació de les armadures. Així mateix, si s observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se aquestes mitjançant pintures protectores anti - carbonatació. i) L estructura de formigó queda exposada a un ambient d agressivitat elevada (Classe de exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula i la resta de las classes especifiques d exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE).. Serà precisa una imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després d haver-se completat el fraguat i procedir a una revisió després de sis mesos d haver estat construït. Posteriorment es sotmetrà a l estructura a un programa de revisions bianual amb objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres. Si aquestes fissuracions resulten visibles l observador, serà convenient injectarles i protegirles amb algun tipus de resina epoxi, per evitar l oxidació de les armadures. Així mateix, si s observen zones amb profunditats de carbonatació anòmales, hauran de protegir-se aquestes mitjançant pintures protectores anti- carbonatació. Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anti- carbonatació cada cinc anys, excepte indicació expressa del fabricant de la pintura en relació a un altre calendari, que no serà superior a 10 anys.

329 PROJECTE EXECUTIU PER A LA REFORMA I AMPLIACIÓ DE L ANTIC EDIFICI CONSISTORIAL SITUAT A LA PLAÇA DE LA VILA, 1 DE PREMIÀ DE DALT 3.18 Estudis lumínics Plaça de la Vila

330

331

332

333

334

335

336

337

338

339

340

341

342